Page 1

32

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Estiu '16

Ciència, tecnologia i societat

3€ www.associaciohabitats.cat


3 4 8 10 11

EDITORIAL

Ciència, tecnologia i societat NOTÍCIES

Associació Hàbitats

RACÓ TÈCNIC

El projecte TRivers

FLORA

Espirant estival

12 14 16 18

VOLUNTARIAT

Els voluntaris del Projecte Rius

OPINIÓ

Els rius, camins de vida o canals per desaiguar? EDUCACIÓ AMBIENTAL

Naturapps

TERRITORI

Viure el Mekong

FAUNA

Corriol petit

Han col·laborat en aquest número: Alba Catalán, Alfred Bellès, Dolors Vinyoles, Estela Anglada, Ester Colominas, Eva de Lecea, Francesc Gallart, Jérome Latron, Maria Rieradevall, Narcís Prat, Núria Bonada, Núria Cid, Núria Quintana, Pau Fortuño, Pablo Rodríguez-Lozano, Pilar Llorens, Rocío del Río, Rosa Martínez, Xavier Martí i voluntaris i voluntàries d'Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group Torraspapel, S.A., Condat SAS and Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.


En aquest número de l’Espiadimonis parlarem de dos temes de cabdal importància per a la conservació del medi fluvial: el coneixement científic i les noves aplicacions tecnològiques que deriven d’aquest coneixement. El coneixement científic ve de la mà del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, que en el seu article ens parla dels rius temporals, força habituals en un clima mediterrani com el que predomina a bona part del territori català. I parlant del Departament d’Ecologia, dediquem també un recordatori a na Maria Rieradevall, que ens va deixar el passat 15 d’octubre. Ella, de manera conjunta amb el Catedràtic d’Ecologia d’aquesta mateixa Universitat, Narcís Prat, van ser uns dels impulsors i referents del Projecte Rius en els seus inicis. Des d’un punt de vista tècnic, el nostre soci i habitual col·laborador, Alfred Bellès, ens il·lustrarà sobre les canalitzacions dels rius i les limitacions de la llera i les seves conseqüències. També comptem, per part de la secretària de la Junta Directiva, l’Alba Catalán, amb una interessant selecció de diferents “apps” de natura per a mòbils i tauletes. Entre elles hi apareix l’aplicació “Rius.net” desenvolupada per la Universitat de Barcelona, que creiem és una bona eina pels voluntaris i voluntàries del Projecte Rius, ja que hi compartim gran part de la metodologia. No us ho perdeu! D’altra banda, la nostra tècnica Eva de Lecea, ens explicarà curiositats d’un riu molt allunyat dels nostres rius mediterranis, però amb un interesantíssim àmbit fluvial per conèixer: el riu Mekong. A l’apartat de notícies parlem de les xarxes en les quals hem participat darrerament: Pirineus Vius i Red Proyecto Ríos. I també dels congressos on hem aportant les nostres idees, com ara el Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat. I no oblidem l’impuls que rep l’àrea custòdia del territori a través de noves ajudes que ens permetran seguir treballant de valent a la conca del Besòs! Finalment, i atenent a la demanda feta per molts dels nostres voluntaris, i així facilitar la feina de les inspeccions, hem dissenyat una nova fitxa d’instruccions per fer l’anàlisi química. Els voluntaris rebreu aquesta nova fitxa acompanyant els reactius químics per a la inspecció de la propera tardor. Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que la gestió de l’Entitat és oberta a tots els socis i sòcies, i que ens agradaria molt comptar amb la vostra implicació. Us desitgem un bon estiu, i moltíssimes gràcies per la vostra feina i fidelitat!

3 ESPIADIMONIS | EDITORIAL

Ciència, tecnologia i societat


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

ASSOCIACIÓ HÀBITATS PARTICIPA AL III CONGRÉS CATALÀ DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT El passat 20 de maig es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat (CCAV). S’hi varen reunir més de 300 persones i en nom d’Associació Hàbitats hi assistí el soci i vocal de la Junta Directiva, Pedro Alba Rosado. La trobada suposà la cloenda a quatre mesos d'intenses sessions de debat arreu del territori per reflexionar sobre el present i el futur de l'associacionisme, plantejar propostes i fer front als reptes del sector. Fruit d'aquest procés de treball previ, van presentar-se un total de 27 propostes d'actuació (ampliades a 28 durant les sessions de treball del Congrés) que van ser validades per les persones assistents. Les 28 propostes d'actuació aprovades durant el Congrés abasten 5 àmbits d'acció: en primer lloc, fer créixer el teixit associatiu, millorant-ne la visibilitat i el reconeixement social. Segon, optimitzar

els recursos públics adreçats a les entitats i als professionals que les integren. Tercer, fer més eficient la relació entre les entitats i l’Administració. Quart, millorar el posicionament de l’associacionisme i el voluntariat en els mitjans de comunicació públics, així com impulsar el maneig de les eines 2.0 per part de les entitats. I per últim, afavorir el treball en xarxa entre entitats, centres educatius, món empresarial i administracions. Aquestes iniciatives hauran de formar part del nou Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Votació d'una proposta durant el CCAV

Per més informació sobre el Congrés podeu consultar l’enllaç: http://xarxanet.org/3ccav/

NOU MATERIAL DIDÀCTIC PER AL VOLUNTARIAT DEL PROJECTE RIUS A partir de la propera campanya de tardor els voluntaris i voluntàries del Projecte Rius comptaran amb un nou material de suport a la inspecció del riu. Es tracta d’una tarja que sintetitza les indicacions per realitzar l’anàlisi química de l’aigua, on es mesura el pH, els nitrats i l’oxigen dissolt.

abans d’obtenir el resultat, etc. Tot i que aquesta informació es recull al Manual d’Inspecció de Rius, en el moment de la inspecció es fa feixuc consultar-ho. Així, aquest nou material resumeix en una targeta de mides reduïdes i de manera molt visual i esquemàtica el procediment complert.

Durant els últims anys els grups de voluntariat del projecte havien manifestat dubtes respecte les provetes que havien d’utilitzar en cada cas, la quantitat d’aigua a depositar, el temps d’espera necessari

Durant el proper mes de setembre, els grups de voluntaris actius, és a dir, els que realitzen amb regularitat les inspeccions i introdueixen les dades obtingudes a través de l’aplicació web, rebran per correu postal aquest nou material didàctic juntament amb els reactius químics de la campanya de tardor. L’edició d’aquest material és possible gràcies al suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

NOU IMPULS A LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI AL BESÒS Associació Hàbitats ha obtingut el finançament necessari per desenvolupar el programa de custòdia fluvial a la conca del Besòs, que inclou els municipis d’Aiguafreda, Bigues i Riells, Les Franqueses del Vallès i Canovelles, i els principals rius que hi transcorren: riu Congost, riera de Martinet, riu Tenes i riera de Carbonell. Els fons provenen del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya mitjançant la convocatòria per a la promoció i consolidació de la custòdia que es publicà el desembre de l’any passat i que s’ha resolt favorablement per l’Entitat aquest mes d’abril. El suport del Departament suposa la continuïtat de l’ajuda rebuda l’any 2013 en el marc de l’anterior edició d’aquesta convocatòria de subvencions. Els vora 72.000€ de la subvenció es destinaran a conservar els espais fluvials dels municipis esmentats a través d’actuacions de restauració i posada en valor dels ecosistemes fluvials, concedint un pes específic al voluntariat i a la participació social i ciutadana. Les actuacions es desenvoluparan durant 2016 i 2017. D’aquesta manera, animem a tothom a contribuir en la millora d’aquests espais participant en les diferents activitats, de les quals anirem informant oportunament. Associació Hàbitats aprofita per felicitar i agrair als ajuntaments d’Aiguafreda, Bigues i Riells, Les Franqueses del Vallès i Canovelles, així com a les entitats locals, voluntaris i voluntàries i propietaris de terrenys privats de ribera el seu suport, implicació i empenta durant tots aquets anys i els que vindran.

Reunió de planificació a Aiguafreda.

Reunió de planificació a Les Franqueses del Vallès - Canovelles.


En finalitzar la conferència es va presentar la campanya Jo sóc donant ambiental. A Catalunya hi ha més de 200 entitats ambientals sense ànim de lucre que treballen per a la protecció i millora del medi ambient. La seva feina, sovint altruista i moltes vegades invisible, és d’una gran transcendència per a la natura i la sostenibilitat i, en conseqüència, per a tots nosaltres. Però per dur a terme aquesta tasca necessiten la col·laboració de tots i totes. Amb l’objectiu de donar a conèixer el paper de les entitats ambientals i incentivar les donacions, l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (O3SAC) ha posat en marxa aquesta campanya, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La xerrada va recollir els donatius dels assistents que havien de votar un dels projectes inclosos en la campanya per a que en fos beneficiari. Ens alegra anunciar que l'escollit va ser Projecte Rius! El president Xavier Martí va recollir el premi. Volem donar les gràcies a tots els assistents a la jornada per la vostra confiança.

Els dies 1, 2 i 3 de desembre de 2015 Pedro Alba Rosado, vocal de l’Associació Hàbitats, va presentar el Projecte Rius a la Xarxa d’Educació Pirineus Vius, reunida a Riglos (Osca). La Xarxa està formada per entitats de les dues vessants del Pirineu; hi participen educadors ambientals, empreses, associacions i professionals individuals del sector. Els principals àmbits de treball de la iniciativa són l’educació ambiental, així com el patrimoni natural i cultural, tot molt lligat al turisme. La trobada va servir per treballar la iniciativa ADN Pirineus, un projecte transfronterer amb l’objectiu de potenciar els valors del massís pirenaic i en la que hi participen una vuitantena de persones. Durant les jornades es crearen els grups

Pedro Alba presentà Projecte Rius al conjunt d’entitats participants a les jornades amb l’objectiu de crear vincles i coneixences amb altres entitats del sector. A més, va tenir l’oportunitat de participar en el conjunt d’activitats de las jornades, tant en les xerrades com en les visites a l’aire lliure. Associació Hàbitats inicià el contacte amb la Xarxa arran de la participació d’ambdues entitats a les III Jornades PAN-europees d’Educació Ambiental cap a la Sostenibilitat, celebrades el passat octubre a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Presentació de Projecte Rius a la Xarxa Pirineus Vius.

TROBADA DE LA XARXA PROJECTE RIUS A PORTO, PORTUGAL El passat dissabte 23 de gener es va celebrar a Porto la trobada anual de la Xarxa Projecte Rius. Associació Hàbitats coordina aquest grup d’entitats que desenvolupen el Projecte Rius a diferents punts de la península Ibèrica.

Per més informació de la campanya podeu consultar: http://www.entitatsambientals.cat/ donantambiental/

de treball que desenvoluparan les diferents accions del projecte, els continguts i les metodologies. No obstant, el punt central fou el Piribus, una exposició itinerant muntada en un autobús que viatjarà per diferents punts del Pirineu.

En aquesta ocasió l’entitat ASPEA, que desenvolupa Projecte Rius a Portugal des de l’any 2006, va exercir d’amfitriona del grup. La reunió va servir per repassar l’actualitat de cada entitat, mostrar els projectes en que s’està treballant i establir noves aliances que permetin la recerca de fons europeus. Per aquest motiu s’ha proposat la signatura d’un nou conveni en el que les entitats membres hi estan treballant. Actualment la xarxa està formada per 7 entitats: ADEGA (Galícia), Fundació Lim-

ne (conca del Xúquer, País Valencià), Red Cambera (Cantàbria), Territorios Vivos (Madrid), CIUDEN (regió de El Bierzo – Laciana a Castella Lleó) i ASPEA a Portugal. Es treballa per incorporar noves entitats a la Xarxa que impulsin el projecte a les diferents conques de la península Ibèrica. D’altra banda, Projecte Rius també es duu a terme a altres regions del món, com a Mèxic, de la mà de Gaia i a la zona dels Balcans a través de Lijepa Nasa amb el suport de WWF Mediterranean.

Representants de la Xarxa Projecte Rius durant la trobada.

5

El passat 3 de juny, dins del marc de la Setmana de la Natura, iniciativa conjunta de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), vam assistir a la Xerrada: Tots som natura: de la consciència al compromís – Conferència solidària amb l’Albert Bosch.

PRESENTACIÓ DE PROJECTE RIUS A LA XARXA D’EDUCACIÓ PIRINEUS VIUS

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

JO SÓC DONANT AMBIENTAL!


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

6

D’ESQUENES AL LLOBREGAT Us presentem el documental “D’esquenes al Llobregat”, una idea original de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA) produïda pel seu president, Jaime González, i alhora soci d’Associació Hàbitats. El document gràfic posa de manifest les problemàtiques que pateix el riu Llobregat en el tram comprès entre Esparreguera i Martorell.

El riu Llobregat aglutina tots els impactes possibles que afecten els ecosistemes fluvials i que tenen el seu origen en l’acció humana. Així, el vídeo és un document didàctic interessant per a totes les persones que treballen per a la millora dels rius, ja que fa un recorregut exhaustiu per aspectes tan diversos com el paper de l’agricultura i els horts a les riberes, la tasca dels pescadors com a garants i detectors d’anomalies al riu, la presència creixent d’espècies invasores, la problemàtica de les salmorres i els col·lectors, la indústria pesada establida a les riberes i els contaminats que se’n desprenen, les infraestructures viàries, el difícil paper de les administracions en la protecció del medi, etc.

També volem destacar l’aportació d’Alfred Bellès, soci d’Associació Hàbitats i de Martorell Viu, que aborda aspectes com la connectivitat i el cabal ecològic del riu i les afectacions sobre la fauna. I del mateix Jaime González, que tanca el reportatge amb una reflexió de caire social: és aquest el model de desenvolupament que volem?

Podeu veure el documental a través d’aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=EBUboMViS-g Si voleu més informació sobre les entitats que participen el vídeo i col·laboren amb Associació Hàbitats us animem a seguir-les a través de les xarxes socials: · Associació Naturalista d’Abrera (ANDA): https://www.facebook.com/abreranaturalista/ · Martorell Viu: https://www.facebook.com/martorell.viu

Aigües residuals a l’alçada d’Olesa de Montserrat.*

Horts il·legals a la llera, Abrera.*

Bosc de ribera a la zona d’Olesa de Montserrat.*

Impacte de les infraestructures lligades al transport a Martorell.*

Col·lectors de salmorres Abrera.*

Alfred Bellès mostrant una resclosa sense cabal a Martorell.*

Contaminació difusa al curs entre Abrera i Martorell.*

Zona industrial a la ribera, Martorell.*

* Imatges extretes del documental "D'esquenes al Llobregat", ANDA, 2016.


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

7

Maria Rieradevall El passat 15 d’octubre ens va deixar la Maria Rieradevall i Sant. Pels qui no la coneixíeu, la Maria era professora titular d’Ecologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Tenia un fort lligam amb el Projecte Rius, ja que va impulsar la seva creació en uns moments en que mancaven iniciatives ciutadanes que vetllessin pels ecosistemes aquàtics a nivell de tot Catalunya. Així, la metodologia del Projecte Rius és principalment una feina de la Maria, que va saber convertir idees complexes en conceptes senzills a l’abast de tothom. Ella mateixa va crear els materials didàctics que van funcionar durant els primers anys del projecte, sens dubte fruit de la seva gran vocació docent. Dona de caràcter, estricte i alhora apassionada amb la seva feina deixa un important llegat en limnologia, especialment en l’àmbit dels organismes macroinvertebrats i la família dels quironòmids, on va esdevenir una referència internacional.

Equip de Projecte Rius, anys 2000 i 2001.

Però sens dubte, el llegat més important el deixa en la seva família, alumnat i companys i companyes d’arreu amb qui ha col·laborat al llarg de tots aquests anys. Per aquest motiu, des d’Associació Hàbitats volem recordar-la.

Parlem de tu Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo. Miquel Martí i Pol, Llibre d'Absències

Primers materials d'inspecció de rius de Projecte Rius, any 2000.


ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

8

El projecte TRivers EL REPTE D’AVALUAR L’ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS TEMPORALS MEDITERRANIS QUÈ SÓN ELS RIUS TEMPORALS? Els rius temporals són uns dels ecosistemes d’aigua dolça més comuns en moltes regions del món i de gran interès ecològic. Aquests rius són molt freqüents en zones de clima mediterrani com la nostra i tenen la peculiaritat de veure interromput el seu cabal de forma recurrent, ja sigui en el temps (el riu s’asseca en els períodes de pluges escasses, com pot ser l’estiu) o en l’espai (el riu presenta trams secs i trams amb aigua de forma intermitent per les diferents característiques hidromorfològiques que hi ha al llarg del seu curs). Popularment els podem anomenar rieres, sots, barrancs, torrents o rambles. Tot i que aquests rius s’assequen de manera natural i recuperen el cabal amb les riuades de la tardor, d’altres rius on històricament hi baixava aigua tot l’any i que eren permanents han esdevingut temporals degut a les extraccions d’aigua per a l’ús humà. Amb el canvi climàtic, els rius del mediterrani rebran menys aigua i, per tant, els rius temporals cada cop seran més freqüents.

El riu Matarranya, impactat hidrològicament, amb algunes basses desconnectades (estat Arheic) al seu pas per Nonasp. Autor: Núria Cid.

ELS ESTATS AQUÀTICS: UN CONCEPTE CLAU PER ENTENDRE ELS RIUS TEMPORALS La variabilitat hidrològica dels rius temporals és un factor clau que en determina les comunitats biològiques que hi habiten, que poden ser ben diferents depenent del moment de l’any. Per entendre els canvis naturals pels quals passa un riu temporal, s’han descrit diferents estats aquàtics.

ELS ESTATS AQUÀTICS Cabal

Temps Estat aquàtic

Hyperrheic

Hyperrheic

Oligorheic

Hidrologia Crescuda, riuada. Crescuda, riuada. Basses connectades Desbordament Desbordament per fils d’aigua. del canal. del canal.

El riu Cérvol, un riu temporal de Castelló, en dos estats ben diferents. Autor: Núria Cid.

La libèl·lula Trithemis annulata, un espècie africana cada cop més freqüent en els nostres rius temporals mediterranis i que està expandint el seu rang de distribució cap al nord degut a l’escalfament global. Autor: Núria Bonada.

Arheic

Hyporheic

Edaphic

Basses Basses sense Humitat dels desconnectades. aigua però amb sediments similar sediments humits. a la del sòl fora del canal.

Esquema dels diferents estats aquàtics que pot tenir un riu al llarg del temps en relació a la hidrologia i els hàbitats presents. Font: LIFE-TRivers

Com a punt de partida, un riu temporal comença amb les riuades just després de les pluges de tardor (el que anomenem estat Hyperrheic). Al cap d’unes setmanes, el riu ja té un cabal suficient per crear hàbitats semblants als dels rius permanents, amb zones on l’aigua circula amb rapidesa (ràpids) i on l’aigua tendeix a acumular-se (lents i basses) ben connectades entre elles (estat Eurheic). Però a mesura que avança l’estiu, el cabal es redueix dràsticament. En un primer estadi, hi queden basses que encara estan connectades per un fil d’aigua (estat Oligorheic), el que permet mantenir unes condicions d’oxigen i temperatura adequades per acollir una elevada diversitat de fauna aquàtica. En un estadi més avançat, les basses queden desconnectades entre elles (estat Arheic) i les comunitats biològiques canvien progressivament fins que només alguns


1

2

EL REPTE D’AVALUAR L’ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS TEMPORALS MEDITERRANIS En aquest context de condicions hidrològiques tan variables, i de vegades tan poc predictibles, avaluar l’estat ecològic dels rius temporals no és una tasca fàcil. Estudis recents han demostrat que les eines d’avaluació per determinar l’estat ecològic mitjançant indicadors biològics, i que han estat dissenyades per a rius permanents, no es poden aplicar en rius amb règims hidrològics complexos, com és el cas dels rius temporals. Una de les raons principals és que la comunitat aquàtica s’empobreix progressivament de manera natural quan l’aigua deixa de córrer i només queden basses, fet que provoca que la mostra obtinguda sota aquestes condicions no sigui representativa de l’estat ecològic real del riu. 3 1. Mostreig de macroinvertebrats aquàtics al Barranc del Carraixet (València). Autor: Núria Cid. 2. Recollida de dades de temperatura a les basses desconnectades del Barranc del Carraixet (València). Autor: Pablo Rodríguez-Lozano. 3. Part de l’equip TRivers amb la insígnia dels projectes LIFE durant un mostreig a la capçalera del riu Algars, al Parc Natural dels Ports. Autor: Núria Cid.

CONNECTAR LES PERSONES AMB ELS RIUS TEMPORAL

IB

El projecte TRivers també realitzarà un pla de participació ciutadana de manera que es pugui emprendre una estratègia de conservació i restauració, tenint en compte la població que habita les diferents zones d’estudi, i per tal d’analitzar-ne les respostes davant els diferents escenaris d'actuacions que se'ls proposin. Per tal propòsit es farà l’app per a mòbils TREHS.net perquè la ciutadania pugui fer un seguiment d’aquestes mesures en un futur. Tot això contribuirà a millorar la gestió dels rius temporals i a donar-los el reconeixement social que es mereixen. L’aplicació per a mòbils TREHSS serà una versió simplificada del programari TREHS i que podrà ser utilitzada per la ciutadania i no només pels gestors. Font: LIFE-TRivers

Capçalera del Daró amb basses desconnectades (estat Arheic).

TIPOLOGIES OBSERVADES EN RELACIÓ AMB EL CABAL Permanent

(P) L’aigua hi flueix tot l’any.

Temporal

Intermitent-sec (IS): el riu deixa

Intermitent-basses (IB): el riu deixa

Efímer (E): l’aigua només hi flueix de

de fluir fins a quedar completament sec.

de fluir fins a quedar només basses desconnectades.

manera esporàdica en episodis de pluja importants.

Mapa amb els diferents rius estudiats al projecte TRIVERS i la seva tipologia. Com a exemple, es mostra una fotografia del riu Daró, un riu intermitent on hi queden basses desconnectades durant els períodes de sequera. Font: LIFE-TRivers

D’aquesta problemàtica en sorgeix el projecte europeu LIFE TRivers, que està desenvolupant eines per millorar la gestió i la conservació dels rius temporals. El projecte proporcionarà un software (TREHS,

Logo del projecte LIFE TRIVERS. Font: LIFE-TRivers

Més informació a: Projecte LIFE Trivers, http://www.lifetrivers.eu/es NÚRIA CID1*, PAU FORTUÑO1, PABLO RODRÍGUEZ-LOZANO1, NÚRIA BONADA1, DOLORS VINYOLES2, MARIA RIERADEVALL1, ROSA MARTÍNEZ3, ESTER COLOMINAS3, NÚRIA QUINTANA3, FRANCESC GALLART4, JÉRÔME LATRON4, PILAR LLORENS4, NARCÍS PRAT1. Grup de Recerca “Freshwater Ecology and Management (FEM)”, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. 2 Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. 3 Unitat de Comunicació. Universitat de Barcelona. 4 IDAEA-CSIC. *ncid@ub.edu 1

9

Temporary Rivers’ Ecological and Hydrological Status) per predir l'evolució dels estats aquàtics dels rius en funció del temps i permetrà als gestors ambientals seleccionar les dates adequades per dur a terme el mostrejos i determinar-ne així l’estat ecològic d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua. A més, el programa calcularà l’estat hidrològic i indicarà si un riu és temporal degut a causes naturals o antropogèniques. El projecte, que es va iniciar l’any 2014 i durarà fins 2018, el formen membres de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Els mostrejos realitzats s’han planificat a rius seleccionats tenint en compte el gradient riu permanent, estacional, intermitent, efímer per poder determinar la relació entre els diferents estats aquàtics i les comunitats d’invertebrats, peixos i algues, i també validar les prediccions fetes pel TREHS.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

organismes adaptats a aquestes condicions hi poden sobreviure. En aquest punt, molts insectes han escapat volant, ja sigui per reproduir-se al medi terrestre o per buscar altres llocs on trobar aigua. Si les pluges no arriben, la bassa s’acabarà assecant i algunes espècies d’invertebrats buscaran refugi als sediments al·luvials encara humits, resistint sota les pedres i graves (estat Hyporheic) i els peixos que havien quedat atrapats moriran. Finalment, si la sequera persevera, s’iniciarà una colonització per part d’organismes terrestres (estat Edàfic). En realitat, els rius temporals poden passar d’un estat Hyperrheic (riuada) a Hyporheic (sec) en un marge de temps molt curt i romandre secs la major part de l’any, com és el cas dels rius efímers. També pot passar que durant el període de sequera el riu es quedi en un estat Arheic, és a dir, de basses desconnectades que no arriben a assecar-se mai del tot, com passa als rius intermitents amb basses, o que s’assequi completament, com passa en als rius intermitents-secs.


10 ESPIADIMONIS | FLORA

ESPIRANT ESTIVAL La família de les orquidàcies és una família de plantes de bellesa espectacular. Comprèn unes 20.000 espècies que es distribueixen, principalment, per les regions tropicals. No obstant, la flora de casa nostra també compta amb un important nombre d’espècies d'aquesta família i segons en Josep Nuet, al seu atles d’orquídies de Catalunya, les espècies i subespècies d’orquídies presents a Catalunya superen els 80 taxons. L’espirant estival és una orquídia caracteritzada per les seves flors enrotllades en espiral al voltant de la tija. D’aquí el seu nom científic Spiranthes, del grec espeira, espiral, i anthos, flor, és a dir, flor en espiral. I aestivalis, estival, perquè floreix a l’estiu. Cal posar de relleu que, a vegades, les flors miren totes cap un costat, però sens dubte la seva flor en espiga helicoïdal és una de les seves principals característiques. A més presenta les fulles en forma lanceolada i amb una posició més o menys erecta. Amb quines espècies la podem confondre? És tracta d’una espècie molt característica difícil de confondre. Ara bé, dins el seu mateix gènere trobem la espirant autumnal (Spiranthes spiralis) que pot resultar bastant semblant. Per distingir l’espirant estival de l’autumnal ens fixarem en el moment de la florida, mentre que una floreix a la tardor l’altra ho fa a mig estiu. Una altra característica distintiva és que l’autumnal presenta fulles a la base entre ovalades i el·líptiques, mentre que l’estival presenta fulles molt més allargades. També ens pot ajudar l’hàbitat, l’espirant estival creix en sòls xops i l’autumnal no. Quan la veurem amb flor? La seva florida es produeix al juny i juliol. On la podem trobar? En herbeis humits més o menys xops, ja sigui per l’aflorament d’aigua, ja sigui per la proximitat a un torrent o riera d’aigües netes. L’alçada sobre el nivell del mar on creix pot arribar, com a molt, fins els 1.600m però sempre defugint la Catalunya més eixuta. Concretament la imatge que il·lustra aquest article ha estat feta a la Cerdanya prop del poble de Meranges. Protecció legal Es tracta d’una espècie estrictament protegida pel conveni de Berna 1979 i a nivell Català pel decret 172/2008 de 26 d’agost de creació del catàleg de flora amenaçada de Catalunya, on consta com a vulnerable. Posteriors

actualitzacions del catàleg de flora amenaçada com la resolució AAM/738/2015 de 9 d’abril mantenen la seva catalogació. Situació i amenaces Es tracta d’una espècie que presenta una regressió generalitzada a Europa. De fet, s’ha extingit a Bèlgica i a d’altres països ha esdevingut molt rara. Pateix molt per la pèrdua dels seus hàbitats favorables, ja sigui pel drenatge i la dessecació dels prats humits o per la eutrofització de les aigües. Es tracta d’una orquídia que requereix que les aigües siguin netes i oligòtrofes (pobres en nutrients), o com a molt mesòtrofes (amb quantitats mitjanes de nutrients). L’eutrofització (enriquiment excessiu en nutrients de l’aigua) i els canvis que aquest fet ocasiona semblen perjudicar-la seriosament. L’agricultura intensiva que abusa dels fertilitzants químics (nitrats, sals amoniacals, urea i fosfats) o els fertilitzants orgànics abocats en excés, com els purins, fan que l’aigua dels prats molls i les rieres tingui un excés de nutrients i s’eutrofitzi. A més, s’hi afegeixen les aigües d’origen urbà sense depurar o depurades sense tractaments terciaris, que eliminen l’excés de nutrients. Les aportacions urbanes junt amb les aportacions de l’agricultura acaben de malmetre la qualitat de les aigües. En aquestes condicions l’espirant estival ho té difícil per prosperar. Caldria treballar per un ús racional i mesurat dels fertilitzants, tant químics com orgànics, junt amb una depuració d’aigües que eliminés també l’excés de nutrients. Al mateix temps, cal donar el valor que mereixen als mulladius i zones més o menys xopes, per tal que no siguin drenats i dessecats amb l’objectiu d’obtenir l’aigua que hi surt o per transformar-los en espais agrícoles o urbans. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

ESPIRANT ESTIVAL Família: Orquidàcies Nom científic: Spiranthes aestivalis Nom en castellà: Trenzas de muchacha


CORRIOL PETIT Ordre caradriformes Família: caràdrids Nom científic: Charadrius dubius Nom en castellà: Chorlitejo chico

l’estiu. El nombre d’ocells que passen l’hivern a Catalunya és molt reduït. La major part dels corriols petits passen l’hivern en una amplia franja del sud del Sàhara. Què menja? S’alimenta d’insectes i larves que picoteja tant en sòls humits com secs.

La família dels caràdrids està formada per ocells limícoles petits o mitjans. El bec dels caràdrids és curt si el comparem amb limícoles d’altres famílies. El motiu és que s’alimenten d’invertebrats que generalment capturen al terra lluny de l’aigua i, per tant, no requereixen travessar una important làmina d’aigua ni un gruix de fang considerable. Es tracta d’ocells que nien al terra i els polls són nidífugs, és a dir, només néixer ja corren per tot arreu per tal de fugir més fàcilment dels depredadors. Com el podem distingir? El corriol petit tan sols pot ser confós amb el corriol gros i el corriol camanegre. Per distingir-lo del corriol gros ens fixarem en la franja blanca que té entre el dibuix frontal negre i el pili o barret. Aquesta tènue franja blanca és absent tant en el corriol gros com en el camanegre. També podem mirar el color de les potes, que són d’un to rosa apagat en el cas del corriol petit; mentre que en el cas del corriol camanegre són negres i en el cas del corriol gros són d’un color ataronjat. Un caràcter força remarcable és que el corriol petit no presenta franja alar blanca en vol o bé aquesta franja és molt tènue. En canvi el corriol gros i el camanegre presenten franges alars blanques molt marcades i clares en desplegar les ales. On viu? El corriol petit acostuma a fer niu al terra, vora els rius, llacunes o en platges de còdols, graves i sorres. És més freqüent trobar-lo en els trams mitjans i baixos dels rius i també fa nius en graveres i depuradores. A casa nostra el trobem principalment criant a

La regulació de cabals i la nidificació del corriol petit. Sovint hem sentit a parlar del cabal ecològic dels rius. Definim aquest com la quantitat d’aigua que ha de baixar per un riu per mantenir la vida. Però no n’hi ha prou en no deixar secs els nostres rius, necessitem un règim de cabals. Què vol dir això? Molt senzill: si un riu sempre tingués el mateix cabal es degradaria ecològicament. Com pot ser? Doncs bé, les riuades i avingudes mobilitzen els sediments i fan i desfan la morfologia del riu mantenint-lo en un canvi dinàmic. Les diverses modificacions del curs provocades per les riuades són, poc a poc, colonitzades per la vegetació. Així el riu sempre està canviant i generant nous espais. D’aquesta manera es produeix un mosaic de zones amb diferents antiguitats i composició vegetal, alhora que es mantenen espais lliures, sense colonitzar per les plantes. Si deixéssim el riu sense riuades i crescudes no hi hauria bancs de sorra o platges de còdols lliures de vegetació i, en conseqüència, el corriol petit no podria fer el niu. Per tant, l’excessiva regulació de les crescudes dels rius mitjançant embassaments fa desaparèixer els codolars i les platges on fa niu el corriol petit. Les crescudes són necessàries perquè els diferents hàbitats es rejoveneixin i canviïn. Conservar no és fossilitzar en el temps, conservar es mantenir i afavorir les dinàmiques naturals de canvi. Un cabal sempre constant i migrat pot ser desastrós, mentre que amb les riuades i riuadetes es fan i es desfan meandres i platges al riu generant multitud de nous hàbitats en un canvi continu, afavorint la diversitat. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

11 ESPIADIMONIS | FAUNA

CORRIOL PETIT


ASSOCIACIÓ MARTINET, RIERA DE MARTINET

SORTIDA FORMATIVA AL RIU FOIX

SORTIDA FORMATIVA A LA RIERA DE CALDES

MARISTES MONTSERRAT, RIU SEGRE

CDA RIPOLLÈS, RIU RIGARD

MANEL GÓMEZ, RIU BESÒS


GRUP PARETS TENES, RIU TENES

INS ESTEVE TERRADES, RIU LLOBREGAT

CEIP EL CABRERÈS, LES GORGUES

INS GUISSONA, RIU LLOBREGÓS

CEIP EL TURÓ, RIU RIPOLL

REFUGI SANT JORDI, TORRENT DE LA FONT DEL FAIG

ECOLOGISTES LES AGULLES, RIERA DE CANYARS


Els rius són camins de vida no tan sols canals per on circula l’aigua. Aquesta idea és molt important per a encarar la conservació dels ecosistemes fluvials. De fet, la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) aspira a aconseguir un bon estat ecològic i això inclou una hidromorfologia natural.

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

14

Els rius, camins de vida o canals per desaiguar? Un curs artificialitzat i estrangulat per motes de terra, murs de ciment o blocs de pedra no és un curs fluvial en bon estat ecològic. "Davant les inundacions hi ha qui defensa la necessitat de canalitzar o endegar el riu com si això fes desaparèixer el perill, però en realitat canalitzar fa més perillosos els rius i n’incrementa el risc."

Martorell riuada de l’any 2000. Mantenir les planes d’inundació lliures i sense edificar és la millor manera de lluitar contra les inundacions. Foto: Alfred Bellés

Com pot ser això? Aparentment és contra intuïtiu. Pensem una mica i ho descobrirem. En un riu sense canalitzar, amb les planes d’inundació lliures, quan plou molt i el nivell de l’aigua puja s’inunden amplis espais, i l’aigua que baixa pel riu s’expandeix i omple la plana d’inundació. Una part de l’aigua es filtra i recarrega els aqüífers i l’altra s’acumula formant una làmina extensa, com un coixí on caben metres i metres cúbics d’aigua. És el que els enginyers anomenen laminació d’avingudes. L’aigua omple la plana d’inundació i, en conseqüència, pel riu baixa menys aigua i el cabal punta de la riuada disminueix. A mesura que la riuada baixi de nivell, la plana d’inundació es buidarà a poc a poc alliberant l’aigua emmagatzemada progressivament, mai de cop.

"És a dir, que la inundació de terrenys té efectes positius: es filtra aigua que recarrega reserves subterrànies, redueix el cabal d’aigua que baixa pel llit del riu en el moment de la màxima crescuda i, a més, aporta sediments molt fèrtils que revitalitzen els espais fluvials." En canvi si canalitzem i fem estret el riu quan baixa la riuada, aquesta no pot fer altra cosa que baixar canal avall. Res fa de coixí. L’aigua no té planes d’inundació per omplir i el cabal punta es manté. El riu baixa encaixonat i amb més i més velocitat, amb la crescuda màxima, amb més cabal, amb més violència i amb més alçada d’aigua. I el pitjor, si la riuada és prou gran, pot superar el nivell del dic o mota inundant uns espais que, confiant amb la protecció de la canalització, han estat edificats. Els danys seran majors perquè el cabal punta és més gran i perquè tenim més persones i béns exposats. Recordo una notícia sobre unes inundacions a l’Ebre on es preveia un cabal molt gran en arribar a Tortosa. Abans, però, unes motes o dics de terra


Aleshores, quina és la solució: canalitzar estrenyent els rius, i tenir cada cop riuades més violentes, o no ocupar les planes d’inundació? Jo ho veig molt clar. Però per què costa tant d’entendre? Bé, hi ha molts interessos. "Limitar l’edificació en espais inundables topa amb la cobdícia dels que veuen el negoci ràpid de promoure i requalificar com a urbanes les planes d’inundació, mentre l’Administració paga amb diners públics les obres de canalització o endegament." Els promotors pensaran: “edificarem aquests terrenys i, cap problema, canalitzarem el riu a costa del contribuent i direm a tots que no hi haurà inundacions”. Però sense el coixí de la plana d’inundació aigües avall el cabal punta serà encara més elevat, la riuada més violenta i els danys, com sabem, seran més grans; sense oblidar que una riuada prou gran pot saltar per damunt de qualsevol canalització i destruir allò que els dics en teoria protegeixen. Una altra solució màgica i no real per a les inundacions és la de dragar i netejar els rius i rieres. "Després d’una riuada falta temps per a que algú digui que els rius estan bruts i ràpidament les excavadores els deixin sense vegetació i “nets” com una patena." A més, en ocasions, es draga per retirar el màxim de graves i sorres, afavorint que l’aigua corri ràpid avall. Però hem vist que una aigua que corre riu avall amb més velocitat pot ser un problema. Plantejar el dragat dels rius com a solució a les inundacions és una clara conseqüència d’ignorar-ne la dinàmica. Hi ha el que s’anomena perfil d’equilibri, i direu: què és això? Doncs és el pendent longitudinal del curs fluvial en forma còncava que es manté al llarg del temps, i que indica que el llit està en equilibri. "Si draguem, estem canviant el pendent del riu i enfonsant-lo, amb la qual cosa el perfil es desestabilitzarà i provocarà l’erosió del llit aigües amunt (erosió remuntant) fins recuperar un pendent de nou equilibrat."

És a dir, els rius són cintes transportadores de sediments, si generem un buit el riu l’omplirà desestabilitzant tots els sediments situats riu amunt. Allò que draguem es reomplirà ràpidament i serà el conte de mai acabar. Aigües amunt el riu pot patir inserció de la llera desconnectant la ribera del riu. A més, un riu enfonsat i encaixonat per l’erosió fa baixar el nivell freàtic de les aigües i això afecta els pous, que inclús poden quedar secs. De fet, en les darreres inundacions a l’Ebre algunes persones van reclamar la neteja i dragat del riu i ràpidament els científics més qualificats van posicionar-se en contra, entre ells el membres del CIREF (Centro Ibérico de Restauración Fluvial). Respecte la vegetació, aquesta fixa amb les seves arrels el terra i evita l’erosió al mateix temps que dóna aixopluc a una rica fauna. "Un riu en bon estat ecològic inclou un bosc de ribera ben desenvolupat junt amb d’altres comunitats vegetals igualment interessants. Qualsevol neteja total i indiscriminada és un error." Si es volen realitzar neteges han de ser selectives i amb criteris molt clars, com per exemple l’eliminació de la invasora canya americana (Arundo donax), promovent al mateix temps la seva substitució per altres espècies autòctones. Hi ha un concepte que m’agrada molt, el concepte de llibertat fluvial, hem de deixar espai per que el riu sigui un riu amb meandres i barres de grava on les crescudes facin i desfacin el seu llit. Hem de deixar espai on la vegetació de ribera creixi i ompli d’esplendorosa verdor els nostres ulls. Necessitem planes d’inundació lliures d’edificacions, on l’aigua s’expandeixi per tal que les riuades perdin violència. Necessitem que els rius siguin respectats i tinguin el seu espai. La solució dels nostres problemes d’inundabilitat no està en tòpics com canalitzar, netejar i dragar. "La millor forma de lluitar contra les inundacions és la més barata i senzilla, entendre el riu i no edificar les planes d’inundació ni les riberes. Hem de veure el riu com un ecosistema, un camí ple de vida, mai com un canal per desaiguar. I com deia el meu avi “a la vora el riu no et facis el niu”. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

15

Riuada de 1971 a Martorell. Edificar les planes d’inundació es molt arriscat. Foto: Porta

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

a l’Aragó es van trencar i l’aigua va inundar una bona porció de plana fluvial. Resultat: la riuada a Tortosa va tenir menys cabal i alguns mitjans de comunicació ho van explicar. Conclusió: quan més canalitzat estigui l’Ebre, les riuades a Tortosa tindran més cabal màxim. Tot això no és cap descobriment nou, ja fa anys que l’enginyer Juan Pedro Martin Vide, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica molt bé. Als Estats Units invertien cada cop més en canalitzacions i en canvi els danys de les riuades augmentaven i ningú no entenia per què. Finalment es van adonar del que us he explicat i van canviar de paradigma. De fet, països del nord d’Europa ja fa molts anys que desmantellen canalitzacions, dics i motes.


ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

16

Arbolapp Vols saber quins arbres vas veient quan camines pel bosc? Vols perfeccionar els teus coneixements de botànica? Doncs aquesta és la teva app! Es tracta d’un aplicatiu on podràs consultar guies d’identificació d’arbres silvestres de la península Ibèrica i de les illes Balears. L’app consta de diferents tipus de cerca, és a dir, pots consultar directament el llistat d’espècies d’arbres (on consta una breu descripció de l’arbre, de la distribució i de l’ecologia), pots realitzar una cerca guiada mitjançant claus dicotòmiques o una oberta si coneixes la distribució o la forma de la fulla, entre d’altres paràmetres. Finalment, un cop instal·lada l’app no es requereix tenir accés a Internet, per tant, és idònia per utilitzar-la al medi natural! Arbolapp és una iniciativa del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) impulsada per la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica i el Real Jardín Botánico. Presenta finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Geocaching Quan eres petit/a somiaves en trobar tresors perduts? Doncs ara ho pots fer mitjançant l’app de Geocaching! El Geocaching consisteix en un joc a l’aire lliure (natura o ciutat) que es tracta de trobar objectes amagats arreu del món amb l’ajuda de dispositius GPS. Una vegada registrat, podràs veure on es troben els diferents geoamagatalls (tresors) més propers a la teva ubicació i dirigir-te cap a aquelles coordenades per tal de satisfer el teu esperit explorador! No obstant, quan trobis el geoamagatall no t’oblidis de firmar al llibre de registres, ja que així queda constància de la teva troballa. Habitualment, els geoamagatalls disposen d’una descripció de la zona on es troben ja que, sovint, s’amaguen en llocs emblemàtics, com per exemple la catedral de Barcelona. Així doncs, si algun dia no saps que fer, pots fer turisme d’una manera alternativa i hilarant! El Geocaching té l’origen en el grup de notícies sci.geo.satellite-nav, dedicat als Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS). David Ulmer va proposar aquest joc a la resta dels membres del grup amagant un tresor a la ciutat nord-americana de Portland com a celebració de que se suprimís la disponibilitat selectiva del GPS. Actualment, existeixen més de dos milions de tresors amagats en més de 200 països (tres mil, aproximadament, es troben a Catalunya)!

Enciclopedia de las aves de España Vols identificar els cants dels ocells quan camines per la ciutat o pel bosc? T’agradaria ser un expert/a en ornitologia? Aquesta app dóna a conèixer les aus més comunes de la península Ibèrica! Consta d’una guia on podràs consultar quina és l’època en la que cada espècie habita al nostre territori, quines són les seves característiques fenològiques, de què s’alimenten, quines amenaces presenten, així com també mapes de distribució, fotografies i, fins i tot, el propi cant de l’ocell! També ofereix itineraris per 25 enclavaments de gran importància ornitològica. Finalment, es recomanable instal·lar l’aplicació mitjançant una connexió Wifi potent. La Enciclopedia de las Aves de España és una iniciativa promoguda per SEO/Birdlife, una ONG que té com a objectius prioritaris la investigació ornitològica, la defensa de les espècies i espais, l’educació i la difusió ambiental, i la participació social per mitjà d’activitats de voluntariat. També col·labora en aquesta iniciativa científica la Fundación BBVA.


IASTracker A Catalunya han sigut identificades 1.132 espècies invasores, és a dir, espècies que es troben fora de la seva àrea de distribució natural i que generen un impacte negatiu no només en els ecosistemes locals, sinó també en l’economia del territori on s’assenten i, fins i tot, en la salut de les persones. No obstant és difícil saber-ne l’expansió, la distribució real que han anat aconseguint durant aquests darrers anys. Així doncs, aquesta app tracta d’implicar la ciutadania en la geolocalització de 19 espècies (fins al moment) de flora i fauna creant un portal d’accés universal. Per tant, consisteix en omplir una fitxa de localització adjuntant una fotografia de l’espècie al·lòctona que serà verificada pels especialistes posteriorment a l’enviament. Vols contribuir a aquesta iniciativa? Doncs, descarrega-te-la i utilitza-la com a eina complementària en les teves inspeccions! IASTracker és un projecte impulsat pel grup IC5-Team format per cinc investigadors de postgrau de l’ICGC que van ser guardonats pel concurs MyGEOSS d’aplicacions innovadores en dominis ambientals organitzat per la Comissió Europea.

Riu.net T’agradaria conèixer quina és la qualitat ecològica dels rius? Vols ajudar a detectar i diagnosticar problemes de la qualitat de les aigües? Doncs aquesta és la teva app! Rius. net és un aplicatiu que consta de diferents pantalles dedicades al tipus de riu (d’alta muntanya, per exemple), a les característiques hidromorfològiques (si la vegetació de ribera és contínua, discontínua, etc.) i als macroinvertebrats. Els diferents tests es complementen amb fotografies i guies il·lustratives per realitzar de manera correcta la inspecció i la identificació dels invertebrats trobats. Aquesta app pot ser una eina complementària a les inspeccions del Projecte Rius amb la finalitat de contribuir en la investigació dels rius a Catalunya. Finalment, si la zona escollida no presenta cobertura i/o no disposem d’Internet, la fitxa d’inspecció és pot guardar per enviar-la posteriorment. Què esperes a descarregar-te-la? Rius.net és una eina educativa interactiva que et guiarà cap al diagnòstic de la qualitat ecològica d’un ecosistema fluvial. Al mateix temps, proporcionarà dades als científics investigadors del Grup d’Investigacions Freshwater Ecology and Management (FEM) del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.

ALBA CATALÁN I MERLOS Ambientòloga i sòcia d'Associació Hàbitats

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

Vols gaudir d’un dia a la natura? T’agradaria conèixer el patrimoni que tens prop de casa? NaturaLocal és una aplicació que et permet descobrir la natura mitjançant itineraris. Pots escollir quin tipus de ruta vols fer (circular, per exemple), la dificultat que presenta, què podràs veure (tant elements naturals com també els edificis emblemàtics més propers), entre d’altres. L’aplicació disposa d’alertes referents a desviaments així com també alertes destinades a punts d’interès que poden contenir informació complementària amb codis QR, realitat augmentada o àudios. Presenta l’opció de desar la ruta que es vol realitzar per tal d’estalviar tràfic de dades d’Internet. Es recomana configurar els sistemes d’estalvi d’energia del dispositiu mòbil per reduir el consum. Així doncs, ara no hi ha excuses per no fer excursions!

17

Naturalocal


Mekong

ESPIADIMONIS | TERRITORI

18

Viure el

Diu la llegenda que cada un dels nou dracs que forma l’estuari del Mekong és portador d’una força sobrehumana, capaç de crear i destruir. Durant les temporades estivals, el sol i l’aigua generen condicions perquè neixin i creixin totes les matèries primeres. No obstant, l’hivern plujós fa enfurismar aquests éssers mitològics fent créixer les aigües i arrasant amb tot allò que troben al pas. El riu Mekong neix a les planícies tibetanes i recorre 4.350 km pel sud-est asiàtic fins arribar al mar de la Xina meridional. El seu naixement és en terres xineses, on l’anomenen Lancang (riu turbulent). Ha de salvar un desnivell de 4.500m, pel que les seves aigües són ràpides, creant salts d’aigua i gorges molt profundes. El tram mig del riu transcorre fent de frontera entre Myanmar, Laos i Tailàndia fins que s’endinsa a Cambodja. Amb un desnivell de 500m, les aigües corren molt més tranquil·les tot i trobar importants salts d’aigua en punts com les cascades de Khone a Laos, punt que ha evitat que el riu sigui navegable terra endins. Un cop el riu arriba a Vietnam, es divideix en nou braços amb múltiples ramificacions, creant el famós delta del Mekong, amb un xarxa de més de 5.000km de canals i una extensió de 40.000km2.

cacions, des de transbordadors que actuen com a ponts per als vehicles terrestres, fins a vaixells de mercaderies i barquetes de rems per anar a l’escola o al mercat flotant.

El riu és vida i al Mekong és evident i palpable a cada passa. Els immensos arrossars que rega i enriqueix amb els llims que transporta fan possible que al sud-est asiàtic es facin tres collites d’arròs a l’any, proporcionant aliment a uns cent milions de persones. Més del 70% de la població de Vietnam viu de la producció de l’arròs. També es calcula que al riu hi viuen més de 1.200 espècies de peixos, amb unes captures de 1.300.000 tones de peix a l’any. Pel riu hi transiten tot tipus d’embar-

Aixecar una tàpia del terra de casa, llençar una xarxa i treure-la plena de peixos per anar a vendre al mercat... Entrar al riu o a les basses supervivents a l’estació seca i treure’n el sopar... Caminar pel mercat entre palanganes plenes dels peixos recent pescats encara vius, esperant a acabar a la bossa d’algun comprador... Pedalar entre els canals del delta, entre plàtans, litxis, papaies o fruites de la passió... Són escenes normals i quotidianes a l’entorn del riu.


I amb totes aquestes imatges a la retina és gairebé impossible que l’emoció de veure un espai natural amb tanta vitalitat, no et posi la pell de gallina i ens emocioni als més sensibles a la natura. Val la pena però girar la vista i aixecar el llençol que ens tapa l’altra realitat del riu.

La contaminació d’aquest riu és dramàtica. Laos, Cambodja, Vietnam, juntament amb la UNICEF, després de diversos estudis han arribat a la conclusió que 1,7 milions de persones es troben en risc d’enverinament per arsènic. El 21% de la població vietnamita es troba per sobre d’una exposició de 10 ppb, límit permès per l’OMS. Aquest arsènic no només el trobem a les aigües subterrànies, sinó també a l’aigua embotellada o inclús al peix. (Fayanás Escuer, E. 2011). La depuració de les aigües fecals de les ciutats i pobles és gairebé inexistent, es pot observar el color gris de les aigües en molts dels canals i afluents del riu, en el seu tram mig i baix. L’abocament per escorrentia de pesticides i fertilitzants utilitzats en els camps d’arròs transgènics també va en augment. I la falta de legislació mediambiental no hi ajuda. I per veure-ho d’una forma més propera, on es poden llençar les escombraries cada vegada amb més envasos de plàstic (no comestible per animals “do-

19

mèstics”, ni biodegradable a una escala humana), en un indret on no hi ha infraestructures destinades a les deixalles? El riu s’ho emporta aigües avall.

ESPIADIMONIS | TERRITORI

Un fenomen curiós i gairebé únic al món (el Nil a Egipte el comparteix), és el que li passa al Gran llac (Tonlé Sap) a Cambodja. Durant l’estació seca, el llac és més aviat petit, amb una extensió de 2.590km2 i una profunditat mitjana de poc més d’un metre. Però durant els monsons el riu Sap i el Mekong canvien el sentit de les seves aigües degut a l’abundància de pluges, que comencen el mes de juny i continuen fins desembre. El volum de les aigües creix tant que el mar rebutja, literalment, l’aigua del riu, pel que aquesta busca un espai per estendre’s, i aquest és el llac Sap, que multiplica la seva superfície arribant als 24.600km2 (ens hem d’imaginar 2.460 camps de futbol junts o el que és el mateix, el 76,6% del territori català). Aquestes crescudes inunden boscos, pobles de cases elevades o flotants, fins que el riu normalitza el seu cabal, fertilitzant les terres inundades i aportant una infinitat de recursos per a la gent del llac, que es banya, renta, menja i beu de les seves aigües.

La producció d’energia a partir d’energia hidroelèctrica, té prevista la construcció de 15 preses en territori xinès, creant una discontinuïtat al riu tant important que posa en perill nombroses espècies que necessiten remuntar el riu per a la seva reproducció i disminueix l’aportació de llims i sediments al delta del riu, tan importants pel cultiu de l’arròs. El canvi climàtic afectarà el delta d’una manera directa. Les sequeres cada vegada més freqüents sumades a una petita crescuda del nivell del mar podrien suposar la salinització de les terres de cultiu, indispensables per a la vida del moltes famílies del Vietnam, i es podria arribar a cobrir el 70% del delta d’aigua salada. I tot això, deixant de banda els impactes generats pel turisme i la industrialització a partir de l’obertura econòmica del sud-est asiàtic o de les conseqüències de les ferotges guerres que van arrasar aquest territori durant els anys 60 i 70 del segle XX, deixant encara mines antipersones de la guerra civil cambodjana i els efectes de l’agent taronja, escampat sobre la selva a la guerra del Vietnam. El riu pateix fortes amenaces que posen en perill un punt calent de biodiversitat i el mode de vida de milions de persones. Pensem en el nostre estil de vida i en les accions que duem a terme en el nostre dia a dia. Bones i dolentes, progressos i perpetuacions d’actituds insostenibles... Aprenguem a viure la natura des de dins. Viatgem, descobrim, compartim... EVA DE LECEA I PUJOL Ambientòloga

“Diuen que un dels aspectes que diferencien a un occidental d’un oriental davant d’aquests rius d’alè sagrat és que els occidentals contemplem el riu des de fora mentre que, pels natius, el riu i la persona formen un tot” (Quindós, G. Otras nubes, otras lluvias, 2015)

Fotografies: Xavi Fàbregas i Eva de Lecea


Fes-te ' n soci!

i aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats info@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

12%

10%

descompte directe

descompte

a tots els productes i serveis, o bé la possibilitat de fer una donació pel 18% del valor de la compra directament a Associació Hábitats.

en els cursos de formació i capacitació anomenats “Cursos de promoció” organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

10%

descompte a tots els productes. Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”. Tel. 934 241 965

Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte a l’apartat de comentaris.

10%

descompte en material òptic, calçat i complements a tots els socis.

40%

descompte en l’entrada a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i a l’església de Cal Pons per als socis d’Associació Hàbitats.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QUOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis 32  

El número 32 de la revista de l'Associació Hàbitats tracta sobre ciència, tecnologia i societat.

Espiadimonis 32  

El número 32 de la revista de l'Associació Hàbitats tracta sobre ciència, tecnologia i societat.

Advertisement