Issuu on Google+

S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 6

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2016


COBERTA: Lluís Amenós Basora CONTRACOBERTA: Pere Amenós Basora FOTOGRAFIES: Lluís Amenós Basora Pere Amenós Basora Blanca Beltrán Ras Josep Ciurana Moncusí Montse Cuella Gracia FERVI Carles Mallol Parga Quim Mas Carceller Sergio Nasarrre Aznar Juan Luís Nogués Sánchez Carme Ribes Moreno Josep Ma. Ríos Fernández-Pacheco Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Buera Marc Torija Alfaro Oriol Ventura Pedrol Marc Vidal Vives Arxiu Montse Boada Arxiu Joana Maria Domènech Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Alfred i Kurt Xerri Arxiu Associació COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Quim Mas CORRECCIONS CATALÀ: Ramon Vidal EDITA: Associació La Salle de Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - TARRAGONA DIPÒSIT LEGAL: T 386-2016


Índex Salutació de l’arquebisbe de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Salutació de l’alcalde de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Salutació del germà Xavier Fortuny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Salutació de la directora del Col·legi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Salutació del president de l’Associació La Salle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Programa d’actes de l’Associació. Setmana Santa 2016 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Altres actes d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Memòria 2015. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 L’esperança i l’alegria de l’Evangeli és a les nostres mans. Conferència quaresmal. Germà Javier Núñez Fontiveros. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 La Banda de Música de l’Associació La Salle - Estudi de Música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Presentació de l’opuscle de Setmana Santa 2015. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Llàgrimes de cel. Gòria Ganga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Les 7 paraules: Pare perdona’ls perquè no saben el que es fan. Alícia Fernández Sivill . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Les set paraules 2015 (XXIV edició) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Premi a la Fidelitat 2015: Jacinto-Rafael Sáez Sánchez-Guerrero Josep Maria Sabaté i Bosch. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Portants del pas de l’Oració de Jesús a l’hort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Vetlleu i pregueu. Fragments de La Pasión trobada (1492), de Diego de San Pedro (1437-1498). Versió en català: Lluís M. Salvat . . . . . . . . . . . . . . 55 Memòria de la Banda de l’Oració de Jesús a l’hort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Les processons i els nens. Montserrat Boada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Vivències lasalianes malteses. Alfred Xerri i Kurt Xerri. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Jesús a l’hort de les oliveres. Carlos Albán. (1844-1902). Versió en català: Lluís M. Salvat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 XIII Congreso Getsemaní. Josep Maria Sabaté i Bosch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Vivències. Joan Carles Codina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 El llinatge del Cirineu a les terres tarragonines. Joan Noguera Figueras. . . . . . . . . . . . . 73 “El cáliz de amargura”. Un retall de l’opuscle de l’AASST del 1951. Josep Maria Sabaté i Bosch. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 La misericòrdia al treball. Sergio Nasarre Aznar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 La benedicció del pas Vetlleu i pregueu, notícia nacional. Lluís-Maria Salvat i Galtés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Divendres Sant. Daniel de la Fuente Torrón (1933-2012). Versió en català: Lluís M. Salvat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Gaudium magnum: Habemus abbatem!. Gran goig: tenim abat! Josep Ciurana Moncusí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Records lasalians: Setmana Santa del 1942. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Associació La Salle Tarragona i dels seus respectius autors. L’Associació la Salle no es farà responsable dels continguts dels articles publicats. La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament va ser declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Associació La Salle Tarragona 2016

1


Foto: Fervi

2


Miserere mei, Deus, secundum magnam misericordiam tuam ¿Hi ha alguna aclamació, com ara aquesta, que ressoni en el nostre cor amb especial força i ens recordi amb tanta intensitat la Setmana Santa? Les paraules del salmista penetren fins al més pregon del nostre esperit i ens recorden aquella amarga confessió de David, quan va reconèixer el seu pecat (Salm 51). ¿Hi ha algú que no es reconegui pecador? És fàcil confessar-se pecador de manera superficial, sense entrar al moll de l’os, i fins i tot no manca qui diu: “Jo no robo, ni mato, ni faig mal a ningú”. No puc ni vull entrar aquí a fer judicis, però un dels mals més estesos en la nostra societat, i també en la nostra Església, tant a nivell col·lectiu com individual, és la manca d’autocrítica o, dit d’una altra manera, d’examen de consciència. En el relat bíblic de 2Sa 12,1-6 veiem que el rei David segurament no havia fet examen de consciència, però un cop li és il·luminat el seu pecat el reconeix, no el nega, no se n’excusa. I ho fa perquè sap la resposta del Senyor: “El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs” (2Sa 12,13). Què podem dir de la dona adúltera i de la pecadora que renta els peus de Jesús? En tots dos casos, aquests personatges no neguen pas el seu pecat, d’alguna manera el reconeixen i no se n’excusen. I Zaqueu? Dret davant de tots els convidats, reconeix el seu pecat. Què fa possible que, davant la realitat i l’exposició pública, no neguin el seu pecat, ans el reconeguin i no se n’excusin? Al meu entendre, només hi ha una raó: han tastat la misericòrdia de Déu. Aquell qui va reconèixer la culpa va rebre el perdó. El nostre món ha tancat les seves entranyes, oïdes i ulls al missatge misericordiós de Déu, “que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1Tm 2,4). No hi ha malalt pitjor que el qui no vol reconèixer la seva malaltia, Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

perquè en resistir-se a reconèixer la veritat de la seva situació se situa fora de qualsevol possibilitat de guarició. Jesucrist no ha vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. De quina manera? Doncs amb un missatge d’amor i misericòrdia: aquesta és la medecina, el remei que cada ésser humà i el nostre món necessiten amb urgència. Celebrem enguany la Setmana Santa al bell mig de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, en el qual el Sant Pare ens ha cridat a participar-hi amb totes les nostres energies, perquè ningú no està exclòs de la misericòrdia de Déu ni hi ha ningú tan indigne que no pugui trobar refugi sota les seves ales. Però és vital que, en primer lloc, ens reconeguem necessitats de conversió i de perdó i anem a l’encontre del qui ens pot guarir. Déu sap perfectament què hi ha dins del nostre cor i està disposat a perdonar-nos. I en segon lloc, després d’haver tastat “que n’és, de bo el Senyor”, d’haver rebut l’oli del seu perdó i el bàlsam del seu amor, és vital que allò que hem rebut ho fem arribar a la nostra família, als amics, a la germandat, a la nostra empresa, al sindicat, a l’associació de veïns, a les institucions, a la política, a l’economia, als hospitals, als geriàtrics, als tanatoris, a les presons, als immigrants, als refugiats… a tot el món. Només d’aquesta manera el món es guarirà. És el que espera aquest Jesús que portarem en processó pels carrers de les nostres poblacions i que ens ha donat la prova més gran de l’amor i la misericòrdia de Déu amb la seva encarnació, passió, mort i resurrecció. Us desitjo una molt bona Pasqua! Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

3


Foto: Lluís Amenós Basora

4


SALUTACIÓ La formació que hem rebut ens ha deixat gravats en el nostre imaginari uns paisatges que en molts casos no coneixem però que, d’alguna manera, connectem amb els paisatges reals en els quals transcorre la nostra vida quotidiana. Així doncs, la muntanya de les Benaurances, el Jordà, el llac Tiberíades i, sobretot, Getsemaní, el Calvari o el Sant Sepulcre són escenaris llunyans i desconeguts però que cadascun de nosaltres hem imaginat a la nostra manera i hem relacionat amb altres indrets més pròxims que ens són més familiars i habituals. Els passos de l’Oració de Jesús a l’hort i Vetlleu i pregueu que us acompanyen en la processó del Sant Enterrament són, precisament, el resultat d’aquesta interpretació feta pel cisell d’uns escultors que han imaginat uns fets i uns escenaris que només han conegut a través de la tradició escrita. Per aquest motiu, any rere any, som milers els tarragonins i tarragonines que participem dels diferents viacrucis i processons, especialment la del Sant Enterrament. I ho fem a través de les diferents confraries, germandats o associacions com la vostra o, senzillament, arrenglerats pels carrers de la ciutat per veure els passos processionals i contemplar, amb admiració, les imatges que durant tot un any no hem pogut veure perquè estan custodiades. Unes imatges que són la demostració de com una tradició i uns valors universals els hem interpretat a la nostra manera incorporant-los a la cultura pròpia de Tarragona i que, des de fa molts

Foto: Fervi

anys, constitueixen un patrimoni immaterial que hem de saber llegar als nostres descendents de la millor manera possible. Per això vull destacar la feina que des de l’Associació La Salle feu, durant tot l’any, en defensa d’un dels símbols d’identitat nostres més reconeguts. Com a alcalde però també com a creient, us manifesto el meu agraïment pel vostre compromís amb la cultura, la devoció i els costums de Tarragona, així com per la vostra dedicació a una causa tan noble com és la de mantenir i transmetre uns valors que formen part de la nostra manera de ser. Que tingueu totes i tots una molt bona Setmana Santa. Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

Foto: Quim Mas

Associació La Salle Tarragona 2016

5


Foto: Carles Mallol Parga

6


La Setmana Santa, símbol d’identitat de la nostra ciutat Tarragona es prepara per viure la Setmana Santa. Una vegada més, som referent d’una tradició que és un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat, i una de les principals expressions de les nostres tradicions. Al llarg d’aquests dies la ciutat brilla i respira solemnitat, emoció i recolliment, i els tarragonins i tarragonines constituïm les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Santa. Sens dubte, és una cita important amb la cultura i amb la tradició però, al mateix temps, ens brinda una oportunitat única per redescobrir els indrets més emblemàtics de la nostra ciutat, que s’omplen de gent acompanyant amb gran solemnitat les nostres processons. La Setmana Santa a Tarragona és única, especial pel seu entorn i per la seva tradició. No només pel seu contingut, sinó també per l’empremta que suposa, en el dia d’avui, mantenir vives les germandats, agrupacions i associacions que fan

possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa. Només des d’aquest compromís i des d’aquesta contribució activa es pot entendre el significat de la Setmana Santa a la nostra ciutat i la manera com els ciutadans la senten i la viuen. Com a president del Port de Tarragona, vull aprofitar aquestes línies per agrair a l’Associació La Salle la vostra col·laboració i participació en la nostra Setmana Santa i en els actes que s’organitzen. I us encoratjo a viure una Setmana Santa amb la màxima plenitud, en un preuat exercici de reflexió i sentiment. Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona

Foto: Oriol Ventura

Associació La Salle Tarragona 2016

7


Foto: Juan Luis Nogués

8


Misericordias Domini, in aeternum cantabo La icona gràfica del logotip de l’any jubilar ens mostra el Bon Pastor, coneguda paràbola que ens posa en toc d’alerta per tal que esdevinguem “misericordiosos com el Pare”. El mateix papa Francesc ens exhorta que “Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d’auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves, i que els apropem a nosaltres perquè sentin el caliu de la nostra presència, de la nostra amistat i de la fraternitat.” (Butlla de convocació n. 15) Aquesta crida de l’any jubilar ens ha d’esperonar a ser instrument de la misericòrdia; i com podem ser-ho? L’Església ens proposa les obres de misericòrdia com a eines que ens hi poden ajudar: visitar i atendre els malalts, ensenyar al qui no sap, donar consell a qui l’ha de menester, consolar al qui està trist, perdonar les ofenses…, entre d’altres. Tant de bo que cadascú de nosaltres ens comprometem a donar respostes concretes a les necessitats del nostre entorn. Vull aprofitar aquest espai per trametre un sentit agraïment al Gmà. Jesús García, que, des de l’agost del 2009 i fins a l’octubre de l’any 2015, ha estat el consiliari de l’Associació. De ben segur que el seu bon fer, la seva bonhomia i les seves paraules curulles de tendresa i humanitat han deixat petjada en el cor de tots els qui el coneixem. No dubtem que seguirà ben de prop totes i cada una de les activitats que la nostra entitat va realit-

Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

zant al llarg de l’any, però, sobretot, estem segurs que ens acompanyarà amb la seva pregària per cada un de nosaltres. Gràcies, Gmà. Jesús! També vull regraciar tots els membres de la Junta i tots els col·laboradors que aquests dies esteu fent un esforç per preparar els diversos actes de la Setmana Santa tarragonina; la vostra generositat és un do que cal valorar. Un any més, la Setmana Santa ens porta a recordar la passió, mort i resurrecció de Jesús; i aquest record té, en el Divendres Sant, un moment important en la processó. És una catequesi visual i plàstica que mostra el fet més transcendental de la nostra fe: la Resurrecció, que ho celebrem en la Vetlla Pasqual. Valorem aquesta catequesi en tota la seva dignitat, acompanyem els misteris amb actitud de recolliment i pregària. Deixem-nos captivar per la bellesa i el simbolisme de l’Oració a l’hort i del Vetlleu i pregueu. Acompanyem Jesús i, amb ell, totes les persones que pateixen en el seu cos o en el seu esperit, acompanyem-les amb la nostra pregària. Animem-nos mútuament a participar dels actes d’aquests dies donant testimoni del que som i creiem. Que tinguem tots una bona Setmana Santa i millor Pasqua de Resurrecció! Gmà. Xavier Fortuny Consiliari

9


10


ÉS JUST I NECESSARI És just i necessari. Enguany, aquest és el lema del nostre Col·legi, i no és poca cosa, perquè de seguida ens poden venir preguntes com aquestes: què és just?, qui és just?, què és necessari?… Aquests dies de recolliment, de contemplació del Misteri de la Redempció, ens poden ajudar a respondre-hi. És just qui practica la justícia, però quina justícia? La dels nostres codis legals, religiosos, morals? ¿Parlem de la mateixa justícia que, en compliment de la llei, ha permès milers de desnonaments a casa nostra sense mirar edats, recursos, salut…? O es tracta, potser, de la mateixa que ha tolerat que, durant una crisi ferotge, mentre uns es quedaven a l’atur i queien en la marginació, d’altres s’enriquissin fins a límits insospitats? ¿Va ser justa la doble condemna a mort de Jesús de Natzaret, ara fa uns 1.983 anys? La primera, la del Sanedrí, format per homes justos, complidors de la llei (la seva, la que van fer pel seu profit), en nom de la religió. Jesús havia blasfemat. Per què? ¿Per dir que era el Fill de Déu? ¿El fill d’un Déu que es feia proper als pobres, als malalts, a les dones, als pecadors, als fora de la llei? La segona, pel poder polític. El prefecte de Judea, Ponç Pilat, el condemna per sedició, perquè afirmen que es fa passar per rei. Renoi, quin rei! Amb un seguici de pescadors, pobres, cecs. Un rei que diu que el seu regne no és d’aquest món i que qui vulgui ser el primer que es faci servidor de tots. Podríem no acabar mai, podríem caure en el més absolut dels pessimismes sobre el mateix ésser humà. Però cauríem en l’actitud més anticristiana de totes, perquè de tot el que recordem i celebrem aquests dies de Setmana Santa, ens quedem amb la mort i oblidem que del que fem memòria és de la VIDA, i una vida perdurable. Associació La Salle Tarragona 2016

És el mateix Jesús qui ens diu qui és just: “Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia (fer el que Ell vol), i tot això us ho donarà de més a més.” (Mt 6,33a) Just és qui acomoda la seva vida a la voluntat de Déu, com ens ho ensenyà en l’hort de les Oliveres, durant la seva agònica pregària: “Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva” (Lc 22,42b) Com ja, a l’Antic Testament, el profeta Isaïes ens ho anunciava: “El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se’n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells. Per això, els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats.” (Is 53,11-12) En la mesura que, a exemple de Jesús de Natzaret, prenguem damunt nostre les culpes (el dolor, el patiment, les injustícies…) dels altres –per tant, no restem passius davant el mal, màxima injustícia–, ens solidaritzem amb els necessitats, defensem els drets dels febles i, en definitiva, lluitem i comprometem la nostra vida en la construcció del Regne de Déu, podrem dir, com llegim al llibre d’Isaïes: “El fruit de la justícia serà la pau, la calma i la seguretat en seran sempre la collita. El meu poble viurà en un estatge de pau, en indrets segurs i de repòs tranquil.” (Is 32,17-18) Alícia Fernández Sivill Directora

11


12


SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ Un cop més, Tarragona es disposa a convertir-se en el màxim exponent de la Setmana Santa a Catalunya. Una vegada més serem referent, punt de trobada i cruïlla d’una munió de sentiments i emocions que, plegats, constitueixen les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Gran. Les manifestacions públiques de la fe demanen que es facin amb devoció, seriositat i respecte. Això és pel bé dels qui hi participem activament, però també pel de moltíssimes persones que s’hi sumen amb actituds molt diferents. Avui, enmig d’una societat fortament secularitzada i on domina un silenci sobre Crist, aquests actes ben celebrats són un bon testimoniatge de la fe cristiana i són evangelitzadors. D’un costat, la fe, transmesa de pares a fills, una creença que centra en la figura del Crist tota l’espiritualitat de la nostra religió. D’un altre la tradició, que de generació en generació nodreix de testimonis i vivències, arrels i característiques que donen un caràcter distintiu, un caràcter propi a la vostra Associació. I finalment Tarragona, que concita l’atenció de molts visitants que es mouen atrets i sorpresos pel marc incomparable en què tenen lloc els nostres viacrucis i processons.

Foto: Fervi

Però també és just i necessari admetre que en la transmissió de valors hi ajuda molt l’escola, amb el seu caràcter propi, els germans i els mestres. Gràcies a ells i a la família, vivim amb una especial intensitat personal i col·lectiva els actes de la Setmana Santa tarragonina, que a molts ajuda per a la resta de l’any, confiant que tornarà a arribar el temps en què la ciutat canviarà la seva llum, la llum dels dies càlids de la primavera, i tornarem tots plegats a preparar-nos per commemorar la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, la seva Mort i la seva Resurrecció. Que tingueu una bona Setmana Santa i millor Pasqua! Joan Joaquim Julià Panadès President de l’Associació La Salle Tarragona

Foto: Fervi

Associació La Salle Tarragona 2016

13


PROGRAMA D’ACTES DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE SETMANA SANTA 2016 Foto: Carles Mallol Parga

Divendres 26 de febrer A les 20.15 h. Església de Sant Agustí. En el marc del VI Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA - ESTUDI DE MÚSICA. Dijous 3 de març A les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria). CONFERÈNCIA QUARESMAL a càrrec de fra OCTAVI VILÀ MAYO, abat de Poblet. Organitza: Associació La Salle de Tarragona. Dijous 10 de març A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. CARLES SALA I ROCA. Diumenge 13 de març A les 19 h. Església de Sant Agustí. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2016, a càrrec del Sr. ENRIC VENDRELL I AUBACH, director general d’Afers Religiosos. En acabar, en el marc del VI Festival de Música de 14

Setmana Santa, CONCERT a càrrec de la CORAL VADEVEUS. Del dissabte 19 de març al dissabte 26 de març MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, on tindrem exposats els nostres dos passos, a Sant Llorenç, a Sant Miquel del Pla i a l’església de Natzaret, d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari, Dimarts Sant i Dijous Sant, de 17 a 19 h. NOTA: No es podran fer visites en cap dels temples dins els horaris de celebracions litúrgiques. DIUMENGE DE RAMS, 20 de març A les 11 h. Carrer de les Coques. La Junta Directiva i la Direcció del Col·legi assistiran corporativament a la solemne BENEDICCIÓ i posterior PROCESSÓ DE PALMES I RAMS. A les 12 h, a l’altar major de la Catedral hi haurà la Missa Pontifical de Diumenge de Rams.


DILLUNS SANT, 21 de març A les 19.30 h. Ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia. A les 20.15 h sortirà el tradicional VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, organitzat per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, DESCENDIMENT i MAGINETS. Nota: Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIMARTS SANT, 22 de març A les 20 h. A Cambrils, participació de la nostra banda de tambors i una representació de la nostra Associació en la Pujada del Natzarè. DIMECRES SANT, 23 de març A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i posterior predicació. A les 19.30 h hi haurà la PROCESSÓ DEL DOLOR. Hi assistirem amb el pas de l’Oració de Jesús a l’hort. Les atxes i els brandons es començaran a lliurar al camió situat davant la plaça de la Mitja Lluna, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida. Durant la processó no es poden estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 24 de març A les 20 h. Catedral. MISSA DE DIJOUS SANT. DIVENDRES SANT, 25 de març A les 12.30 h. Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. SERMÓ DE LES SET PARAULES, que comptarà amb la participació de la CORAL AUGUSTA. A les 16.15 h. Rambla Vella, a l’altura de la capçalera del Circ. Els nostres passos rebran les reverències pertinents per part dels armats. A continuació, RECOLLIDA DELS PASSOS fins a la plaça del Rei, acompanyats de les bandes de tambors i de música. Es prega l’assistència amb vesta i sense cucurulla. A les 19 h. Plaça del Rei. Lliurament de brandons i atxes a la porta del Museu Nacional Arqueològic. A les 19.15 h, al mateix lloc, organització de la sortida per a la processó del Sant Enterrament.

El pas de l’Oració de Jesús a l’hort, dut a espatlles, anirà acompanyat de la banda de tambors del Col·legi, integrada per alumnes i antics alumnes. La bandera del Col·legi serà portada pel Sr. Jaume Muntané Recasens acompanyat de Maria Muntané Fiestas i Blanca Castro Muniain. El pas Vetlleu i pregueu, portat a rodes, serà acompanyat musicalment per la Banda de Música de l’Associació La Salle de Tarragona - Estudi de Música. Portarà la bandera de l’Associació la Sra. Joana Marias Doménech, filla de l’expresident Martí Marias Magriñà, acompanyada per les Sres. Lourdes Labata Larraz i Teresa Pascual de Riquelme Garrido. Es prega l’assistència amb la vesta reglamentària, guants blancs, sabates fosques i, si és possible, i qui en disposi, amb la característica cucurulla penitencial. DISSABTE SANT, 26 de març A les 22.30 h. Catedral. Celebració de la solemne VETLLA PASQUAL en commemoració de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, organitzada pel Capítol de la Catedral. Divendres 16 de desembre. Celebrem el Nadal A les 20 h. Església de Sant Agustí. Concert de Nadal a càrrec de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE - ESTUDI DE MÚSICA. Es prega la màxima puntualitat als actes en els quals participis i el degut respecte que l’acte es mereix.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Associació La Salle Tarragona 2016

15


ALTRES ACTES D’INTERÈS 2016

Dissabte 27 de febrer A les 17.30 h. Des de la Rambla Nova fins a la plaça de les Cols, V MOSTRA DE SONS 2016. Organitza: Gremi de Marejants. DiLLUNS 7 de MARÇ A les 20 h. Església de Sant Agustí. Inauguració de la mostra permanent de ciris “SPIRITUS LUX”. A continuació, primera mostra fotogràfica “PASSIO”, amb projecció d’imatges del fotògraf Sr. PERE AMENÓS BASORA. Dimarts 8 de març A les 20 h. Església de Natzaret. Presentació de la revista La Sang 2016, a càrrec de l’exalumne lasal·lià Sr. SERGIO NASARRE AZNAR.

TA DE TARRAGONA”, amb miniatures, cartells i postals de la col·lecció d’Andreu Ximenis Morón i Josep M. Brull Alabart. Entrada gratuïta. Divendres 18 de març A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: Gremi de Pagesos. A les 18.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari. VIACRUCIS i PROCESIÓN DE PASIÓN, que recorrerà els carrers de la zona del port. Organitza: Cofradía del Cristo del Buen Amor.

Dissabte 12 de març A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ que recorrerà els principals carrers del barri.

DIUMENGE DE RAMS, 20 de març A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, organitzada per la Germandat de N. P. Jesús de la Passió. A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta, organitzat per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang.

Dimecres 16 de març A les 19 h. Museu Bíblic (c. de les Coques, 1). EXPOSICIÓ “IMATGES DE LA SETMANA SAN-

DIMARTS SANT, 22 de març A les 19 h. Església de Sant Francesc d’Assís, organitzat per la Reial Germandat de Jesús Natza-

16


rè. Missa i VIACRUCIS pel seu interior. A les 20 h, PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. A les 22.30 h. Parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. VIACRUCIS DE LA TRINITAT O DELS GITANOS, que recorrerà els carrers de la Part Alta. DIVENDRES SANT, 25 de març A les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto, organitzat per la Germandat del Sant Ecce Homo. En acabar es disposa d’un servei d’autocars per retornar a Tarragona. A les 6 h. Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”. A les 6.30 h s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang. DISSABTE SANT, 26 de març A les 18 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.

A les 22.30 h. Catedral. VETLLA PASQUAL, organitzada pel Capítol de la Catedral. DIUMENGE DE PASQUA, 27 de març A les 11 h, a la Catedral, i a les 12 h, a Sant Agustí. OFICI DE PASQUA. Divendres 1 d’abril A les 20 h. Seminari (c. Sant Pau, 4). VI CONFERÈNCIA PASQUAL i, en acabar, VI CONCERT PASQUAL, a càrrec del Cor Jove dels Amics de la Catedral. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Diumenge 29 de maig A les 18 h. Catedral. Missa. I a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS. Divendres 25 de novembre A les 20 h. Centre Tarraconense El Seminari. LLIURAMENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2016.

Foto: Fervi

Associació La Salle Tarragona 2016

17


Sant Crist i àngels procedents de La Salle Congrés, de Barcelona. Autor: anònim. Foto: Quim Mas

18


Manel Callao Costa Secretari de l’Associació

Foto: Quim Mas

MEMÒRIA 2015 FESTA DE REIS El dia 5 de gener, Nit de Reis, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar el local de la nostra Associació i van repartir regals als nens i nenes assistents, fent més gran encara la il·lusió dels més petits en una nit tan especial

TAULA RODONA El 28 de gener, dins del marc de les activitats organitzades pel grup extraoficial de la Setmana Santa de Tarragona anomenat Tertúlia Confrare,

5 de gener. Els Reis d’Orient de l’Associació. Foto: Quim Mas

Associació La Salle Tarragona 2016

es va organitzar la taula rodona “Cinc visions de futur”, amb la finalitat d’agrupar cinc joves representants de diferents confraries de la ciutat per tal que expressessin les seves visions sobre el futur de la Setmana Santa tarragonina, tot aportant noves idees i propostes de millora. Com a representant de l’Associació La Salle Tarragona i de la Banda de l’Oració a l’Hort de la mateixa entitat hi va participar Joan Carles Codina. L’endemà es va dur a terme una petita entrevista a la Cadena SER de Tarragona, on hi va participar el representant de l’Associació La Salle, juntament amb Iván Medina, representant de la Cofradía del Cristo del Buen Amor, els quals van

El patge reial. Foto: Josep Ciurana

19


Assaig de la banda al Col·legi. Foto: Quim Mas Assaig pels voltants del Col·legi. Foto: Quim Mas

donar la seva opinió sobre la situació de la Setmana Santa en el context social actual.

VII CONGRÉS DE CONFRARIES DE CATALUNYA

“Camí de Passió, petjades de fe, de tradició i d’art”. Tortosa, 6, 7 i 8 de febrer de 2015. Hi va assistir una representació de la Junta.

CALÇOTADA DE L’ASSOCIACIÓ El dissabte dia 14 de febrer, al voltant de les 13 h, vam celebrar la tradicional calçotada de l’Associació a les instal·lacions del col·legi. Una jornada en què vam compartir temps passats i presents i propostes de futur.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ La Junta Directiva de l’Associació va convocar tots els associats a l’Assemblea General Ordinària que va tenir lloc el dilluns dia 23 de febrer, a les 19.30 h en primera convocatòria i a les 20 h en segona convocatòria, al local de la nostra entitat.

SETMANA SANTA La preparació de la Setmana Santa s’inicià el mes de gener amb els assajos de la banda de tambors i els portants del pas de l’Oració de Jesús a l’Hort a les dependències del Col·legi, mentre, al llarg dels primers mesos de l’any, l’Estudi de Música anava preparant amb molta cura les pe-

20 de febrer. L’Encesa de la Llum a Sant Agustí. Foto: FERVI

20

20 de febrer. L’Encesa de la Llum a Sant Agustí. Foto: FERVI


6 de març. Concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle. Foto: FERVI

10 de març. Conferència quaresmal del germà Javier Núñez. Foto: FERVI

ces a oferir en els diferents concerts programats per Quaresma i en la processó de Divendres Sant acompanyant musicalment el pas Vetlleu i pregueu.

APLEC DE BANDES AL SERRALLO

ACTUACIÓ DE LA BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE - ESTUDI DE MÚSICA

14 de març. Primer Aplec de Bandes organitzat per la banda de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors. Des de les 11 h del matí, la Banda de l’Oració a l’Hort va participar en el 1r Aplec de Bandes organitzat per la Banda de la Presa de Jesús de la Con-

La banda de música que acompanya el nostre pas Vetlleu i pregueu actuà el dia 6 de març, divendres, a les 20.30 h, a l’església de Sant Agustí, on va interpretar peces i marxes, totes de Setmana Santa. Va ser una oportunitat per tornar a sentir aquella música de banda que sembla ja oblidada a les nostres processons.

CONFERÈNCIA QUARESMAL La Vocalia de Pastoral ens va convocar a assistir a la conferència quaresmal que impartí el germà Javier Núñez Fontiveros, responsable de Pastoral de les 23 escoles de La Salle a Catalunya. L’acte va tenir lloc el dimarts 10 de març, a les 20 h, al santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, amb una presència de públic molt notable.

14 de març. Aplec de bandes de la Presa de Jesús. Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2016

22 de març. Celebració del 75è aniversari de la Germandat N. P. Jesús de la Passió. Foto: Quim Mas

21


28 de març. Acte de benedicció dels nous penons i cirials a Sant Agustí. Foto: Montse Cuella

fraria de Pescadors, on també hi van participar la Banda del Sant Sopar del Gremi de Marejants, la banda de tarotes i timbals Nostre Pare Jesús de la Passió, la banda de timbals de la Soledat i la mateixa banda de timbals de la Presa de Jesús, entre altres. L’acte es va desenvolupar per tot el barri mariner del Serrallo, on va tenir lloc una petita cercavila, seguida dels diferents tocs d’exhibició de cada banda i, finalment, un dinar de germanor gentilesa de la Confraria de Pescadors a les instal· lacions de la Llotja de Pescadors de Tarragona.

TROBADA DE BANDES 22 de març. Celebració del 75è aniversari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.

23 de febrer. Assemblea General de la Associació. Foto: Quim Mas 22

Durant el matí del 22 de març la banda va participar en la trobada de bandes, on hi van participar tots els conjunts musicals de la ciutat, per tal de celebrar el 75è aniversari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Els tocs d’exhibició es van repartir pels diferents llocs emblemàtics de la Part Alta de la ciutat, com són la plaça del Rei i la plaça de les Cols.

PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE L’ASSOCIACIÓ El 26 de març, dijous, a l’església de Sant Agustí, a la Rambla Vella, a les 8 del vespre. El presentador de l’opuscle va ser el Cronista Oficial de la Setmana Santa, doctor en Geografia i Història i

11 de març. Visita de l’alcalde Ballesteros als assaigs de la banda i el pas. Foto: arxiu Quim Mas.


26 de març. Josep M. Sabaté i Bosch, presentador de l’opuscle del 2015. Foto: FERVI

26 de març. Concert de la Coral Vadeveus. Foto: FERVI

26 de març. Lliurament d’un present a l’abanderada Laura Picó Reig. Foto: Quim Mas

26 de març. Lliurament d’un present a l’abanderat Albert Vallvé Navarro. Foto: Quim Mas

professor emèrit de la URV, Josep Maria Sabaté i Bosch.

Benítez. Va ser molt emotiu. Part dels timbalers van realitzar alguns dels seus tocs per tal de concloure l’esmentada cerimònia.

BENEDICCIÓ DELS PENONS I CIRIALS El 28 de març, a dos quarts d’una del migdia, es va celebrar a l’església de Sant Agustí l’acte de benedicció dels nous penons de l’Associació i la Banda de l’Oració a l’Hort i de dos cirials davant dels nostres dos passos. L’acte, apadrinat per Pere Pallarés, va ser introduït pel vocal de Pastoral, i va continuar amb unes paraules del president, el qual va comentar que ens apropem al centenari de l’entitat (2018). La benedicció dels penons i dels cirials va anar a càrrec de Mn. Jordi Figueras, rector de Sant Joan, amb una homilia amb què va recordar el nostre fundador i l’interès que va tenir per l’educació i la formació dels joves, amb pregàries del nostre consiliari germà Jesús Garcia. Joaquim Julià, president de l’Associació La Salle, va lliurar, amb agraïment inclòs, una figura d’un timbaler a Pere Pallarés, i també es va entregar una figura d’un ganxo in memoriam als fills de Jordi Frisach, portant des dels seus inicis del pas de l’Oració a l’hort, amb un parlament d’Àngel Associació La Salle Tarragona 2016

DIUMENGE DE RAMS A les 11 del matí del 29 de març, l’Associació va assistir en corporació, a les Coques, a la benedicció de Rams i després a l’Ofici de la Catedral, presidit pel Sr. Arquebisbe.

DILLUNS SANT 30 de març, viacrucis organitzat per La Salle, el Descendiment i la Confraria de Sant Magí de Barcelona. A dos quarts de vuit es va iniciar la missa a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro, presidida per Francesc Gallart, Pvre. capellà-administrador. A continuació es va celebrar el viacrucis pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Per primera vegada va sortir el nou penó de l’Associació, que s’havia beneït el dia 28 de març. A l’acabar l’exercici piadós tots els presents van adorar la imatge del Sant Crist. També hem de comentar que entre estació i estació hi va haver unes notes de música per part d’un grup per23


29 de març. Diumenge de Rams. El pregoner del 2015, l’exalumne Francesc Roig. Foto: FERVI

sones de l’Associació La Salle sota el guiatge de Josep M. Rota. Vam comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mn. Jaume Pujol. Per dades facilitades per Jacinto Sáez, responsable de les processons, la nostra participació al viacrucis va ser de 92 associats: Creu Processional, 2; penó, 3; portants Sant Crist, 2; tamboret, 2; músics, 11; presidències, 3; acompanyant mossèn, 1; arrengladors, 7; fileres, 60, i atxes, 1.

30 de març. Viacrucis de Dilluns Sant. Foto: Carles Mallol

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i que fa un recorregut sortint des de l’església de Sant Joan, passant per la Rambla Nova i acabant de nou a Sant Joan. Una assistència nombrosa va acompanyar el nostre pas i la banda de timbals. Per primera vegada van sortir els dos cirials que havien estat beneïts el 28 de març. Hi van assistir 168 confrares: penó, 3; cirials, 2; portants del pas petit, 30; banda de tambors, 29; presidències, 2; arrengladors, 8, i fileres, 94.

DIMARTS SANT Cambrils, dia 31 de març. La banda de timbals de l’Associació La Salle va participar en la Pujada del Natzarè que es fa cada any des de Baix a Mar fins a l’església de Santa Maria, a la part antiga del poble. La banda de tambors va ser acompanyada per diversos membres de l’Associació de Tarragona.

DIMECRES SANT Dia 1 d’abril. El pas de l’Oració a l’hort va participar a la Processó del Dolor que organitza la

30 de març. Viacrucis de Dilluns Sant. Foto: Montse Cuella 24

1 d’abril. Processó del Dolor. Foto: Montse Cuella


3 d’abril. Ermita de Sant Magí, les Set Paraules. Foto: Miquel Sanchis

ciacions de Setmana Santa de Tarragona, Jordi Foch Ras, de la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, la representant de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle de Cambrils, Josefina Mestres Ventura, el representant de la comunitat lasal·liana Casa de Sant Josep de Cambrils, germà Josep Panero Andrés, i l’última paraula va ser a càrrec de la germana Antònia Agulló Durà, de la Comunitat de Carmelites Missioneres Teresianes. Hi va col· laborar amb els seus cants la Coral Augusta. 3 d’abril. Viacrucis de Divendres Sant.

DIVENDRES SANT LES 7 PARAULES. Ens reunírem a les 12.30 h a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro per escoltar les reflexions sobre les Set Paraules a càrrec de la directora del Col·legi La Salle Tarragona, Alícia Fernández Sivill, el representant de l’AMPA del Col·legi, David Ruiz del Hermosa, la representant de la Confraria de Sant Magí, Joaquima Sendra Sendrós, el representant de l’Agrupació d’Asso-

3 d’abril. Preparatius per a la processó a Sant Agustí. Foto: Montse Cuella

Associació La Salle Tarragona 2016

RECOLLIDA DE MISTERIS. Els passos van ser recollits pels armats davant la capçalera del Circ. A causa del nou Pla de Protecció que regula l’entrada dels passos i vetlla per la seguretat de les persones, es van destinar dos arrengleradors –un per pas– per tal de formar el cordó de seguretat. Aquesta nova fórmula de regular l’entrada dels passos va ser un èxit. Hi va haver 157 participants: penó, 5; cirials, 2; bandera del Col·legi, 3; pas de l’Oració de Jesús a l’hort, 32; banda de tambors, 27; bandera de l’Associació, 5; pas Vetlleu i pregueu, 11; banda de música de l’Associació, 38; presidència, 4; arrengladors, 7, i fileres, 23. Manuel De Haro i Daniel Serrano van ser els dos capatassos del pas de l’Oració de Jesús a l’hort i Jaume Ollé ho va ser del pas Vetlleu i pregueu.

3 d’abril. Els armats fent la reverència als nostres passos. Foto: Montse Cuella 25


Bandera del Col·legi durant la recollida de passos. Foto: Montse Cuella

Bandera de l’Associació durant la recollida de passos. Foto: Montse Cuella

PROCESSO DEL SANT ENTERRAMENT. La nostra participació a la processó de Divendres Sant va ser de 252 associats: penó, 3; cirials, 2; bandera del Col·legi, 5; pas de l’Oració de Jesús a l’hort, 32; banda de tambors, 27; presidència del Col·legi, 5; bandera de l’Associació, 5; pas Vetlleu i pregueu, 11; banda de música de l’Associació, 38; presidències, 7; arrengladors, 10, i fileres, 93 amb gorguera i 15 amb cucurulla. La bandera del Col· legi fou portada per Laura Picó Reig, presidenta del bàsquet de La Salle, acompanyada de Víctor Díaz Picó i Pol Boada Gea. La bandera de l’Associació la portà Albert Vallvé Navarro, vicepresident de la Diputació de Tarragona, acompanyat de Carlos Javier Calderón Aisa i José Luis Calderón Aisa.

ciació Àngel Benítez, Daniel Serrano i Francesc Xavier Socias.

FESTIVITAT DE CORPUS CHRISTI

El cap de setmana del 10, 11 i 12 d’octubre es va celebrar a la població valenciana de Requena el Congreso Nacional de Cofradías de la Oración de Jesús en el Huerto de los Olivos 2015, el conegut com a Getsemaní. Tres representants de la nostra entitat van assistir a aquesta trobada, d’especial significació per als lasal·lians.

Com cada any, el Capítol de la Catedral va convidar totes les agrupacions de Setmana Santa a participar en la processó de Corpus. Aquest any, el dia 7 de juny, van portar la bandera de l’Asso-

32. Presidència de l’Associació durant la recollida de passos. Foto: Montse Cuella 26

ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS El passat mes de setembre, dies 25, 26 i 27, va tenir lloc a la ciutat valenciana d’Alzira el 28è Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales. Una representació de la nostra Associació hi va ser present.

GETSEMANÍ 2015

Recollida de passos per la Baixada Peixateria. Foto: Miquel Sanchis


3 d’abril. Grup de portants de l’Oració de Jesús a l’hort. Foto: Montse Cuella

3 d’abril. Portants de Vetlleu i pregueu durant la recollida de passos. Foto: Montse Cuella

Associació La Salle Tarragona 2016

27


El penó a la processó del Sant Enterrament. Foto: FERVI

Presidència del Col·legi al Sant Enterrament del 2015. Foto: FERVI

Primera presidència de l’Associació del 2015. Foto: FERVI

Segona presidència de l’Associació del 2015. Foto: FERVI

ASSAJOS DE LA BANDA I LA BANDA INFANTIL A partir del novembre es van iniciar els assajos de la present temporada, en què es van incorporar els infants de l’escola de timbals i també moltes cares noves que aportaran molta motivació, esforç i il·lusió per no abaixar l’alt nivell obtingut en els darrers anys i tirar endavant la Setmana Santa tarragonina.

MEDALLES A LA FIDELITAT El divendres dia 13 de novembre, a les 20 hores, a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, hi va haver l’acte de lliurament dels Premis a la Fidelitat a la Setmana Santa 2015 que organitza l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Per part de la nostra Associació, el guardonat va ser Jacinto Sáez Sánchez-Guerrero. Els mèrits del guardonat van ser, d’una banda, la seva trajectòria dintre de la comunitat lasal·liana: antic alumne, membre de l’AMPA, Associació Fent Camí, la

28

mateixa Associació, etc., i de l’altra, la seva dedicació a la Setmana Santa tarragonina en tots els seus vessants: arranjament dels passos, cura de l’organització dels diferents viacrucis, arrenglador en cap… Moltes felicitats.

DIADA DE L’ANTIC ALUMNE DE BENICARLÓ El dia 14 de novembre una representació de la Junta Directiva de la nostra Associació es va desplaçar a la ciutat de Benicarló per compartir amb els nostres companys benicarlandos una jornada de germanor lasal·liana entre les dues associacions.

CONCERT DE NADAL L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa va organitzar, un any més, el tradicional Concert de Nadal que va interpretar la nostra Banda de Música de l’Associació La Salle - Estudi de Música. La vetllada musical va tenir lloc el divendres dia 11 de desembre a l’església de Sant Agustí.


L’abanderada del Col·legi del 2015, Laura Picó Reig, acompanyada de Víctor Díaz Picó i Pol Boada Gea. Foto: FERVI

L’abanderat de l’Associació del 2015, Albert Vallvé Navarro, acompanyat de Carlos Javier Calderón Aisa i José Luis Calderón Aisa. Foto: FERVI

Associació La Salle Tarragona 2016

29


13 de novembre. Jacinto Sáez. Medalla Fidelitat 2015. Foto: FERVI

per Mn. Francesc Magarolas, capellà-administrador de l’ermita. Un cop acabada la celebració litúrgica, ens aplegàrem al voltant de la taula per degustar la popular xocolata desfeta amb coca habituals. Processó de Corpus del 2015. Àngel Benítez, Francesc Xavier Socias i Dani Serrano. Foto: FERVI

MISSA DEL GALL Com és tradicional cada any el dia 24 de desembre a la nit, l’Associació La Salle, conjuntament amb la Confraria de Sant Magí de Tarragona, vam celebrar a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro la tradicional Missa del Gall, presidida

LOTERIA Aquest Nadal passat vam jugar amb el número 46843 de la Loteria Nacional, amb participacions de 3 €. No vam tenir sort. Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els col·laboradors, tant d’establiments comercials com de persones que ens van ajudar a vendre les participacions.

11 de desembre. Concert de Nadal 2015 a Sant Agustí de la Banda de Música de La Salle - Estudi de Música. Foto: FERVI

30


L’ESPERANÇA I L’ALEGRIA DE L’EVANGELI ÉS A LES NOSTRES MANS CONFERÈNCIA QUARESMAL 10 de març de 2015

Foto: Blanca Beltran Ras

Germà Javier Núñez Fontiveros Benvolgudes autoritats, germans, amics i amigues, senyores i senyors. Primer de tot em permetran que comenci, com a bon germà de La Salle, recordant una nostra tradició. I és que tota la nostra acció i missió ha d’estar amarada de Déu; és per això que comencem dient “Recordem que som a la santa presència de Déu. Adorem-lo!”. Ara que seguim en la presència de Déu, ja puc agrair la cordial invitació de l’Associació La Salle, i especialment del seu vocal de Pastoral, en Josep Ciurana. Aquí estem en temps de Quaresma i preparant-nos per a la processó del Divendres Sant. Això diria algú. Però no, i espero que no em diguin anatema i que sóc un heretge, però hem de recordar que en temps de Quaresma ens preparem per a la Pasqua. Les associacions i confraries es preparen tant durant tot l’any perquè arribi la processó de Divendres Sant que de vegades, de vegades, sembla que ens oblidem que la festa més important dels cristians és la Pasqua. La resurrecció de Jesús, Nostre Senyor. I permeteu-me una picada d’ull al meu pare… la resurrecció de Jesús, el Crist del Bon Amor.

La resurrecció ens porta l’esperança del Regne de Déu i l’alegria desbordant de la vida i de l’Evangeli viscut amb Jesús el Crist, el Messies esperat. I aquesta esperança i aquesta alegria l’hem de comunicar als altres. Els cristians som testimonis. Testimonis del que hem vist i hem sentit. El nostre deure i la nostra obligació és repartir esperança i alegria al món. Dir que el Senyor està viu, que el trobem al nostre costat. El seu Esperit ens dóna

Introducció És per això que aquesta conferència quaresmal té per títol “L’esperança i l’alegria de l’Evangeli és a les nostres mans”. Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

31


força en les dificultats i ens anima a transformar el món i posar un pessic del seu Amor. Ara que hem fet la introducció a la conferència quaresmal, mirem d’estructurar-la. Primer una icona de l’Evangeli. Anar a la font, els deixebles d’Emmaús. Llavors, com a segon apartat, l’esperança. El lema del curs per a totes les escoles i obres de La Salle a Espanya i Portugal és “L’esperança és a les nostres mans”. Així que seguirem les aportacions que ens diem els lasal·lians per a aquest curs referides al valor de l’esperança i per què és a les nostres mans. Algunes reflexions les hem pres de l’encíclica Spe Salvi del nostre benvolgut papa emèrit Benet XVI. Després l’alegria de l’Evangeli. Seguiré el programa pastoral de l’exhortació apostòlica del nostre ben estimat papa Francesc, Evangelii Gaudium (traduïda com La joia de l’Evangeli). També recordarem el missatge del sant pare Francesc amb motiu de la present Quaresma 2015. Per últim, unes conclusions finals.

La icona dels deixebles d’Emmaús Recordem el relat dels deixebles d’Emmaús a Lc 24,13-35. Llavors, subratllem ara alguns aspectes d’aquesta cita. Quan algú em demana “què és la nova evangelització”, jo penso en la icona dels deixebles d’Emmaús. Si penso com a professor cristià, és el que crec que hauria de fer i el que hem de fer com a testimonis cristians per anunciar a Jesús, en les aules i arreu. Primer posar-nos al costat. Si ens mirem els altres per sobre o si ens deixem portar pels altres, no tenim les actituds de Jesús. Estar al costat, caminar amb. Després, Jesús fa la tècnica del mirall. Deixar que les persones es desfoguin, que es deixin anar, escoltar, partir de la persona, no d’allà on jo vull que estigui, ni on vull portar-la, sinó des d’on és. I fer-li adonar d’on és. De vegades hi ha alumnes o joves que busquen orientació. I tenen molts de pardals al cap. I està bé que tinguem somnis i il· lusions perquè aquestes ens fan avançar i ens motiven. Però hem de comptar també amb les nostres virtuts i els nostres límits. La tècnica del mirall no fa sinó fer adonar-se la persona del seu punt de partida. Soler i Conangla expliquen en el seu llibre No són contes, és la vida! el següent: “L’escultor Jacques Lipchitz va viure durant els anys de joventut a París, on va establir una bona amistat amb Soutine, Modigliani i Chagall. Un dia, 32

Ostensori de Jesús i Maria, disseny de Gaudí. Foto: Quim Mas

un dels seus amics li va manifestar que no se sentia gaire a gust amb la llum que obtenia en les seves obres i que se n’anava al Marroc per cercar-ne una de diferent. Al cap d’un temps de pintar allà, l’amic reconeixia que tampoc no li agradava la llum que mostraven els seus olis marroquins. Lipchitz li recordà: –No oblidis mai que la llum que l’artista plasma en els quadres prové del seu interior i no del que hi ha a fora.” En L’art de saber escoltar, Francesc Torralba ens diu que escoltar aporta claredat a l’hora de parlar, do de consell, docilitat, amabilitat, delicadesa i coneixement d’un mateix. Donar un bon consell, afirma Torralba, no significa projectar-se en l’altre o fer saber a l’altre el que nosaltres faríem en la seva situació. Es tracta d’ajudar-lo a aclarir què és millor per a ell i no per a nosaltres en aquell suposat context. Cada persona és un món i la tasca d’aconsellar pressuposa l’oblit d’un mateix i la total identificació amb el món de l’altre.


I més endavant, el coneixement d’un mateix exigeix una certa actitud d’atenció i de disponibilitat envers un mateix. No podem estar constantment instal·lats en la façana de la pròpia casa esguardant el que passa al carrer. Cal, de tant en tant, tancar la finestra que dóna a l’exterior i recórrer la pròpia casa, caminar per totes les estances, acaronar els objectes que s’hi atresoren, parar l’atenció en el que realment cou.

2. L’esperança és a les nostres mans El lema del nou curs per a La Salle ens convida a aprofundir en el valor de l’esperança. En aquests moments la societat actual està marcada per dos elements teòricament inseparables: la crisi econòmica i la desesperança. Aristòtil apuntava trescents anys abans de Crist que “l’esperança és el somni de l’home despert”. Un home que no creu en el dia de demà, en el fet que el futur serà millor, que les coses poden canviar, que els seus somnis es poden fer realitat, no lluita, no treballa, es resigna i es deixa vèncer. I una societat així està perduda. Un text de Rudyard Kipling diu que “l’èxit comença amb la voluntat”. Si penses que estàs vençut, ho estàs. Si penses que no t’atreveixes, no ho faràs. Si penses que no pots, no ho aconseguiràs. Perquè en el món trobaràs que l’èxit comença amb la voluntat de l’home. Tot rau en l’estat mental. Perquè moltes curses s’han perdut abans de posar-se al punt de sortida, i molts covards han fracassat abans d’haver començat la feina. Pensa en gran i els teus fets creixeran. Pensa en petit i quedaràs enrere. Pensa que pots i podràs. Tot rau en l’estat mental. Si penses que vas al davant, hi vas. Has de pensar bé per aixecar-te. Has d’estar segur de tu mateix, abans d’intentar guanyar un premi. La batalla de la vida no sempre la guanya l’home més fort, o el més lleuger, perquè tard o d’hora, l’home que guanya és aquell que creu que pot fer-ho. Per a aquells més negatius, una advertència: l’esperança no és creure en utopies, en realitats Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

tan irreals que puguin esdevenir absurdes. L’esperança no és cosa de bojos que viuen instal·lats en la irrealitat o de persones ingènues. L’esperança ens permet pensar en futur mentre netegem l’horitzó de falsos paranys, és a dir, mentre construïm el present. L’esperança no és fingir que no existeixen els problemes, és realment la forma més exacta de cercar les solucions. És la confiança de saber que aquests no són eterns, que les ferides es curaran, i les dificultats se superaran. És tenir fe, és una font de fortalesa i renovació absoluta del nostre interior, la que ens guiarà des de la foscor cap a la llum. Però què distingeix l’esperança cristiana? Segons el nostre papa emèrit Benet XVI a Spe Salvi: “l’esperança cristiana és diferent de totes les altres perquè ofereix la unió amb Déu a través de Jesucrist”. “Nosaltres necessitem tenir esperances –més grans o més petites– que dia a dia ens mantinguin en camí. Però sense la gran esperança, que ha de superar tota la resta, aquelles no basten. Aquesta gran esperança només pot ser Déu, que abraça l’univers i que ens pot proposar i donar el que per nosaltres mateixos no podem aconseguir. Només el seu amor ens dóna la possibilitat de perseverar dia a dia amb tota sobrietat, sense perdre l’impuls 33


Foto: Fervi

de l’esperança, en un món que per la seva naturalesa és imperfecte. I, al mateix temps, el seu amor és per a nosaltres la garantia que hi ha allò que només arribem a intuir vagament i que, no obstant, esperem en el més íntim del nostre ésser: la vida que és «realment» vida.” És individualista l’esperança cristiana? En la nostra època s’ha desencadenat una crítica cada vegada més dura contra l’esperança cristiana, caracteritzant-la com una forma d’“abandonar el món a la seva misèria i emparar-se en una salvació eterna exclusivament privada”. Però la realitat és totalment al contrari, tots els aspectes de la fe cristiana, inclosa l’esperança, són compartits amb els altres creients mitjançant la nostra comunió amb Crist Jesús. El papa Benet ens diu en l’encíclica: “Les nostres existències estan en profunda comunió entre si, entrellaçades les unes amb les altres a través de múltiples interaccions. Ningú viu sol. Cap peca sol. Ningú se salva sol. En la meva vida entra contínuament la dels altres: en el que penso, dic, m’ocupo o faig. I viceversa”. Hi ha persones que posen la seva esperança en els béns materials. Altres persones posen la seva esperança en el progrés. Però, com podem cultivar l’esperança? El Papa indica quatre llocs per aprendre i cultivar l’esperança. El primer és la pregària: “Quan ja ningú m’escolta, Déu encara m’escolta”. Als joves els dic que Déu sempre té cobertura. Després de l’oració està l’actuar. “Tota actuació seriosa i recta de l’home és esperança en acció. […] L’esperança en sentit cristià és sempre esperança per als altres. I és esperança activa, amb la qual lluitem […] perquè el món arribi a ser una mica més lluminós i humà”. En tercer lloc, el Papa indica el patiment com a lloc d’aprenentatge de l’esperança. “Convé certament fer tot el possible per disminuir el pati34

ment”, però “el que guareix l’home no és esquivar el sofriment […] sinó la capacitat d’acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar-hi un sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit. […] és també fonamental, saber patir amb els altres, acceptar els qui pateixen”. En termes sociològics, podem parlar de la resiliència: “La resiliència és la capacitat d’una persona o un grup per superar grans dificultats i créixer a través o en presència d’aquestes dificultats de manera positiva”. La resiliència aglutina tres dimensions, una de resistència, una altra de construcció o reconstrucció de vida, i una tercera de sublimació o del pas d’una realitat difícil a una altra de molt bona. Per exemple, en una entrevista que van fer al sociòleg Stefan Vanistendael, principal teòric del concepte de resiliència, en va dir el següent: “el testimoniatge d’una persona que assegura, després d’una malaltia greu, que la malaltia l’ha convertit en més bona persona”. Finalment, un altre lloc és el Judici com a “lloc” d’aprenentatge i exercici de l’esperança. […] Hi ha la resurrecció de la carn. Hi ha una justícia. El Papa fa una nova lectura d’aquest Judici. És impossible que “la injustícia de la història sigui l’última paraula”. I afirma finalment en aquest apartat: “com a cristians, mai hauríem de preguntar només: Com puc salvar-me jo mateix? Hauríem de preguntar també: Què puc fer perquè altres se salvin i perquè sorgeixi també per a ells l’estrella de l’esperança? Llavors hauré fet el màxim també per a la meva salvació personal”. I aquí recordo les paraules del nostre fundador, sant Joan Baptista de La Salle, que ens diu als lasal·lians en la primera de les Meditacions per al Temps de Recés: “Déu no vol només que tots els homes arribin al coneixement de la veritat; vol també que tots obtinguin la salvació. I no ho voldria veritablement si no els facilités els mitjans i, en el cas dels infants, si no els donava mestres que cooperessin en la realització d’aquest designi.” (MTR 193.III) I en la meditació 100 ens adverteix: “Prediqueu amb l’exemple i practiqueu davant dels vostres alumnes tot allò que intenteu inculcar-los.” (MD 100.II)

3. L’alegria de l’Evangeli En el material general del lema lasal·lià de “L’esperança és a les nostres mans”, ens diem que l’esperança té quatre dimensions:


La primera dimensió de l’esperança és l’optimisme. L’actitud positiva és el primer esglaó que cal pujar si es vol mantenir viva l’esperança. La segona dimensió de l’esperança és creure que el futur és possible. Les utopies, lluny de ser inaccessibles, són el resultat de seguir pensant que podem aconseguir l’impossible. La tercera dimensió de l’esperança és el treball. Cap esperança es concreta si l’home no hi posa tot de la seva part per aconseguir-la. És possible no arribar a tot el que es proposa, però de braços plegats s’aconseguirà molt menys. La quarta dimensió de l’esperança és l’alegria. Quan algú espera aconseguir alguna cosa, l’alegria ho inunda i no defalleix encara que les dificultats siguin moltes. “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús” (EG, 1”. D’aquesta manera comença el nostre papa Francesc la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. La joia de ser cristià. Perquè aquells que intentem seguir Jesús de vegades ens passa que en el dia a dia no ens recordem de viure contents. Com diu Sant Pau als Filipencs, en el capítol 4, versicles 4 a 7: “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.” És per això que continua així en el número 6 de l’Evangelii Gaudium: “Hi ha cristians l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua. Però reconec que l’alegria no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, de vegades molt dures. S’adapta i es transforma, i sempre roman almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més enllà de tot. Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les greus dificultats que han de patir, però a poc a poc cal permetre que l’alegria de la fe comenci a despertar-se, com una secreta però ferma confiança, fins i tot enmig de les pitjors angoixes: «Em trobo lluny de la pau, he oblidat el benestar […]. Però quelcom porto a la memòria, quelcom que em fa esperar. Que l’amor del Senyor no s’ha acabat, no s’ha exhaurit la seva tendresa.” Associació La Salle Tarragona 2016

El temps de Quaresma és un temps per a reconèixer les nostres faltes. Especialment per a reconèixer les vegades que ens allunyem del Senyor. Sovint estem en la pressa, en el no-tinc-temps, i la primera que pot caure en les nostres relacions quotidianes és la relació amb Déu. Per això, amb una actitud sincera podem reconèixer en el número 3, tot fent pregària confiada: “Senyor, m’he deixat enganyar, de mil maneres vaig escapar del teu amor, però aquí em tens una altra vegada per renovar la meva aliança amb tu. Et necessito. Rescata’m novament, Senyor, accepta’m una vegada més entre els teus braços redemptors. […] Ell ens permet aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot tornar-nos l’alegria.” Una altra temptació que tenim que ens fa apartar de l’alegria de l’Evangeli i de l’escalfor de Déu és la indiferència. Sovint quan estem malament acudim a la pregària i a la petició. Però quan estem bé, no sempre el tenim present. En el seu missatge de Quaresma d’enguany, el nostre papa Francesc ens adverteix: “La indiferència vers el proïsme i vers Déu és una temptació real també per als cristians. Per això necessitem sentir cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten”. Més endavant d’aquest missatge quaresmal es pregunta: Què podem fer per no deixar-nos absorbir per la indiferència davant de les dificultats? Ens diu el Papa: “En primer lloc, podem pregar en la comunió de l’Església terrenal i celestial. No oblidem la força de la pregària de tantes persones. En segon lloc, podem ajudar amb gestos de caritat, arribant tant a les persones properes com a les llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l’Església. La Quaresma és un temps propici per a mostrar interès per l’altre. I en tercer lloc, el sofriment de l’altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva dependència de Déu i dels germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i acceptem 35


Foto: Fervi

els límits de les nostres possibilitats, confiarem en les possibilitats infinites que ens reserva l’amor de Déu. I podrem resistir a la temptació que ens fa creure que nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.” Tornem a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. En el número 275 ens recorda el Sant Pare que la desconfiança i el pessimisme poden fer que encreuem els braços: “Algunes persones no es donen a la missió, perquè creuen que res no pot canviar i llavors per a ells és inútil esforçar-se. Pensen així: «Per què em privaré de les meves comoditats i plaers si no veuré cap resultat important?». Amb aquesta actitud es torna impossible ser missioners. Aquesta actitud és precisament una excusa maligna per a quedar-se tancats en la comoditat, la fluixedat, la tristesa insatisfeta, el buit egoista. Es tracta d’una actitud autodestructiva perquè «l’home no pot viure sense esperança: la seva vida, condemnada a la insignificança, es tornaria insuportable». Si pensem que les coses no canviaran, recordem que Jesucrist ha triomfat sobre el pecat i la mort i està ple de poder. Jesucrist veritablement viu. D’una altra manera, «si Crist no va ressuscitar, la nostra predicació està buida» (1Co 15,14). L’Evangeli ens relata que quan els primers deixebles van sortir a predicar, «el Senyor col· laborava amb ells i confirmava la Paraula» (Mc 16,20). Això també succeeix avui. Se’ns invita a descobrir-lo, a viure’l. Crist ressuscitat i gloriós és la font profunda de la nostra esperança, i no ens faltarà el seu ajut per complir la missió que ens encomana.”

36

Foto: Fervi

4. Conclusions finals Per això us convido a veure una paràbola apòcrifa sense paraules, però amb tot el sentit. Es diu The Lightheaded, una cosa com ara Cap de llum o la llum amb un rumb. I així acabem com hem començat, en la presència de Déu i amb l’Evangeli del Crist ressuscitat. De l’Evangeli de Mateu: “Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.” I prenc la pregària final per intercessió de la Mare de Déu que fa el papa Francesc en l’Evangelii Gaudium. Estrella de la nova evangelització, ajuda’ns a resplendir en el testimoni de la comunió, del servei, de la fe ardent i generosa, de la justícia i l’amor als pobres, perquè l’alegria de l’Evangeli arribi fins als confins de la terra i cap perifèria es privi de la seva llum. Mare de l’Evangeli vivent, font d’alegria per als petits, prega per nosaltres. Per Crist, Senyor Nostre. Amén. Que visqui Jesús en els nostres cors! PER SEMPRE!


BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE - ESTUDI DE MÚSICA. 2015

Foto: Francesc Sech

Foto: Fervi

PARTICIPACIÓ A: 6 de març. Església de Sant Agustí. CONCERT dins el marc del V Festival de música de Setmana Santa 2015. 3 d’abril. Recollida de passos i Processó del Sant Enterrament 2015 11 de desembre. Església de Sant Agustí. CONCERT DE NADAL 2015 junt a la Coral Cantabambolines de l’Estudi de Música de Tarragona. Interpretant, entre altres, aquestes peces: Nuestro Padre Jesús (Emilio Cebrián); La Saeta (Popular) i La Oración del Huerto (Agripino Lozano, dedicada a la Hermandad del Huerto de San Fernando (Cadis).

Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Francesc Sech

37


38


PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE DE SETMANA SANTA 2015 Foto: Pere Amenós Basora

A PLERET CRÒNICA CRÍTICA D’UNA ALTRA PRESENTACIÓ NO “TRANSGRESSORA” I NO ESCRITA Josep Maria Sabaté i Bosch Cronista de l’AASST i de la ciutat De nou a l’església-llar de la Setmana Santa de Tarragona, la de Sant Agustí o dels Sants Reis, i per primera vegada pel que fa a l’Associació La Salle tingué lloc la presentació del seu opuscle de Setmana Santa per un conegut “transgressor” en aquestes funcions protocol·làries i d’obligat compliment. La cosa començà amb una breu oració del germà consiliari, Jesús García, per les víctimes del llavors proppassat accident aeri als Alps i seguí amb la solemne benvinguda del qui presidia la mesa, el president de l’Associació La Salle, Joan Joaquim Julià Panadès, el qual en primer lloc agraí a tothom la seva presència, i en especial al regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona Xavier Tarrés, i al vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, per passar a fer una curta presentació del presentador. El presentador, que signa aquesta crònica, també agraí la brevetat amb què s’enllestí la relació del seu currículum, sense fer la gara-gara i facilitant així la posada en marxa de la presentació de l’opuscle, veritable protagonista de l’acte. No Associació La Salle Tarragona 2016

obstant això, les primeres paraules foren ja un xic sorprenents: “A causa del lloc en què ens trobem, si jo fos un capellà, que no ho sóc, ara hauria de començar com els rectors de poble que des de la trona ens recordaven abans de cada missa dominical allò de «Tots els que heu vingut compliu amb un manament de la Santa Mare Església», i afegia també que «tots els dies són bons i sants per als que estan en gràcia de Déu»”. L’aclariment venia donat perquè les presentacions d’opuscles de les diferents associacions de la Setmana Santa de Tarragona ja s’havien convertit en una mena d’obligat precepte de compliment diari al llarg de les setmanes de la Quaresma i a l’ample de tota la ciutat. I posats a donar aclariments, encara continuà advertint que la banda amb què, per a Foto: Quim Mas l’ocasió, s’adorna39


Foto: Fervi

va el presentador no era pas una estola litúrgica, sinó una beca de col·legial d’honor del Col·legi lasal·lià de Tarragona, que per primera vegada lluïa amb sa orgull després del seu atorgament fa prop de quaranta-cinc anys. A partir d’aquí també va deixar ben clar el qualificatiu de transgressor que l’any passat li havia encolomat el president del Gremi de Marejants, Jordi Mallol Vicens, en una altra presentació com aquesta, apuntant ja, críticament, que no sols no es considerava afectat per tal adjectiu, sinó que el creia molt més propi de tots aquells altres presentadors que derivaven actes semblants vers una conferència, sermó o panegíric autobiogràfic sols enaltidor del seu particular ego; en aquest sentit, i a tall d’exemple, en algunes de les darreres presentacions d’enguany n’hi ha hagut de tota mena: des d’aquella en què no es va dir res de l’opuscle en qüestió i es va aprofitar l’acte per fer un lliurament de trofeus i medalles, fins a la que semblava que el més important era saber tocar l’orgue obligant al presentador del presentador a demostrar els seus minsos dots en el domini d’idiomes, de manera que un hom, conscientment, tot i ser vell en l’ofici, cada cop té més dificultats per fer, solament i només, una presentació no “transgressora”, fugint del que cada vegada més es porta ara. Així doncs i anant per feina, la presentació, com era d’esperar, anà pels camins de l’ofici del presentador, el qual no endebades portava molts anys com a professor tant en diferents centres d’ensenyament mitjà, sigui als mateixos col·legis dels germans de La Salle a Torreforta i Tarragona o a les dependències universitàries de la, avui, Facultat de Lletres de la Universitat de Tarragona, la Rovira i Virgili. Com a mestre, recomanà als membres de la mesa presidencial que, en contra del que acostumaven a fer en altres presentacions veritablement “transgressores”, estiguessin atents i no 40

Foto: Fervi

s’entretinguessin a passar els fulls de l’opuscle i escriure les quatre notes per al discurset del final –cosa que algun d’ells ja havia començat a fer, impunement i descaradament–, puix que aquesta tasca ja aniria a compte del mateix presentador, malgrat que el millor hauria estat que la gent del públic, greuge comparatiu al marge, també fos posseïdora de l’opuscle per poder anar passant igualment les seves pàgines a mesura que fossin desgranades. Encara no toca la interacció entre el públic i el presentador, però tot arribarà. L’opuscle d’aquest any 2015 coincidia amb la XXV edició d’una publicació anual encetada l’any 1991, i per tant tenia ja al darrere una història per contar. Foren anys en què la seva presentació passà per un llarg periple de locals: Saló de Plens de l’Ajuntament, Antic Ajuntament del carrer Major, la torre romana o dels advocats a la plaça del Pallol, la Delegació de Cultura de la Generalitat – també al carrer Major–, el Museu d’Art Modern del carrer Santa Anna, la capella de Sant Magí del Portal del Carro i la capella del santuari del Sagrat Cor de Jesús (antic Col·legi de Jesús i Maria). També en el decurs del temps foren diferents els presentadors que ocuparen aquest lloc –menys l’any 1995, que sortí sense haver estat presentat–: antics alumnes del professor Sabaté que omplen de satisfacció al mestre, com foren Anton Jordà, Carles Abelló Alfonso, Enric Pujol Cayuelas, Manel Sanromà Lucía, Francesc Roig Queralt, Octavi Vilà Mayo, Josep M. Pallàs, Rafael Muñoz Melgar, Miquel Sanchis, Josep M. Prats o Josep Cots; altres amics i companys setmanasanters tarragonins –i coneguts representants i consiliaris que els presidiren–, com mossèn Jeroni Claveras, Joan Miquel Nadal, J. Musté, Josep M. Solé, Joan Rossell, Josep Ignasi Boada…, amb secretaris com Joan M. Maixé, Quim Julià, Josep M. Rota, etc. I encara ens faltaria la llarga llista dels relators de les Set Paraules a la Catedral o a la capella


Foto: Fervi

de Sant Magí del Portal del Carro, els conferenciants quaresmals i els guardonats tots aquests anys amb la Medalla a la Fidelitat, sense oblidar els directors dels centres, els obituaris, les cròniques amb detalls de moltes persones anònimes, la “sortida al món” amb la presència a les trobades de Getsemaní o la participació en les Visions. Però per no fer-me massa pesat i amb la intenció de ser una miqueta més breu –cosa gairebé impossible, coneixent la bona fama del presentador–, deixem enrere la història i encetem un nou capítol a partir de l’opuscle del 2015, des de la portada amb la fotografia de Lluís Nogués Sánchez i la guarda interior amb una altra fotografia de Quim Mas Carceller, que donen pas a la pàgina sense numerar, on destaca igualment l’autor de la foto de la contracoberta (Pere Amenós Basora) i els noms dels vint-i-un fotògrafs i els cinc arxius responsables de les fotografies que il·lustren les vuitanta-vuit pàgines d’aquesta edició. Cal fer una menció especial de la coordinació i maquetació, que havia anat a càrrec de Quim Julià i Quim Mas, les correccions de català, a cura de Jaume Castan i Amèlia Sentis, i l’edició de la mateixa Associació, o sigui dels que jamai tenen un no per a res i per a ningú, malgrat que, pressionats pel temps, gairebé sempre arriben a misses dites a tot. Respecte a la lletra impresa, per sort el nostre predecessor, Sergi Baches, ja apuntava en la seva presentació de l’any passat que l’opuscle “porta una línia editorial de sempre”, i a fe que tenia raó, puix que en fer una presentació no “transgressora”, si fa no fa, tots els opuscles guarden un estil similar –el format canvià l’any 2010–: les primeres pàgines –de la 3 a la 13– amb les salutacions de la gent “important”, en aquest cas la de l’arquebisbe, la mateixa per a tots els opuscles i que, com que aquesta és la darrera de les presentacions, segurament ja ens sabem de memòria, però amb una fotografia particular aparellat amb el consiliaAssociació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

ri, germà Jesús; la de l’alcalde, que també està estereotipada, sobretot quan recorda, per si no ho sabíem, que estem en un any d’eleccions, però que té la delicadesa de particularitzar amb l’Associació La Salle unes quantes línies; la del president de l’Autoritat Portuària, en el mateix estil que la de l’alcalde; la del consiliari, germà Jesús García, amb un bon esforç d’originalitat amb cites de sant Pau (2Cor 5,15), de José A. Pagola i de l’Apocalipsi de Sant Joan (3,8) per entendre el sentit de la Resurrecció; la de la protodirectora del col·legi, Alícia Fernández Sivill, fidel i reiterativa amb el lema “És a les nostres mans”; i la del president de l’Associació La Salle i de l’AASST, Julià Panadès, seguint també el lema anual del present curs escolar. El programa d’actes, amb tot allò que concerneix l’Associació i amb els altres actes de caire més general que també poden afectar a tothom (pàg. 14-17). Passem després a la memòria anual que signa el secretari, Manel Callao Costa (pàg. 19-31), on es poden comptar fins a 29 actes realitzats “de Pastorets a Pastorets”, entre desembre de 2013 i gener de 2015, degudament amenitzats per molta informació gràfica en quasi tots, uns actes que al cap i a la fi són precisament els que ja es preveien en el programa publicat en l’opuscle anterior (2014), i d’acord amb això ara s’enceta un seguit d’articles de referència, puix que d’alguna manera o altra corresponen a la reproducció a l’engròs d’alguns d’aquells actes: Andreu Muñoz Melgar, amb el títol “Imatges de Déu. Reflexions quaresmals”, publica la seva conferència quaresmal de l’any 2014 (pàg. 35-36); Sergi Baches Salvadó deixa escrita per a la posteritat la seva presentació, en la qual fa una elegia de la professió vocacional del magisteri escolar i el paper que representà per a ell entrar a formar part del quadre docent lasal·lià, en especial sota la direcció i ajuda de 41


Josep M. Prats (pàg. 37-41) –i espero que aquesta crònica crítica ocuparà un espai semblant en l’opuscle del 2016!–-; també la Segona Paraula, “Avui seràs amb mi…”, pronunciada per Maria Dolors Font Catà, carregada dels dubtes, no exempts d’esperança, que provoca la justícia divina el perdó, omple de negre sobre blanc els següents fulls (pàg. 43-44), amb la llista de tots els altres “sants emparaulats” (pàg. 45); el cronista de l’AASS de Tarragona aporta el relat dels premis anuals a la Fidelitat amb els particulars mèrits de Joan Anton Amela Quílez, atorgat per l’Associació La Salle a títol pòstum (pàg. 47-49); sense lletra, però amb una molt bona informació fotogràfica, la banda de música també fa acte de la seva presència immemorial –deu ser perquè a les partitures només hi ha notes!– (pàg. 50-52); Òscar Amela presenta, amb el simpàtic títol “Un Martini i un croissant”, en record d’una feliç anècdota, l’obituari dels ja traspassats a la casa del Pare i que foren tres puntals de la Setmana Santa lasal· liana: Jordi Gassol, Jordi Frisach i Joan Anton Amela (pàg. 53-55); dos articles més, aquest cop anònims, ens parlen del “Desplaçament a Osca” el 29 de març del 2014 per assistir al IX Encuentro de Bandas “Sonidos de Semana Santa” (pàg. 59) i del “II Concurs de Fotografia Jove” del 8 i 9 de novembre de 2014, amb una participació de vuit fotògrafs i trenta-una fotografies (pàg. 60); i el capítol de la memòria a dojo i pel broc gros el podem donar per acabat amb la llarga referència a La Salle de Benicarló a la qual ens remet Josep Ciurana Moncusí en el seu article “Cinquanta anys acompanyant Jesús en la seva oració a l’hort de les oliveres” (pàg. 75-77), l’“Austeritat i el silenci”, de Quim Mas Carceller, en què pren partit per la cucurulla en les professons, en haver recuperat l’any 2014 aquest complement de “disciplinari” en la vesta del portant del Sant Crist en el viacrucis del Dilluns Sant (pag. 79), i, en darrer lloc, el recull de les antigues fotografies ràncies amb alguns records lasal·lians, procedents de diferents arxius, a les quals, per no fiar-nos tan sols de la memòria, es recomana que s’hauria d’aplicar la deguda interpretació dels espais i personatges que hi apareixen. Fins aquí ja hem passat unes seixanta-dues pàgines de remembrança. Això sí, sense seguir un ordre rigorós, puix que entremig ens hem deixat conscientment les corresponents als quatre articles que podem anomenar bastant naturals, frescos i originals: el primer correspon als col· laboradors Joan Cebral i Joan Carles Codina, 42

sota el títol de “Perdurar en la tradició o adaptar-se als nous temps… Quin és el futur?” (pàg. 57-58); en segon lloc tenim les “Lliçons de la religió ortodoxa” (pàg. 63-65), de Montserrat Boada, que ha aprofitat la seva estada a Rússia per donar-nos aquestes lliçons de la litúrgia ortodoxa comparada amb la catòlica, apostòlica i romana; en penúltim lloc, Joan Noguera Figueras ens torna a sorprendre amb un estudi molt interessant, “Les Santes Veròniques” (pàg. 67-70), a l’entorn de les seves apòcrifes consideracions tan arrelades a la nostra tradició cristiana; i ja finalment, Sergi Nasarre Aznar, amb “El «sensellar»” (pàg. 71-72), ofereix un bon i actual exemple de cristianisme social diferenciant els conceptes de sostre i llar. Ens resta el no menys valuós apartat dels anunciants col·laboradors de l’edició de l’opuscle –un a tota plana i setze a 1/6 (pàg. 82-86)–, als quals cal agrair, en aquests temps de penúries i retallades, el suport que segueixen donant a aquestes publicacions, un agraïment que es fa extensible a tothom (pàg. 87), més encara els que aquest any contribueixen amb 2 € destinats al projecte PROFIDE que La Salle manté, d’ajuda al món subdesenvolupat. Si bé al llarg de tot aquest recorregut històric les fotografies han anat il·lustrant els passos per totes les pàgines i les pauses entre elles, de tant en tant també s’hi ha escapolat alguna mostra liricopoètica, com la dels “Passos de claror” de Gòria Ganga (pàg. 4), “A l’Àngel de Getsemaní” (pàg. 74) i “L’Orella” –sèrie Sonets de Getsemaní– (pàg. 78) de Lluís M. Salvat, així com “Crist sota les oliveres” de Gerard de Nerval (18051855) (pàg. 46) i “L’Oració de l’hort” (pàg. 66) del Cancionero de Úbeda, en versions del mateix Salvat. L’adéu de tota aquesta presentació –“La gent de la Setmana Santa sou molt bona gent”– tancà la llarga xerrada que aquí teniu inconscientment reproduïda, perquè la història segueix i així també nosaltres fem història.

Nota bona del presentador Qualsevol semblança del que aquí s’ha escrit no té res a veure amb el que allí es va dir el divendres 27 de març de 2015, entre les 20 i les 21.15 h, poc més o menys. Sols es poden demanar responsabilitats al mateix cronista.


LLÀGRIMES DE CEL

El cel es va enfosquint i plou la pena d’aquella llàgrima que cau del cel. Tota la terra vessa sang i fel sobre Jesús, en Creu, damunt l’esquena. Cada dolor s’escampa en les arrels d’aquell cenacle de la Santa Cena i amb la traïció crema la vena de tots aquells que encara som fidels. Oh, Jesús Nostre! Duus tota la flama que vessa llàgrimes al pensament, i es torna crit de sang que es fa proclama quan s’obre la ferida, amargament. I encara avui veiem com oriflama aquella Creu de cel, omnipresent!

Gòria Ganga / 2016

Associació La Salle Tarragona 2016

43


Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

44


LES 7 PARAULES: PARE PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE ES FAN Alícia Fernández Sivill Directora La Salle Tarragona Llegim en Lluc: “Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, allà el crucificaren, i també els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia: Pare, perdona’ls perquè no saben el que es fan.” (Lc 23, 33-34). Curiós relat. Jesús de Natzaret, que pocs dies abans havia entrat a Jerusalem i havia estat aclamat com un rei, ara penja de la creu i rep les burles d’uns, el rebuig d’altres, i per tota companyia té la de dos malfactors. On són ara els que el reberen amb alegria ? On són els seus deixebles i seguidors ? Tan sols la seva mare, amb algunes dones, i el “deixeble que estimava” (Jn 19,26) estan al peu de la creu. Jesús de Natzaret, en aquest instant suprem, no demana al seu Pare que els perdoni per ser malvats, incrèduls o covards; sinó perquè “no sa-

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Associació La Salle Tarragona 2016 Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

45


Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

ben el que es fan”. Dit d’altra manera, per incoherents, per ignorants, per deixar-se manipular, per no tenir ideals, esperances, il·lusions, utopies, i per no lluitar per elles. Sí, no sabien el que es feien: un dia blanc, l’altre dia negre; però… i nosaltres sabem el que ens fem? Només cal donar un cop d’ull al nostre món: hi ha qui es preocupa per mantenir la línia i tenir un cos escultural quan milers de persones moren de fam cada dia; veiem conferències de pau promogudes pels mateixos països que subministren l’armament a les parts del conflicte; redactem grans documents que parlen de llibertat, igualtat, justícia, i permetem o inclús considerem just que hi hagi gent que es quedi sense casa, infants sense educació, joventut sense futur… Sabem el que ens fem? Revolucionari relat. Aquesta súplica de Jesús és certament revolucionària, com la seva vida, com el seu missatge. Revolucionària perquè ens recorda que tots som fills d’un mateix Pare, i com no ha de perdonar un Pare? Jesús de Natzaret no s’adreça a un Déu llunyà, aliè, que ens mira, contempla, quasi espia de lluny. En Jesús, el Sagrat es fa un tot amb el Profà. L’espai sagrat, l’espai del Misteri, l’espai de Déu desapareix per fondre’s amb l’espai de l’home, per divinitzar l’home i mostrar-nos el rostre humà de Déu. Això és el que no van saber entendre bona part dels “homes de bé”, dels observants de la llei, dels assidus al Temple. No entenien que qui deia que era el Fill de l’Home anés amb gent de baixa estofa, amb els “marginats” (pecadors, malalts, pagans, recaptadors d’impostos…); no acceptaven que minimitzés les normes legals; no podien tolerar que condemnés la hipocresia i la 46

Coral Augusta. Foto: Josep Ciurana

prepotència dels seus dirigents ni, molt menys, que parlés de destruir el Temple, com al peu de la creu li recorden: “Tu que destrueixes el temple de Déu, i en tres dies el reconstrueixes, salva’t a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!” (Mt 27,40). Tant que coneixien les Escriptures i s’oblidaven del que, en boca del profeta Natan, Jahvé digué al rei David: “Ets tu qui m’has de construir una casa perquè jo hi habiti?” (2Sa 7,5b). Volien tenir Déu ben tancat, al seu abast, per al seu ús i profit, només cal recordar l’episodi en què Jesús treu del temple els negociants (Mt 21,12-13). Per això Jesús de Natzaret acaba penjat en una creu, perquè en dir a Déu “PARE”, en ensenyar-nos a dir-li “PARE”, l’ha posat a l’abast de tothom, al nostre costat, al nostre món, en definitiva, ha alliberat Déu del segrest d’uns pocs. Aquest PARE al qual es dirigeix Jesús, com no ens ha de perdonar si també és el nostre PARE? Estem necessitats del perdó de Déu. Perdó que no ens humilia, que no es recrea en les nostres misèries ni en les del món, sinó que ens esperona a construir un “món nou i una terra nova”. a instaurar el Regne de Déu. Sí, estem necessitats de perdó per a recuperar la il·lusió, per a involucrar-nos decididament a favor de la justícia, al costat dels més febles, perquè la nostra mà sempre estigui oberta a tothom com la d’aquest Déu, Pare que ens perdona perquè no sabem el que ens fem. Aquesta és la gran paradoxa del cristianisme: Jesús de Natzaret, des de la creu, creu que per a uns és signe de vergonya, de derrota i de mort, ens dóna vida, ens dóna forces, perquè ens sabem perdonats pel mateix Pare, perquè ens sentim acompanyats pel mateix Pare i perquè esperem viure eternament amb ell.


LES SET PARAULES 2015 (XXIV edició) Primera Paraula: PARE, PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE ES FAN. Comentarista: Sra. ALÍCIA FERNÁNDEZ SIVILL, en representació dels professors del Col·legi La Salle Tarragona. Segona Paraula: AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS. Comentarista: Sr. DAVID RUIZ DE LA HERMOSA, representant l’AMPA del Col·legi La Salle Tarragona. Tercera Paraula: MARE, AQUÍ TENS EL TEU FILL; FILL, AQUÍ TENS LA TEVA MARE. Comentarista: Sra. JOAQUIMA CENDRA SENDRÓS, en representació de la Confraria de Sant Magí de Tarragona. Quarta Paraula: DÉU MEU, DÉU MEU, PER QUÈ M’HEU ABANDONAT? Comentarista: Sr. JORDI FOLCH RAS, representant l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, en aquest cas en representació de la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Cinquena Paraula: TINC SET. Comentarista: Sra. JOSEFINA MESTRES VENTURA, en representació de l’Associació d’Antics Alumnes La Salle de Cambrils. Sisena Paraula: TOT S’HA ACOMPLERT. Comentarista: Germà de les EC JOSEP PANERO ANDRÉS, representant la comunitat lasal·liana Casa Sant Josep de Cambrils. Setena Paraula: PARE, A LES TEVES MANS LLIURO EL MEU ESPERIT. Comentarista: Germana ANTÒNIA AGULLÓ DURÀ, de la Comunitat de Carmelites Missioneres Teresianes. Col·labora: CORAL AUGUSTA (director: Sr. David Molina).

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Associació La Salle Tarragona 2016

47


Foto: Lluís Amenós Basora

Foto: Josep M. Rios Fernández Pacheco

48


PREMI A LA FIDELITAT 2015 JACINTO-RAFAEL SÁEZ SÁNCHEZ-GUERRERO Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

ADORABLES “DEFECTES” DE JESÚS Josep Maria Sabaté Bosch En algun lloc que ara no recordo vaig recollir a corre-cuita fins a uns quants “adorables defectes” de Jesús; de seguida ho vaig apuntar com a nota interessant en un tovalló de paper –talment com si fos el contracte de Messi– i encara no els he acabat de transcriure. Per això m’ha semblat que ha de ser positiu reflexionar una miqueta a l’entorn del que pot ser alliçonador per a tots nosaltres, que escoltem sovint la paraula de Déu i la del Senyor en les lectures de l’assemblea dels cristians i sovint no acabem d’entendre el que ens proposa com a exemple a seguir: Jesús és l’exemple que ens porta al Pare. D’aquí que en l’acte d’atorgament dels premis a la fidelitat vaig creure convenient presentar-los, degudament documentats, perquè el valor de la paraula escrita no sigui com aquelles fulles d’aquesta tardor que, caigudes del arbre, aviat se les emporta el vent: 1. Vol que li repeteixin les coses, com aquella viuda de la paràbola del jutge injust: “–En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: –Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: «Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.» I el Senyor va afegir: Associació La Salle Tarragona 2016

–Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? Els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat.”1 (Lc 18,2-8). 2. Tira la casa per la finestra –és “malversador” fins a l’extrem–: “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.”2 (Jn 15,13). 3. Té mal gust, com quan diu del Pare: “No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres […]”3 (Jn 15,16). 4. És ambiciós, ho vol tot: “–Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.”4 (Mt 16,24). 5. És gelós: “–Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.”5 (Lc 14,26). 6. Fa el ronsa: Aparentment calmós, lent, tardà, romancer…, sobretot quan el cridem, o, almenys, així ens ho sembla. 7. Es fa el sord: Aparentment, tranquil, calmós, etc. 8. Vol ser sempre el primer:

1. La Bíblia. BCI. Bíblia Catalana Interconfessional. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbliques Unides, 1997. Lc 18,2-8. 2. La Bíblia. BCI. Bíblia Catalana Interconfessional. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbliques Unides, 1997. Jn 15,13. 3. La Bíblia…, Jn 15,16 4. La Bíblia…, Mt 16,24. 5. La Bíblia…, Lc 14,26 49


Foto: Francesc Sech

“–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.”6 (Mt 19,21). 9. Vol fer la seva: Potser perquè la seva és la millor i perquè té raó, encara que nosaltres ho dubtem. 10. Parla arreu: Encara que nosaltres no l’escoltem enlloc. 11. Es fixa en tot: “[…] no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber.”7 (Mt 10,26). 12. Busca que l’estimin: “–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’anima i amb tot el pensament.”8 (Mt 22,37). 13. De vegades agafa les coses sense permís: Perquè sap que són seves. 14. Demana el que vol amb molta insistència: I no ens deixa en pau fins que ho aconsegueix. 15. Va amb males companyies: “–Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?”9 (Mt 9,11). 16. Té mala memòria i torna a perdonar una vegada i una altra: “–No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.”10 (Mt 18,22). 17. No sap matemàtiques: Per una ovella en deixa noranta-nou.

6. La Bíblia…, Mt 19,21. 7. La Bíblia…, Mt 10,26. 8. La Bíblia…, Mt 22,37. 9. La Bíblia…, Mt 9,11. 10. La Bíblia…, Mt 18,22. 50

Foto: Fervi

Foto: Quim Mas

18. No li importa anar a la presó: I es tanca al sagrari, “presó d’amor”. 19. Com que és etern, no té pressa, espera: I a nosaltres ens desespera. 20. No és previsor, no prepara el futur: “No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.”11 (Mt 6,34). 21. No pensa a fer carrera: “[…] i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir […]”12 (Mt 20,27-28). 22. És mal economista: “Emociona amb dos rals, com amb l’almoina de la viuda pobre i no valora el bitllets dels rics: -Us asseguro que aquesta viuda pobre ha tirat el tresor més gran que tots els altres”13 (Mc 12,43). 23. Seria un fracàs com a polític: Perquè parla més de deures que de drets. 24. És un mal venedor: “–Si algú vol venir amb mi, […] que prengui la seva creu i que em segueixi.”14 (Mt 16,24) 25. Com a comerciant de seguida s’hauria arruïnat: Com quan dóna vi per aigua a les noces de Canà: “El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: –No tenen vi. Jesús li respon: 11. La Bíblia…, Mt 6,34. 12. La Bíblia…, Mt 20,27-28. 13. La Bíblia…, Mc 12,43. 14. La Bíblia…, Mt 16,24.


–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: –Feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una. Els diu Jesús: –Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: –Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei. Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. Aleshores el cap de servei crida el nuvi i li diu: –Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.”15 (Jn 2,1-11). 26. Tampoc com a empresari tindria gaire futur: Perquè valora més el qui no fa res que el qui treballa molt: “–Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.”16 (Lc 10,41-42). 27. Deixa els llums encesos allà per on passa: I si vaig fer aquesta exposició d‘alguns dels “adorables defectes” de Jesús, la raó no va ser altra que la d’establir una mena de joc entre tots nosaltres en aquest acte de la fidelitat a la Setmana Santa, perquè del que es tractava era de veure com encaixem alguns d’aquests “adorables defectes” de Jesús en el currículum que la vostra Associació va preparar per atorgar aquest guardó a un dels vostres associats. De lluny ens va venir la persona que l’Associació La Salle va escollir per la concessió del premi a la fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona.

na, el mateix al qual va portar els seus fills, de manera que des de llavors va col·laborar amb l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes, ja sigui en la part logística i cuina del grup escorta Fent Camí, com també donant suport durant sis anys a les anades a Montserrat organitzades per La Salle i, des de l’any 2000, amb l’Associació d’Antics Alumnes, en el manteniment dels passos, les atxes i les vestes. Forma part de la Junta Directiva des del 2004 com a vocal de Setmana Santa i és el cap dels arrengladors des del 2009, a més de representar La Salle a la Junta de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa des del 2013. Els que el coneixen saben prou bé quins són els seus “adorables defectes”, que no són pocs i que l’han fet mereixedor d’aquest guardó que li lliurà el president de l’Associació La Salle, Joaquim Julià Panadès, el dia 13 de novembre de 2015. Permeteu-me, per acabar, una darrera paràbola apòcrifa: Una vegada hi havia un pare que tenia tres fills i volia premiar en la seva herència aquell que fes més bon ús dels diners. Llavors els cridà i donà a cadascun una minsa quantitat de diners per tal que amb ella poguessin omplir una habitació amb el que volguessin. Disposats a complir la voluntat del seu pare, un d’ells va cercar una mena de producte expansiu, com el cotó, i s’esforçà per emplenar gairebé tot l’habitacle; l’altre maquinà omplir l’habitació amb garrafes d’aigua també fins quasi a vessar; però fou el tercer el qui s’emportà la herència, ja que només va tancar les finestres i va esvair la foscor, omplint-ho tot de llum, amb un simple llumí. És ben cert i ningú ens ho podrà negar que ell ens deixa, per a tots nosaltres i per als qui ens vindran darrere, l’“adorable defecte” de la llum encesa de la seva fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona. Que els espetecs, els trons i els llampecs del guardonat segueixin il·luminant el nostre camí i ressonant per bé de Tarragona i la seva Setmana Santa.

Jacinto-Rafael Sáez Sánchez-Guerrero, el 1956, amb tres anys, deixà la Laguna de Tenerife, a les Illes Afortunades, per Tarragona; encetà el Batxillerat a l’Institut Martí i Franquès, però des de segon curs cursà els seus estudis al Col·legi del Sagrat Cor dels germans de la doctrina cristia15. La Bíblia…, Jn 2,1-12. 16. La Bíblia…, Lc 10,41-42.

Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Fervi

51


Foto: Blanca Bertran Ras

52


Foto: Montse Cuella

PORTANTS DEL PAS DE L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORT

Foto: Quim Mas

Associació La Salle Tarragona 2016

53


Foto: Montse Cuella

Foto: Quim Mas Foto: Montse Cuella

Foto: Quim Mas Foto: Quim Mas

Foto: Quim Mas 54

Foto: Montse Cuella


VETLLEU I PREGUEU La seva oració acabada, el Déu nostre i Redemptor, amb l’ànima desolada, a on deixà la ramada tornà com a bon pastor. I la trobà capolada, adormida en la foscor, i amb veu no gens apressada, mes sí trista i mesurada, cridà la seva atenció. I després de sospirar, volgué expressar el seu sentir, i així començà a parlar: “És que no heu pogut vetllar tan sols una hora amb Mi? Amics: VETLLEU I PREGUEU per no caure en temptació, i la voluntat poseu en la Majestat de Déu amb el vostre afany millor” “Des d’ara caldrà que estigueu ben units i agermanats, i també que us esforceu, que en aquesta nit sereu tots molt escandalitzats. Penseu també en tot allò que ha estat profetitzat: que feriran el Pastor i, a causa del seu dolor, s’esgarriarà el ramat.” I el nostre Redemptor els seus deixebles deixà. I tornà ple de temor al lloc on, amb gran fervor, de nou al Pare pregà, fent la mateixa oració que abans ja fet li havia. I encara a la petició de ser deslliurat del dolor, el Pare no responia. Fragments de La Pasión trobada (1492), de Diego de San Pedro (1437-1498) Versió en català: Lluís M. Salvat

Foto: Carles Mallol Parga

Associació La Salle Tarragona 2016

55


Foto: Quim Mas

56


Memòria de la Banda de l’Oració DE JESÚS a l’Hort Foto: Quim Mas

Gener-març 2015 Durant aquests mesos, cada diumenge al matí la banda va fer els assajos pertinents per poder realitzar exitosament tots els actes que es presenten durant l’any. Primer, de manera individual, es repassen els diferents tocs i es proposen noves idees per al toc d’exhibició. Més tard, es duen a terme els assajos conjunts amb el misteri de l’Oració a l’Hort, amb l’esperat tradicional esmorzar de germanor posterior. Aquest any, com a punt característic, es va afegir l’eina del metrònom als assajos per tal d’ajudar a perfeccionar la sincronització del so.

perquè expressessin les seves visions sobre el futur de la Setmana Santa tarragonina, tot aportant noves idees i propostes de millora. Com a representant de l’Associació La Salle Tarragona i de la Banda de l’Oració a l’Hort de la mateixa entitat, hi va participar Joan Carles Codina. L’endemà es va dur a terme una petita entrevista a la Cadena SER de Tarragona en la qual va participar el representant de l’Associació La Salle, juntament amb Ivan Medina, representant de la Cofradía del Cristo del Buen Amor, que van donar la seva opinió sobre la situació de la Setmana Santa en el context social actual.

Gener 2015. Escola de timbals A partir del gener s’inicia un nou projecte orientat als més petits que volen desenvolupar els seus coneixements en el món de la percussió de la mà de la Banda de l’Oració a l’Hort, dirigit pel professor Sergi Cabrera. Mitjançant aquesta activitat extraescolar es pretén disposar d’una base de timbalers que puguin complementar la Banda de l’Oració a l’Hort en un futur.

14 de març. Primer Aplec de Bandes organitzat per la Banda de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors Des de les 11 h del matí del 14 de març de 2015, la Banda de l’Oració a l’Hort va participar

Taula rodona “Cinc visions de futur”, organitzada pel grup Tertúlia Confrare Dins del marc de les activitats organitzades pel grup extraoficial de la Setmana Santa de Tarragona anomenat Tertúlia Confrare, es va fer una taula rodona amb la finalitat d’agrupar cinc joves representants de diferents confraries de la ciutat Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Montse Cuella 57


Foto: Montse Cuella

en el 1r Aplec de Bandes organitzat per la Banda de la Presa de Jesús de la Confraria de Pescadors, on també hi van participar la Banda del Sant Sopar del Gremi de Marejants, la banda de tarotes i timbals Nostre Pare Jesús de la Passió, la banda de timbals de la Soledat i la mateixa banda de timbals de la Presa de Jesús, entre d’altres. L’acte es va desenvolupar per tot el barri mariner del Serrallo, amb una petita cercavila, seguida dels diferents tocs d’exhibició de cada banda i, finalment, un dinar de germanor, gentilesa de la Confraria de Pescadors, a les instal·lacions de la Llotja de Pescadors de Tarragona. 22 de març. Celebració del 75è aniversari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió Durant el matí del 22 de març la banda va participar en la trobada de bandes, en la qual van participar tots els conjunts musicals de la ciutat, per celebrar el 75è aniversari de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Els tocs d’exhibició es van repartir pels diferents llocs emblemàtics de la Part Alta de la ciutat, com són la plaça del Rei i la plaça de les Cols.

Foto: Quim Mas

28 de març. Benedicció dels nous penons de l’Associació i la Banda de l’Oració a l’Hort El dia 28 es va celebrar a l’església de Sant Agustí l’acte de benedicció dels nous penons de l’Associació i la Banda de l’Oració a l’Hort, on part dels timbalers van realitzar alguns dels seus tocs per tal de concloure l’esmentada cerimònia.

Foto: Quim Mas

Foto: Fervi 58

Setembre 2015 El 2015 es va produir un relleu en els dos càrrecs de responsabilitat de la banda. Per una part, Xavi Castan cedeix el seu càrrec de cap de banda a Joan Carles Codina i, per l’altra, Marc Vallhonrat agafa la responsabilitat de cap musical en substitució de Sergi Cabrera, al qual, en nom de tot el grup, volem agrair especialment els seus anys de treball i dedicació intensa a la banda i a l’Associació en general. Novembre 2015 A partir del novembre es van iniciar els assajos de la present temporada, on s’incorporen els infants de l’escola de timbals i també moltes cares noves que aportaran molta motivació, esforç i il· lusió per no baixar l’alt nivell obtingut en els darrers anys i portar endavant amb èxit la Setmana Santa tarragonina.


Foto: Montse Cuella

Foto: Montse Cuella

Associaciรณ La Salle Tarragona 2016

59


Foto: Montse Cuella Foto: Carles Mallol Parga

Foto: Montse Cuella

Foto: Quim Mas

Foto: Quim Mas

60

Foto: Quim Mas


Foto: Montse Cuella

Associaciรณ La Salle Tarragona 2016

61


Foto: Carles Mallol Parga 62


Les processons i els nens Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Montserrat Boada Som molts els que esperem la Setmana Santa com un temps litúrgic especial. És en aquest moment quan la vida de Jesús fou més intensa, i quan probablement més missatges va enviar-nos. La passió de Jesús descriu situacions dures, complexes i fins i tot violentes, que a vegades els pares no són capaços d’explicar de manera entenedora als seus fills. Les processons, així com qualsevol mostra de religiositat popular que surt al carrer, són una magnífica oportunitat per incentivar la curiositat dels nens cap a la vida de Jesús i explicar-los d’una manera més visual els dies de Passió. Durant aquesta setmana la canalla tenen vacances, gaudeixen d’uns dies de descans, i moltes famílies escullen marxar fora, oblidant quin és el significat d’aquests dies. Per Setmana Santa se celebren viacrucis i processons que recorden la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús. És un moment en què les tradicions de la nostra ciutat afloren, s’organitzen nombrosos actes i la gent hi participa de manera unitària. La importància que té la participació dels nens en totes aquestes celebracions des d’un punt de vista educatiu és vital per a la seva formació religiosa. Qui són aquells que estan estirats mirant Jesús? Què li diu l’àngel a Jesús? Per què van tapats aquests senyors? Per què la Setmana Santa cau Associació La Salle Tarragona 2016

cada any en un dia diferent? Quant pesa un pas? Per què porten el pas a les espatlles? Són algunes de les preguntes que els arrengleradors hem de respondre cada any. No hem d’oblidar, a més, que un viacrucis pot resultar complicat d’entendre des dels ulls d’un nen de set anys, així com els discursos i sermons que es proposen aquests dies. L’arrenglerador que acompanya els nens no es limita només a coordinar, vigilar i controlar el correcte desenvolupament de les processons, sinó que en una confraria com la nostra, on la major part dels congregants que van a files són nens, hem de portar a terme una activitat gairebé de catequista. Donar a conèixer el missatge de Jesús durant la celebració de les processons ofereix una oportunitat única per captar l’atenció dels nens i trans-

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

63


metre’ls els coneixements religiosos i les nostres tradicions des d’una perspectiva més il·lustrativa. De ben segur que els arrengleradors són les úniques persones amb qui els nens tenen contacte directe dins de la processó. Per tant, transmetre l’espiritualitat religiosa, malgrat que avui en dia no sigui fàcil donar respostes des de la fe davant de la realitat que ens envolta, es converteix en un deure més. Igualment, la participació del nen en aquestes activitats l’involucra directament dins de la història, reforçant així la seva predisposició a entendre allò que succeeix al seu voltant. Si pensem en la celebració del Nadal, tots tenim clar el motiu que ens porta a tots a asseure’ns a taula el dia 25. En canvi, molts nens no sabrien explicar correctament quin és el motiu pel qual es menja la mona el dia de Pasqua. Ensenyar religió a l’escola és imprescindible perquè tots els nens i adolescents aprenguin quins són els fonaments de la nostra religió. Es tracta d’una dimensió més de la persona que fa segles que determina la història de la humanitat. No es pot ignorar que la religió forma part dels continguts de moltes assignatures com la literatura, la història de l’art, fins i tot de la ciència. L’evolució de la humanitat va lligada inevitablement a l’evolució de la religió i, per això, la societat actual és un resultat de tot aquest procés. Els passos i les imatges que aquests dies surten

al carrer són la millor eina didàctica per a donar a conèixer els orígens de la societat actual i actituds ètiques bàsiques que es recullen en la fe: el respecte pels altres, el sentit de pertinença a una comunitat, la igualtat, etc. D’aquí que, cada pare, tiet o àvia, quan explica la seva experiència de la Setmana Santa, està gravant en la ment del nen anècdotes molt més entenedores que contenen un missatge de fe. Així mateix, les persones que participem en viacrucis i processons complementem aquesta formació, que és un instrument més de transmissió del cristianisme des d’un vocabulari senzill i pròxim. Per tot plegat, l’entorn que es crea durant les nostres processons és un moment únic per a poder aproximar la religió cristiana als nens fora de les aules i explicar les diferents etapes per les quals va passar Jesús durant els darrers dies de la seva vida. Cal reconèixer així el potencial que les tradicions religioses com les processons generen en termes educatius, ja que faciliten un entorn públic de reflexió personal individual i col·lectiva. Totes aquestes condicions són una oportunitat per a reforçar la base cristiana dels confrares més joves. No s’ha d’oblidar que els actes que tenen lloc durant la Setmana Santa són un recurs més de l’Església per a evangelitzar i reforçar la comunitat cristiana del futur.

Grup d’arrengladors lasalians. Foto: Arxiu Montse Boada 64


VIVÈNCIES LASAL.LIANES MALTESES Alfred Xerri i Kurt Xerri Malgrat que l’illa de Malta està poblada per menys de mig milió de persones, el dia de Divendres Sant hi ha fins a vint processons. Aquest fet posa de manifest tant la forta unió de la població local amb les celebracions catòliques com els forts vincles culturals entre Espanya i Malta. Espanya va governar Malta des del 1282 fins al 1530.1 Els rastres de l’ascendència de la Corona d’Aragó segueixen sent evidents en la cultura maltesa d’avui en dia, amb influències culinàries, religioses i musicals. Dos exemples de la influència de la cultura espanyola són la presència de la guitarra espanyola en la música popular de Malta i els balcons tancats de fusta que adornen les cases malteses tradicionals. El període espanyol va veure la creació de la noblesa local, que administrava el funcionament del dia a dia del país a través del seu consell de govern conegut com la Università. Algunes de les famílies nobles de Malta provinents d’Espanya i Sicília, incloent-hi la família Inguanez, es van establir a Malta. Altres famílies malteses d’origen espanyol tenen els següents cognoms: Abela, Flores, Guzmán i Xerri (el nostre cognom). Carles V, emperador del Sacre Imperi i rei d’Espanya, va concedir les illes de Malta i Gozo, que havia estat part de la Corona d’Aragó durant quatre segles, a l’Orde Hospitalari de Sant Joan (que més tard seria conegut com els Cavallers de Malta).

1. Superintendence of Cultural Heritage, http://www.culturalheritage.gov.mt/textpage.asp?x=1&p=3107&l=1.

Associació La Salle Tarragona 2016

Les influències espanyoles, doncs, van tenir un gran impacte en el desenvolupament de la tradicional processó del Divendres Sant a la nostra illa. De fet, aquestes tradicions encara es manifesten avui en dia a través dels rituals i les pràctiques realitzades el Divendres Sant.2 La primera processó es remunta al segle xvi i la va celebrar la confraria de Sant Josep. Aquesta confraria tenia forts lligams amb els frares francis2. Chiara Felice, Lino Bugeja (2007), “Lectures On Holy Week traditions in Malta and Spain”, Malta Independent (http://www.independent.com.mt/articles/2007-03-27/ news/lectures-on-holy-week-traditions-in-malta-andspain-171144/). 65


cans (menors?), malgrat que les estàtues i carrosses pertanyien a la confraria i algunes famílies privades. El 1654 es va fer la processó del Divendres Sant a la nova capital, La Valletta, des d’una església que pertany al mateix orde franciscà. Aquesta processó és una de les més visitades i venerades avui dia a Malta.3 En aquest context, convé destacar el significat que va tenir per a nosaltres la participació en les activitats de Setmana Santa d’aquest any a Tarragona, gràcies al privilegi ofert per la confraria de La Salle Germanor (facilitat pel professor Dr. Sergio Nasarre, que també està supervisant la tesi doctoral de Kurt a la Universitat Rovira i Virgili). La experiència va començar amb la commemoració del viacrucis durant la matinada del Divendres Sant. Aquesta processó no només és destacable pel significat que té la transició de la foscor a la llum del dia, que també representa la conquesta del Senyor del pecat i del mal, sinó també per l’experiència personal de caminar per aquells carrers cada dia, però aquest dia amb un esperit totalment diferent. L’ambient de pregària i de culte crea moments de profunda espiritualitat que poques vegades es poden trobar en un món cada vegada més mundà. Després del viacrucis, la Germandat ens va convidar a assistir a l’esmorzar i vam tenir l’oportunitat de comentar les similituds entre les processons de Setmana Santa als dos països. Un dels aspectes més interessants a destacar va ser el fet que, a diferència de Malta, a Espanya no hi ha estàtues que representin el Crist Ressuscitat. La processó de la Rxoxt (terme derivat de la paraula italiana Resuscitare) significa la culminació de les celebracions de Setmana Santa en diverses localitats de Malta. La tarda va finalitzar amb la impressionant representació de la legió romana saludant i recollint les carrosses al llarg de la Rambla Nova. La processó nocturna, amb el ritme coordinat dels tambors tocats pels soldats vestits de manera impecable, va ser personalment molt emocionant. Aquesta experiència a Tarragona ha sigut única i plena de diferents emocions gràcies a les celebracions de Setmana Santa, capaces de combinar moments de profunda espiritualitat amb altres d’espectacular magnificència. Però sobretot va ser una ocasió per creuar noves fronteres i fer nous amics a través de la posada en comú de la nostra fe. 3. Fr. Ġorġ Aquilina, OFM (1986), Il-Ġimgħa l-Kbira tal-Belt. 66


Jesús a l’Hort de les Oliveres Als voltants de l’antiga senyora de l’Orient, que ornaren amb sa glòria David i Salomó, en un hort solitari, un brancatge prudent alcen set oliveres d’esplendorós verdor. Allí, quan el capvespre arriba per l’ocàs, Jesús amb sos deixebles es retira a cercar en l’oració la força que sostindrà el seu braç en les hores que arriben de lluita i soledat. Quantes vegades, quantes, allí varen ferir desenganys molt notables el seu tan amant cor, i els records que li varen l’ànima oprimir, d’aquells que la llum neguen, que Ell ensenyà amb amor. Oïu!: Ha arribat l’hora solemne del martiri, de l’odi i la venjança, l’enveja i la traïció. L’oïren, i en satànic consell es reuniren, juraren i seguiren darrere el venedor. El venedor era Judes, a qui Crist, per clemència, del fang volgué treure, com a amic l’aprecià, i va fer-lo un dels dotze deixebles a consciència que una nit atziaga l’amor seu trairà. Judes, que les mans seves, fetes de ferro, rudes, Jesús, entre les seves, cent voltes encaixà, i que els seus peus encara tenen com retingudes marques pures d’uns llavis que els volgueren besar. I, en pagament, Judes, de la bondat divina, els botxins acompanya i els guia dins l’hort. Ja tot va a acomplir-se quan fins Jesús camina, i el bes amb què el traeix durà Crist a la mort. Carlos Albán (Popayán, Colòmbia, 1844-1902) Versió en català: Lluís M. Salvat

Associació La Salle Tarragona 2016 Foto: Marc Torija Alfaro

67


Foto:Pere Amenรณs Basora

Foto:Pere Amenรณs Basora

68


XIII CONGRESO GETSEMANÍ REQUENA, 10, 11 i 12 d’octubre del 2015 Josep Maria Sabaté i Bosch Cronista oficial de l’AASST i de la ciutat Un any més La Salle Tarragona va estar present en aquesta trobada anual que ja s’ha fet tradicional entre totes aquelles associacions, confraries o germandats de Setmana Santa que tenen com a pas o misteri processional L’oració de l’hort. Enguany, segons ja s’establí el 2014 en el XII Congrés de Valladolid, l’organització de la trobada corresponia a la ciutat de Requena, que com les altres que l’han precedit ja té un caràcter propi, on tots els congressistes participants, a més de reforçar els lligams de germanor, tenen ocasió de posar-se al corrent de les novetats que afecten la bona marxa de les seves entitats, tant en els aspectes espirituals com pel que fa als més prosaics i materials que afecten la seva organització, govern i economia. No hi ha dubte que la reunió en una ciutat, cada any distinta, també permet a tothom conèixer una nova i diferent Setmana Santa, amb els seus costums més curiosos i el seu particular entorn. Així doncs, i amb el desig de participar-hi activament, el dissabte dia 10 d’octubre del 2015, a les 8 del matí, la representació tarragonina de L’oració de l’hort, formada pels antics alumnes de l’Associació La Salle Josep Ignasi Boada Gasulla i Joan Maria Maixé, acompanyats pel cronista que signa aquesta col·laboració, emprengueren el viatge que els havia de portar fins a la seu requenenca del XIII Getsemaní, on, després d’acreditar-se, ja s’afegiren a un dels primers actes de benvinguda a la part alta de la ciutat. Aquest primer i profitós contacte no sols serví per il·lustrar tots els congressistes que havien seguit les explicacions dels guies, sinó que ens va fer agafar gana per a la visita-dinar a un dels molts cellers de la localitat, no endebades coneguda com a “ciudad de historia y vinos”. La tarda del dissabte ens portà fins a l’església de Santa Maria, on tinguérem l’acte inaugural d’obertura del congrés, la projecció d’un vídeo sobre la Setmana Santa de Requena i una primera sessió de comunicacions i presentació de candidatures – només es va presentar la de Ronda (Màlaga)–, i abans de sopar encara tinguérem un concert de marxes professionals a càrrec de la Banda Associació La Salle Tarragona 2016

Sinfónica de la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena. No cal dir que el sopar s’acabà a altes hores de la nit. El diumenge encetàrem el matí a la mateixa església de Santa Maria, amb l’oració de dos quarts de deu i la ponència “Las cofradías de la Oración en el Huerto como cauce actual de evangelización”, a càrrec del canonge magistral de la catedral de València, Miguel Payá Andrés –quasi dues hores d’exposició–, per passar després, degudament distribuïts, a les aules d’una escola propera fins a quarts de dues de la tarda. I encara, abans de dinar, visitàrem l’esglesiola de Sant Sebastià, situada a l’antic barri mudèjar de Las Peñas. Per sort, la solemne Eucaristia començà a les set de la tarda, i a quarts de nou de la nit sortí la també solemne professó extraordinària amb el pas de l’amfitriona Cofradía de la Oración en el Huerto y Corazón Doloroso de María, que fou acompanyada per dues bandes de música, i els penons o banderes de la resta de confraries i germandats de la localitat, així com per tots aquells congressistes que van voler. Començàvem el sopar de gala a quarts de dotze de la nit… I dilluns, festivitat de la Virgen del Pilar, tornem a l’oració del matí a la mateixa hora del diumenge, una segona fornada de comunicacions –on La Salle Tarragona estigué representada per la titulada “Comprender y celebrar la Pascua de los cristianos: sin la Pascua de los cristianos de nada hubiera servido todo”–, la revisió de les conclusions extretes del treball dels grups respectius, la votació per assentiment d’uns nous Estatuts per als propers Getsemanís, ja relacionats amb Terra Santa a partir d’un nou càrrec com a delegat d’aquella terra, i la proclamació, també per assentiment, de la ciutat de Ronda (Màlaga) per al XIV Congrés Getsemaní de l’any 2016. Val a dir que la cloenda oficial del congrés va anar seguida d’un còctel de comiat en un altre dels cellers de la localitat que esdevingué un veritable dinar. De tot això en poden donar constància els qui acompanyaren el cronista. I encara podríem afegir que el record de Tarragona no sols es manté per l’exposició de cartells de l’Associació La Salle Tarragona, sinó també per la germanor de tots aquells amb els quals vam compartir aquest darrer Getsemaní, amb l’esperança de tornar a veure’ns altra vegada, si Déu vol, l’any vinent. Tot plegat sense oblidar-nos d’agrair les atencions rebudes per part de tots els germans requenencs. 69


70


vivències Joan Carles Codina Tot va començar de ben petit, quan l’arribada del Dilluns Sant significava l’inici de la Setmana Santa tarragonina per a la majoria dels infants que participàvem de la mà de l’Associació La Salle Tarragona en els diferents actes i processons dels quals formava part. Participar en el viacrucis de Dilluns Sant representava el moment de tornar-se a posar la vesta, després d’un any esperant-t’ho, esperar a arribar al Portal del Carro per reunir-se amb els amics i esperar l’entrega dels ciris i posicionar-se a les fileres, tot esperant impacientment l’inici de l’acte. Inconscientment, d’aquesta manera ja estàvem entenent el gran significat de la Setmana Santa de Tarragona i el gran valor que té formar-ne part activament. En aquells moments en què tot es veu des d’una perspectiva més innocent, la visió del Crist portat gràcies a l’esforç de tres voluntaris, disposats a carregar amb una imatge com aquesta, té una representativitat simbòlica i espiritual molt gran. Durant un dels meus últims anys sortint a files, se’m va donar l’oportunitat d’acompanyar de més a prop la figura del Sant Crist, tot portant el tamboret on aquest reposa en cada parada, i l’admiració que sentia vers els portants de la imatge va anar creixent. Al cap del temps, ja en el moment en què formava part de la banda de timbals de l’Oració a l’Hort, veient que el meu moment per ser portant del pas encara quedava molt llunyà, vaig decidir que volia sentir-me encara més integrat en els actes de la Setmana Santa fora de l’entorn musical i vaig decidir ser portant del Sant Crist del viacrucis de Dilluns Sant, tot emulant els antics portants que tant de respecte m’havien transmès en la meva infantesa. Com tot en la vida, el primer cop sempre resulta un repte, i vaig sentir la por de si seria capaç de poder carregar amb el pes, i sobretot la responsabilitat que implica portar aquesta imatge, però gràcies als ànims i als consells de diferents membres de l’Associació i de companys de la banda, vaig aconseguir seguir endavant amb aquest objectiu amb una gran il·lusió. Sobretot resulta molt especial el moment en què, mentre carregues el Sant Crist, s’acumulen un seguit d’experiències on l’olor de les atxes i Associació La Salle Tarragona 2016

Foto: Carme Ribes Moreno

el total silenci de la Part Alta, només trencat pels cants i les pregàries del mossèn, i la sensació que les persones que veuen el transcurs del viacrucis t’acompanyen en l’esforç que s’està realitzant, transportant la ment cap a un sol pensament dirigit a les persones que estan amb tu el dia que més estimes. Però potser el moment en què sento una emoció més gran és al veure la cara dels infants participants, als quals se’ls ha de transmetre aquest sentiment per la Setmana Santa tarragonina tal com jo la vaig viure de petit, i així aconseguir que de grans també vulguin assolir el repte i l’honor de ser portants del Sant Crist. Aquest any serà el quart que el porto, i espero que en siguin molts més si les meves condicions físiques m’ho permeten.

Foto: Fervi

71


El Cirineu de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona. Foto: Carme Ribes Moreno

72


Joan Noguera Figueras Exalumne de La Salle Quan segueixo el rastre dels personatges que intervenen a la Passió, procuro indagar si estan referenciats en el santoral catòlic o són considerats sants en alguna altra confessió cristiana, ja que en algunes comunitats cristianes orientals es donen casos ben curiosos com els de sant Pilat, sant Anàs i sant Caifàs, sant Barrabàs, etc., tots ells suposadament penedits després de veure la Passió i el missatge de Jesús. No cal dir que aquestes “santificacions” es basen en textos del tot apòcrifs i en tradicions generalment aparegudes molt tardanament, quasi sempre després del segle v. És per això que m’ha sorprès que d’un personatge bo com Simó de Cirene no en trobés cap referència. Només en unes edicions d’uns calendaris mexicans de Mariano Galván Rivera, del 1826, i una altra de Dionisio Rodríguez, del 1867, se’l menciona com a sant i situen la seva onomàstica el dia 1 de desembre. Dit això, vegem quines curiositats ens expliquen els escrits sobre aquest Simó que va dur la creu. Segons alguns exegetes, intèrprets dels textos, el Cirineu era un negre. Així ho dedueixen dels Fets dels Apòstols, on es diu que “A l’església d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene […]”.1 Aquest Simó (o Simeó) diuen que era el Cirineu. Aquí ens surt la sospita que, tenint en compte l’entorn ambiental, el pobre Simó, que havia de ser un home ben plantat i fort, tenia més números que la majoria perquè li toqués la rifa.

La llei romana permetia que els soldats o altres oficials obliguessin una persona a dur una càrrega durant una distància d’un milion, és a dir, mil passes; una distància aproximadament equivalent a un quilòmetre i mig. Sentir-se obligat a dur la creu d’un condemnat era humiliant. Els tres Evangelis sinòptics ens diuen el següent: “Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús” (Mt 27,32). “[…] se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp” (Mc 15,20-21). “Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell” (Lc 23,26). Per aquests versicles, alguns intèrprets de les escriptures entenen que, al dir que Simó “venia del camp”, no volien dir que venia del tros, de treballar, sinó que era un home que no era de la ciutat, i arriben a la conclusió que podia ser una persona del camp, que tenia unes terres al seu lloc d’origen, a Cirene, al nord de l’actual Líbia, que des de l’any 75 aC era una província romana

1. Ac 13,1. (Totes les referències bíbliques s’han extret de la Bíblia Catalana. Traducció Interconfessional. Barcelona: Ed. Claret, 2011.)

Associació La Salle Tarragona 2016

73


en la qual hi havia una important comunitat jueva, i s’havia desplaçat a Jerusalem per celebrar la Pasqua. És a dir, devia ser una persona important que es podia permetre marxar una temporada, deixant la responsabilitat als seus servents. Això significaria que el Cirineu no anava suat i vestit amb roba de feina, sinó mudat i disposat a celebrar la festa, per la qual cosa encara l’humiliava més haver de fer aquesta feina obligat pels romans, a més de la impuresa legal que adquiria a l’ajudar-los. Una altra cosa que apunten algunes d’aquestes opinions és que, segons aquests versicles, Jesús no hauria arribat a portar la creu, tal era l’estat deplorable que tenia, després de rebre la flagel·lació, que va ser tan dura que el seu aspecte era lamentable i irreconeixible, ja que el seu cos fa ser assotat fins que les ferides arribaren a les costelles, i diuen que probablement se li veien els ossos. Així doncs, aquests estudiosos pensen que el que ens ensenya la v estació del viacrucis és un afegit de devoció popular, similar al passatge de la Verònica o les tres caigudes de Crist, que no apareixen als Evangelis. Vull deixar clar que aquestes opinions no són altra cosa que això, opinions. Són interpretacions que podrien ser, però res no és segur. De qualsevol manera, que Jesús arribés a dur, o no, la creu no és una qüestió imprescindible que determini els pilars de la fe. I si ens basem en el que hi ha escrit a tots els Evangelis canònics, ens trobem que el de sant Joan (que va ser escrit més tard) no menciona el Cirineu, però sí que afirma 74

que Jesús va portar la creu: “Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota” (Jn 19,16-17). Una altra cosa es diu a l’Evangeli de sant Marc: el Cirineu era el pare d’Alexandre i de Rufus (o Ruf). Si l’evangelista cita Alexandre i Ruf és perquè eren personatges ben coneguts i servien de referència a la comunitat a la qual s’adreça el text evangèlic. D’Alexandre no n’he seguit gaires pistes. Se l’identifica amb l’Alexandre que va defensar sant Pau en uns aldarulls a Efes. “També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l’assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mà amb intenció de donar una explicació al poble. Però tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l’una durant gairebé dues hores” (Ac 19,33-34). Aquest Alexandre segurament va viatjar fins a Hispània i va patir martiri a Cartagena, junt amb Càndid i Zòsim i d’altres. Però sant Ruf sí que ens toca de prop. Va col· laborar molt estretament amb sant Pau, fins al punt que sant Pau el considerava com un germà i estimava sa mare com la d’ell mateix. “Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva” (Rm 16,13). Segons la tradició i algunes llegendes, sant Ruf, fill del Cirineu, va viatjar a Hispània (és a dir, va venir a Tàrraco) amb sant Pau, i se’n va anar a Tortosa, on hi havia una important comunitat jueva. La va evangelitzar i ell es va convertir en el fundador


de l’Església tortosina i en el seu primer bisbe.2 És per això que sant Ruf és copatró de Tortosa. Així ho diuen alguns antics documents, com ara els goigs Gozos del glorioso San Rufo, primer obispo de Tortosa. Confesor, publicats l’any 1883 a la Tipografia Española del carrer Hospital, núm. 87, de no sé quina població. Però la tradició de Ruf com a bisbe de Tortosa no està documentada abans del segle xii. S’entén

que la seva existència és certa, però no pas la seva biografia, que és paral·lela a sant Ruf d’Avinyó. Així ho menciona el nostre lingüista, periodista i polític Antoni Rovira i Virgili.3 Tot i així –la tradició és la tradició–, sant Ruf, el fill del Cirineu, va romandre a Tortosa fins que, ja vell, el Senyor el va cridar a casa seva. A Tortosa fou respectat i venerat per tothom per la seva saviesa i santedat. Joan Amades recull la llegenda que el bisbe fou enterrat en un lloc privilegiat de la catedral que ell mateix havia fet edificar, però en el moment de l’enterrament es va obrir la sepultura i va sortir a l’exterior el seu cor. Els presents, conscients de la grandesa del miracle, van fer dos reliquiaris i en un hi van guardar el cos i a l’altre el cor. Zelosos per evitar que fossin profanats, ambdós reliquiaris van enterrar-se a la seu tortosina, però en secret i ben amagats. Tant és així que ningú no sap on són i romanen protegits per una maledicció que amenaça que, el dia que algú en trobi algun, la ciutat de Tortosa s’enfonsarà.4 Així que ja estem tots ben avisats, especialment els tortosins, que pel que sembla no tenen gaire interès a fer una troballa tan important.

2. Històricament, que sant Ruf fos el primer bisbe de Tortosa és molt dubtós. De la catedral de Tortosa no n’hi ha referències documentals fins lany 516, en què se cita el bisbe Ursus. Tot i així, la diòcesi de Tortosa sempre sha proclamat més antiga que la de Tarragona. Es diu que fou fundada al segle i. En qualsevol cas, sempre se l’ha considerada anterior a la de Tarragona.

3. Antoni Rovira i Virgili. Història de Catalunya, vol. ii. Bilbao: Ed. La Gran Enciclopedia Vasca, 1976 [reproducció facsímil], p. 208, on menciona comentaris de Joaquín Lorenzo Villanueva fets l’any 1906 a la carta xl del Viage literario á las iglesias de España. 4. Joan Arimany. Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Ed. Farell, 2013.

Associació La Salle Tarragona 2016

75


La imatge de Jesús del pas Vetlleu i pregueu A través de pomposes llumeneres, i enmig d’una munió de gent, la Processó del Divendres Sant es va obrint pas. Unes fileres llargues de penitents acompanyen els misteris de la passió i mort de Jesucrist. El cel té un aire suau, i la terra una dolorosa crepitació de passos durs i ferms. La fe, esperit que anima la processó, es cristal·litza i creix i evoluciona en una llum enrivetada d’or i grana per la posta del sol. El misteri Vetlleu i pregueu avança enmig de la processó, palesant tota la grandesa del seu lema. La imatge de Jesús adquireix proporcions rellevants perquè la llum, màgica filigrana de suggestiva evocació, s’esblaima davant l’esguard del mortal amatent als ulls de Jesús, aquells ulls meravellosos i transparents, que no podrien ser d’una altra manera, ulls tan grans com la llum del dia i tan profunds com la nit, i aquelles pupil·les que encara segueixen il·luminant, amb resplendors espirituals, les ombres de la matèria, aquells ulls que foren com un astre fugitiu que passà pel reticle de l’equatorial, però que tingué temps suficient per cristal·litzar la seva llum per tota l’eternitat, i que no va caure a la buidor, com un raig que es perd per uns altres mons i atmosferes, perquè l’esguard de Jesús és la Llum i la Vida. Quan aquest pas desfila davant meu, sento que la presència divina s’anima, i l’escultura s’esvaeix darrere el marbre i, esvelt com un raig de llum, des d’allà dalt, Jesús acompanya la processó, tot irradiant unes altres llums i distintes imatges. Jo el voldria veure com el veu el meu pensament, del tot resplendent i sagrat. Mes això no m’és possible: els meus ulls no arriben a veure el que albira el meu esperit. I com una verònica de quimera, empremto la seva imatge en el blanc llenç de la meva ànima, perquè no s’esborri del meu ésser. I quan la processó de la vida em lliura l’improperi del dolor, miro la seva santa Faç i, apurant el calze de l’amargura, pujo al calvari de la vida, per lliurar tota la meva ànima i la meva vida a Jesús. I, lluitant contra l’Anticrist, somric dolçament pensant que Jesús i jo caminem junts: Ell, lliurant tot el que de pur i diví té la seva naturalesa sobrenatural, i jo seguint els seus principis, que m’han d’enlairar per damunt de qualsevol mal, aquell dia en què l’eternitat m’obri les seves portes. Josefina Domingo de Balañá Del seu poema “Piedra del Calvario” Versió en català: Lluís M. Salvat 76 Foto: Quim Mas


“EL CÁLIZ DE AMARGURA”

Un retall de l’opuscle de l’AASST del 1951 Foto: Pere Amenós Basora

Josep Maria Sabaté i Bosch Cronista de l’AASST i de la ciutat La proclamació de l’any 1952 com a Any Sant Eucarístic Universal –i el treball previ al Congrés, assumit per l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus, fou intens– tingué una transcendència que es féu notar arreu del món catòlic, i d’una manera molt especial en l’opuscle de l’AASST d’aquell 1951 –al qual enguany, en la seva publicació tradicional, dediquem el capítol xviii de la sèrie “Tot fent història”–, per la quantitat d’anunciants, ja que la col·laboració ciutadana tingué també un pes important en l’empenta a la seva represa, tot i que, tal com diu Enric Baixeras i Sastre, “els anuncis del fullet de l’any 1951 estan reduïts als rams de pesca, agricultura, hoteleria, vi i licoreria, transport, sanitat i comerç local”;1 si bé aquesta fou una “reducció” motivada pel bloqueig internacional del moment, no repercutí en la qualitat dels col·laboradors literaris, entre els quals s’inclouen les millors plomes dels escriptors tarragonins, ni en la mà que inspirà el sentiment devot i religiós de l’opuscle, present fins i tot al peu de quasi la totalitat dels mateixos anuncis 1. Setmana Santa Tarragona. 75 anys d’opuscles (19282003). Tarragona: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert SA, 2003, pàg. 16.

Associació La Salle Tarragona 2016

tret dels que corresponen a l’interior de les guardes de l’enquadernació (Motores Sevil i Talleres F.E.M.A.C. - S.A.). En aquest sentit, hem volgut recuperar una d’aquelles pàgines dedicades a la publicitat amb un anunci a tota plana i el seu peu, que inclou un dels corresponents comentaris espirituals, glossa de Marcel Riera, amb un títol prou suggeridor de referència al pas emblemàtic dels lasal·lians setmanasanters. El títol, “El cáliz de amargura” –en castellà, lògicament–, està molt relacionat amb l’escena del pas de L’oració a l’hort, més encara quan va il·lustrat, al fons del text, amb un dibuix d’Enric Baixeras amb el símbol d’aquell calze eucarístic i passional que trobem també en la creu dels improperis que encapçala els penitents disciplinaris en la nostra professó del Sant Enterrament el Divendres Sant. L’anunci de referència és el següent: TRÁNSITOS Y ADUANAS - AGENTES DE ADUANA TRANSPORTES, S. A. (Sucesora de E. Fábregas) CONSIGNACIÓN DE BUQUES - FLETAMENTOS TRANSITARIOS - SEGUROS MARÍTIMOS ALMACÉN DE DEPÓSITO EN TARRAGONA CASA CENTRAL TARRAGONA: Pl. General Sanjurjo, 11 pral. – Tels. 1153 y 1154 SUCURSALES 77


Foto: Marc Vidal Ribes

BARCELONA: Rbla. Sta. Mónica, 19 :-: BILBAO: Gº de la Revilla, 1 :-: REUS: San Lorenzo, 5 :-: PORTBOU: Barca, 12

A despit del pas dels anys, la glossa “El cáliz de amargura” del recordat mestre i cronista Marcel Riera Güell avui segueix tenint encara actualitat pel seu sentit crític i la seva espiritualitat, motiu pel qual hem volgut reproduir-la literalment en aquest nou opuscle de l’Associació La Salle. “EL CÁLIZ DE AMARGURA. La oración de Jesús en Gethsemaní es desoladora… Ante Dios, solo, desamparado… Jesús hincado de rodillas pide, que si es posible, pase de Sí el cáliz de amargura… Ve en lontananza todas las escenas de la Pasión… Las tinieblas invaden el cielo y la angustia, su Corazón. Y suda sangre y agua… El cáliz de amargura no contiene solamente los azotes, los salivazos, las torturas y los vejámenes de la Cruz, sino también los crímenes, los odios, y la carnalidad de toda la Humanidad perversa, rebelde millones de veces a Ley inmutable.” (sic)2 2. La Bíblia. BCI. Bíblia Catalana Interconfessional. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societats Bíbliques Unides, 1997. Mt 26,39: “–Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi.”; 26,42: “–Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la be78

No cal dir que gairebé cap de totes aquelles empreses i entitats anunciants, com aquesta de Transports S.A., ha resistit el pas dels anys amb la seva activitat en el si del comerç tarragoní; si més no, és o era d’agrair la col·laboració d’aquells anunciants que cedien una part dels seus anuncis a la reflexió del significat de la Setmana Santa, a la vegada que també era i seria un bon reclam publicitari perquè, ensems, els lectors, potser inconscientment, paressin més atenció en els seus anuncis. Estem en Quaresma, temps de reflexió i de penitència. Encara som a temps de canviar alguna cosa. Prou sabem bé que no canviarem el món, ni el país, ni la ciutat, ni, potser, els que ens envolten, però de vegades està a les nostres mans canviar el nostre cor i estimar tothom, deixant les mil formes de flagel·lar el proïsme, d’escopir-lo, torturar-lo psíquicament i físicament, amb vexacions, crims i odis, per retrobar l’única llei immutable: la llei de l’AMOR, perquè on hi ha AMOR, allí hi és Ell.

gui, que es faci la teva voluntat.”; Mc 14,36: “–Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.; Lc 22,42: “–Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa.”


La misericòrdia al treball

Foto: Marc Vidal Ribes

Sergio Nasarre Aznar Vocal de l’Associació La Salle Tarragona Aquesta Setmana Santa ens coincideix amb l’Any Jubilar de la Misericòrdia, convocat pel papa Francesc amb la butlla Misericordiae Vultus d’11/4/2015, i que va començar el passat 8 de desembre. Mateu (26,30) ens diu que, just abans d’anar al Mont de les Oliveres, Jesús va pregar amb el Salm 136, la tornada del qual diu: “Eterna és la seva misericòrdia”. El Salm trenca els límits de l’espai-temps i recorda que la misericòrdia de Déu vers els homes és per sempre. Dit així, la misericòrdia sembla una cosa molt llunyana i complexa. No és així. N’hi ha reflexos per tota la Bíblia i, especialment, en les obres de Jesús. No només en el fet que Déu és amor (1 Jn 4,8-16), sinó en la compassió pel dolor dels altres (Mt 9,36), en el guariment dels malalts (Mt 14,14), en donar menjar a qui té fam (Mt 15,37) i perdonar sempre (Lc 15,1-32; Mt 18,22). La misericòrdia Associació La Salle Tarragona 2016

identifica qui és seguidor de Déu. Com diu 1Jo 2,3-6, per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist, han arribat de debò a estimar Déu perfectament. Tenim aquest senyal per a conèixer si estem en ell: els qui afirmen que estan en ell s’han de comportar com ell es comportava. En els darrers mesos m’han passat, almenys, tres coses que m’han fet pensar. Primera, al finalitzar una conferència (enguany ja he superat les 100!), és la primera vegada que un altre ponent, que no estava gaire d’acord amb el que jo havia expressat, em va comentar al final: “Escolta’m, sembla que t’ho creus massa, això que has dit”. La segona, tornant de Brussel·les molt entrada la nit conduint des de l’aeroport, vaig pensar el que acabava de fer: havia parlat de les persones sense llar davant de 500 banquers reunits a la Comissió 79


Europea que havien vingut especialment a sentir parlar de finances. I, tercera, al mig de Budapest, després d’un intens congrés científic, i discutint amb col·legues temes molt complexos al costat del Danubi, vaig aixecar la vista i allà, al frontispici de la basílica de Sant Esteve, vaig trobar un important motiu per tirar endavant, en un any amb la moral no gaire boiant per diversos motius: “Ego sum via veritas et vita” (Jn 14,6). Doncs bé, en aquells moments no n’era conscient, però ara, escrivint-vos aquestes ratlles, veig que vaig aprofitar per parlar de Jesús als qui m’envoltaven. Així, a la primera situació, vaig poder reflexionar amb el meu co-conferenciant sobre com n’és d’important creure en el que un fa i demostrar-ho, intentar traslladar als altres no només els coneixements sinó també la passió per coses que a un li semblen importants. Aquí hi veig la meva obligació, com a professor, d’ensenyar a qui no sap. A la segona, em va reconfortar que alguns dels banquers assistents em felicitessin per haver explicat algunes coses sobre les quals sovint ells no senten parlar, i en concret: què passa si els banquers donen massa hipoteques o les hipoteques que es donen contenen condicions perjudicials per als qui les reben? Doncs que les persones poden acabar desnonades i, en definitiva, sense llar. I els vaig voler traslladar precisament aquest missatge en un context, la Comissió 80

Europea, en el qual s’han de tenir en compte tots els interessos, especialment els dels més febles. Crec fermament en aquella obra de misericòrdia de donar llar a qui ho necessita, que, de fet, ho tenim des del segle xix al nostre Codi Civil (art. 142). I pel que fa la tercera, alguns dels meus col· legues i, inclús, alguns col·laboradors em comenten que no creuen en Déu. Però a Budapest vaig agafar-ne uns quants i els vaig explicar com n’era d’important sentir-se com a casa en un lloc tan llunyà, fent-los observar que, si bé els problemes poden ser diversos i de diversa complexitat, la solució sempre és la mateixa: esforçar-se, intentar no fer mal als altres i, així, estar bé amb un mateix; el que diem, poder dormir a les nits. Com va dir sant Joan de La Salle, “sigui Déu el teu únic recurs en els combats i defalliments de la natura” (122.4). Aquesta pau és difícil trobar-la sense una guia d’“eficàcia provada” (més de 2.000 anys!), sense recórrer a invents i historietes que pretenen solucionar-ho tot prêt a porter i que, sovint, ho compliquen tot massa. Trobo que les obres de misericòrdia són lliçons de vida. Són obvietats que, potser, de petits només aprenem de memòria però que, a mesura que creixem, les anem vivint. És difícil conciliar de vegades aquests principis i “bones obres” misericordioses en un entorn, sovint, competitiu, estressant, rodejats de vegades de males intencions i


enveges. Però tot té un retorn. Com esperem que ens tractin bé si no tractem bé els altres? Com volem que ens ajudin si no ajudem? Com volem que el nostre equip de treball funcioni si nosaltres no ens esforcem ni posem els mecanismes perquè funcioni? Jesús, de fet, depara una recompensa en forma de benaurança: “Benaurats els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia” (Mt 5,7). En tot això del coach i del lideratge no hi veig més que portar a la pràctica els pilars de generositat i treball, de compartir i de comprendre, d’ajudar i de participar en un projecte col·lectiu. Amb alguna pèrdua sentida recent, m’he refermat en la convicció que, atès que per aquesta vida hi estem de pas, hem d’intentar ser bones persones, ser treballadors (de manera que puguem aportar i no representem una càrrega innecessària per a ningú) i intentar deixar un món millor del que hem trobat. Alguns drets fonamentals, com la llibertat o la igualtat, presents a la nostra Constitució que tant i tant d’esforç ens va costar d’aconseguir, és el que ens separa del desordre i la barbàrie, de les injustícies i les violacions. I, naturalment, tenen arrels cristianes: “La veritat us farà lliures” (Jn 8,32); homes i dones estem creats a la imatge i semblança de Déu (Ge 1,27). Fixeu-vos si a la nostra feina tenim oportunitats per donar consell a qui ho necessita (hi ha molts companys de feina nostres que estan perduts, que han patit o pateixen experiències molt dolentes, que se senten incompresos), corregir el que s’equivoca, consolar el trist, perdonar les ofenses i suportar amb paciència les persones molestes. Els cristians, com dèiem al començament, estem obligats a donar testimoni, i crec que si creiem en el que fem, fem tot això amb naturalitat i de veritat, sense cap esforç, com a part del nostre ADN; inclús, sovint, no ens n’adonem. Associació La Salle Tarragona 2016

Basílica de Sant Esteve. Budapest. Foto: Sergio Nasarre

Per descomptat, no em vull posar d’exemple de res; res més lluny ni pretensiós: com tothom, faig el que puc. Amb aquesta contribució només vull evidenciar que en la nostra activitat diària –i els que treballem hi passem moltes hores–, si ens hi fixem, si hi parem atenció, sabrem reconèixer que, intentant donar el millor de nosaltres mateixos, creient en el que fem, tractant els altres com a persones, hi trobarem exemples d’obres, podríem dir, misericordioses amb les quals ajudem els altres i ens retornen, com un bumerang, per a bé nostre. I on no arribem, sabem que, al cap i a la fi, Déu ens guarda com la nineta dels ulls. Bona Pasqua a tothom.

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

81


Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

82


LA BENEDICCIÓ DEL PAS VETLLEU I PREGUEU, NOTÍCIA NACIONAL Fotos: Arxiu Associació La Salle

Lluís-Maria Salvat i Galtés La benedicció del pas Vetlleu i pregueu, l’any 1943, va ser notícia d’àmbit estatal gràcies a l’Agencia EFE i al diari ABC, de Madrid, que la publicà. Signada per CIFRA, que era el nom emprat per l’Agencia EFE per a les notícies de l’Estat espanyol, el referit rotatiu va incloure a la seva edició del 24 d’abril del 1943 el text següent: “Dos nuevos «pasos» harán estación este año en tarragona Tarragona 22, 1 tarde. Tarragona vive en estos días jornadas de intenso fervor religioso. Los Vía Crucis y demás ceremonias litúrgicas celebradas con toda solemnidad se ven concurridísimos de fieles y constantemente afluyen de toda la región millares de forasteros para presenciar las procesiones de Semana Santa. Este año harán estación de penitencia dos nuevos “pasos”, que han sido bendecidos por el vicario general de la archidiócesis en presencia de las autoridades y jerarquías: “El Descendimiento de la Cruz” y el “Velad y Orad”. En el acto de la bendición de estos dos “pasos” pronunciaron unas palabras el gobernador civil y el alcalde. El acto de la bendición de este último paso, propiedad de la Hermandad de los Antiguos Alumnos de las Escuelas Cristianas, coAssociació La Salle Tarragona 2016

incidió con la celebración de las bodas de plata de la inauguración de su colegio de Tarragona, que celebró, además, diversos actos, entre ellos un concierto sacro.–CIFRA. La notícia, tal com va ser redactada i publicada, dóna peu a diverses observacions i comentaris. Limitarem l’atenció a dos punts: l’afirmació d’haver estat beneït El descendiment de la creu i que els nous passos farien estació de penitència. Quant al fet que va ser beneït El descendiment de la creu, cal dir, en primer lloc, que el misteri que representa aquell moment de la Passió no va ser beneït fins deu anys més tard: el 1953. El pas a què es refereix la notícia és, en realitat, el de La Pietat, del Gremi de Pagesos.

83


El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre fa constar en les seves publicacions que l’estrena de La Pietat tingué lloc el 1944. Però segons la premsa de l’època, va ser el 1943, any aquest que és el que figura a la peanya del misteri. El Diario Español, que és com es deia en aquells anys el Diari de Tarragona, informava el dia 22 d’abril del referit 1943 de la “Bendición del nuevo paso «El Descendimiento de la Cruz» del Gremio de Labradores de San Isidro […] que este año saldrá por primera vez en nuestra procesión del Viernes Santo”. Com es pot observar, el diari local es refereix també al Descendiment de la Creu en comptes de La Pietat, i ho fa possiblement pel fet que les notícies d’ambdós diaris, el de Madrid i el de Tarragona, van tenir la mateixa font. Per contra, aquesta confusió no la va patir l’Hoja del Lunes, de Barcelona, que ja havia informat el dia 19 d’aquells mateixos mes i any que s’estrenaria el Vetlleu i pregueu, i també “el del Gremio de Labradores conocido por «La Piedad»”, i per tant va fer esment del misteri dels pagesos pel seu veritable nom. Ens sembla interessant el text que publicà fa més de setanta anys l’esmentada Hoja del Lunes (periòdic que sortí a Barcelona cada dilluns des del 1926 fins al 1983), i la reproduïm tot seguit: “Semana Santa en Tarragona” La Semana Santa de Tarragona pretende alcanzar este año, como siempre, gran vistosidad y magnificencia, dentro del carácter severo propio de la conmemoración de los Días Santos. El programa oficial de actos ha sido ya hecho público. En la solemne procesión del Santo Entierro, que desde hace varios siglos organiza la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, se estrenarán este año dos nuevos pasos: el de la Asociación de Amigos de las Escuelas Cristianas, titulado “Velad y Orad”, y el del Gremio de Labradores de San Isidro, conocido por “La Piedad”. El cortejo saldrá 84

de la Iglesia de Nazareth, recorriendo el itinerario acostumbrado. De Barcelona, Lérida y Castellón de la Plana se anuncian trenes especiales, aparte de diversos autocares y el cortejo interminable de coches de turismo que de todos los ámbitos de la región se anuncian. El Sindicato de Iniciativa ha publicado un artístico programa de Semana Santa que patrocina el Ayuntamiento de la Imperial Ciudad, y organizado un concurso de fotografías y apuntes del natural sobre temas de dicha fiesta religiosa, concediendo los siguientes premios: uno de 500 pesetas, tres de 250, uno de 150, y dos de 50. Los temas serán de libre elección del concursante, cerrándose el plazo de admisión el 20 de mayo próximo. Quant al segon punt –que els nous passos farien estació de penitència–, cal dir que a Tarragona els passos i les confraries i entitats no fan estació de penitència: simplement concorren a processons i viacrucis, en especial a la processó del Divendres Sant, de la mateixa manera que ho fan molts i molts passos de tantes poblacions de Catalunya i també de la resta de l’Estat espanyol. Però també hi ha ciutats i pobles en què els passos i confraries sí que fan estació de penitència, especialment a Andalusia i a Castella, i igualment n’hi ha que actualment no la fan, però que històricament sí que l’havien fet, com és el cas de Múrcia, fins al 1915. En què consisteix l’estació de penitència? “L’Estació de Penitència és, essencialment, un acte de culte corporatiu de la confraria o germandat, que té per objecte acudir a la Santa Església Catedral, o a un temple significatiu de la localitat, en oració, sacrifici i austeritat, per unir-se a Crist Pacient, en expiació dels pecats dels homes i en especial dels propis, procurant suplir la Passió de Crist amb la nostra pròpia passió, i participant de la situació penitencial de la comunitat cristiana.” És la definició més precisa que hem trobat (i traduït), definició publicada per una germandat de Sevilla, que fa constar igualment que “l’estació de penitència té una dimensió evangelitzadora a través dels signes que la constitueixen i de l’actitud sincera dels penitents, que en tot moment han de procurar revelar el rostre de Déu als homes. A més els germans viuen aquest acte en unió íntima amb Déu i com a apòstols de Crist davant tot el poble cristià”. L’estació de penitència d’una confraria o germandat s’inicia amb el seu recorregut processional, és dir, amb la seva sortida en processó el dia


que li pertoca de la Setmana Santa, i té aquesta consideració sempre que durant el seu recorregut pels carrers de la població faci una visita o estació, com a mínim, a un temple, a l’interior del qual el seu director espiritual organitza un acte d’oració i recolliment davant el monument, si és Dijous Sant, o bé de l’altar major, “donant contingut i significat a la pròpia penitència”. De l’estació de penitència n’existeix una amplíssima literatura, la qual cosa no resulta estrany, pel fet que està considerada com “l’acte de culte més important de la germandat, en el qual tots els germans fan testimoniatge públic de la seva fe, acompanyant les seves imatges titulars, vestint l’hàbit de la germandat i caminant en parella de dos, a més de guardar el silenci i el capteniment adequats durant tot el recorregut, i de caminar precedint les seves imatges titulars”. Gramaticalment, un dels significats de la paraula estació és el de “visita que es feia”, segons el diccionari català –i “que es fa”, segons el castellà–, “per devoció a les esglésies i als altars, deturant-s’hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, principalment el Dijous i el Divendres Sant”. I penitència és qualsevol acte de mortificació exterior. Per tant, té molt sentit considerar estació de penitència el que fan, col·lectivament i en processó, moltes confraries i entitats de Setmana Santa amb la seva visita a un temple. Associació La Salle Tarragona 2016

Potser es podria considerar quelcom semblant a una estació de penitència la processó de la Soledat de Maria, que se celebra a Tarragona cada Dissabte Sant i que, sortint de l’església de Natzaret, fa el seu recorregut i entra a l’interior de la Catedral, on té lloc una funció religiosa, finalitzada la qual retorna al seu temple. Però tot i aquesta evident similitud, la Congregació de la Puríssima Sang no li dóna el nom d’estació de penitència. Pel que fa a l���Associació La Salle i al seu pas beneït el 1943, Vetlleu i pregueu, cal dir que no han fet mai estació de penitència, en el sentit abans expressat, i l’afirmació continguda en el diari ABC, doncs, s’ha d’interpretar simplement com una manera d’expressar el seu concorriment a la processó.

Foto: Marc Torija Alfaro 85


Divendres Sant Al cim del Gòlgota es difuminava la claredat de la tarda. L’hora nona havia sonat per al món. I les tres creus, rectes, fredes i nues, se siluetejaven a l’aire quiet del capvespre. Uns homes orgullosos i ignorants havien calcigat, i crucificat després, l’única veritat que havia vingut –i ja per sempre– al nostre món ingrat. I ben aviat es va fer tot fosc, igual que les consciències d’aquells esbirros. Una veu humana, llastimosament i enmig d’un silenci horripilant, demanà aigua. Es mofaren. I en una esponja untaren sèver, que aproparen als llavis de Crist, uns llavis que encara demanaven a l’Altíssim perdó per a aquells homes que, en realitat, no sabien el que feien. Jerusalem era allí, en una fondalada, indiferent davant d’aquell quadre. Jerusalem, Jerusalem…! Les tenebres novament donaren pas a la llum. S’esberlaren les pedres, s’obriren algunes tombes, i els llampecs il·luminaren, zigzaguejants, la rodonesa estulta de la terra. Una veu dolça, eterna i justa, murmurà: “Tot està consumat”. I sospirant, i ja en deliri de mort digué: “Pare: a les teves mans encomano el meu esperit”. I Crist, inclinant el seu cap, despullat i lacerat de cos, expirà. La Veritat havia mort a mans de la mentida dels homes. Els esbirros s’horroritzaren. Abandonaren les seves llances i els seus escuts i, porucs i covards, sortiren corrent fins a la ciutat, perquè les seves consciències havien descobert l’horrible assassinat que passaria a la història de tots els segles. S’adonaren que “allò” seria el punt de referència de l’era humana, i restarien per sempre motejats com “els esbirros de Crist”. “Veritablement, Ell era el Fill de Déu”, es digueren, i anaren donant fe del que ells havien fet i vist. I les tenebres cobriren per sempre la ingratitud covarda d’aquells fills ignorants de Jerusalem. Daniel de la Fuente Torrón (1933-2012) Versió en català: Lluís M. Salvat

Foto: Marc Torija Alfaro 86


GAUDIUM MAGNUM: HABEMUS ABBATEM! GRAN GOIG: TENIM ABAT!

Fotos: Josep Ciurana Moncusí

Josep Ciurana Moncusí Vocal de Pastoral i Proide Associació La Salle Tarragona Com ja sabeu, el passat dia 3 de desembre de 2015, al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà), un dels tres monestirs que integren la Ruta del Cister, hi va haver elecció de nou abat. La comunitat de monjos cistercencs es va pronunciar en votació i en va sortir escollit un nom: el del monjo fra Octavi Vilà i Mayo. El fins aleshores sotsprior de la comunitat va assumir la màxima responsabilitat agafant les regnes del monestir i de la vida de la comunitat de monjos, que l’abat predecessor deixava per imperatiu de l’edat. El nou abat és fill de Tarragona. Va cursar els estudis primaris al col·legi de monges de Jesús i Maria, per passar després, com la gran majoria de nens de la seva edat, al col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle), on cursà la resta de la primària, la secundària, el batxillerat i el COU, per passar després a la universitat, on va destacar amb diverses titulacions. La seva vocació religiosa va culminar, després de passar per les diferents etapes de la vida de novici, el dia 15 d’agost de 2010 (festivitat religiosa de l’Assumpció de Maria), quan amb gran goig fra Octavi va fer la seva professió solemne o perpètua i va passar a formar part, ja com a monjo, d’aquesta comunitat de l’orde del Cister, on ha seguit la seva formació com a diaca i després prevere, i on va ocupar el càrrec de sotsprior dins la comunitat fins al dia 3 de desembre passat, quan fou nomenat abat. Associació La Salle Tarragona 2016

El procés de nomenament com a abat culminarà el dia 27 de febrer de 2016, quan en una celebració a la basílica del monestir, a les 10.30 h, fra Octavi rebrà la benedicció abacial conferida per l’abat general de l’orde cistercenc, fra Mauro-Giuseppe Lepori, que vindrà de Roma per a aquest acte. Per a La Salle és un honor i un motiu d’orgull que un antic alumne del col·legi de Tarragona i soci de número de la nostra Associació d’Antics Alumnes, i alhora bon amic, hagi arribat a ocupar, per intercessió de l’Esperit Sant, una seu abacial tan important com és la d’aquest monestir mil· lenari de Poblet, tan lligat a la història i a la vida de l’Església de la nostra terra. Alegrem-nos-en tots!

87


Records Lasalians: Benedicció de la bandera del Col·legi Fotos: arxiu Joana Marias Domènech

Els padrins, Sr. Benigne Dalmau Vila i Sra. Rosa Domènech Domingo, amb el germà director, Eliseo José.

El dia 29 de març de 1942, Diumenge de Rams, es va beneir el viacrucis i l’estendard del Col· legi del Sagrat Cor dels Germans de les Escoles Cristianes. Foren els seus padrins el Sr. Benigne Dalmau Vila i la Sra. Rosa Domènech Domingo, esposa del llavors president dels Antics Alumnes (1939-1944), Martí Marias Magriñà, alcalde de Tarragona i gran impulsor dels dos passos actuals, així com de les dues banderes, del Sant Crist dels Viacrucis i de l’altar major de la capella del Col· legi, on, des del 1942, per primera vegada, fins al 1946, cada Divendres Sants es predicava la funció litúrgica del Sermó de les Set Paraules. Un acte que l’any següent i fins al 1957, per disposició del cardenal Arce Ochotorena, es va traslladar a la Catedral. L’any 1992 es recuperà, i fins a l’actualitat, primer a la Catedral i poc després a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro.

Capella del Col·legi, on es va fer la benedicció de la bandera. L’altar major, que fou beneït el 23 de setembre de 1940 juntament amb el monument als caiguts lasal·lians del 1936, el va promoure Martí Marias en honor del beat Juan de Ribera.

Després de les benediccions es va oferir un refrigeri als menjadors del Col·legi. 88


Setmana Santa deL 1942

Benedicció del pas de l’Oració de Jesús a l’hort Fotos: arxiu Joana Marias Domènech L’actual misteri de l’Oració de Jesús a l’hort fou beneït pel vicari general, Dr. Salvador Rial, l’1 d’abril de 1942, Dimecres Sant, als jardins del Col·legi de l’avinguda de Navarra (ara d’Estanislau Figueras), amb gran assistència de públic. Hi actuà una coral lasal·liana i la Banda Municipal de Tarragona que havia creat Martí Marias. Les dues imatges són de motllo de guix, obra del taller d’escultura barceloní dels artesans Messeguer-Rius. El pas, encara sense canelobres, s’adornà amb una forta branca d’olivera, i el terra, amb una imitació de pedres feta de suro.

Martí Marias Magriñà, president dels Antics Alumnes, adreçant-se als assistents. Els padrins del pas, la Sra. Olga Serg, esposa de l’alcalde Macián, i el governador civil, Sr. Juan Selva Margelina. Associació La Salle Tarragona 2016

89


COL·LABORADORS

90


Associaciรณ La Salle Tarragona 2016

91


infortgn Cristòfor Colom, 1-4º - 43001 TARRAGONA Tel. 977 240 542 - 977 241 720 Fax 977 219 116 92

INFORTGN S.L. Servicios Informáticos Correspondencia: Aptdo. de Correos 292 43080 Tarragona e-mail: info@infortgn.com


www.gris.cat Tel. 977 221 412 - Fax 977 230 053 Sta Joaquina Vedruna, 5 al 11 43002 TARRAGONA admin@martigrau.com

Governador González, 28 Tel. 977 233 720 - 43001 TARRAGONA

mobles projectes d’interiorisme rambla nova 38 · 43004 tarragona t. 977 242 105 · info@gris.cat

Ramón y Cajal, 20 43001 TARRAGONA Tel. 977 22 27 78

Papers pintats - Pintures Articles neteja - Moquetes Material decoració Belles arts 45m. Parking gratuït Av. Ramón y Cajal, 12 43001 TARRAGONA Tel. 977 211 164 - Fax 977 920 624 E-mail: cialpadrell@terra.es Associació La Salle Tarragona 2016

INDÚSTRIES GRÀFIQUES GABRIEL GIBERT, SA Carrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona Tel. 977 22 45 58 - A/e: admin@gabriel-gibert.com

93


rovira i virgili, 30 43002 tarragona tel. 977 216 609 josabro@coft.org croig@coft.org

94


DONEM EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A LES PERSONES, ENTITATS I FIRMES COMERCIALS QUE HAN COL·LABORAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST OPUSCLE. Associació La Salle Tarragona 2016

95 Foto: Juan Luis Nogués Sánchez


COBERTA: Lluís Amenós Basora CONTRACOBERTA: Pere Amenós Basora FOTOGRAFIES: Lluís Amenós Basora Pere Amenós Basora Blanca Beltrán Ras Josep Ciurana Moncusí Montse Cuella Gracia FERVI Carles Mallol Parga Quim Mas Carceller Sergio Nasarrre Aznar Juan Luís Nogués Sánchez Carme Ribes Moreno Josep Ma. Ríos Fernández-Pacheco Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Buera Marc Torija Alfaro Oriol Ventura Pedrol Marc Vidal Vives Arxiu Montse Boada Arxiu Joana Maria Domènech Arxiu Joan Noguera Figueras Arxiu Alfred i Kurt Xerri Arxiu Associació COORDINACIÓ I MAQUETACIÓ: Joaquim Julià i Quim Mas CORRECCIONS CATALÀ: Ramon Vidal EDITA: Associació La Salle de Tarragona IMPRESSIÓ: Industries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 - TARRAGONA DIPÒSIT LEGAL: T 386-2016


S e t m a n a

S a n t a

2 0 1 6

-

A s s o c i a c i รณ

L a

S a l l e

T a r r a g o n a

Associaciรณ La Salle Tarragona

Setmana Santa 2016


Revista Setmana Santa 2016