__MAIN_TEXT__

Page 1

“La llúdriga és molt bona indicadora de la presència de contaminació bioacumulable, que és la pitjor, la que no es veu”

JORDI RUIZ OLMO

30

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Estiu ‘15

SUBDIRECTOR GENERAL D’ACTIVITATS CINEGÈTIQUES I PESCA CONTINENTAL DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

QUIRORIUS, seguiment dels ratpenats aquàtics de Catalunya: “Els quiròpters són el grups més divers de mamífers del planeta per darrera dels rosegadors i presenten una alta sensibilitat als canvis ambientals”

3€ www.associaciohabitats.cat

Alfred Bellès: “La merla d’aigua pateix especialment en cas de sequera i d’acidificació de les aigües”

Programa de Custòdia Marina de SUBMON: “Les aigües que banyen la costa catalana alberguen fins a 8 espècies de cetacis”


3 4 7 8 10 11

EDITORIAL

18 anys de trajectòria...

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Els nous voluntaris de 2015 RACÓ TÈCNIC

Seguiment de fauna: per què?

FLORA

Malrubí d’aigua

12 14 16 18 20

VOLUNTARIAT

Informe RiusCat 2014

OPINIÓ

Llums i ombres de la Xarxa Natura 2000 CUSTÒDIA

Tècniques de seguiment de les poblacions de cetacis al mar català: campanyes de recerca i estratègies de custòdia marina TERRITORI

Rius de sal, la història ambiental dels rius Llobregat i Cardener ENTREVISTA

Jordi Ruiz Olmo

FAUNA

Merla d’aigua

Han col·laborat en aquest número: A. Lorente, Adrià López Baucells, Alfred Bellès, Carles Flaquer, Clara Chicote, Estela Anglada, Eva de Lecea, Jordi Honey-Rosés, Jordi Ruiz, Laura Casanova, M. Mundó, Maria Josep Pérez, Rocío del Río, Roger Lloret, Santiago Gorostiza, Toni Llobet, Xavier Bayer, Xavier Martí, Xavier Puig, voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group Torraspapel, S.A., Condat SAS and Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.


Benvolguts socis i sòcies, aquest número de l’Espiadimonis arriba amb una gran notícia: el Departament de Territori i Sostenibilitat ens ha concedit el Premi Medi Ambient 2015 a la millor trajectòria. Hem estat reconeguts, doncs, pels més de 18 anys d’existència de l’Entitat, però sobretot, per la inestimable feina de tots els voluntaris i voluntàries que participen en les nostres activitats i projectes. La Junta Directiva n’està molt orgullosa, així com de la vostra implicació en la protecció i conservació del medi ambient i dels espais naturals del nostre país. Esperem compartir amb tots vosaltres durant molts més anys aquesta tasca, objectiu i raó de ser que ens uneix. En aquest número hi trobareu la notícia destacada sobre la concessió, el passat 4 de juny, del Premi Medi Ambient 2015, informació que podeu ampliar a la nostra pàgina de facebook (www.facebook.com/associaciohabitats), així com al blog Projectes de custòdia fluvial (https://custodiafluvial.wordpress.com/). Aprofitem també per recordar-vos que hem renovat la pàgina web del Projecte Rius (http://www.projecterius.cat/), facilitant la descàrrega de la fitxa de camp i d’altres documents que us siguin necessaris, així com millorant l’accés a la introducció de les dades d’inspecció i amb un mapa de geolocalització del vostre tram. Estem treballant en l’històric de dades de les vostres inspeccions i aviat el tindreu també a la vostra disposició. A banda de les habituals seccions de notícies i de l’article del nostre soci Alfred Bellés sobre flora i fauna, en aquest número parlem de la fauna com a bioindicador, en concret dels ratpenats, els cetacis i de la llúdriga. També trobareu un article d’opinió sobre la Xarxa Natura 2000. I, finalment, ens fem ressò de la publicació d’un llibre que ha comptat amb la col·laboració de l’Associació: “Rius de Sal”. En aquest llibre s’ofereix una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. Per acabar, donar les gràcies a Eulàlia Serrano que deixa el càrrec de secretaria de la Junta Directiva. Són temps difícils per les entitats del tercer sector ambiental, són moltes les reunions que hem hagut de fer, però l’Eulàlia ha estat sempre disposada a donar un cop de mà, sacrificant molts cops el temps personal o de dedicació a la família. Moltes gràcies i molta sort. I com no podia ser d’una altra manera, donem la benvinguda a Alba Catalán com a nova secretària. Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que la gestió de l’Entitat està oberta a tots els socis i sòcies, i que ens agradaria molt comptar amb vosaltres en un grau més d’implicació per tirar endavant l’Associació. Us desitgem un bon estiu i, un cop més, moltíssimes gràcies per la vostra feina: el Premi Medi Ambient 2015 és vostre!!!

3 ESPIADIMONIS | EDITORIAL

18 anys de trajectòria...


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

PROJECTE RIUS ESTRENA APLICATIU WEB Des de mitjans d’abril el Project Rius disposa d’un espai web propi: www.projecterius.cat. En aquesta plana s’hi troba tota la informació del projecte i documents de referència, com el Manual d’Inspecció, els informes RiusCat dels últims anys i el Dossier del voluntariat. També hi figura un mapa amb la distribució dels grups de voluntariat al territori català. Per als grups de voluntariat s’ha creat un espai específic d’usuaris, on s’accedeix a la gestió de les dades de les inspeccions de riu que realitzen. Mitjançant aquesta eina, els voluntaris i voluntàries poden introduir les dades de les seves inspeccions, modificar les dades personals, localitzar l’espai de mostreig al mapa, entre d’altres. Es preveu que en un futur s’incorporin noves funcions que ajudin encara més a la gestió i interpretació de dades. L’any 2006 Associació Hàbitats ja fou pionera en disposar d’un aplicatiu d’entrada de dades online i georeferenciació en un projecte de voluntariat. No obstant, les circumstàncies econòmiques varen impedir invertir en el manteniment d’aquestes eines, de manera que en els últims anys algunes de les funcions de l’aplicatiu havien quedat obsolets. Gràcies a l’impuls del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, aquest any s’ha pogut destinar una partida econòmica a la redefinició d’aquesta eina tan valorada i pràctica pels voluntaris i voluntàries del Projecte Rius. La iniciativa s’emmarca en el projecte Viu el teu Riu que compartim amb l’Associació Galanthus i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

SETMANA DELS BOSCOS URBANS, UNA INICIATIVA CONJUNTA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS I LA SOCIETAT CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL Associació Hàbitats i la Societat Catalana d’Educació Ambiental van organitzar la Setmana dels Boscos Urbans, que tingué lloc entre el 7 i el 16 de maig de 2015 a Barcelona. Prenent com a seu l’Aula Ambiental Bosc Turull i l’entorn proper (Parc Güell, la Creueta del Coll, turó del Putxet, Collserola, etc.) s’hi desenvoluparen diverses activitats, tallers i espais d’intercanvi per tal de posar en valor els ecosistemes forestals a les grans ciutats. La Setmana es va inaugurar amb la taula rodona de títol La ciutat al bosc versus el bosc a la ciutat que comptà amb la participació de José Antonio Corraliza (catedràtic en Psicologia Ambiental, Universidad Autónoma de Madrid), Josep Mascaró (arquitecte en cap del Parc de Collserola) i Teresa Garcerán (Medi Ambient i Serveis Urbans – Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona). Durant la tertúlia es va reflexionar sobre les funcions i beneficis que representen els espais verds

L’ASSEMBLEA GENERAL ESCULL NOVA SECRETÀRIA El passat 6 de juny Associació Hàbitats va celebrar l’Assemblea General de Socis i Sòcies a l’Hotel d’Entitats del municipi d’Abrera. Els socis i sòcies assistents varen aprovar per unanimitat la gestió de l’any 2014, així com el pressupost i les actuacions previstes per enguany. La fins llavors secretaria, Eulàlia Serrano, va presentar la renúncia al càrrec que representava des de maig de 2011. La substitueix en el càrrec Alba Catalan, sòcia de l’Entitat des de principis de 2015 i estudiant de tercer curs de Ciències Ambientals. Xavier Martí es manté en el càrrec de president, i Pedro Alba i Ramon Bartolí en el de vocals.

a les ciutats, així com els impactes i vulnerabilitats que pateixen. La jornada fou acollida amb èxit i el diàleg entre ponents i oients es manté a través del blog del projecte https://setmanadelsboscosurbans. wordpress.com. La Setmana també va comptar amb sessions de formació i experiències educatives adreçades a professionals de l’educació ambiental, una passejada guiada per la ruta dels Tres Turons del barri del Coll, un taller d’ecologia urbana sobre el verd urbà i el disseny de balcons, i una jornada de voluntariat al Bosc Turull que va permetre potenciar la biodiversitat a l’equipament i condicionar diversos espais. A la tardor es publicarà un guia didàctica amb els continguts treballats per tal que l’experiència pugui ser aplicada a altres projectes i ciutats. La iniciativa compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

L’Assemblea va estar precedida per una visita lúdica a les coves de salnitre de Collbató i va finalitzar amb un dinar de socis i sòcies a Abrera.

Xavier Martí, president, dóna la benvinguda a Alba Catalán, que ocupa el càrrec de secretària.


ASSOCIACIÓ HÀBITATS REP EL PREMI MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2015 A LA SEVA TRAJECTÒRIA

El premi estableix tres categories. La primera reconeix la millor iniciativa de recerca i innovació de caràcter ambiental, mentre que la segona premia la millor iniciativa de protecció i millora del medi. La tercera ret homenatge a tota una trajectòria en el sector ambiental. Associació Hàbitats optava a aquest tercer guardó amb altres dues entitats finalistes, la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC). Finalment la nostra entitat va rebre el premi de la mà del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

L’Associació Hàbitats va rebre anteriorment el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya l’any 2006 en la categoria d’iniciatives de protecció i millora del medi pel Projecte Rius.

5

Associació Hàbitats duu 18 anys treballant per la conservació del medi ambient, especialment dels espais fluvials, a través de la participació social. Els pilars bàsics dels projectes són l’educació i el voluntariat. Per aquest motiu, Xavier Martí, president de l’Entitat, va voler reconèixer en el seu parlament la tasca dels més de 2.000 voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats que cada any dediquen el seu temps i esforç al seguiment, cura i millora dels ecosistemes a Catalunya. El premi s’acompanya d’una dotació de 8.000€ que l’Entitat invertirà en la gestió del Projecte Rius.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

El 4 de juny de 2015 al Palau de Pedralbes de Barcelona es va celebrar el lliurament dels Premis Medi Ambient, que distingeixen les entitats o persones que duen a terme accions destacades en la conservació del medi ambient al nostre país.

Xavier Martí, president d’Associació Hàbitats, durant el seu parlament.

Fotos: Generalitat de Catalunya.


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

6

RECUPEREM EL SAFAREIG DE LA CENTRAL I AFAVORIM LA BIODIVERSITAT LOCAL El passat 1 de març una quinzena de voluntaris i voluntàries van treballar a l’entorn de la Central del Fai per tal de recuperar un safareig i afavorir especialment la reproduccció d’amfibis i rèptils. L’activitat, coordinada per Boscos 94 i Associació Hàbitats, va assolir els objectius plantejats. Primerament es va donar a conèixer la història de la Central, de la mà d’Anton Montsant, propietari de la finca. També es va parlar del projecte de custòdia del territori que engloba les actuacions que es duen a terme en el municipi de Bigues i Riells i del context natural i únic de l’espai. Els voluntaris es van dividir en dos grups. El primer grup va tractar els aspectes de vegetació, eliminant alguns exemplars de lliri blanc (Zantedeschia aethiopica), una espècie de jardineria que sembla que hauria arribat a la Central en el moment que estava habitada. Es tracta d’una espècie exòtica, però amb poca capacitat invasora. Per això els voluntaris i voluntàries van retirar els exemplars més allunyants i van deixar alguns exemplars propers a l’edifici de La Central com a testimoni patrimonial de l’activitat que s’hi desenvolupava. També s’han treballat els joncs boval (Scirpus holoschoenus),  que amb les desbrossades selectives havien quedat ajaguts. Els participants van extreure altres espècies vegetals que creixien en mig dels joncs. Per acabar, s’han plantat prop de 100 exemplars de lisimàquia blanca (Lysimachia ephemerum), espècie comuna a Catalunya, però amb baixa representació a la vall del Tenes. Els exemplars han estat reproduïts a partir de llavors recol·lectades a la mateixa vall. La lisimàquia aportarà heterogeneïtat a l’espai i incrementarà la riquesa florística, important per a la biodiversitat. El segon grup de voluntaris es va dedicar a les tasques de manteniment patrimonial. Així, treballaren en la canalització de l’aigua que sobreeixia de la font de darrera de la Central. Obrint una rasa, es dirigí l’aigua cap a tres safarejos o basses. Durant l’obertura de la rasa es va trobar un exemplar de salamandra en hibernació. Es constatà que es tracta d’un medi molt humit, ja que de seguida l’aigua va fluïr rasa avall, amb gran satisfacció dels

voluntaris. També es van netejar els elements patrimonials de la Central, com les escales d’accés a les terrasses superiors. Per últim, es van buidar de sediments dos safarejos per tal que s’omplin d’aigua i puguin servir com a punt de reproducció. La feina feta era ben visible en finalitzar la jornada de voluntariat. Setmanes després hem pogut comprovar l’evolució de les actuacions realitzades. Les lisimàquies han crescut i els punts d’aigua restaurats disposen d’aigua neta. També s’hi ha detectat la presència de granotes. Aquest projecte ha estat finançat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

diverses per afavorir el mosaic d’hàbitats. Les obres es varen inaugurar amb una visita tècnica que va comptar amb la presència de tècnics municipals i professionals d’entitats de Custòdia del territori. Com és habitual en els projectes de l’Entitat, hi ha tingut un paper destacat les activitats de voluntariat. La primera sessió es va celebrar l’11 d’abril amb la participació de la població local, mentre que la segona fou el passat 5 de juny amb treballadores de l’empresa tèxtil Surkana. Els voluntaris i voluntàries han col·laborat en el desmantellament d’un hort que ocupava la ribera de la riera de Carbonell. També han plantat estaques vives de sarga i tamariu i han fet els primers regs de manteniment de les plantacions de la riera. Una altra de les problemàtiques de l’espai és la presencia de deixalles provocades pel mercat dominical al passeig de la ribera de Canovelles. L’ajuntament del municipi ha realitzat una neteja a fons de l’espai que ha servit per conscienciar als paradistes. Durant les actuacions s’ha pogut observar una tortuga de rierol, mostra que a pesar de les amenaces que afecten aquest tram, l’espai alberga una important biodiversitat autòctona.

NOVES FITES A LA RESTAURACIÓ DEL CONGOST A LES FRANQUESES DEL VALLÈS I CANOVELLES Durant aquest hivern i primavera s’han realitzat les principals accions del projecte de restauració del riu Congost als municipis de Les Franqueses del Vallès i Canovelles. La restauració consisteix en l’extracció de vegetació invasora, sobretot nuclis ruderals de canya americana, i la repoblació amb espècies autòctones

A l’estiu es duu a terme un seguiment nocturn de ratpenats i l’eradicació dels ailants, els regs i el manteniment de les plantacions. Finalment, el projecte conclourà al novembre. El projecte compta amb el suport del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente a través de la Fundación Biodiversidad i també rep el suport dels consistoris de Les Franqueses del Vallès i Canovelles, així com del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.


i r a t n u l o v l e d

7

Us presentem els nous voluntaris del 2015 que ja han fet la primera inspecció del Projecte Rius. Benvinguts!

ESPIADIMONIS | EL RACÓ DEL VOLUNTARI

“Amb un altre nom i un altre tram de riu, ja fa anys que s o’c volunt`aria; per`o he canviat de lloc de treball i com em sembla molt engrescador pels meus alumnes, vull continuar. Salutacions.” Dolors Rosell

L’escola Monts ent de Pallars tram del barran c de Sant Antanalitza un oni a Rialp

“La riera d’Alforja, per la qual hav i’em passat tants cops, ara ens parla. Ens l’hem fet una mica nostra.” analitza Fusté d’Alforja L’escola Josep rja al municipi d’Alforja la riera d’Alfo

uel Pasamar i Miq Carme Gómez un tram de la riera en Jaumot analitz ra a Molins de Rei de Vallvidre

La Coordinad or del Montsen a per la Salvaguarda la Tordera al y analitza un tram de municipi del M ontseny


8

Seguiments de fauna: per què? ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

L’efecte antròpic i la degradació dels ecosistemes ha anat empitjorant durant les últimes dècades, portant-nos de ple al que científicament ja s’anomena la sisena extinció massiva d’espècies a la Terra, equivalent potser a les extincions dels dinosaures durant el Cretaci-Terciari, o les 5 grans extincions prèvies, molt menys conegudes, però igualment devastadores. Fixem-nos en que més del 25% d’espècies de mamífers o més del 60% d’espècies d’amfibis del planeta es troben actualment amenaçades, segons dades de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Per desenvolupar una bona estratègia de conservació, tan en àrees protegides com en les que no ho estan, és necessària la realització de seguiments de flora i fauna a llarg termini, ja que és l’únic mètode que ens permet avaluar amb precisió les tendències poblacionals de diferents espècies i el grau d’amenaça o estabilitat de que gaudeixen. D’aquesta manera els recursos econòmics del país, que per norma són limitats, es poden destinar a aquells problemes prioritaris de la manera més eficaç possible (Barlow et al., 2015). De tota manera, d’entre les negligències més habituals amb les que ens trobem els científics, dues de les més remarcables són: la dificultat per cobrir grans àrees d’estudi (ens acostumem a centrar en àrees localitzades i petites) i la dificultat per fer arribar els nostres missatges de conservació i els nous coneixements que anem assolint a la resta de la població fora de l’àmbit científic i acadèmic. Per això les xarxes de voluntariat es presenten com una alternativa excel·lent que permet cobrir aquests problemes i que adquireix aquest doble paper: aportar dades molt bones de cara a la recerca científica, però alhora amb un gran paper de divulgació i conscienciació (Dickinson et al., 2010; Gregory et al. 2005; Sewell et al., 2012; Jones et al., 2013). Nit de ratpenats a Les Franqueses del Vallès

I què passa amb els quiròpters? Tot i que durant l’últim segle sembla que algunes poblacions s’han vist greument afectades, degut a la dificultat de detectar-los i fer-ne un bon seguiment, no hi ha un acord massa homogeni sobre les poblacions passades i el decurs de les mateixes (Scott et al., 2010, Haysom et al., 2010). Els quiròpters, que són el grup més divers de mamífers del planeta per darrera dels rosegadors (Simmons, 2005) presenten una alta sensibilitat als canvis ambientals degut a la gran longevitat, el baix nombre de cries, el paper que representen com a grans depredadors d’insectes, etc. Motius pels quals últimament se’ls considera bons indicadors de l’estat de la salut dels ecosistemes (Jones el al., 2009, Rebelo et al. 2010, Barlow et al., 2015). Ja a Anglaterra (que ens porta molts anys d’avantatge en consciència general naturalista i ecologista, i en seguiments de fauna salvatge) es va instaurar el 1996 el que anomenen “National Bat Monitoring Programme” (NBMP), amb l’objectiu de seguir i estudiar les poblacions de quiròpters. Aquest programa, que inclou gran part de les espècies de ratpenats del Regne Unit, es nodreix de l’espectacular participació de més de 3.000 voluntaris, amb l’objectiu de detectar alteracions en les poblacions de quiròpters (Walsh et al, 2001, 2003). QUIRORIUS: D’ON SURT? Des del Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació Galanthus es va adaptar la part d’aquest programa de voluntariat que tenen a Anglaterra destinat al seguiment dels ratpenats aquàtics, bàsicament el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii, Kulh 1817) i el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii, Bonaparte, 1837), anomenat “Waterway Survey”, i rebatejat amb el nom de QuiroRius a Catalunya. Es tracta d’unes espècies de quiròpter adaptades a capturar insectes volant o reposant sobre la superfície de l’aigua que els biòlegs denominen com a “estratègia de trawling”. Generalment es caracteritzen per un vol constant en forma de 8 ben arran de la superfície de l’aigua.


Malgrat que les dues espècies estan protegides per llei sota la Directiva Hàbitats i Espècies (Stubbeet et al., 2008), només el Myotis capaccinii es troba classificada com a “amenaçada” a la península Ibèrica (Hutson et al., 2008) i, de fet, es troba en densitats molt menors. El ratpenat d’aigua es distribueix àmpliament per Europa, tot i que sempre associat a hàbitats riparis. Sembla que no es tracta d’una espècie molt especialista en quan a refugi, doncs es pot trobar tant en coves, com en ponts, fissures, arbres madurs, etc. (Kerth et al., 2001). Tot i això, les preferències d’hàbitat i les escasses àrees d’alimentació no contaminades fa que siguin potencialment sensibles i vulnerables a la degradació dels ecosistemes (Warren et al., 2000), i per això es consideren globalment com a bons bioindicadors de la salut dels ecosistemes (Jones et al., 2009). QUIRORIUS: COM PARTICIPAR-HI? El programa de voluntariat instaurat a Catalunya sota el nom de QuiroRius es tracta d’un projecte obert a tothom, que no requereix de coneixements previs i que demana una dedicació prou minsa, fàcilment combinable amb les tasques laborals de gran part de la població o, fins i tot, amb els calendaris festius típics d’estiu. El programa de seguiment es resumeix en una nit de mostreig per any durant els mesos d’estiu (de juny a agost). Durant cada mostreig el voluntari, que haurà escollit i caracteritzat prèviament un transsecte ripari d’1km de longitud, se situa en 4 punts d’observació equidistants durant 10 minuts cada un i compta el nombre de ratpenats d’aigua que creuen un feix de llum (llanterna) disposat transversalment al curs fluvial. A més, opcionalment cada voluntari pot adquirir un detector d’ultrasons (fabricat al Museu i a preu de cost) que ajuda a realitzar els comptatges i permet escoltar els ultrasons que emeten en creuar el riu. Els resultats obtinguts són introduïts posteriorment a la plataforma online del programa de voluntariat a través del compte personal de cada voluntari, a partir del qual els participants poden consultar els resultats de totes les estacions del projecte, actuals i històriques a temps real, estadístiques senzilles amb resultats anuals, informació detallada sobre el protocol, material informatiu i de consulta, etc.

Cada any, a més, durant juny i juliol es realitzen vàries jornades de capacitació per tot Catalunya, gratuïtes per a tots els interessats que vulguin aprendre a fer els comptatges i que estiguin interessats en participar en el projecte. Aquestes sessions tenen com a objectiu una aproximació del voluntari a la xarxa de seguiment mitjançant captures de les espècies d’estudi, i que els permetrà estudiar-los en mà i al detall, juntament amb una pràctica in situ de la metodologia del seguiment per resoldre dubtes i minimitzar possibles errors de mostreig. Us hi esperem amb ganes! Forma part d’aquest fantàstic grup de voluntaris preocupats pel medi ambient i la conservació de la natura, al camp, aportant unes dades essencials per una bona gestió del nostre país! ADRIÀ LÓPEZ BAUCELLS, LAURA CASANOVA, CARLES FLAQUER I XAVIER PUIG. Més info: http://quirorius.org/ Referències: Barlow, K., et al. (2015). “Citizen science reveals trends in bat populations: The National Bat Monitoring. Programme in Great Britain”. Biological Conservation 182: 14-26. Dickinson, J. L., et al. (2010). “Citizen science as an ecological research tool: challenges and benefits”. Annual review of ecology, evolution, and systematics 41: 149-172. Gregory, R. D., et al. (2005). “Developing indicators for European birds”. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 360 (1454): 269-288. Haysom, K., et al. (2010). “Bats In. Silent Summer: the state of wildlife in Britain and Ireland”: 259-280. Hutson, A.M., et al. (2008). “Myotis capaccinii”. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3. Jones, G., et al. (2009). “Carpe noctem: the importance of bats as bioindicators”. Endangered Species Research 8 (1-2): 93-115. Jones, K. E., et al. (2013). “Indicator Bats Program: a system for the global acoustic monitoring of bats”. Biodiversity Monitoring and Conservation: Bridging the Gap between Global Commitment and Local Action: 211-247. Kerth, G., et al. (2001). “Day roost selection in female Bechstein’s bats (Myotis bechsteinii): a field experiment to determine the influence of roost temperature”. Oecologia 126(1): 1-9. Rebelo, H., et al. (2010). “Predicted impact of climate change on European bats in relation to their biogeographic patterns”. Global Change Biology 16(2): 561-576. Scott, S., et al. (2010). “The impact of riparian habitat quality on the foraging and activity of pipistrelle bats (Pipistrellus spp.)”. Journal of Zoology 280(4): 371-378. Sewell, D., et al. (2012). “When is a species declining? Optimizing survey effort to detect population changes in reptiles”. PLoS ONE 7(8): e43387. Simmons, N. B., et al. (2005). “Order chiroptera”. Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference 1: 312-529. Stubbe, M., et al. (2008). “Myotis daubentonii”. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3. Walsh, A., et al. (2001). “The UK’s National Bat Monitoring Programme: Final Report”, 2001. Walsh, A. L., et al. (2003). “The United Kingdom national bat monitoring programme: turning conservation goals into tangible results”. Monitoring Trends in Bat Populations of the United States and Territories: Problems and Prospects: 103-118. Warren, R. D., et al. (2000). “The distribution of Daubenton’s bats (Myotis daubentonii) and pipistrelle bats (Pipistrellus pipistrellus) (Vespertilionidae) in relation to small-scale variation in riverine habitat”. Biological Conservation 92(1): 85-91.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

9

Foto: Museu de Ciències Naturals de Granollers


10 ESPIADIMONIS | FLORA

MALRUBÍ D’AIGUA La família de les labiades és una família de plantes de gran importància que comprèn 3.000 espècies agrupades en uns 200 gèneres. Es troben arreu del món però són especialment abundants a la mediterrània. El nom de labiades ve de que generalment les flors semblen una boca amb dos llavis. El superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de dues. Es tracta d’una família molt coneguda i especialment rica en plantes aromàtiques com el romaní, la farigola i la menta. Curiosament el malrubí d’aigua, tot i ser una labiada, no fa gairebé olor i presenta una flor que s’allunya de la forma típica de labiada. Es caracteritza per unes tiges quadrades cobertes de pèls i amb l’interior fistulós, és a dir, amb la medul·la buida. Les fulles són oposades, les unes encarades amb les altres amb el marge profundament dentat. Les flors surten en glomèruls a la base de les fulles, són de color blanc amb taques purpúries. Aquestes flors presenten quatre lòbuls gairebé iguals.

Amb quines espècies la podem confondre? La podríem confondre amb altres labiades de fulles oposades que també presenten flors en glomèruls com el poliol (Mentha pulegium), però en aquest cas el poliol és fortament aromàtic amb una olor intensa a menta, mentre que el malrubí d’aigua quasi no fa olor i té les fulles més profundament dentades. D’altres possibles confusions amb espècies amb fulles oposades i flors en glomèruls a la base de les fulles podrien ser el malrubí (Marrubium vulgare) o el clinopodi (Satureja vulgaris), però aquestes plantes no tenen la flor dividida en quatre lòbuls gairebé iguals com el malrubí d’aigua, sinó que presenten flors típicament labiades on es distingeixen clarament ambdós llavis. Quan la veurem amb flor? La florida va des de juliol fins setembre. On la podem trobar ? Es cria en herbassars de sòl moll a la vora de torrents, sèquies, rierols i tota mena de llocs humits des del nivell del mar fins als 1.400 metres d’alçada. Quins usos té? Tradicionalment s’havia utilitzat com a astringent i febrífuga. Per tal de utilitzar-la com a astringent es posava una unça de la planta en un litre d’aigua i es feia bullir. L’aigua resultant s’utilitzava per la higiene íntima femenina i d’altres menesters. A la regió del Piamont s’utilitzava en forma de pols i es prenien 6 grams de pols diaris abans de la febrada.

Més recentment s’ha descobert que conté àcid litospermic que és antigonadotròfic, és a dir, limita l’acció de les glàndules sexuals, a més de rebaixar els continguts de glucosa a la sang. Les sals de fluor que aporta limiten l’absorció de iode i rebaixen la tiroxina, hormona del tiroides que es fabrica en aquesta glàndula a partir de iode. Per tant, estaria indicada en cas de hipertiroïdisme d’origen hipofisari, diabetis i menopausa. I en ús extern en rentats vaginals en cas de vulvovaginitis. De totes maneres, com sempre diem, abans d’utilitzar plantes medicinals cal demanar consell a un metge o farmacèutic especialitzat en fitoteràpia i estar totalment segurs de la identificació de la planta, no fos cas que la confonguéssim en una planta tòxica de similars característiques. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

MALRUBÍ D’AIGUA Família: Labiades Nom científic: Lycopus europaeus Nom en castellà: menta de lobo Altre nom en català: peu de llop


Com el podem distingir? Es tracta d’un ocell rodanxó de forma més aviat compacte, de la mida d’un tord. La cua és curta i presenta un pit blanc molt llampant que contrasta molt amb el color castany de la resta del plomatge. Es tracta d’un ocell inconfusible. Els individus joves tenen una coloració més grisenca amb un aspecte una mica escatós, és a dir, que sembla que estiguin coberts d’escates. On viu? Els hàbitats que ocupa la merla d’aigua són generalment rius, rieres o desguassos d’estanys, amb aigües netes, oxigenades i fredes. Aquests hàbitats aquàtics presenten fons rocosos o codolosos sovint amb vegetació de ribera en bon estat. Acostuma a viure per damunt dels 800 metres d’alçada fins arribar excepcionalment als 2.600 metres, i a voltes davalla puntualment fins els 200 metres. Fa niu en cavitats entre les arrels dels arbres de ribera, en murs, ponts, i també darrera les cascades que forma el mateix riu. Encara recordo la primera vegada que vaig veure la merla d’aigua, al riu Nere a la Val d’Aran fa més de 15 anys. La merla d’aigua tota atrafegada no parava de recollir invertebrats i cada cop que ho feia s’amagava darrera un petit salt d’aigua. Allà segurament hi havia fet el niu i estava alimentant els pollets, un petit espectacle de natura en acció. Però no la trobem exclusivament al Pirineu més axial; sense anar més lluny fa pocs dies vaig veure una merla d’aigua al Freser prop de Ripoll. Si consultem els mapes de distribució dels atles d’ocells catalans veiem que ocupa el Pirineu, el Prepirineu, la serralada transversal i també apareix, tot i que molt puntualment, a la serralada prelitoral. Què menja? Bàsicament invertebrats aquàtics que captura capbussant-se a les aigües fredes i transparents. Excepcionalment pot consumir algun peix de mida reduïda.

MERLA D’AIGUA Ordre: Passeriformes Família: Cínclids Nom científic: Cinclus cinclus Nom en castellà: mirlo acuático

La merla d’aigua com a espècie bioindicadora La merla d’aigua és un molt bon bioindicador de la qualitat de les aigües i l’estat d’un riu o riera. Per a la seva presència són necessaris cabals d’aigua suficients durant tot l’any, i pateix especialment en cas de sequera. Es veu molt perjudicada per la derivació de cabals que durant l’estiu deixen els nostres rius gairebé secs, mentre l’aigua circula per un canal paral·lel per nodrir una petita central o qualsevol altra tipus d’instal·lació. D’altra banda, la contaminació de les aigües amb vessaments d’aigües residuals perjudiquen també l’espècie. La combinació de sequera amb aigües més contaminades (donat que amb la sequera la contaminació queda menys diluïda), sembla ser la causa de la regressió en els darrers anys de la merla d’aigua a la serralada prelitoral sud i als Ports. Amb els escenaris climàtics que es plantegen de cara a finals d’aquest segle, amb sequeres més intenses i freqüents, la merla d’aigua podria patir una forta regressió al sud d’Europa. Un altre factor que fa mal a la merla d’aigua és l’acidificació de les aigües. Es tracta d’una situació especialment greu si les aigües esdevenen alterades per la pluja àcida i si, a més, el substrat geològic també àcid no neutralitza l’acidesa de la pluja. Degut a aquests excessos, la merla d’aigua no pot ni tan sols formar la closca dels ous. També, en aquestes condicions les aigües esdevenen hostils per a la vida dels macroinvertebrats dels que s’alimenta. Aquesta situació d’acidificació és especialment patent a les illes britàniques, on l’espècie que ens ocupa ha patit molt per aquesta causa. En resum, si quan anem a un riu de muntanya veiem la merla d’aigua aquesta ens està informant amb la seva presència de la bona salut d’aquest riu. Es tracta per tant d’un bon bioindicador. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

ESPIADIMONIS | FAUNA

La família dels cínclids correspon a ocells no gaire grossos que capturen invertebrats capbussant-se a l’aigua. Construeixen nius globosos en cavitats diverses i a voltes darrere de salts d’aigua. La posta oscil· la entre 3 i 8 ous, i els polls romanen al niu.

11

MERLA D’AIGUA


ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

12

Informe 2014

RiusCat DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS D’INSPECCIÓ PER TIPOLOGIA

Han participat

7 3 1 is o v grups de luntar

1%

L’estat de conservació dels rius i rieres de Catalunya

3% 7% 7%

Comunitat educativa Particulars

47%

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LES INSPECCIONS DE 2014

Entitats no ambientals

12%

Administracions públiques Entitats ambientals Empreses Altres

23%

ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL

104 111

Ben constituït Amb alteracions

p No trobem ca t tram amb l’phoàbbriitat fluvial em

21c5cions inspe avera 112 a la prim i 103 a la tardor

DISTRIBUCIÓ DE LES MESURES DE NITRATS Primavera

Tardor

Nitrats

Nitrats

Nitrats

34%

36%

0 mg/l

34%

39%

5 mg/l

29%

20%

20 mg/l

4%

5%

40 mg/l

La distribució dels nitrats coincideix amb zones urbanes, agrícoles i ramaderes.


Descarrega’t l’Informe RiusCat 2014 a http://www.projecterius.cat/pdf/Informe-Riuscat-2014.pdf

Rieres del Garraf Noguera Ribagorçana

Noméasmels gaudeixen dels tr bosc de ribera d’un conservat ben

Noguera Pallaresa

29%

35%

Gaià Francolí Fluvià Foix Tordera Ebre Segre Ter Llobregat

0

Qualitat bona

Qualitat mediocre

10

20

30

40

50

60

70

80

Qualitat dolenta

DISTRIBUCIÓ DE L’ÍNDEX DE MACROINVERTEBRATS

PERCENTATGE DE TRAMS AMB PRESÈNCIA DE CADA TIPUS DE DEIXALLES PER CAMPANYA

74%

3%

el s presendteelsn tram ixalles. de

11%

Primavera

23%

30%

Molt bo 33%

Bo Mediocre

2%

Deficient Dolent

14%

Tardor

23%

23%

S’HAN DETECTAT 339 INDIVIDUS DE 59 ESPÈCIES INCLOSES A LA LLEI 22/2003 DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS... 37%

estat Els trams oen lent solen deficient osed en es situar- poàblre d densamenturbanas.es i trams

Llúdriga

...I 372 INDIVIDUS DE 31 ESPÈCIES CATALOGADES COM A EXÒTIQUES A L’INFORME EXOCAT 2012 Canya de Sant Joan

Serp d’aigua

Cranc americà

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

Besòs

35%

Bernat pescaire

13

35%

Sénia

QUALITAT DEL BOSC DE RIBERA


ESPIADIMONIS | OPINIÓ

14

Llums i ombres de la Xarxa Natura 2000 Cabirol a la riera d’Algars

Què tenen en comú la ribera de l’Algars a la Terra Alta i el riu Congost al Vallès Oriental? Al primer hi trobem banyistes a l’estiu, es fàcil veure-hi cabirols o escaladors. Al segon ens fixem en carreteres, ferrocarrils, ponts, fàbriques... Són espais molt diferents però tots dos són ecosistemes fluvials valuosos i, per aquest motiu, formen part de la Xarxa Natura 2000. L’Algars és un dels rius catalans mediterranis en més bon estat de conservació. El Congost és una reserva natural dins d’un territori molt antropitzat, que serveix de corredor biològic entre el massís del Montseny, la serra prelitoral i la costa. A les següents línies reflexionem sobre com es defineixen les zones de la Xarxa Natura 2000 per tal d’incloure espais tan diferents, així com algunes llums i ombres d’aquest procés. Què és la Xarxa Natura 2000?

Vehicle a la ribera del Congost

Natura 2000 és la principal estratègia política de la Unió Europea (UE) per la protecció de la natura i la biodiversitat. Es tracta d’un conjunt d’àrees protegides on es vol garantir la conservació en un estat favorable de les espècies i hàbitats a les seves àrees de distribució natural. Neix l’any 1992 a partir de l’aplicació de la Directiva d’Hàbitats 92/43/CE i també està vinculada a la Directiva d’Aus 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres. Des de l’inici de la Xarxa la UE ha definit 9 regions biogeogràfiques amb característiques pròpies quant a vegetació, clima i geologia, així com un conjunt d’hàbitats i espècies d’interès comunitari. Cada estat membre de la UE ha de proposar un conjunt d’espais per cada regió que té reconeguda, especificant els hàbitats i espècies que desitja protegir. Aquells que són seleccionats per la UE es converteixen en Llocs d’Importància Comunitària (LIC), que en un màxim de 6 anys han de ser declarats pels estats com a Zones d’Especial Conservació (ZEC). A més de les ZEC (i dels LIC fins que són declarats ZEC), la Xarxa també inclou les Zones d‘Especial Protecció d’Aus (ZEPA) aprovades directament pels estats. A partir d’aquest moment són exclusivament els estats qui es responsabilitzen de la gestió dels espais, funcions que generalment deleguen als governs regionals, com la Generalitat de Catalunya. Fortaleses i febleses Els estats estan obligats a assegurar la conservació dels hàbitats i espècies presents al territori i per això han de proposar un nombre suficient de zones protegides per la Xarxa. Malauradament, la UE detecta reiteradament que els estats no designen prou zones de protecció o que algunes zones

són massa petites. El Tribunal de Luxemburg va condemnar l’estat espanyol el 28 de juny de 2007 per aquest motiu. Catalunya apareixia en aquesta sentència per no haver designat suficients ZEPA. Què atura la declaració de zones de protecció? No sembla que hi hagi un motiu directe, però el cert és que el desenvolupament de la xarxa no està essent fàcil i les fortaleses de la directiva podrien ser considerades alhora debilitats. La protecció d’hàbitats i espècies que planteja la directiva no es pot desenvolupar a reserves aïllades sense relació entre elles o a zoos i jardins botànics on reproduir exemplars amenaçats. Per determinar quines zones han de ser protegides els estats han d’estudiar el territori i, a partir de criteris estrictament ambientals, escollir els espais que assegurin la protecció dels hàbitats i espècies d’interès comunitari. En aquest sentit, un aspecte innovador de Natura 2000 és el reconeixement d’estructures lineals i contínues (com els rius i riberes o els sistemes tradicionals de delimitació dels camps agrícoles) o de mida petita (com alguns llacs i boscos) perquè són espais corredors, espais essencials per la migració, dispersió i l’intercanvi genètic de les espècies. La paraula “xarxa” indica no només que es tracta d’un conjunt espais molt diversos, sinó també que estan interrelacionats. Natura 2000 inclou, en conseqüència, espais amb una baixa pressió antròpica, com la ribera de l’Algars, així com zones amb importants impactes antròpics, com el riu Congost. A més, gran part dels hàbitats i zones seleccionades són de propietat privada, un aspecte que la UE destaca positivament i en cap cas limita, sinó que encoratja que la gestió d’aquestes zones per part dels propietaris es faci d’acord amb els principis de les directives. Formalment el procés de selecció de zones de protecció només té en compte criteris ambientals, a diferència de la identificació i designació dels


parcs naturals i altres espais protegits on sí que es valoren aspectes socials i econòmics. Ara bé, a la pràctica, perquè la posterior conservació dels espais sigui real, hi ha de participar tots els agents socials i econòmics, tot i que cap agent pot fer prevaler interessos propis per sobre dels valors ambientals. Els errors en aquest sentit han estat molts i molt greus. D’una banda els processos de declaracions de les zones no han estat ni públics ni transparents. Quan la població està mal informada es generen desconfiances i confrontacions directes. Per exemple, agricultors, ramaders i caçadors són col·lectius que sovint s’oposen a noves declaracions de zones de protecció. La Xarxa en cap cas prohibeix les activitats d’aquests grups -que de vegades són imprescindibles per conservar alguns hàbitats, com les deveses-, només vol evitar desenvolupaments econòmics insostenibles i irracionals. D’altra banda, existeixen casos en què els governs han delimitat les zones tenint en compte el desenvolupament de futurs projectes públics i privats, com infraestructures o plans urbanístics.

representar, en definitiva, un fre dins de les administracions a l’hora de presentar noves zones de protecció.

El procés de gestió de les zones també presenta característiques ressenyables, ja que fa protagonistes els governs regionals. La UE no estableix directrius polítiques en aquesta matèria, a banda de les directives esmentades. Evita així nous conflictes de gestió del territori i confrontació de regions, com els generats per la Política Agrària Comuna (PAC). Ara bé, en matèria de finançament la UE també ha decidit no obrir un fons específic per impulsar Natura 2000, sinó que s’espera que els estats facin servir els fons existents amb un enfocament integrador per finançar la Xarxa. L’estat espanyol no va fer-ho d’aquesta manera en el període 20072013, sinó que els recursos obtinguts provenien principalment del programa LIFE, el fons dedicat al medi ambient i al canvi climàtic. El període de finançament 2014-2020 manté la mateixa fórmula amb alguns canvis, però optar a aquests recursos continua essent quelcom ni ràpid ni fàcil1. Per tant, els governs regionals poden aconseguir fons de la UE però, en general, han desenvolupat de forma autònoma els programes de gestió de cada zona, els quals, tendeixen a ser poc concrets i sense recursos econòmics directes. També cal tenir en compte que els incompliments de les directives no solen tenir una resposta contundent des de la UE, que vol evitar confrontacions directes amb els estats i procediments contenciosos. La dificultat en l’obtenció de recursos i la falta de sancions poden

2

Organismes internacionals com WWF consideren la Xarxa Natura 2000 com la “llei més moderna de conservació de la natura al món”2. Però les dificultats que està afrontant indiquen que encara hi ha molta feina a fer a l’hora de consensuar visions diferents de la gestió del territori. En aquest sentit els projectes de Custòdia del territori representen iniciatives on es dóna aquesta entesa a favor tant del medi com dels agents socials però, de moment, tenen una capacitat d’impacte molt petita. Hi ha molta feina a fer perquè la Xarxa Natura 2000 passi de ser una llei molt moderna a la iniciativa de referència en gestió ambiental. ROCÍO DEL RÍO LORENZO Comunicadora i educadora social Seminario Financiación red Natura 2000 (2014-2020) http://www.wwf. es/que_hacemos/especies/seminario_red_natura/ 1

Mitos sobre la red Natura 2000. Respuestas a las dudas más importantes sobre la red europea de espacios protegidos. WWF/Adena http://assets. wwf.es/downloads/mitos_red_natura_20001.pdf

talunya: rxa Natura 2000 a Ca Algunes dades de la Xa i Prepirifiques: alpina (Pirineus • 2 regions biogeogrà neus) i mediterrània. 62,22 ha). lòs a 115 ZEP (1.041.4 • 29,68% del territori inc 21,14 ha). inclòs a 73 ZEPA (913.4 • 25,98% del territori ZEP, tot i a estan designades com Totes les ZEPA menys 2 its. lím ncidir els que no tenen perquè coi grats exclupart de 19 espais inte • Prop de 4.000 ha són fluvials. sivament per sistemes grià) és el arràs amb 21,2 ha (Se • Les basses de Suc i Alc on s’ha reg de ials s basses artific ZEC més petit. Són une ificació nid de a zon és i era de rib desenvolupat un bosc uginosus). de l’arpella (Circus aer 5,72 ha el més gran, amb 77.33 • El ZEC Alt Pallars és de la cta tra És ). ran d’A irà i Val (Alt Urgell, Pallars Sob de la com í aix neu silícic català, millor mostra de l’Alt Piri nea. rrà dite me la a ina la regió alp transició d’hàbitats de nicipi de Gliscareny • Tot el territori del mu dins de la Xarxa (Berguedà) està inclòs l català. ntra Ce u al ZEP Prepirine

15

Ribera de l’Algars, a la Terra Alta.

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

Riu Congost, al Vallès Oriental.


Autors de les fotos: © C.A. Chicote, M. Gazo, A. Lorente i M. Mundó / © SUBMON.

ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

16

Tècniques de seguiment de poblacions de cetacis al m Albiraments a cofa

Dofí comú

Grup de caps d’olla comuns

CAMPANYES DE RECERCA I ESTRATÈGIES DE CUSTÒDIA MARINA Les aigües que banyen la costa catalana alberguen fins a 8 espècies de cetacis. De forma habitual hi podem trobar: tres dofins, el mular (Tursiops truncatus), el llistat (Stenella coeruleoalba) i el comú (Delphinus delphis); dos caps d’olles, el gris (Grampus griseus) i el negre (Globicephala melas); i tres grans cetacis, el zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris), el catxalot (Physeter macrocephalus) i el rorqual comú (Balaenoptera physalus). Tots ells són espècies protegides i una de les estratègies més efectives per a la seva conservació és l’establiment d’Àrees Marines Protegides. Al Mediterrani, la designació d’àrees marines protegides per a la conservació del cetacis està considerada en molts convenis internacionals i europeus per a la protecció d’espècies i hàbitats i per a la pròpia Estratègia Marina Europea. Un cop establertes aquests àrees cal també dur a terme plans de conservació i seguiment de les espècies. Els cetacis són mamífers marins, respiradors aeris per tant, fet que fa que tot i estar molt adaptats a la vida marina, hagin de sortir a superfície per poder respirar. Durant molts anys els estudis d’identificació i seguiment de cetacis han basat els mètodes d’estudi en el temps de superfície en el que aquests animals surten a respirar. És a dir, calia localitzar-los i veure’ls per poder identificar-los. No obstant, en els darrers deu anys, les metodologies de seguiment a distància, tècniques telemètriques i acústiques, han permès fer un pas de gegant per a conèixer més aspectes de la seva biologia i ecologia i poder aplicar millors mesures de conservació. ¿Quines són les tècniques que es fan servir per l’estudi de cetacis a Catalunya? SUBMON porta estudiant els cetacis de les costes catalanes des de 2009, fent servir diferents tècniques d’identificació i seguiment de les espècies de cetacis del nostre litoral. Obviarem en aquest escrit les tècniques utilitzades amb animals avarats morts a costa on les necròpsies que se’ls fan són també, sense cap mena de dubte, una font molt important d’informació. Es podria diferenciar la identificació individual i el seguiment de cetacis en dos grans grups. Per una banda, hi hauria els mètodes tradicionals d’observació i seguiment visual. Aquesta és una tècnica que, com el seu nom indica, està basada en buscar, trobar i observar l’animal o grup. Un cop s’estableix contacte, es conten, s’identifiquen, s’anoten pautes de comportament i es treuen mostres (biòpsies) per tal de realitzar estudis genètics i saber d’on venen, veure si tenen contaminants o saber de què s’alimenten.

D’altra banda, en els darrers anys, han evolucionat molt les tècniques de seguiment telemètric, és a dir, obtenir informació a distància amb aparells que permetin detectar presència, distribució i comportament sense necessitat d’observar els animals directament, i fins i tot sense haver de ser físicament al lloc on hi ha els animals. Per a fer això s’utilitzen registradors i emissors fixats als individus que ens fan arribar dades telemètricament, i també sistemes acústics. Pel que fa al marcatge individual, la tècnica més utilitzada i menys intrusiva amb els animals és la fotoidentificació. Aquesta tècnica, feta servir també amb fauna terrestre, evita haver de capturar físicament l’animal i consiteix a fotografiar parts del cos que siguin representatives i específiques de cada individu. Gràcies a les diferències individuals en el marcatge natural, tant els patrons de coloració com les ferides i cicatrius adquirides, qualsevol cetaci pot ser potencialment identificat a nivell individual. A més, a partir d’una fotografia d’una part característica de cada espècie, l’individu pot ser reconegut per un mateix investigador o altres que l’hagin fotoidentificat anteriorment. En delfínids i en algunes balenes el tipus principal de marques utilitzat en la identificació són les ferides, talls, osques i despigmentacions en els marges posteriors de les aletes dorsals (bandes dreta i esquerra) i l’aleta caudal. En cada cas la variabilitat individual d’aquestes característiques permet una identificació inequívoca en una part de la població. Saber quina proporció de la població representa aquesta part és important per estudis posteriors. L’obtenció de fotografies en diferents èpoques i àrees d’un mateix individu permet fer-ne un seguiment individualitzat, i quan es té un bon catàleg per a cada població, utilitzar metodologi-


es de “marcatge i recaptura” per a poder fer-ne estimacions poblacionals. Al nostre litoral tenim catàlegs propis per a dofins mulars, caps d’olla grisos i catxalots. Aquests catàlegs son compartits amb altres grups de recerca de l’arc mediterrani nord-occidental i així es maximitza la transferència d’informació i d’albiraments d’un mateix individu entre diferents investigadors. La fotoidentificació al llarg d’anys permet construir la història de vida de les poblacions mostrejades igual que amb l’ús del marcatge artificial. Però a diferència d’aquest, l’ús de tècniques fotogràfiques és inofensiu pels cetacis, a part de tenir un menor impacte en el seu comportament, ja que no exigeix la captura. No obstant, els cetacis passen bona part del temps sota de l’aigua, més que no pas a superfície, i aquesta característica en dificulta sovint l’estudi basat només en l’observació visual. Aprofitant una de les adaptacions dels cetacis al medi aquàtic, la comunicació mitjançant emissió de sons i l’ecolocalització (manera com cerquen l’aliment), s’han desenvolupat un seguit de metodologies de seguiment acústic, que permeten en molts casos localitzar i estudiar el comportament dels cetacis analitzant-ne els sons, fins i tot moltes vegades quan l’investigador és al laboratori. Per a obtenir dades acústiques s’utilitzen diferents sistemes d’hidròfons. Els hidròfons són registradors de sons, amb l’avantatge que ens permeten captar sons a freqüències que no podríem escoltar en el nostre rang d’audició. Els hidròfons poden ser arrossegats des d’embarcacions i ajuden en la detecció dels grups de dofins, o també poden ser fixats al fons marí i quedar-se allí enregistrant durant el temps que els investigadors programin. A Catalunya s’han utilitzat totes dues tècniques, la primera, l’hidròfon d’arrossegament, ha permès la detecció de dofins, caps d’olla i catxalots a l’àrea circumdant al canyó submarí del cap de Creus i als canyons submarins del Maresme. També, tant en el canyó del cap de Creus com al Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter s’han utilitzat sistemes de monitoreig d’acústica passiva, on un parell d’hidròfons fixats fins a un any sota l’aigua i enregistrant en continu han permès, per exemple, detectar que la presència de

dofins mulars a les illes Medes, que s’acostaven a alimentar-se, era gairebé continuada. Mai va passar un període més llarg de 4 dies sense que les visitessin.

Dofí llistat

La Custòdia Marina Des de SUBMON, i a part de promoure projectes de recerca i seguiment propis, encoratgem també a la ciutadania a participar de l’obtenció de dades sobre aquestes espècies marines; per exemple amb estratègies de Custòdia Marina. On desenvolupem més aquesta participació és a l’espai de custòdia marina de “Canyons del Maresme”, un espai que s’estén al llarg de les comarques del Maresme i la Selva a 11 milles nàutiques de la costa. Dins de l’espai hi podem trobar fins a cinc de les vuit especies més comuns a la mediterrània, el dofí mular, el dofí comú, el dofí llistat, el cap d’olla gris i el rorqual comú. Són molts els patrons, pescadors, navegants i altres usuaris de la zona que ens aporten informació, dades, albiraments i fotografies dels cetacis presents a la zona. A l’hora, des de SUBMON es programen sessions de reconeixement i presa de dades i s’expliquen les bones pràctiques i normatives per a acostar-se a aquestes espècies. Mantenir les poblacions de cetacis del nostre litoral, depèn en bona mida del que sapiguem d’ells: distribució, estacionalitat, comportament, hàbits alimentaris... l’obtenció de dades a mar no és fàcil, i és per aquesta raó que val la pena encoratjar als diferents sectors que fan activitat en l’entorn marí a compartir la informació sobre aquestes espècies marines. D’aquesta manera es genera la responsabilitat d’implicar-se en custodiar amb continuïtat el patrimoni natural marí que encara tenim, valors ecològics i paisatgístics en general, i les espècies de cetacis en particular. MANEL GAZO I CARLA A. CHICOTE SUBMON – Serveis Ambientals Marins Rabassa 49-51 - 08024 - Barcelona www.submon.org

Instal·lació POD (Porpoise Detector)

Dofí comú

Més informació: www.submon.org www.canyonsdelmaresme.cat Pàgina de facebook dofins metropolitans: www.facebook. com/custodia.marina

Detall aleta dorsal cap d’olla gris

ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

17

les mar català


ESPIADIMONIS | HISTÒRIA

18

Rius de

s

b i ental dels m a a i r ò t s rius L La hi lobreg

S’acaba de publicar Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. El llibre explica els orígens del conflicte per la salinització de les aigües d’aquests rius i la seva relació amb l’extracció de sals potàssiques des de la primera denúncia contra les mines, realitzada l’any 1926. Projecte Rius ha tingut un paper central en els inicis de la recerca que ha donat lloc a aquesta publicació. L’any 2010, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va finançar Associació Hàbitats per dur a terme un projecte sobre la Llei de Salinitat, aprovada per la Generalitat Republicana l’any 1933. Aquesta llei havia de permetre controlar l’aleshores creixent salinització dels rius, vinculada a les mines de potassa establertes a la comarca del Bages durant la dècada de 1920. La recerca impulsada per Projecte Rius va permetre localitzar als arxius els primers projectes de col·lector de salmorres, la infraestructura que actualment canalitza part dels residus salins generats a les mines de la comarca del Bages i els porta fins al mar. Aquesta obra, que va ser projectada durant la dècada dels anys 30, no va ser construïda fins als anys 80.

Els autors del llibre, d’esquerra a dreta, Santiago Gorostiza, Roger Lloret i Jordi-Honey Rosés

El treball d’arxiu, realitzat sobretot a l’Arxiu General d’Aigües de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Archivo General de la Administración a Alcalá de Henares, va mostrar la rellevància que havia adquirit el problema de la salinització durant l’administració republicana. Una troballa important va ser documentar la significativa davallada de la salinitat de les aigües del Llobregat a les acaballes de la Guerra Civil, quan l’activitat de les mines havia disminuït molt. Acabada la guerra, els gestors d’Aigües de Barcelona van celebrar aquest fet com la prova definitiva de la responsabilitat de les mines en la contaminació dels rius, i van sol·licitar al règim franquista la solució del problema, sense èxit. Aquesta investigació, realitzada per Santiago Gorostiza, llicenciat en història i en ciències ambientals, esdevindria un dels orígens del llibre que ara es publica. Un segon puntal fou la recerca de doctorat de Jordi Honey-Rosés, que analitzava els beneficis i serveis que els ecosistemes del riu Llobregat suposen per a la població, per exemple estalviant diners en la potabilització de l’aigua, i incorporava la perspectiva històrica per donar context a la problemàtica actual. En darrer lloc, la feina realitzada per Roger Lloret, Químic del Servei de Policia de Rius d’Aigües de Barcelona des de 1962, així com el seu exhaustiu coneixement del riu i els seus contaminants, va permetre, entre d’altres aportacions, reconstruir els valors de salinitat dels rius durant bona part del segle XX i els principis del segle XXI. La col· laboració en la recerca i l’intercanvi de documentació d’arxiu entre els tres autors van portar a plantejar la possibilitat d’explicar la història de la salinització del riu Llobregat en un llibre. Per a fer-ho, però, calia ampliar la recerca i incorporar el període franquista, així com documentar

amb més detall diferents aspectes de la història del riu i els seus protagonistes. Rius de Sal explica el conflicte per la salinització del Llobregat des de la primera denúncia, realitzada per Antònia Burés l’any 1926. Des d’aleshores, la qüestió va estar sovint a les pàgines dels diaris, en notícies, reportatges i fins i tot acudits. Durant els anys 30 hi havia protestes contra la “impurificació dels rius”, a on convergien associacions de pescadors i influents anarcosindicalistes. Amb el final de la Guerra Civil, el problema va desaparèixer de l’esfera pública, però va continuar present als despatxos de l’estat franquista. La dictadura no va considerar la construcció del col·lector ni el control de la salinitat com un problema urgent. La legislació de control de la salinitat es va relaxar i els projectes de col·lector es van apilar sense que cap s’arribés a comen-


sal

ESPIADIMONIS | HISTÒRIA

19

gat i C ardener çar. El llibre arriba fins a la construcció del col·lector de salmorres, a la dècada dels 80, i inclou quatre breus notes biogràfiques sobre persones protagonistes del conflicte. Finalment, una cronologia detalla l’evolució del conflicte fins a l’actualitat. I és que vuitanta anys després de què el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat la Llei de Salinitat, l’extracció de sals potàssiques continua. També ho fa la controvèrsia sobre l’impacte de la salinització, de punyent actualitat amb la recent condemna de tres directius de l’empresa Iberpotash – l’empresa que explota les mines a l’actualitat – o la imputació de diferents càrrecs de la Generalitat de Catalunya per un presumpte delicte de prevaricació ambiental. Les plataformes Prou Sal! i MontSalat porten anys denunciant la situació. L’any 2014, la Comissió Europea va expedientar l’estat espanyol pels permisos a les mines de potassa. Encara que les mines han canviat de mans diverses vegades des dels anys 20, el conflicte persisteix, i els costos de la potabilització i la dessalinització de les ai-

“El problema de la salinitat de les aigües de Barcelona” Font: Mirador, 27 de juny de 1935, p. 8.

gües recauen a l’administració pública i als usuaris finals. La perspectiva històrica ens recorda que els problemes ambientals no són simplement qüestions a les quals es poden donar solucions tècniques. Tot problema ambiental és un també un problema polític i social. SANTIAGO GOROSTIZA Historiador i ambientòleg

Rius de Sal està publicat per Edicions Llobregat i el preu de venda a les llibreries és de 17€

ELS SOCIS I SÒCIES D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS PODEN ADQUIRIR UN EXEMPLAR DE RIUS DE SAL DE MANERA GRATUÏTA. Per més informació, contacteu a: info@associaciohabitats.cat o al 93 421 32 16.


Jordi Ruiz Olmo

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

20

Subdirector General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

“Avui en dia ja no em dedico a l’estudi de la Llúdriga però em segueixen cridant per parlar-ne, i jo encantat”. Quan Jordi Ruiz va acabar la carrera volia dedicar-se als carnívors. Martí Boada sempre deia als alumnes que al Montseny hi havia llúdriga i amb quatre companys de la universitat recorrien la muntanya buscant-ne. “Abans es treballava amb la llúdriga d’oïda: diuen que hi ha llúdriga aquí o allà”. Aquell moment va coincidir amb el primer sondeig de llúdriga a l’estat espanyol i Jordi Ruiz el va coordinar a Catalunya i a l’Aragó. Autor: Xavier Bayer González

Per què la llúdriga és una espècie tan especial? La pregunta de sempre és per què la llúdriga?

Des d’un punt de vista científic i tècnic ens aporta molt, però des d’un punt de vista comunicatiu i d’esgrescar la gent, ens aporta encara més. La llúdriga és un animal que, tot i que no sàpigues res d’ella, o dels rius, atrau. S’aixeca sobre les dues potes posteriors, manipula coses, pot ser molt social, té una cura fantàstica de les cries, està dins i fora de l’aigua... És, per tant, una espècie molt simpàtica, que engresca i té molt en comú amb els humans. I quan passes hores veient-la, descobreixes més qualitats. No vull fer servir la paraula intel·ligència, per no entrar en la típica guerra sobre la intel·ligència dels animals, però és una espècie que demostra tenir unes capacitats que no esperes. D’altra banda és una espècie útil per als humans. Abans perquè se n’utilitzava la pell, en feien embotits o es podia menjar els divendres de quaresma perquè l’esglèsia catòlica considerava que era peix. Però avui en dia és útil perquè tots hauríem de voler tenir llúdriga prop de casa: vol dir que les aigües són netes, que hi ha peixos, crancs i amfibis, que les riberes dels rius estan mínimament en condicions, que l’aire és net... La desaparició de la llúdriga a mitjans del segle XX és una prova del grau de contaminació que els rius catalans van assolir en aquella època? El gran problema de la contaminació dels anys 50, 60 i 70 venia dels microcontaminants que arros-

segava l’aire. Els llacs d’alta muntanya a més de 3000 metres, com el Besiberri, també presentàven contaminació industrial. El que trobem als rius sovint pensem que ve només de les indústries situades a la vora, però també prové de més lluny.

Ni que només sigui des d’un punt de vista egoista, tenir llúdriga vol dir que vivim en un lloc millor. Els recents estudis de cascades ecològiques demostren que quan falta un depredador com la llúdriga passen coses inesperades. Hi ha un cas molt famós publicat a la revista Science sobre els efectes de la desaparació de la llúdriga marina al Pacífic Nord. Els pescadors de salmons d’aquesta zona, per tal d’augmentar les captures, van decidir disminuir la població de lleons marins perquè també són depredadors del salmó. Però les orques, que mengen tant lleons marins com salmons, davant la falta d’aliment, van començar a menjar llúdrigues marines. Aquestes mengen moltes estrelles i orelles de mar, les quals s’alimenten de kelp, algues lamináries. En reduir-se les llúdriges marines, es van disparar les poblacions d’estrelles i orelles de mar, alhora que els boscos de laminaries del Pacífic desapareixien o es feien molt petits. Això va provocar que les onades arribaren amb més força als penya-segats, que es van començar a erosionar, ocasionant desprendiments de roques a zones on els pescadors tenien les seves cases. Aquests pescadors feien les captures de salmó a 2000 km de la costa. Aquesta situació també passa als rius. Per exemple, les llúdrigues ajuden, de forma indirecte, a que hi hagi menys peixos malalts. A més, controlen les poblacions de peixos i crancs, afavorint la vegetació de ribera que toca i, per tant, en episodis d’aiguats, l’aigua no s’emporta els marges. Hi ha estudis que demostren que en llocs sense llúdriga els rius són menys estables, les poblacions de peixos són més fluctuants.


Quan diem que és bioindicadora pensem només en la contaminació, però també ho és de moltes més coses. Per exemple de la quantitat de peixos i d’aliment que hi ha. Trobar quatre, tres o una llúdriga ens informa de coses concretes. També és indicadora de que aquell riu no patirà pertorbacions tan greus degudes als aiguats, a les sequeres, etc. Un riu com el Besòs té a la desembocadura, amb humans o sense humans, una càrrega mínima de clorofil·la, fòsfor, nitrogen... Per tant, és erroni pensar que un riu net no té cap contaminant, sinó que hi ha d’haver el què toca. També sabem que la llúdriga bioindica sobre la contaminació química. Hi ha nivells: un nivell que la mata, un nivell que li impedeix la reproducció i un que fa que tingui menys èxit reproductiu. Hi ha més llúdrigues en llocs amb presència de més clorofil·la, fòsfor o nitrogen ja que hi ha més menjar, i això no és contaminació química. Això no és dolent pels humans. El pitjor és la contaminació transparent (els microcontaminants, els PSB, organoclorats, metalls pensats, dioxines...). Pots estar en un lloc terriblement contaminat i veure l’aigua transparent. D’això sí que la llúdriga és molt bioindicadora. A nivells baixos ja comença a afectar-se, ja que és una sentinella boníssima del que és la bioacumulació. Ella es menja una serp, que es menja un peix, que es menja un altre peix i que es menja un macroinvertebrat. En cada salt d’aquests els contaminants es multipliquen per 5 o per 10. En aquest sentit és com nosaltres, que també som depredadors i bioacumulem. Per això ella, amb la seva presència, ens indica concentracions molt baixes de contaminació a l’aigua.

Per tant, la llúdriga és molt bona indicadora de contaminació química bioacomulable, que és la pitjor, la que no es veu, la que pensem que tot està bé i en canvi la tenim als nostres teixits.

21

Sí, la llúdriga és un bioindicador. Però a vegades ens equivoquem en pensar que no tolera cap quantitat de contaminació. Això és mentida: pot tolerar una contaminació orgànica baixa. Per tant, és indicador d’aquell grau de contaminació, no de zero contaminació.

Aquesta contaminació química és la que ha millorat des dels anys 60? Sí, però ara hi ha nous riscos, nous contaminants. S’ha fet molt bona feina amb els metalls pesants, amb el plom, amb dels DDT, amb els PSB... però ara hi ha nous contaminants que ho posen tot en perill: els retardants, les dioxines i d’altres impronunciables dels no estem alerta o dels que encara no sabem quin efecte tindran. S’estan trobant nivells increïbles de retardants. És la nova generació de problemes. Aleshores la llúdriga hi serà per dir-nos-ho, és una eina fantàstica.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Per tant, podem dir que la llúdriga és una espècie bioindicadora de qualitat dels rius? Ara fa poc se’n van trobar al delta del Llobregat, que a priori molts pensaríen que no és un indret especialment net.

Actualment quina és la distribució de la llúdriga a Catalunya?

A Catalunya tenim llúdriga des de l’alt Pirineu fins al delta de l’Ebre, al delta del Llobregat, als aiguamolls de l’Empordà... Només falta colonitzar alguns rius de les comarques de Tarragona o algun lloc de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha llúdrigues a la desembocadura del Besòs i del Llobregat, això vol dir que s’ha fet molt bona feina. Encara que tu vegis que l’aigua té color, aquella aigua és ecològicament acceptable. Hi ha efectes envers la vida salvatge, però estem per sota uns llindars d’afecció. La mesura de gestió que es va prendre amb la llúdriga va ser la reintroducció, però ara sembla que finalment ha colonitzat sola. La reintroducció es va fer només a les conques de la Muga i el Fluvià. Però es va fer simultàniament a una recuperació espontània que succeïa a la conca de l’Ebre gràcies només a la millora de la qualitat de l’aigua.

Foto: Maria Josep Pérez Crespo


22 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

En el moment en que la Unió Europea ens va obligar a netejar les aigües, la llúdriga va respondre de seguida. I així, a partir del l’any 1990 va canviar tot, ens van obligar, i ens vam auto obligar, a millorar el medi. Va ser una resposta al moviment ciutadà i al moviment jurídic. La llúdriga és una animal depredador de peixos i crancs sobretot, però també d’amfibis, que són un altre grup faunístic protegit. Com afectarà la recuperació de la llúdriga sobre aquest grup? A casa nostra la llúdriga menja molta serp d’aigua. La por que és té de l’equilibri natural és la mateixa por que tenen els pescadors a que els peixos disminueixin. Però nosaltres hem fet molts estudis d’abundància de peixos i sempre trobem que a més peixos i més crancs, més llúdriga. Per diverses raons, la llúdriga és un superpredador. Ho explicaré amb l’exemple del linx ibèric: els caçadors es queixen que on hi ha linx hi ha menys conill. I és tot el contrari, saben restar però no saben sumar. El linx menja conills, un per dia, 365 conills l’any, però al mateix temps també depreda guineus, mangostes, gats mesquers i fagines, de forma innata. Aleshores has de restar 365 conills que s’ha menjat, però has de sumar tots els que es deixen de menjar les 15 guineus que es menja a l’any, les 3

mangostes, les 4 genetes... A la fi et surten no menys 365 conills, sinó més 2000 conills. La llúdriga fa el mateix, menja serps d’aigua, martinet blanc, gripaus, peixos que mengen peixos... però l’equació final li és favorable. Hi ha un exemple molt bo; quan arriba la llúdriga a un lloc on es reprodueix el gripau comú, en mata molts, els hi treu la pell i se’ls menja. Al començament els herpetòlegs s’estiraven dels cabells, però després van veure que al darrera d’això venia que es recuperaven granotes, tritons, altres gripaus... El gripau comú també té un efecte advers per als altres amfibis. Els herpetòlegs s’esperaven que fos terrible i no ho ha estat. Si pensem que tot aquests animals porten milers de milions d’anys convivint, coevolucionant i autoregulant-se, hem d’esperar que hi hagi mecanismes naturals que facin que tot encaixi. I qui és el depredador de la llúdriga? Nosaltres. I el llop i el duc dels exemplars més petits. Què li afecta més a la llúdriga, les espècies exòtiques que podrien competir directament amb ella, com el visó americà, o espècies com la carpa que desequilibren la seva dieta? És dur de dir, però com que havia desaparegut el cranc autòcton, el cranc americà li ha anat bé. Entre no peixos i no crancs, o peixos i crancs exòtics... A més, l’espècie de llúdriga que tenim aquí, arriba des d’Irlanda fins a la península de Camtxatca i el Japó, i des del cercle polar àrtic fins a Sumatra i el nord d’Àfrica. En aquests llocs troba molts peixos que per nosaltres són exòtics. Està perfectament preparada per viure allà on es trobi amb la comunitat de peixos i de crancs que hi trobi. En realitat, evolutivament, no considera que siguin exòtics, els considera una oportunitat de menjar. Ara bé, el problema de la comunitat d’espècies exòtiques és que acaba rebaixant la quantitat de peixos. Es trenquen les regles del joc, una comunitat de peixos mediterrania-ibèrica no està acostumada a aquests depredadors i això sí que l’afecta: menys quantitat d’aliment. La llúdriga viu sola o en grup? Quin és l’espai vital que necessita? Hi ha llúdrigues que són socials, com la marina o la gegant de l’Amazones, però la nostra és solitària excepte per reproduir-se, les mares amb les cries i a vegades els germans durant la dispersió. L’espai vital que necessiten pot variar, però un mascle de llúdriga pot tenir 40-80 km d’àrea vital, que vol dir pràcticament des de Girona fins a Barcelona. I la femella en pot tenir entre 10 i 40 km.

Sortida formativa de seguiment de la llúdriga en el marc del Projecte Llúdriga al Besòs, novembre de 2007.

Aleshores, tampoc hi ha moltíssimes llúdrigues a Catalunya? Exacte, un pot pensar que hi ha moltes llúdrigues i no és així. El que passa és que una llúdriga està a


molts llocs. Les densitats varien, però normalment podríem parlar d’una llúdriga cada 5 o 10 km. Vol dir que de Barcelona a Girona, en un riu mitjà, tindríem 20 llúdrigues, com a mitjana de Catalunya. Hi ha llocs on en podem tenir una cada quilòmetre i a altres llocs una cada 25 km. Això fa que siguin tan sensibles i bioindicadores, perquè amb pocs exemplars que morin, desapareixen de grans àrees. És molt sensible i pots detectar ràpidament el què passa. Hi ha llúdrigues que les hem seguides a més de 100km, a EEUU n’han seguit alguna a 1500 km. En un estudi a Dinamarca miraven si els exemplars que trobaven eren de mar o de terra i van descobrir que les llúdrigues que trobaven al mig de Dinamarca eren les mateixes que trobaven al mar. Tenen una època de reproducció fixa? Poden criar tot l’any però fan coincidir el naixement de les cries, que necessiten dos mesos de gestació, amb el punt més alt d’aliment de la zona on criaran. La gran pregunta és com prediuen quan serà el pic d’aliment? En un animal com la llúdriga, que en cada lloc del món s’alimenta d’una espècie diferent, com ho fa? Per exemple, al sud de Portugal una mateixa llúdriga cria a la costa en una època i a l’interior en una altra. És més, al sud de Catalunya, Castelló i Terol, si és un any humit es reproduirà a la primavera i si és de sequera es reproduirà a la tardor o hivern. Com s’ho fa per coincidir amb el màxim de disponibilitat d’aliment? És predicció.  Ara mateix quina figura de protecció té la llúdriga? Espècie gairebé amenaçada, NT (Near Threatened) segons la llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). Llavors no té cap mesura de gestió associada? Tenia el pla de recuperació i quan va canviar de categoria es va suspendre. Com que l’espècie està a tot arreu, ha disminuït el grau de protecció i l’interès de conservació i, conseqüentment, també s’ha reduït la inversió en l’espècie. Per tant no sabem si és bona o mala notícia que s’hagi reduït la protecció.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

23

Fotos: Maria Josep Pérez Crespo


FES-TE’N SOCI!

i aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats info@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

10%

12%

descompte directe

descompte

a tots els productes i serveis, o bé la possibilitat de fer una donació pel 18% del valor de la compra directament a Associació Hábitats.

en els cursos de formació i capacitació anomenats “Cursos de promoció” organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

10%

10%

descompte

descompte

a tots els productes. Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”. Tel. 934 241 965

en material òptic, calçat i complements a tots els socis.

40%

Regal d’una samarreta

descompte

per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte a l’apartat de comentaris.

en l’entrada a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i a l’església de Cal Pons per als socis d’Associació Hàbitats.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QÜOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

I SI ENS EN PORTES UN DE NOU

i a ell

us rebaixe!m a tú la quota

SOCI 1 Nom i cognom Telèfon

SOCI 2 Nom i cognom

Núm. soci

Signatura

Correu-e

Si ens portes un soci nou et rebaixarem la quota anual a 20€ durant els pròxims dos anys. I, alhora, ell també podrà acollir-se a aquesta qüota. BENEFICIS DELS SOCIS I SÒCIES

Domicili

• Participaràs en la presa de decisions de l’entitat en les assemblees anuals. • Podràs ser membre de la Junta Directiva. • Tindràs preferència en les activitats. • Rebràs els materials que editi l’Entitat. Correu-e Data Signatura • Dipondràs de les edicions en paper de la revista Espiadimonis. IBAN • Deducció fiscal en la renda de les persones físiques: rebaixa del 15% de la quantitat donada en la quota íntegra de la Declaració de la Renda, Envia aquesta butlleta a la seu de l’Associació Hàbitats. Av. Mistral 36 - Esc. esq. - Ppal 2a - 08015 Barcelona o al correu electrònic compatible amb altres deduccions de info@associaciohabitats.cat També pots fer-te soci/sòcia a www.associaciohabitats.cat o mitjançant el número de telèfon 93 421 32 16. caràcter estatal. De conformitat amb el que diposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El titular de les dades queda informat, accepta i autoritza • I, a més, pots beneficiar-te dels expressament i plenament la seva incorpració al fitxer d’associats d’Associació Hàbitats. Teniu dret a accedir a l’esmentat fitxer a rectificar o cancel·lar les vostres dades dirigint-vos a descomptes exclusius que ofereixen Associació Hàbitats: Av. Mistral, 36 - Esc. Esq.- Pral. 2a · 080015, Barcelona o al correu electrònic info@associaciohabitats.cat. El tractament de les dades proporcionades es fa segon el que empreses col·laboradores. preveu el RD 994/1999 adoptant les mesures necessàries per tal d’evitar-ne la pèrdua, alteració o accés no autoritzat poer part de tercers. Població

CP

Telèfon

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis 30  

La revista semestral d'Associació Hàbitats. En aquest número tractem el paper de la fauna com a biondicadora.

Espiadimonis 30  

La revista semestral d'Associació Hàbitats. En aquest número tractem el paper de la fauna com a biondicadora.

Advertisement