Page 1

revista del projecte rius

l’espiadim nis número 16 - primavera’08

> El retorn de la llúdriga > Projectes d’adopció > Jesús Soler “Volem acostar la gent al riu”

www.projecterius.org


2 SUMARI

3 Editorial Nous Reptes 4 Notícies

14 Associació Hàbitats 15 Opinions Francesc Asperó 16 Soci@ 17 Esquitxos 18 Territori El Xúquer 20 Sinergies

5 Projectes CIMA 6 Adopcions 22 Entrevista 8 Fauna 9 Flora

PROJECTE RIUS c/ Guadiana els grups30, baixos 10 Coneguem 08014. Barcelona

Jesús Soler, President del GDT

12 Informe Anual

Dipòsit legal: B- 18098-200298-2002 Han col·laborat en aquest número: Francesc Asperó, Alfred Bellès, Lluís Bosch, David Campos, Sílvia Gili, Roger Gili, Elisabet G. Bordas, Carmina Graells, Andrea Munita, Cécile Parra, Carme Pujol, Elena Rallo, Jesús Soler, Sales Tomàs, Sergio Tejón, Escola Sagrat Cor de Jesús i IES Eugeni Xammar

una iniciativa portada a terme per:


3 EDITORIAL

NOUS REPTES

D

es del Projecte Rius encetem aquest 2008 amb un munt de reptes per tirar endavant. Després d'un 2007 carregat d'actes de celebració del desè aniversari, enguany cal posar-se de nou a treballar de valent per avançar en la millora dels espais fluvials. L'Associació Hàbitats, mare del Projecte Rius, inicia enguany l'aposta pel creixement, tot impulsant diversos projectes de protecció del territori des de la participació i la implicació de la ciutadania. Així, a més del Projecte Rius, el Seguiment d'Amfibis de Catalunya i el Projecte Boscos de Muntanya faran, de ben segur, passos ferms cap a la seva consolidació. Tornant al Projecte Rius, les inspeccions de riu guanyaran pel que fa a qualitat i quantitat, gràcies al suport d'administracions i empreses com Caixa de Terrassa i Aigües Ter Llobregat. Les analítiques són una tasca bàsica dels grups de voluntaris i cal, doncs, treballar per dotar al voluntariat de més eines, per conèixer millor el seu tram de riu i poder treballar per a la seva millora. També les adopcions de riu s'incrementaran a partir d'enguany. El nombre de projectes de custodia dels espais fluvials sofrirà enguany un creixement arreu de la geografia catalana. Per tal que aquests projectes d'adopció siguin el màxim de beneficiosos per als espais fluvials, des del Projecte Rius s'està elaborant una nova versió del Manual d'Adopció. L'actualització del manual s'està realitzant d'una forma participativa, per tal de recollir les propostes, opinions i necessitats dels grups de voluntaris.

Menció a part són les Xarxes de Conca. La prova pilot de la Xarxa Besòs ha evidenciat la necessitat d'articular espais de treball que incideixen a nivell de conca hidrogràfica. Després de més de dos anys obrint nous camins amb la Xarxa Besòs, amb el 2008 s'ha iniciat el Projecte Llúdriga, que proposa eines per a l’anàlisi del retorn d'aquest mamífer als rius de la Conca del Besòs. A més de la ja consolidada Xarxa Besòs, l'articulació de la Xarxa Llobregat i la Xarxa Ter són, sens dubte, reptes importants per enguany. Un altre aspecte destacable per al Projecte Rius és l'aposta per l'educació ambiental. Conscients que la Nova Cultura de l'Aigua és quelcom que cal treballar, l'educació de grans i petits per tal que coneguin l'entorn i s'hi relacionin des del respecte i la protecció serà un eix estratègic clau per a l'entitat. Per acabar el repàs de feina que des del Projecte Rius estem impulsant, cal no oblidar la Xarxa Projecte Rius. Un treball en xarxa que fa bo el lema de “Pensa globalment i actua localment” i que està donant els seus fruits amb l'expansió del Projecte Rius al País Valencià, Madrid, Cantàbria i Galícia, a més d'Andorra. Ja ho veieu, un 2008 carregat de bones propostes i reptes que, de ben segur, podrem portar a bon port. Continuem avançant i creixent, amb la força dels voluntaris i voluntàries, que treballen unint rius i persones. Equip tècnic Associació Hàbitats - Projecte Rius

enxarxa’t amb el Projecte Rius

www.projecterius.org


4 NOTÍCIES

ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITAT El Projecte Rius també planta futur als rius

En marxa el nou Manual d’Adopció

El Projecte Rius va participar el passat diumenge 30 de març en la plantada d’arbres de ribera a la riera d’Amer i al Torrent Gran d’Abrera, en col·laboració amb els grups locals i els ajuntaments que des de fa 3 anys porten a terme iniciatives de custòdia per a la millora i preservació d’aquests espais naturals a través de Projectes d’Adopció de rius.

Les plantades van ser possibles gràcies a que dues entitats, Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge (Obra Social de Caixa Catalunya), amb motiu dels seus 25è i 10è aniversaris respectivament, van organitzar la campanya “35 Boscos. Plantem el futur”, un acte de celebració con es van realitzar plantades simultànies, de fins a mil arbres, a 35 punts del nostre territori. Amb les 35 plantacions, Catalunya ha contribuït al repte “Plantem pel planeta”, campanya dels mil milions d'arbres del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA).

L'Associació Hàbitats - Projecte Rius ha començat a treballar en el nou Manual d’Adopció, gràcies al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Per tal d’adaptar-lo a les necessitats dels grups de voluntaris, s’estan recollint les aportacions derivades de les experiècies, necessitats, iniciatives, propostes d’activitats, suggeriments i opinions dels diferents grups.

L'exposició recull el testimoni gràfic de més de mil voluntaris de tot Catalunya i hi han col·laborat l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu Municipal de Sant Adrià del Besòs, l'Ajuntament de Montcada i Reixac, l'Ajuntament de Sant Coloma de Gramenet, el Consorci del Besòs, el CEIP el Viver de Montcada i Reixac i la Fundació Cultural Montcada. L'exposició, que s’acompanya amb un audiovisual amb totes les imatges obtingudes, s'exhibirà, després, en altres equipaments del districte de Sant Andreu i dels municipis col·laboradors. De moment l’exposició s'ha pogut visitar els centres cívics de Bon Pastor i de Trinitat Vella de la capital catalana, però, de ben segur, visitarà molts més indrets de la conca del Besòs, al llarg dels propers mesos.

El Manual d’Adopció és una eina bàsica que ha de servir de guia a l’hora d’abordar noves iniciatives i projectes a nivell tècnic, metodològic i administratiu en les adopcions de riu.

Ja circula l'exposició fotogràfica "Imatges del Besòs" Des del novembre de l'any passat que l'exposició “Imatges del Besòs” s'està exposant en diferents centres cívics de Barcelona.

Els visitants trobaran en l'exposició una eina per recuperar mitjançant la memòria històrica el passat i el present del riu Besòs, un lloc de trobada dels seus habitants que es vol redescobrir per recuperar-lo com un "ecosistema viu".


5 PROJECTES

EL RETORN DE LA LLÚDRIGA

olts esforços s'han destil·lat des que es van començar a moure fils per reintroduir i fomentar el retorn de la llúdriga al Aiguamolls de l'Empordà. D'aquelles primeres fites va sorgir, l'any 96, el Projecte Llúdriga, que va permetre una expansió d'aquest vertebrat més enllà de l'àrea prevista. Avui, les po-blacions que sorgiren d'aquelles reintroduccions ocupen les conques del rius Muga, Fluvià, Ter, Tec i Tet. També s'hi han detectat rastres a la Tordera, a la conca de l'Ebre, al Llo-bregat i, fins i tot, al riu Congost.

M

L'absència de la pressió cinegètica del passat, conjugada amb l'esforç vers la millora de la qualitat de les aigües, ha permès, sens dubte, aquesta rauxa conqueridora per recuperar el seu territori i els seus nínxols tròfics. Cal, però, continuar treballant per fomentar aquest retorn i, en aquest sentit, l'any 2008 ha vist néixer una nova iniciativa del Projecte Rius: la Campanya de Seguiment de la Llúdriga, on proposem centrar els es-

forços en l'estudi de la viabilitat del retorn de l'espècie a les nostres contrades. Aquest nou projecte s'encamina cap aquest ideari i ens dóna les eines necessàries per determinar si l'hàbitat pot ser propici per allotjar de nou aquest vell conegut. La iniciativa pilot, que compta amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es fa a la conca del Besòs i pretén perfilar-se com una eina per a conèixer el medi físic i biològic de la conca. Mirarem de caracteritzar les zones del Besòs on la llúdriga podria establir-se, disposant de prou aliment i espais on fer-hi els caus. En aquest sentit, s'ha editat una guia de camp que permet als grups de voluntaris seguir la metodologia proposada, així com facilitar la identificació dels rastres dels possibles exemplars de llúdriga que existeixin la zona. La guia de seguiment pretèn aproximar-nos de forma amena i entenedora a la biologia d'aquesta espècie i a

les tècniques de seguiment, dins el marc de l'educació ambiental vertebrada al voltant del voluntariat ambiental. Aportarem, doncs, nous coneixements que permetin millorar la visió crítica del territori i la valorització dels elements naturals. Aquesta voluntat divulgadora i científica es complementa amb l'objectiu de concienciar ambientalment la ciutadania i apostar per la seducció ambiental. El manual respira aquesta voluntat i cerca la complicitat del gruix de lectors i voluntaris. Tot just ara finalitzem la primera de les tres campanyes anuals de seguiment i comencem a rebre les respostes que els grups han articulat al voltant del manual de seguiment i de les sortides formatives: la dirigida pel Dr. Ruiz-Olmo el 24 de novembre al Pont de Muntanyana i el simulacre d'inspecció del 16 de febrer a la Garriga. Aquestes primeres incursions van permetre desvetllar la metodologia que proposem, posar en comú les impressions dels participants vers aquesta i trastejar amb la guia de Seguiment de la Llúdriga per tal que tothom se la fes seva. Comença, doncs, un nou viatge del Projecte Rius que ha de permetre discernir si la conca del Besòs es perfila com un hàbitat idoni pel progressiu retorn de la llúdriga. David Campos i Such Responsable de la Xarxa Besòs


6 ADOPCIONS

DE LA INICIATIVA A L’ACCIÓ

E

n els últims anys, alguns grups han decidit comprometre's en la conservació i millora dels seus trams de riu, a partir d'iniciatives de revalorització de caire ambiental i/o social, amb voluntat d'implicar a tota la ciutadania. És a dir, han decidit adoptar trams de riu. L'Adopció de riu vol dir responsabilitzar-se i involucrar-se en la protecció i conservació d'un o més trams. Es tracta d'una fórmula de custòdia del territori, aplicada a l'àmbit fluvial, que es formalitza amb un acord d'Adopció. Alguns projectes d'Adopció del Projecte Rius són: El Projecte d'Adopció d’Olesa de Montserrat Com es va originar? Amb un acord entre l'Ajuntament d'Olesa, l'Escola Povill, l'Associació Revolució Verda i Projecte Rius per treballar, millorar i preservar el bosc de ribera al Llobregat i donar a conèixer els seus valors i beneficis a la població. Actuacions realitzades L'estudi previ i diagnosi ambiental a càrrec dels alumnes d'ESO de l'Escola Povill i l'Assoc. Revolució Verda. La recuperació d'una bassa a la riera de les Parellades, a càrrec dels mateixos alumnes.

La prova pilot de recuperació de la tortuga de rierol, on van participar els grups i pescadors locals i el CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya). Sortides, plantacions i col·locació de caixes-niu. L'any 2006 es va editar el butlletí L'Areny, que va ser el primer butlletí mediambiental del municipi. Actuacions previstes Es continuarà amb la recuperació de la tortuga de riu autòctona i el manteniment de la bassa. Es preveu editar un nou butlletí de l'Areny i senyalitzar l'itinerari vora riu. Ara també participarà el CEIP Ferrà i Esteva fent inspeccions de riu. El Projecte d'Adopció d’Amer Com es va originar? Amb l'acord entre el Grup Excursionista Esquelles, l'esplai La Teranyina, la Societat Esportiva de Caça d'Amer, l'IES Castell d'Estela, el CEIP Gaspar de Queralt i la Societat de Pesca d'Amer. Els objectius: millorar l'estat de conservació de la riera i recuperar-la socialment. Actuacions realitzades Inventaris de patrimoni, la campanya de difusió i educació ambiental “Un riu viu que riu”, amb neteges populars, caminades, tallers i exposicions fotogràfiques. Anualment se celebren les jornades “Coneguem (i netegem) els nostres rius''.

Actuacions previstes: Senyalitzar del camí vora riu i instal·lar passeres. Aquest any Amer col·labora i participa en la campanya “35 Boscos. Plantem el futur”. El Projecte d'Adopció d’Abrera Antecedents? L'acord d'Adopció entre l'Associació Hàbitats-Projecte Rius, l'Associació Naturalista d'Abrera (ANDA) i l'Ajuntament d'Abrera. L'objectiu: involucrar les entitats locals i la ciutadania en la protecció, restauració i divulgació dels valors del Torrent. Quines actuacions s'han realitzat? Estudis previs, programació de sortides naturalistes, caminades populars i tallers. S'han realitzat neteges i aclarides selectives del camí vora riu. Anualment s'organitzen tallers i un cicle de conferències ambientals a la “Setmana de la Terra”. Actuacions previstes La senyalització del camí i la difusió a les escoles i ciutadania, a més de col·laborar en la campanya “35 Boscos. Plantem el futur”. També s'editarà un nou tríptic del camí del Torrent Gran. El Projecte d'Adopció d’Avinyó Antecedents El projecte “Planificació i dinamització de la riera Gavarresa al seu pas pel terme municipal d'Avinyó”,


7 ADOPCIONS

elaborat pel Grup Ecologista d'Avinyó (GEA) i l'Associació HàbitatsProjecte Rius va començar el 2004. L'Ajuntament d'Avinyó també hi col·labora.

Cànoves, com ara la gestió de quelonis al·lòctons, amb el suport i col·laboració del CRARC i del Projecte Rius, que també va participar amb formacions.

Actuacions realitzades

El projecte de gestió i recuperació de la tortuga de rierol a Martorell

Un procés participatiu amb sessions informatives i sessions de treball, s'ha creat una web i s'ha treballat en altres eines comunicatives per facilitar la difusió i participació en el projecte.

Gràcies a la col·laboració del CRARC, grups locals com Martorell Viu i el suport de l'Ajuntament s'ha iniciat un projecte de recuperació de la tortuga de rierol en el Llobregat al seu pas per Martorell.

I ara? S'ha publicat la proposta de mesures de gestió i queda pendent la sessió de retorn en la que l'Agència Catalana de l'Aigua i els ajuntaments dels municipis implicats presentaran les propostes que s'implementaran.

Estudis previs i de seguiment i una campanya de sensibilització i divulgació local. Per recuperar el bosc de ribera, s'han fet neteges, aclarides selectives i plantacions. També s'han instal·lat passeres per fer el recorregut sencer del “camí del riu” i s'ha repartit un tríptic de l'itinerari del camí del riu. S'han fet caminades per donar a conèixer a la ciutadania el patrimoni natural i arquitectònic de l'entorn. Actuacions previstes Senyalitzar el camí del riu i realitzar el pla de seguiment i manteniment. El Centre Excursionista i el CEIP Barnola participen fent inspeccions de riu. Altres Projectes El Camp de Treball Jove i projecte d'eradicació de quelonis al·lòctons en la riera de Cànoves El Casal de Joves de Cardedeu (CJC) amb el suport de l'Ajuntament, va organitzar el Camp de Treball Jove Internacional d'Estiu, amb activitats de restauració i recuperació ambiental d'un tram de la riera de

El projecte de gestió participada de la Riera de Vallvidrera (Collserola): Aquest projecte no es defineix com un projecte d'Adopció del Projecte Rius, però té punts en comú que expliquem a continuació: Antecedents El projecte va néixer arrel d'un treball publicat pel Dept. d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), on es plantejaven propostes de gestió de la riera de Vallvidrera. L'Associació Hàbitats, el Consorci del Parc de Collserola i la UB van decidir impulsar la creació d'un Consell de gestió participada i portar a terme una campanya que facilités la creació d'una xarxa ciutadana en favor de la riera.

Actuacions realitzades

Projectes futurs La proposta de rehabilitació ambiental i revalorització social de la Riera de Martinet El Grup de defensa fluvial Martinet ha presentat enguany una iniciativa per a la rehabilitació i millora ambiental de la riera de Martinet a Aiguafreda. La Proposta d'actuacions de recuperació i millora de l'entorn fluvial a Dosrius Aquesta iniciativa, impulsada pel grup El Roure, s'inclou en un projecte de recuperació ambiental i paisatgística. Andrea Munita i L’Huissier Responsable d’Adopcions del Projecte Rius


8 FAUNA

CRANC AMERICÀ

A

la Península Ibèrica hi trobem el cranc de riu autòctons Austropotamobius papilles al qual l'espiadimonis ja va dedicar un article. També trobem espècies al·lòctones: Astacus astacus, Procambarus clarkii, Procambarus zonangulus, Pacifastacus leniusculus, Cherax destructor i Astacus leptodactylus. De tots ells, el cranc de riu americà Procambarus clarkii és l'espècie que ha demostrat més èxit adaptatiu. El cranc de riu americà és una espècie introduïda portada des de la conca del Mississippi pensant en cultivar-ne poblacions artificials degut al seu ràpid creixememt. Però els efectes de la seva introducció a rius i basses han estat desastrosos, ja que el cranc de riu americà és portador d'una malaltia anomenada afanomicosi causada pel fong Aphanomyces astaci. El cranc americà portador, es mostra resistent als seus efectes mentre que el cranc de riu autòcton mor a causa de l'afanomicosi. Aquesta malaltia portada pel cranc de riu americà, junt amb la degradació ambiental dels nostres rius i torrents, han portat al cranc de riu autòcton a una situació molt precària que ens permet afirmar que hores d'ara és una espècie amenaçada que sobreviu a dures penes en els trams alts dels rius.

Com podem distingir el cranc de riu americà del cranc de riu autòcton? Una de les característiques més marcades del cranc de riu americà es troba a les plaques del cefalotòrax, parlant en termes col·loquials hem de mirar-li les plaques de l'esquena. Si les dues plaques de l'esquena s'ajunten en una sola sutura es tracta del cranc de riu americà Procambarus clarkii, mentre que si les plaques de l'esquena estan separades i tenen dues sutures es tracta del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes, o bé alguna altra espècie introduïda com el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), amb les plaques de l'esquena separades i amb dos sutures, però que es distingeix de l'autòcton per unes taques blanques que té a la unió de les pinces. Un altre tret diferencial és la coloració: mentre el cranc de riu americà és d'un color roig molt viu quasi grana, el cranc de riu autòcton i el cranc senyal tenen un color terrós i menys cridaner.

Ordre: Decàpodes Família: Cambaridae Nom científic: Procambarus clarkii Nom en castellà: cangrejo de río americano

On i com viu? En tota mena d'aigües continentals (rius, torrents i basses), tolerant molt bé la contaminació de les aigües i la degradació dels espais riberencs. Mostra una certa preferència pels rius i basses de fons fangosos amb molta matèria orgànica. Què menja? Literalment tot el que troba: petits invertebrats, plantes aquàtiques, peixos morts, plantes terrestres i restes de carronyes i detritus de tota mena, tant a dins com a fora de l'aigua. Com es reprodueix? Els mascles posen l'esperma als receptacles seminals de les femelles on pot romandre viable durant diversos mesos. Quan arriba el moment de pondre els ous, la femella s'ajeu sobre un costat, expulsant més d'un centenar d'ous pels oviductes i fecundant-los amb l'esperma retingut. Un cop fecundats aquests ous s'enganxen als pleopodis de la femella. Durant la incubació la femella es mostra agressiva, defensant els ous que porta enganxats a la part inferior de l'abdomen. Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius


9 FLORA

RANUNCLE DE FULLES CAPIL·LARS

Família: Ranunculàcies Nom científic: Ranunculus trichophyllus Nom en castellà: Ranúnculo acuático Altres noms en català: Ranuncle aquàtic

L

a família de les ranunculàcies compta amb gairebé 2000 espècies, la majoria a les regions temperades i boreals. Als Països Catalans en trobem unes 80 espècies d'aquesta família, la majoria d'elles terrestres i algunes d'aquàtiques. Majoritàriament es tracta de plantes herbàcies anuals o vivaces que sovint són verinoses o tòxiques degut als alcaloides i glucòsids que contenen. Podem esmentar com a exemple la tora blava Aconitum napellus que pot ser mortal en molt petites dosis. El ranuncle de fulles capil·lars Ranunculus trichophyllus és un ranuncle de caràcter totalment aquàtic que viu sempre a dins de l'aigua; és fàcil de reconèixer per les seves fulles ramificades com a cabells que, en treure-les de l'aigua, s'agrupen formant com una mena de pinzells.

La seva flor és menuda i de color blanc, amb uns pètals que no toquen els uns amb els altres i que rarament superen els 6 mm. Les fulles, sempre submergides, es caracteritzen pel seu color verd oliva molt intens. Amb qui el podem confondre? Amb altres espècies de ranuncles aquàtics en el que s'anomena subgènere Batrachium. Aquests ranuncles aquàtics són força difícils de diferenciar entre ells. En el cas del ranuncle de fulles capil·lars ens hem de fixar en que no tingui fulles planes convencionals, ja que dins els ranuncles aquàtics és freqüent el que s'anomena heterofíl·lia on trobem fulles capil·lars (com cabells) submergides i fulles planes flotants, de limbe força ample i lobat, dins la mateixa planta.

hederaceus). -Fulles planes amb lòbuls i fulles com cabells dins la mateixa planta: Ranunculus tripartitus o bé ranuncle aquàtic Ranunculus aquatilis. Cal esmentar que Ranuculus aquatilis és una espècie molt variable que, segons la Flora dels Països Catalans, presenta fins a 5 subespècies. -Fulles totes com cabells: Ranunculus trichophyllus o ranuncle de fulles capil·lars espècie a la que dediquem aquest article. Quan el veurem en flor? Les seves flors blanques i menudes les podem veure florides des del mes de març fins ben bé el mes de novembre. On el podem trobar? Arreu del Principat, des del Pirineu fins les comarques tarragonines, tot i que manca a les terres del Baix Ebre i el Montsià.

Per tal d'aclarir la diferenciació dels ranuncles aquàtics que viuen dins l'aigua podem fer servir la següent clau:

Prefereix les aigües estagnants o bé de corrent lent, tant a la terra baixa com a l'estatge montà. El podem trobar en alçades que van des del nivell del mar fins als 1600 metres.

-Fulles totes elles planes i lobulades semblats a l'heura: ranuncle de fulles d'heura (Ranunculus

Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius


10 ELS GRUPS

CONEGUEM ELS GRUPS Carmina Graells i Elisabet G. Bordas Ja fa més de 8 anys que prenem les dades, dues vegades per any, d’un tram prou significatiu del riu Ripoll al seu pas pel terme de Sabadell. Vam començar amb alumnat des dels nostres respectius instituts i hem acabat fentho nosaltres a nivell personal. En aquest període l’aspecte morfològic del riu, en el nostre tram, ha variat poc. En canvi, les característiques físico-químiques de l’aigua han millorat força, però el més significatiu ha estat la major diversitat de fauna, especialment macroinvertebrats, peixos i ocells.

Carme i Lluís d’Amer Si el riure és fruit de l’alegria i la felicitat, fem riure el riu. Si el riu riu, és que és feliç i l’alegria s’encomanarà a tot el que l’envolta, nosaltres inclosos. Mentrestant donem raons al riu per ésser feliç. Ens ho agrairem. Quan aconseguim l’enamorament de la gent de la nostra vila i els nostres rius i rieres, ja no caldrà la intervenció decidida i feixuga de cap grup de voluntaris. Mentrestant, seguirem fent de “Celestines” o “Cupidos”. És un goig haver treballat aquests anys amb el Projecte Rius.

entitats col·laboradores Departament de Medi Ambient i Habitatge, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Agència Catalana de l'Aigua, Aigües Ter Llobregat, Departament de Treball, Fundació Territori i Paisatge, Caja de Ahorros del Mediterraneo i Caixa Terrassa.


11 ELS GRUPS

DEL PROJECTE RIUS IES Eugeni Xammar Els alumnes de 1r d’ESO de l’IES Eugeni Xammar de L’Ametlla del Vallès realitzen les inspeccions al torrent del Barder. Es tracta d’un petit rierol a tocar del centre en el què, malgrat l’escàs cabal aportat, podem trobar una abundant vegetació de ribera i, a la darrera campanya, alguna cria d’amfibi (concretament d’un tritó). Posteriorment a la inspecció han de presentar un treball-resum que serveix de complement als seus estudis de ciències naturals.

Escola Sagrat Cor de Jesús Hem viscut moltes experiències en totes les inspeccions fetes al llarg d'aquests anys: observem el nostre entorn, mesurem el cabal del riu, analitzem l'aigua, recollim mostres i ens conscienciem del respecte i la conservació del medi ambient. Aquest any el grup de 5è de primària hem realitzat una nova proposta: observar uns crancs que hi havia a la vora del riu.


12 INFORME ANUAL

INFORME ANUAL‘07 Presentació El passat 2007 va ser motiu de celebració pels 10 anys del Projecte Rius. Deu anys des que un grapat de grups de voluntaris van començar a inspeccionar rius i des de llavors aquest nombre ha anat creixent, així com la millora dels rius catalans. Els resultats que vam presentar en aquest informe es van elaborar a partir de les dades de camp que els grups de voluntaris del Projecte Rius van prendre al llarg de les campanyes de primavera i tardor, i que es van realitzar al llarg del 2007. Les dades incorporaven els comentaris i suggerències de Maria Rieradevall, profesora titular del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, a qui agraïm l'assessorament. Cada any, els grups de voluntaris realitzen dues campanyes d'inspecció on, en cada una d'elles, els grups prenen dades de paràmetres que són de fàcil mesura i comparables. La inspecció de riu es basa en tres parts; la primera

consisteix en una inspecció bàsica del riu, on els voluntaris fan una descripció general del tram de riu de 500m del qual es cuiden. La segona part, consisteix en l'anàlisi dels col·lectors, en el cas que hi siguin presents. I finalment, la tercera part de la inspecció es basa en l'estudi de l'ecosistema aquàtic, on s'analitzen les característiques físiques, químiques i biològiques de l'ecosistema. Des del Projecte Rius facilitem a tots els voluntaris aquestes tasques, tant per l'assessorament tècnic com per l'aportació dels materials necessaris.

per a conservar els nostres rius, i s'han obtinguts resultats tan inesperats com poder veure com la llúdriga tornava a la conca del Besòs o descobrir nàiades en un dels torrents del Cardener, a la conca del Llobregat. És en aquest sentit, doncs, que els rius han estat els beneficiaris de les nostres accions, ja que en deu anys, a part de vetllar pel seu estat de salut, també hem desenvolupat diversos projectes d'adopció de riu on s'han recuperat camins vora riu, col·locat passeres, restaurat basses i realitzat reforestacions i neteges de lleres.

Una visió global Si analitzem les dades que els voluntaris han obtingut al llarg d'aquests darrers deu anys, podem observar que l'estat de salut dels rius ha millorat de forma tímida però generalitzada. Tot i que els canvis no han estat significatius, a nivell local es detecten millores puntuals en molts dels rius inspeccionats. Però val a dir que ha estat gràcies a la tasca realitzada per tots, així com també a la sensibilització creixent

Totes aquestes accions han desembocat en una millora i conservació dels espais fluvials, així com també han apropat la ciutadania al riu fomentant, d'aquesta manera, la custòdia del territori. Com a objectius més immediats a desenvolupar en els propers deu anys, ens marquem com a prioritari el fet que cada cop hi hagi més persones que es cuidin de la terra i que, per tant, es portin a terme més projectes d'adopció.


13 INFORME ANUAL

Resultats de participació El nombre de grups que formen part del Projecte Rius ha augmentat de forma contínua al llarg dels darrers anys. Durant l'any 2007 s'han fet 83 grups de voluntaris nous que han realitzat inspeccions en les diferents conques catalanes. Quant a la tipologia dels grups, cal descatar que el 26% dels grups del Projecte Rius són particulars (famílies, grups d'amics,...). El 24% dels grups de voluntaris són membres del món educatiu (escoles de secundària i primària) i, en darrer lloc, el 15% dels grups són associacions (ecologistes, AAVV, centres excursionistes,...). Pel que fa a la participació per demarcacions, donat que la demarcació de Barcelona és la que compta amb més grups de voluntaris també fa que hagi estat la demarcació amb més participació. De forma general, però, cal dir que la participació ha augmentat de forma proporcional a la seva població en totes les demarcacions del territori català però sobretot a la demarcació de Lleida. En la participació per conques s'ha observat un augment del nombre de voluntaris a la conca del Segre, com a resultat de les campanyes de difusió del projecte que s'han portat a terme en aquesta demarcació durants els anys 2006 i 2007. Les conques del Llobregat i del Besòs és on es detecta una major participació (major nombre de voluntaris que responen).

Finalment, i en referència a la participació per campanyes, s'ha obtingut major nombre de respostes durant la campanya de primavera (55%) que durant la de la tardor (45%). I pel que fa a la participació per conques, a la primavera, els grups que han participat més han estat els de la conca del Besòs (30% de respostes) mentre que a la tardor han estat els de la conca del Llobregat (28% de respostes). El nombre de respostes a la tardor ha estat menor, fruit de la manca de pluges en molts rius. Resultats de qualitat En base a la participació dels grups de voluntaris, el 46% dels rius catalans presenten primers símptomes de malaltia, la majoria dels quals es troben a les conques del Llobregat i del Besòs. El 26% es troben en bon estat de salut (principalment a la conca del Ter) i el 21% estan malalts, aquests darrers localitzats a les conques del Llobregat i del Besòs. Quant al nombre de rius greus o molt greus, només són un 3% i un 4% respectivament. Analitzant les dades per campanyes, es pot observar que, tant per l'index de qualitat de l'aigua com per l'índex de

qualitat del bosc de ribera, les dades han estat similars. Això ha estat degut a la poca variabilitat metereològica que ha tingut lloc durant l'any 2007. Si fem l'anàlisi per conques, ens trobem que a la conca del Llobregat, del Besòs i del Segre la majoria dels rius presenten primers símptomes de malaltia mentre que a la conca del Ter, la majoria del rius inspeccionats es troben en bon estat de salut. Finalment, i pel que fa a la qualitat del bosc de ribera, el 55% dels rius inspeccionats presenten un bosc de ribera amb alteracions importants, els quals es troben principalment a la conca del Llobregat. El 33% dels boscos de ribera analitzats es troben en bon estat de salut, concentrats principalment a la conca del Besòs i del Segre i, finalment, només un 12% dels rius inspeccionats presenten un bosc de ribera molt degradat, sobretot a les conques del Llobregat i Besòs. Elena Rallo i Solà Equip tècnic del Projecte Rius


14 ASSOCIACIÓ HÀBITATS

ENCETEM LA SEGONA DÈCADA SAC Seguiment d’Amfibis de Catalunya

D

esprés d’un 2007 carregat de celebracions comencem una nova dècada des de l’Associació Hàbitats. A partir d’ara el repte està en mantenir les ganes i les energies per continuar fent la feina ben feta. Enguany, l’entitat compta amb un pla director que pretén fer de guia pels projectes i accions en els propers 2 anys (2008-2009). Al llarg del 2007 es van iniciar dos projectes nous dins l’entitat; el Projecte Boscos de Muntanya i el Projecte de Seguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC). Ara esdevé necessari endreçar i prioritzar totes les iniciatives que s'estan duent a terme. Així doncs, l’Associació Hàbitats inicia any amb tres iniciatives ben diferents però, això sí, basades totes en el voluntariat ambiental i la conservació dels espais naturals. El Projecte Boscos de Muntanya, basat en la idea de l’ entitat suïssa Bergwald Projekt, té l’objectiu d’apropar les persones als boscos per tal de conèixer, a través de la vivència més directa, el seu funcionament i la seva gestió. Després de l’èxit de participació i desenvolu-

pament de la prova pilot realitzada l’estiu passat al Pallars Sobirà, aquest estiu es faran 4 tandes de 12 participants per tal que més persones puguin conèixer i viure el bosc de manera directa.

l’entitat que impliqui a socis, voluntaris i col·laboradors per tal de fer una diagnosi i potenciar els aspectes democràtics i participatius de l’entitat per enfortir-la i seguir avançant entre tots.

El projecte de Seguiment d’Amfibis de Catalunya, que es realitza conjuntament amb Adianthus, la Fundació Emys i la Universitat de Barcelona, compta ja amb una metodologia testada i amb resultats que permeten veure com evolucionen les poblacions d’amfibis en el nostre territori.

També cal destacar les sinergies amb d’altres entitats que s’estan duent des de l’ Associació Hàbitats. Començant per totes les entitats que formen part de la Xarxa Projecte Rius, per tal de treballar conjuntament entre els diferents Projecte Rius d’arreu de la Península Ibèrica i millorar entre tots pel que fa a metodologies i noves propostes. Actualment ja són 6 els territoris on s’està implantant el Projecte Rius: a Galícia de la mà d’ADEGA, a Cantàbria des del CIMA, a la conca del Xúquer des de la Fundació Limne i a Madrid des de l’Asociación Territorios Vivos.

I finalment el Projecte Rius, que es consolida i inicia any amb noves propostes: l’elaboració d’un nou Manual d’Adopció de Rius que s’està realitzant de forma participativa, el nou Projecte de Seguiment de la Llúdriga a la conca del Besòs o la nova línia de treball amb les empreses a través del voluntariat corporatiu són algunes de noves línies de treball d’aquest 2008. Amb els diversos projectes, el nombre de socis i el nombre de voluntaris ha crescut considerablement al llarg dels darrers mesos, cosa que ens ha animat a començar a elaborar un pla de participació de

L’associació es va enfortint amb el pas dels anys , madurant i dotant-se de més eines per tal de tirar endavant noves iniciatives i continuar treballant per apropar les persones al territori. Sílvia Gili Gerent de l’Associació Hàbitats i Coordinadora del Projecte Rius


15 OPINIÓ

FRANCESC ASPERÓ*

L

a idea de fer participar activament els membres i alhora voluntaris del Projecte Rius (PR) en activitats complementàries al parell d'inspeccions anuals que bona part de vosaltres coneixeu, em sembla una idea molt encertada. Faig aquesta afirmació perquè, com a membre i portaveu del Grup de Recerca Ambiental Meditèrrania (GRAM) de la Universtitat de Barcelona (probablement un dels darrers grups d'entrada en el PR), he pogut comprovar de primera mà la pila d'actes i activitats interessants que organitza l'entitat; activitats a través de les quals cerca comunicar arreu el seu propi projecte, i així mateix difondre d'una manera activa els valors ambientals i també socials que promou per mitjà d'activitats complementàries (xerrades, sortides naturalistes i trobades, entre d'altres).

seu entorn”. La pregunta que ens sorgeix a la majoria és, com fer-ho? Doncs ras i clar, endinsant-nos en el medi fluvial per desenvolupar-hi accions concretes amb la condició que siguin respectuoses amb l'entorn. Per sobre de tot, crec que la clau de l'èxit del PR rau en la base, és a dir, a promoure el compromís social de la població per emprendre accions directes i concretes sobre els espais fluvials del Principat. Aquest contacte tan immediat transmet coneixements i, per tant, satisfacció de conèixer millor llocs propers però sovint llunyans; crea i forja sensibilitats territorials a partir d'un substrat comú que és “el riu”; i en definitiva contribueix a fomentar una societat civil més crítica amb el seu entorn i, de manera més extensiva, crítica amb la resta del territori.

De manera que, connectant amb el que apuntava a l'inici, el fet de fer sentir la veu dels grups de voluntaris per als mateixos voluntaris, i fer-ho en aquest cas a través del fil conductor d'una revista (l'Espiadimonis) és, des del meu parer, positiu i constructiu per fer avançar el projecte entre tots plegats. El GRAM, grup al qual estic vinculat professionalment, està dedicat a la investigació hidrològica, edafològica i d'erosió, ecologia del foc i gestió forestal en ambients mediterranis. De manera que una de les nostres àrees de recerca concorda perfectament amb l'objecte de treball i difusió del PR. Quan el setembre passat vàrem entrar en contacte amb l'equip del Projecte (concretament amb la Sílvia Gili) i ens van explicar detalladament els objectius i filosofia del Projecte, de seguida ens vàrem engrescar a participar-hi. En el nostre cas, aprofitarem l'àrea d'estudi del grup a les Gavarres, dins de la conca de l'Onyar, per inspeccionar tres trams fluvials (l'alt, el mitjà i el baix) amb usos del sòl força diferenciats. Em sembla, personalment, molt interessant el Projecte d'Adopció de Rius, que es presenta com un exercici de custòdia real del territori amb els objectius de conservació i millora “exhaustiva i decidida del riu i el

Per acabar, voldria animar els prop de 700 grups de voluntaris, de base militant i solidària, escampats arreu de la geografia catalana (i també els del País Valencià, Andorra, Galícia, Madrid i Cantàbria) a continuar aquest camí que un dia us vàreu animar a emprendre. Perquè els nostres torrents, rieres i rius són trossets de territori plens de vida. Trossets de vida de cadascú de nosaltres. I això fa que la seva cura sigui responsabilitat meva, teva, de tots plegats. Francesc Asperó i Masachs Voluntari del Projecte Rius


16 FES-TE’N SOCI@

NO ET QUEDIS AL MARGE!

D

es del Projecte Rius s'està treballant per consolidar la feina feta durant aquests 10 anys, donar un salt qualitatiu en els projectes engegats i tirar endavant nous projectes. El 2007 va suposar un gran pas endavant per a l'entitat en diversos sentits. Amb el desè aniversari es va encetar el canvi d'imatge corporativa, es van iniciar nous projectes, es van millorar els materials (noves làmines identificatives), es va implantar el sistema GIS, s'ha incrementat la plantilla de l'equip tècnic, etc. Totes aquestes actuacions han de millorar la qualitat del servei i de la formació que oferim als voluntaris amb els que treballem plegats per a la conservació dels espais fluvials Enguany, es continuarà en aquesta línia: s'està treballant en el nou manual d'adopció, s'iniciarà la tasca de revisió del manual d'inspecció, es reeditaran les fitxes de macroinvertebrats i del bosc de ribera. Aquesta millora no es pot assolir sense la col·laboració dels grups, ja que sou la base del Projecte Rius. Aquesta col·laboració pren la forma de la vostra tasca com a voluntaris però és necessària també en l'assoliment d'una major autonomia financera.

Amb una col·laboració anual de 30€ (menys de 10 cèntims al dia) contribuïu a la marxa dels projectes, a la compra del material d'inspecció, a la edició i distribució dels materials i a les sortides formatives de les que gaudiu durant tot l'any.

A banda, gaudiu d'un seguit de beneficis: Teniu dret a fer sentir les vostres opinions en les assemblees de socis i altres drets reconeguts pels estatuts de l'Associació. Teniu a l'abast totes les activitats del projecte i participeu en el desenvolupament de nous projectes. Podeu gaudir d'avantatges i promocions en botigues i serveis d'interès.. Rebeu semestralment els materials d'inspecció. Rebeu el butlletí Espiadimonis.


17 ESQUITXOS

CONCURS ESQUITXOS 2008 L'Associació Hàbitats – Projecte Rius va organitzar en el 2007, any del seu desè aniversari, el concurs fotogràfic “Esquitxos porta'ns el teu riu”. Des de l'entitat ens hem de felicitar per la bona acollida del concurs. Es van rebre 97 fotografies d'uns 35 participants diferents, amb un alt nivell de qualitat. El dia 26 d'octubre de 2007 es van atorgar els premis. David Tapias Baqué, president de l'Associació Hàbitats, va lliurar els 3 primers premis corresponents a les següents fotografies: 3r premi “ Río Rojo” del fotògraf Francisco de Paula que va rebre una targeta de memòria i un premi en metàl·lic de 200 € 2n premi “Ebremazònia” del fotògraf Joel Messas que va rebre uns prismàtics i un premi en metàl·lic de 400 € 1r premi “Miratges de colors” del fotògraf Ferran Aguilar, que va rebre un trípode i un premi de 600 €. Donat l'èxit es planteja tornar a convocar el concurs de fotografia. L'Esquitxos 2008 tindrà com a objectiu captar la PRESÈNCIA: imatges de la relació entre la societat i els rius.

Un cop més volem que aneu al riu a captar les vostres imatges! El concurs pretén que amb les vostres fotografies es reflexi la relació que ha tingut i té la societat amb els seus cursos fluvials. Volem que les vostres càmeres siguin testimoni de la interacció entre l'ésser humà i l'aigua, que es capti aquesta intensa relació que ha donat tot tipus de manifestacions, tant positives com negatives i ... neutrals? Amb el vostre ull fotogràfic volem obtenir un ventall d'imatges que retratin els efectes, impactes, beneficis, situacions, espais o elements que ha deixat la PRESÈNCIA de l'ésser humà al costat dels rius, l'aprofitament d'uns i altres, els contactes i senyals que s'hi han imbricat i es continuen veient. Com la PRESÈNCIA de l'un al costat de l'altre, ha tingut una influència en l'evolució singular de cadascú. Amb el vostre esforç crític i artístic segur que obtenim un conjunt d'imatges que es presten a la reflexió. Aquesta reflexió també volem que sigui compartida. Una selecció de les millors fotografies formarà part d'una exposició que tindrà lloc en l'últim trimestre de l'any on volem que es faci palesa la intensitat de la convivència entre els rius i la humanitat. + informació: www.projecterius.org

presència societat i rius


18 TERRITORI

EL XÚQUER

E

l Xúquer és un riu de la Península Ibèrica, situat en l'est d'Espanya. Té una longitud de 497,5 km, travessa les províncies de Conca, Albacete i València, i desemboca en el mar Mediterrani. Naix a 1.700 metres, en la vessant meridional del turó de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naixement del riu Corb (conca del Tajo), del Guadalaviar o Túria i del propi Tajo, en la Serralada Ibèrica, i mor en la població de Cullera. La Conca del Xúquer posseïx un elevat valor ecològic i social. La fertilitat de les riberes d'esta conca ha sigut motiu d'una gran ocupació humana des de molt antic, de forma que la vegetació ripícola ha sofrit agressions més o menys lentes i més o menys fortes però constants des de temps immemorials, fins a arribar a la situació actual de la seua pràctica inexistència, especialment en la província de València. Les zones de muntanya conserven mostres de vegetació en cert estat de conservació, particularment en els grans rius Xúquer i Cabriel, però són àrees on, de forma natural, la vegetació de ribera té poca entitat, al ser valls estretes i no existir normalment planures d'inundació.

“la Conca del Xúquer posseïx un elevat valor ecològic i social” Els terrenys propis d'estes estan ocupats per l'agricultura, que es manté en les mateixes marges dels rius gràcies a tot tipus de canalitzacions i defenses que convertixen als rius en mers canals sense vida. S'estima que gran part de la vegetació natural de ribera està desapareixent, amb la conseqüent degradació dels corredors ecològics, els rius. Pel que fa a la qualitat de les aigües, el riu Xúquer presenta una molt bona-bona qualitat fins a la ciutat de

Conca. Des d'ací el riu va disminuint la seua qualitat fins passats uns quilòmetres després d'Albacete, on la qualitat de les aigües torna a ser molt bona-bona fins a abastar els voltants d'Alzira, on torna a disminuir a causa de les indústries alimentàries, conserveres, de papers i tints. Pràcticament tots els afluents del riu Xúquer, tenen una qualitat de les aigües per davall de bona, a excepció del riu Cabriel, el qual presenta una bona qualitat en pràcticament tot el seu curs. Els factors d'alteració en la conca del Xúquer que ocasionen un deteriorament de la qualitat de les seues aigües i una pèrdua de biodiversitat són: Agricultura. L'agricultura, molt antiga en les fèrtils riberes del Xúquer i els seus afluents, és la causa principal de la situació de generalitzada degradació descrita anteriorment. Els cultius han anat guanyant terreny als rius a poc a poc fins a reduir-los al mínim imprescindible. Regulació de canals. La conca del Xúquer té 10 embassaments, que produïxen greus efectes sobre la fauna a causa de les oscil·lacions dels cabals. Canalitzacions. El règim torrencial i molt irregular dels rius d'esta conca ha propiciat també la construcció d'obres de canalització i defensa contra avingudes, les quals no sempre tenen el resultat desitjat.


19 TERRITORI

el Xúquer en dades Llargada: 500 km Altitud del naixement: 1.506 m Cabal mitjà: 49 m³/s Àrea conca: 23.000 km² Naixement: Ojuelos de Valdeminguete Desembocadura: Mediterrani Territoris de la conca: Aragó, Castella-la Manxa i al País Valencià: Vall de Cofrents, Canal de Navarrés, Ribera Alta i Ribera Baixa

El principal afluent és el Cabriol, però també en destaquen el Magre i el riu d'Albaida, amb els seus afluents Cànyoles i el riu Clarià. Queda embassat en dos grans pantans, el de Tous (Ribera Alta) i el d'Alarcón (Castella – la Manxa). Font: Viquipèdia - L’enciclopèdia lliure-

“Els cultius han anat guanyant terreny als rius fins a reduir-los al mínim” Plantacions de xops. Les plantacions de xops híbrids (Populus x euramericana) són abundants en esta conca i es van implantant en terrenys on antigament es cultivava o en els no aptes per a cultius agrícoles. Extraccions d'àrids. És una activitat alteradora important que afecta principalment a les rambles. Activitats esportives. El fet d'existir moltes rambles, propicia la seua utilització esportiva amb vehicles totterreny, el que ocasiona una greu afecció sobre estos ecosistemes. Abocaments. Són habituals els vessaments de tot tipus, en particular dels residus sòlids a les rambles, que produïxen grans sinistres en èpoques d'avingudes. Des de la Fundació Limne, entitat que està impulsant Projecte Rius en gran part de la Comunitat Valenciana i en territoris limítrofs amb esta (Albacete, Conca i Terol), pensem que és fonamental crear una consciència respectuosa amb els ecosistemes fluvials, per poder protegir-los, conservar-los i recuperar-los.

Per la qual cosa creiem fermament en la necessitat d'impulsar i aplicar Projecte Rius en el nostre àmbit d'actuació, tal com des d'altres territoris (Catalunya, Galícia, etc.) s'està realitzant des de fa més de 10 anys, obtenint-se excel·lents resultats: altes quotes de participació i un major nivell de conservació i millora dels ecosistemes fluvials. Sales Tomàs i Pons, gerent de la Fundació Limne


20 SINERGIES

PROYECTO RÍOS CANTABRIA La coordinació del Projecte a Cantàbria.

lligats al medi aquàtic, tal com demanda la DMA.

A Cantàbria la coordinació del Proyecto Ríos es realitza a través del Centro de Investigación del Medio Ambiente (CIMA), organisme autònom dependent de la Consejería de Medio Ambiente.

Altres activitats d'educació ambiental estan lligades als Centre de Visitants o a l'Observatori Astronòmic que la Conselleria posseïx en diverses localitats de Cantàbria.

Des del CIMA es desenvolupen, a més, diversos projectes d'educació ambiental i participació ciutadana com ara: L'Agenda 21 local que, a través de la Xarxa Local de Sostenibilitat de Cantàbria, agrupa a 82 ajuntaments (dels 102 existents a Cantàbria) i 3 mancomunitats, la qual cosa suposa el 94,6% de la població càntabra. L'Estratègia d'Educació Ambiental de Cantàbria, dissenyada per un centenar de col·lectius socials en el 2002 i que en el 2006 va ser aprovada per la Conselleria de Medi ambient. El Centre de Recursos per a l'Educació Ambiental, en conveni amb l'Associació per a la Promoció de l'Educació Ambiental (APEA), des d'on es dóna formació i recursos educatius als educadors ambientals i a la població en general. L’Oficina de Participació Hidrològica de Cantàbria (OPHIC), és el canal a través del qual la societat de Cantàbria intervé en la planificació de la gestió de l'aigua i dels ecosistemes

Enmig d'aquest panorama de recursos i activitats sorgeix l'interès pel Projecte Rius, per a cobrir una demanda en voluntariat ambiental predita per l'Estratègia d'Educació Ambiental i una oportunitat més per a assegurar l'educació ambiental i la participació ciutadana en ecosistemes fluvials. En paraules del Director del CIMA, Juan Carlos Guerra: “era una necessitat, volíem crear un espai d'intervenció ciutadana que tingués, com a eix fonamental, el compromís que posseeix la figura del voluntari”. Per aquesta raó el CIMA va signar al gener del darrer any un conveni de col·laboració amb l’Associació Hàbitats, per a adaptar i aplicar el Projecte Rius a la realitat de Cantàbria. La particularitat administrativa El Proyecto Ríos a Cantàbria presenta una peculiaritat enfront del conjunt d'experiències germanes desenvolupades a Catalunya, Galícia, Madrid o País Valencià. Aquí l'impuls sorgeix des de la pròpia administració autonòmica, con-

Proyecto Ríos Cantàbria 942 108 448 / 666 435 686 proyectorios@medioambientecantabria.com www.proyectorioscantabria.com Centro Investigación del Medio Ambiente Avda. Rochefort sur mer s/n 39300 Torrelavega Cantabria

cretament des de la Conselleria de Medi ambient. Això podria ser objecte de crítica per part del col·lectiu més conservacionista, ja que pot semblar poc oportú el fet que sigui el propi organisme gestor del recurs, al que es responsabilitza sovint dels problemes que es puguin detectar en els rius, qui coordini la tasca dels voluntaris. Aquest aparent escull s'ha solucionat, tal com comentava abans, a l'integrar el Proyecto Ríos en les accions d'educació ambiental i participació ciutadana dirigides des del CIMA. A part dels objectius inherents al Projecte, des del CIMA ens en plantegem un de molt clar, que és realitzar una tasca de mediació per a la resolució dels conflictes i


20 SINERGIES

problemes, socioambientals, que pateixen els nostres rius. Tot això partint dels principis essencials de l'educació ambiental, com la formació i capacitació de la ciutadania en la identificació dels problemes ambientals i la proposta d'eines per a contribuir a la seva resolució. També aquesta situació aporta avantatges, no només des de la dotació de mitjans (sense oblidar la responsabilitat de tractar amb partides de diners públics) sinó, sobretot, pel canal obert a la informació i comunicació directa entre el voluntari i la pròpia administració. L'engegada del projecte A l'hora d'engegar el Proyecto Ríos hem hagut d'adaptar els materials de Catalunya a la nostra realitat. El treball ha estat dur, sis mesos de feina per part d'una dotzena de persones (la meitat d'ells desinteressadament) que han elaborat, qüestionat i revisat els textos, metodologies i il·lustracions afegides. Aquestes tasques d'adaptació han consistit en: la traducció del català al castellà, l'elecció d'espècies més pròpies de la realitat cantàbrica, el lleuger canvi en alguna metodologia, la verificació en camp, la creació de noves il·lustracions, desenvolupament del portal web, el disseny dels materials…això ha significat moltes hores de plantejaments i discussions, per a tenir al final un material que creiem respon a la filosofia del Proyecto Ríos, és a dir, que sigui accessible per a tothom i que mantingui un cert rigor científic.

El resultat és un manual de camp i 22 fitxes d'identificació d'espècies: des de plantes flotants fins a macroinvertebrats, passant per arbres, rèptils o espècies al·lòctones, a més del portal web i altres materials idèntics als originals de Catalunya.

conques importants de Cantàbria, tant en les deu que aboquen al Cantàbric, com la de l'Ebre i la del Duero. A més s'ha de destacar l'entusiasme dels grups, amb moltes ganes de seguir formantse i d'entrar als rius.

Activitats i expectatives

Una altra de les activitats previstes en aquesta primera campanya d'inspecció de primavera és la celebració d'una “romería fluvial” que se celebrarà a principis d'estiu, on ajuntarnos tots els voluntaris i realitzar un acte lúdic – cultural, de confraternització i comunicació, amb l'objectiu clar de conèixer-nos, crear teixit social i gaudir d'una jornada en alguna ribera de Cantàbria. Estaríem encantats, a més, de comptar amb la presència de voluntaris d'altres llocs de l'estat.

Des de la presentació pública a la ciutadania, el passat 14 de febrer, fins a l'actualitat s'estan realitzant diverses jornades englobades en el primer cicle formatiu, a càrrec de ponents que col·laboren amb el projecte: xerrades sobre peixos, amfibis, invertebrats o flora estan sent les primeres activitats i, de nou, la resposta és fantàstica, una mitjana de cent persones per jornada. També s'estan signant els documents de compromís i en l'actualitat més de 60 grups ja s'han compromès amb el Projecte, xifra que augmenta dia a dia. Paral·lelament, van triant els seus trams, dispersos ja per totes les

Sergio Tejón García Coordinador de Proyecto Ríos Cantàbria


22 L’ENTREVISTA

Jesús Soler President del Grup de Defensa del Ter

“VOLEM ACOSTAR LA GENT AL RIU” Per què neix el Grup de Defensa del Ter? EL GDT va néixer com a resposta natural a la indignació davant l'estat del riu Ter. L'any 1976 hi hagué una gran mortalitat de peixos que va encendre els ànims de la gent. Sense pretendre-ho d'entrada, el GDT ha realitzat grans accions. Segurament una de les grans victòries va ser la denúncia a Puigneró pel cas de la Riera del Sorreigs. El GDT va denunciar l'empresari i el van condemnar a presó. Va ser, sens dubte, una fita important ja que, a més, la sentència va anomenar el GDT com a garant de la recuperació de la riera. Va ser amb les denúncies pel cas Puigneró que vaig començar a implicar-me amb el GDT, fent tasques d'assessorament. Què destacaries d'aquests anys de lluita del GDT? Crec que una de les coses que es van escriure als estatuts en el moment de la fundació del GDT va ser que l'entitat es dissoldria quan la gent es pogués tornar a banyar al riu. De fet ara hi ha gent que s'hi banya però més com acte d'heroïcitat que de plaer. El nostre objectiu ha estat i és tornar a acostar la gent al riu, que de sempre havia estat l'eix del lleure

dels pobles riberencs. A Manlleu hem aconseguit algunes coses importants, l'Embarcador que vam tirar endavant dels del GDT, l'impuls del Museu Industrial del Ter o el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis han ajudat a que la gent torni a mirar el riu. Una altra iniciativa ha estat el camí vora ter. És un itinerari molt bonic que permet redescobrir la bellesa del Ter. Estem entestats en que la gent entengui que viure vora del Ter és una gran sort.

Jesús Soler

Quina valoració feu de l'evolució dels rius a casa nostra? Quina és la tendència?

1954 - Manlleu. President del Grup de Defensa del Ter des de l’any 2005. Treballa com a químic i és pare de dues criatures d’onze i tretze anys, a qui ja ha encomanat la passió cap al riu Ter.

En general hem millorat molt amb els rius de tota Catalunya, però no podem perdre de vista que veníem del fons del fons. Els anys 70 van ser dramàtics per als nostres rius.

L'altre problema té a veure amb la quantitat. Si bé la qualitat de les aigües ha millorat, cada dia hi ha més problema amb els cabals. Aquest fet sí que serà difícilment millorable.

Sense anar més lluny s'han instal·lat depuradores, que anys ençà eren impensables.

Quan algú comença a consumir aigua no acostuma a deixar de ferho. A més, el canvi climàtic ja incideix, minvant els cabals: és un efecte gradual però inexorable.

No som on volíem, ni de bon tros, però tampoc podem obviar que hi ha hagut una evolució notable. Falta molt per fer i potser haurem d'acabar assumint que mai els rius recuperaran el seu estat natural, ja que l'acció humana hi deixa petjada. Però, malgrat tot, encara hi ha moltes coses a fer.

Com valoreu des del GDT les polítiques que s'estan seguint a Catalunya en matèria de gestió de l'aigua i dels espais fluvials? Des del meu punt de vista mai hi havia hagut a Catalunya una política tan d'acord amb el que pensem des del GDT com fins ara.


23 L’ENTREVISTA

Aquest és el nostre somni des dels anys 70. Caldrà veure si s'acaba acomplint o no, però la base hi és. S'ha obert un procés participatiu molt exitós i això ha de donar a la llarga bons resultats. Amb la DMA no sols opina de l'aigua qui se n'aprofita, sinó també aquells qui l'estimem. Què adreçaries als centenars de grups de voluntaris i voluntàries que treballen al voltant del Projecte Rius? Sense anar més lluny, es va aprovar un Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, derivat de l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua a casa nostra. Doncs vam reconèixer la importància d'aquest pla, tot donant-los un premi des del GDT. Sembla que s'estan tenint en compte els principis de la Nova Cultura de l'Aigua. Qui dirigeix l'Agència Catalana de l’Aigua està en aquesta direcció. El Projecte Rius i el GDT han treballat des dels orígens colze a colze per millorar els espais fluvials. Quin creus que és futur d'entitats com les nostres? Això ens preguntem sovint des del GDT. Té futur l'ecologisme? Al seus orígens sembla que sí, però ara tothom es reivindica com a ecologista i això ha devaluat el potencial de les entitats ecologistes. Sovint s'assenyala les entitats ecologistes com a sonades. Ens tracten com si estiguéssim bojos.

Malgrat tot, sí, el moviment ecologista ho tenim difícil però som necessaris. La nostra feina és destriar el gra de la palla. Cal demostrar que no és ecologisme tot el que se’n reivindica. Ara tothom és ecologista i ens estem carregant els rius, la terra i el planeta a una velocitat brutal. Crec sincerament que el Projecte Rius es troba en aquesta situació. No tinc clar com s'ha de fer però cal desenmascarar els que jo en diria "ecologistes del capital" són professionals de la disfressa i es posen en cada moment el vestit que més ven. Nosaltres, al nostre favor tenim imaginació, bona voluntat i la raó. Quina lectura en feu des del GDT de la Directiva Marc de l’Aigua? Per una cop a la vida, aquesta directiva ens obliga a complir coses. La Directiva Marc podria anar més enllà però és un punt d'inflexió claríssim en la gestió de l'aigua. S'assumeix per primer cop que és prioritari preservar l'estat ecològic.

A mi m'agrada parlar des del cor. Als voluntaris els vull dir que estimin el riu. Viure d'acord amb la terra i amb l'entorn, amb harmonia, és l'únic que pot fer feliç.

“Al nostre favor tenim imaginació, bona voluntat i la raó” El que es fa des del Projecte Rius d'adoptar un tram de riu, estimarlo i adonar-se de l'espectacle de la natura a prop del rius, és genial. I sí que existeix la felicitat. Està feta de "felicitadetes" i en podeu trobar moltes, amagades rera cada fulla de vern, sota cada còdol o espurnejant al mig del corrent del riu...Descobrir això dóna més felicitat que tota la parafernàlia de la societat de consum. Quan la gent s'estima l'entorn, es dóna el primer pas cap al canvi.


7 de juny

2008

dissabte!

www.projecterius.org

jornada de

neteja dels espais fluvials

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis Primavera 2008  

Revista de l'Associació Hàbitats Espiadimonis nº 16, Primavera 2008. El retorn de la llúdriga, el cranc americà, el ranuncle de fulles capl·...

Espiadimonis Primavera 2008  

Revista de l'Associació Hàbitats Espiadimonis nº 16, Primavera 2008. El retorn de la llúdriga, el cranc americà, el ranuncle de fulles capl·...

Advertisement