Page 1

28

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Primavera ‘14

“L’increment de nitrogen als rius altera la composició d’algues i plantes, augmentant en excés la seva productivitat i biomassa” ADA PASTOR INVESTIGADORA PREDOCTORAL DEL DEPARTAMENT D’ECOLOGIA, UB.

PONÇ FELIU GESTOR DEL CONSORCI DEL TER

“Els rius són, a més d’artèries plenes de vida, connectors naturals i corredors biològics, un símbol d’identitat del territori, de patrimoni un recursos turístic sostenible que cal potenciar”

www.associaciohabitats.cat

INFORME RIUSCAT 2013

Més de 2300 voluntaris determinen l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya


3 4 6 8 10 11 12

EDITORIAL

Custòdia fluvial

ESPIADIMONIS | TEMA

2

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

RACÓ TÈCNIC

El mostreig de macroinvertebrats amb substrats artificials RACÓ TÈCNIC

Els rius i el nitrogen

FLORA

Menta borda

FAUNA

Oriol

LA NOSTRA GENT

Fem dissabte 2014!

14 16 18 20 22

Han col·laborat: Ada Pastor, Alfred Bellès, David Claret, Estela Anglada, Eva de Lecea, Maria Josep Perez, Ponç Feliu, Ramon Bartolí, Rocío del Río, Sonia Liñán, Toni Llobet, Xavier Martí, Ajuntaments participants al Fem Dissabte 2014 i voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

RESTAURACIÓ AMBIENTAL

Bones pràctiques en plantacions de ribera

VOLUNTARIAT

Informe RiusCat 2013

TERRITORI

A peu de la Cerdanya a Barcelona

RUTES

La vall de Castellfollit del bosc de Poblet

ENTREVISTA

Ponç Feliu

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada en Cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, a més de la norma d’Ecodisseny UNE 150301. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Symbol Freelife Satin de 130g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera. Dipòsit legal : B-12225-1995 MOTXILLA ECOLÒGICA DE LA REVISTA ESPIADIMONIS Càlcul de la motxilla ecològica d’un exemplar de la publicació segons els estàndars del projecte LIFE+ Greening Books. Totals unitaris Estalvis* Petjada de Carboni 201 g 18 Residus generats 13 g 2 4 L 1 Consum H2O Consum energia 5 MJ 1 Consum matèries primeres 96 g 13 *Impacte ambiental estalviat respecte a una publicació comú similar.


Així com en altres números de l’Espiadimonis hem tractat problemàtiques ambientals diverses, aquesta vegada ens hem centrat en el nostre projecte més emblemàtic, projecte pel qual som reconeguts arreu. Parlarem de les bones pràctiques en plantacions de ribera, com per exemple la que s’està duent a terme a l’espai en adopció de Les Franqueses del Vallès, a la conca del Besòs. Coneixerem els estudis que s’estan fent sobre els nivells de nitrats a la Tordera. I coneixerem també, de primera mà, la gestió que es fa al riu Ter amb l’entrevista a Ponç Feliu, gerent del Consorci del Ter. No podien faltar les habituals seccions dedicades a la nostra flora i fauna a càrrec de l’Alfred Bellés; ni la ruta que, en aquesta ocasió, ens portarà per la conca de Barberà de la mà del nostre soci Ramón Bartolí. Quan arribi a les vostres mans aquest exemplar, ja s’haurà celebrat la jornada de neteja dels espais fluvials “Fem Dissabte”, amb la important col·laboració de molts de vosaltres. Aquest any, a més, amb la novetat d’haver-la fet en coordinació amb l’Agència de Residus de Catalunya, i en les mateixes dates en què es realitza el “Clean Up Europe” a molts països europeus. A les pàgines centrals trobareu algunes fotografies del Fem Dissabte. Si mireu bé, potser us hi podreu reconèixer! Tot plegat significa que, malgrat la falta de mitjans per poder desenvolupar la nostra tasca, els voluntaris i voluntàries segueixen actius. Significa que la força de l’entitat, més enllà dels recursos dels que pugui disposar, rau en la tasca del voluntariat ambiental, i mereix ser reconeguda. Heus aquí, doncs, un nou Espiadimonis, la nostra revista, la vostra revista.

3 ESPIADIMONIS ESPIADIMONIS | EDITORIAL | TEMA

CUSTÒDIA FLUVIAL

Arriba la primavera i amb ella un nou exemplar de l’Espiadimonis, el número 28. Això ens fa pensar que, ja fa més de 17 anys, vam encetar un projecte ambiciós de conservació dels espais fluvials del nostre país, el Projecte Rius. I que sense els nostres socis i sòcies, sense els nostres voluntaris i voluntàries, no l’hauríem pogut tirar endavant. Vosaltres sou els principals destinataris de tots i cadascun dels números de l’Epiadiamonis, una revista pensada per mantenir-vos informats, per donar veu a les vostres experiències i aprenentatges, i per donar sentit al treball en xarxa que representa aquest projecte.


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

PROJECTE RIUS ESCOLLIT COM A REFERÈNCIA INTERNACIONAL EN LA CONSERVACIÓ I MILLORA DELS RIUS Del 20 al 22 de maig ha tingut lloc a Barcelona un jornada formativa teòrica i pràctica sobre el Projecte Rius. Els destinataris de la formació han estat 29 representants de diferents països de la Mediterrània: Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Marroc, Líban, Palestina i Tunísia. Els assistents provenien de l’administració pública, d’ONG’s, d’associacions, d’universitats i també d’empreses privades. La formació ha estat impulsada pel projecte internacional Horizon 2020 Capacity Building/Mediterranean Environment (CB/ MEP, Desenvolupament de Competències/Entorn natural mediterrani), l’ONG WWF-MedPO i Assocació Hàbitats. L’objectiu de la formació ha estat capacitar als assistents per a què puguin prendre exemple del Projecte Rius als seus països d’origen, adaptant-lo a les condicions mediambientals, socials i econòmiques. La Iniciativa “Horizon 2020”, impulsada per la Unió Europea, pretén eliminar la pol·lució del Mediterrani a l’any 2020 i lluitar contra les fonts de contaminació que representen al voltant del 80% de tota la contaminació del mar Mediterrani: residus urbans, aigües residuals urbanes i contaminació industrial. Dintre d’aquesta iniciativa, el projecte CB/MEP compta amb un pressupost de 9.2 milions d’euros per a capacitar a persones clau que ajudin a aconseguir aquests objectius, tot això a través d’activitats formatives que inclouen conferències, tallers, congressos, etc.

El Projecte Rius ha estat escollit com un clar exemple d’èxit en la conservació i millora dels rius amb la participació social. De fet, ja es desenvolupa a altres punts de la Península Ibèrica –Portugal, Cantàbria, Galícia, Madrid, El Bierzo-Laciana i la conca del Xúquer - i també a BosniaHerzegovina, en aquest cas gràcies a un conveni de col·laboració amb WWF- MEDPO dins del programa Across de Waters (A través de l’Aigua).

La primera jornada va ser teòrica, de presentació del projecte. Al dia següent els participants es van desplaçar fins Riells del Fai per fer una inspecció del Tenes i així conèixer la metodologia del Projecte Rius de forma pràctica. Seguidament van visitar dues adopcions del Projecte Rius, l’Hotel Molí de la Torre a Bigues, on van dinar, i el Congost al pas per Llerona, on van veure els resultats de les accions de restauració que els últims mesos s’han dut a terme. L’última jornada es va centrar en el debat conjunt i la presentació de propostes d’adaptació per part dels representats de cada país. El resultat de la formació ha estat molt positiu, alguns dels assistents han qualificat al projecte de “cas d’èxit” i s’han mostrat interessats en aplicar aquest model als seus països, ja que “és un exemple a seguir a nivell social i ambiental”.

LA FONT D’EN PINÓS JA TÉ ACCÉS! L’Associació Martinet, juntament amb els amics de la Font d’en Pinós, fa temps que treballen en la recuperació d’aquesta font. Durant la primavera de 2014 ambdues entitats han impulsat la instal· lació d’un pont que uneix els termes d’Aiguafreda i Centelles creuant el riu Congost, objectiu que s’ha fet realitat després d’anys de treball. La clau de l’èxit rau en la col·laboració entre entitats i consistoris. La Font d’en Pinós gairebé va desaparèixer amb les riuades d’ara fa prop de 20 anys. La tasca del voluntariat ha permès restaurar un safareig on antigament s’hi rentava la roba. També han restablert els tres brocs de la font, on ara hi raja aigua. A més, han condicionat tota la zona de lleure i descans al voltant de la font, creant un espai molt agradable pels veïns i veïnes d’Aiguafreda i Centelles. L’últim pas que quedava per fer era, justament, reconstruir el pont que creua el riu Congost i uneix el municipi d’Aiguafreda amb la font, situada dins el terme municipal de Centelles.

Aquesta primavera l’Associació Martinet i els amics de la Font d’en Pinós, han dinamitzat les tasques de construcció. També ha estat decisiva la col·laboració de les empreses locals: Comet Taller ha col·laborat amb els treballs de ferro, mentre que Soldevila ha ofert tota la fusta necessària per la construcció del pont. La mà d’obra l’ha aportat l’Ajuntament d’Aiguafreda, mentre que el consistori de Centelles ha dut a terme les últimes adequacions de l’espai de la font per a la inauguració del pont el dia 25 de maig. La recuperació de la Font d’en Pinós ha comptat en diferents moments amb la col·laboració d’Associació Hàbitats, que començà la seva intervenció al municipi l’any 2009 amb la restauració de la riera de Martinet i la dinamització de la població local en la conservació del medi. L’empenta dels veïns i veïnes del municipi i de l’Associació Martinet és mostra de l’èxit dels projectes d’adopció en l’apoderament de la societat en la configuració del territori.


Des de l’any 2009, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Departament d’Ecologia de la UB i Associació Hàbitats duen a terme la restauració ecològica de la Riera de Vallvidrera. El grup de voluntaris El Mussol està desenvolupant la seva tasca d’inspecció i seguiment des de l’any 2004, mentre que l’IES Rubió i Tudurí s’ha unit al projecte aquesta primavera. “Ahir vam fer la inspecció de primavera del tram de la riera de Vallvidrera que tenim adoptat des de l’Associació El Mussol i per primer cop vam trobar una larva que creiem que pot ser de salamandra, us envio la foto per identificar-la”, ens deia la Carme Farré, del Mussol. I certament es tractava de la segona larva de salamandra identificada durant la primavera. La primera es va trobar a la sortida formativa de l’IES Rubió i Tudurí, el passat mes de març. Les larves de salamandra són aquàtiques i es troben en rierols i torrents de poc corrent, així com en fonts, basses, petits embassaments i canals, sempre que siguin accessibles. Toleren cert grau d’eutrofització de l’aigua, però sempre que sigui fresca i oxigenada, encara que són molt més abundants en aigües netes; possiblement per aquest motiu popularment se les considera indicadores d’aigües de bona qualitat. La salamandra està protegida per les normatives  autonòmiques, estatals i europees. A Catalunya està inclosa com a

D’aquesta manera, felicitem als grups d’inspecció i els donem l’enhorabona pel seguiment d’una riera que veu com el seu estat ecològic millora dia a dia.

El darrer municipi a sumar-se a la iniciativa ha estat Les Franqueses del Vallès. Aquesta incorporació ve motivada per la restauració del riu Congost que Associació Hàbitats està desenvolupant al pas per aquesta localitat. Més enllà dels arranjaments al riu, l’acord estableix les bases per a seguir treballant la vinculació de la ciutadania al riu i vetllar per la conservació del tram a llarg termini. Per aquest motiu, el projecte incorpora activitats naturalistes obertes al conjunt de la població que posen de manifest d’una manera distesa diferents aspectes de la biodiversitat del tram. Es preveu que la propera activitat en el marc dels projecte se celebri a finals de juny i se centri en els ratpenats.

NOUS ACORDS D’ADOPCIÓ DE RIUS A LA CONCA DEL BESÒS

Tota la informació sobre les adopcions de riu d’Associació Hàbitats es pot consultar al blog http://custodiafluvial.wordpress.com. Les actuacions desenvolupades a la conca del Besòs durant l’any 2014 formen part del projecte de custòdia al Besòs que rep el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Durant el primer semestre de 2014, Associació Hàbitats ha mantingut les negociacions amb diferents ajuntaments de la conca del Besòs per signar, o en alguns casos renovar, els acords d’adopció dels espais fluvials d’aquestes localitats. Els acords d’adopció amb els ajuntaments recullen la col·laboració entre l’entitat i els consistoris per afavorir la conservació de les riberes de sengles municipis. Els acords responen a la voluntat de l’entitat de sumar esforços entre agents socials i promocionar el voluntariat i l’educació en la conservació del medi. El municipi de Centelles signava el seu primer acord amb Associació Hàbitats el passat mes de gener amb la finalitat de protegir el conjunt d’espais fluvials del municipi. L’acord s’inaugurà amb una sortida de descoberta a la riera de la Llavina que se celebrà el passat 29 de març i en la que hi participaren més de 25 persones. L’acord de Centelles suposa un pas endavant en la unió de municipis per a la conservació del riu Congost, que actua com a important corredor biològic entre diferents espais naturals protegits. En aquest sentit, s’ha renovat l’acord d’adopció amb l’Ajuntament de Bigues i Riells. Roman pendent d’aprovació la renovació de

Francesc Colome, alcalde de Les Franqueses del Vallès, i Xavier Martí, president d’Associació Hàbitats

5

Durant la recent campanya d’inspecció del Projecte Rius de primavera de 2014, els grups de voluntaris de la riera de Vallvidrera, l’Associació El Mussol i l’IES Rubió i Tudurí, han trobat dos individus de salamandra en estat larvari.

l’acord d’adopció amb l’Ajuntament d’Aiguafreda, municipi amb qui s’inicià la col·laboració per la restauració de la riera de Martinet i posteriorment del riu Congost l’any 2009.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

TROBALLES DE QUALITAT A LA RIERA DE VALLVIDRERA

espècie protegida de la fauna salvatge autòctona com a categoria D per l’annex del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.


El mostreig de macroinvertebrats amb substrats artificial ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

6

L’EXPERIÈNCIA DE PROJECTE RIUS CANTÀBRIA

Durant els mesos de maig i octubre de 2013, Red Cambera (entitat de custòdia del territori coordinadora del Projecte Rius a Cantàbria) va desenvolupar un taller teòric i pràctic pels voluntaris del Projecte Rius sobre l’ús de substrats artificials com a mètode complementari del mostreig “clàssic” d’invertebrats, mitjançant l’ús de diferents xarxes o salabrets. L’objectiu no és altre que l’adquisició d’una metodologia que permeti conèixer l’estat ecològic d’un tram concret en llocs de difícil o impossible accés, ja sigui per l’elevat cabal, la profunditat o per ser el substrat fangós o sorrenc (la qual cosa col·lapsaria la xarxa o salabret).

La prova ha consistit en col·locar els substrats artificials al riu Ebre (d’elevat cabal i gran profunditat) i al riu Camesa (de substrat fi i tou). A priori encara no estem preparats per substituir el mostreig tradicional per aquesta tècnica, i, a més, aquesta metodologia tampoc ho pretén. Així, atenent al principi de prudència, les mostres recollides mitjançant l’ús de substrats artificials s’han considerat a part de les obtingudes amb la metodologia tradicional. Quant a la metodologia adoptada per dur a terme aquesta experiència, s’ha procurat sobretot que sigui fàcil de replicar pels voluntaris i voluntàries del Projecte Rius, tant pel que fa als materials com a l’elaboració. Per això s’ha optat per un format de substrat bastant més minimalista que els elaborats en diversos treballs científics. Aquests últims resulten generalment massa pesats per al transport i manipulació, per la qual cosa requereixen gairebé sempre d’embarcacions i altres mitjans de transport. A més, són força susceptibles a la deriva provocada pels corrents i a la desaparició per vandalisme. El model utilitzat consisteix en un maó estàndard de 6 cel·les que s’omplen de la manera següent:

tres cel·les amb còdols del mateix riu (si no es poden recollir al mateix lloc, cal fer-ho en el tram més proper possible, tenint en compte que la mida dels còdols sigui suficientment gran per evitar que es moguin lliurement dins la cel·la); dues cel·les amb arrels o branques de diferents calibres (recollides a ser possible en una zona submergida); i una cel·la sense cap material a l’interior. Cal tapar tots dos costats del maó amb una malla metàl·lica, o d’altre material flexible, de mida de llum suficient per garantir que el material col·locat no es mou i no es desprèn. Lliguem un extrem d’una corda al totxo i l’altre extrem es fixa a la riba de la manera més discreta possible. Una fotografia ens ajudarà a localitzar la corda posteriorment. I a esperar..., tres setmanes com a mínim i quatre com a màxim, abans de la recollida. En el moment d’hissar la corda, resulta interessant situar una safata sota el maó, per evitar així possibles fuites en evacuar l’aigua; aleshores cal apujar el maó des del fons poc a poc, sense fer parades. Com a primera experiència s’ha pretès estudiar el grau de colonització dels substrats artificials al llarg del temps en diferents punts del mateix curs


7 A l’espera de les dades que es recullin durant la campanya de tardor, els resultats provisionals suggereixen certs patrons. Primerament, aquest treball sembla confirmar que es produeix certa estabilització pel que fa al nombre de tàxons representats entre la tercera i la quarta setmana després de dipositar el substrat artificial al riu. Si bé és cert que sol desaparèixer algun taxó considerat com oportunista entre la primera i segona setmana de colonització. Destaca també la relació entre l’empobriment de l’índex i el descens de la qualitat de l’aigua, tot i que encara no disposem de dades suficients per afirmar amb rotunditat aquesta suposició. En segon lloc, resulta evident que el mostreig amb substrats artificials subestima el nombre de taxons presents. Pensem que el repte, hores d’ara, no rau en substituir el mètode en aquells llocs on no és possible aplicar el mostreig tradicional, sinó simplement trobar una metodologia que pugui adaptar-se a aquests llocs. La hipòtesi que pretenem contrastar és si aquest mètode pot ser utilitzat durant diverses campanyes consecutives per detectar canvis en la qualitat de l’aigua d’un lloc determinat. Com a colofó volem insistir en la provisionalitat de les dades que manegem en aquests moments, el que ens fa mantenir la cautela a l’hora d’extreure conclusions definitives. Aquesta experiència forma part d’una bateria de mostrejos experimentals amb els quals es vol, a més de solucionar les mancances metodològiques, implementar l’aplicació d’indicadors funcionals –com la taxa de descomposició de la matèria orgànica o el metabolisme fluvial, entre d’altres– en el Projecte Rius de Cantàbria. MANUEL ALCÁNTARA Proyecto Ríos – Red Cambera

Vols realitzar l’experiència al teu tram de riu?

Si sou grup de voluntaris del Projecte Rius i el vostre tram d’inspecció presenta característiques d’alt cabal, molta profunditat o difícil accés i voleu aplicar l’experiència dels amics de Cantàbria, contacteu amb l’equip tècnic d’Associació Hàbitats.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

fluvial. Per aquest motiu durant un mes es van col·locar quatre substrats artificials per cada tram estudiat, els quals van ser setmanalment recollits, triats i conservats per la Tatiana i l’Àngel, dos voluntaris als quals agraïm la cura i dedicació amb els quals van dur a terme l’experiment. Més tard es va procedir a identificar els exemplars recollits.


ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

8

Els rius i el nitrogen Quan fem la inspecció del riu, un dels paràmetres que ens indiquen quina és la qualitat ambiental del nostre tram d’estudi és la concentració de nitrogen dissolt a l’aigua (els nitrats). Encara que el nitrogen és un nutrient essencial pel creixement de la vegetació, quan n’hi ha en excés provoca greus alteracions en els sistemes aquàtics. Per això, és important fer-ne un seguiment i entendre quines poden ser les causes de concentrations altes de nitrogen. Comprendre com i per què varia el nitrogen ens ajuda a determinar quines són les eines més adequades per fer millorar la salut ecològica dels nostres rius. El nitrogen, un element indispensable per a la vida El nitrogen és un nutrient essencial per tots els éssers vius, ja que està present en les proteïnes i àcids núcleics dels microorganismes, plantes i animals. La major part de nitrogen a la Terra es troba a l’atmosfera, la qual està formada per un 78% de nitrogen en forma gasosa (N2). Tot i la gran proporció de N2 atmosfèric, aquest no està disponible per a la majoria d’organismes; l’excepció són els bacteris fixadors de nitrogen. Aquests bacteris poden formar associacions simbiòtiques amb altres organismes, com per exemple

amb plantes lleguminoses o amb verns als marges del rius, on hi formen nòduls a les seves arrels i nodreixen la planta amb nitrogen. Tot i així, la fixació de nitrogen té un cost energètic molt elevat, i els bacteris en restringeixen el seu ús. La majoria d’algues i plantes només poden obtenir el nitrogen en forma de nitrat (NO3-) o d’amoni (NH4+), formes que normalment es troben en baixes quantitats. Per aquests motius, la producció primària sovint està limitada pel nitrogen i la seva disponibilitat controla la biomassa i diversitat vegetal, amb conseqüències pels organismes de tota la xarxa tròfica.

L’alteració del cicle global del nitrogen pels humans Des de principis del segle XX, gràcies al procés industrial de Haber-Bosch, els éssers humans som capaços de convertir N2 atmosfèric en amoni. Aquest procés ha permès una producció massiva de fertilitzants químics rics en nitrogen per a l’aplicació en l’agricultura. A més, la combustió de recursos fòssils té com a resultat l’alliberament d’òxids de nitrogen (NOx) a l’atmosfera, que són uns dels gasos d’efecte hivernacle més importants a part del diòxid de carboni (CO2). Els òxids de nitrogen poden precipitar a la

NITRÒGEN ATMOSFÈRIC ENTRADES PROCEDENTS DE LA CONCA

FLUXE FLUVIAL

ENTRADES PROCEDENTS DE LA CONCA

NITRIFICACIÓ

AMONI

NITRAT

CAPTACIÓ DELS ORGANISMES

En els rius amb un bon estat ecològic, els processos d’autodepuració són més eficients minimitzant l’exportació del nitrogen aigües avall.

EXPORTACIÓ AIGUËS AVALL


superfície terrestre fent augmentar el nitrogen reactiu, aquell que és assimilable per plantes i algues. Com a resultat d’aquests processos, els fluxes d’entrada han estat doblats respecte a l’era preindustrial i els éssers humans ens hem convertit en els majors operadors del cicle del nitrogen a nivell global. Quins problemes pot ocasionar l’excés de nitrogen? Les distorsions humanes en el cicle del nitrogen tenen com a conseqüència l’acumulació de nitrogen reactiu a l’ambient. Aquest increment de la disponibilitat de nitrogen té efectes greus pels ecosistemes, ja que altera la composició d’espècies d’algues i plantes, augmentant en excés la seva productivitat i biomassa. Els ecosistemes aquàtics són altament susceptibles a l’increment d’aquestes entrades de nitrogen. Un dels problemes més visibles associats a l’increment de nitrogen està relacionat amb l’eutrofització. Aquest procés es dóna quan, a conseqüència de l’augment de nutrients, hi ha un creixement desmesurat de la vegetació aquàtica. La degradació d’aquesta vegetació, un cop morta, provoca un descens molt important de l’oxigen dissolt a l’aigua. L’oxigen és imprescindible per la supervivència d’aquells organismes aquàtics que en depenen per respirar, com els macroinvertebrats o els peixos, així que una disminució d’oxigen pot ocasionar episodis mortals. En relació a la salut humana, l’aigua amb altes concentracions de nitrats és tòxica pel consum, especialment en els infants. Per què augmenta el nitrogen als nostres rius? Diversos factors expliquen l’increment de nitrogen als sitemes fluvials. En primer lloc, els fluxes de nutrients que arriben als sistemes aquàtics han augmentat degut a l’ús intensiu del territori (ús urbà, agrícola i ramader), l’abocament d’aigües residuals i la deposició atmosfèrica. Degut a l’organització jeràrquica dels rius, les pertorbacions antropogèniques a la

L’abocament d’aigües residuals fa augmentar les concentracions de nitrogen als rius.

Quins processos ocórren quan el nitrogen dissolt arriba al riu? El nitrogen dissolt que arriba als rius i rieres, majoritàriament amoni i nitrat, pot ser captat o processat per la biota, tant per organismes autotròfics (com les plantes, algues o molses) com per heterotròfics (fongs i bacteris). La captació de nutrients per la biota regula i alenteix l’exportació de nitrogen aigües avall. A més, en el riu, l’amoni es pot oxidar a nitrat per l’activitat d’alguns microorganismes (Bacteria i Archaea nitrificadors) en un procés anomenat nitrificació. Finalment, els bacteris desnitrificadors converteixen una part del nitrat de l’aigua en N2 gas, que s’allibera a l’atmosfera, en un procés conegut com a desnitrificació. En els rius ben conservats i amb baixes concentracions de nitrogen, aquests processos permeten, en cert grau, l’autodepuració del nitrogen que arriba de la conca. En canvi, els rius amb mala salut ecològica són menys eficients en realitzar aquests processos d’autodepuració, i l’exportació de nitrogen aigües avall és major. En arribar al mar, el nitrogen també pot ocasionar greus impactes en els ecosistemes costaners. Per què és important l’estudi de les fonts del nitrogen als rius? Determinar quines són les fonts de nitrogen i delimitar-ne l’extensió temporal i geogràfica del seu impacte són preguntes

En els darrers anys, des del món científic s’estan fent avenços en el coneixement del cicle del nitrogen que posen de manifest la importància d’aquest element en la diversitat i en el funcionament dels ecosistemes. Aquests estudis alerten sobre els impactes de l’activitat humana i les seves possibles conseqüències negatives, tant a escala local com a escala planetària. Així, a mesura que anem coneixent el funcionament dels ecosistemes fluvials més a fons, podem entendre quines són les problemàtiques que els amenacen i determinar quins són els millors passos a seguir per recuperar, entre tots i totes, la salut ecològica dels nostres rius. Ada Pastor Oliveras Investigadora predoctoral del Departament d’Ecologia, UB. Bibliografia Allan, J. D. 2004. Landscapes and riverscapes: the influence of land use on stream ecosystems. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics 35:257–284. Elser, J. J. 2011. A world awash with nitrogen. Science 334:1504–1505. Kendall, C., E. M. Elliott, and S. D. Wankel. 2007. Tracing anthropogenic inputs of nitrogen to ecosystems. Pàgines 375–449 a R. Michener and K. Lajtha, editors. Stable isotopes in ecology and environmental science. 2ª edició. Blackwell, Singapore. Peterson, B. J., W. M. Wollheim, P. J. Mulholland, J. R. Webster, J. L. Meyer, J. L. Tank, E. Marti, W. B. Bowden, H. M. Valett, a E. Hershey, W. H. McDowell, W. K. Dodds, S. K. Hamilton, S. Gregory, and D. D. Morrall. 2001. Control of nitrogen export from watersheds by headwater streams. Science 292:86–90. Rockström, J., W. Steffen, K. Noone, Å. Persson, F.S. Chapin III, E.F. Lambin, T. Lenton, M. Scheffer, C. Folke, H.J. Schellnhuber, B. Nykvist, C.A. de Wit, T. Hughes, S. van der Leeuw, H. Rodhe, S. Sörlin, P.K. Snyder, R. Costanza, U. Svedin, M. Falkenmark, L. Karlberg, R. W. Corell, V. J. Fabry, J. Hansen, B. Walker, D. Liverman, K. Richardson, P. Crutzen, and J.A. Foley. 2009. A safe operating space for humanity. Nature 461:472–475. Vitousek, P. M., J. D. Aber, R. W. Howarth, G. E. Likens, P. A. Matson, D. W. Schindler, W. H. Schlesinger, and D. G. Tilman. 1997. Human alteration of the global nitrogen cycle: sources and consequences. Ecological Applications 7:737–750.

9

rellevants pels científics. Hi ha diverses eines per determinar quin és l’origen del nitrogen del riu i poder diferenciar si prové de fonts naturals o degudes a les activitats humanes. Durant els darrers anys, una de les eines que més s’ha desenvolupat és la tècnica isotòpica. En el cas del nitrogen hi ha dos isòtops: el nitrogen lleuger (14N), que és el més abundant, i el nitrogen pesat (15N), que és molt menys freqüent i que té un neutró més en el nucli atòmic. Per exemple, el nitrogen que ve d’aigües residuals té proporcionalment més nitrogen pesat, en comparació al nitrogen que procedeix de fonts naturals. Així, l’estudi de l’abundància natural d’isòtops ens pot indicar quin és l’origen del nitrogen en el riu.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

Nòduls de bacteris fixadors de nitrogen situats a les arrels d’un vern al marge d’un rierol.

conca fluvial poden ser transferides als trams i hàbitats fluvials, que tenen com a conseqüència canvis en l’estructura i la funció de les comunitats. D’altra banda, les modificacions geomorfològiques dels rius, com per exemple la canalització en trams urbans, fan reduir la capacitat d’autodepuració del nitrogen que arriba als sistemes fluvials. Finalment, l’efecte de l’augment de les concentractions de nitrogen es pot veure amplificat en rius mediterranis ja que tenen una capacitat de dilució petita, especialment durant cabals baixos en períodes estivals, que es podria veure agreujada a conseqüència del canvi climàtic.


ESPIADIMONIS | FLORA

10

MENTA BORDA

La família de les labiades comprèn 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. Es tracta d’una família de plantes molt abundant a la conca mediterrània. Majoritàriament, són herbes i mates aromàtiques que desprenen olors captivadores. En són exemples l’espígol, el romaní o la farigola. Algunes espècies d’aquesta família presenten tiges quadrades i fulles oposades. Però el tret més característic de la família són les flors en forma de llavis, fet que dóna lloc al nom de labiades. La menta borda és una espècie nativa del país i no fruit de creuaments, com la menta piperita. Presenta unes fulles arrodonides sense pecíol, d’un color verd pàl·lid amb una mica de borrissol al revers de la fulla. Les flors s’agrupen en espigues a la part terminal de la tija. El calze presenta cinc dents i la corol·la pot ser entre blanquinosa i blavenca.

Amb quines espècies la podem confondre? La menta borda la podem confondre amb altres mentes que creixen en indrets humits. Per diferenciar-les, primerament mirarem si les fulles presenten pecíol. Si en tenen no es tracta de la menta borda. Ja dintre de les mentes amb fulles sense pecíol trobem: Mentha cervina que té les fulles allargades com una llança; o bé Mentha longifolia i Mentha spicata de fulles no tan estretes però acabades en punta. El caràcter definidor de la menta borda (Mentha suaveolens) i les característiques que ens permetran identificar-la sense confondre-la són la fulla sense pecíol, acabada en una punta arrodonida, i els nervis que formen una retícula (xarxa de quadradets molt marcada). Quan la veurem amb flor? La florida s’esglaona de juliol a setembre. On la podem trobar? En tota mena de jonqueres i herbassars humits en contrades mediterrànies i a l’estatge montà, del nivell del mar fins als 1.200 metres d’alçada i, excepcionalment, fins als 1.600 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Quins usos té? De la menta borda, diu Font i Quer, que té les mateixes virtuts de la menta cultivada, tot i que atenuades. Efectivament, l’aroma no és tan intensa. Les flors contenen mentol i mentona i li donen virtuts antiespasmòdiques, carminatives i sedants. Als Ports de Tortosa s’ha utilitzat contra els refredats, els paràsits intestinals i la pressió alta. Curiosament un ús força documentat és el d’utilitzar-la com a repel·lent d’insectes, amb una gavella sota el llit o al costat del coixí. Així s’impedia que les puces s’atansessin, especialment els primers dies quan la flaire és més intensa. Una altra pràctica curiosa que va perdurar durant anys era fregar-se el front amb les fulles de menta per alleujar el mal de cap, ja que el mentol donava una sensació de frescor i combatia el dolor. Més endavant, ja descoberta l’essència o mentol, es fabricaven unes glans que s’impregnaven amb aquesta essència. Es venien a la farmàcia i també es fregaven al front pel mal de cap. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

MENTA BORDA Família: Labiades. Nom científic: Mentha suaveolens (M.rotundifolia auct). Nom en castellà: mentastro. Altres noms en català: mentrastre, menta d’ase.


11

ORIOL Com el podem distingir? Es tracta d’un ocell estilitzat, de la mida d’un tord, amb una longitud d’uns 24 centímetres. El cap i el cos són d’un color groc brillant i les ales i la cua de color negre, fet que el fa pràcticament inconfusible. La coloració de les femelles i els mascles joves és una mica menys intensa. Presenten el cap i el cos d’un groc menys brillant, amb tonalitats verdoses, i les ales i la cua d’un negre no tan viu. El vol s’assembla al del picot, amb llargues ondulacions, i el cant recorda a la merla, amb un so aflautat, com un “tiroliro” molt característic, junt amb algun reclam aspre semblant al del gaig. On viu? Nidifica preferentment en boscos de ribera ben desenvolupats com pollancredes, alberedes i salzedes defugint els boscos extensos de coníferes. Prefereix boscos de ribera amb arbres alts i espais de mosaic agroforestal amb arbres caducifolis. Generalment viu per sota dels 800 metres d’alçada en ambients mediterranis, tot i que també el trobem a la Cerdanya i els Pallars en alçades una mica superiors. A Catalunya roman des del mes d’abril fins setembre, passant la resta de l’any al sud del Sàhara. Què menja? S’alimenta bàsicament d’insectes (cuques, escarabats...) i fruits diversos, com figues. Per aquest motiu només el trobem a la primavera i a l’estiu quan els insectes són abundants i no falta menjar. Amb els primers freds, migra a l’Àfrica on el clima permet trobar aliment abundant. La importància del bosc de ribera com a hàbitat Molt sovint associem la presència d’espècies d’ocells i d’altres animals al fet que siguin respectats i no caçats. Això és cert però només en certa mesura. L’altra pota de la conservació és l’hàbitat, la seva conservació i qualitat són cabdals per a la presència de determinada fauna. Encara que no cacem o molestem a una espècie, si destruïm casa seva, l’hàbitat, la vida li serà impossible. No haurem

ESPIADIMONIS | FAUNA

La família dels oriòlids correspon a ocells que generalment són d’hàbitats arborícoles de talla mitjana, consumidors de fruits i insectes i distribuïts principalment pels tròpics del vell món i Austràlia. A casa nostra tan sols estan representats per una espècie, l’oriol.

ORIOL Ordre: Passeriformes Família: Oriolidae Nom científic: Oriolus oriolus Nom en castellà: oropéndola

atacat l’espècie però sí malmès l’ecosistema, la seva estructura i funcionalitat fent igualment impossible la vida de l’espècie en qüestió. Si canalitzéssim i malmetéssim tots el boscos de ribera dels nostres rius, l’oriol perdria el lloc on nidificar. Per aquest motiu cada cop que millorem o respectem un hàbitat, de retruc fem possible la vida d’una munió d’animals. Aquesta relació entre fauna i hàbitat és tan forta que va inspirar la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea (Directiva relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres de 1992), on es designaven tot un seguit d’hàbitats dels quals se n’ha de protegir una representació, ja sigui per les seves característiques o per la presència d’alguna espècie protegida. En aquest sentit, mantenir i millorar la qualitat del bosc de ribera, i promoure la presència de mosaics agroforestals, on no s’abusi dels pesticides, són la millor garantia de que el melodiós cant de l’oriol no abandoni mai els nostres rius i rieres. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet


A BR ER A

CA N O VE LL ES

CA RD ED EU

TO RE LL Ó

N AVÀ S

M Ó RA D’ EB RE

DE RA M IS SA N T JU LIÀ


MUNT A RE N YS DE

TO RR EL AV IT

L’H O SP ITA LE

AT T DE LL O BR EG

IG U A LA DA

M A RT O RE LL

M A N RE SA

CU N IT


14 ESPIADIMONIS | RESTAURACIÓ AMBIENTAL

Bones pràctiques en les plantacions de ribera

ROCÍO DEL RÍO LORENZO

Una de les actuacions més habituals en els projectes de restauració, tant fluvials com en altres ecosistemes, és la plantació d’espècies vegetals. També se’n fan en campanyes educatives i de sensibilització, com ara jornades en que les famílies apadrinen un arbre, o plantacions portades a terme per voluntariats corporatius per compensar CO2. No obstant, aquesta “popularitat” no vol dir que sigui una actuació fàcil de desenvolupar amb èxit. Ans al contrari, en ocasions és l’error més visible de molts projectes de restauració. Un bon exemple el tenim en moltes de les plantacions executades per empreses de construcció i infraestructures que estan obligades a restaurar els ecosistemes on tenen impacte les obres (traçats de tren, carreteres, gasoductes...). Sovint es planten molts peus amb criteris estètics i de visibilitat de la despesa feta, però l’impacte inicial es torna en fracàs en pocs mesos en faltar criteris ecològics i actuacions de manteniment. A continuació us oferim algunes bones pràctiques que hem desenvolupat en el projecte de restauració del riu Congost al pas per Llerona (Vallès Oriental). Plantar o no plantar (aquesta és la qüestió).

Com que aquesta és la qüestió? Aquest article va de plantacions, oi? Sí, va de plantacions però el primer que hem de determinar és on cal veritablement una plantació. Quan fem una restauració fluvial i modifiquem la cobertura vegetal, amb una desbrossada o eliminant plantes invasores, hi ha una certa inèrcia a plantar de forma immediata per afavorir una revegetació ràpida de l’espai. Però, en ocasions, no és necessari si hi ha espècies autòctones capaces de fer aquesta colonització. En aquests casos podem pensar altres tipus d’actuacions o plantejar una plantació més senzilla de reforç de les espècies presents, com pot ser plantar algunes herbàcies o helòfits. Quines espècies plantem (fugint dels mites).

Hem pensat plantar molts verns, que són macos i ja en queden a pocs rius i hem descartat el pi blanc, que n’hi ha per tot arreu. Ni tots els boscos de ribera són vernedes ni el pi blanc s’ha de descartar per massa vist! Pot semblar una mica exagerat però sí, en tots el àmbits hi ha modes i mites. Siguem realistes: els verns precisen estar en contacte directe amb la capa freàtica i ambients ombrívols i frescos, per la qual cosa les poques vernedes que resten a Catalunya es troben normalment per sobre dels 600 m sobre el nivell del mar. Pel contrari, que una espècie resistent i d’escàs manteniment com el pi blanc sigui habitual al nostre voltant, no li resta punts de cara a fer una plantació en la terrassa més superior del riu, en la zona de transició amb altres ecosistemes.

Plantació amb estaques AL RIU CONGOST al PAS PER Les Franqueses del Vallès amb la col·laboració de voluntariat


La necessitat de comprar plantes (passejant pel millor viver).

Plantes kilòmetre 0 (com evitar les falses espècies autòctones).

D’acord, però no totes les espècies de la nostra llista les podem aconseguir al tram, així que anem a una gran superfície a buscar-les. Aclarim algunes coses pel que fa als vivers i a les espècies autòctones. Per exemple, parlem de l’om o, més ben dit, els oms, perquè es tracta d’una espècie amb moltes subespècies... i no totes són autòctones de Catalunya. Al viver local segur que trobes oms comuns (Ulmus minor) i t’explicaran on els han recollit per la reproducció. Però a les grans superfícies i als vivers de jardineria segurament trobaràs om de Sibèria (Ulmus pumila), una subespècie asiàtica que haurà estat reproduïda en algun viver del centre o del nord d’Europa. Els vivers locals potser ens ofereixen plantes més petites, però ens ajudaran a seleccionar les plantes més adients pel nostre tram, tindrem la seguretat de no introduir espècies de jardineria a l’ecosistema i comptarem amb plançons que han crescut a pocs quilòmetres del tram amb el mateix clima. Estratègia R o K (quantitat o qualitat).

Com que quantitat o qualitat? Hem d’aprofitar per plantar el màxim d’arbres possibles! L’èxit d’una plantació no es fonamenta en quantes plantes posaràs, malgrat que t’ho puguis permetre perquè tens molts fons, sinó en l’índex de supervivència del plançons i que aquests afavoreixin la presència d’altres espècies autòctones vegetals i animals. Les espècies vegetals generen milers de llavors (el que se’n diu una estratègia R de reproducció) perquè no poden assegurar quantes d’elles prosperaran. Però nosaltres no som plantes sense capacitat de moviment i sí que podem regar els nostres plançonets, protegir-los dels depredadors o cobrir-los quan hi ha una calamarsada, així que és poc responsable gastar-nos els recursos que tenim en centenars de plançons i esperar a que a algun li vagi bé. La major part dels mamífers tenim poca descendència però centrem gran part de les nostres energies en la seva cura (el que se’n diu una estratègia K de reproducció) i amb les nostres plantacions també hem de ser responsables i només plantar un número d’espècies de les quals puguem assegurar un índex de supervivència el més alt possible. Manteniment de les plantacions (la feina més important).

Aquí tot sembla important menys plantar! Tens tota la raó, sembla que has entès de què va l’article: plantar és relativament fàcil, només cal fer un forat, posar-hi una llavor o un plançó, cobrir-lo, regar-lo i ja hem enllestit la feina. Però fer una plantació en un ecosistema fluvial implica un estudi del tram, una planificació del temps i de l’espai i un pla de manteniment. Així que l’última bona pràctica que hem de recordar és que, hàgim plantat molts plançons o pocs, ens hem d’assegurar de que tirin endavant. Hem de valorar, per exemple, si cal cobrir cada plançó amb una protecció individual perquè no el mengin els depredadors; posar un pal tutor que afavoreixi el creixement vertical i la resistència dels arbres al vent i la pluja; fer un cercat a un grup de plançons... I desprès cal decidir si són necessaris regs o segues de manteniment, la feina més important al final del procés perquè el nostre esforç tingui els resultats esperats!

ESPIADIMONIS | RESTAURACIÓ AMBIENTAL ESPIADIMONIS | TEMA

Espera. Potser no és necessari anar al viver a comprar si passejant pel tram podem recollir llavors, fer plantacions amb estaques amb els arbres del tram o aconseguir esqueixos de franc dels helòfits com el càrex. No trobarem plantes més adaptades al medi que les que ja hi són presents. A més, aquestes tècniques són senzilles i poden fer-se amb voluntariat: és una oferta insuperable!

15

Ja hem decidit què plantar després d’estudiar la vegetació de la zona. Ara, per fi, anem a comprar les plantes.


Informe

16

RiusCat

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

L’ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS RIUS I RIERES DE CATALUNYA

2%

2013

Apreciació del cabal en relació a altres anys en la mateixa època

2%

9%

Comunitat educativa Particulars

12%

Primavera

Entitats no ambientals 43%

Entitats ambientals Empreses Administració pública

54%

21%

2300

53%

Més de voluntaris organitzats en grups d’inspecció del Projecte Rius

6%

3%

Tardor

54%

Nivell més alt Nivell habitual Nivell més baix 97

40%

Primavera Tardor 115

La primavera (març, abril i maig) de 2013 va ser plujosa, mentre que els dos primers mesos de tardor (setembre i octubre) va ser molt càlida.

212

inspeccions de rius, 115 a la primavera i 97 a la tardor.

Qualitat del bosc de ribera

Un major cabal facilita l’heterogeneïtat de l’hàbitat i la dilució dels contaminants.

Sénia

Qualitat bona

Rieres litorals

32% 33%

Qualitat mediocre

Foix

Qualitat dolenta

Francolí Gaià

Els trams amb una bona qualitat del bosc de ribera se situen fora dels nuclis urbans i de les zones amb més pressió antròpica.

Tordera Fluvià Ebre Ter Besòs Llobregat 35%

0

20

40 Nombre de trams


76%

Primavera

69%

Tardor

23%

5% 5%

m ès tic

a

s

1% 1%

ro

do

Ro b

9%

s

6%

El 77% de les inspeccions registren deixalles.

Nitrats

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

El e

ct

Fe

9%

ic

15%

rra lla

a Ru n

e dr Vi

es un Lla

er Pa p

Pl à

sti c

12%

um àt

23%23%

Pn e

29%

40% 34%

17

46%

Índex de macroinvertebrats 3% 12%

18%

Primavera

36%

32%

Molt bo Bo Mediocre

Les zones on s’ha mesurat una presència de nitrats més elevada és concentren a diferents zones del Besòs, a la conca del Ter al pas per Osona, a l’Anoia i als afluents dels Segre que reguen la plana de Lleida.

5%

Deficient

12%

Tardor

Dolent 20%

32%

31%

Carpa

Al voltant del 50% de trams tenen una bona o molt bona qualitat segons l’índex de macroinvertebrats. La tardor sol presentar una davallada de la qualitat, normalment associada a la presència de menors cabals.

Visó americà Tortuga de Florida Ailant Gambúsia

Canya de Sant Joan

Espècies exòtiques invasores més habituals


18 ESPIADIMONIS | TERRITORI

A peu de la Cerdanya a Barcelona

El relleu ondulat característic del Vallès, de baixada a Santa Perpètua

25 EXCURSIONS D’ESTACIÓ A ESTACIÓ DE TREN

De fa uns anys que han aparegut -no gaires- reculls d’itineraris, centrats en Barcelona i rodalia, que proposaven rutes per fer a peu utilitzant el transport públic. No s’ha entrat, però, a editar guies més especialitzades sobre aquesta qüestió; és a dir, reculls d’itineraris al voltant de línies concretes de transport col·lectiu, ja sigui de tren o d’autobús. Doncs bé, aquesta guia proposa recórrer a peu una d’aquestes línies, segurament la que té més potencial excursionista del país: la línia de tren que uneix Barcelona amb Puigcerdà, d’una estació a l’altra. El potencial d’aquesta línia és prou evident: parlem d’una línia de tren que creua el país de nord a sud, del Pirineu a la costa, de la Cerdanya a Barcelona, de forma que travessa pràcticament totes les unitats de relleu de Catalunya. En conseqüència, la diversitat de paisatges que aquest tren posa a la nostra disposició és enorme: horitzons esbatanats, congostos humits, cims de tota mena d’alçària, carenes airoses, torrents, pastures, avetoses, fagedes, alzinars, ermites, tota mena de pobles i ciutats... i tot plegat amb els avantatges inherents del transport públic: avantatges econòmics, ambientals i, també, avantatges a l’hora de plantejar els itineraris per etapes (de 2 a 3 hores la majoria), sense haver de tornar al punt d’origen.

LA MOLINA – URTX-ALP

Aquesta guia proposa, doncs, caminar al llarg d’aquesta línia de tren, d’estació a estació, de Puigcerdà a Barcelona. Un botó de mostra de la geografia de Catalunya, tan diversa. Per l’excursionista sense cotxe, tota una oportunitat per conèixer-la. Us en presentem una etapa, com a exemple. Concretament, la que baixa de l’estació de tren de la Molina a la d’Urtx-Alp, a la Cerdanya, i que ressegueix la vall de la Ribera d’Alp per un vessant obac solcat de torrents, entre avetoses denses, pinedes, camps d’avellaners i, arribats al pla, prats de pastura. Punt de partida Punt d’arribada Temps Desnivell Aigua Cartografia

Estació de tren de la Molina Estació de tren d’Urtx-Alp 2:15 h 235 m (baixada) la Molina, Alp Cerdanya 1/50.000 Editorial Alpina

Sortim de l’estació de tren de la Molina (0:00 h; 1420 m) i, seguint l’indicador cap a Alp (sender 732), travessem la via pel pont. Girem a la dreta amunt i, al revolt, continuem per una pista amb senyals del sender 732, que haurem de seguir fins a Alp. Seguim per la pista fins que trobem un camí senyalitzat que surt avall a la dreta (0:20 h), baixa fins al torrent de la Ringueta i continua després, ben planer, per un avetar. Seguim baixant a mig vessant, travessant diversos torrents, passant de l’avetar als avellaners dels fondals i, més avall, a la pineda de pi roig, fins que arribem al fons de vall, als Pastorals, a la cruïlla amb el sender 734 (1:25 h). Seguint l’indicador cap a Alp agafem la pista que baixa paral·lela a la Ribera d’Alp. A mà dreta deixem la Torre de Riu, un casal senyorial neogòtic, i continuem avall, ara per una pista asfaltada, fins a Alp (1:45 h; 1158 m). El centre del poble queda a l’esquerra; per adreçar-nos, però, a l’estació de tren d’Urtx-Alp travessem la plaça Catalunya i continuem per l’avinguda de Girona per sortir d’Alp per la GIV-4033. Travessem el pont i seguim l’indicador cap a la Molina, passem el pas de vianants i ens enfilem per diversos trams d’escales. Acabem de pujar per la carretera fins a una rotonda, on seguim l’indicador cap a l’estació de tren d’Urtx-Alp (2:15 h, 1184 m). DAVID CLARET I PUYAL


Fes-te’n soci

i aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats info@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

10%

descompte a tots els productes. Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”. Tel. 934 241 965 L’avetosa és molt present al camí de baixada cap a Alp

Matrícula preferent als cursos generals de català als socis de l’entitat.

Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte a l’apartat de comentaris.

10%

descompte

El riu Ter poc abans d’arribar a la Farga de Bebié

en els cursos de formació i capacitació anomenats “Cursos de promoció” organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

10%

descompte en material òptic, calçat i complements a tots els socis.

40%

descompte en l’entrada a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i a l’Església de Cal Pons per als socis d’Associació Hàbitats.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QÜOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

Entre la Garriga i Granollers seguim un carril bici a la vora del riu

La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

ESPIADIMONIS ESPIADIMONIS||TERRITORI CULTURA

a tots els productes i serveis, o bé la possibilitat de fer una donació pel 18% del valor de la compra directament a Associació Hábitats.

19

12%

descompte directe


20 ESPIADIMONIS | RUTES

La vall de Castellfollit del bosc de Poblet En aquest article us vull fer una aproximació a un dels indrets que vaig descobrir fa força anys durant una sortida familiar. Es tracta de la vall de Castellfollit, inclosa dintre del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) del bosc de Poblet, a la Conca de Barberà. Des del primer moment, l’aspecte frondós i el caràcter feréstec dels boscos em van captivar, sobretot tenint en compte el gran contrast que oferia vers l’entorn del meu poble, Blancafort, on el paisatge és molt més secà. Com podien ser tantes les diferències entre dos punts tan propers? Entre un lloc i l’altre, amb prou feines, hi ha 15 quilòmetres de distància. Van ser aquest tipus de plantejaments els que, entre d’altres, van acabar per forjar la meva vocació: la geografia. Una de les coses que m’ha ensenyat és que, per entendre un paisatge, hem de conèixer alguns dels trets físics més bàsics i elementals.

ben dibuixada en els mapes climàtics de Catalunya, en forma d’illots humits on les mitjanes es mouen entre els 600 mm i els 750 mm anuals. Quantitat prou allunyada respecte els 500 mm de mitjana que ofereixen les regions del voltant.

La Vall de Castellfollit es troba al bell mig del massís de les Muntanyes de Prades, que són part de les serralades costaneres catalanes. Per la seva ubicació en la Catalunya meridional i interior li correspon un clima mediterrani de tendència continental, que es caracteritza per tenir unes precipitacions minses i amb existència d’un marcat estiatge. La manca d’aigua incideix clarament en la configuració d’un paisatge. Aquesta és, doncs, una de les normes generals que regeix el Bosc de Poblet. Tot i això, trobem també un seguit de factors que podem definir com a atenuadors i que acaben per singularitzar aquest entorn.

La xarxa hidrogràfica discorre en sentit sud-nord i les aigües desemboquen al riu Sec, que transcorre al nord del bosc de Poblet i en canalitza gran part de les aigües. La vall, per tant, es troba al vessant obac de les muntanyes de Prades.

Per una banda hem de considerar la importància del relleu de la zona, que afavoreix la retenció i convecció dels vents, alguns d’ells carregats d’humitat per la seva procedència marítima. L’augment de la pluviometria d’aquests indrets queda molt

Tota aquesta conjunció d’elements són els que donen com a resultat la creació d’un ambient més fresc i humit, i que a continuació us descrivim en forma de ruta.

I per acabar, existeix un tercer element diferenciador, la naturalesa del sòl. Els materials silicis són els habituals en aquest lloc, amb predominança de granit i pissarra. La seva descomposició forma un material sorrenc conegut com a sauló, que es caracteritza per l’alta permeabilitat i permet mantenir elevats els nivell d’humitat de la terra.


El tram alt parteix de la mateixa carretera, on entre els punts quilomètrics 6 i 7 trobem l’entrada a la vall a través d’una pista asfaltada degudament senyalitzada. En aquest punt el curs fluvial presenta un terreny molt més dret i abrupte, on hi predomina una densa massa boscosa.

ESPIADIMONIS | RUTES

Per fer la ruta caldrà diferenciar el recorregut en dos trams: el de la banda baixa, prop de la desembocadura amb el riu Sec, i el de la banda alta, que ens acosta cap al naixement.

que les aigües circulin a través de les galeries subterrànies durant bona part de l’any. Tan sols trobem corrent superficial durant les estacions plujoses, quan els cabals augmenten.

21

Ruta per la vall de Castellfollit

Iniciem la ruta pel tram baix de la vall, que és la part més curta ja que compta amb tan sols un parell de quilòmetres. Ens hi espera un paisatge on predomina el conreu de la vinya així com una important massa boscosa d’alzinar, típicament mediterrània i com a tal, difícilment transitable. Es tracta de la Mata de Riudabella, que deu el seu nom al castell homònim, i de la que per les seves característiques se’n diu tenir un extraordinari interès botànic.

Per accedir-hi, partim des del Monestir de Poblet on agafem la carretera T-700 -Km 4- en direcció a Prades. Entre els punts quilomètrics 4 i 6 tenim un seguit d’entrades de camins que ens permetran acostar-nos al llit fluvial. Aquest s’endevina fàcilment, ja que presenta un terreny de pendent suau, ample i molt pedregós. L’aparença és similar al d’una rambla. Certament, l’alta porositat del sòl fa

Agafant la pista amunt, al cap d’uns 2 Km, ens trobem a mà dreta l’antiga granja de Castellfollit que actualment serveix d’acolliment als monjos. Continuant recte, deixarem enrere algunes derivacions del camí principal que condueixen a altres valls de la zona. A mesura que agafem alçada observem com el bosc comença a canviar de fesomia, prenent un caràcter més montà. Les alzines, poc a poc, són substituïdes per arbres de la regió eurosiberiana, com el pi roig i el roure martinenc. D’altres espècies, sobretot caducifòlies, van guanyant terreny. Hi observem bells exemplars de castanyer, til·ler i alguns peus d’auró negre i auró blanc. El següent punt de parada és la Casa forestal de Castellfollit, magnífica edificació construïda amb pedra vista i maó, que s’utilitzà de vivenda per als guardes forestals que treballaren en la repoblació del bosc a inicis del segle XX. En endavant, el recorregut només es pot fer a peu o en bicicleta, ja que la pista té l’accés restringit per als vehicles motors. El camí continua ben bé durant uns 4 quilòmetres, on el barranc es divideix en diferents torrents que anirem creuant a mesura que avancem. En aquest tram observarem salts d’aigua, fonts, i fins i tot petites rescloses que degueren tenir la seva utilitat en el passat. A dintre del bosc també s’hi observen restes de carboneres, tot i que molt desdibuixades. El recorregut finalitza al capdamunt de la pista, quan s’assoleixen els 1.000 metres d’altitud i a on s’hi troba el petit refugi conegut com l’Era de Noguers. Per tornar haurem de fer el mateix recorregut a l’inversa, o bé, continuar el camí que ens conduirà cap a la veïna vall del Titllar, mereixedora d’un capítol apart. RAMON BARTOLÍ I SALA Geògraf


Ponç Feliu

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

22

Ponç Feliu Latorre (1975) és biòleg, llicenciat en Biologia (1997) i en Ciències Ambientals (2001) i especialista en Gestió de Flora i Fauna.

Ponç Feliu Latorre ha publicat articles, cròniques i llibres i és difícil parlar de natura a les comarques gironines sense fer referència al seu nom. Des de la Consultoria Ambiental SERPA, ha treballat al Parc Natural de Cap de Creus i dels Aiguamolls, i va ser Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona des de l’any 1999 i fins a l’any 2011, quan va assumir la Gerència del Consorci del Ter. Fa molts anys que et dediques a l’observació d’ocells i a la conservació d’espais naturals des de diferents àmbits. D’on neix aquesta passió? Va néixer de la mà de l’Antoni Domènech, un professor que vaig tenir a l’Escola Eiximenis, a 5è de Primària i que m’ha marcat per tota la vida. Més tard, vaig començar a fer Campaments als Aiguamolls, on Jordi Sargatal, Joan Morales, Deli Saavedra i altres “aiguamollencs” van acabar d’encomanar-me aquest “virus” dels ocells i de la natura. El Consorci del Ter ja porta més de 15 anys treballant per millorar l’entorn fluvial del Ter. Com es gesta aquesta iniciativa? Quines són les principals línies d’actuació? Des del Consorci, que va néixer per la vocació d’alguns ajuntaments sensibilitzats per la protecció i gestió de l’espai fluvial l’any 1998, s’ha treballat sobretot mitjançant fons europeus, per a la recuperació i revalorització del patrimoni fluvial, entenent patrimoni com natura, cultura, promoció territorial, etc. Quines són les fites més importants assolides durant aquests anys? Durant aquests anys la tasca més important ha estat la de desenvolupar projectes europeus, com ara Interregs, Feders i Projectes LIFE. A més, cal destacar la sensibilització al territori, sobretot testimoniada pel fet que, a dia d’avui, ja són tots els 58 ajuntaments riberencs els que formen part del Consorci del Ter. Els rius, abans eren considerats com a espais marginals, com els “darreres” dels pobles, viles i cases. Avui en dia, s’han revaloritzat,

Els rius són considerats, a més d’artèries plenes de vida, connectors naturals i corredors biològics, un símbol d’identitat del territori, de patrimoni i un recurs turístic sostenible que cal potenciar. Quins són els projectes actuals i els de futur? Des del Consorci, a més d’un nou Projecte LIFE per a la preservació de la Fauna Fluvial (Potamo Fauna), estem donant molta importància a la Ruta del Ter (www.rutadelter.cat), per promoure el desenvolupament territorial, un cop s’ha anat recuperant el patrimoni cultural, natural i potencialitats d’aquest territori. El 2013, finalitzava el projecte europeu LIFE+Natura “Recuperació d’hàbitats riparis del Riu Ter (Riparia-Ter)”. Quines eren les principals actuacions? Esteu satisfets amb els resultats? Riparia Ter ha estat el segon LIFE al Ter, el primer que gestiona el Consorci; ha estat un èxit, atès que s’han pogut realitzar els objectius fixats inicialment, amb un cost més barat; s’han recuperat boscos de ribera, eliminat espècies invasores, creat basses temporànies com a hàbitats per fauna i flora, etc. I sobretot s’ha fet molta feina de sensibilització i educació ambiental, amb activitats gratuïtes a pobles, ciutats, escoles, etc.


Sovint treballeu amb voluntariat i associacions ambientals, com valores aquestes col·laboracions? Crec que són essencials; la implicació de l’administració amb la societat és bàsica i és una d’aquelles qüestions pendents en el dia a dia del funcionament administratiu del nostre país, massa allunyat del teixit social, ambiental, ecologista, juvenil, existent. A part, hem trobat gran rebuda i acceptació d’aquesta col·laboració, amb implicació de gent molt preparada, il·lusionada i apassionada del medi natural i de la conservació; hem fet tallers, activitats de descoberta, xerrades, educació a escoles, etc. Una altra línia de treball molt important engegada des del Consorci és apropar la societat al riu, donant a conèixer els seus valors. Quines activitats realitzeu amb aquest fi? Com respon la mainada a aquestes iniciatives? Durant l’any, sigui gràcies als Projectes LIFE, sigui gràcies a activitats esponsoritzades per empreses privades (que ja són un 30% gairebé del pressupost del Consorci), duem a terme una vintena d’actes, activitats i propostes de natura i descoberta de l’entorn, totes elles gratuïtes i escampades al territori, sigui al Pirineu, sigui a Osona, a les comarques centrals, sigui al Baix Ter. Sempre

Treballeu habitualment amb finques de titularitat pública o de gestió de l’ACA, teniu algun plantejament de fer projectes de custòdia fluvial amb propietaris? En general treballem en finques públiques, tot i que la implicació del privat és una qüestió pendent, que volem anar treballant en el futur. És complex però vital per a la recuperació i conservació del patrimoni, que massa sovint està exclusivament en mans privades. L’any 2008 poseu en marxa, des del Consorci, la ruta del Ter (www.rutadelter. cat). Un itinerari que uneix el naixement del riu a Ulldeter amb la desembocadura a la Gola del Ter (Estartit). D’on sorgeix aquest projecte? Ja està finalitzat? Efectivament, la Ruta del Ter és un dels grans atractius del territori, i es pot fer a peu o en bicicleta. Darrerament l’hem potenciat molt, gràcies a iniciatives com el Repte del Ter o el propi Carnet de la Ruta del Ter, que permet fer la ruta sencera i segellar-lo al llarg de passos per pobles i ciutats. És sorprenent veure quanta gent la fa, gent d’aquí, gent del centre i nord d’Europa, que descobreixen un patrimoni extraordinari, amb un entorn agradable, un bon clima i una gran acollida per part de la gent dels pobles on transcorre. Us la recomano de veritat, hi descobrireu grans racons i tresors, dignes de qualsevol altre destí turístic del món. Tenim un país petit, però meravellós, que encara hem d’acabar de descobrir i explotar. Text: Maria Josep Pérez Crespo Sòcia d’Associació Hàbitats

23

Bàsicament s’han potenciat els boscos més valuosos, com vernedes, freixenedes, alberedes, etc. A través de plantació de peus a partir d’exemplars d’esqueixos del propi lloc (crescuts en viver durant 2 anys), i s’han eliminat peus d’invasores amb diferents mètodes molt selectius (com vinya borda, plàtans, ailants, negundos, canya, etc.).

tenen bona acollida i evidencien que cada vegada és més la gent que vol descobrir el patrimoni, el seu territori més proper i vol gaudir d’un entorn ric, divers i ben conservat.

ESPIADIMONIS ESPIADIMONIS | ENTREVISTA | TEMA

Quines tècniques de restauració heu aplicat en les actuacions en els boscos de ribera?


A PEU DE LA CERDANYA A BARCELONA DAVID CLARET

LA VALL DE CASTELLFOLLIT DEL BOSC DE POBLET RAMÓN BARTOLÍ

PLANTAR O NO PLANTAR? Bones pràctiques en les plantacions de ribera ROCÍO DEL RÍO

MOSTREIG DE MACROINVERTEBRATS AMB SUBSTRATS ARTIFICALS Un mètode complementari en l’estudi de trams d’elevat cabal, molta profunditat o substrat fangós i sorrenc.

FEM DISSABTE 2014!

6 tones de deixalles recollides en 23 municipis

RED CAMBERA PROYECTO RÍOS CANTABRIA

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis 28. CUSTÒDIA FLUVIAL.  

Espiadimonis 28. CUSTÒDIA FLUVIAL.

Espiadimonis 28. CUSTÒDIA FLUVIAL.  

Espiadimonis 28. CUSTÒDIA FLUVIAL.

Advertisement