__MAIN_TEXT__

Page 1

Guia dels

boscos urbans


La Setmana dels Boscos Urbans és una iniciativa de la Societat Catalana d'Educació Ambiental i de l'Associació Hàbitats, i el projecte compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.


Estols d’estornells que tenen plat a taula al

delta del Llobregat dormen a la plaça de Catalunya; gamarusos que nien al campanar de la vila cacen ratolins a la riera; pinsans transeuropeus s’hostatgen als jardins de Pedralbes; orenetes acabades d’arribar de la hivernada africana fan niu a les Cases Barates; ratpenats i dragons que dormen a les teulades se’n van a caçar sota els fanals del parc; milers de pit-roigs que fugen dels freds septentrionals, troben recer hivernal a Collserola, a la Devesa i a molts parcs urbans; marfulls, galzerans i falzies negres -plantes pròpies del bosc perennifoli madur- troben recer sota les alzines al bell mig de la capital. I així, fins a centenars d’espècies. Fins i tot senglars a la Diagonal de Barcelona. Els boscos urbans –a tocar o dins la ciutat, atapeïts o esparsos, complets o parcials- prenen un caire manllevat de l’urbs. Els factors ambientals que condicionen la vida d’aquests boscos es veuen modificats per l’urbanització: aigua, llum, temperatura, vent, humitat,… Tot es veu modificat! La vida que ve del bosc s’escampa a través de la xarxa verda de la ciutat. Aprofitant oportunitats. També plantejant conflictes. Gairebé sempre, però, oferint gaudi als ciutadans humans.


T

eniu a les vostres mans la Guia dels Boscos Urbans, una eina que us ajudarà a aprofundir en el coneixement i utilització dels sistemes forestals que envolten les vostres ciutats. En aquesta publicació hi podreu trobar, entre d’altres materials, experiències pràctiques que us permetran veure aquests espais naturals com espais plens d'oportunitats d'acció i d'aprenentatge. Aquesta guia beu de la Setmana dels Boscos Urbans, celebrada a Barcelona del 7 al 16 de maig del 2015, i en recull les ponències i experiències que s'hi van dur a terme. Però no és només això, a aquest material hi hem sumat un recull teòric sobre els sistemes forestals urbans, la seva importància i la necessitat de donar-los a conèixer i conservar-los. Alhora, hi hem inclòs diverses experiències -algunes educatives, d'altres d'implicació i participació ciutadana- realitzades en boscos urbans, d'aquí i d'arreu, que persegueixen l'objectiu de donar-vos idees pràctiques i factibles per a que no deixeu escapar l'oportunitat que ens ofereixen aquests espais tan propers per estar en contacte amb la natura, aprendre'n i implicar-nos. Esperem que us sigui una eina útil per a donar a conèixer el valor dels boscos urbans i potenciar-ne el seu ús.

Societat Catalana d'Educació Ambiental Associació Hàbitats


Índex 01

Els boscos urbans, necessitat i oportunitat Pàg. 6

02 03

Què és i com funciona un bosc urbà?

El bosc urbà i la salut

04 05

Pàg. 10

Pàg. 15

El bosc a la ciutat del s.XXI Pàg. 21

El bosc urbà com a espai d'aprenentatge Pàg. 24 Recull de Bones Pràctiques

06 07

La Setmana dels Boscos Urbans Pàg. 47

Bibliografia Pàg. 50


01

M

Els boscos urbans, necessitat i oportunitat

algrat que associem la ciutat amb la idea d'un espai on la natura hi és absent o dominada, el cert és que la natura a la ciutat és abundant i molt rica. Resisteix l'impacte de la superpoblació, es manté i s'adapta al llindar de la gran urbs i fins i tot s'hi guanya els seus propis espais. Els ciutadans, a més, li fan un lloc artificialment, a través dels jardins, parcs, l'arbrat urbà i inclús balcons i terrasses. De tota la natura present a les ciutats2,3, cal destacar els sistemes forestals urbans com aquells espais on la natura es troba de la forma més propera al seu estat original. Les grans extensions i antiguitat que caracteritzen els boscos urbans (respecte els espais verds, parcs, jardins,...) els fan un valuosíssim reducte de la biodiversitat urbana, que la gran urbs expulsa, i un santuari pels ciutadans. Netejant l'aire, aportant frescor i verdor i esdevenint un espai de benestar físic i emocional, els boscos urbans brinden, a més, una gran oportunitat: són una font inesgotable d'aprenentatge i presa de consciència dels valors dels paisatges naturals.


Els urbans són boscos propis del territori, amb espècies autòctones i potser amb d’altres que no ho són, regulades entre elles i per uns factors ambientals marcats per la influència de la ciutat i que al seu torn elles modifiquen; tot plegat mitjançant uns cicles materials i energètics ben definits.

La necessitat de la natura urbana

Al llarg de la història, els humans hem

tendit a viure en grans centres urbans, que aglutinen serveis i persones i que estan principalment encarats a millorar la producció i comercialització. A l'actualitat, més del 50% de la població mundial viu en ciutats, arribant aquesta xifra en alguns països fins al 75%. Aquesta organització social massiva porta implícita una imatge tradicional de la ciutat: la ciutat és un lloc on la natura és desplaçada. S'arriba a associar, doncs, ciutat amb absència de natura. En els darrers anys, cada cop més estudis demostren que els espais verds urbans juguen un paper que va molt més enllà de la consideració dels mateixos com a simple decoració urbana1, i que la natura urbana té un rol decisiu en la qualitat de vida dels ciutadans, tant pels seus beneficis ambientals, com pels beneficis físics i emocionals que el contacte directe amb la natura proporciona.

És per aquestes raons que les grans ciutats estan replantejant els seus models de gestió de la natura urbana i estan posant una nova mirada als seus espais naturals urbans i periurbans2. Per una banda, es cuiden els espais naturals ja existents com a espais d'accés a la natura, com a espais de manteniment de la biodiversitat, i com a oportunitats de coneixement i conscienciació ciutadana. Per altra banda, cada dia més ciutats estan fent esforços per a generar nous espais naturals dins l'entramat urbà, per a fer créixer el verd fins i tot quan la ciutat no disposa de nous espais on expandir-se.


EDIFICIS VERDS

En els últims anys estan apareixent iniciatives arquitectòniques que plantegen incloure el verd dins l'estructura dels edificis. Us en presentem alguns exemples. Bosco verticale de Milà: http://www.stefanoboeriarchitetti.net/en/portfolios/bosco-verticale/ Pavelló Austríac a Expo Milà 2015: http://www.fao.org/news/audio-video/detail-video/en/?uid=11124 Edifici Smart Parc Tabacalera Tarragona: h t t p : / / w w w. t a r r a g o n a . c a t / l a j u n t a m e n t / e q u i p a m e n t s / l a t a b a c a l e ra/smart-parc-tabacalera

La natura urbana com a oportunitat d'aprenentatge i de presa de consciència

Cal prendre consciència de la pressió que

la ciutat exerceix sobre els seus espais verds, i que l'actitud dels habitants i els gestors de la ciutat envers la preservació i cura d'aquests espais és clau per a conservar la riquesa natural que queda als entorns urbans. La necessitat de fer prendre consciència a la població de la importància dels espais naturals urbans s’ha començat a treballar a partir de diferents experiències educatives que tenen clar que cal assolir aquesta finalitat promovent, per un cantó, canvis d’hàbits de la ciutadania i, per un altre, demanant als gestors de les ciutats unes polítiques i programes que siguin pertinents en aquest sentit.

Si la població urbana està en permanent creixement, cada cop hi ha més població que percep la natura exclusivament des d'una perspectiva urbana, i aprèn i aprecia la natura de forma exclusiva a través dels espais verds urbans. Per tant, fer que la natura i les experiències tangibles a la natura estiguin a l'abast dels ciutadans no és només una mesura per a protegir la biodiversitat, que també, sinó sobretot una mesura per a possibilitar als ciutadans l'experimentació de la natura en totes les seves facetes. Els boscos urbans esdevenen, per tant, una gran oportunitat de desplegament de l'educació ambiental i de presa de contacte amb la natura, elements claus per a construir un vincle i una consciència cap a la cura i respecte dels espais naturals.


CIÈNCIA CIUTADANA

El Bioblitz es tracta d’una experiència de participació ciutadana impulsada en diferents ciutats. Consisteix en una jornada oberta de recerca naturalista de la flora i la fauna d’un lloc escollit, duta a terme per voluntaris científics, naturalistes, estudiants, aficionats, i públic general, que conjuntament fan treball de camp i de laboratori, per a conèixer la riquesa natural i per a enriquir el cens de la biodiversitat d’aquell espai. http://www.blogmuseuciencies.org/category/bioblitz/ Una altra experiència que combina ciència ciutadana, educació i participació és el Projecte Rius. Aquest projecte promou l'adopció d'un riu per tal de pensar i desenvolupar idees per conèixer i millorar l'estat de conservació d'un tram fluvial. www.projecterius.cat

A l'era de la ciutat, una nova relació entre

la ciutat i la natura és un repte clau per a la conservació de la natura i pel futur de la biodiversitat3, ja que viure experiències plaents a la natura urbana és, per a una gran part de la població, la primera porta d'entrada a una major consciència sobre la protecció dels espais naturals.

El Parc de Mont Royal a Montreal està gestionat per l'associació Les Amis de la Montagne i ofereixen activitats al públic general i al públic escolar. És especialment interessant el seu programa de conservació i voluntariat ambiental. Podeu trobar tota la informació a: http://www.lemontroyal.qc.ca/fr/connaitre-le-mont-royal/accueil.sn

CONSERVACIÓ I VOLUNTARIAT AMBIENTAL


02

Què és i com funciona un bosc urbà?

Un bosc és un bosc. I un jardí és un jardí.

Els jardins són espais artificials, on els factors ambientals són controlats per a afavorir unes plantes seleccionades que han estat introduïdes, regulades de forma simplificada per un sistema humà: els jardiners treballen la terra, l’adoben, reguen i planten les espècies que els interessen i n’eliminen les indesitjades. Hi estan a sobre: càvecs, tisores de podar i rasclets hi actuen intensament. Però el jardí pot esdevenir bosc potencial: els animals se'l fan seu –invertebrats al sòl, sargantanes als marges, ocells als arbusts, altres ocells a les capçades-, mentre vegetals espontanis apareixen com per art de màgia. I apareixen, també, les relacions entre ells: l'oruga es menja la fulla, l'ocell els fruits, el cuc la terra i la sargantana l'oruga. Tímides i particulars relacions entre aquells organismes que s’avenen a viure a la ciutat.

Els boscos, per contra, són sistemes naturals amb una gran complexitat d’elements, relacions i processos molt entrelligats. Impossibles de constrènyer entre tanques o de generar artificialment, són canviants en el temps i a l’espai. Els boscos urbans no són boscos qualsevols, sinó que són boscos autòctons que han vist modificada la seva estructura original degut a la influència que la proximitat de la urbs exerceix sobre ells. Aquesta influència i pressió de la ciutat es tradueix en forma de població, en forma de residus, en forma de contaminació i de totes les activitats antròpiques que es porten a terme a la ciutat, l'eco de les quals inevitablement transforma la natura circumdant. El bosc urbà pot arribar per tant a adquirir trets d’ajardinat degut a la intensa intervenció humana, voluntària o no, la qual simplifica els processos, elimina unes espècies i n'afavoreix d’altres. La peculiaritat dels boscos urbans és precisament aquesta mútua influència entre bosc i l'espai urbà, derivada de la seva proximitat o inclusió d’un en l’altre.


E

l bosc té el seu metabolisme. Hi viuen plantes, animals, fongs, bacteris, virus i qui sap què més! Tots en viuen, uns dels altres. Entra i surt matèria i també energia. Hi ha transport, producció, reproducció, transformació i mil funcions més. A la ciutat també. La ciutat és el cau principal dels humans, però només una petita part del seu hàbitat. La major part del territori dels ciutadans és fora de la ciutat: l’aire, l’aigua, els nutrients i els materials que es consumeixen a la ciutat solen provenir de lluny, de molt lluny. I a la ciutat els humans comparteixen espai amb moltes altres espècies amb les quals estableixen relacions de simbiosi, competència, parasitisme o depredació. La ciutat penetra pregonament dins del bosc. Els boscos periurbans són com són per la proximitat de la ciutat. El bosc penetra fins al cor de la ciutat. Dins la trama urbana, bosquets complets, jardins i avingudes arbrades esdevenen l'amagatall d’organismes nemorals. Indefectiblement connectades. Altrament, inviables.

ITINERARIS VERDS

L’Ajuntament de Barcelona convida la ciutadania a participar en itineraris que incorporen l’ús de les TIC. L’objectiu central dels itineraris és donar a conèixer els espais verds de la ciutat per tal que tothom en gaudeixi i els estimi com a part del territori. Els itineraris autoguiats ofereixen sistemes d’informació que posen a l’abast dels usuaris la documentació informativa, didàctica i interactiva necessària per dur-los a terme. Aquesta documentació és accessible des de l’ordinador i des dels telèfons mòbils que disposin de les prestacions adients. http://mediambient.itineraris.bcn.cat/ca


E

l bosc urbà conté espècies pròpies que són autòctones i vinculades a l’ecosistema forestal corresponent, però també d’impròpies (introduïdes, nouvingudes, invasores,...). Així alzines, pins, arboços, galzerans, mallerengues o tallarols poden cohabitar amb aïlants, Pytosporums, acants, cotorres i becs de corall. Poden cohabitar però no sense efectes col·laterals, és evident que la influència de les espècies nouvingudes de la ciutat marca el caràcter particular del bosc urbà. El bosc urbà té moltes funcions que el converteixen en un espai natural de gran valor. Per a la fauna és essencial ja que • Protegeix moltes espècies d’animals que hi niuen i s’encauen, i que, paradoxalment, s’hi troben a recer del més potent dels depredadors: l’humà. Tot i conviure-hi i estar contínuament frec a frec, la fauna dels boscos urbans no coneix l’home caçador: aquest hi té l’entrada vetada. Moltes espècies comensals dels humans (això és, que aprofiten els seus excedents alimentaris i energètics i les seves estructures) es refugien al bosc urbà, tot i accedir al poble i a la ciutat a nodrir-se i relacionar-se. És el cas dels tudons, per exemple. I a l’inrevés: com els magalls que niuen als forats dels edificis i cacen mosquits als boscos urbans.

• El bosc urbà esdevé nexe primordial d’una xarxa ecosistèmica. Per una banda, alimenta tot un conjunt d’espècies, feréstegues o antròpiques, que hi fan cap. Fulles, fruits i arrels alimenten un conjunt d’animals que, al seu torn, són l’aliment de molts altres. I per l'altra, connecta espais naturals segregats que, d’altra manera, restarien aïllats per la conurbació urbana. Afavoreix les relacions, els desplaçaments i els intercanvis entre poblacions distants. La merla i la cotxa fumada, en són dos bons exemples. • Separa uns hàbitats d’altres, de tal manera que espècies pròpies d’espais forestals tancats poden viure a escassa distància de la metròpoli perquè l’espessor del bosc els hi garanteix un reducte de salvatgia. De fet, viure al bosc requereix unes habilitats i capacitats diferents que fer-ho als espais oberts o als espais humits. La tipologia dels requeriments segrega unes o altres formes vitals: els xoriguers cacen a l’espai aeri dels conreus i dormen al capdamunt dels edificis més alts; els astors ho fan tot als boscos més tancats.


I també és essencial per als humans. Durant segles el bosc ha proveït de matèries primeres a les persones: combustible, materials estructurals (fustams per les drassanes, bigues per a la construcció,...), aliments (pinyes per als humans, aglans per als seus porcs i xais), resines i essències per a l’indústria i la sanitat, i una munió de materials molt diversos: suro per aïllaments i per a taperia, fusta per a les pipes de fumar, tanins per al curtit de pells, abrasius per a escurar xemeneies, patarota per a decorar rotondes,... Però a part d’aquesta aportació de recursos materials, els boscos vinculats a les ciutats ofereixen serveis ambientals essencials per a la qualitat de vida dels seus ciutadans, alguns exemples són les seves funcions de: • • • • • • • •

Absorció de contaminants Absorció de pols Absorció del soroll Producció d’oxigen Fixació de diòxid de carboni Esponjament territorial Producció de recursos materials Prevenció de la Síndrome de Dèficit de Natura i d’altres patologies • Protecció del sòl • Reservori de biodiversitat • Reciclatge de nutrients


Els boscos són essencials, també a prop

de les ciutats, i encara que en superfície reduïda, incorporen una rellevància local molt important per a les poblacions adjacents. La diversitat d'hàbitats que és capaç d'allotjar una ciutat constitueix un material molt valuós per a la conservació de la natura i per a mantenir un alt nivell de biodiversitat urbana, així com per a permetre als ciutadans un contacte, un coneixement, i per tant una consciència major sobre la importància de la conservació dels espais naturals. Per tant, és essencial contemplar la natura salvatge com una part integral del que és urbà i garantir-ne l'accés i la conservació per part de la població.

L’ESCOLA AL BOSC

Freiburg es caracteritza pels seus boscos urbans, un entorn natural ric i completament immers en la ciutat. L'Ajuntament de Freiburg disposa de tot un programa d'educació i estudi dels espais forestals. Una part important d'aquests s'executa a la Waldhaus Freiburg (La casa del bosc de Freiburg). http://www.waldhaus-freiburg.de/ La Waldhaus té un projecte que s'anomena NaturStadtSchule (Natura, ciutat, escola), en el qual organitza accions de manteniment i millora dels espais forestals amb els alumnes de les escoles de la ciutat com a protagonistes.


03

El bosc urbà i la salut

L

a presència de natura a la ciutat és una evidència, però també una necessitat. Els ciutadans necessiten la natura pels beneficis ambientals i terapèutics que aquesta els aporta. Pràcticament totes les grans ciutats excedeixen els límits legals de pol·lució, fet que suposa un gran repte per a la salut dels ciutadans. Tot i que costa tenir dades fiables, està clar que el nombre de defuncions per causes relacionades amb la contaminació augmenta a les ciutats. En aquest panorama, són indispensables els sistemes forestals i l'arbrat urbà, que fan funcions de neteja de l'aire de la ciutat absorbint el diòxid de carboni i altres partícules i alliberant oxigen a través de la seva funció de fotosíntesis. A banda d'aportar un aire més net, aquests elements naturals també mantenen els nivells de biodiversitat i aporten frescor i ombra, elements que poden ser claus en els calorosos estius urbans.

La funció que realitzen els elements naturals, i en bon estat, en la regulació del clima, els converteix en essencials a les ciutats, degut a la contaminació que s’hi acumula i per l’alta concentració de persones que hi trobem. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra entre 10 i 15m2 de zona verda urbana per habitant la superfície idònia per a millorar la qualitat de vida urbana8.


BENEFICIS AMBIENTALS

Per a conèixer els beneficis ambientals dels boscos, hi ha diferents aplicatius informàtics que a partir de les dades de la vegetació urbana, donen resultats dels serveis ambientals. Un exemple n'és I-tree: https://www.itreetools.org/

P

erò més enllà de les evidents aportacions de la natura sobre la qualitat ambiental dels entorns urbans, hi ha un altre tema que posa en evidència la necessitat dels espais verds: l'extrema importància que té l'experiència d'estar en contacte directe amb la natura pel benestar personal degut als beneficis terapèutics que aquesta ofereix1. Les dades d'un estudi del CIS l'any 2005, posen de manifest la importància que dóna la població a la presència d'elements verds dins els paisatges. En aquest estudi, el 91% de la mostra enquestada reconeixia que la manca d'espais verds és “personalment un problema considerat molt i bastant important”, més important que altres com la brutícia als carres, el soroll o la contaminació ambiental1. Aquestes dades demostren la importància que els espais verds tenen pel benestar humà i per a valorar-ne la qualitat de vida.

La ciutat és l'hàbitat natural de la societat moderna però, en termes absoluts, fa molt poc temps que les persones viuen a les ciutats i, per tant, la nostra espècie encara no s'hi ha adaptat. La ciutat sovint ens sotmet a ritmes de vida frenètics i a una sobrestimulació permanent, elements que Milgram engloba dins el concepte de Sobrecàrrega informativa (Milgram, 1970). Aquest fet provoca problemes diversos que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans. I aquests problemes s'agreugen amb la manca de contacte directe amb la natura.


Kaplan i Kaplan

(1989) despleguen a la seva monografia un gran ventall d'evidències que expliquen la importància del contacte directe amb la natura i les raons per les quals el busquem, i entre aquestes raons en destaca la necessitat d'entrar en contacte amb un espai que permeti a la persona recuperar-se de la sobrecàrrega d'estímuls que suposa l'experiència diària i constant dels entorns urbans altament tecnificats, així com les rutines i obligacions que hi són associades. Aquesta teoria de la ciutat com un espai estressant, i la cerca de contacte amb la natura com a evasió o reparació d'aquest estrés, realça la importància psicològica que els espais verds tenen en la recuperació de l'equilibri psicològic. 4

El mateix Kaplan va definir la Teoria de la restauració de l'atenció (1995), la qual defensa que la sobrecàrrega d'estímuls del medi urbà afecta a la nostra atenció, ja que aquesta es veu demandada per molts estímuls, provocant-nos un sobreesforç i fatiga mental. Segons Kaplan, en aquestes situacions necessitem un canvi d'ambient que ens permeti utilitzar l'atenció de forma involuntària, difosa, sense que requereixi esforç, i la natura ens permet aquest estat. Els espais naturals esdevenen, doncs, espais restauradors de la nostra saturada atenció, i com a conseqüència, beneficiosos per a la nostra salut física i mental.


C

ada vegada hi ha més evidències que el contacte amb entorns naturals és beneficiós per a la salut ja que nombrosos estudis que analitzen els beneficis de la natura per a prevenir o mitigar certes malalties, han posat de manifest com aquesta influeix sobre el sistema immunitari. Les investigacions en neurociència confirmen que els elements naturals –aigua, sons, aromes i essències vegetalscondicionen aspectes fisiològics en el funcionament cerebral, i la pèrdua de contacte amb aquests elements afecta negativament a l'organisme, sobretot si aquesta manca de contacte és durant la infància. Relacionar-se amb la natura i la vegetació aporta estats de salut millors respecte a la pressió arterial i els nivells de cortisol –l’hormona de l’estrès-, alhora que enforteix el sistema nerviós parasimpàtic responsable de comportaments com la calma. Això ha fet que hagi aparegut fa uns anys el concepte de boscos o espais naturals terapèutics, espais per on les persones poden fer passejades per a gaudir dels beneficis del contacte directe amb la natura.

BOSCOS TERAPÈUTICS

Els boscos o espais naturals terapèutics al Japó es coneixen com a Shinrin-yoku. A altres països com Finlàndia o Canadà se’ls anomena paisatges o itineraris de salut. Trobareu molta informació a http://www.natureandforesttherapy.org/forest-therapy-research.html


MILLORA DE LA SALUT

A Barcelona, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) coordina el projecte Phenotype, que investiga les interconnexions entre l'accés a l'aire lliure i la millora de la salut del habitants de diferents regions d'Europa http://www.phenotype.eu/ http://www.creal.cat/noticies/175/phenotype-el-nou-projecte-que-lidera-el-creal

T

ots aquests descobriments han conduït en els últims anys a parlar del Trastorn per Dèficit de Natura (TDN). El periodista i escriptor nord-americà Richard Louv5 va parlar per primera vegada del desordre, advertint que aquest es manifesta en les persones que estan completament desconnectades de la natura, i malauradament aquesta és la situació de molts habitants de les ciutats. La teoria de Louv fa especial èmfasi en els nens, fet que va propiciar la creació de la Children&Nature Network, una organització que pretén reconnectar les persones amb la natura. http://www.childrenandnature.org En un important estudi sobre salut infantil, McCurdy et al. destaquen que s'ha produït un augment en l'aparició de trastorns crònics de la salut que afecten a la població infantil i que poden perdurar a la vida adulta, com són l'obesitat, l'asma, el trastorn pel dèficit d'atenció i hiperactivitat o el dèficit de vitamina D. Els autors relacionen l'augment de totes aquestes patologies amb el patró de sedentarisme propi dels entorns urbans, allunyats de la natura, que caracteritza la vida actual en pràcticament tots els sectors socioeconòmics, i que es coneix com el Trastorn per Dèficit de Natura6.


Així doncs, si la majoria de la població es

concentra en entorns urbans, és indispensable que aquests puguin tenir accés a espais naturals que els millorin la seva qualitat de vida, tant des del punt de vista ambiental, com des del de la salut física i mental. José Antonio Corraliza, catedràtic de Psicologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Madrid, també adverteix dels beneficis pels infants d'espais naturals propers, i demostra en un estudi la influència d'aquests com a moderadors de l'estrès infantil9. El mateix autor assenyala que aquest trastorn de Dèficit de Natura caracteritza les persones que estan desconnectades de la natura o que tenen poca experiència de contacte amb ella. Els impactes d'aquesta desconnexió són apreciables quan s'observen les millores que pot proporcionar un simple passeig pel bosc o una estona de repòs al parc.

Hi ha incomptables estudis que demostren la importància del contacte amb la natura per al bon desenvolupament físic, emocional i cognitiu dels infants. I cada dia hi ha més estudis que també demostren que aquesta necessitat de contacte amb la natura és vital a la infància però també al llarg de la vida adulta.


04

El bosc a la ciutat del s.XXI

La ciutat replanteja la seva arquitectura

La importància que els espais verds, i

particularment els grans espais verds, tenen per les ciutats i els ciutadans ja ha quedat en evidència als capítols anteriors. Aquesta importància, sumada al creixement exponencial de les grans ciutats -actualment hi ha 414 ciutats amb més d'un milió d'habitants, i en pocs anys s'espera doblar aquesta xifra-, està posant de manifest la necessitat de preservar i millorar els espais verds existents, així com l'accés i la cura a aquests per part de les persones. Però també la necessitat de crear nous espais on la natura s'hi pugui fer present dins els complexes entramats urbans, fet en el qual s'estan centrant nous projectes urbanístics. Els dissenys urbanístics i arquitectònics busquen la manera d'augmentar la presència de grans sistemes naturals dins les ciutats, fent més accessible la natura i fent disminuir els efectes de la pol·lució i el canvi climàtic dins d'aquestes. Així doncs, hi ha nous corrents arquitectòniques que treballen en el disseny dels espais verds urbans i en la inclusió de jardins i ecosistemes naturals en els entramats d'edificis. Recentment a Milà s'ha presentat el projecte de les torres Bosco Verticale, un espectacular exemple de bosc urbà. És un model d'edifici de vivendes sostenible, dins del qual hi creix un sistema forestal complex, format per 900 arbres i més de 2000 plantes. Es calcula que la superfície vegetal equival a 7000m2 de bosc.

Aquest projecte aposta per la reforestació metropolitana que contribueix a la regeneració del medi ambient i la biodiversitat urbana sense requerir una expansió de la ciutat Aquests tipus d'experiències enfoquen cap a una nova arquitectura, que s'ajusta a les necessitats dels temps actuals: la realitat són uns creixents índexs de contaminació, el canvi climàtic, el creixement exponencial de la població mundial -pot arribar a ser de 14 bilions de persones a finals d'aquest segle- i l’augment del percentatge de població urbana – que sembla que arribarà al 70% de la població mundial al llarg del s.XXI. Totes aquestes evidències pregonen que al llarg del s.XXI les ciutats seguiran creixent de forma desmesurada. Però, paral·lelament a aquestes evidències, creix també l'alarma sobre la necessitat de conservar i potenciar el coneixement, el respecte i el contacte amb la natura. Aquest fet implica redefinir els plans de conservació dels espais naturals urbans i periurbans, replantejar les formes i els agents encarregats de dissenyar els espais verds i generar opcions per a donar espais a la natura dins les ciutats. Alhora que es potenciï la consciència ciutadana vers la cura i la necessitat d'aquests espais naturals entremig dels edificis i els carrers.


DISSENY URBÀ INNOVADOR

La Fundació Biotope city, és una fundació creada a Amsterdam que promou el disseny innovador d'espais verds urbans i les noves formes de construcció que inclouen ambients o elements naturals en les seves estructures. Editen una revista multilingüe. http://www.biotope-city.net/

La ciutat replanteja els seus models de gestió

Una de les estratègies innovadores en la

gestió d'espais verds urbans la trobem en el Parc Nacional Urbà (PNU) Ill-Bruche d'Strasbourg. Aquest projecte correspon a un procés de desenvolupament sostenible d'un territori per part dels seus habitants i dels agents actius del barri on es troba el Parc. La idea equival a la gestió d'un parc natural regional però en un entorn urbà7. Al llarg del 2010 es van fer diversos fòrums, sortides i xerrades per a mobilitzar els actors de la zona, i convertir-los en autors del nou pla de gestió de l'espai natural Ill-Bruche. L'any següent es van fer diverses presentacions d'aquest esbós de projecte adreçades als 35.000 habitants de la zona on es troba el parc i a tots els agents actius en aquest territori. De forma participada es van co-construir les orientacions generals del PNU i el seu Llibre Blanc. Al llarg del 2012 el llibre blanc va donar lloc al Programa d'Accions 2013-16, el qual va ser redefinit i aprovat a finals del 2012. El maig del 2013 es va crear el Parc Naturel Urbain Ill-Bruche, aprovant-se l'acord entre els actors i el Programa d'accions 2013-2016, que inclou activitats lúdiques, pedagògiques, artístiques i culturals; així com de conservació i millora dels espais.

Aquesta manera d'enfocar la definició dels espais verds urbans dóna una nova mirada a les concepcions i dissenys de les ciutats, donant lloc a un model participatiu de presa de decisions i donant valor als agents i habitants de les ciutats com a gestors del seu entorn més proper.

Les noves tecnologies faciliten la implicació dels ciutadans Les noves tecnologies també permeten, en aquest segle, que la ciutadania estableixi un nou rol vers la natura. Projectes diversos d'arreu del món promouen experiències de ciència ciutadana per a fer censos o recollir informació d'espècies als espais urbans i periurbans. Aquests projectes acostumen a aglutinar la informació en un lloc web o un bloc on qualsevol persona hi pot introduir allò que observa.


NOVES TECNOLOGIES

Les iniciatives de ciència ciutadana van en augment i utilitzen les xarxes socials com a espais de difusió i per a compartir informació. Hi ha diversos blogs que publiquen amb freqüència notícies relacionades amb la biodiversitat als espais verds de les ciutats. A Catalunya hi ha la inciativa Naturaurbana, la qual disposa d'un blog i de presència a twitter i facebook https://naturaurbanacat.wordpress.com/ En la mateixa línia hi ha el blog parisí Ça se passe au jardin, que també disposa de canals a facebook i twitter http://blogs.paris.fr/casepasseaujardin/ I a nivell mundial, existeix el projecte Noah, impulsat per National Geographic http://www.projectnoah.org/

Fer partícips els ciutadans de la gestió dels

espais naturals, organitzar jornades de voluntariat, fer activitats d'educació ambiental per a millorar el coneixement de la població envers els temes naturals i posar la ciència a l'abast de la ciutadania són eines que afavoreixen enormement el vincle dels ciutadans amb els espais naturals. Evidentment, un major coneixement suposa un major vincle, i un major vincle dóna lloc a una millora de la consciència i la cura cap a aquests espais que ens són alhora vitals i necessaris.


05

El bosc urbà com a espai d'aprenentatge i d'acció Recull de Bones Pràctiques

E

l bosc urbà és un espai natural ric, complex i autòcton; tres característiques que li confereixen un gran potencial com a espai d'aprenentatge i d'acció ciutadana. Aquestes característiques sumades al fet que és l'espai natural més proper per a una part important de la població, el converteixen en un escenari ideal per a desplegar-hi estratègies i metodologies d'educació ambiental, voluntariat i participació. Sortir, observar, passejar, tocar, olorar, sentir, actuar! ... i tot a quatre passes dels atapeïts carrers urbans. Sense necessitat de llargs trajectes, els habitants de les ciutats poden conèixer el bosc, els seus habitants i les seves interaccions, així com quina és la influència que la ciutat hi exerceix. I no només això, també poden implicar-se, esdevenint protagonistes de la gestió i conservació dels sistemes forestas de les seves ciutats. Per a inspirar-vos i orientar-vos, hem recollit 10 experiències que es realitzen en espais naturals urbans, d'aquí i d'arreu. Hi trobareu experiències educatives – dirigides tant al públic escolar com adult- i experiències de ciència ciutadana, així com actuacions que inclouen l'acció ciutadana i el voluntariat. Es tracta d'un conjunt de bones pràctiques que us ofereixen propostes, metodologia i recursos per ajudar-vos a incloure el coneixement i l'acció sobre els boscos i la biodiversitat de les vostres ciutats en les programacions, activitats i actuacions que dissenyeu.


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

1 Objectius principals de l'experiència 1. Incitar la curiositat per a descobrir i conèixer els medis forestals. 2. Potenciar la utilització dels sentits com a eina directa per a conèixer el medi. 3. Observar i analitzar com és l'estructura d'un bosc. 4. Observar i classificar algunes espècies vegetals característiques amb l'ajuda de jocs. 5. Descobrir algunes espècies animals mitjançant els rastres. 6. Construir una xarxa tròfica a partir de les dades que ells han obtingut. 7. Adquirir l'hàbit de treballar en grup 8. Valorar i respectar el medi. 9. Gaudir amb la descoberta i la recerca.

Mecanismes d'avaluació Cada grup té un quadern de ruta que hauran d'omplir a mida que vagin avançant en el joc. L'èxit de cada punt de treball s'avalua en funció de la correcta complimentació d’aquest quadern. L'avaluació global del joc es fa elaborant la xarxa tròfica del bosc correctament al final del recorregut.

Com funciona el bosc? Parc Agrari de Gallecs

Descripció Passejada en forma de joc de pistes per descobrir i conèixer com funcionen els boscos de Gallecs. El recorregut porta als alumnes a diferents parades temàtiques on a través de jocs van observant i descobtint diferents aspectes dels boscos periubans de Gallecs: estructura i composició de la vegetació, detecció d'alguns animals a través de restes de menjar i dels seus cants, estructura i composició del sòl, etc. Finalment i després de recollir totes aquestes dades es construeix una xarxa tròfica que permet interpretar el funcionament d’aquests boscos. Va dirigida a alumnes de 3er a 6è de Primària. Es divideixen els participants en quatre grups (variable en funció del nombre; 4-10 components per grup). Cada grup haurà de seguir un itinerari marcat amb fletxes i altres recursos orientadors. En aquest itinerari hi ha ubicats 6 punts d’interès on cal desenvolupar una recerca sobre les relacions alimentàries entre els diferents grups de la xarxa tròfica i les seves adaptacions al medi i a les relacions.


Recursos i processos que incorpora l’experiència Full de treball Carpeta Fletxes i rètols de camí erroni A l'inici del joc: cartolina gran, pega, cartolines de 6 colors, tisores, un joc complet dels elements de la xarxa tròfica. Per a cada punt de treball: 1 sac i 5 ó 6 elements de la xarxa tròfica, llapis, goma, maquineta, tisores, pega, cel·lo. Material de l'activitat Punt de treball 1: Clau d’identificació de les plantes de Gallecs Punt de treball 2: Làmines per a identificar els conreus Punt de treball 3: Restes de menjar d'herbívors (Pinyes rosegades, aglans...) i femtes amb restes vegetals Punt de treball 4: Joc d'identificació de les mandíbules i cromos de les mandíbules Punt de treball 5: Trencaclosques dels descomponedors i cromos dels descomponedors. Punt de treball 6: Residus del bosc (fullaraca, branques seques...) i residus produïts per l'home (llauna, plàstic...)

Bosc de Gallecs

Orientacions didàctiques i suggeriments Els educands s’organitzen en grups que faran el recorregut sense l’acompanyament d’adults, per tal d'intensificar l'experiència del joc i alhora promoure la responsabilitat personal i col·lectiva en les relacions dins del grup, respecte el trajecte i en la realització de les tasques.

Per saber-ne més Escola de Natura del Corredor www.enc.pangea.org Consorci de Gallecs http://www.espairuralgallecs.cat/ca/que-pots-fer/activitats-per-escoles.htm

Entitat responsable Escola de Natura del Corredor 08450 Llinars del Vallès telèfons 93 795 54 05 / 93 795 52 28 enc@pangea.org


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

2 Objectius principals de l'experiència 1. Descobrir els valors naturals, geològics i històrics d’aquest espai natural que forma part de la ciutat. 2. Conèixer les espècies que composen les diferents formacions vegetals (fenassar, pineda, alzinar mediterrani, brolla) i els animals més representatius que hi viuen. 3. Entendre la història geològica de la ciutat. A través de l’observació de fòssils interpretar l’origen de la formació d’aquestes roques sedimentàries. 4. Conèixer els estudis arqueològics realitzats en aquesta zona i entendre quina informació ens donen de les primeres persones que van poblar Girona. 5. Fomentar l’interès i el respecte envers els espais verds de la ciutat i valorar-los com a riquesa i patrimoni col·lectiu.

Descripció És un itinerari enmig d’un entorn natural eminentment forestal. A partir dels punts d’observació que es proposen en aquest recorregut es pot comprendre la història geològica de la ciutat, la diversitat vegetal, la fauna i els orígens de la ciutat a partir de les primeres persones que van poblar Girona. Al llarg de l'itinerari s'identifiquen les plantes i arbres amb l'ajuda d'una clau dicotòmica. Al final es realitza un inventari forestal.

Itinerari pel Bosc de Taialà El Bosc de Taialà, Girona

L'activitat va dirigida a cicle superior de primària, educació secundària obligatòria (ESO) i postobligatòria i adults. Té una durada de dues hores i es pot realitzar durant tot l'any.

Mecanismes d'avaluació Els alumnes participants disposen d'una fitxa per a realitzar l'inventari, i posteriorment es proposa una posada en comú que serveix per a extreure dades mitjanes de la massa forestal i per a l'autoavaluació del treball de cada grup.

Recursos i processos que incorpora l'experiència Realització d'un inventari forestal: La manera més pràctica de fer l’inventari forestal és a partir de parcel·les de dimensions conegudes. Estudiant suficients parcel·les es poden aproximar les dades obtingudes a tota la massa forestal a partir de càlculs estadístics senzills. Cada grup, de 4 ó 5 alumnes, realitzarà el treball de camp en una parcel·la. Després, ajuntant les dades dels diferents grups, podrem calcular les mitjanes i obtenir unes dades objectives de tota la massa forestal. Amb aquesta activitat es volen treballar els valors de respecte, estima i descoberta del patrimoni natural. Per aquest itinerari es facilita al grup un llibret sobre l'itinerari i les fitxes de treball.


Orientacions didàctiques i suggeriments Material: Brúixola, cinta mètrica (de 5 ó 10 metres), cinta mètrica de modista o similar, regle, cordills, 4 estaques, fitxa de treball de camp, fitxa de clau de classificació. Metodologia: - Situació de la parcel·la. Per a escollir la parcel·la d’estudi s’assignarà a cada grup una zona on haurà de delimitar la seva parcel·la. L’assignació de zones es realitza a l’atzar o de forma aleatòria. - Delimitació de la parcel·la: La parcel·la ha de tenir una superfície coneguda. Normalment s’utilitzen de forma circular o de forma quadrada. La parcel·la quadrada permet un treball més còmode i és la que us proposem. - Per a delimitar-la utilitzarem el cordill i les estaques, procurant que la forma s’assembli el màxim possible a un quadrat, és a dir de costats paral·lels dos a dos i formant angle recte entre els costats. La longitud apropiada és la de 10 m, de manera que la superfície estudiada és de 100 m2. A cada costat hi clavarem una estaca, i finalment hi lligarem el cordill per tal de delimitar-la. - Presa de mostres. De cada parcel·la haurem d’identificar les espècies d’arbres i els arbustos més abundants, prendre el diàmetre del tronc (a 1,30 m d’alçada) i l’alçada, calcular el recobriment vegetal per cada estrat de vegetació (arbori, arbustiu i herbaci), i determinar les principals característiques físiques de la parcel·la. - Càlcul de les densitats obtingudes a la parcel·la. - Per a calcular les densitats de cada espècie cal dividir el nombre de peus per la superfície de la parcel·la. Aquestes densitats es poden calcular també per a les diferents classes diamètriques.

- Mitjanes dels resultats de les diferents parcel·les mostrejades, per tal de caracteritzar tota la massa forestal. Per tal de representar les característiques de la massa forestal es pot fer una gràfica amb el número d’individus per a les diferents classes diamètriques.

Enllaços de l’experiència http://www.girona.cat/lacaseta/recursoseducatius/solicituds/activitats_detalls.php?id_activitat=498 http://www2.girona.cat/documents/11622/5644515/33taialamd.pdf

Per saber-ne més http://www2.girona.cat/ca/caseta_recursoseducatius

Dades de l'entitat responsable Ajuntament de Girona. La Caseta Serveis Educatius C/ Ciutadans, 3 17004 GIRONA 972 221 866 caseta@ajgirona.cat

El Bosc de Taialà, Girona


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

3 Objectius principals de l'experiència 1. Afavorir el coneixement vivencial del territori per part del alumnes. 2. Identificar i analitzar les vinculacions entre els diferents usos del sòl. 3. Debatre les oportunitats i les vulnerabilitats de la zona agrícola de “Les Cinc Sènies” com espai rural periurbà. 4. Valorar la pressió que exerceixen els usos impropis i les infraestructures urbanes adjacents. 5. Conèixer la importància dels connectors biològics. 6. Conèixer el procés de participació ambiental municipal.

Les cinc Sènies

Espai rural de Les Cinc Sènies, Mataró

El programa incorpora suport d’educadors especialistes per a les activitats i materials didàctics descarregables (per a la sortida de camp i per a treball a l’aula).

Mecanismes d'avaluació Cada grup té un quadern de ruta que hauran d'omplir a mida que vagin avançant en el joc. L'èxit de cada punt de treball s'avalua en funció de la correcta complimentació d’aquest quadern. L'avaluació global del joc es fa elaborant la xarxa tròfica del bosc correctament al final del recorregut.

Descripció És una activitat mixta que té dues intervencions principals: sessió d’aula i sortida de camp. Analitza la dinàmica de l’estructuració urbanística de la ciutat de Mataró i els factors que intervenen. Hom parteix de la visió aèria de la ciutat i zones perifèriques, amb suport de tractament interpretatiu de la imatge; per a acabar amb la identificació in situ d’elements, estructures i processos que configuren el territori, particularment pel que fa als fluxes entre espai forestal, agrari i urbà. L’activitat té versions per a diferents nivells d’ensenyament formal (EP-4 fins a Bxt) i no formal (formació d’acollida de nouvinguts, descoberta per a públic en general).

Recursos i processos que incorpora l'experiència L’activitat té dues fases. Una primera a l’aula del centre participant. Es tracta d’una sessió magistral amb debat simultani que traça el context, els elements i els factors, els impactes i les vulnerabilitats que intervenen en el disseny urbanístic de la ciutat, en les dimensions temporal i espaial. Tot centrat en les relacions entre els tres àmbits territorials de Mataró: urbà, agrícola i forestal. I emmarcat pels seus límits naturals: la costa marítima al sud, la serralada al nord i les rieres a ponent i a llevant.


La segona fase és el treball de camp. La descoberta de l’espai rural de “Les Cinc Sènies” a través d’una passejada per la zona agrícola i forestal, observant els tipus i procediments dels conreus, la funcionalitat i els components dels torrents i dels boscos, a la plana i al turó d’Onofre Arnau. Des d’aquest turó s’interpreta el paisatge, tot analitzant els usos del sòl, els fluxes i les tendències observables del territori adjacent: la plana agrícola, els vessants forestals i el litoral, tot plegat en el context periurbà de Mataró. Alhora ofereix la visualització de diferents experiències d’implicació territorial de la zona (finques d’ecoagricultura, custòdia d’horts a càrrec d’escoles) i dels impactes socioambientals que suporta.

Orientacions didàctiques i suggeriments 1. La sessió inicial té el format de xerrada magistral provocadora de debat entre els alumnes, amb la finalitat principal de presentar l’espai de Les Cinc Sènies als educands i facilitar el seu análisi a la sortida de camp. Té suport visual per compensar l’abstracció d’alguns continguts i facilitar la visualització global de territori i la comparació entre àmbits. 2. Hom empra teatralitzacions dels alumnes per a situar comprensivament a l’espai els diferents àmbits orogràfics, ecològics, socials i urbanístics. 3. La sortida de camp incorpora diferents moments pedagògics: a. De seducció pel coneixement a partir de la observació d’estructures i procediments agraris, de la interpretació de diferents elements de la biodiversitat (com comportaments animals), vinculats al relat de l’evolució històrica de la zona.

És aquí primordial el coneixement i l’expressió de l’educador. b. Descriptiva de les estructures i dinàmiques dels torrents, espais forestals i antròpics del turó, amb la identificación de plantes, animals, roques i altres elements propis, mitjançant jocs participatius o làmines. Tenen especial rellevància aquells elements indicadors d’ambients i de processos històrics (per exemple, el garrofer, l’aloc, la mata, el pi pinyer, el contacte granitoids-pissarres o les torres de defensa). És aquí important l’ús de recursos didàctics d’observació i descriptiva. c. La interpretació crítica del paisage es duu a terme al cim del turó, en grups reduïts, amb la missió de reflectir les pròpies observacións sobre els usos i activitats en el territori en uns dibuixos panoràmics predibuixats. Amb l’ajut de prismàtics i bruíxoles. És aquí essencial la pauta per recollir la informació i la dinàmica de treball en grups. 4. En el treball posterior a l’aula, el docent del grup és el responsable de conduir el treball de l’alumat per tal d’elaborar les observacions recollides, fer recerques complementàries i extreure’n conclusions finals. Per a fer això té el suport dels materials dissenyats per a tal fi descarregables al web del programa.

Enllaços de l’experiència http://www.mataro.cat/web/portal/ca/sostenibilitat/einesirecursos/eduambiental/index.html http://www.mataro.cat/temes/sostenible/descarrega_materials.html


Per saber-ne més Les Cinc Sènies. Ed. Associació Natura. 2015.

Entitat responsable Responsable tècnic: Escola de Natura del Corredor 08450 Llinars del Vallès 93 795 54 05 / 93 795 52 28 enc@pangea.org Programa educatiu MATARÓ SOSTENIBLE (Ajuntament de Mataró) Vector de l’Agenda 21- Pla de Lluita contra el canvi climàtic de Mataró: Territori

Mataró vist des de les Cinc Sènies


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

4

La Biodiversitat del bosc de ribera Parc de la Mitjana de Lleida

Objectius principals de l'experiència 1. Entendre el concepte de biodiversitat i la seva importància en els ecosistemes. 2. Identificar i classificar les espècies vegetals més representatives del bosc de ribera. 3. Conèixer el concepte de comunitat vegetal i identificar algunes comunitats vegetals del bosc de la Mitjana. 4. Identificar les espècies animals més representatives del bosc de ribera, tant mitjançant l’observació directa com a través dels seus rastres. 5. Relacionar les espècies observades amb els factors determinants del seu hàbitat. 6. Conèixer quines relacions s’estableixen entre les diferents espècies dins de l’ecosistema. 7. Entendre l’efecte de les activitats humanes sobre els ecosistemes.

Durant aquest itinerari també estarem atents als diferents animals i rastres de fauna que hi podem trobar. • Durant la segona part de l’activitat identificarem diferents tipus de rastres trobats al bosc amb el suport de fotografies i guies de la fauna, esbrinant a quin animal pertanyen i reconeixent el seu paper dintre de l’ecosistema. Finalment, podrem compondre una imatge de l’ecosistema de la Mitjana relacionant tot l’observat durant l’activitat. La metodologia és en tot moment participativa, amb el suport d’un quadern de camp que han d’omplir durant l’itinerari. L’activitat va dirigida a alumnes d’ESO

Descripció

Mecanismes d'avaluació

En aquesta activitat identifiquem les principals espècies animals i vegetals del bosc de ribera i observem la seva abundància i el seu paper dins de l'ecosistema. També esbrinem la diversitat d’éssers vius d’aquest espai i el perquè d’aquesta diversitat. L’activitat consta de dos parts: • Durant la primera part de l’activitat seguirem un itinerari pel bosc, durant el qual identificarem la vegetació mitjançant la utilització de claus dicotòmiques i herbaris, així com les comunitats vegetals i la seva relació amb els factors ambientals.

En acabar l’activitat es demana al centre educatiu que ens faci arribar una valoració de l’activitat, en la qual es pregunta als participants sobre els següents aspectes: • Organització general de l’activitat (ritme, materials utilitzats, compliment de les expectatives, metodologia utilitzada...) • Actitud i participació del grup (com s’han sentit els participants, els ha resultat atractiva l’activitat, hi ha hagut participació, l’educador/a ha estat un element engrescador...) I també es demana que valorin l’activitat (excel·lent, bona, regular o dolenta) i que ens facin arribar suggerències de millora.


Recursos i processos que incorpora l'experiència

Orientacions didàctiques i suggeriments

Els recursos utilitzats en aquesta activitat són:

Al principi de l’activitat és convenient definir què vol dir biodiversitat i preguntar als participants quantes espècies d’éssers vius diferents creuen que poden trobar al bosc de ribera. Al final, es compara aquesta dada amb el que s’ha observat i amb el que s’intueix que hi ha encara que no s’hagi vist.

• Claus dicotòmiques senzilles, d’elaboració pròpia, de les plantes del bosc de ribera • Herbaris plastificats de les principals plantes del bosc de ribera • Prismàtics • Col·lecció de rastres d’animals trobats al bosc • Imatges dels principals animals presents al bosc, amb informació dels rastres que hi poden deixar • Dossier educatiu Aquests recursos ajuden als participants a identificar les principals plantes i animals que viuen al bosc. Durant l’activitat es fomenta l’esperit crític i l’observació de l’entorn, per a poder relacionar entre ells tots els éssers vius identificats, i per a relacionar-los amb l’ambient.

El treball d’identificació d’espècies ha de ser el més autònom possible, deixant als i les alumnes utilitzar les claus dicotòmiques, els herbaris i les làmines dels animals del bosc.

Per saber-ne més Per consultar les nostres activitats educatives: http://sostenibilitat.paeria.cat (programa Lleida en Viu)

Entitat responsable Regidoria de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida C/ Tallada 32 · 25002 Lleida 973 700 455 mediambient@paeria.cat

Activitat escolar al Parc de la Mitjana , Lleida


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

5

NaturStadtSchule (Natura, ciutat, escola) Entorns de Freiburg, Alemanya

Objectius principals de l'experiència 1. Utilitzar espais naturals propers per a l'acció i l'aprenentatge basat en situacions fora de l'aula. 2. Treballar capacitats per a dissenyar un pla de gestió natural. 3. Potenciar competències socials, el treball en equip i la resolució de conflictes. 4. Desenvolupar aspectes curriculars a través de l'acció a la natura. 5. A banda dels beneficis directes de cada projecte de conservació de la natura sobre la biodiversitat a la ciutat, la importància del projecte rau també en el canvi de la consciència del grup que l'executa.

El treball l'han realitzat alumnes de secundària i cicles formatius de la ciutat de Freiburg, tots ells entre els 12 i els 24 anys. Cada centre educatiu ha elaborat un projecte diferent, i cada un dels projectes ha tingut una durada d'una setmana de treball de camp. A més s'han realitzat sessions prèvies de disseny i preparació i sessions posteriors d'avaluació i difusió a l'aula. Alguns dels projectes realitzats han estat als espais del bosc urbà i periurbà, com la construcció d'un luxós hotel per insectes per part d'alumnes de 2n ESO o la senyalització d'un itinerari per a BTT per part d'alumnes de cicles formatius, entre d'altres.

Mecanismes d'avaluació Descripció De novembre 2013 a març 2015, 14 escoles, 24 docents i més de 300 alumnes de la ciutat de Freiburg participen en actuacions de manteniment i millora de la biodiversitat de la natura urbana. Aquests projectes estan emmarcats dins el desplegament curricular de cada grup d'alumnes, i permeten el treball vivencial de certs continguts en espais naturals propers. A banda dels beneficis directes de cada projecte de conservació de la natura sobre la biodiversitat a la ciutat, la importància del projecte rau també en el canvi de la consciència del grup que l'executa.

L'autoavaluació va estar present al llarg de tota l'experiència, ja que els propis alumnes decideixen els objectius i després avaluen el projecte en base aquests. Els resultats de cada un dels projectes setmanals van ser explicats públicament a través de panells informatius, que detallaven tant les mesures pedagògiques com les raons ecològiques de cada una de les actuacions. A més, a la web de la Waldhaus es va penjar un mapa interactiu dels entorns de la ciutat, des del qual es poden visitar tots els projectes i els reportatges elaborats pels alumnes. Del recull de l'avaluació feta per alumnes i professors, es consideren els següents factors com a claus per a l'èxit dels projectes executats:


la participació dels alumnes la possibilitat de posar-se a prova un mateix la diversitat de tasques a realitzar la temporalització: no es van dissenyar projectes a l'hivern la bona preparació del treball de camp

Recursos i processos que incorpora l'experiència Té en compte els participants des del principi: el grup decidieix els objectius i organitza la preparació, execució i documentació. Són els propis alumnes els que dissenyen les línies de treball, el preparen, compren el material i l'executen. Posteriorment, l'avaluen i el difonen. L'experiència és una setmana sencera de treball comunitari al bosc i està completament inclosa en el treball curricular escolar, dins del qual també es contemplen totes les accions anteriors de disseny i les posteriors d'avaluació i difusió.

Aquestes tasques també inclouen la planificació i compra dels àpats. Treballs manuals: el barracó convertit en un taller disposa d'eines diverses i és l'espai on els alumnes fan plànols i porten a terme els treballs manuals que el projecte impliqui. Documentació: a l'oficina del barracó hi ha una càmera i un ordinador portàtil per tal que els alumnes elaborin articles de premsa, fotos, vídeos de curta durada i resums del seu projecte. Al llarg de la setmana que dura l'execució dels projectes els alumnes estan de 8:30h a 16h al bosc treballant. Per a començar i acabar el dia, hi ha xerrades per a la coordinació i organització de tasques. Al migida els propis alumnes es cuinen allà mateix un dinar.

Enllaços de l’experiència http://waldhaus-freiburg.de/images/Waldhaus/download/BroschreNaturStadtSchule_small_%20HP.pdf

Per saber-ne més Orientacions didàctiques i suggeriments Per a començar el projecte es va construir primer de tot un camp base. Al bosc es va instal·lar un barracó que es va equipar com a oficina i taller. Al llarg de les setmanes del projecte, aquest espai era el camp base des del qual els estudiants s'organitzaven les diferents tasques de cada dia. Un mes abans de l'inici del treball, cada grup d'alumnes van consensuar els objectius del seu projecte de forma conjunta amb el coordinador. D'aquí en van extreure un pla de treball per tota la setmana que duraria el projecte. Aquest pla dividia les tasques en tres àrees de treball: subministrament, treballs manuals i documentació. Subministrament: els alumnes dissenyen, planifiquen i compren amb anterioritat els materials que necessiten per al projecte seguint criteris estacionals, regionals i ecològics.

http://waldhaus-freiburg.de/angebote/schulen/naturstadtschule http://www.waldhaus-freiburg.de/

Entitat responsable Fundació Waldhaus Freiburg Wonnhaldestraße 6, Freiburg +49 761 89647710 info@waldhaus-freiburg.de

Alumnat treballant al bosc, entorn de Freiburg


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

6

Bioblitz BCN. Jornades obertes de recerca naturalista Barcelona

Objectius principals de l'experiència

Mecanismes d'avaluació

1. Aprofundir en la descoberta i en el coneixement de la natura més propera 2. Millorar el cens de la biodiversitat 3. Gaudir d’una festa de celebració de la natura 4. Posar en contacte ciutadania, entitats i món acadèmic 5. Sensibilitzar la ciutadania sobre la conservació de la biodiversitat

Any rere any la iniciativa s'avalua a partir del nombre i el perfil dels participants (públic familiar, escoles o especialistes naturalsites), pel nombre d'itineraris i activitats ofertades, així com pel nombre d'espècies inventeriades al llarg de la jornada oberta de recerca naturalista. També s'avalua pel nombre de visites que rep el Bloc de Bioblitz BCN

Descripció Un Bioblitz és un esdeveniment de descoberta de la natura, on durant un període de 24 hores, científics que estudien grups específics de flora i fauna identifiquen, ajudats per voluntaris, tots els organismes que es troben en una àrea determinada. S'hi convida la ciutadania en general, per tal que participin a passeigs de natura, coneguin millor el món natural i la seva diversitat i també per a què participin en l’inventari que es realitza. Es tracta, doncs, d’una experiència de participació ciutadana impulsada en diferents ciutats arreu del món que consisteix en una jornada oberta de recerca naturalista de la flora i la fauna d’un lloc escollit, duta a terme per voluntaris científics, naturalistes, estudiants, aficionats, i públic general, que conjuntament fan treball de camp i de laboratori, per a conèixer la riquesa natural i per a enriquir el cens de la biodiversitat d’aquell espai.

Recursos i processos que incorpora l'experiència L’objectiu d’un BioBlitz és doble: produir, no un inventari complert però sí un retrat (una instantània) de les espècies que es troben en una àrea, i fer-ho amb la participació ciutadana. Si està ben organitzat, les dades recollides s’inclouen a les bases de dades de biodiversitat públiques, de manera que el registre documental esdevé permanent i públic. Amb un BioBlitz es pretén tant aprofundir en el coneixement de la biodiversitat com augmentar la consciència pública sobre la necessitat de documentar-la i preservar-la. També és una bona forma d’implicar els ciutadans en la ciència i trencar així barreres, donant-los l’oportunitat de contribuir en un projecte genuïnament científic. Es tracta d'un projecte de participació i reflexió ciutadana, que permet adquirir nous coneixements de biodiversitat a la ciutadania i contribuir en la creació d’un cens d’espècies de la zona estudiada. D'aquesta manera fomenta els processos de ciència ciutadana.


Orientacions didàctiques i suggeriments El primer BioBlitz es va realitzar l’any 1996 als Estats Units. Des d’aleshores s’han anat fent regularment en molts països. Els BioBlitz s’emmarquen en el context en expansió, en molts països, de la ciència participativa o ciència cívica. Cada cop és més freqüent que projectes de recerca orientats a la conservació integrin la participació d’organitzacions i de ciutadans voluntaris. Aquests projectes són iniciatives que surten de la necessitat de fer inventaris o estudis de seguiment de la biodiversitat, i que requereixen molt treball de camp i la participació de moltes persones. Els beneficis, socials i científics, d’aquest enfocament participatiu són molt importants: contribuir a fer una societat més sensibilitzada i compromesa; incrementar la vinculació dels ciutadans amb el seu entorn; generar noves dades sobre el medi natural i, especialment, la biodiversitat; fer aportacions amb una notable base científica a la conservació de la natura; fomentar l’intercanvi de coneixements entre els investigadors i els ciutadans; promoure noves vocacions científiques, etc.

Per saber-ne més http://www.nationalgeographic.com/explorers/projects/bioblitz/

Entitat responsable Museu de Ciències Naturals de Barcelona Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 Parc del Fòrum 08019 Barcelona 932566002 museuciencies@bcn.cat Organitzen Ajuntament de Barcelona (Àrea MASU, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Jardí Botànic de Barcelona, Laboratori de Natura), Institut Botànic de Barcelona, Universitat de Barcelona (Facultat de Biologia), Associació d’Amics del Jardí Botànic, Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Galanthus, Institut Català d’Ornitologia i Societat Catalana de Lepidopterologia.

Enllaços de l’experiència http://www.blogmuseuciencies.org/category/bioblitz/

Diversos moments de la jornada Bioblitz Barcelona


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

7

Viver Forestal

Bosc Turull, Vallcarca, Gràcia, Barcelona

Objectius principals de l'experiència

Descripció

L’objectiu general d’aquest projecte és crear un viver de planters d’espècies autòctones per a que siguin replantats en zones forestals malmeses (per incendis, abandonaments...) principalment a la Serra de Collserola. Altres objectius: 1. Promoure la participació, formació i capacitació de persones interessades o involucrades en la conservació de les masses forestals, especialment dels habitants del barri d’El Coll, Vallcarca. 2. Promoure la col·laboració amb el Districte de Gràcia per a mantenir el viver del Bosc de Turull. 3. Promoure la conservació d’espècies autòctones mitjançant la reproducció de planters, recollida d’aglans, manteniment de sotabosc i extracció d’espècies invasores. 4. Formar voluntaris sobre temes forestals i ambientals 5. Cohesionar grup de Voluntaris de DEPANA. 6. Promoure la defensa activa del Medi Ambient en general. 7. Conscienciar al públic de la problemàtica dels boscos, d’espècies silvestres invasores i de la bona gestió dels boscos. 8. Conscienciar sobre la pèrdua de biodiversitat i la necessitat de protegir els ecosistemas del planeta

Plantació i manteniment de planter forestal per utilització a les reforestacions que DEPANA realitza a diferents indrets de Collserola. Esta dirigida a la formació de voluntaris de DEPANA. Es coordina amb quadrants setmanals al bosc Turull, i trobades, activitats obertes també a la societat civil, bimensuals de feina de reforestació a Collserola.

Mecanismes d'avaluació S’han creat tres indicadors i es fa un seguiment dels mateixos. • Quantitat de plantes que sobreviuen. • Coneixements adquirits per voluntaris. Exercici pràctic. • Grau d’augment de voluntaris a l’experiència.


Recursos i processos que incorpora l'experiència Recursos: Eines de jardineria de l’entitat, terra de la zona i compost, responsables de l’acció son de caràcter voluntari. Processos: Recollida de materials reciclats (tetrabricks i tetra packs) com a base pel plater, recollida de glans i llavors al bosc. Plantació de glans i llavors als tetra-bricks, transplantament de petits arbres a recipients més grans.

Per saber-ne més http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Voluntariat/Viver_del_Bosc_de_Turull/ www.depana.org

Entitat responsable Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) c/Sant Salvador, 97 08024 Barcelona Tel.932104679 info@depana.org Viver Forestal de Depana


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

8 Objectius principals de l'experiència 1. Difondre els valors de la natura urbana. 2. Donar a conèixer la diversitat de plantes i animals que conviuen a la nostra ciutat. 3. Protegir la diversitat de plantes i animals que conviuen a la nostra ciutat. 4. Millorar les condicions de vida de les persones que habitem la ciutat. 5. Generar un espai de trobada obert a la participació de tots per a la conservació de la biodiversitat.

Descripció Naturaurbana vol ser el punt de trobada de tothom que tingui sensibilitat per la natura i vulgui compartir observacions, informació, impressions i reflexions sobre la flora i la fauna de les nostres viles i ciutats. No cal ser especialistes, ni molt menys, n’hi ha prou amb tenir ganes de mirar al vostre voltant, deixar-se seduir per la gran quantitat de formes de vida que tan sovint passen desapercebudes, i voler-ho comunicar. La història de Naturaurbana comença a Twitter a través del hashtag #naturaurbana. Durant uns mesos es van succeir un fil de piulades sobre l’arbrat viari, les plantes espontànies i plantades a l’espai públic i a les terrasses i balcons de cadascú, els ocells, els insectes, els ratpenats…així empesos per aquesta activitat i sobretot per la passió per la natura, i amb el convenciment que el patrimoni natural de les ciutats és fràgil però notable, es va portar l’etiqueta de Twitter una mica més enllà, creant el perfil @naturaurbana.

Naturaurbana L’objectiu principal és difondre els valors de la natura urbana. Donar a conèixer la diversitat de plantes i animals que conviuen a la nostra ciutat és, al nostre parer, una forma de protegir-los i sense cap mena de dubte, de millorar les condicions de vida de les persones que habitem la ciutat.

Mecanismes d'avaluació Es comptabilitza el nombre de piulades al compte de Twitter i el d'entrades i comentaris que es generen al blog naturaurbana

Recursos i processos que incorpora l'experiència Com a espai de trobada, naturaurbana és obert a la participació de tots: Mitjançant Twitter, amb l’etiqueta #naturaurbanaes poden piular les observacions de flora i fauna, amb fotos i situació si és possible. També hi caben les opinions, reflexions i tota la informació que es consideri valuosa per compartir. Mitjançant el bloc, on s'hi aboca tota la informació que necessita més de 140 caràcters. Per enriquir el debat també s'ha impùlsat una plataforma d’informació, a Scoop.it.


Orientacions didàctiques i suggeriments Eina dinàmica i que únicament requereix la necessitat de disposar d’un ordinador, dispositiu mòbil o telèfon amb connexió a internet i un compte de twitter. És un espai obert que accepta aportacions de totes les persones que desitgin compartir els seus coneixments i observacions.

Enllaços de l’experiència https://twitter.com/naturaurbana http://naturaurbanacat.wordpress.com/

Per saber-ne més Guia de Natura de Barcelona: aproximació a la història de la natura a la ciutat. Margarita Parés i Rifa. Lynx Edicions, 2006 Els arbres dels carrers de Barcelona. Jaume Llistosella Vidal. Universitat de Barcelona, 2014 Guia del verd urbà: http://verd-urba.diba.cat/

Entitat responsable Naturaurbana (agrupació de naturalistes, iniciativa sense ànim de lucre)


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

Formació de professorat “La Biodiversidad de los Bosques de Ribera”

9

CRP Juan de Lanuza o Centro Joaquín Roncal. També es realitzen sortides en diferents trams del riu

Objectius principals de l'experiència 1. Aportar informació que permeti reconèixer la importància dels cursos fluvials a la nostra ciutat. 2. Informar sobre la relació entre el cabal i la dinàmica fluvial dels rius i el desenvolupament dels boscos de ribera. 3. Identificar la problemàtica existent sobre la conservació d'aquests boscos. 4. Aprendre a identificar la biodiversitat existent als cursos fluvials al seu pas per la ciutat.

Descripció L’Ajuntament de Saragossa ofereix una formació adreçada al professorat de secundària, batxillerat, cicles formatius i educació de persones adultes per tal de dotar-los d'eines i coneixements per a ensenyar als alumnes continguts dels boscos de ribera de la ciutat. Es prioritzen a la formació els centres de Saragossa ciutat. El curs té una duració de 24 hores entre teoria i sortides al riu i pretén dotar els docents de suficients coneixements i eines per a poder incloure el riu i els boscos de ribera de la ciutat en el seu treball amb els alumnes de forma vivencial i transversal.

Consta d'un primer bloc completament instructiu, en el què el professorat rep coneixements, materials i eines per a treballar amb els alumnes. El segon bloc de la formació contempla el desplegament d'un projecte a l'aula de cada docent. El tercer bloc és la posada en comú de les experiències en cada centre educatiu, avaluació i propostes de millora.

Mecanismes d'avaluació Els criteris d'avaluació dels alumnes del curs són: l'assistència, la participació activa i la realització de les tasques proposades. Al curs es consensuen uns objectius per al treball dels docents amb els seus alumnes. Després d'unes quantes sessions teòrico pràctiques el professorat posa a prova els coneixements del curs implementant un projecte a la seva aula. Aquest projecte d'aula s'avalua a partir dels objectius consensuats. La formació acaba amb una posada en comú, avaluació i propostes de millora de tots els professors participants al projecte dut a terme per cada un dels docents.

Recursos i processos que incorpora l'experiència Formación inicial i assessorament Informació, materials i recursos didàctics Sortides a l'entorn


Orientacions didàctiques i suggeriments Els continguts de la formació s'estructuren en els següents blocs:

Enllaços de l’experiència http://www.zaragoza.es/contenidos/medioambiente/educacionambiental/curso-biodiversidad.pdf

Fase A: Teoria i treball de camp amb els docents: • Funcionament dels boscos de ribera a l'Ebre i la seva interacció amb els cabals. • Reconeixement d'espècies i determinació de l'índex de qualitat • Identificació de la biodiversitat existent al bosc de ribera

Per saber-ne més http://www.zaragoza.es/ciudad/medioambiente/ http://www.zaragoza.es/agenda21/

• Impactes ambientals i amenaces als boscos de ribera. Propostes de millora • Visita a algun dels boscos de ribera de la ciutat per a identificar sobre el terreny algun dels elements plantejats a les sessions anteriors Fase B: Aplicació a l'aula: Amb els recursos que s'han ofert al llarg del primer bloc, es portarà a terme l'aplicació de les accions i actuacions a les aules i centres educatius de cada un dels participants al curs. Es treballarà amb els alumnes i si és possible amb la resta de la comunitat educativa, amb la finalitat d'aconseguir els objectius establerts.

Entitat responsable Gabinete de Educación Ambiental del Ayuntamiento de Zaragoza C/ Casa Jiménez , 5 - 50004 Zaragoza 976 724230, 4241 programaambiental@zaragoza.es

Es recolzarà el desenvolupament de sortides a l'entorn per a visulaitzar in situ, amb els alumnes, els aspectes treballats a les aules. Fase C: Posada en comú: Es realitzaran reunions d'intercanvi de les experiències desenvolupades als diferents centres. A les reunions s'analitzarà el treball que estan desenvolupant, s'intercanviaran recursos i s'afavorirà l'avaluació contínua i col·lectiva de les propostes.

Bosc de ribera


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

10

Parques y jardines para la Biodiversidad Parcs i jardins públics i privats de Santander

Objectius principals de l'experiència 1. Augmentar la diversitat i abundància d'espècies silvestres (no conflictives) presents a l'entorn urbà. 2. Fomentar la participació ciutadana en la conservación de la biodiversitat. 3. Portar a terme una millora ecològica i un increment de la biodiversitat als parcs de la ciutat. 4. Aconseguir una xarxa de “Jardins per la biodiversitat” que inclogui els parcs urbans de titularitat municipal i els jardins privats.

Aquestes actuacions són: • restauració i increment de la superfície de determinades formacions vegetals. • afavorir els invertebrats associats a la fusta morta, especialment l'escanyapolls (lucanus cervus). • conservar i incrementar les poblacions de 5 espècies d'amfibis (amb els més de 30 assistents al curs “Anfibios y reptiles de Santander: medidas de conservación en huertos, jardines y medios humanizados” s'ha construit una primera bassa per a la reproducció d'amfibis al parc de Mataleñas). • estudiar la població de xot (otus scops) i aplicar mesures per la seva conservació.

Descripció Les actuacions d’aquest projecte es divideixen en dos grans grups: actuacions referents a la conservació i increment de la biodiversitat en parcs urbans i actuacions que suposin la implicació dels propietaris dels jardins privats. Les actuacions corresponents als parcs urbans pretenen aconseguir una millora ecològica i un increment de les espècies, i corresponen a actuacions impulsades per l’ajuntament sense la implicació ciutadana.

Mecanismes d'avaluació El funcionament de la xarxa s'avalua pel nombre de persones inscrites. Fins al moment s'han inscrit 40 jardins de particulars, empreses i algun centre educatiu. També s'avalua el nombre de seguiments anuals de caixes nius i menjadores que rebem, així com el grau de participació als cursos de formació que organitzem.


Recursos i processos que incorpora l'experiència

Com pots ajudar a que la natura entri al teu jardí?

Les actuacions concretes que s'han realitzat amb la població s'engloben dins de la creació d'una xarxa de “Jardins per la biodiversitat” que integra a tots els propietaris (particulars i comunitats) interessats en aplicar mesures en benefici de la biodiversitat en el seus jardins. La participació en aquesta xarxa inclou assessorament en temes de biodiversitat, accés a recursos (formació i materials) i facilita l'intercanvi entre participants mitjançant trobades i premis.

Aproximació a les aus del municipi de Santander

Orientacions didàctiques i suggeriments La creació i manteniment de la xarxa consta de quatre actuacions principals Preparació de materials per a la difusió i promoció de la xarxa. Cartells de paret, opis, publicitat als autobusos, pósters, fulletons... Llançament de la campanya a través dels mitjans de comunicació + distribució dels materials elaborats. S'ha realitzat un esforç especial als centres escolars realitzant un enviament postal de tot el material. Repartiment de caixes niu i menjadores als primers 150 inscrits a la xarxa. Els participants s’han de comprometre a fer un seguiments de les espècies que s’apropen a la menjadora per a contribuir en l’estudi d’espècies de la ciutat. Organització de cursos de formació la xarxa contempla una vessant bàsica de formació i sensibilització, l'objectiu és planificar cada any activitats formatives dirigides d'una banda al fet que els participants coneguin les diferents mesures que poden aplicar en benefici de la biodiversitat en els seus jardins i per una altra puguin aproximar-se al coneixement de la flora i fauna del municipi. Cada curs serà impartit per especialistes en cada matèria i estarà obert al públic en general, aquestes activitats poden ser una altra important via de connexió de nous membres a la xarxa. Per al primer any es plantegen tres cursos:

Amfibis de Santander, ecologia, distribució i necessitats de conservació Elaboració de material de suport tant per a la difusió de la xarxa (cartells, pòsters, fulletons...) como per a donar suport a les actuacions formatives (fitxes, materials de formació,...)

Enllaços de l’experiència http://www.seo.org/2015/05/07/jardines-espacios-para-la-biodiversidad/ http://www.oficinacambioclimaticosantander.es/opencms/opencms/ProyectoFicha?pag=/Proyectos/Jardines_pa ra_la_Biodiversidad.html

Per saber-ne més http://www.ciudadsostenible.eu/numeros-anteriores/21 http://www.seo.org/media/docs/plan_%20parques%20urbanos_santander.pdf

Entitat responsable Ayuntamiento de Santander Coordinació i assessorament SEO Birdlife C/ Justicia nº 3 39008 Santander, Cantabria 942 203 113 oficinacclima@ayto-santander.es

Construcció d'una bassa per amfibis, Parc de Mataleñas


Bones Pràctiques BOSCOS URBANS

11

Mejorando la vida en mi ciudad Es realitza en molts barris i districtes de la ciutat de Madrid

Objectius principals de l'experiència 1. Facilitar un acostament crític i proactiu dels nens i nenes a la realitat dels seus barris, com a ciutadans i ciutadanes que són. 2. Motivar i orientar l'exploració de qüestions que poden ser rellevants per la infància: qualitat i estructura dels espais d'ús públic (parcs i natura urbana, places, zones peatonals, espais de joc y esportius...), mobilitat (relació trànsit-vianants), qualitat de l'aire, soroll, biodiversitat. 3. Motivar en els infants l'ús de les eines de registre de les seves observacions (quadern o fitxes de camp, càmera de fotos i vídeo) i en l'ús d'eines consultives i propositives (plecs de suggeriments municipals, registre a la web de suggeriments, cartes). 4. Motivar i orientar als nens i nenes per a que prenguin part activa a l'hora de proposar i actuar en clau de transformació i millora socio-ambiental dels seus barris.

Descripció L'activitat es realitza en molts barris i districtes de la ciutat de Madrid i en alguns municipis de la Comunidad de Madrid (Alcalá de Henares, Navalcarnero, Getafe, Fuenlabrada). És una activitat didàctica que dissenyada per al CRIF Las Acacias (Centro de Formación e Innovación al Profesorado, de la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid) i que es va desenvolupar aproximadament al llarg de 5 anys als centres educatius de la Comunitat de Madrid, realitzant prèviament una sessió formativa al professorat implicat.

Des del CRIF s'ofertava cada any aquesta activitat als centres interessats, especialment dirigida a alumnes de 5è i 6è de Primària. Els tutors dels centres inscrits, assistien un dia a una petita informació, on se'ls facilitava informació i formació per a preparar l'activitat. Aquesta sessió era impartida pels educadors d'Educando, que posteriorment anirien a les aules. S'encarregaven també un conjunt de tasques prèvies als professors i se'ls orientava per continuar l'activitat posteriorment i treure-li així el màxim profit educatiu possible. L'activitat amb el grup d'alumnes a l'aula i l'entorn proper al centre educatiu tenia una duració de 3 hores aproximadament. 1ª part: a l'aula, es pregunta als nens i nenes què saben dels seus barris i per on acostumen moure's més, què els agrada especialment, què utilitzen, quines coses no els agraden, quins llocs desconeixen o visiten poc,...Després d'un primer “diagnòstic” o “mapeig” a l'aula, els preguntem si alguna vegada han donat a conèixer les seves opinions a algú, si han transmès al seu Ajuntament les seves propostes o necessitats i si coneixen els mecanismes que existeixen per a fer-se escoltar i rebre respostes. Els animem, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret que són, a observar, comunicar, proposar i actuar. Els recordem que una ciutat que no és bona per als nens i nenes no pot ser bona per a ningú, i que ells i elles tenen molt a dir des de la seva mirada infantil. Els animem, aleshores, a sortir a fer un recorregut exploratori per aquells espais més senyalats per ells mateixos a l'entorn proper al centre escolar.


2ª part: passeig exploratori per aquells llocs més estratègics pels alumnes i que més “joc” poden donar: parcs i zones verdes, àrees peatonals, àrees amb alta densitat de trànsit, llocs amb problemes identificats pels propis nens (solars, descampats, ...). Se'ls anima a registrar informació a través de: fitxes d'observació, càmeres de foto i vídeo i entrevistes a veïns i veïnes del barri. Quan és possible, es visiten dependències municipals per a entrevistar breument a algún tècnic o regidor i per tal que els propis nens/es recullin impresos per a fer queixes i suggerències (que ompliran posteriorment a classe). 3ª part: es torna a l'aula per fer una posada en comú i per recollir les propostes d'actuació: enviament de cartes i suggeriments a l'ajuntament (amb suggeriments de millora als parcs i zones verdes, en matèria de neteja, mobiliari i equipaments, àrees de joc infantil, afavoriment de la biodiversitat,...) ; accions puntuals al barri (difusió i comunicació a veïns/es, cartells, ...); accions més organitzades (petites plantacions en solars; neteja de zones degradades; creació d'“horts furtius”, creació de murals al barri, repartiment de fulletons...); participació en programes de ràdio, escrits a la premsa, ús d eles xarxes socials. Se'ls anima a passar a l'acció i se'ls comunica que, a través dels seus tutors/es, seguirem en contacte i ens informarem de com estan progressant les seves accions. I els animem a seguir exercint de ciutadans i ciutadanes de ple dret, amb tantes necessitats i desitjos com qualsevol altre veí i amb una gran capacitat per a fer coses.

Mecanismes d'avaluació A través del professorat, que participa en l'experiència des del primer dia de formació al CRIF i que envia una memòria i valoracions al CRIF un cop realitzada l'activitat. I, per altra part, a través de l'observació directa de l'equip d'educadors durant l'activitat.

Recursos i processos que incorpora l'experiència • Es fonamenta en el coneixement i experiències vitals que els nens i nenes tenen dels seus propis barris. • Es nodreix també del treball previ amb que els docents hagin realitzat amb els seus alumnes, ja sigui per a preparar aquesta activitat, o per altres activitats similars. • L'experiència educativa depèn molt dels dos factors anteriors i de les particularitats dels barris per a poder explorar unes zones o unes altres. Recursos materials • Fitxes d'observació: amb indicacions o preguntes clau per a registrar “alguna cosa que t'agradi especialment”, “alguna cosa que canviaries”, “alguna cosa que trobis a faltar”, “alguna cosa que et sorpengui” , ... i amb espais per a les observacions i el registre lliure d'allò que veuen i els crida l'atenció durant el passeig exploratori. • Càmeres de foto i vídeo • Quaderns per a les entrevistes als veïns/es • Plecs de queixes i suggeriments de l'Ajuntament


Orientacions didàctiques i suggeriments Al professorat se'l motiva i orienta en l'ús d'eines d'observació crítica de la realitat urbana, en el maneig de plànols, fitxes d'observació, fotografies, ... i en l'ús de canals de participació ciutadana dels seus ajuntaments. S'aporta infomació rellevant al professorat en matèria de medi ambient urbà i habitabilitat de les ciutats, posant especial atenció a les necessitats de la infància: en temes de mobilitat, contaminació (atmosfèrica i acústica), quantitat, qualitat i estructura dels espais d'ús públic i d'oci, biodiversitat i natura urbana (implicacions socio-ambientals i sobre la qualitat de vida), etc...

Entitat responsable Educando, Naturaleza y Cultura, S. Coop. Mad. 91 279 83 33 educando@educando.coop

Enllaços de l’experiència Web del projecte: http://www.educando.coop/algunas-experiencias/

Moment de l’activitat “Mejorando la vida en mi ciudad”, Madrid


06

La Setmana dels Boscos Urbans Setmana dels Boscos Urbans: Ecosistemes forestals a les grans ciutats: Funcions i estratègies educatives

La Setmana dels Boscos Urbans -cele-

brada a Barcelona del 7 al 16 de maig de 2015- va oferir un espai de reflexió, formació i capacitació al voltant del paper dels sistemes forestals a les ciutats i els serveis socioambientals que aquests ofereixen a la ciutadania. Així doncs, la Setmana dels Boscos Urbans va combinar propostes teòriques i pràctiques, per tal d’afavorir la participació ciutadana en el repte d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles. Es crearen espais de reflexió sobre el model territorial i el paper dels espais forestals dins les ciutats i es facilitaren recursos educatius per a iniciar o continuar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat. En concret, la Setmana va comptar amb una Taula Rodona -La ciutat al bosc vs El bosc a la ciutat-, la presentació d'experiències educatives de referència i criteris de qualitat relacionats amb els sistemes forestals urbans, un Taller -Fes més verda la teva ciutat-, una Formació de Formadors -Els boscos urbans, espais d'aprenentatge-, una Passejada guiada -Ciutats i boscos en transició- i una Jornada de Voluntariat.

La Setmana dels Boscos Urbans va prendre com a seu l'Aula Ambiental Bosc del Turull, a Barcelona, actual seu de la Societat Catalana d'Educació Ambiental, i un entorn immillorable per a aprofundir en els sistemes forestals urbans. L'’Aula Ambiental Bosc Turull es troba ubicada al barri de Vallcarca, envoltada dels sistemes forestals de la ciutat de Barcelona; de manera que el seu entorn proper es proposa com un espai educatiu i com a context d’aprenentatge, donant suport a les iniciatives que permetin reforçar els vincles entre escola i ciutat. A més, s’intenta afavorir que els centres educatius hi realitzin projectes interdisciplinaris. La Setmana dels Boscos, doncs, va ubicar-se en un espai que representa exactament l'objectiu principal d'aquestes jornades: donar valor als espais forestals urbans i a la importància de l'educació per a l'adquisició d'aquest valor. La Setmana, però, forma part d'un projecte major que inclou actuacions diverses. Tenint com a eix central La Setmana de Boscos Urbans, les actuacions volen donar espai a l’elaboració de material divulgatiu i de sensibilització sobre les boscos urbans, com és la present guia. A més, a partir de La Setmana, i del treball previ i posterior, en sorgeixen un conjunt de relacions que es vinculen per tal de fer xarxa en l'estudi i la millora dels sistemes forestals urbans.


Activitats de la Setmana Inauguració de la Setmana i Taula Rodona: La ciutat al bosc vs El bosc a la ciutat La Setmana de Boscos Urbans es va inaugurar reflexionant sobre la relació entre boscos urbans o periurbans i les ciutats. Vam comptar amb la participació de José Antonio Corraliza (Catedràtic en Psicologia Ambiental, Universidad Autónoma de Madrid), Josep Mascaró (arquitecte en cap del Parc de Collserola) i Teresa Garceran (Medi Ambient i Serveis Urbans -Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona). L'acte va ser conduït per Joan Manel Riera, biòleg i membre de la SCEA.

Experiències educatives i criteris de qualitat en les activitats relacionades amb sistemes forestals urbans També es va realitzar una sessió formativa d’intercanvi d’experiències adreçada a professionals de l’educació ambiental. Es van presentar experiències educatives d’arreu del territori i es van relacionar amb una bateria de criteris de qualitat per a activitats, p r o g r a mes i campanyes de sensibilització als boscos urbans. Quins són els propòsits d’aquestes experiències? Quines són les estratègies educatives més utilitzades? Quins són els resultats aconseguits fins aquest moment? Això és el que es va parlar en aquesta sessió de treball. S’analitzaren pràctiques, a partir del que consideraven directament els seus propis promotors. Una sessió d’intercanvi centrada en tres experiències significatives diferents per poder aprendre i compartir els encerts i les dificultats.

Taller pràctic sobre el disseny de balcons. Fes més verda la teva ciutat A través d’aquest taller es van explicar els beneficis del verd urbà, com planificar un balcó i les diferents plantes que es poden adaptar a les particularitats de cada espai. Es van fer esqueixos i s’elaborà un insecticida natural.

Formació per formadors/es: Els boscos urbans, espais d’aprenentatge Per tal de potenciar els boscos urbans com a protagonistes de nous projectes educatius, diversos professionals i entitats van ser convidats a una sessió formativa on es facilitaren recursos per a iniciar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat. Es van treballar estratègies educatives i s’aprofundí sobre els boscos urbans i els serveis ambientals que ofereixen. La maleta de la biodiversitat va ser presentada juntament amb tots els recursos que s’hi poden trobar.

Passejada guiada: Ciutats i boscos en transició - Ruta del Tres Turons Res millor per a entendre la importància dels boscos urbans que conèixer amb una passejada alguns dels boscos que podem trobar a Barcelona. Es van poder observar característiques de l’ecosistema del bosc mediterrani urbà i es discutiren els beneficis que e l s boscos aporten a una gran ciutat. La ruta va tenir el punt d’inici al bosc de l’Aula Ambiental Bosc Turull i finalitzà al mirador dels búnquers del Carmel (Turó de la Rovira).


Jornada de Voluntariat. Conservem el Bosc Turull! Com a cloenda de la Setmana dels Boscos Urbans es realitzà una jornada de voluntariat apte per a tota la família on es van acondicionar diferents espais del bosc Turull. Algunes de les tasques realitzades van ser l’extracció de vegetació invasora, la construcció de caixes niu i la retirada de deixalles.

Per saber-ne més https://setmanadelsboscosurbans.wordpress.com


07

Bibliografia

Referències

1 2 3 4 5 6 7

La experiencia humana del verde urbano. José Antonio Corraliza. Universidad Autónoma de Madrid Més sobre J.A. Corraliza a http://psicologiaambientalhoy.blogspot.com.es/ Biodiversität und Stadtlandschaft- Strategien für Berlin. Ingo Kowarik. Technische Universität Berlin Més sobre I.Kowarik a http://www.ecologic.eu/10385 A new relationship between city and wilderness. A case for wilder urban nature. Ulrich Stöcker, Suleika Suntken, Silke Wissel. Deutsche Umwelthilfe e.V. The Experience of Nature: A Psychological Perspective. Kaplan & Kaplan. 1989. Cambridge University Press Last Child in the woods: saving our children from Nature-Deficit disorder. Richard Louv. Atlantic Books Més sobre Richard Louv a http://www.childrenandnature.org/ Using nature and outdoor activity to improve children's health. McCurdy et al. 2010 http://www.cppah.com/article/S1538-5442%2810%2900044-1/abstract?cc=y= Atelier des project: quelles orientations pour le PNU de Strasbourg? Service enrvironment ecologie urbaine. Vile de Strasbourg.

8 Biodiversidad naturalment urbana. Revista Ciudad Sostenible Nº21. 4rt Trismestre 2014

9

La naturaleza cercana como moderadora del estrés infantil. J.Antonio Corraliza y Sílvia Collado. Universidad Autónoma de Madrid. http://www.psicothema.com/pdf/3874.pdf


Per a saber-ne més

Per aprofundir en els temes d'aquesta guia

Ecología urbana. Terradas J. Editorial Rubes (2001) Educar en verd: idees per apropar els nens i nenes a la natura. Freire, H. Ed. Graó (2011) El poder curativo de la naturaleza. Eva M. Selhub i Alan C. Logan. RBA Integral (2013) El sentido del asombro. Rachel Carson. Editorial Bolsillo (2012) En un metro de bosque. David George Haskell. Editorial Turner Noea (2014) Fora de classe. Guia de criteris de qualitat per a les activitats d'educació ambiental. Societat catalana d'Educació Ambiental (2011) Guia de natura a Barcelona: aproximació a la història de la natura a la ciutat. Parés i Rifà, M. Lynx edicions (2006) La memoria del bosque. Ignacio Abella. Editorial Integral (2007) Last child in the woods. Saving our children from nature-deficit disorder. Richard Louv. Atlantic Books (2005) Medio ambiente y participación. Una perspectiva desde la psicología ambiental y el derecho. José Antonio Corraliza i altres autors. Universidad del País Vasco Nature all around us. A guide to urban ecology. Beisner B. Chicago U.P (2012) Outdoor Learning in the Early Years: Management and Innovation. Helen Bilton. Editorial Routledge (2013) Playing and Learning Outdoors: Making provision for high quality experiences in the outdoor environment with children 3-7. Jan White. Editorial Routledge (2013) The Experience of Nature: A Psychological Perspective. Kaplan & Kaplan. Cambridge University Press (1989) Urban biodiversity and design. Müller N. Editorial Wiley-Blackwell (2010) Volver a la naturaleza. El valor del mundo natural para recuperar al salud individual y comunitaria. Richard Louv. Editorial Integral. (2012)

Per a infants Observant la natura. Boscos Norris Wood j. Editorial Símbol (2004) El bosc. Beaumont E. Editorial Panini (2004) Què? Com? Per què? Els nostres boscos. Weinhold S. Editorial Elfos (2009) Què s'amaga dins del bosc? Bestard A. Editorial Cossetània (2015)


Guia de Boscos Urbans Setembre 2015

Continguts

SCEA, Societat Catalana d'Educació Ambiental Joan Manel Riera, Margarida Feliu, Josep Espigulé, Alèxia Cumplido i Maria Oliver

Les imatges de la Guia de Boscos Urbans provenen dels diferents equipaments i entitats que realitzen experiències als boscos urbans, i ens les han cedit per a la guia. Agraïm la col·laboració de: Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya; Escola de Natura del Corredor; La caseta-Serveis educatius de l'Ajuntament de Girona; Stiftung Waldhaus Freiburg; El Museu Blau de Barcelona; Permacultura Barcelona, Regidoria de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat de l'Ajuntament de Lleida; Gabinete de Educación Ambiental del Ayuntamiento de Zaragoza; SEO Birdlife; Ayuntamiento de Santander; i Educando, Naturaleza y Cultura, S.Coop. Mad. Tots els drets resevats

Profile for Associació Hàbitats

Guia dels boscos urbans  

Teniu a les vostres mans la Guia dels Boscos Urbans, una eina que us ajudarà a aprofundir en el coneixement i utilització dels sistemes fore...

Guia dels boscos urbans  

Teniu a les vostres mans la Guia dels Boscos Urbans, una eina que us ajudarà a aprofundir en el coneixement i utilització dels sistemes fore...

Advertisement