Page 1

revista del projecte rius

l’espiadim nis número 17 - tardor’08

www.projecterius.org


2 SUMARI

3 Editorial 14 Fes-te soci@ Seguim treballant 15 Opinió 4 Notícies Montse Viñas 5 Reflexió 16 Sinergies Reflexions de dissabte Proyecto Ríos Madrid 6 El racó tècnic 18 Territori 8 Fauna El Foix 9 Flora 20 Rutes de l’aigua 10 Grups 22 Entrevista 12 Associació Hàbitats

una iniciativa portada a terme per:

Javier Martínez Gil, FNCA 13 Esquitxos Dipòsit legal: B- 18098-2002 PROJECTE RIUS

c/ Guadiana 30, baixos

Han col·laborat en aquest número: 08014. Barcelona AEiG Montpalau de Pineda, Alfred Bellès, David Campos, Consell de la Gent Gran de Salt, Club dels Desesperats, Club Excursionista Calldetenes, Laura Donada, Fundació Emys, Sílvia Gili, Roger Gili, Gurri Net, Javier Martínez Gil, Molí del Foix, Andrea Munita, Elena Rallo, David Tapias, Montse Viñas,

amb la col·laboració de:

membres de: Diputació Barcelona xarxa de municipis


3 EDITORIAL

SEGUIM TREBALLANT a situació de manca d’aigua que hem viscut enguany ha estat suficientment important com per fer aflorar el nerviosisme i la inquietud pròpies de situacions on queda en certa evidència la fragilitat del nostre model de societat.

L

disponibilitat d’aigua. Per tant, esperem que l’experiència passada i les veus dels entesos (i el sentit comú) ens estimulin a prendre les decisions necessàries per canviar de rumb i ser molt més eficients en l’ús que fem dels recursos, com ara l’aigua.

Una manca de pluges sense precedents ens ha posat contra les cordes malgrat els avisos de tot tipus que, des de fa ja força temps, anem rebent. En la teoria tots sabem que l’aigua és un recurs finit i que n’hem de fer un ús “sostenible” per garantir la seva disponibilitat, però la inèrcia d’una societat en creixement i expansió constants és molt gran i difícil de canviar.

Al Projecte Rius, però, seguim treballant per apropar la ciutadania als nostres rius i per fomentar una actitud respectuosa amb el medi i els recursos. Com cada any, les inspeccions de rius, els projectes d’adopció i altres activitats, com les neteges de riu, són els mecanismes que permeten aquesta comunió amb el medi. Malgrat les circumstàncies puguin ser adverses, la nostra activitat i compromís amb els espais fluvials no s’atura.

“ Malgrat les circumstàncies puguin ser adverses, la nostra activitat i compromís amb els espais fluvials no s’atura ”.

No deixa de ser revelador que una vegada més, tot i la nostra “supremacia” tecnològica i la gran capacitat de controlar el medi, hagi estat la natura qui finalment ens ha solucionat la delicada situació. Una bona dosi de pluges ha tornat els recursos hídrics a una situació més “normal”, no sense deixar pel camí evidències de la nostra poca previsió i manca de capacitat davant de situacions de certa magnitud. Des de fa temps una bona colla de científics i estudiosos d’arreu del mon, agrupats en el que es coneix com IPCC (Intergovernmental Panel for Climate Change), ha posat sobre la taula un estudi sobre els efectes del canvi climàtic en les diferents àrees de la Terra (podeu trobarlo a www.ipcc.ch). En el cas d’Europa del Sud, les previsions són clarament de més sequera i menys

Són les situacions crítiques les que més ens motiven per continuar el nostre camí.

Cada dia que passa som més les persones que participem en el Projecte Rius i que, de forma voluntària i desinteressada, fem eloqüent la necessitat d’estrènyer els vincles amb els nostres rius amb una actitud de respecte cap al medi. Us animem a tots a que transmeteu aquesta sensibilitat envers les persones, els animals i l’entorn natural en general, doncs de ben segur que quants més siguem molt millor per tots plegats. David Tapias President de l’Associació Hàbitats

enxarxa’t amb el Projecte Rius www.projecterius.org


4 NOTÍCIES

ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITAT El Projecte Rius fa un pas més en el treball en xarxa

indicadors de cara a obtenir més informació sobre el funcionament dels espais fluvials.

planificació de l’aigua que es realitzarà a Gasteiz el desembre d’enguany.

L’Associació Hàbitats – Projecte Rius estrena el Sistema d’ Informació Geogràfica, per tal de fer públic l’estat de salut dels rius a Catalunya a temps real.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

La coordinadora de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius, Sílvia Gili, va ser l’encarregada d’aportar la visió i l’experiència des de Catalunya en aquesta tercera jornada de treball.

Després d’un complex procés de digitalització de les dades dels centenars de grups de voluntaris, així com de sistematització de les coordenades dels diferents trams de riu inspeccionats pels voluntaris, l’Associació Hàbitats – Projecte Rius ha posat en marxa l’espai del Sistema d’Informació Geogràfica, on es pot consultar l’estat de salut dels diferents trams de riu i dels boscos de ribera. Aquesta millora en les tècniques de tractament de dades permetrà, d’ara endavant, una actualització constant de dades i un accés totalment públic als resultats obtinguts pels grups de voluntaris del Projecte Rius.

L’aposta del Projecte Rius per obtenir unes dades més fidedignes sobre l’evolució de l’estat dels rius a Catalunya no s’atura aquí, ja que s’estudia la incorporació de nous

La Xarxa Projecte Rius celebra la tercera Trobada

Galícia va ser, el darrer mes de juny, la seu de la tercera trobada de responsables del Projecte Rius de Catalunya, Galícia, Cantàbria, Madrid, País Valencià i Portugal. La jornada es va fer coincidir amb la Trobada de Voluntariat del Proxecto Ríos i va servir per definir les funcions i tasques de la Xarxa Projecte Rius a nivell peninsular, així com abordar els projectes d’adopció com a eina per a la conservació del medi fluvial i la implicació social de la ciutadania. Un dels acords de la trobada va ser posar les bases per a la presentació pública de la Xarxa Projecte Rius, que es produirà en el marc del VI Congrés Ibèric sobre gestió i

El Projecte Rius mostra les iniciatives participatives al WWF

Al llarg d’una setmana durant el mes de maig, el Projecte Rius va rebre alguns companys de WWF Mediterranean Programme-Across the Waters, que vingueren de Grècia i Bòsnia i Hercegovina. L'objectiu de les jornades fou l'intercanvi de posicions envers la participació ciutadana en rius i la possibilitat de desenvolupar programes similars al nostre als seus llocs d'origen. A més de mostrar la metodologia i les experiències d'aquests darrers 11 anys, es va visitar el municipi d’Avinyó per tal de conèixer com funcionen les iniciatives d'adopció.


5 REFLEXIÓ

REFLEXIONS DE DISSABTE

L

a darrera edició del Fem Dissabte! va esvair el fantasma de la sequera, en arribar precedida de trenta dies de pluja gairebé ininterrompuda, que ens va recordar com n’és d’agradable embolcallar-se de la tendra desídia dels dies en què hom ha de romandre a casa, esperant que la tempesta escampi. Amb el baf estenent pàtines nacrades a les finestres vàrem tornar a gaudir de la bellesa hipnòtica de les gotes colpint contra els vidres i, al llarg d’aquest exercici, l’aigua va deixar de ser el tresor preuat, objecte de conflicte, per tornar a esdevenir objecte (i subjecte) de contemplació. Però la idealització de l’aigua com a recurs i discurs es va condensar fins la saturació, clivellant-se i esclatant durament i contundent enfront la realitat d’una jornada de neteja on els participants observàrem com pels nostres rius, enlloc de la truita, l’anguila, la madrilla o el barb, discorren llaunes, rentadores, compreses i

motocicletes abandonades pel temps i el menyspreu. Ben rebut serà el dia en que deixem de convocar el Fem Dissabte! per manca de deixalles als rius; frisem per veure arribar aquest dia, però la realitat del darrer set de juny ens mostrà que encara queda molt per acabar de fer net i que es dibuixen molts més dissabtes a l’horitzó. Les xifres són esfereïdores: 16 municipis, 600 participants, desenes de bosses industrials de brossa al límit de la seva capacitat i uns quants camions plens a vessar de deixalles. Més enllà de les dades, esdevé certament feixuc copsar com carai arriben certes deixalles al riu, quan sovint la deixalleria és molt més propera i els incívics han hagut, sens dubte, de fer més trajecte per arribar al riu. Tradició? Inconsciència? Ignorància? En qualsevol cas sembla que el missatge no arriba i encara cal fer molt per deixar de viure d’esquenes al riu.

L’acte, doncs, més enllà de la conscienciació té un vernís de reivindicació i ens rebel·la que, defugint els tòpics d’exigència de solucions a les administracions, gran part de la millora dels rius recau a la ciutadania. Si més no, la obligació de preservar el seu bon estat i no malmetre’l. És imprescindible que s’arribi a disposar d’eines per exigir l’abandonament o la persecució contundent de certes actituds i actes però, mentrestant, repetirem la jornada i el missatge, per tal de conscienciar i fomentar l’esperit crític. Ser conscient de la negligència no dóna més intel·ligència, però dóna més prudència. Potser algunes mentalitats canviaran i amb això ja haurem aconseguit molt. En tot cas no podem obviar l’esforç dels voluntaris que, malgrat les inclemències de la pluja, feren seva la dita “a l’oratge, coratge”. A tots ells: moltes gràcies! La fita a assolir en properes edicions serà, doncs, la transformació social com a fruit de l’acció directa i també, perquè no, conscienciar vers la necessitat d’una legislació menys laxa en termes de vandalisme fluvial. L’enemic és polièdric i invisible, costarà eliminar-lo, però a bèstia grossa, morral gros i a carn dura, dent aguda. Continuarem endavant! David Campos i Such Responsable de grups


6 EL RACÓ TÈCNIC

AVALUACIÓ DELS PROCESSOS

L

a Fundació Emys és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la recerca i conservació de la natura. Gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Riudarenes, l'any 2003 va signar dos acords de custòdia per tal de gestionar les zones de la Camparra i de l’Esplet, dues àrees amb un gran interès biològic que són de propietat municipal. Aquests acords han permès implementar el Pla de Gestió d’aquests espais i diverses activitats d’educació ambiental. A banda, la implicació activa en la gestió d’aquestes dues zones humides ha facilitat la creació i execució de projectes de recerca en aquestes àrees. Concretament, la Fundació hi està desenvolupant un projecte de seguiment d’amfibis, un de seguiment de tortuga d’estany, diversos estudis de connectivitat ecològica entre nuclis de tortuga d’estany de la plana de la Selva i inventaris de vegetació.

SEGUIMENT DE TORTUGA D’ESTANY La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie emblemàtica de la plana de la Selva, especialment de Riudarenes, municipi on es troba una de les poblacions de referència biològica de Catalunya, en ser un dels nuclis més ben conservats de tota la Península Ibèrica.

Per estudiar les relacions intrapoblacionals i interpoblacionals de la tortuga d’estany, la Fundació Emys utilitza tècniques de radiomarcatge amb emissors de freqüència constant. El mètode consta de diverses fases:

moment de la còpula). El pes dels emissors no representa més del 24% del pes dels individus. Alliberament dels exemplars marcats. Els exemplars es retornen sempre al mateix lloc de captura. Seguiment dels individus. L'observació del comportament dels exemplars marcats es fa mitjançant localització per ràdio dels emissors i s’anoten les coordenades de la localització per incorporar-ho a una base de dades. Un cop finalitza el seguiment, es capturen els individus, s’extreuen els emissors i s’alliberen al mateix lloc on s’han capturat.

Captura dels exemplars de tortuga d’estany. Capció activa per localització visual amb salabre o amb les mans; o bé passiva amb nanses amb esquer o trampes d’insolació. Marcatge. Realització de petites incisions amb una serra a la part marginal de closca de les tortugues seguint un protocol preestablert. S'anoten les biometries, el pes, el sexe i el nombre d’anells de creixement, entre altres dades. Col·locació dels radioemissors. Es fixen els aparells amb adhesiu a la part posterior externa de la closca dels mascles i a l’anterior de les femelles (per evitar alteracions en el

La freqüència del seguiment segueix el grau d’activitat de l’espècie, essent més intensiu durant els mesos de primavera, època en què les tortugues d'estany tenen una mobilitat i activitat majors. D’altra banda, durant els mesos més calorosos, a causa de les altes temperatures que se solen assolir a la zona, les tortugues baixen el nivell d’activitat i la seva mobilitat es redueix de forma considerable, de manera que amb un seguiment menys exhaustiu es poden obtenir dades per seguir l’estudi correctament. A mesura que les temperatures estivals van disminuint, l’activitat de les tortugues es recupera i l’esforç de mostreig s’intensifica fins als mesos d’octubre i novembre.


7 EL RACÓ TÈCNIC

DE

COLONITZACIÓ DE L'ESPLET

AVALUACIÓ DELS PROCESSOS DE COLONITZACIÓ DE L’ESPLET L’avaluació s’ha fet gràcies al seguiment d’organismes bioindicadors per tal de determinar la qualitat del medi que s’està rehabilitant i la seva idoneïtat per establir-se com a zona humida de qualitat. L'establiment de la qualitat ambiental de l'Esplet, ambient aquàtic temporani de nova creació, és una mesura de gestió i conservació per garantir la viabilitat, a llarg termini, de les poblacions de les diferents espècies d'amfibis a la comarca de la Selva davant la pèrdua alarmant d'ambients d'aquesta tipologia. Per tal d'avaluar aquesta possibilitat de forma objectiva, es va establir un programa de seguiment de diversos grups animals -a partir de la seva presència o absència- per poder així determinar uns paràmetres de qualitat ambiental. El seguiment d’amfibis s’ha fet de març a juny amb trampes de caiguda situades al voltant d’una tanca interceptora ubicada al perímetre de les basses. Les trampes es revisen cada dos dies i es marquen els individus que hi han caigut. Les dades que es prenen dels exemplars són les biometries, el pes, el sexe i l’espècie. El marcatge s’efectua en els dits mitjançant un codi numèric prèviament estandarditzat per a cada una de les espècies. Paral·lelament al seguiment d’amfibis, també s’ha

efectuat un seguiment ornitològic, un seguiment de les colonitzacions vegetals i un seguiment d’invertebrats aquàtics. RESULTATS PRELIMINARS

Els primers resultats han permès detectar les diverses poblacions de tortuga d’estany presents a la zona (s’ha detectat nuclis que es desconeixien fins el moment) i estudiar-ne la seva estructura i viabilitat. Les dades demostren que hi ha poblacions ben estructurades, que s’hi reprodueixen, que són estables en el territori, viables i madures. Tanmateix, pel que fa a la mobilitat i dispersió de la tortuga d’estany, hi ha nuclis de població que entren en contacte i no totes les poblacions són fidels a la mateixa bassa, ja que hi ha exemplars que es mouen en funció de les seves necessitats (zones de termoregulació, d’alimentació, etc.) i que ho fan en zones que no sempre coincideixen amb els moviments dispersius entre nuclis diferents.

Pel que fa als amfibis, la colonització de l’Esplet l'ha convertit en una àrea d’importància per a diverses espècies gràcies a la baixa (o nul·la) presència de depredadors. Cosa que no ocorre a la Camparra, zona humida consolidada però amb presència de depredadors directes dels amfibis (com el cranc americà). Gràcies al seguiment realitzat, la Fundació ha observat que a mesura que un sistema aquàtic és més equilibrat, la riquesa d’espècies i l’abundància d’individus adults i larves hi augmenta. No obstant això, en ambients de nova creació, l’abundància d’adults i larves presenta una lleugera preeminència de les espècies oportunistes i d’elevada capacitat colonitzadora. Tanmateix, la creació de nous punts d’aigua es presenta com una mesura efectiva per pal·liar la degradació i pèrdua d’hàbitats aquàtics i esdevé, per tant, una bona eina per a la conservació de les poblacions d’amfibis. Aquests projectes han comptat amb la col·laboració de la Unitat d'Herpetologia de la Universitat de Barcelona, i el suport de l'Ajuntament de Riudarenes, la Diputació de Girona, la Fundació Territori i Paisatge, el Consell Comarcal de la Selva, la Caixa i l'Obra Social de Caja Madrid. Text i fotos: Fundació Emys


8 FAUNA

GRANOTA ROJA

L

a família dels rànids correspon a les granotes típiques. Aquesta família es troba distribuïda arreu del món, a excepció de l'àrtic, les illes del Carib, Amèrica Central, Amèrica del Sud, el nord d'Àfrica i la península Aràbiga. Aquesta família comprèn més de 600 espècies agrupades en 39 gèneres. A Europa només hi trobem espècies del gènere Rana concretament 13, d'entre elles la granota roja que ara ens ocupa. Com la podem distingir? Per distingir les granotes d'altres gripaus, ens fixarem en que la pupil·la sigui horitzontal, que el timpà sigui molt visible i que la pell no presenti berrugues. Un cop tenim clar que es tracta d'una granota (genere Rana), una de les característiques més marcades de la granota roja són uns ulls més separats que en el cas de la granota verda. També crida l'atenció el seu color terrós de vegades una mica vermellós, i unes potes posteriors més aviat curtes. On viu? Viu en torberes, prats alpins, de pastura i de dall, espais fluvials amb vegetació de ribera, pinedes de pi roig i pi negre, fagedes i avetoses, ocupant també espais de muntanya mediterrània humida. La seva distribució territorial es troba

restringida al Pirineu, Prepirineu i el Montseny. Concretament, la fotografia que il·lustra aquest article ha estat feta a la vall de Núria, enmig d'un prat molt proper a un torrent de muntanya. Qui se la menja? Tota mena de depredadors: cigonyes, aligots, milans, ducs, gamarusos, guineus i teixons, entre d'altres. Què menja? Petits invertebrats, escarabats, llagostes, aranyes, cargols, caparretes, centpeus i himenòpters. Com es reprodueix? La granota roja té una posta primerenca i explosiva. La migració primaveral cap a les aigües on es farà la posta té lloc entre els mesos de gener i juny, depenent de l'altitud. Els llocs escollits per a la reproducció seran, generalment, punts d'aigua clara i poc corrent, però també indrets amb aigua eutròfica, corrent mitjà i poca fondària. Refusa les aigües contaminades. Un cop trobada l'aigua on reproduirse, s'inicia l'aparellament o amplexus . Les femelles són subjectades pel mascle per la zona de les aixelles, alliberant una o, més rarament, dues bosses d'ous que poden contenir-ne entre 700 i 4500, sobre els quals el mascle deixarà anar l'esperma. Els ous s'inflaran

Ordre: anurs idae Família: Ran poraria ic: Rana tem tíf en ci om N rmeja be na ra tellà: Nom en cas

amb l'aigua fins a adquirir el volum d'un puny. D'aquests ous en sortiran els capgrossos que s'alimentaran d'algues i s'aniran desenvolupant fins a esdevenir adults i abandonar les aigües que els han vist néixer. El canvi climàtic, un perill per a les espècies de muntanya eurosiberiana L'increment de la temperatura i la forta evaporació conseqüent farà que la vida de les espècies adaptades a climes frescos i humits sigui cada cop més difícil. El canvi de temperatures previst farà recular l'àrea que actualment ocupen espècies com la granota roja o el tritó pirinenc. En aquest sentit, és molt important reduir les emissions de diòxid de carboni, per tal d'aturar el fenomen ja manifest del canvi climàtic. De no fer-ho, ens arrisquem a perdre ecosistemes de muntanya molt valuosos amb espècies que es troben al límit sud de la seva àrea de distribució. La granota roja és un exemple d'aquests tipus d'animals, que poden patir molt per un increment de la temperatura i un augment de l'aridesa. Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius


9 FLORA

CORRETJOLA GRAN

L

a família de les convolvulàcies arriba a aplegar fins a 1500 espècies distribuïdes per tot el món, agrupades en més de 50 gèneres, la majoria de les quals destaquen per tenir tiges enfiladisses amb fulles simples i esparses. Als Països Catalans són corrents els gèneres Convolvulus i Calystegia, generalment volubles, enfiladissos i dotats d'unes flors d'una singular bellesa. A més, cal incloure dins aquesta família el gènere introduït Ipomoea, que comprèn espècies de flors d'extraordinària bellesa i el nutritiu moniato. La corretjola gran té una tija molt voluble que s'enfila pels canyars i les tanques. Les seves fulles són sagitades, és a dir, en forma de punta de fletxa. Les flors són blanques, de vegades amb bandes longitudinals roses i, molt rarament, són totes elles d'un color rosa pàl·lid. Aquestes flors semblen com campanes o, millor dit, com trompetes del tot obertes que fan fins a 7 centímetres d'ample. Amb qui la podem confondre? Amb altres espècies del gènere Convolvulus molt més menudes. Si la volem reconèixer ens fixarem amb les dues fulletes que cobreixen el calze i que han de ser dues, amples i força grans. Si així és, estem davant

de la corretjola gran. En cas contrari (bractèoles estretes i flor petita) ens trobaríem davant d'altres convolvulàcies. Un cas apart són les Ipomoeas, que poden superar en mida a la corretjola gran, però que acostumen a ser de colors molt vius, mai blanques, i tampoc tenen les dues bractèoles del calze grosses i amples. Quan la veurem en flor? Les seves flors blanques les podem veure florides des del mes de maig fins ben bé el mes d'octubre. Més concretament, les fotografies d'aquest article han estat fetes al mes de juny en un tram del riu Anoia a tocar del Llobregat. On la podem trobar? En tota mena de canyars i herbassars humits i rics en nitrogen, amb una distribució que va des de la terra baixa mediterrània fins la muntanya mitjana, creixent des del nivell del mar fins una alçada de 1600 metres. Quins usos té? Segons Font i Quer, la corretjola gran Calystegia sepium és una planta purgant, com la corretjola de conradís Convolvulus arvensis. L'origen d'aquesta virtut rau en les reïnes gomoses amb glucòsids, que actuen com a purgants, sovint violents.

vulàcies Família: Convol m Calystegia sepiu Nom científic: ayor m ela hu là: Corre Nom en castel ola gran, rri Co : là ta ca Altres noms en corretjola rretjola blanca, campanetes, co gran. mascle, retjola

Per tal d'aconseguir aquest potent efecte purgant cal preparar una tisana amb les precioses flors blanques de la corretjola gran. Antigament, i segons Quer en la seva “Flora Española”, les embarassades utilitzaven aquesta planta per evitar l'avortament i mitigar els dolors propis del seu estat. Actualment ja no s'utilitza gaire, donat que els purgants ja no es fan servir amb la profusió en què antigament s'empraven. Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius


10 GRUPS

CONEGUEM ELS GRUPS

AEiG Montpalau de Pineda AEiG Montpalau de Pineda

Club dels Desesperats

AEiG Montpalau de Pineda

Gurri Net Club dels Desesperats

Si voleu participar a l’apartat de Grups de l’Espiadimonis, podeu fer arribar fotografies del vostre grup de voluntaris al correu grups@projecterius.org

Gurri Net


11 GRUPS

DEL PROJECTE RIUS

Club Excursionista Calldetenes

Club Excursionista Calldetenes

Consell de la Gent Gran de Salt

www.projecterius.org

Consell de la Gent Gran de Salt

Consell de la Gent Gran de Salt

Fundaci贸 Emys

Fundaci贸 Emys

Fundaci贸 Emys


12 ASSOCIACIÓ HÀBITATS

D

esprés de l’assemblea de l’Associació Hàbitats celebrada a Granollers al maig, l’entitat pren un nou impuls per tal de continuar treballant per presentar propostes que permetin articular una xarxa de ciutadans compromesos amb el territori. Fruït d’aquesta assemblea, s’obren molt àmbits de treball: El pla de participació de l’entitat es continua desenvolupant, en la fase de diagnòstic. A la trobada de voluntaris del mes d’octubre a Manlleu hi haurà una presentació de tots els resultats obtinguts a través de la participació de socis, voluntaris, col·laboradors, etc de l’entitat pel que fa als canals de participació dins l’associació. Al llarg d’aquesta primavera també s’han desenvolupat activitats de voluntariat ambiental corporatiu amb diverses empreses per tal d’apropar un altre segment de la població als entorns fluvials. Amb aquestes sortides s’han plantejat diferents maneres d’actuar a través de l’empresa privada per la conservació dels rius; ja sigui a través d’activitats de voluntariat ambiental com a primera proposta de treball entre l’empresa i l’entitat o a través de col·laboracions a d’altres nivells, patrocinant adopcions, altres actes de l’entitat, etc.

Des de mitjans d’any també hem començat a treballar en la nova imatge de l’Associació Hàbitats i, lligat a la imatge, s’està elaborant un pla de comunicació amb el suport de la Xarxa de Custòdia del Territori. Lligat amb la custòdia també cal fer esment al nou manual d’Adopció de Rius que s’ha elaborat gràcies al Departament de Treball amb el programa de Nous Jaciments d’Ocupació. Aquest manual s’ha realitzat de forma participativa comptant amb els voluntaris i persones i entitats relacionades amb la custòdia fluvial.

“L’Associació Hàbitats continua treballant per articular una xarxa de ciutadans compromesos amb el territori” El Projecte Rius és, sens dubte, la iniciativa degana de l’Associació Hàbitats. Després que al llarg de l’any 2007 estiguéssim de celebració, enguany continuem creixent, tot apostant pel reforç dels projectes d’adopció, la formació i la millora tècnica en la gestió d’informació dels i les voluntàries.

En aquest sentit, des del Projecte Rius continuem contribuint a liderar la creació de la Xarxa Projecte Rius, que acull les iniciatives que es duen a terme a diferents indrets de la Península Ibèrica. Enguany s’ha incorporat el Projecte Rius a Portugal. El Seguiment d’Amfibis de Catalunya continua la seva tasca de recol·lecció de dades, tan útil per conèixer millor les poblacions d’amfibis que tenim a casa nostra. Una feina silenciosa i sense estridències, que continua creixent i implicant voluntariat. La darrera proposta de l’Associació Hàbitats, el Projecte Boscos de Muntanya, està tenint una evolució molt positiva. Si l’any passat va debutar amb dos torns, que superaven amb escreix les expectatives, enguany s’ha consolidat, ampliant-ho a 4 torns i portant més d’una cinquantena de voluntaris a viure els boscos del Pallars Sobirà. Ja ho veieu, amb ganes i il·lusió, l’Associació Hàbitats continua avançant, amb una nova imatge gràfica i energies renovades per seguir unint les persones amb el territori. Sílvia Gili i Olmeda Gerent de l’Associació Hàbitats


13 ESQUITXOS

14 gotes d’aigua. Joel Mesas

El concurs Esquitxos de fotografia vol recollir les relacions humanes amb els espais fluvials. Amb el títol de Presència: rius i societat, el certamen està obert a la participació de tothom, tant aficionats com professionals. Lliurament de les obres: Un/a mateix/a participant podrà lliurar un màxim de tres obres. Les fotografies s'hauran de presentar en paper fotogràfic en un format no inferior a 15 x 20 i no superior a 30 x 45 cm i muntades sobre cartró ploma en passe-partout. S'haurà d’adjuntar una còpia en format digital. Les fotografies presentades han de ser inèdites. Els/les concursants es responsabilitzaran de la inexistència de drets a tercers i de tota reclamació per drets d'imatge. Al dors de les fotografies es farà constar el títol de l'obra i el DNI del concursant. En un sobre apart, els participants hauran d'indicar el seu nom i cognoms, el DNI, l'adreça completa, el telèfon de contacte, e-mail i els títols de les obres presentades. Podran enviar-se o lliurar-se les fotografies en mà en un sobre que indiqui “Concurs de Fotografia ESQUITXOS” a l'adreça següent: Associació Hàbitats - Projecte Rius c/ Guadiana 30 baixos, 08014. Barcelona de dilluns a divendres de 8 a 15h. 93 421 32 16 Premis: 1r Premi: 600 € i un trípode valorat en 200 € 2n Premi: 400 € i uns binoculars valorats en 90 € 3r Premi: 200 € i una targeta de memòria *Les 10 millors següents fotografies seran gratificades amb descomptes durant 1 any en serveis i material als establiments CASANOVA.

concurs

esquitxos

Jurat: Dos representants de l’Associació Hàbitats. Un fotògraf especialitzat en natura. Un representant de l’empresa CASANOVA. La deliberació del jurat serà inapel·lable i podrà declarar els premis deserts. Calendari: Convocatòria: 21 de juliol de 2008 Període de recepció de fotografies: fins al 31 d'octubre de 2008 Deliberació del jurat: 7 de novembre de 2008 Lliurament de Premis: 14 de novembre de 2008 Drets sobre les fotografies: Els drets d'autor de les fotografies premiades seguiran essent del fotògraf. Projecte Rius es quedarà pel seu fons les premiades i podrà utilitzar-les lliurement per a la promoció de Projecte Rius en activitats que no tinguin finalitat comercial.

/

Les obres no guanyadores es poden passar a recollir fins al 31 de gener de 2009. Publicació i difusió de les obres : Les obres premiades es publicaran a la web de Projecte Rius www.projecterius.org Acceptació de les bases: La participació en aquest concurs significa l'acceptació plena i incondicional d'aquestes bases. + informació: www.projecterius.org

presència

rius i societat


14 ASSOCIACIÓ HÀBITATS

FES- TE’N SOCI@ Des de mitjans de 2006 hem anat animant els voluntaris del Projecte Rius a ferse socis de l'Associació Hàbitats, la mare del projecte. Així, tots els nous grups de voluntaris han col·laborat de manera més efectiva en el bon funcionament de les nostres tasques. L'Associació Hàbitats: Grup per a la Conservació de l'Entorn Natural va néixer el 15 de març de 1997 a Palamós, fruit de la preocupació, l'interès i la motivació dels seus fundadors per a la cura del medi natural a tot Catalunya. El seu projecte pioner, el Projecte Rius, començà de forma modesta amb un reduït nombre de voluntaris que treballaren per elaborar una metodologia científica però propera que els permetés, a ells mateixos i als futurs grups, dur a terme les inspeccions de riu que fem a l'actualitat. La constant participació dels voluntaris i l'ajut de les diverses entitats col·laboradores van aconseguir que l'any passat el Projecte Rius fés 10 anys, havent assolit el nombre de 800 grups de voluntaris arreu de Catalunya. També el 2007 va néixer el Projecte Boscos de Muntanya, una altra iniciativa de l'Associació Hàbitats i del Bergwaldprojekt (Suïssa), per promoure el voluntariat ambiental. Tenia per objectiu apropar les persones al bosc i fer una estada que combinaria l'acció i el coneixement als boscos de muntanya, i fer difusió de la importància d'aquests. L'èxit de la iniciativa fou tan gran que enguany s'ha repetit. I paral·lelament a aquests projectes també hi participen els voluntaris del Seguiment d'Amfibis de Catalunya, que en col·laboració amb altres entitats rep el suport de l'Associació Hàbitats des del 2004.

Els socis que donen suport a l'Associació Hàbitats ho fan de moltes formes: a/ Participen activament en els projectes b/ Col·laboren econòmicament, amb una quota anual mínima de 30 euros c/ Influeixen en la presa de decisions de l'Associació d/ Contribueixen a fer que l'Associació Hàbitats i els seus projectes siguin cada dia més importants i que tinguem ressò a nivell regional i global Per tot això, la junta directiva i l'equip tècnic no podem menys que agrair aquests esforços i també ens hem posat a treballar per aconseguir descomptes i promocions en serveis i botigues afins a la nostra filosofia. Presentant el carnet de soci@ que estrenem enguany, podreu obtenir els següents beneficis: ORYX - Descompte del 10% en material òptic, roba, calçat i complements per als socis de l’Associació Hàbitats. Productes de la Terra.cat - Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es de l’entitat a l’apartat “comentaris”. ALOSA - 10% de descomptes en els seus productes. Per beneficiar-vos d’aquesta oferta us heu de posar en contacte directament amb la Eloïsa a Alosa. Sons de la Natura · Tel.: 934 241 965. Perquè amb la teva col·laboració podem continuar realitzant programes de protecció, conservació, sensibilització i educació ambiental entorn el medi natural que ens envolta, t'animem a fer-te soci@ de l'Associació Hàbitats!


15 OPINIÓ

MONTSE VIÑAS*

S

er d’Aiguafreda i viure d’esquenes al riu és quelcom impossible. La riera d’Avencó pel sud, el riu Congost per l’oest i la riera de Martinet pel nord, limiten el nostre municipi, això fa que des de sempre haguem mantingut una estreta relació amb l’aigua. Segurament va ser aquest el motiu pel qual vam decidir anar una mica més enllà i assegurar-nos que un racó tan esplèndid com la riera de Martinet perdurés per sempre. Havíem sentit a parlar de Projecte Rius i, mica en mica, ens vam adonar que seria una bona porta a trucar per començar a treballar. Inicialment, fa uns 4 anys, tan sols érem 2 naturalistes il·lusionades i preocupades per l’evolució dels nostres rius. Vam iniciar-nos com a voluntàries de Projecte Rius començant únicament fent les inspeccions bàsiques i, poc a poc, ens vam adonar dels tresors naturalístics que amagava la riera. Això va fer que decidíssim ampliar fronts i fer un pas més per a preservar tota aquesta riquesa i canviar aquells aspectes que no ens agradaven. Amb Projecte Rius això era possible, ens oferien les eines i les pautes necessàries per a tirar-ho endavant o, si més no, per a començar a escalfar motors, així que només ens calia de més participació ciutadana per afrontar aquest nou camí que empreníem, el de l’adopció. La veritat és que no ens ha estat difícil trobar gent implicada que compartís les nostres mateixes preocupacions i projectes, i menys el d’adopció de la riera de Martinet, ja que des de sempre ha estat un racó molt estimat pel poble, i amb l’ajuda de Projecte Rius estem fent molta feina, començant per la part més feixuga però potser de les més necessàries, com són els convenis de col·laboració, i continuant treballant en el desenvolupament del projecte d’adopció de la riera, habilitant una ruta naturalística i recuperant ambientalment el tram final de la mateixa. Des de Projecte Rius se’ns ha ajudat molt, sobretot a començar i a fer les coses ben fetes i legalment

correctes, tot i que a vegades ens trobem mancats d’experiència en alguns àmbits, sobretot en moments decisius en els que estem realitzant treball de camp, és llavors quan agrairíem disposar de l’opinió i assessorament d’experts, per tal de no actuar erròniament. De totes maneres, som plenament conscients que ha d’ésser molt difícil coordinar una tasca tan important com és la de preservar els nostres rius i més mitjançant el voluntariat, però també estem convençuts que des de Projecte Rius s’està aconseguint i nosaltres, des de la nostra modesta associació, us agraïm l’esforç. El camí de la preservació dels rius, és un camí llarg i difícil, però entre tots, podem aconseguir-ho.

Montse Viñas Presidenta de l'Associació “Martinet, grup de defensa fluvial”.


16 SINERGIES

PROYECTO RÍOS MADRID Territorios Vivos és una entitat sense ànim de lucre i de base social, nascuda en l'any 2004 a partir de l'interès i entusiasme d'un conjunt de persones per la gestió i conservació del medi natural. Des de llavors, vam treballar moguts pel convenciment que la sostenibilitat depèn del reconeixement per part de tota la societat de la importància del bon funcionament dels ecosistemes naturals i que tots i cadascun de nosaltres (ja sigui com individus o com organitzacions), podem contribuir a la seva conservació des del compromís i el treball conjunt. Senzillament perquè la bona salut dels ecosistemes redunda en una major qualitat de vida, en una millor societat. D'una manera més concisa, des de Territorios Vivos volem aportar el nostre gra de sorra en el sentit de transformar la relació de la societat amb el medi natural a través del reconeixement del valor dels ecosistemes i de la importància de la seva conser vació i millora, fomentant la implicació i la corresponsabilitat. Aquesta és la nostra missió, la nostra raó de ser, en la qual s'emmarca de forma perfecta la filosofia del Projecte Rius. En aquest context, Territorios Vivos va decidir pujar-se al carro de la xarxa que està desenvolupant el Projecte Rius en diferents comunitats autònomes l'any 2007, amb la finalitat d'habilitar en el nostre

àmbit geogràfic un espai per a l'educació ambiental, la participació de la societat en la conservació del seu entorn natural i potenciar el seu sentiment de corresponsabilitat cap a la conservació dels ecosistemes fluvials. Comencem a poc a poc, amb tres primeres experiències pilot a través de les quals poguem provar la iniciativa, però amb l'objectiu final en els nostres caps de treballar en el Proyecto Ríos a llarg termini. Fent un repàs a la situació de tots els Projecte Rius que ara estan en marxa de forma comparativa, s'observa que la implantació de la iniciativa en les diferents comunitats autònomes en les quals s'està desenvolupant (Galícia, Catalunya, Cantàbria, València i Madrid), duu el seu propi ritme, el seu propi segell d'identitat. Això és normal, ja que cada procés està indubtablement marcat pel context en el qual cada entitat es mou, la seva pròpia naturalesa i les oportunitats que van sorgint de forma local en els territoris. Cadascú de nosaltres es va adaptant com pot a la situació, sempre sota un mateix paraigua que emmarca la filosofia de la nostra actuació, però amb el vestit adequat per a cada tipus de pluja. Això fa del Projecte Rius una iniciativa diversa, plena de matisos de la qual tots podem aprendre i aportar, en la qual hi ha molt espai per a la innovació i en la qual tots podem participar.

Proyecto Ríos Madrid 608 185 519 proyectorios@territoriosvivos.org www.territoriosvivos.org/proyectorios Asociación Territorios Vivos Apdo de Correos 203043 AP 28080 Madrid

En el nostre cas, vam començar en el 2007 amb una primera fase d'implantació en la qual l'avanç va ser més aviat “intern”. Aprofitem el suport atorgat per la Fundación Telefónica, la Fundación Rapala, l'antic Ministerio de Medio Ambiente i la Fundació Territori i Paisatge per a montar tres experiències pilot amb les quals arrencar de forma controlada la metodologia i la filosofia que emmarca el Projecte, sempre abrigallats per la resta d'entitats que ja ens duien avantatge al Projecte Rius en la resta de les Comunitats Autònomes i, sobretot, amb el suport de l’Associació Hàbitats. Igualment, en aquesta primera fase d'implantació pilot, vam aprofitar per


17 SINERGIES

adaptar a les particularitats de la Comunitat de Madrid alguns dels materials d'inspecció existents en el Projecte Rius i per elaborar l'Estratègia per a l'Impuls del Proyecto Ríos a la Comunitat de Madrid i Comarca de Tarazona i el Moncayo, que ens va ajudar a reflexionar sobre les directrius bàsiques necessàries per a afermar de forma coherent i ordenada el Projecte Rius en el nostre àmbit geogràfic en el futur. I com no podria ser d'altra forma, de cara a preparar-nos per tal d’obrir la iniciativa a l'exterior en futures etapes, vam elaborar la pàgina web del Proyecto Ríos a Madrid (www.territoriosvivos.org/proyecto rios), amb la finalitat de que donés la visibilitat necessària al projecte i la informació adequada per a convidar a la participació en el moment d'obertura. Aquest any, Territorios Vivos s'està enfrontant a un repte substancial en el marc del Proyecto Ríos, ja que és un any que, podríem dir, que estarà marcat per l'obertura i l'expansió de la iniciativa en el territori on vam treballar, amb la finalitat de començar a consolidar una veritable xarxa de voluntaris compromesos amb la conservació dels rius, que tinguin ganes de participar i posar el seu granet de sorra a aquesta tasca de tots. Això ha suposat un salt enorme per a nosaltres, no només explorant nous canals de comunicació que abans no utilitzàvem, sinó adaptantnos als requeriments pel que fa a la gestió interna que suposa un projecte d'aquestes característi-

ques que va creixent dia a dia. Durant el mes de març i abril hem realitzat jornades de formació que han contat amb més de 90 persones, el que ha permès aconseguir crear 29 grups de voluntaris que van començar en la campanya de primavera la seva marxa, inspeccionat els trams seleccionats. Entre tots, vam contar amb un variat ventall de persones interessades procedents de col·lectius molt diferents (pescadors, Centres d'Educació Ambiental, un club de Caiac, associacions, estudiants, famílies, col·legis…), que ens fan pensar en la riquesa que aporta aquesta varietat al projecte que tenim en marxa. En el nostre cas, avaluant la nostra situació avui dia i girant la vista enrere, podem dir que a Madrid el Proyecto Ríos ha començat amb molta energia, encara que no cal oblidar que és una iniciativa relativament jove. Tot i així, podem estar contents ja que cada cop som més grups de voluntaris i persones interessades en donar suport, amb el que el veritable motor del projecte creix amb el temps. Hem treballat, però també ens hem divertit en el camí, amb la recàrrega de

piles que suposa el notar la bona acollida que ha tingut el Projecte Rius en aquest primer semestre de 2008. Encara ens queden molts més reptes a la palestra per a aquest any, al llarg del qual i gràcies de moment al finançament obtingut per la Fundación Telefónica, la Fundació Territori i Paisatge, Caja Círculo i la Caja de Ahorros del Mediterráneo, també tenim previst seguir adaptant els materials de formació que encara tenim pendents, millorar en la nostra difusió i elaborar tots els materials divulgatius necessaris. I per descomptat, si arriba el moment, participar activament en trobades de voluntaris a nivell estatal per a compartir amb altres territoris la nostra experiència i aprendre dels altres. I, per què no, potser començar amb els nostres primers passos modes-tos cap a iniciatives d'adopció de rius canalitzant les ganes de participar i de transformar la realitat dels voluntaris compromesos. Laura Donada Responsable de Proyecto Ríos Madrid


18 TERRITORI

EL FOIX

E

l riu Foix és el curs d’aigua més important del Penedès. Neix a gairebé 1.000 metres d’altitud al sud de la comarca de l’Anoia, entre els pics de Montagut i Formigosa, a la Serralada Prelitoral Catalana. Travessa la plana interior del Penedès, la Serralada Litoral i, finalment, la plana Litoral abans de desembocar al mar prop de la població de Cubelles. Té una longitud de 48,7 Km. L’extensió de la seva conca és de 312 Km2 . Destaquen com a afluents principals la riera de Pontons i la de Marmellar i, com a afluents secundaris, la riera de Llitrà o de Vilobí i la de la Múnia, entre d'altres. EL PANTÀ El cabal del riu Foix va oscil·lar, segons dades de l’ACA, entre els 0,15 i els 0,59 metres cúbics per segon al període 2000-2004, a l’estació d’aforament de Castellet i la Gornal. Estudis anteriors situaven el cabal mitjà als 0,43 metres cúbics per segon. Es tracta de valors molt modestos que gairebé mai s’apropen als 2 - 3 m/s. Però en ser un riu típicament mediterrani, amb règim torrencial a gran part de la seva conca, el seu cabal s’incrementa amb les pluges amb uns màxims a la primavera i la tardor. Els valors de precipitació mitjana anual se situen entre els 500 - 600 mil·lilitres. En determinats moments de l’any poden produir-se grans aiguats i riuades. El tipus de terreny calcari de la conca fa que la circulació d’aigua subterrània també sigui força important; així, són nombrosos els pous, basses i antigues sínies que trobem en zones agrícoles al llarg del seu recorregut. A la població dels Monjos el riu Foix rep l’aportació de les aigües regenerades de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Vilafranca del Penedès a través de la riera de Llitrà. A partir d’aquest punt i fins arribar a l’embassament de Castellet, el riu porta aigua durant tot l’any tot i ser de règim torrencial. A partir de la presa de l’embassament i fins arribar a la desembocadura el cabal és molt escàs, ja que només hi circula aigua en període de pluges quan l’aigua surt del pantà pel sobreeixidor.

En un meandre del riu just sota el poble de Castellet, a final del segle XIX en el context d’una greu crisi agrària provocada per la fil·loxera i d’una crisi econòmica general, es va construir el pantà de Foix. La voluntat d’aquesta infraestructura era la de transformar en regadiu els conreus de vinya més propers al riu. La construcció del pantà va ser llarga i dificultosa. Més de 40 anys separen la idea inicial de la finalització completa del projecte. Les primeres gestions es van fer als inicis de 1901 i no es va començar a regar amb l’aigua de l’embassament fins el 1937, degut a diversos problemes econòmics, socials i tècnics. Avui, el pantà de Foix té funcions més recreatives i ecològiques que no pas d’abastament d’aigua. Als anys 60 hi van haver intents d’urbanitzar les lleres de l’embassament i, tot i quedar-ne encara les empremtes, l’intent no reeixí. L’any 1992 l’embassament s’integrà al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i es va obrir una nova etapa per consolidar-ne l'interès ecològic i paisatgístic. Un interès que es consolidà amb la creació l’any 1995 del Consorci del Parc del Foix, constituït actualment per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. El Consorci del Parc del Foix és l’encarregat de gestionar un espai agrícola i forestal protegit d’especial interès natural,


19 TERRITORI

el Foix en dades Llargada :48,7 Km Altitud de naixement: 945 m Cabal mitjà: entre 0,15 i 0,59 m3 /segon Àrea conca :312 Km2 Naixement : Pics de Montagut i Formigosa Desembocadura : Mediterrani (Cubelles) Territoris de la conca :Sud de la comarca de l’Anoia, Alt Penedès i Garraf

Els principals afluents són la riera de Pontons i la de Marmellar i, com afluents secundaris, la riera de Llitrà (que aporta les aigües residuals depurades de l’EDAR de Vilafranca del Penedès) o de Vilobí i la de la Múnia. A l’alçada del poble de Castellet va fer-se un embassament a inicis dels segle XIX.

viatges migratoris, hi nidifiquen o bé hi resideixen tot l’any. Tot plegat fa d’aquest indret un lloc de gran interès ornitològic declarat, en part, zona d’especial protecció de les aus (ZEPA).

cultural i paisatgístic amb més de 2.900 ha de superfície, on el riu Foix n’és el principal eix vertebrador. El Parc del Foix forma part de la Xarxa de Parc Naturals de la Diputació de Barcelona. INTERÈS ECOLÒGIC Tot i el grau de degradació que presenta i la baixa qualitat de la seva aigua, el riu Foix és un espai fluvial de notable interès paisatgístic, botànic i faunístic. La qualitat de les aigües del riu i del paisatge que l’envolta va directament lligada a les activitats agrícoles i industrials que s’hi desenvolupen, a la presència d’urbanitzacions, als incendis i als abocaments que es realitzen al llarg de la seva conca. Tot i així, amb el tractament d’aigües residuals industrials i domèstiques, els darrers anys ha millorat notablement la qualitat de l’aigua del riu i de l’embassament; a més, el nivell de les aigües del pantà s’ha mantingut alt, la qual cosa ha permès el creixement d’una vegetació típica de zones humides i, de forma progressiva, s’hi ha anat establint una fauna molt variada. Cal destacar la presència de nombroses espècies d’ocells que s’hi aturen durant els seus

En determinades zones al llarg del curs del riu, s’hi conserva una vegetació de ribera on hi destaquen els freixes, àlbers, saücs i on, molt sovint, s’hi barregen d’altres espècies com plàtans, pins, alzines o canyes. En punts propers a l’embassament es conserven grans extensions de canyís que configuren un recer per a nombroses espècies d’aus, rèptils i amfibis. En els trams més urbans i propers a zones humanitzades afloren les hortes i conreus de regadiu que acompanyen el recorregut del riu fins arribar a l’embassament. PROJECTES DE RECUPERACIÓ Des de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Parc del Foix s’estan impulsant diversos projectes de recuperació i millora ecològica del riu Foix i els seus afluents així com diverses campanyes i activitats de sensibilització ambiental per donar a conèixer la importància de protegir i conservar els ecosistemes fluvials. Des del Molí del Foix, Centre d’Interpretació Històric i Natural, s’està impulsant el Projecte Rius en diversos centres escolars i associacions de la comarca, així com la realització de diversos itineraris naturalístics a la ribera del riu Foix. Molí del Foix, Centre d'Interpretació Històric i Natural Ajuntament de Santa Margarida i Els Monjos


20 RUTES

DE LA VALL EMPRESONADA com a Vall Carcera. Llatinades al marge, el paisatge ens rebel·la el perquè de la denominació.

El Figaró Granollers

Ruta parcial: 3 hores Ruta total: 5 hores

L

a ruta comença a l’Estació de Figaró que, en tenir també funcions d’oficina de turisme, ens serveix per proveir-nos de plànols i rutes de la zona. Baixem les escales i creuem la C17 i el Congost pel pont de vianants. En arribar a l’altre costat anem tirant cap a l’esquerra, abandonant el nucli urbà fins una fita que assenyala els camins. Agafem el que diu “Ruta dels arbres de Vallcàrquera”, que ens permet endinsar-nos ràpidament en aquesta vall empresonada, ombrívola i acollidora, que se’ns presenta recoberta d’arítjol, heura i catifes d’ortiga amb les que vigilem un xic. La riera de Vallcàrquera ens serveix de guia i la resseguim, tot observant com discorren les seves aigües, sonores i alegres, entre roques i troncs prenyats de molsa i temps. El terme “vall empresonada” prové del mot llatí carcer (presó), que forma part de l’etimologia de Vallcàrquera, documentada antigament

Aviat arribem a un gual de pedra, no en farem cas i seguirem per l’esquerra, fins la petita passera de fusta que mena a la font de la Noguera Punxeguda. Continuem pel camí que dúiem, fent-nos pas entre la densa vegetació, de la mateixa manera que la riera ho fa entre les pedres que es troba al llarg del seu discórrer. Verns, figueres, noguers, llorers i alguns garrics esquitxen el camí fins arribar a un sallent, on ens aturem a contemplar com l’aigua salva el desnivell natural per continuar la seva trajectòria. Tornant al camí, ràpidament arribem al gual de can Bosc, que travessem amb ànim de pujar la petita costera que ens porta cap un camí, asfaltat des de fa un any, que agafem cap a l’esquerra. No serà res fora del normal trobar-se al llarg d’aquest tram algun gripau esclafat pels vehicles que hi circulen. La vegetació canvia, però encara sentim el xiuxiueig de la riera de fons i, en arribar a la font del Molí (1927), retrobem la sensació de vall empresonada que hem conegut al principi de la ruta. Busquem el pont amb la barana de fusta i anem cap a ell; des d’ací observem la riera i continuem pel seu camí, vigilant les parets pètries, que rebel·len esllavissadetes puntuals. Uns minuts després trobem una barana de fusta a mà esquerra que

Figaró - Montmany Per a més informació i altres rutes per la zona: www.elfigaro.net ens deixa endevinar una baixada, amagada entre galzerans, ortigues i esbarzers. Els apartem amb compte i anem cap a la riera. El fluir de l’aigua és aquí més tranquil i reposat. Tirem recte fins que s’acaba el camí, on passem a l’altre costat fent malabarismes i saltirons entre les pedres. Ràpidament trobem una passera similar a la d’abans que puja fins a Sant Pere de Vallcàrquera, església d’origen romànic i volta apuntada a la qual, circa s. XVII, es van incorporar el presbiteri i les capelles que s’uneixen a la nau central per pilars cònics. Tirem pel camí marcat per la tanca d’aquesta antiga parròquia fins el primer revolt que trobem, que agafem a mà dreta, sortint a una petita carretera, on continuem, de nou, cap a la dreta. El paisatge torna a obrir-se a mesura que caminem. Al primer encreuament tirem cap a Can Matamoros i, al segon, cap a Sant Cristòfol de Monteugues fins trobar la riera partint el camí. Continuem endavant i tirem pel camí de terra, deixant a la dreta una costera rocallosa. El camí ens porta a endinsar-nos a la zona de l’aiguabarreig de la riera de Vallcàquera i el


21 RUTES

AL RIU ENCAIXONAT

Sot del Socau. Caminant pel corriol que ressegueix aquest, ens endinsem a l’antiga zona minera del Socau. De les mines del Socau (sobre afloraments de l’Ordovicià) se n’extreia magnetita, un mineral de ferro que es trobava entre granodiorites i calcàries del Paleozoic. Actualment, no hi ha cap explotació d’aquests indicis de ferro associats a skarns, trobant-se les mines abandonades. Si volem ens podem deixar perdre per la zona a la recerca de les ruïnes mineres (a uns 20 minuts seguint el corriol). En tornar, la ruta varia: ja no anem a cercar la passera de fusta de St. Pere, sinó que tirem recte per la carretera, passant per Can Xicola, masia enganxada a l’ermita, i pel casal de Vallderoses, que havia allotjat antigament als treballadors de la zona minera que hem visitat.

Abans d’arribar a la font del Molí trobem un petita bassa d’acumulació d’aigua que proveïa l’edificació mig enrunada que trobem a continuació; descobrim el que, temps ençà, havia estat un molí d’aprofitament hidroelèctric. Arribem al pont que ens havia endinsat a la verneda i desfem el camí fins aquella primera fita que menava a la vall empresonada. Un cop aquí donem un cop d’ull a l’aiguabarreig amb el Congost, observant les diferències entre la llibertat feréstega d’on venim i la natura domesticada que trobem. Fóra interessant, també, fer un mostreig comparatiu entre riera i Congost. Estudis anteriors mostren la riera com oligotròfica, mentre que al Congost s’han descrit sovint fenòmens d’hipereutròfia. A l’estiu serà probable observar creixements d’algues filamentoses. Existeix un itinerari que uneix Tagamanent amb la Garriga, passant per Figaró, que s’anomena “Itinerari del

Congost”. Nosaltres recomanem finalitzar la ruta que presentem anant, des del punt on som, fins l’estació de tren de La Garriga, on donarem per finalitzada la ruta. Es tracta de resseguir l’antic camí ral que unia Vic amb Barcelona, basat en una antiga via romana, que discorre paral·lel al Congost i a la C17. Serà bon moment per reflexionar sobre els rius encaixonats, l’ocupació humana de lleres i zones inundables i sobre polítiques hidràuliques del passat. Alguns dels punts de referència del trajecte són el molí de Ca l’Oliveres, Can Palau i Can Noguera. Al llarg del camí anem veient les aportacions de la riera de l’Obac, el Torrent dels Tremolencs, el de la Peçola i el de l’Enrabiada. El camí, de dificultat baixa, es troba ben senyalitzat.

David Campos i Such, Responsable de grups


22 ENTREVISTA

“EL PHN VA SER UN

Javier Martínez Gil Catedràtic d'Hidrogeologia Universitat de Saragossa

ESPANTALL ECONÒMIC I MEDIAMBIENTAL” Què és la Nova Cultura de l’Aigua? És una expressió que vaig començar a utilitzar en les meves conferències i escrits a principis dels anys 90, després de la presentació pública del llavors anomenat Avantprojecte de Pla Hidrològic Nacional (APHN), que venia a culminar vuit anys d'il·lusionant espera a la tan debatuda “planificació hidrològica” de l'estat, que la Nova Llei d'Aigües de 1985 havia fet preceptiva. Què aporta la llei de l’any 1985? Era opinió del legislador que la vella llei -en aquells dies ja centenària-, no donava resposta a les profundes transformacions existents al llarg de l'últim segle en la societat espanyola, ni als avenços tecnològics, a la degradació creixent del medi hídric en general o a la creixent consciència ecològica del conjunt de la societat. Va insistir en les raons mediambientals, en l'estat de lamentable degradació del medi hídric i en la necessitat de gestionar de manera conjunta les aigües superficials i subterrànies, per a justificar la necessitat de la nova llei. Correspondria des d'ara a l'Estat no només l'eficaç gestió de totes les aigües, superficials i subterrànies, sinó també les pertinents actuacions sobre el domini públic hidràulic, en relació amb esdeveniments catastròfics, com les cada vegada més freqüents inundacions, de les quals

teníem ja prou exemples del desordre existent, com les esdevingudes al Vallès l'any 1962 o les de Múrcia i Almeria de l'any 1973, ambdues amb el resultat de diversos centenars de morts, a més de danys incalculables. Després vindrien altres catàstrofes en diferents rambles del litoral envaïdes per l'especulació i -de manera especial- les de Biescas i Badajoz; la primera amb un resultat de 87 víctimes i la segona amb 22. Parlava la nova llei de la necessitat i la urgència d'engegar un procés planificador com la millor manera de satisfer les demandes d'aigua del país, que incrementés la disponibilitat del recurs, protegint la seva qualitat, economitzant la seva ocupació i racionalitzant els seus usos… “en harmonia amb el medi ambient”, insistia. Com va evolucionar aquesta bona voluntat expressada a la llei? Tal com afirma la dita: “una cosa és predicar pa i altra donar blat”. Les lleis en general són meravelloses; el paper ho aguanta tot. Quan vam començar a veure els primers fruits de la nova Llei, aviat vam percebre que estàvem davant un “més del mateix”; és a dir, davant una percepció de l'aigua que la reduïa gairebé exclusivament a la categoria d'un recurs a explotar i, com a tal, al servei del creixement econòmic en general. Estàvem, doncs, davant una

Francisco Javier Martínez Gil 1941 - Los Arcos (Navarra). Doctor en Hidrologia per La Sorbona i doctor en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona. Se’l considera el pare de la Nova Cultura de l’Aigua.

política de més oferta d'aigua, en comptes d'un control de la demanda, que era el que es predicava i procedia fer. No vàrem trigar a veure que en el fons la nova Llei i les promeses planificacions no haurien d'ésser sinó una forma de legitimar nous repartiments i privatitzacions fàctiques de l'aigua; del poc que anava quedant en un estat en el qual els grans rius i els seus principals tributaris estaven ja profundament degradats… a base d'abocaments, minvaments de cabals causats per detraccions abusives per al reg i la generació d'energia hidroelèctrica, tala de boscos de ribera, dessecament d'aiguamolls… i la contaminació per abocaments, urbans, in-


23 ENTREVISTA

dustrials, miners, i tornades d'una agricultura industrialitzada quan l'ús de fertilitzants sintètics i pesticides estava ja generalitzat. Quin és el paper del Pla Hidrològic Nacional en tot aquest context? En aquell panorama, més enllà de l'obligada retòrica, l'APHN com a primer fruit de la nova Llei, del gran canvi hidrològic promès, ens va oferir la seva més emblemàtica actuació de caràcter taumatúrgic, miraculós, com la fórmula cridada a resoldre, d'una vegada per sempre, els problemes de l'aigua a l'estat espanyol i el pretès desequilibri hidrològic territorial, origen per al planificador de tots els mals de l'aigua a l'estat, la construcció de dos centenars de nous grans embassaments i una xarxa de connexions hidràuliques bidireccionals de totes les grans conques del país entre si, a través d'un sistema de transvasaments. Era aquella una operació de fontaneria hidràulica feta a escala de l'estat que no tenia precedents a Espanya ni fora d'ella, un autèntic espantall econòmic i mediambiental, del que avui ja ningú se’n recorda, dissenyat sens dubte per la mà oculta dels grans interessos organitzats. Quina és la resposta que es dóna des de la Nova Cultura de l’Aigua? En aquestes circumstàncies vam comprendre que no hi hauria mai solució possible a aquest panorama d'apetència insaciable per l'aigua mentre no fóssim capaços d'ins-

taurar nous criteris socials que ens permetessin entendre el significat de l'aigua i els rius, des d'una percepció holística, total i integradora, a partir de la qual instaurar una ètica i una responsabilitat necessària, que ens permetessin entendre que dintre d'un límit, els rius són on són, on han de ser, perquè la seva presència i quantia són el resultat d'un complex equilibri planetari. Molt abans que l'ésser humà aparegués en l'escenari de la Terra, ells -els rius-, ja eren aquí, desenvolupant amb la seva presència una sèrie de funcions, que s'estenen des de la seva capçalera fins al mar, fins i tot dintre del mar també. Quines solucions s’aporten des de la Nova Cultura de l’aigua a la gestió? La Nova Cultura de l'Aigua és una forma holística de mirar i sentir l'aigua i els rius, que ens ha de dur a unes polítiques socials de respecte basades en la ponderació de totes aquestes coses, fins ara analitzades, posant límit al fluviovandalisme actual, que ha reduït l'aigua i els rius a una simple mercaderia. Els plans hidrològics del futur no poden seguir autoanomenant-se de futur mentre no sàpiguen respectar, amb generositat, determinades funcions i valors de l'aigua, mentre no siguin capaços d'incloure un llistat ampli de rius, capçaleres o trams, com ocorre

amb el llistat de dos centenars de nous embassaments; rius la destinació dels quals sigui simplement ser rius, un llegat i un dret de les generacions futures.

“La Nova Cultura de l’Aigua és un moviment de regeneració moral i intel·lectual que utilitza l’aigua com a mirall i fil conductor ” La Nova Cultura de l'Aigua és molt més que un esforç en pro d'una gestió més eficient del recurs; és un moviment de regeneracionisme moral i intel·lectual que utilitza l'aigua com a mirall i fil conductor d'un discurs de major importància que ens permeti, gràcies a aquesta misteriosa vinculació emocional de la psique humana amb l'aigua, comprendre realitats majors. Així és com la concebem.


www.projecterius.org/trobada trobada

4 octubre

Manlleu

TROBADA DE

VOLUNTARIAT 2008 teatre jocs infantils passejades tallers música en viu dinar popular Manlleu, 4s d’octubre fira d’ent itat Organitza:

En col·laboració amb:

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis Tardor 2008  

Revista de l'Associació Hàbitats Espiadimonis nº 17, tardor 2008. L'esplet, la granota roja, la corretjola gran, el Foix, el Figaró - Montma...

Espiadimonis Tardor 2008  

Revista de l'Associació Hàbitats Espiadimonis nº 17, tardor 2008. L'esplet, la granota roja, la corretjola gran, el Foix, el Figaró - Montma...

Advertisement