Page 1

Mètode RehabiMed Arquitectura Tradicional Mediterrània Rehabilitació. Ciutat i Territori

Rehabilitació. L'Edifici


Mètode RehabiMed Arquitectura Tradicional Mediterrània Rehabilitació. Ciutat i Terrritori Rehabilitació. L’Edifici

AQUEST PROGRAMA HA ESTAT FINANÇAT PER LA UNIÓ EUROPEA

EUROMED

EUROMED HERITAGE

AGENCIA ESPAÑOLA DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA


Consorci RehabiMed Responsable del projecte: Xavier CASANOVAS Membres: Ministry of Communications and Works Department of Antiquities of Cyprus, Xipre Responsable: Evi FIOURI Bureau Culturel de l'Ambassade de la République Arabe d'Egypte en France Supreme Council of Antiquities, Egipte Responsables: Mahmoud ISMAÏL i Wahid Mohamed EL-BARBARY Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Espanya Responsable: Xavier CASANOVAS Ecole d’Avignon, França Responsable: Gilles NOURISSIER Centre Méditerranéen de l'Environnement Marrakech, Marroc Responsable: Moulay Abdeslam SAMRAKANDI Institut National du Patrimoine, Tunísia Responsable: Mourad RAMMAH

Director: Xavier CASANOVAS Seguiment dels volums: Oriol CUSIDÓ Ramon GRAUS Amèlia MARZAL Desenvolupament i redacció del Mètode: Oriol CUSIDÓ Ramon GRAUS

Albert FUSTER José Luis GARCÍA GRINDA Soledad GARCÍA MORALES José Luis GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO María-José JIMÉNEZ José Manuel LÓPEZ OSORIO Carmen MARZO Irene MARZO Camilla MILETO Joaquín MONTÓN Josep MUNTAÑOLA Francisco POL Emilio RAMIRO Pere ROCA Cristina THIÓ Fernando VEGAS Antoni VILANOVA Montserrat VILLAVERDE França Responsables: René GUERIN i Patrice MOROT-SIR Xavier BENOIST Christophe GRAZ Maria LÓPEZ DÍAZ Michel POLGE Jean-Alexandre SIRI Christian THIRIOT Véronique WOOD Marroc Responsables: Faisal CHERRADI, Abderrahim KASSOU i Quentin WILBAUX Karim ACHAK Mohamed BOUAZZAOUI Hicham ECHEFAA Jamal-Eddine EL-GHORAFI Ameziane HASSSANI Oum-Kaltoum KOBBITE Said LOQMANE Abdellatif MAROU Ahmed OUARZAZI Tunísia Responsables: Radhia BEN M’BAREK i Abdellatif GHILENE Mourad RAMMAH Mohamed KERROU

Xarxa d’experts del Consorci Rehabimed:

Experts col·laboradors d’altres països mediterranis:

Xipre Responsables: Evi FIOURI i Irene HADJISAVVA Constantinos ALKIDES Athina ARISTOTELOUS-CLERIDOU Michael COSMAS Eliana GEORGIOU Kyriakos KOUNDOUROS Yiola KOUROU Athina PAPADOPOULOU Agni PETRIDOU Eleni PETROPOULOU Maria PHILOKYPROU Eleni PISSARIDOU Socrates STRATIS

Nur AKIN (Turquia) Nazmi AL-JUBEH (Palestina) Mustafa AL-NADDAF (Jordània) Ziad AL-SAAD (Jordània) Suad AMIRY (Palestina) Koksal ANADOL (Turquia) Carlo ATZENI (Itàlia) Abdelaziz BADJADJA (Algèria) Kurtel BELMA (Turquia) Demet BINAN (Turquia) Can BINAN (Turquia) Andrea BRUNO (Itàlia) Khaldun BSHARA (Palestina) Yotam CARMEL (Israel) Banu ÇELEBIOGLU (Turquia) Vito CENTRONE (Itàlia) Nathalie CHAHINE (Líban) Ofer COHEN (Israel) Michel DAOUD (Líban) Habib DEBS (Líban) Michelangelo DRAGONE (Itàlia) Reuven ELBERGER (Israel) Tal EYAL (Israel) Fabio FATIGUSO (Itàlia) Antoine FISCHFISCH (Líban) Yael FUHRMANN-NAAMAN (Israel) Giovanni FURIO (Itàlia) Sinan GENIM (Turquia) Feyhan INKAYA (Turquia) Monther JAMHAWI (Jordània) Oussama KALLAB (Líban) Nikolaos KALOGIROU (Grècia)

Egipte Responsables: Mahmoud ISMAÏL i Wahid EL-BARBARY Mahmoud ABD EL MAGEED Mahmoud EL-ALFY Mohamed ELARABY Philippe HEARINGER Hany HELAL Bernard MAURY Mohamed SIEF AL-YAZEL Espanya Responsables: Oriol CUSIDÓ i Ramon GRAUS Martí ABELLA Josep ARMENGOL Santiago CANOSA Cèsar DÍAZ GÓMEZ

Vito LAUDADIO (Itàlia) Yasmine MAKAROUN BOU ASSAF (Líban) Moshe MAMON (Israel) Hilmi MARAQA (Palestina) Filipe MARIO LOPES (Portugal) Nikolaos MOUTSOPOULOS (Grècia) Farhat MUHAWI (Palestina) Yael F. NA’AMAN (Israel) Yassine OUAGENI (Algèria) Alkmini PAKA (Grècia) Rubi PELED (Israel) Avi PERETS (Israel) Simona PORCELLI (Itàlia) Bougnerira-Hadj QUENZA (Algèria) Cristina Scarpocchi (Itàlia) Sinan SENIL (Turquia) Haluk SEZGIN (Turquia) Mai SHAER (Jordània) Yaacov SHAFFER (Israel) Ram SHOEF (Israel) Giambattista DE TOMMASI (Itàlia) Shan TSAY (Jordània) Fandi WAKED (Jordània) Eyal ZIV (Israel)

Comitè científic del projecte RehabiMed: Brigitte COLIN (UNESCO) Josep GIRALT (IEMed) Paul OLIVER (Oxford Brookes University)

Traducció catalana: Xavier CASANOVAS Oriol CUSIDÓ Ramon GRAUS Dibuix de la coberta: Plànol històric de Kairouan Fernando VEGAS, Camilla MILETO Fotografies: Equips RehabiMed, CORPUS i CORPUS Levant. Altres procedències, indicades al peu de foto. Disseny gràfic: Lluís MESTRES + Jordi RUIZ, Marta VILCHES web: www.rehabimed.net © 2008 Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona pel consorci RehabiMed Bon Pastor, 5 – 08021 Barcelona, Espagne rehabimed@apabcn.cat ISBN: 84-87104-95-9 DL: B-11326/2008

RehabiMed, citant la font, convida a la reproducció d’aquesta obra i a la difusió del seu contingut. El projecte està finançat pel programa Euromed Heritage de la Unió Europea i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). Les opinions exposades en aquest document no reflecteixen necessàriament la posició de la Unió Europea ni la dels seus estats membres.


Presentació La primera Conferencia Euromediterránea de caps d'estat de 1995, va suposar el llançament de l'anomenat procés de Barcelona, una ambiciosa iniciativa ratificada en 2005 en la Cimera Barcelona+10. Els seus objectius s'orienten vers la potenciació de sinergies sociopolítiques, econòmiques, culturals i mediambientals, des d'una òptica regional i de desenvolupament comú. És en aquest marc, que en 1998 va sorgir el Programa Euromed Heritage, per tal de contribuir a revalorització i a la protecció de l'ampli, divers i ric patrimoni compartit entre els diferents països mediterranis. L'arquitectura tradicional, com a part essencial del llegat cultural que ha creat l'imaginari col·lectiu de la mediterràneitat, participa intensament de las accions desenvolupades per Euromed Heritage. Ja en la seva primera convocatòria, els projectes CORPUS i CORPUS Levant varen dur a terme una ingent tasca de catalogació i d'anàlisi de les característiques i tipologies de l'arquitectura tradicional mediterrània, en van identificar els problemes que presenta i en van plantejar les millors alternatives per a la seva preservació. RehabiMed, ha volgut donar continuïtat a aquesta etapa d'estudi analític, tirant endavant les idees essencials sorgides de les necessitats i urgències detectades pels projectes esmentats, és a dir la promoció d'una rehabilitació eficaç i respectuosa. Avui, en un món globalitzat, on la uniformitat econòmica i cultural marca els criteris de desenvolupament a seguir, basats en patrons estandarditzats, la proposta de RehabiMed adquireix un major sentit. La rehabilitació, és contraposa a l'idea de globalització i la riquesa regional, la diversitat cultural, les diferents formes de vida i les característiques de cada indret esdevenen elements essencials a preservar. Moltes són les iniciatives públiques i privades adreçades a la recuperació del patrimoni construït; algunes s'orienten vers el patrimoni singular o monumental, el que anomenem Restauració i d'altres, com és el cas de RehabiMed, s'orienten cap a un patrimoni més modest, més abundant i amb una major presència territorial, como és l'arquitectura tradicional dels centres històrics de les ciutats, dels nuclis rurals i la que es troba dispersa en tot el territori, es el que anomenem Rehabilitació, sempre adreçada a donar un ús als edificis, la majoria d'ells sense cap mena de protecció patrimonial. Aquesta activitat d'actuar sobre el patrimoni edificat, presenta una gran diversitat de situacions, si ens ho mirem des d'una perspectiva mediterrània. En los països europeus, l'activitat de rehabilitació representa gairebé el 50% de l'activitat de tot el sector, en tant que en los països del Sud i de l'Est de la conca mediterrània, aquesta activitat no arriba ni al 10% de l'activitat del sector, malgrat la importància que té de cara al desenvolupament econòmic i a la cohesió social de la població. L'objectiu de RehabiMed és reforçar l'activitat de rehabilitació i manteniment de la arquitectura tradicional mediterrània, com a factor de desenvolupament sostenible (social, econòmic i mediambiental). Assolir aquest objectiu permetrà avançar en dos reptes històrics que podrien semblar contraposats, però que des del nostre punt de vista són perfectament compatibles i complementaris: d'una banda es contribueix a millorar las condicions de vida dels habitants, que són els qui donen sentit i vida a aquest patrimoni; i d'altra banda, es contribueix a la preservació de la identitat històrica i cultural dels pobles mediterranis. Per tal d'arribar a aquest objectiu, RehabiMed s'ha plantejat de treballar en una triple vessant. D'una banda hem desenvolupat algunes eines estratègiques i metodològiques orientades a la rehabilitació; de forma complementària hem realitzat diverses accions de difusió i de formació de professionals tant en l'esperit com en els continguts de les eines desenvolupades; i finalment,


varem endegar quatre Operacions pilot, amb obres reals de rehabilitació, per tal de posar a prova, experimentar i mostrar la importància, les possibilitats i els efectes positius que comporta una bona política de rehabilitació. Han estat tres anys de treball intens, de debats constructius, de vivències compartides amb experts, amb polítics, amb estudiants i molt especialment amb la població directament vinculada amb les nostres accions. Tot això, és el que ens ha permès assolir el nostre objectiu establert des d'un inici. Pensem que els resultats han estat excel·lents i que hem creat una base de partida sòlida que ha de permetre a la rehabilitació desenvolupar-se amb tota normalitat, donant sentit a les eines creades, a la formació impartida i a les experiències realitzades. Tinc la satisfacció de presentar el Mètode RehabiMed per a la rehabilitació de l'arquitectura tradicional mediterrània, resultat de l'esforç de més de 150 experts de diferents àmbits professionals de 15 països. Un document àmpliament meditat i elaborat per donar resposta a les inquietuds de tots els nostres col·laboradors i experts. Els textos de la present publicació es presenten en dos apartats diferenciats: La primera part, Ciutat i Territori, des d'una orientació més estratègica, desenvolupa els diferents punts que planteja el Mètode RehabiMed, per tal de guiar amb propostes específiques i per tal de facilitar la seva aplicació en diferents realitats que comparteixen formes d'actuar molt semblants en la rehabilitació del patrimoni territorial i urbà de l'arquitectura tradicional. Tot això ha de servir als polítics i als tècnics de les diferents administracions per tal de generar i desenvolupar amb major facilitat les seves iniciatives de promoció de la rehabilitació des d'un marc de referència de gran volada, amb la sensibilització de la població i amb la seva implicació activa en la presa de decisions. La segona part, L'edifici, des d'una orientació més aplicada, consisteix en una Guia per a la rehabilitació d'edificis, amb una estructura procedimental que detalla els passos a seguir per a la seva rehabilitació i facilita la seva aplicació en les diferents tipologies edificatòries i sistemes constructius presents en els treballs de rehabilitació de l'arquitectura tradicional. Tot això ha d'ajudar als diferents professionals que intervenen en el procés de rehabilitació a aplicar millor les seves capacitats i coneixements sobre la base d'unes eines contrastades. Un complement indispensable del Mètode RehabiMed, són les eines desenvolupades i accessibles lliurement a www.rehabimed.net.

Xavier Casanovas Project Manager de RehabiMed Barcelona, 15 de gener de 2008


Sumari

Mètode RehabiMed Arquitectura tradicional mediterrània I. Rehabilitació. Ciutat i territori II. Rehabilitació. L’Edifici

Presentació Introducció L' arquitectura tradicional mediterrània

9

Un món en transformació. Una arquitectura amenaçada

11

Rehabilitar l'arquitectura tradicional mediterrània

13

El mètode RehabiMed i les seves eines

14

I. Rehabilitació. Ciutat i territori Mètode RehabiMed per a la rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània. Una aproximació a la rehabilitació integral dels espais construïts tradicionals I / La rehabilitació entesa com a procés

17

II / Objectiu del Mètode

17

III / Principis del Mètode

18

IV / Fases del Mètode

18

I. Impuls polític 1. Voluntat política

20

Percepció de problemàtiques

20

Assumpció de la necessitat d’actuar

21

Enfocament i justificació política de la intervenció

21

2. Decisions preliminars

22

Delimitació de l’àmbit físic de la intervenció

22

Definició del marc de governança i participació

23

Natura i abast de la intervenció

24

II. Diagnosis 3. Anàlisi del territori

25

Planificació tècnica de la diagnosi

26

Reconeixement del marc legal vigent

26

Programa d’estudis multisectorials

26

Identificació de necessitats i expectatives dels residents i dels usuaris

32


Sumari

4. Diagnòstic integrat

33

Síntesis de potencialitats i disfuncions de l’àmbit

33

Consens social i aval polític

33

III. Estratègia 5. Reflexió estratègica

34

Planificació tècnica de la presa de decisions

35

Definició d’escenaris d’actuació

35

Els criteris de reflexió

35

Avaluació d’escenaris d’actuació

36

Elecció de l’escenari-objectiu

37

6. Pla d'acció

38

Redacció del Pla d’Acció de rehabilitació

39

Consens social i assumpció política

43

IV. Acció 7. Implementació del Pla

44

Desenvolupament de l’actuació urbanística

45

Desenvolupament de projectes específics

45

Desenvolupament de polítiques sectorials

46

Desenvolupament de campanyes complementàries

47

V. Seguiment 8. Avaluació continua

49

Creació d’un observatori d’avaluació de l’aplicació del Pla

50

Seguiment i avaluació continuada del procés

50

II. Rehabilitació. L'Edifici Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis tradicionals. Una aproximació integral a l’edifici I / Objectius de la Guia

53

II / Els agents inicials del procés

54

III / Les etapes a seguir

55

I. El coneixement 1. Preliminars Decisió d'actuar / Entrevista amb el promotor

57 57


Sumari

Pre-diagnòstic

58

L'informe de pre-diagnòstic

58

2. Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)

59

Elaboració d'hipòtesis provisionals

59

Programa d'estudis pluridisciplinars

59

Àmbit social

59

Àmbit històric

60

Àmbit arquitectònic

61

Àmbit constructiu

63

II. La reflexió i el projecte 3. Diagnòstic (Síntesi)

64

Avaluació crítica dels estudis

64

Confirmació d'hipòtesis

66

Redacció d'un dictamen

66

4. Reflexió i presa de decisions

67

Factibilitat

67

Confirmació de criteris

69

Presa de decisions

69

5. Projecte

70

Avantprojecte

70

Projecte

70

III. L'obra 6. Rehabilitació

73

Contracte de construcció

73

Tramitació de la llicència d'obra

74

Execució de l'obra

74

Lliurament de l'obra

74

IV. La vida útil 7. Manteniment

75

Difusió dels valors de l'edifici entre la col·lectivitat

75

Tria del model de manteniment

76

“Llibre de l'edifici”

76

Treballs de manteniment segons el calendari

77


Introducció

Introducció

L'arquitectura tradicional mediterrània

RehabiMed ha convingut a designar com arquitectura tradicional aquella arquitectura corrent, viva perquè està habitada, essencialment civil i domèstica i de construcció preindustrial. Una arquitectura que s'ha bastit amb recursos locals, tant pel que fa als materials i a les tècniques, com per les habilitats dels seus constructors. Es tracta d'una expressió fonamental de la cultura de las diferents comunitats i de la seva relació amb el seu entorn i amb el paisatge. Parlem d'una arquitectura que inclou tant les diferents formes d'agrupació com l'hàbitat dispers i totes les construccions auxiliars, fins i tot aquells elements més modestos (una font, un camí...) que conjuntament conformen el paisatge tradicional mediterrani. RehabiMed s'interessa d'una forma amplia en aquesta arquitectura, considerant tant l'hàbitat rural, peça clau en la humanització i estructuració del territori, como la ciutat, clara expressió de la vida en comunitat i de l'optimització de recursos i relacions humanes, superant els filtres de l'arquitectura culta per incorporar tots els valors de les arquitectures més modestes. Per la seva banda, l'arquitectura rural és aquella eminentment vinculada als sistemes de producció agropecuaris, que més enllà de la simple presència en un paisatge pretèrit, té un paper primordial en la definició dels processos que han generat el paisatge actual, resultat d'una història social i d'una història natural. L'arquitectura rural ha tingut i té encara un paper destacat com element estructurador d'un paisatge en el qual els edificis, els cultius i natura estan en perfecte equilibri, resultat d'un procés continu de canvi i de transformació, una realitat socioambiental generada al llarg de la història, de forma conjunta, per factors biofísics i per factors socioeconòmics. L'hàbitat tradicional rural es formalitza en una heterogènia varietat de tipologies edificatòries, que es poden presentar de forma disseminada o conformant pobles. També l'acompanyen una gran varietat d'elements i construccions auxiliars, imprescindibles per a la humanització del territori (les cabanes, las parets de pedra en sec, els forns, els caravanseralls, les fonts, els pous, els molins, els estables, els pallers, etc.), o d'infraestructures (els canals i les sèquies pel rec, els camins, etc.) que són el resultat de la interacció històrica entre els recursos naturals i les formes humanes d'apropiació d'aquests i els testimonis de la hibridació coherent entre els factors biofísics d'una regió i els factors socioeconòmics de la comunitat que l'habita. En contraposició, l'arquitectura urbana és aquella que es construeix en l'àmbit d'una ciutat o assentament urbà, essent

Elmali, Turquia

expressió d'una forma d'habitar en una comunitat més complexa, on els artesans i comerciants predominaven sobre els oficis de la terra i on 'les noves necessitats i les noves formes de la societat troben el seu lloc' (Mumford, 1961). Els assentaments urbans, malgrat estar també vinculats a l'espai rural des del seu origen i a la necessitat de comercialització de l'excedent agrari, apareixen com estructures que dominen el territori, definides per Braudel (1968) 'més que els seus murs o la xifra de la seva població, per la manera en que concentra les seves activitats sobre la superfície més reduïda possible'. L'hàbitat urbà es presenta amb una gran diversitat tipològica, conseqüència en gran mesura de les diferencies geogràfiques i del seu origen i evolució històrica. Aquesta diversitat històrica i morfològica no es mostra tant sols en els edificis, en els sistemes constructius o en els materials utilitzats, sinó que també ho fa en la configuració de la trama urbana, expressant-se en la forma d'estructurar i qualificar l'espai públic (carrers, places...), d'organitzar els edificis i els usos disseminats en el món rural (monestirs, fonts, castells...), en la manera de relacionar l'arquitectura privada i l'espai públic, en el desenvolupament d'una major varietat de tipologies residencials (reflex d'unes estructures socials més complexes), en els usos dels edificis, en la singularitat de les seves infraestructures (mercat, escola...), etc. Aquests assentaments, que antigament configuraven de manera exclusiva la ciutat, com a conseqüència del seu creixement i transformació, han esdevingut una part integrant de la ciutat contemporània, en la qual assumeixen el paper de nuclis històrics.

9


Introducció

Introducció X

Qalaat al Manika, Síria

Hacienda Algarrobo, Màlaga, Espanya

Rovinj, Croàcia

Lucca, Itàlia

Podem concloure que, aquesta arquitectura tradicional, que l'home ha emprat per implantar-se i construir el seu hàbitat en el territori que envolta la mar Mediterrània, és un palimpsest permanentment reescrit per les relacions entre els homes i el seu entorn, i que avui ha esdevingut un paisatge cultural i l'imaginari col·lectiu d'allò "mediterrani".

10


Introducció

Introducció

X

Un món en transformació. Una arquitectura amenaçada

Les tasques d'inventari dutes a terme pels projectes CORPUS i CORPUS Levant (Euromed Heritage I) l'any 2002, mostraren las profundes transformacions i pressions a les que estan sotmesos l'arquitectura, el paisatge i el territori tradicional. Els indrets tradicionals es troben avui en una situació dramàtica a tota la Conca mediterrània, abocats a una pèrdua constant del seu caràcter social i cultural, amenaçats per una progressiva degradació i en permanent retrocés. Així mateix, la fractura del món tradicional i la tendència a l'homogeneïtzació cultural derivada de la globalització han comportat un menyspreu vers aquesta arquitectura, vista sovint com un símbol de misèria i amb uns valors i qualitats allunyades del concepte de modernitat que avui ens ofereixen els mitjans de comunicació. La pressió sobre l'hàbitat tradicional va començar amb els processos d'industrialització i es va accentuar, de forma definitiva, amb el moviment i l'urbanisme moderns a inicis del segle XX, en la recerca de noves formes d'habitar i de fer ciutat, models capaços de superar las mancances dels assentaments tradicionals. Fins i tot s'arribà a negar que tinguin cap mena de valor funcional, social o inclús, estètic, anteposant radicalment 'el nou' amb 'el vell'. Aquest fet no és uniforme i es presenta en moments diferents segons el país i segons si parlem de l'entorn urbà o rural. Avui, en la època de la globalització, en la que la ciutat metropolitana industrial es transforma en “metàpolis” difusa i en la qual els límits entre camp i ciutat cada cop estan més difuminats, la pressió sobre aquesta arquitectura i sobre la població que l'habita és cada cop més important. En l'entorn rural són molts els pobles que van perdent població i es van abandonant a causa de la manca d'alternatives de desenvolupament, al mateix temps que altres indrets s'estan transformant violentament sota la pressió de l'especulació immobiliària o del turisme sense la necessària planificació urbanística. Un urbanisme contemporani que trenca l'equilibri històric entre l'home i la natura i que converteix el paisatge rural en un paisatge sense activitat, en el qual l'arquitectura tradicional perd el seu sentit i la seva funció originària per ser reutilitzat i transformat. En l'entorn urbà, els 'nuclis històrics' es veuen sotmesos a diferents problemàtiques segons diverses circumstàncies històriques i regionals, que podem resumir en quatre grans vectors de pressió, sovint complementaris o simultanis i amb diferent incidència: Nuclis en procés de sobredensificació a causa de migracions (sud-nord o camp-ciutat) amb la consegüent degradació física (sobreocupació i compartimentació

Arnavutkoy, Istanbul, Turquia

Mostar, Bòsnia Hercegovina

d'habitatges...), social (creació de guetos, inseguretat...) i ambiental (insalubritat, manca de confort, pol·lució...) de l'entorn urbà; Nuclis progressivament abandonats a causa de la marginació del teixit històric en profit de la nova ciutat, amb la consegüent pèrdua de valors socials i la degradació dels edificis i del patrimoni arquitectònic; Nuclis afectats per renovacions urbanes 'pesades' (enderroc de patrimoni, destrucció del teixit històric amb l'obertura de vies ràpides, inserció incoherent de noves arquitectures...); i, també, Nuclis afectats per processos de reinversió urbana, on podem identificar tres grans línies: el desenvolupament turístic, la terciarització (especialment en els centres històrics) amb la possible pèrdua de la funció residencial i la 'gentrificació', és a dir, la instal·lació en un barri degradat de nous residents amb alt nivell adquisitiu, procés que pot comportar efectes negatius a nivell social.

11


Introducció

Introducció X

Tunis, Tunísia

Àlep, Síria

Institucions com UNESCO o ICOMOS han alertat reiteradament respecte a la pèrdua d'aquest patrimoni. En aquest sentit podem destacar les recomanacions de la Carta Internacional per a la Conservació de Ciutats Històriques i Àrees Urbanes Històriques (Carta de Washington) de 1987 i la Carta del Patrimoni Vernacular Construït de 1999. Ambdues cartes, a més de proporcionar criteris en el moment d'una intervenció, insisteixen en la necessitat d'incidir a llarg termini mitjançant mesures d'educació i de sensibilització, és a dir, promovent programes de formació i d'especialització en temes de preservació de l'arquitectura tradicional, adreçats al món tècnic i als responsables polítics, que són els qui han d'encapçalar les polítiques de posada en valor i de rehabilitació d'aquest patrimoni, tot buscant la complicitat de la població, protagonista activa i partícip d'aquest llegat comú. És per totes aquestes raons comentades, que el projecte RehabiMed proposa un seguit de mesures per incentivar la rehabilitació de l'arquitectura tradicional des de la sensibilització i la formació.

12

Rbat, Marroc


Introducció

Introducció

X

Rehabilitar l'arquitectura tradicional mediterrània

En un context de canvis sobtats i d'urbanització no sostenible ni respectuosa amb l'entorn, en un moment en el que es reivindica la reorientació de les polítiques urbanes cap a la reducció dels conflictes entre l'home i la natura, cap a la millora de la qualitat de vida, cap al foment dels valors essencials de la vida en comunitat i es busca la recuperació del territori existent i el reconeixement de la diversitat cultural, l'hàbitat tradicional, en la seva dimensió global, pot aportar molt. Per RehabiMed, el concepte rehabilitar recull un ampli espectre d'actuacions adreçades a la recuperació i actualització d'una funció perduda o malmesa, en el nostre cas: habitar. Des d'una visió actual, rehabilitar implica millorar el fet d'habitar buscant l'equilibri entre els aspectes tècnics, els valors patrimonials i els criteris d'equitat social, d'eficiència econòmica i de preservació del mediambient (els tres puntals de la sostenibilitat). Agafem doncs el testimoni del camí iniciat per la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic i el seu complement amb la Declaració d'Amsterdam, impulsades pel Consell d'Europa l'any 1975. Tant la Carta com la Declaració van plantejar el concepte de “conservació integrada” per a la recuperació dels centres històrics degradats, no focalitzada tant sols en la restauració dels seus monuments sinó també impulsant accions de rehabilitació del parc d'habitatges i amb mesures adreçades a l'equilibri social. RehabiMed proposa, en aquesta mateixa direcció, una metodologia que planteja el procés de rehabilitació des de la “integració” de l'espai tradicional en un context territorial més ampli; des de la “globalitat” de la visió multisectorial en termes econòmics, socials i ambientals; amb voluntat “concertadora”, reivindicant un consens en l'acció dels diferents agents; “flexible”, per la necessitat de continua adaptació a realitats canviants; i, essencialment, “no dogmàtica”, ja que no busca solucions úniques per als problemes de l'hàbitat tradicional de la Conca mediterrània, sinó solucions adaptables als condicionants i a l'especificitat de cada context local.

Tessalònica, Grècia

Beirut, Líban

Istanbul, Turquia

13


Introducció

Introducció X

El Mètode RehabiMed i les seves eines El Mètode d'intervenció que es proposa, s'adreça a les autoritats locals i a tots els agents implicats en els processos de rehabilitació, amb l'objectiu d'ajudar i facilitar la promoció, planificació, gestió i execució de les intervencions de rehabilitació de l'arquitectura tradicional mediterrània. La present publicació està formada per dues parts diferenciades i complementàries. La primera part recull l'estratègia global d'intervenció, considerant l'escala territorial (rural i urbana) i s'adreça als responsables polítics i tècnics de les Administracions. La segona part està centrada en la intervenció a l'escala de l'edifici i s'orienta cap als arquitectes, enginyers i constructors que projecten, dirigeixen i executen habitualment treballs de rehabilitació d'edificis tradicionals. És clar que per rehabilitar un edifici cal disposar d'una visió global del territori on es troba emplaçat i que cal comprendre la relació amb el seu entorn territorial i urbà. És per aquesta raó que el Mètode RehabiMed insisteix en la necessitat de treballar sempre dins d'un marc global de la rehabilitació amb la definició d'uns criteris d'intervenció comuns i coherents per tal de fer front a la variada problemàtica que les diferents situacions comporten. El document que presentem és el fruit de la tasca d'una xarxa d'experts mediterranis que al llarg del primer any del projecte RehabiMed van elaborar els principis basics i l'estructura del mètode. Els continguts del mètode van ser objecte d'un ampli debat, presentats en un Simposi a Marsella l'any 2005 i utilitzats com a base conceptual en els diversos seminaris de formació realitzats durant els anys 2006 i 2007 a Nicòsia, el Caire, Kairouan i Marràqueix. És cert que l'estricte seguiment del Mètode pot suposar un alt grau de compromís i pot ser que alguns punts siguin difícilment assolibles en la realitat de cada país i de cada indret, però estem convençuts de que fixar un fita ambiciosa estimularà, a llarg termini, la qualitat de la rehabilitació de l'arquitectura tradicional i n'afavorirà la seva preservació. El Mètode es complementa amb més de 700 pàgines d'interessants textos que conformen un conjunt d'eines d'ajuda a la implementació de les diferents etapes de la rehabilitació i estan publicades juntament amb el Mètode a Internet. Es tracta d'un conjunt d'articles i de texts escrits per especialistes en els diferents temes, estructurats seguint les etapes i les fases plantejades per a la intervenció. Volem que esdevinguin unes eines útils, que facilitin i enriqueixin la intervenció tant a l'escala territorial i urbana com a l'escala dels edificis. Les eines estan construïdes des de la diversitat de punts de vista i problemàtiques expressades pels diversos autors i intenta reflectir l'ampli espectre de sensibilitats i de realitats presents avui a la Conca mediterrània.

14

Dubrovnik, Croàcia

Gjirokastra, Albània

La Selva del Camp, Catalunya, Espanya

Per accedir a les eines del Mètode RehabiMed comentades, cal que ho feu mitjançant les publicacions que hi ha en el lloc web de lliure accés: www.rehabimed.net.


Mètode RehabiMed per a la rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània Una aproximació a la rehabilitació integral dels espais construïts tradicionals


Mètode RehabiMed per a la rehabilitació l’arquitectura Mètode RehabiMeddeper a la rehabilitació tradicional mediterrània de l’arquitectura tradicional mediterrània

I/ La rehabilitació entesa com un procés La rehabilitació de l'arquitectura tradicional ha d'emmarcar-se en un procés de revitalització i de regeneració del territori en el que s'integra, sigui en un àmbit urbà o bé rural. Aquesta rehabilitació s'ha d'entendre com una intervenció tant sobre l'entorn físic com sobre la població que acull i el conjunt d'activitats culturals, socials i econòmiques que defineixen el seu 'ambient social', amb l'objectiu prioritari de millorar les condicions de vida d'aquesta població en paral·lel a la millora de la qualitat de l'àrea i del seu entorn 'construït', mantenint i potenciant els seus valors culturals i patrimonials, i garantint al mateix temps la seva adaptació coherent a les necessitats de la vida contemporània. La rehabilitació cal que s'enfoqui com un procés de transformació lent i programat, en contraposició a intervencions brusques i descontextualitzades, amb objectius a mitjà i llarg termini, que ha d'iniciar-se amb un gest polític ferm, i que no ha d'acabar amb l'execució de projectes específics, sinó que demanda d'una acció i avaluació continuades d'acord amb l'evolució de l'àrea i els seus habitants.

La mesquita i el basar són peces importants en la configuració de la ciutat musulmana, Fes, Marroc. Benévolo

II/ Objectiu del Mètode El mètode té com a objectius ordenar i sistematitzar les etapes del procés de rehabilitació (de la voluntat política a l'execució i l'avaluació de l'acció), identificar aquelles eines i instruments a considerar (tècniques, administratives i legals) per a la seva òptima gestió i desenvolupament i definir els criteris que permetin reflexionar sobre els problemes i les estratègies a establir per a assolir l'èxit del procés. El mètode, dirigit a tots aquells agents implicats en el procés de rehabilitació, però sobretot als poders públics - que han d'erigir-se com a promotors del procés- i als tècnics encarregats de coordinar i gestionar la seva aplicació, té com a objectiu ajudar a construir un marc òptim per a la rehabilitació d'assentaments tradicionals, i definir unes pautes d'acció globals i coherents amb les especificitats de cada lloc, superant les usuals actuacions aïllades. RehabiMed planteja un mètode d'intervenció ambiciós, amb la intenció de sensibilitzar els poders públics i als tècnics sobre la complexitat d'aquest tipus de procés, que habitualment es plategen de forma massa esquemàtica (anàlisis massa genèrics, reflexió unilateral i a curt termini, accions aïllades, parcials i sense avaluació posterior), buscant moltes vegades únicament resultats immediats, amb conseqüències imprevisibles, hipoteques socials o pèrdues patrimonials irrecuperables. El mètode RehabiMed vol ajudar a la millora del procés, presentant-se com un marc de referència ideal, però assumint que la seva aplicació dependrà de la realitat de cada regió, subjecta a

L'església (catedral), la plaça de l'ajuntament i el mercat ho són de la ciutat cristiana, Barcelona, Catalunya, Espanya. Busquets

condicionants legals, polítics o tècnics molt diferents. El mètode permet el seu desenvolupament parcial, o amb intensitats desiguals en cada una de les seves etapes, però sempre des de la necessitat de comprensió global del procés i de la assumpció dels seus principis: de coneixement exhaustiu de l'àmbit d'actuació, de consecució d'un extens consens social en l'elaboració de l'estratègia, de consideració d'objectius a llarg termini, etc.

17


Mètode per a la rehabilitació de l’arquitectura Mètode RehabiMed per a RehabiMed la rehabilitació tradicional mediterrània de l’arquitectura tradicional mediterrània

III/ Principis del Mètode El mètode assumeix cinc principis bàsics com a garantia de l'èxit del procés de rehabilitació / revitalització. Integració, entenent l'espai tradicional, la ciutat històrica i el territori rural, com a part d'un territori a major escala en el qual s'ha d'inserir i articular-se des de la seva singularitat històrica, i no com un assentament aïllat. Globalitat, considerant un enfocament multisectorial del procés en termes econòmics, socials i ambientals, i no només des d'un punt de vista exclusivament tècnic o urbanístic, definint una estratègia integral que permeti trobar l'equilibri entre la posta en valor d'un patrimoni col·lectiu i la millora de la qualitat de vida de la població. Concertació, plantejant des de la reivindicació d'un decidit context d'acció pública, un nou marc de governança on els agents implicats en la rehabilitació (polítics, tècnics, agents socials....i evidentment ciutadans) s'impliquin en el procés per tal d'assolir un consens d'acció, veritable garantia de sostenibilitat. Flexiblitat, assumint que la llarga durada dels processos de rehabilitació demanda la necessitat d'evaluar de manera

Vista d'un teixit tradicional musulmà, la medina de Tripoli a Líbia, i d'un teixit històric europeu, la Ciutat Vella de Barcelona

18

continuada l'acció i fer possible la reorientació de l'estratègia de rehabilitació, adaptant-la als canvis socials, econòmics,...moltes vegades imprevisibles a priori, que condicionen l'evolució del territori. Adaptabilitat, definint únicament un marc-guia que faciliti la gestió de la rehabilitació, sense pretendre trobar solucions generalitzables a les problemàtiques de l'hàbitat tradicional per a tota la conca del Mediterrani, sinó més aviat assumint que la concreció d'estratègies i proposicions d'acció vindrà condicionada per les especificitats de cada context local. IV/ Fases del Mètode El mètode s'estructura en cinc fases d'acció, en les quals podem situar vuit etapes o moments clau del procés. L'orientació. El procés s'inicia amb la voluntat política d'actuar (etapa 1), moment en el que es prenen les decisions preliminars (etapa 2) necessàries per tal d'organitzar i gestionar de manera adequada el procés de rehabilitació: la delimitació de l'àmbit d'intervenció, la decisió sobre la natura de les accions a realitzar i la definició del marc de governança, és a dir, de quina manera es gestionarà i coordinarà la intervenció dels diferents agents implicats en la rehabilitació, així com la participació dels habitants La diagnosi. Abans de decidir una estratègia d'intervenció és necessari reconèixer els condicionants legals vigents i conèixer bé l'àmbit d'actuació a través d'un anàlisi del territori (etapa 3), amb un programa d'estudis multisectorials coherent amb el lloc i la orientació política presa i amb el reconeixement de les necessitats i expectatives dels habitants. En la fase d'anàlisi és possible identificar problemes no percebuts en la fase d'orientació política, obligant a replantejar-se aquesta orientació (fase 1). A partir de l'anàlisi s'elaborarà el diagnòstic integrat (etapa 4), un dictamen de l'estat actual del àrea, consensuat socialment i amb el corresponent aval polític, on es detallaran les seves potencialitats i disfuncions. L'estratègia. A partir dels punts crítics de l'àrea d'intervenció identificats en el diagnòstic integrat, i a través d'una reflexió estratègica (etapa 5) que prendrà en consideració una sèrie de premisses estratègiques i de sostenibilitat, es definirà un conjunt d'hipòtesis d'actuació que s'evaluaran per tal de comprovar la seva viabilitat. En el procés de reflexió és possible detectar que la fase d'anàlisi és insuficient o incompleta i que cal retornar a la fase 2 per tal de completar la diagnosi de l'àrea. Una vegada decidit l'escenari-objectiu assumible, un Pla d'Acció (etapa 6), detallarà el conjunt d'accions a dur a terme per tal de desenvolupar-lo. El pla caldrà que sigui consensuat socialment i aprovat pels agents polítics juntament amb els projectes i polítiques a realitzar, i establirà l'elaboració dels instruments legals i operatius adequats per a la seva aplicació. L'acció. En aquesta fase s'aplicaran les actuacions (etapa 7) previstes en el Pla d'Acció, tant les accions de tipus urbanístic,


Mètode RehabiMed per a la rehabilitació l’arquitectura Mètode RehabiMeddeper a la rehabilitació tradicional mediterrània de l’arquitectura tradicional mediterrània

com els projectes específics sobre els edificis, l'espai lliure, etc. i les mesures complementàries de tipus social, econòmic i ambiental. Per als projectes de rehabilitació d'edificis s'aplicarà la Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals.

El seguiment. La fase d'avaluació contínua (etapa 8) de les actuacions s'iniciarà en paral·lel a l'inici de les actuacions a executar.. Aquesta avaluació, que es realitzarà durant el desenvolupament de les accions, però que es mantindrà una vegada finalitzades, ha de permetre controlar el grau de satisfacció en l'assoliment dels objectius plantejats en la fase de reflexió. En cas de que es comprovés que las actuacions no assoleixen els resultats esperats o les condicions d'evolució no són les previstes a priori, caldrà retornar a la fase de reflexió estratègica, o fins i tot, si es percep que les condicions del territori han evolucionat, a la de diagnosi.

Poble de San Vitorino Presso Roma, d'origen medieval. Benévolo

19


I. Impuls polític

1

Voluntat política

El procés de rehabilitació s’inicia amb la decisió política d’intervenir. Aquesta decisió ha de ser presa per l’administració arran de la percepció dels problemes que afecten una àrea determinada, però també pot ser motivada com a resposta a la pressió per part de la societat civil o a la iniciativa del sector privat.

La percepció de problemàtiques La velocitat dels canvis econòmics i socioculturals en les societats mediterrànies durant el darrer segle ha significat una ràpida obsolescència dels hàbitats tradicionals, incapaços d'adaptar-se a canvis tan bruscos en tan poc temps, veient-se afectats per una gran varietat de problemes d'índole econòmica, social, urbanística i ambiental. L'extrema diversitat dels orígens i de l'evolució històrica de les diferents tipologies d'hàbitat mediterrani, l'heterogeneïtat dels seus condicionants geogràfics i socials, les seves diferents cultures artístiques i constructives…i els diferents contextos econòmics i

20


I. Impuls polític

I. Impuls polític

socials actuals, han dut a que els problemes que els afecten siguin també molt diversos. És a partir de la percepció del conjunt de problemes i tendències negatives que afecten una àrea determinada que cal assumir la necessitat política d'actuar per a resoldre-les. Una diversitat de problemes que conduirà també a la definició de respostes diverses.

Assumpció de la necessitat d'actuar La iniciativa pública ha de liderar una intervenció que permeti adaptar l'estructura i l'ús de l'hàbitat tradicional a les necessitats d'un territori contemporani, és a dir, promoure la seva redefinició com a entorn que faciliti la vida d'avui en dia i no com un espai que la obstaculitzi. Un repte difícil per a una arquitectura que, moltes vegades, presenta unes característiques que fan força complicada aquesta adaptabilitat. De la implicació decidida dels poders públics, com a iniciadors i garants de tot el procés, en el que hauran d'implicar-se el conjunt d'agents socials de l'àrea, dependrà sens dubte l'èxit del procés de rehabilitació.

Enfocament i justificació política de la intervenció La necessitat de la rehabilitació no es justifica únicament des de la voluntat de preservació i valoració de l'arquitectura tradicional, sinó que ha de tenir com a objectiu prioritari la millora de les condicions de vida de la població que acull, en paral.lel a la millora de la qualitat del territori físic que habita. És en aquest sentit que els poders polítics han d'assumir que la necessària millora de las condicions de vida de la població obliga a fugir d'estratègies excessivament conservacionistes i d'inflexibles lligams històrics. Amb aquest objectiu de partida, el procés de rehabilitació pot enfocar-se i justificar-se políticament vers la resolució d'una gran varietat de problemàtiques, quasi sempre complementàries: Des d'un enfocament social, amb l'objectiu de lluitar contra la pobresa, de fomentar la cohesió social i evitar l'exclusió social, de frenar els procés de regressió demogràfica o de satisfer las necessitats socials i culturals dels residents i usuaris. Des d'un enfocament urbanístic, amb l'objectiu de revaloritzar un entorn degradat o en decadència, de revitalitzar el teixit residencial i millorar les seves condiciones d'habitabilitat, de requalificar l'espai lliure o de renovar i millorar les infrastructures existents. Des d'un enfocament econòmic, amb l'objectiu de dinamitzar i diversificar les activitats econòmiques o de millorar l'atractivitat i la integració de l'àrea en la seva ciutat o regió. Des d'un enfocament ambiental, amb l'objectiu de millorar la qualitat medioambiental de l'entorn (contaminació, confort

L'objectiu prioritari del procés de rehabilitació de l'arquitectura tradicional ha de ser la millora de les condicions de vida de la població que acull. Al Bara i Apamea, Síria

tèrmic i lumínic,...) o d'optimitzar la gestió dels fluxes energètics i matèrics (gestió de residus, cicle de l'aigua...). I des d'un enfocament patrimonial, amb l'objectiu de conservar i valorar el patrimoni construït, de preservar el paisatge cultural i natural o de rehabilitar i integrar coherentement el patrimoni als requeriments de la vida actual.

És necessari adaptar els teixits històrics urbans als reptes de la ciutat contemporània i valorar el paper de l'arquitectura rural en un territori cada cop més urbanitzat

21


I. Impuls polític

2

I. Impuls polític

Decisions preliminars

Delimitació de l'àmbit físic de la intervenció És important definir amb exactitud quin és l'àrea geogràfica objecte de la intervenció, ja que en dependrà el desenvolupament òptim del procés, des de l'elaboració d'un anàlisi precís de l'àmbit, a la coherència dels límits de l'àrea de planejament o l'abast geogràfic de las ajudes financeres. La delimitació de l'àmbit físic de la intervenció, tot i que a vegades és una qüestió complicada per la continuïtat dels teixits dins d'una ciutat o d'un territori, pot respondre a diversos criteris, no sempre de tipus administratiu o geogràfic, sinó a criteris d'unitat morfològica, tipològica o paisatgística, econòmica, social o fins i tot d'acord amb el sentiment de pertinença dels seus habitants. Les tipologies d'àmbit que considerem són bàsicament tres: el nucli urbà, tant un 'centre històric' a partir del qual ha crescut una ciutat, com qualsevol altra àrea antiga que hagi estat absorbida per un sistema urbà; el nucli rural, és a dir un poble que basi preferentment la seva activitat econòmica en els sistemes agropecuaris i que encara mantingui inalterades o poc modificades les característiques històriques, encara que en ella hi hagi edificis, construccions i elements nous poc rellevants o s'hi hagin produït operacions puntuals de transformació; l'escala del territori rural, entenent les àrees amb característiques tradicionals en el qual se situïn edificacions disseminades i altres tipus de construccions auxiliares conformant una certa unitat paisatgística. Cal assenyalar que encara que focalitzem la nostra acció en una àrea geogràfica concreta, és important no oblidar els territoris limítrofs, tant en la fase d'anàlisi com en les decisions estratègiques, ja que l'acció en un territori determinat tindrà repercussions sobre els territoris veïns. Així mateix, és també indispensable considerar la relació i inserció de la nostra àrea d'acció en territoris majors (ciutat, aglomeració, regió,...), fent compatibles els interessos locals com els globals. Per a que l'aplicació del programa de rehabilitació sigui efectiu, és convenient donar una forma legal específica a l'àmbit per tal de poder facilitar la presa de decisions, la gestió eficaç del procés i la implementació de les accions. Aquesta regulació legal de l' 'àrea de rehabilitació' és inexistent en la majoria de països del Mediterrani, i en alguns d'ells aquesta figura legal es limita exclusivament a definir 'zones de protecció o conservació'. Així mateix, la figura legal d' 'àrea de rehabilitació' fa referència quasi exclusivament a àrees urbanes i centres històrics, éssent quasi inexistent per a territoris rurals.

22

Tres tipus d’àmbits d'intervenció: un poble rural de l'interior de Catalunya, el territori del Delta del Llobregat prop de Barcelona i Ortígia, el centre històric de Siracusa s Sicília


I. Impuls polític

Definició del marc de governança de participació La governança és el conjunt de regles formals i informals (normes, procediments, costums,...) que regeixen les pautes d'interacció entre els actors involucrats en qualsevol procés de presa de decisions en temes públics. És també doncs un aspecte important a considerar en el cas d'un procés de rehabilitació com el que plategem. La governança és també el conjunt de mecanismes a través dels quals la ciutadania i els grups socials articulen els seus interessos, exerceixen els seus drets i obligacions i fan de mediadors en els seus desacords. Tal i com s'ha apuntat anteriorment, el paper dels poders públics és primordial com a agents promotors i garants de tot el procés de rehabilitació, tot i que per a que aquest sigui un èxit, es fa necessària la gestió del procés per parts de tècnics preparats i la implicació de la resta d'actors presents en el territori, tant dels residents com de la resta de grups socials implicats (empreses privades, associacions de comerciants, societat civil,...), i sobretot, que tots ells s'identifiquin i se sentin partícips d'un projecte col·lectiu. L'establiment d'aquestes regles de joc, que en el nostre cas han de fer-se extensives també a les fases d'anàlisi i d'acció, i ha de garantir un intercanvi d'informació i d'iniciatives eficaç entre els diferents actors del territori. En l'àmbit local, la disparitat de percepcions és freqüent i abundant. Per tant, una governança que porti a compartir percepcions entre tots els actors locals serà crucial per avançar vers la sostenibilitat. Els diferents grups d'actors implicats en el procés són els poders públics, els equips tècnics, el conjunt d'agents socials i els residents i usuaris. Els poders públics, tal i com acabem d'assenyalar, han promoure i garantir el procés de rehabilitació. El seu paper es bàsic, havent-se d'implicar en la sensibilització i en fomentar la implicació dels diferents sectors de la societat. Com a representants del conjunt de ciutadans seran els encarregats de donar aval a les diferents fases del procés, considerant la seva viabilitat, en especial del Diagnòstic integrat i del Pla d'Acció, com a resultat d'un treball tècnic i d'una expressió popular. Establiran el diàleg més regular amb l'equip tècnic, el qual serà l'encarregat de transmetre-li l'evolució i els resultats en les diferents fases del procés. En la primera fase del procés caldrà que decideixin la orientació i la natura de les accions a desenvolupar, d'acord amb l'enfocament i la justificació política. Aquesta primera decisió, consensuada amb els equips tècnics, podrà ser modificada després de la realització de la fase d'anàlisi i amb la intervenció dels ciutadans. Tenen un paper imprescindible a l'hora d'assumir l'execució dels projectes i polítiques previstes en el Pla d'Acció, així com en la fase d'avaluació.. L'equip tècnic (o equips, segons la fase del procés), format per tècnics de l'administració o tècnics externs, serà l'encarregat de

I. Impuls polític

la gestió i coordinació de tot el procés. El procés de rehabilitació és una operació tècnicament complexa i demanda d'una gran professionalitat per tal de dur-lo a terme. L'equip pot estar integrat per arquitectes i urbanistes, però també han d'integrar-lo enginyers, sociòlegs, economistes, advocats, geògrafs, etc. de manera que en les diferents etapes en les que intervé de manera decisiva (elaboració del diagnòstic, elaboració del Pla d'Acció,...) quedi garantida la necessària coordinació i diàleg entre diferents punts de vista i competències. L'equip estarà en estreta relació amb els poders públics i compartirà els seus projectes amb els agents socials i la ciutadania. També és imprescindible la participació de l'equip tècnic en la fase de seguiment i coordinació de les accions. Els agents socials (empreses privades, societats i associacions civils, ONG's, institucions educatives i culturals, públiques i privades,...) han de participar tant en la fase de diagnosi com en la de definició estratègica, plantejant les seves expectatives i necessitats, articulant els seus interessos i consensuant-los amb la resta d'actors. També és important la seva participació en la fase d'acció (de la iniciativa privada, de les universitats,...) a l'hora de realitzar i dur a terme projectes i accions, coordinant els seus interessos amb els interessos públics i col·lectius. Els habitants i residents tenen un rol important a jugar en tot el procés. Tal i com hem explicat anteriorment, un procés de rehabilitació té un important component tècnic i de gestió, però ha de construir-se sobretot a partir de la participació dels habitants del territori, que han de ser-ne els primers interessats. L'intercanvi d'informació i d'iniciatives ha de plantejar-se entre societat civil i tècnics, organitzant-se a través de debats, enquestes, assemblees, etc. en les diferents fases del procés (diagnosi, estratègia i acció). Les formes de participació poden variar segons el context i els condicionants socials,

Els habitants tenen un paper important a jugar durant tot el procés, ja que són ells els encarregats de donar vida a l'arquitectura tradicional. Baalbeck, Líban

23


I. Impuls polític

I. Impuls polític

tècnics i legislatius de cada regió. El repte més difícil és convertir la possibilitat de participació en una participació eficaç i representativa del conjunt d'habitants i grups socials del territori, aspecte primordial per a garantir el veritable èxit i sostenibilitat de l'actuació. L'aproximació participativa requereix un esforç i una voluntat política permanent per part de l'administració a l'hora de definir els procediments i mètodes que garanteixin la seva efectivitat, és a dir, que realment aquesta participació sigui representativa del conjunt de la societat, definint el nivell, el moment i el contingut d'aquesta participació.

Natura i abast de la intervenció És necessari fer una primera reflexió política i tècnica de la natura de les accions a realitzar. Aquesta primera reflexió, intuïtiva, anterior a l'anàlisi del territori i a la recollida de dades objectives, vindrà condicionada pel tipus de problemàtiques detectades i l'enfocament polític que s'hagi expressat en la fase d'orientació. Aquesta reflexió condicionarà en certa manera el programa d'estudis multisectorials a realitzar, encara que a partir d'aquests estudis poden identificar-se d'altres aspectes que portin a modificar aquesta primera reflexió empírica.

24


3

Anàlisi del territori

II. Diagnosis

Amb anterioritat a la presa de decisions, és imprescindible tenir un coneixement el màxim d'aprofundit de l'àrea sobre la que es vol intervenir, detectant els seus punts forts i deficiències, com a base prèvia a la discussió i a la determinació de prioritats i objectius d'acció. Aquest coneixement de l'àrea es realitzarà per mitjà de l'elaboració d'una sèrie d'estudis multisectorials i del coneixement de les necessitats i expectatives dels seus residents i usuaris, així com del marc legal vigent en l'àmbit afectat per la rehabilitació. Més enllà de la mirada eminentment urbanística, en la que es basen habitualment las operacions de rehabilitació, es busca tenir una aproximació holística del territori, on a partir de la lectura sectorial de cada disciplina s'obtingui una visió global i integrada de les situacions i problemes que l'afecten. La fase de diagnosi és especialment important, ja que de la seva concreció, així com de la seva òptima coordinació i enfocament, dependrà la idoneïtat i coherència de les futures propostes d'acció. L'insuficient coneixement de l'àrea pot dur-nos més endavant a conclusions errònies, equívocs conceptuals i a resultats contradictoris.

25


II. Diagnosi

II. Diagnosis

Planificació tècnica de la diagnosi La coordinació de la diagnosi anirà a càrrec d'un equip tècnic. La seva primera tasca serà la concreció d'un programa d'estudis sectorials, on s'especificarà el tipus d'estudis a desenvolupar i la manera de coordinar-los a efectes d'optimitzar recursos i garantir la coherència del conjunt. L'objectiu de l'equip tècnic és el de garantir una lectura global i plural del territori, més enllà de les visions parcials de cada estudi. El tipus d'estudis vindrà condicionat per la tipologia de l'àmbit d'actuació i per la natura de les accions definida en la fase anterior. Els estudis es duran a terme per part de tècnics especialitzats en les diverses matèries, éssent important que aquests tècnics tinguin certa sensibilització i formació sobre el tema patrimonial per tal de poder detectar els valors patrimonials de l'entorn construït (arquitectònics, socials,...) i orientar la discussió vers les seves possibilitats de preservació i rehabilitació. Una altra funció de l'equip tècnic serà la de gestionar les aportacions de la societat civil present en el territori (artesanat, petita indústria, sector terciari, residents i usuaris, etc.) amb l'objectiu de construir un diagnòstic consensuat pel conjunt d'interessos. En el programa de desenvolupament de la diagnosi es concretarà el moment, nivell i manera com es produirà la participació de la societat civil, participació que també hauria de tenir lloc durant l'elaboració dels diferents estudis sectorials (estudis sociològics, de mobilitat, psicològics, etc.) L'equip tècnic s'encarregarà, per últim, de l'elaboració i redacció del document síntesi de la diagnosi, on s'identificaran els punts crítics (punts forts i disfuncions) de l'àrea d'intervenció. Aquest document haurà de ser consensuat pel conjunt d'agents i avalat pels poders polítics.

estricte d'intervenció, sinó que haurà de considerar un context més ampli, ja que per exemple, els plans generals o de desenvolupament urbà a escala de ciutat o els plans estratègics territorials poden condicionar el desenvolupament de plans específics pel nostre àmbit d'acció. L'anàlisi del marc legal no ha de limitar-se únicament a la legislació urbanística, sinó que cal que contempli, com és evident, la normativa referida al patrimoni a escala local i general (classificació, protecció, possibilitats de transformació i ús,...) i tota aquella normativa sectorial que per la seva clara incidència en la política de rehabilitació condiciona el seu desenvolupament. Des de la legislació de tipus ambiental (residus, energia, espais naturals, etc.), a la legislació referida a aspectes socials (habitatge, sanitat, educació, etc.) o econòmics (comercial, activitats productives, etc.), així com les diferents formes d'ajuda financera i les possibilitats de desenvolupar-les.

Programa d'estudis multisectorials A continuació enumerem un seguit d'estudis sectorials que podrien desenvolupar-se per a obtenir una completa comprensió del territori. El desenvolupament dels treballs s'estructurarà en una primera fase de recollida de dades (per mitjà de treballs de camp, de consulta d'estadístiques oficials i/o indicadors existents, de reconeixement de treballs anteriors, de fonts documentals o per mitjà de la consulta als agents present en el territori), una segona fase d'anàlisi de les dades i una tercera fase, no menys important, d'expressió i visualització dels resultats dels estudis, preferentment per mitjà de mètodes gràfics i cartografia adequada.

Aproximació urbanístico-arquitectònica Reconeixement del marc legal vigent En l'etapa d'anàlisi és important identificar els instruments legals existents com a punt de partida a la seva redefinició o adaptació a les necessitats de l'estratègia i de les accions de rehabilitació. És necessari identificar el marc legal de l'acció i de la gestió urbanística, tant pel que fa referència als principis generals (exercici de les competències i possibilitats de l'acció pública, drets i deures dels propietaris...) com a les possibilitats de classificació i regulació del sòl, a la distribució de competències entre administracions (local, regional,...), als tipus d'instruments i figures existents (tipus de plans i normes), als instruments de gestió (expropiació, cessió, cooperació,...) i als mecanismes de disciplina i reglamentació de l'acció urbanística i de construcció (llicències, infraccions...). És important analitzar les possibilitats i els límits de l'acció pública previstos en la legislació urbanística, ja que de la possibilitat de desenvolupar una acció urbanística d'interès general per sobre dels interessos particulars, dependrà l'èxit del procés. Així mateix, cal assenyalar que l'anàlisi no pot limitar-se únicament a l'àmbit

26

Marc territorial, integració i continuïtat de teixits Anàlisi de la relació i de l'articulació del territori objecte de la intervenció amb els territoris limítrofs i a escala major (del barri en la ciutat, del poble en la regió, etc.), punt de partida d'una bona aproximació urbanística, analitzant la continuïtat de teixits, sistemes, espai lliure i infrastructures i valorant el seu grau d'articulació i integració. Estructura del territori Anàlisi de l'àmbit d'actuació des de la seva configuració física, tant des de la lectura de les característiques morfològiques dels assentaments i dels edificis, com de l'espai lliure i de les seves infrastructures, com a base de l'establiment d'unes regles coherents d'intervenció i transformació. L'estudi ha d'identificar la superposició d'estructures de diferents períodes i les diferents intervencions i processos de transformació que s'han esdevingut al llarg del temps (en coordinació amb els estudis histórico-geogràfics), així com el ritme de creixement i de transformació actual.


II. Diagnosi

II. Diagnosis

En un context urbà és necessari analitzar les dades estructurals del teixit urbà, tant l'anàlisi de l'espai ocupat per les edificacions (tipologies i densitats edificatòries, forma d'agrupar-se, altures, profunditats...) com del 'buit' (espai lliure privat, espai públic conformat per carrers i places, patis interiors, jardins,...), de les seves formes (places, interseccions, passatges, porxos, carrers nous,...) i de la relació i articulació d'ambdós. Aquest anàlisi del territori cal que inclogui l'estudi de les infrastructures i serveis existents (xarxa de sanejament, subministre d'aigua, instal·lació elèctrica, infrastructures de mobilitat i transport...). En el context del territori rural l'anàlisi de l'estructura del territori ha de centrar-se en l'anàlisi de la tipologia i de les formes dels assentaments (els nuclis agrupats, l'edificació dispersa, les construccions auxiliars,...), les formes i sistemes de l'espai lliure (tipologies de paisatge, diversitat de models agrícoles, sistemes forestals, sistema hidrològic,...), de la relació entre ambdós, i de les infrastructures existents i la seva inserció en el territori, jerarquitzant els diferents nivells i usos dels camins agrícoles i els diferents sistemes de control de l'aigua (xarxa de reg i drenatge, etc.) Els resultats dels estudis s'expressaran gràficament per mitjà d'una cartografia adequada que detalli les diferents variables estudiades. Usos del àrea / territori Descripció dels usos presents en el territori, com a base per a poder plantejar la discussió sobre la seva idoneïtat i suficiència. L'anàlisi de la presència i intensitat de usos diferenciarà els usos naturals (sistemes forestals, hidràulics, etc.), ja identificats en l' anàlisi de l'estructura del territori, de les activitats humanes, que classifiquem en usos productius (comerç, artesanat, activitats agrícoles,...), dotacionals (escoles, institucions civils i religioses, mercats...). i residencials. S'estudiarà la inserció i relació dels diferents usos en les diferents tipologies i la relació espacial entre tots ells. És important identificar els espais, edificis i/o habitatges, desocupats o sense ús. Relacionat amb l'ús de l'espai, és important també estudiar el tipus de propietat de les diferents tipologies (en el territori rural, la divisió del sòl cultivable) i la seva distribució espacial com a base a plantejar mecanismes viables de gestió de la operació de rehabilitació. Els estudis d'usos es completaran gràficament per mitjà de plànols cartogràfics detallats de la seva implantació i densitat en el territori. Tipologies edificatòries i residencials Estudi exhaustiu de les diferents tipologies (edificatòries i residencials) presents en l'àmbit d'actuació, com a base per a poder plantejar amb precisió la seva adaptabilitat a nous requeriments funcionals i d'habitabilitat i per a elaborar les normes de conservació i modificació. Sense un coneixement específics dels valores dels diferents esquemes tipològics presents en l'àmbit d'actuació, les propostes de transformació no deixen de ser meres hipòtesis genèriques que poden conduir a la definició de solucions errònies i parcials.

L'anàlisi del territori rural ha de considerar els quatre elements fonamentals amb els quals ha estat colonitzat el territori: la divisió del sòl cultivable, els sistemes de gestió de l'aigua, la construcció de camins d'accés i la implantació de les edificacions. Pla pel delta del Llobregat. Sabaté (UPC)

27


II. Diagnosi

II. Diagnosis

L'estudi haurà d'identificar i reproduir gràficament les característiques estructurals i formals de totes les tipologies i variants tipològiques presents en l'àrea d'intervenció, a escala de l'edifici i d'unitat residencial. Tensions urbanístiques i estats de conservació Descripció de l'antiguitat i l'estat de conservació de l'edificació que es troba en l'àmbit d'intervenció, així com d'aquells punts crítics de tipus urbanístic. Considerem punts crítics urbanísticament parlant, tant en context urbà com rural, aquelles zones amb un important nombre d'habitatges amb condicions d'habitabilitat inadequades, àrees amb sobre-edificació o excessiva densitat poblacional, zones amb alta presència d'edificis en males condicions de conservació, àrees amb un alt grau de desocupació o abandonament, etc. Aquestes condicions apareixen simultàniament (desocupació i degradació, inhabitabilitat i degradació,...) i és important relacionar-les amb altres variables de tipus urbanístic o socio-econòmic (nivell de renta de la població, diversitat de funcions, accessibilitat, etc.). L'estudi haurà d'identificar i reproduir gràficament les zones de degradació i de tensió urbanística, per mitjà de l'elaboració de plànols dels diferents aspectes o per mitjà de la combinació d'aquests.

valoració d'aquesta arquitectura com a testimoni de la història d'una societat, d'unes formes de viure i conviure i de relacionar-se amb l'entorn. L'identificació d'aquests valors és important com a elements bàsics sobre els quals basar la política requalificadora de l'àmbit d'intervenció. L'anàlisi ha de plantejar-se des de tres punts de vista i la seva interrelació: els valors de la edificació i les tipologies residencials, de l'espai lliure i de la pròpia estructura tradicional de l'àrea, identificant-ne les diferents èpoques. En un context urbà l'anàlisi patrimonial ha d'incidir en els valors de l'espai públic (seqüència d'espais, traces històriques, espais singulars o monumentals, etc.), de les edificacions (conjunts singulars, sistemes i series tipològiques, peces monumentals, etc.) i de la pròpia organització de l'espai urbà pel seu valor i significat al llarg de la història. En el territori rural, l'anàlisi ha de focalitzar-se en els valors del paisatge (de l'entorn natural, de l'estructura agrària...) i del valor, no només de les edificacions i assentaments, sinó del conjunt d'edificacions auxiliars i infrastructures que l'humanitzen, valorant el seu grau d' 'autenticitat' i/o d'artificialització i el seu possible reaprofitament.

Valors patrimonials Identificació dels valors patrimonials, tenint en compte els valors patrimonials propis de l'arquitectura tradicional, és a dir, no des d'un punt de vista exclusivament històrico-artístic, sinó des de la

Valors constructius i formals Identificació dels sistemes constructius, dels materials i dels recursos estilístics i compositius de les edificacions del nostre àmbit d'intervenció (forma de la coberta, forats en les façanes, cossos volats, acabats i fusteries, etc.), com a base a la definició d'un bon manual de rehabilitació.

L'anàlisi de les dades estructurals del teixit urbà permet definir les condicions de transformació de la manera més respectuosa amb les seves singulars característiques històriques. Estudis per a Ciutat Vella. Busquets

Estudi exhaustiu de tipologies, etapa prelimianar a l'evaluació de la seva adaptabilitat a les noves condicions d'habitabilitat. Pla Especial del Centre Històric de Toledo. Busquets.

28


II. Diagnosi

L'estudi pot ordenar-se per tipologies i per elements d'estudi (cobertes, façanes, elements estructurals, etc.) sistematitzant i ordenant els diferents tipus de solucions per èpoques, si és el cas, que hauran d'explicar-se amb detall de manera gràfica (plànols i fotografies). Mobilitat i accessibilitat Anàlisi de la mobilitat en l'àmbit d'actuació, degut a l'estreta relació amb la seva estructura morfològica i la definició d'infrastructures; tant de la mobilitat obligada dels seus residents com dels moviments no obligats i dels desplaçaments d'usuaris externs. L'estudi ha de detectar els fluxes de mobilitat amb els diferents mitjans de transport i posar-los en relació amb els condicionants d'accessibilitat i integració de l'àrea amb els territoris limítrofs i a major escala.

II. Diagnosis

Demogràfica Anàlisi de l'estructura poblacional de l'àrea des de diferents punts de vista, posant especial èmfasi en els grups d'edat i a la capacitat laboral de la població i el seu nivell d'instrucció, així com en la distribució per perfils socio-econòmics i grups culturals. També és important avaluar la incidència dels fluxes migratoris actuals i històrics, així com les variacions de població estacionals degut a factors com el turisme. L'anàlisi demogràfic ha de posar-se en relació al territori, expressant per mitjà de la cartografia adequada aquelles àrees amb major i menor densitat, identificant la implantació espaial dels diferents grups poblacionals, detectant casos de segregació social i com a base al desenvolupament de mesures i polítiques de cohesió social.

Aproximació socio-econòmica Integració i polaritat territorial Anàlisi de la relació, 'posició' i rol de l'àrea d'actuació des d'un punt de vista socio-econòmic, en relació als altres territoris veïns i en relació al territori a major escala en el qual s'inserta (ciutat, regió, etc.), valorant el seu grau d' integració, segregació o especialització.

La identificació dels valors patrimonials dels sistemes tipològics i dels espais públics permet discutir els mecanismes de conservació i de modificació. Estudi per al Centre Històric de Barcelona. Busquets

La cartografia permet visualitzar els resultats dels estudis i de posar-los en relació amb el territori físic. En els plànols superiors es mostra la concentració comercial i la densitat de població en edat de traballar. Estudi per al Centre Històric de Barcelona. Busquets

29


II. Diagnosi

II. Diagnosis

Sociològica / valors socials Anàlisi dels hàbits i comportaments socials en relació amb les formes del territori i de l'edificació, de la temporalitat i simultaneïtat d'activitats, de l'ús de l'espai col·lectiu, de l'existència de conflictes socials i de grups o col·lectius de segregació... Descripció de l'estructura de les unitats familiars, de l'existència de veïnats o barris, del teixit social i associatiu,... Aspectes importants a l'hora de construir una estratègia de participació ciutadana. Antropològica / valors culturals Estudi dels valors de l'espai edificat (i en concret del valor del espai públic en entorns urbà) des d'un punt de vista antropològic (espais d'interacció social, d'intercanvi comercial, de comunicació, de trànsit, etc.) i la seva relació amb la configuració del territori, així com l'evolució dels costums i les tradicions i la seva repercussió en les formes de l'hàbitat. Psicològica / valors vitals Estudi del sentiment de pertinença i arrelament al lloc, del sentiment d'inseguretat, dels fenòmens d'incomunicació, de les formes de cohesió social i de la seva relació amb el sentiment d'identitat, etc.

L'anàlisi antropològic ha d'identificar les relacions entre la forma urbana i les formes tradicionals de relació social, en aquest cas d'intercanvi comercial. El basar d'Alèp, Síria. Benévolo

Paràmetres econòmics Anàlisi de paràmetres lligats a l'activitat econòmica, tant aquells que fan referència a la presència d'activitats i estructures productives (presència i importància per sectors, creixement de l'activitat econòmica...) com aquelles referents a la qualificació de la població (població activa, nivell d'ocupació, tipus d'ocupació per sectors, nivell de renta comparat amb altres territoris…) Dinàmiques immobiliàries Anàlisi de l'edificació, de les tipologies residencials, de les unitats parcel·laries, etc. des d'un punt de vista de l'activitat immobiliària (valors immobiliaris, mercat i activitat...), posant-lo en relació amb altres territoris i cartografiant els resultats i posant-lo en relació amb variables com l'estat de conservació o l'antiguitat. Organització territorial i administrativa Descripció de l'organització territorial de l'àrea i del funcionament dels òrgans de gestió administrativa i de la seva coordinació amb altres organismes (estat, regió,...). Aproximació històrico-geogràfica Context històric territorial Descripció del context històric de l'àmbit d'actuació i del territori en el qual s'integra, prestant especial atenció als processos socials i culturals (i artístics) que han determinat la forma de l'arquitectura i de l'hàbitat.

30

L'anàlisi de certs paràmetres econòmics (en aquest cas d'indicadors d'atractivitat residencial i de renta familiar) en relació al territori, pemet treure conclusions en relació a les condicions de l'hàbitat. Pla Especial del Centre Històric de Toledo. Busquets


II. Diagnosi

II. Diagnosis

Evolució històrica i condicions d'evolució de l' estructura Descripció de l'evolució de la forma urbana i comprensió de les condicions geogràfiques, històriques, econòmiques i socials que l'han condicionada. A escala del territori rural, cal identificar les condicions d'evolució i modificació del paisatge natural per part de l'home, de l'evolució dels elements de colonització: de modificació del relleu, de la introducció i modificació dels sistemes hídrics (extracció i distribució), de parcel.lació i fragmentació del paisatge, del desenvolupament d'infrastructures, d'implantació d'edificacions, etc. Arqueològica Investigació sobre el patrimoni arqueològic, testimoni arquitectònic o estratigràfic de la seva història. El patrimoni arqueològic ha de ser catalogat en la mesura del possible per a ser considerat en les normatives d'actuació, ja que pot condicionar de manera important la realització de noves obres o infrastructures que impliquin la transformació radical o l'enderroc d'edificis antics o bé la extracció de dipòsits estratigràfics del subsòl. Aproximació bio-física Medi físic Descripció dels aspectes físics del territori, condicionants de les formes de l'arquitectura i de l'hàbitat tradicional, tant de les condicions climàtiques i les dinàmiques meteorològiques de l'àrea, com de les característiques geològiques i geomorfològiques del territori (descripció del sòl, de l'orografia,...) i de la hidrografia, tant superficial com subterrània. Aquests condicionants físics han de ser considerats en el moment d'elaborar projectes de rehabilitació a escala de l'edifici i d'estructura del territori, així com per a l'òptima inserció de noves arquitectures. Paisatge natural Anàlisi dels valors paisatgístics del territori, identificant les diferents unitats, las àrees homogènies (bosc, cultius, tipus d'espais naturals...) i la seva fragmentació, de la biodiversitat existent (comunitats de fauna i flora), de les formes de protecció dels espais naturals i dels sistemes de gestió agrícola (tipologia productiva, grau d'intensificació,...), forestal i hidrogràfica. Paràmetres ambientals Anàlisi dels paràmetres ambientals i de l'ús dels recursos naturals del territori, tals com la gestió del cicle de l'aigua (consum, subministre i qualitat), dels cicles matèrics (subministres, transport, etc.), de la gestió de residus (producció, composició, tractament, residus de la construcció, de l'activitat agrícola, industrials, etc.) i dels fluxes energètics (xarxes i consums), així com l'anàlisi de paràmetres de confort (contaminació acústica, contaminació de l'aire i confort lumínic i tèrmic). Els estudis històrics han de centrar-se en l'anàlisi de l'evolució de la forma urbana. El plànol superior mostra la superposició de la ciutat musulmana sobre la traça helenística. Damasc, Síria. Benévolo

31


II. Diagnosi

II. Diagnosis

Riscos naturals Anàlisi dels riscos naturals que han afectat i afecten al territori (riscos geològics, d'inundació, terratrèmol, erosió, desertizació o incendis forestals), valoració dels impactes sobre el medi natural derivats de l'activitat humana (introducció d'activitats alienes, implantació d'activitats industrials, impacte de les infrastructures en la fragmentació del territori, activitat de construcció, presència d'abocadors, etc.) i identificació de l'existència de mesures de prevenció.

poder abordar amb plenes garanties i coneixement la reflexió sobre las problemàtiques que afecten l'àrea d'intervenció (condicions d'habitabilitat, qualitat de vida, confortabilitat, seguretat, accessibilitat, oportunitats immobiliàries, necessitat de serveis, conscienciació patrimonial,...) i enriquir l'aproximació tècnica amb l'expressió de les vivències i expectatives dels seus habitants. És necessari que l'equip tècnic planifiqui la gestió de les aportacions dels habitants i agents socials, a través de la realització de consultes, debats públics o reunions de tipus sectorial sobre determinades temàtiques (espai públic, mobilitat, serveis, habitatge, etc.), en coordinació, per exemple, amb el procés d'elaboració de determinats estudis tècnics. La complementarietat de l'anàlisi tècnic amb els punts de vista expressats pels habitants del territori d'intervenció ha de permetre elaborar una lectura més completa i compartida de l'estat d'aquest, així com la possibilitat de fer aparèixer problemes impossibles de detectar des de l'anàlisi tècnic, així com que el conjunt d'actors del territori prengui consciència de la pluralitat de problemes i aspectes, moltes vegades ignorats, que afecten el seu marc de vida.

Identificació de les necessitats i expectatives dels residents i dels usuaris A part del desenvolupament d'estudis multisectorials, és important que l'equip tècnic incorpori les aportacions del conjunt d'agents socials i dels residents de l'àmbit d'intervenció, per tal de

L'atenció a les demandes i a les necessitats dels habitants i usuaris de l'espai tradicional ha d'aportar dades que passen inadvertides des d'un anàlisi únicament tècnic

L'estudi dels valors dels diferents tipus de paisatge és fonamental en l'anàlisi del territori. Anàlisi de la sèquia de Manresa. Sabaté (UPC)

32


II. Diagnosi

4

II. Diagnosis

Diagnòstic integrat

Síntesis de potencialitats i disfuncions de l'àmbit La redacció del document síntesis de la diagnosi, el diagnòstic integrat, anirà a càrrec de l'equip tècnic coordinador de la diagnosi i es realitzarà a partir dels diferents estudis realitzats i de les aportacions dels diferents actors del territori, normalment integrades en els diferents estudis sectorials. L'objectiu de l'equip tècnic, des de la seva condició pluridisciplinar, ha de ser el de garantir un cert equilibri entre l'aspecte físic i el socioeconòmic de la rehabilitació, passant de les visions multisectorials a una única aproximació de tipus integral que ambicioni una certa globalització de les situacions i dels mecanismes que les produeixen. A partir de l'anàlisi del conjunt d'estudis sectorials i d'aportacions, l'equip tècnic elaborarà una síntesis on s'identificaran els punts crítics de l'àrea, tant les seves potencialitats (tots aquells aspectes que poden facilitar el procés de rehabilitació i a la vegada poden ajudar a donar valor al patrimoni), com les seves disfuncions (tots aquells aspectes que han de millorar-se en el procés rehabilitador i que impedeixen un bon 'funcionament' del territori i una valorització del patrimoni). Per la seva visió integrada, caldrà que la síntesis s'ordeni i es referenciï, no ja a aspectes de tipus sectorial (anàlisi econòmic, anàlisi demogràfic, anàlisi antropològic, etc.), sinó a elements reals que conformen el territori, elements concrets on tots aquestes derivades sectorials s'entrellacen i es complementen; com podrien ser els següents: entorn construït, espai lliure, infrastructures i ambient social. El document síntesis es complementarà amb tota aquella documentació gràfica i cartogràfica que pugui servir de base per a la seva fàcil comprensió i per al desenvolupament de la reflexió estratègica i les propostes d'acció.

Consens social i aval polític El diagnòstic provisional serà presentat a la societat civil, que podrà aportar el seu punt de vista. L'equip tècnic incorporarà aquelles apreciacions que hagin sigut consensuades i es procedirà a l'aprovació final del diagnòstic per part dels poders públics.

33


III. Estratègia

5

Reflexió estratègica

Aquesta etapa del procés ha de conduir-nos, a partir de la reflexió sobre els resultats expressats en el Diagnòstic integrat (identificats els punts crítics de l'àmbit d'intervenció), a la definició d'un escenari-objectiu d'acció assumible políticament, socialment i econòmicament. Els límits d'aquesta reflexió estan acotats per una sèrie de criteris. La definició d'escenaris es realitzarà a partir de la consideració de les premisses estratègiques i dels objectius prioritaris de la rehabilitació, i la seva avaluació, pels requisits de viabilitat (econòmica, jurídica i social) i de coherència amb els objectius de la rehabilitació sostenible. No hi ha una sola manera d'avançar, i encara menys quan partim de contextos territorials molt diferents, condicionats per realitats físiques, històriques i socioculturals molt diverses. El Pla d'Acció, és a dir, l'estratègia d'acció, assumirà l'escenari-objectiu i definirà el conjunt de projectes i canvis legals i administratius a desenvolupar per tal d'assolir-lo en un temps determinat.

34


III. Estratègia

Planificació tècnica de la presa de decisions Un equip tècnic, que pot ser el mateix que ha treballat i coordinat la fase de la diagnosi, format per tècnics i experts de diferents disciplines, amb formació i sensibilitat envers el patrimoni, ha de ser l'encarregat de dirigir i coordinar la reflexió estratègica. Encara que la decisió ha estat sempre un tema eminentment polític i/o tècnic, avui en dia és necessari gestionar un nou marc de presa de decisions en la que es doni entrada a les aportacions de la societat civil. Una bona gestió d'aquesta fase garantirà que les prioritats polítiques, socials i econòmiques siguin consensuades per la majoria de la societat.

Definició d'escenaris d'actuació La primera fase de la reflexió, que s'inicia amb els resultats exposats en el Diagnòstic Integrat (on s'indiquen les potencialitats i disfuncions de l'àrea), ens ha de portar a la concreció d'escenaris-objectiu, és a dir, a definir quin ha de ser l'estat final desitjat per a l'àrea d'intervenció. Aquesta reflexió vindrà condicionada per una sèrie de criteris, que dividim en premisses estratègiques i objectius prioritaris per a la rehabilitació sostenible. És evident que aquesta reflexió sobre l'escenari desitjat és també una reflexió sobre el tipus d'accions a desenvolupar per tal d'assolir aquest escenari concret, i per tant, sobre el Pla d'Acció a elaborar, que no és més que el marc estratègic que sintetitza la intervenció i agrupa i ordena el conjunt d'accions. La reflexió tècnica al voltant de la definició d'escenaris ha de centrar-se en la búsqueda d'un equilibri, sempre difícil, en l'assoliment de las premisses estratègiques (llarg/curt termini, global/local i públic/privat) i en la satisfacció dels objectius prioritaris de la rehabilitació sostenible (qualitat de vida, patrimonialitat, cohesió social, vitalitat econòmica i eficiència mediambiental).

III. Estratègia

decisions a escales més globals i, pel contrari, de les accions globals en el nostre àmbit d'intervenció. La sinergia entre interessos públics i privats L'escenari-objectiu ha de comptar amb la complicitat de tots els agents, per tant, en la seva definició és important poder comptabilitzar la satisfacció dels interessos col·lectius amb els privats i pel contrario, dels privats amb els de la comunitat. Un exemple d'això seria la compatibilizació dels interessos residencials amb els turístics. Objectius prioritaris de la rehabilitació sostenible Millora de la qualitat de vida dels residents La rehabilitació ha d'insistir en la millora del marc de qualitat de vida dels residents en l'àrea d'intervenció, millorant l'accessibilitat als serveis (a la salut, a l'educació,...) i garantint l'accés a una habitatge digne, habitable (segura, confortable i accessible) i adaptat a les necessitats de tots els residents per la seva diversitat tipològica. L'estratègia ha de tenir com a objectiu el reforçament i la millora de les infrastructures públiques de serveis i la definició d'un espai lliure (espai públic) altament qualificat, adequat com a espai d'apropiació col·lectiva i generador de sociabilitat. Valoració del patrimoni cultural i natural La rehabilitació ha de tenir com a fi la preservació del patrimoni cultural i natural de l'àmbit d' intervenció, és a dir, garantir la transmissió de la memòria col·lectiva de la societat, valorant la seva adequació als nous requeriments i demandes. L'estratègia ha d'apostar per la rehabilitació de l'espai construït i de les construccions que permetin la seva adaptació a les noves necessitats, readaptant la seva tipologia i estructura si és necessari, i fins i tot atribuint-los una nova funció, diferent a l'original, fent compatibles els valores patrimonials a preservar amb els nous valors d'ús. A l'escala del territori, caldrà definir un model que, des de la revalorització dels recursos naturals i patrimonials de cada

Els criteris de reflexió Les premisses estratègiques L'articulació del llarg i curt termini La definició d'escenaris s'ha de fer considerant l'impacte a llarg termini de les actuacions, sense renunciar però a accions a curt termini, moltes vegades la manera més efectiva d'implicar a la ciutadania en el procés. S'ha d'integrar en la reflexió una visió prospectiva dels impactes futurs de l'acció (preveient la reversibilitat, la transmissió del valor patrimonial, l'esgotament de recursos, la preservació del patrimoni natural i cultural...) La consideració de la subsidiarietat d'escales Les accions a dur a terme, i per tant l'escenari-objectiu, ha de considerar l'impacte d'aquestes a diferents escales o nivells territorials. Implica reflexionar sobre la subsidiarietat de les

La recuperació de l'espai públic per al ciutadà ha d'anar en paral.lel a la dinamització del seu ús i de les activitats econòmiques i comercials en l'àrea d'intervenció. Ciutat Vella, Barcelona

35


III. Estratègia

III. Estratègia

lloc, el faci resistent als processos de transformació, dotant-lo d'una estructura capaç d'encaixar les noves sol.licitacions. Millora de la cohesió social La rehabilitació ha de tenir com a principal objectiu la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, és a dir, la valorització del patrimoni social. L'estratègia ha d'incidir en el foment de la cohesió social i de la idea de ciutadania (promoció de la diversitat, foment de la consciència cívica,...) i fomentar la solidaritat, tant intrageneracional com inter-generacional.

etc.), sinó també la prevenció de les nocivitats ambientals i el control de riscos naturals i tecnològics.

Avaluació d'escenaris d'actuació

Eficiència mediambiental La rehabilitació no ha de considerar únicament els criteris mediambientals en la rehabilitació de la edificació, sinó que aquests tenen una vinculació amb la configuració i la transformació de la forma urbana (en la gestió de fluxes i infrastructures, en les formes de mobilitat, en la disposició i forma de les tipologies edificatòries...). No només és important tenir en compte la durabilitat dels recursos naturals (l'ús de materials, l'eficiència dels sistemes energètics, la gestió del cicle de l'aigua,

L'avaluació d'escenaris és una etapa important del procés, encara que particularment difícil de gestionar. Els escenaris definits s'evaluaran en consideració tant del seu grau de coherència com de la seva viabilitat. Per una banda, l'avaluació de la coherència es realitzarà valorant el grau de compliment de les premisses estratègiques i dels objectius prioritaris de la rehabilitació sostenible, per mitjà de la consideració del cost global, dels impactes creuats i de la durabilitat de l'escenari. És evident que la satisfacció total dels objectius és pràcticament impossible, ja que el compliment d'uns objectius implica la insatisfacció d'altres. Un exemple d'això, seria la possible contradicció entre els objectius de millora de qualitat de vida i de preservació patrimonial, ja que les urgències socials impliquen solucions a curt termini (enderrocs, noves edificacions, etc.) que poden hipotequen els objectius de preservació patrimonial a llarg termini. És per tot això, que es tracta de valorar, a partir de la reflexió sobre els impactes creuats i el cost global (valoració de costos socials, econòmics i ambientals) quin escenari ens permet optimitzar l'equilibri entre els diferents requeriments, assumint que és pràcticament impossible satisferlos tots a la vegada. Per altra banda, l'avaluació de la viabilitat de l'escenari fa referència a la presa en consideració tant de la viabilitat econòmica com de la jurídica i a les possibilitats d'acceptació social. És possible que un escenari millor, amb major coherència o garanties de durabilitat, hagi de ser descartat per raons econòmiques o d'inviabilitat jurídica i s'aposti per escenaris que proporcionin respostes parcials i menys coherents. Així doncs, és important trobar l'equilibri entre els diferents factors de decisió, apostant per aquells escenaris que

L'atenció al paisatge urbà és un punt important a considerar en les polítiques d'atenció patrimonial de la rehabilitació. La Vila Joiosa, País Valencià, Espanya

Un dels reptes més importants dels pobles turístics és el de fer compatible la dinàmica turística amb la seva funció residencial. Sidi Bou Saïd, Tunísia

Promoció de la vitalitat econòmica La rehabilitació ha de tenir com a objectiu la promoció de la vitalitat i l'autonomia econòmica de l'àrea d'intervenció, fomentant la diversitat de funcions i activitats, no només activitats turístiques o recreatives, sinó també invertint en coneixement i innovació, fent-les compatibles amb la residència i les formes tradicionals de producció (artesans, agricultors...). La rehabilitació ha d'apostar per l'aprofitament dels valors intrínsecs tradicionals, mobilitzant el seu potencial patrimonial i natural, com a garantia d'integració de l'àrea en el territori a major escala (fomentant la seva atractivitat i polaritat, incrementant l'intercanvi de recursos i informació,...). Una atracció turística òptimament gestionada comporta l'inversió en noves activitats i llocs de treball, i en conseqüència, el reforçament de la identitat i autoestima de les persones que habiten un territori.

36


III. Estratègia

permetin un major grau de coherència i durabilitat amb el menor cost econòmic i la major acceptació social. Aquesta fase d'avaluació ha de ser assistida per part de tots els actors del procés. Encara que tant la definició dels escenaris com la decisió final dependrà sobretot de factors de tipus tècnic, i per tant correspondrà a l'equip tècnic, els escenaris han de ser una base de discussió en reunions i presentacions públiques. En aquestes reunions podrà valorar-se, per exemple, el grau d'acceptació social de les propostes, un dels requisits d'avaluació dels escenaris.

Elecció de l'escenari-objectiu

III. Estratègia

la imatge exterior de les edificacions i de l'espai lliure (les que podríem denominar operacions de paisatge urbà en context urbà) a condicions de rehabilitació integral, que contemplen operacions i projectes que afecten tots els aspectes de la morfologia urbana (millora de les infrastructures, obertura de nous espais, inserció de noves arquitectures, etc.), passant per dues condicions intermitges, com són la rehabilitació tipològica o estructural. Les polítiques sectorials complementàries, poden variar des de la seva inexistència, és a dir, a que es confiï exclusivament en l'acció urbanística (en alguna de las condicions anteriors) a polítiques de tipus global, que inclouen tot tipus de polítiques, tant de tipus social, econòmic com ambiental. Entre aquest dos extrems hi trobem diversos nivells intermitjos.

A partir de l'elecció de l'escenari d'acció més idoni per a l'àrea, tenint en compte criteris de coherència i viabilitat, es definirà el contingut de l'estratègia de rehabilitació, l'anomenat Pla d'Acció, que ens permetrà concretar les accions a dur a terme. L'estratègia de rehabilitació vindrà definida per dues tipologies d'acció sobre l'àmbit, les accions i projectes de transformació física, que defineixen el grau d'intervenció sobre el territori físic i les polítiques sectorials complementàries, referents al grau de complexitat de les accions o polítiques sobre la població i l'ambient social. Les accions i projectes de transformació física del territori, poden variar d'una estratègia de menor abast, com seria el cas de la rehabilitació ambiental, basada en accions i projectes només sobre

L'espai urbà tradicional s'ha d'enriquir per tal de reforçar la sociabilitat i afavorir la cohesió social. Mercat a Barcelona

La gestió dels residus de manera ordenada i integrada en les singularitats de l'espai tradicional és un dels punts clau per tal d'abordar la rehabilitació des d'una perspectiva ambiental

37


III. Estratègia

6

III. Estratègia

Pla d’acció

El Pla d'Acció, que sintetitzarà les orientacions estratègiques de la intervenció, no és més que la seqüenciació i coordinació operativa de tots els projectes (accions que incideixen sobre el territori físic) i de les polítiques sectorials a realitzar (accions socials, ambientals i econòmiques) al servei d'un mateix objectiu, que és el d'assolir l' escenari desitjat. El Pla urbanístic de rehabilitació serà només una de les peces del Pla d'Acció, que es planteja com una estratègia més ambiciosa i integral. Conjuntament amb la definició de les accions, el Pla definirà el marc operatiu (els agents gestors de la seva implementació, els models de finançament -tant públics com privats -, etc.) i la modificació o adaptació del marc legal (instruments urbanístics, ordenances específiques, manuals de rehabilitació, etc.) per tal de dur-les a terme. Els instruments urbanístics han d'especificar els diferents sistemes d'intervenció en l'espai construït. Estudi per al Centre Històric de Barcelona. Busquets

38


III. Estratègia

Redacció del Pla d'Acció de rehabilitació El Pla d'Acció serà redactat per l'equip tècnic, i encara que haurà de ser validat per decisió política, que l'haurà d'assumir i aplicar, haurà de recolzar-se sobre el màxim consens social. Concreció i quantificació de les accions a dur a terme Les accions a realitzar s'estructuraran en tres grans línies de proposició: les accions de transformació de l'estructura de l'àrea, que inclou aquelles accions que fan referència a l'acció urbanística pròpiament dita, els projectes específics des de l'edificació i l'espai lliure, i les mesures o polítiques sectorials complementàries, totes aquelles accions de tipus social, índole econòmica i ambiental que són necessàries per a garantir la veritable sostenibilitat de la intervenció de rehabilitació. Accions de modificació de l'estructura del territori El Pla concretarà quines són les accions a realitzar que tenen com a objectiu la modificació de l'estructura del territori (d'alliberament d'espai, d'ajustament i actualització de funcions, de creació de noves infrastructures, de millora de l'accessibilitat, etc.). Les accions han d'enfocar-se cap a una modificació paulatina i contínua i no vers una transformació brusca i ràpida. Aquestes accions quedaran recollides en els instruments urbanístics. Es definiran les modalitats de protecció idònies per a l'estructura del territori i per a l'entorn construït. Es concretaran els usos i activitats adequats, valorant la manera

L'espai lliure juga un rol tan important com el de l'edificació en la configuració de l'espai urbà. Pla Especial del Centre Històric de Toledo. Busquets

III. Estratègia

com hauran d'articular-se les relacions entre l'arquitectura, l'espai lliure i les seves possibles funcions. En un context rural es definiran usos que no comprometin la qualitat ambiental i paisatgística de l'entorn natural (usos lúdics, culturals...) Es detallaran els criteris de modificació de l'estructura territorial i de l'espai edificat (de creixement, d'obertura de nous espais lliure, de modificació d'altures i i edificabilitats, de profunditats, alineacions, etc...). A l'escala del territori, es definirà un model que, respectant les especificitats de cada territori, el faci resistent als canvis, dotant-lo d'una estructura capaç d'adaptar-se a les noves demandes. Es definiran els criteris per a la transformació de la forma dels espais lliures. En context urbà (incidència de las traces històriques, interrelació entre la morfologia i les tipologies,...), en territoris rurals, de modificació del paisatge i del territori (camins, camps, vegetació potencial...) Es definiran els criteris de desenvolupament i els de substitució d'infrastructures i serveis. En el territori rural s'establiran criteris per a la superposició atenta de noves infrastructures, preveient que aquestes no hipotequin el funcionament de camins i dels sistemes de control de l'aigua existents, adequant aquests a les exigències d'una agricultura competitiva. Es definiran els criteris de relació amb l'àrea i territoris limítrofs (accessibilitat, grau de continuïtat i sutura entre el territori històric i el limítrof) i inserció en territoris a escala major, sigui la ciutat o la regió. Projectes de intervenció des de l'arquitectura i l'espai lliure El Pla d'Acció detallarà quina edificació s'ha de conservar i quina s'ha de rehabilitar/transformar o enderrocar. També indicarà els projectes de nova edificació a realitzar i els projectes

El Pla d'Acció ha de definir una estraègia de mobilitat (accessibilitat, aparcament, jerarquia de carrers, etc.) adequada i respectuoso amb les condicions de l'espai històric. Pla Especial del Centre històric de Toledo. Busquets

39


III. Estratègia

III. Estratègia

d'urbanització i requalificació de l'espai lliure. Els criteris que regiran aquests projectes es recolliran en els corresponents instruments legislatius: les ordenances específiques i els manuals de rehabilitació. Es definiran els criteris de rehabilitació (i transformació) de l'edificació, de la seva configuració formal (la configuració tipològica residencial, la regulació tipològica de l'edificació patis, escales, estructura,...) i de les seves components compositives i formals (esquemes reguladors de la composició de façana, tipus de forats, cossos volats, forma de la coberta, ús de materials i acabats, etc.), així com les condicions per a enderrocar parcialment i afegir nous cossos. Es definiran els criteris d'inserció de noves arquitectures (per substituir edificis en avançat estat de deteriorament, per inadequació funcional,...o per actuacions en buits o 'intersticis' resultants d'enderrocs). La normativa no haurà de ser massa restrictiva, permetent realitzar arquitectures contemporànies des de la comprensió de las particularitats del context tradicional. Es definiran els criteris de mobilitat i accessibilitat (accés del tràfic rodat, peatonalització...) de manera que s'adaptin a la configuració singular de la trama històrica o del paisatge, optimizant els diferents fluxes per a residents i usuaris i amb perspectives de millora de la qualitat ambiental de l'àrea Es definiran els graus d'intervenció sobre les diferents tipologies d'espai lliure. En contextos urbans segons la seva

Ordenança especificant els mòduls i les relacions ple-buit en les intervencions de nous edificis a partir d'elements arquitectònics existents. Malo, Itàlia

40

jerarquització urbana (espais menors, principals, singulars,...), la seva escala i articulació. En contextos rurals, per a les diferents unitats de paisatge (boscos, camps, etc.) i d'acord amb les especificitats de cada indret (implantació d'edificacions auxiliars, construcció de murs, realització de terraplens, etc.) Es definiran els criteris formals i compositius, que regiran els projectes en l'espai lliure. Polítiques sectorials complementàries Es concretaran les polítiques complementàries a dur a terme per tal de garantir una veritable rehabilitació amb criteris socioeconòmics i ambientals. Es detallaran les polítiques socials a desenvolupar (de cohesió social, de lluita contra la pobresa, de foment de la ciutadania, d'alfabetització, campanyes sanitàries, etc.), les iniciatives econòmiques (de reactivació comercial, de formació laboral, de foment del treball, de gestió turística, etc.) i les propostes ambientals (de gestió de residus, de gestió del cicle de l'aigua, de la gestió eficient de la energia...). L'experiència ha demostrat que les intervencions basades únicament o principalment en la rehabilitació d'edificis o en l'acció urbanística sense preveure polítiques complementàries no han donat els fruits esperats. Sense aquest tipus de mesures, 'la pedra guanya a l'home'.

Convindria que es definissin sistemes de transformació de les diferents tipologies per tal d'adaptar-les a les noves condicions d'habitabilitat. Estudi per al Centre Històric de Barcelona. Busquets


III. Estratègia

Definició d'instruments legals adequats Instruments de planejament urbanístic Per a plantejat una bona acció urbanística és necessari disposar d'uns instruments urbanístics adequats a las especificitats de l'àmbit d'intervenció. D'entrada, la legislació urbanística que regula l'àmbit d'intervenció (estatal, regional...), depenent de la estructura administrativa i la distribució de competències de cada Estat), ha de tenir una figura de planejament adequada per a la definició de l'acció urbanística en un context històric com el que plantegem. Independentment de l'existència o no d'aquesta figura de planejament (pla especial de reforma, pla de millora urbana,...o com es denomini legalment) és necessari que les figures de planejament superior (plans territorials, municipals,...) recullin les particularitats de l'àrea històrica i no condicionin el desenvolupament adequat del Pla de rehabilitació específic de l'àmbit, donant resposta a les exigències plantejades en el Pla d'Acció. A part de la idoneïtat de les figures de planejament és necessari revisar la validesa dels mecanismes de gestió urbanística (de propietat, de drets, de mecanismes d'intervenciótransformació,...) per al nostre context tradicional, ja que en alguns casos aquesta legislació tampoc s'adequarà a la realitat de la intervenció en un entorn històric i serà necessari poder elaborar mecanismes específics.

Els manuals de rehabilitació han de descriure les solucions d'intervenció per als elements constructius tradicionals. Manual de Roma

III. Estratègia

Els instruments urbanístics recolliran el conjunt d'operacions a realitzar per a la transformació coherent de la forma urbana, de manera que aquesta es faci de la forma més adequada amb les especificitats de l'àrea on s' intervé. El present mètode proposa un esquema per a l'elaboració d'un PLA URBANÍSTIC DE REHABILITACIÓ INTEGRAL de l'àrea d'intervenció. Ordenances específiques Serà convenient redactar unes ordenances específiques per tal de regular les actuacions sobre l'edificació de l'àrea - de rehabilitació, de construcció, de deconstrucció, etc.-, dirigides sobretot a regular les intervencions privades. Aquestes Ordenances s'hauran de desenvolupar d'acord amb els objectius i criteris establerts pel Pla urbanístic, del qual seran el documento principal. S'adjunta també com a eina un esquema d'Ordenança. És convenient elaborar ordenances específiques a cada context, derivades del planejament elaborat per a l'àmbit d'intervenció, regulant les possibilitats de modificació de les edificacions (modificació d'altures, de profunditats, de façanes, de tipologies,...), els límits de la inserció de noves arquitectures en el context històric (condicionants estilístics, de materials, de proporció d'obertures,...), sempre d'acord amb les característiques pròpies de l'edificació de l'àrea d'intervenció.

L'iniciativa pública ha de promoure la creació d'un òrgan específic encarregat de gestionar el procés de rehabilitació. La rehabilitació ha de combinar l'iniciativa de l'administració pública amb la intervenció dels agents socials públics i privats a través de consorcis, convenis de col.laboració, etc. Nicosia, Xipre

41


III. Estratègia

III. Estratègia

Manual de rehabilitació És necessari redactar un manual de rehabilitació que reculli totes les característiques tècniques, els sistemes i solucions constructives de l'arquitectura tradicional present en el nostre àmbit d'actuació i que fins i tot pugui proposar solucions d'intervenció per a les diferents tipologies, elements, etc. Així com els instruments urbanístics regularan la transformació de l'estructura del territori, les ordenances ho faran de la morfologia i usos dels edificis, el manual de rehabilitació sintetitzarà els criteris d'intervenció a més petita escala, en consideració dels valors patrimonials dels aspectes tècnics i constructius de l'arquitectura tradicional d'un indret determinat. Legislació patrimonial És important poder disposar d'una legislació que contempli el patrimoni construït tradicional (les característiques de l'espai lliure, de les edificacions i conjunts, de les tipologies…) més enllà de les proteccions de béns monumentals, de béns culturals o dels catàlegs específics d'edificis. Aquesta legislació del patrimoni urbà i arquitectònic ha de permetre dur a terme les accions plantejades. És a dir, no ha de ser excessivament proteccionista i impossibilitar del tot la modificació o transformació de la forma urbana tradicional i de la seva arquitectura, d'acord amb les necessitats exposades en el Pla d'Acció, ni ser tampoc massa permissiva pel que fa a la destrucció i modificació de l'hàbitat tradicional. En aquest cas hauria de poder-se plantejar aquesta reglamentació patrimonial de la forma tradicional des d'un planejament urbanístic específic. Legislació sectorial Es revisarà igualment la validesa de la normativa sectorial vigent que afecta a l'àrea d'intervenció i com modificar-la per tal d'adaptar-la als objectius de l'acció. Tant la normativa que condiciona les accions de tipus més social: habitabilitat, accessibilitat, habitatge, etc., com la de tipus més econòmic (comercial, turística, etc.) i ambiental (de gestió de residus, d'ús de materials, etc.). La modificació d'aquest marc legislatiu quasi sempre anirà en paral.lel amb les polítiques sectorials complementàries.

En l'acció urbanística més global, en concret en actuacions sobre l'espai lliure col·lectiu (encara que a vegades també s'actuï sobre sòl privat), el fiançament acostuma a ser essencialment públic. En les estratègies de rehabilitació i les de substitució, encara que l'iniciativa és preferentment pública, algunes vegades el fiançament és cofinançat públic-privat i altres preferentment privat amb incentius i ajudes públiques (fons d'ajudes, incentius fiscals....). Òrgans de gestió, consorcis i agents implicats Els òrgans de gestió són instruments imprescindibles per a garantir una gestió eficaç del procés de rehabilitació. Habitualment són organismes públics, encara que alguns cops, i segons el context regional, poden ser de capital mixt públic-privat. Aquests organismes poden tenir certa autonomia respecte l'administració, sense deixar d'estar vinculats als interessos col·lectius i al control polític. Normalment s'ocupen de la gestió de l'aplicació de les actuacions urbanístiques, encara que és interessant poder crear un òrgan més complex, ara inexistent, que gestioni integralment la totalitat d'accions plantejades en el Pla d'Acció, incloses les de tipus social, econòmic i ambiental. D'aquesta manera és possible poder controlar la complementarietat o els conflictes sorgits entre diferents accions, fer un millor seguiment i poder replantejar l'estratègia de manera més ràpida i eficaç, un paper ara reservat únicament a l'administració. Aquests òrgans gestors es poden complementar amb un altre tipus d'organismes menors i oficines que permetin reforçar aspectes concrets de l'acció, tals com les oficines per al foment de la rehabilitació privada (assessorament, projectes, tràmits,...). Aquests òrgans poden i han d'establir convenis amb universitats, empreses, entitats públiques i privades amb l'objectiu d'implicarlos en les accions de rehabilitació, intercanviant coneixements, tècniques, etc.

Definició del marc operatiu Instruments de finançament A l'hora de plantejar les accions, és important tenir clar el seu cost i com es finançaran. El finançament de les operacions de rehabilitació, condicionada pels mecanismes de propietat del sòl i de l'edificació, poden plantejar-se en un mateix procés d'intervenció de diverses maneres, a vegades complementàries i no excloents (co-finançament, economia mixta,...).. De fet és quasi impossible plantejar-se una operació de rehabilitació exclusivament des del sector públic, i sempre és necessària la seva complementarietat amb la iniciativa privada.

42

La formació de mà d'obra especialitzada és important per tal de garantir una rehabilitació de qualitat. Dar el Bacha, Marràqueix, Marroc


III. Estratègia

III. Estratègia

Estratègia de formació Tot procés de rehabilitació necessita acompanyar-se d'una sèrie de mesures complementàries que garanteixin el seu èxit. Considerem per exemple mesures complementàries la definició de polítiques de formació de professionals de diferents disciplines sensibilitzats pel patrimoni tradicional i de mà d'obra qualificada en aquest tipus d'arquitectura (materials, tècniques constructives...) Estratègia de comunicació, sensibilització i foment de la rehabilitació És important elaborar una bona estratègia de comunicació (de divulgació dels objectius, de les accions a realitzar...) i desenvolupar una bona campanya de sensibilització, conscienciació i de pedagogia entre la població respecte els valors socials i culturals d'aquest ric patrimoni i de la necessitat de preservar-lo com a llegat comú. I no només de conscienciació patrimonial, sinó de valoració ciutadana de l'espai tradicional com un espai qualificat de vida, motiu d'orgull i en que és necessària la implicació de tots per al seu manteniment, embelliment i posada al dia. És en aquest sentit que s'emmarcarien les campanyes de promoció de la rehabilitació privada i de promoció d'aspectes específics, no menys importants, de la rehabilitació (millores ambientals de l'edificació, de restauració de façanes, de promoció del manteniment, etc.) Mecanismes de participació El Pla definirà la manera com s'informarà de l'elaboració i definició dels projectes a executar (en especial els projectes públics) i de quina manera aquests podran incloure aportacions realitzades a través de consultes o d'altres estratègies de participació. Cronograma i organització de les fases Les diferents accions (urbanístiques, socials,...) hauran de coordinar-se i ordenar-se temporalment en un cronograma de l'acció. És important fer una previsió de l'inici de cadascuna de les actuacions, la seva durada i la seva coordinació amb les altres accions planificades, així com l'establiment de metes i objectius parcials.

Consens social i assumpció política El Pla d'Acció serà presentat a la societat civil, la qual podrà enriquirlo amb les seves aportacions. Una vagada consensuat socialment, el poder polític avalarà el seu contingut i viabilitat i haurà d'aprovar-lo per tal de liderar la seva implementació.

43


IV. Acció

7

Implementació del pla

Aquesta fase correspon a la implementació del Pla d'Acció, és a dir, a l'execució de les accions previstes en aquest, una vegada definits els instruments operatius necessaris per a dur-les a terme i fetes les adaptacions necessàries del marc legislatiu. L'acció es desenvoluparà d'acord amb les directrius programàtiques (ordre, durada, finançament...) establertes en el Pla d'Acció. La fase d'implementació del Pla d'Acció no només fa referència a l'execució d'una sèrie de projectes i polítiques, sinó d'acord amb allò que s'especifiqui en el marc operatiu, també inclou i programa el desenvolupament d'una sèrie de campanyes de conscienciació i de foment de la rehabilitació, de sensibilització, de formació de tècnics, etc. El desenvolupament del Pla ha d'acompanyar-se d'un clima propici per al foment de la rehabilitació privada i per a la promoció de la cultura i els valors de la rehabilitació i el manteniment, en que gran part de la ciutadania ha de sentir-se involucrada i motivada per la dignificació i millora del seu marc de vida. La inversió

44


IV. Acció

comporta una millora de la imatge de l'entorn, que al seu torn, incentiva el desenvolupament de noves inversions i actuacions, reforçant en paral.lel el sentiment d'identitat i autoestima de la població de l'indret.

Desenvolupament de l'actuació urbanística S'executaran les accions previstes en el planejament urbanístic per tal de modificar la configuració física del territori i adaptar-lo als requeriments actuals. L'actuació urbanística, que s'executarà normalment en paral.lel a la realització de projectes específics, serà normalment d'iniciativa i finançament públics. S'executaran les accions de modificació de l'estructura del territori i de les substitució i modificació de l'edificació (enderrocs verticals, enderrocs horitzontals i retalls d'altures, eliminació d'edificació obsoleta o 'falsos cossos', alliberament d'espai lliure, esponjament de patis...), les accions de transformació de l'espai lliure (obertura de nous carrers, de modificació d'alineacions...) i accions de millora de les infrastructures (infrastructura elèctrica, sanejament...).

Moltes vegades, per tal de garantir una veritable rehabilitació d'un entorn construït és necessari enderrocar parts del teixit obsolet per tal d'alliberar espai o construir noves edificacions. Ciutat Vella, Barcelona

IV. Acció

Desenvolupament de projectes específics Els projectes específics, que es poden desenvolupar en paral.lel a l'acció urbanística (creació de nous edificis sobre terreny alliberat amb l'enderroc d'edificació obsoleta, qualificació de nous espais lliures...), poden ser d'iniciativa i finançament pública i privada. Per a la promoció de la rehabilitació d'edificis privats és important que l'administració pública prevegi mecanismes d'ajuda o subvenció Projectes per a la rehabilitació de l'edificació Els projectes de rehabilitació dels edificis que es decideix conservar, sigui conservant-ne l'ús inicial o reutilitzant-los per a nous usos, prendran en consideració els criteris establerts en la Guia RehabiMed per a la rehabilitació d'edificis tradicionals. Els criteris definits en la guia es circumscriuran a les directrius del planejament i a les ordenances de rehabilitació derivades. Hauran de ser especialment atentes al marc jurídic aquelles rehabilitacions que plantegin canvis tipològics, que realitzin modificacions de volum (enderrocs parcials, inserció de nous cossos...) i que facin modificacions en elements com façanes, coberta, etc. Per a una òptima rehabilitació també és imprescindible prendre en consideració les indicacions del Manual de Rehabilitació corresponent a l'àmbit d'intervenció, en el qual es detallaran les

La rehabilitació d'edificis ha de seguir les pautes definides pel marc legislatiu (ordenança, manuals...). El Caire, Egipte

45


IV. Acció

IV. Acció

condicions de rehabilitació dels diferents sistemes constructius tradicionals i els elements formals i estilístics de les tipologies tradicionals. Projectes per a la inserció de nova edificació Els projectes de nova arquitectura seran principalment desenvolupats per la iniciativa privada, tot i que també l'administració en desenvoluparà (per exemple en el cas d'alguns habitatges socials o edificis dotacionals de nova construcció). Els projectes per a nous edificis en contextos tradicionals hauran de respectar els condicionants establerts per l'ordenança específica derivada del planejament (pel que fa referència a dimensions de forats, altures, forma de la coberta...). Dins dels límits establerts per aquesta normativa, que no hauria de ser excessivament restrictiva, els projectes haurien de projectar-se des de la contemporaneïtat i a partir de la comprensió de les especificitats del lloc i la història i fugint de postures d'excessiva codificació, d'absoluta indiferència, d'imitació' radical o de distorsió històrica. Els edificis públics haurien d'erigir-se com a bons exemples d'això. Projectes d' urbanització i tractament de l'espai lliure Les projets de nouveaux espaces urbains ne seront pas basés sur des critères d’« imitation » des éléments de composition et d’ornementation de la ville historique mais ils seront réalisés dans la

L'inserció de noves arquitectures no ha de fer-se només des de la resposta a les especificitats del lloc, sinó que ha de fer-se també des d'una perspectiva contemporània, posant l'accent en la millora de la pròpia forma urbana. Habitatges a Ciutat Vella, Barcelona

46

perspective de la contemporanéité, sur la base d’une « lecture historique ». La définition des espaces libres en contextes ruraux sera spécialement respectueuse des caractéristiques paysagères du lieu.

Desenvolupament de polítiques sectorials Es duran a terme les polítiques socials complementàries establertes en el Pla d'Acció (accions socials, econòmiques i ambientals). Polítiques socials Les polítiques de cohesió social són normalment punts prioritaris de l'acció de rehabilitació, ja que la simple transformació de l'entorn físic, encara necessària, no és suficient par a garantir l'èxit del procés, ja que la població que acull l'arquitectura tradicional acostuma a ser població amb importants problemes de segregació social o pobresa, aquella població que no ha pogut 'fugir' d'un entorn que moltes vegades és considerat com a símbol de misèria. Les polítiques socials, en paral.lel a les accions de dignificació i revalorització física de l'espai, hauran de centrar-se en la lluita contra l'exclusió social, prestant especial atenció als processos socials derivats de la requalificació dels entorns urbans o territorials, com els processos de 'gentrificació' o d'expulsió de

El cartell explica: " Renovació del carrer per tal de millorar el vostre comfort". La peatonalització dels carrers és, sense cap mena de dubte, una necessitat per tal de revitalitzar comercialment els centres històrics. Cannes, França


IV. Acció

població autòctona, processos moltes vegades inevitables, però contraproduents per tal de garantir una necessària cohesió i identitat local si no es contemplen i gestionen a temps. Dins de les polítiques socials es poden desenvolupar polítiques d'habitatge, de formació i ocupació, d'integració de grups socials exclosos, d'alfabetització, de promoció de l'accessibilitat en els edificis…. Polítiques econòmiques Igual que en el cas de les polítiques socials, la rehabilitació integral d'un entorn tradicional demanda el desenvolupament d'una sèrie de polítiques econòmiques que permetin dotar l'àrea d'una vitalitat econòmica i d'un rol determinat a escala territorial. Un rol que, sens dubte, hauria d'aprofitar les oportunitats que li ofereix la seva singularitat històrica. La revitalizació econòmica d'un entorn tradicional caldrà que contempli la diversificació de funcions i activitats, per tal de garantir una població plural i amb perspectives de futur. Dins de les polítiques econòmiques es poden desenvolupar polítiques de revitalizació comercial, de gestió turística, etc. Polítiques ambientals Avui en dia, tota intervenció de rehabilitació haurà de complementar-se amb una ambiciosa política ambiental, que permeti la definició d'un territori ambientalment eficient.

La renovació i l' adequació de les infrastructures a nivell urbà ha de fer-se en paral.lel a la rehabilitació del construït. Aquestes han d'integrar-se en el lloc sense malmetre els valors de l'espai tradicional. Kairouan, Tunísia

IV. Acció

Encara que molts d'aquests paràmetres ambientals vindran condicionats com és obvi per la reconfiguració de l'estructura del territori i de la seva edificació (infrastructures eficients, definició coherent de l'edificació d'acord amb els condicionants climàtics, etc.) i de com s'ha gestionat la intervenció (ús de materials, estalvi d'energia, producció de residus, eliminació de productes i materials tòxics, introducció de mecanismes d'estalvi d'aigua, etc.) és necessari implementar una sèrie de polítiques que permetin gestionar l'àmbit de manera sostenible. Dins de las polítiques ambientals es poden fer polítiques de foment de l'estalvi energètic o de consum d'aigua, de gestió de residus, d'introducció d'energies renovables, de definició de models de mobilitat sostenible, de foment i ús del transport col·lectiu...

Desenvolupament de campanyes complementàries Tal i com hem comentat, a part de les accions concretes (projectes i polítiques) descrites en el Pla d'Acció, el desenvolupament de les actuacions s'acompanyarà d'una sèrie d'estratègies, explicitades també en el Pla d'Acció estratègic (en el marc operatiu), amb l'objectiu de sensibilitzar a la població sobre el patrimoni, fomentar diferents aspectes de la rehabilitació privada, promoure la cultura del manteniment, i involucrar i animar al conjunt d'agents socials i

Campanya de promoció de la rehabilitació privada, orientada a la millora dels elements comuns dels edificis. Barcelona

47


IV. Acció

IV. Acció

residents en la millora de la qualitat del seu marc de vida. Una millora del marc de vida que tindrà conseqüències directes en el sentiment de benestar col·lectiu, en el sentiment d'identitat i identificació amb el lloc, destinat a tots aquells actors implicats en el procés de rehabilitació, i amb el progrés i la cohesió social.

La recuperació de l'espai públic per al ciutadà ha d'anar en paral.lel a la dinamització del seu ús i de les activitats econòmiques i comercials en l'àrea d'intervenció. Ciutat Vella, Barcelona

Els esforços de l'administració pública també han de dirigir-se a la sensibilització i divulgació del procés de rehabilitació. Alèp, Síria

48


8

Avaluació Contínua

V. Seguiment

És important establir un mecanisme de seguiment continuat de les operacions, ja que degut a la llarga durada del procés de rehabilitació, poden aparèixer canvis socials, econòmics, etc. en l'àrea d'intervenció que obliguin a reorientar l'estratègia plantejada en un inici i a reconsiderar els objectius i accions previstes. Els mecanismes de seguiment i avaluació tindran un doble objectiu: per una banda el control de la implementació del Pla d'Acció i el desenvolupament de les accions previstes, evaluant el grau de satisfacció dels objectius previstos, i per l'altra, l'avaluació de l'àrea de manera continuada una vegada concloses les operacions previstes, amb l'objectiu de seguir la seva evolució i detectar canvis imprevistos o inesperats en les previsions a llarg termini o degut a canvis imprevistos en les estructures socials o econòmiques.

L'elaboració d'un plànol de síntesi infromatitzat de la intervenció física permet modificar-lo i posar-lo al dia contínuament, d'acord amb l'evolució del territori. Pla Especial del Centre Històric de Toldeo. Busquets.

49


V. Seguiment

V. Seguiment

Creació d'un observatori d'avaluació de l'aplicació del Pla És necessari crear un equip tècnic de seguiment de l'avaluació del Pla, així com uns mecanismes (indicadors, enquestes a la població, etc.) que permetin controlar la satisfacció dels objectius plantejats i de les metes parcials.

Seguiment i avaluació continuada del procés La metodologia haurà de preveure la retroacció del procés i fins i tot la possibilitat de replantejar-se les estratègies d'acció proposades en el moment en que les condicions detectades a priori i per les quals aquestes van ser definides hagin canviat sense estar previst.

La definició d'una bateria d'indicadors pot constituir un dels mecanismes per a l'evaluació de les accions. El gràfic correspon als indicadors INDI aplicats a Ciutat Vella, Barcelona, elaborats en el marc del projecte europeu HQE2R.

50


Guia RehabiMed per a la rehabilitaci贸 d'edificis tradicionals Una aproximaci贸 integral a l'edifici

51


Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis Guia RehabiMed per a la rehabilitació tradicionals d'edificis tradicionals

Objectius de la guia

Amb la intenció de rehabilitar l'arquitectura tradicional d'una manera conscient, ordenada i, fins on es pugui, encertada, aquest document proposa a l'arquitecte/enginyer una guia1 a seguir durant la rehabilitació del edificis que anomenem tradicionals. El camí escollit, que no és necessàriament l'únic, defensa, en primer lloc, la necessitat de preservar el fet d'«habitar», sigui dins la perspectiva de millorar les condicions de vida dels seus habitants, sigui dins aquella de preservar el sentit profund d'aquesta arquitectura en el si de la comunitat. En segon lloc, es tracta també de reconèixer l'arquitectura tradicional com a part constituent del paisatge cultural mediterrani. Rehabilitar-la amb un mínim de rigor implica indubtablement transmetre a les generacions futures els seus valors patrimonials (històrics, artístics, de memòria, de testimoni, etc.). Cal assenyalar que seguir aquests principis representa una tasca feixuga de sensibilització dels mateixos tècnics, perquè bona part de la seva formació universitària és basada sobre la construcció d'edificis nous de formigó armat i sobre tècniques industrialitzades difícilment compatibles amb aquesta arquitectura; i, en paral·lel, també de sensibilització de la col·lectivitat, perquè és imprescindible que ella reconegui el valor testimonial de la seva arquitectura. Des d'aquest punt de vista, proposem mecanismes de participació activa de la comunitat en la presa de decisions. Paral·lelament, es tracta d'una guia que pretén, dins la mesura que sigui possible, ser “científica”, “objectiva” i “precisa”, i que dóna una gran importància a les fases de diagnòstic i reflexió prèvies al projecte; es tracta, doncs, d'una guia que s'allunya de les intervencions sobre el construït que són realitzades sense un bon coneixement de l'edifici i la seva circumstància, d'aquelles que s'ancoren en la pràctica del “sempre s'ha fet així”; es tracta d'una guia que desconfia dels excessos provocats per la fe cega en les tecnologies noves aplicades sense garanties; i finalment, es tracta d'una guia que pretén reduir la manca habitual de control econòmic en els treballs de rehabilitació. És evident que per a cada edifici en particular, hom haurà de trobar l'escala i el grau d'intensitat de cada una de les etapes proposades. Així la Guia RehabiMed presenta una aproximació genèrica de màxims que haurà d'adaptar-se a cada cas concret. La guia parteix del principi bàsic que si un no coneix, no pot pas reflexionar i que, com a conseqüència, tampoc pot projectar una rehabilitació seriosa. Així, es proposen quatre moments del procés (el coneixement, la reflexió i el projecte, l'obra, la vida útil) en el curs dels quals es desenvoluparan les diverses etapes de treball.

L'arquitectura tradicional és extremadament vulnerable a les pressions del món contemporani. La seva rehabilitació implica una cura especial per a no malmetre els seus valors. Zuccarello, Itàlia

El fet de proposar una guia d'aquest tipus per rehabilitar edificis pot semblar que desenvolupi aspectes de l'arquitectura i de la construcció que són ja coneguts per tots, però és precisament perquè són donats per coneguts que es segueixen reproduint errors dins les diferents etapes i que finalment repercuteixen sobre la qualitat de la rehabilitació. Per finalitzar aquesta introducció, voldríem recordar que la guia que proposem pren el valor més gran quan és aplicada dins d'un àmbit d'acció més ampli, sigui a l'escala del barri, la ciutat o el territori, i dins del si de Plans d'acció coordinats com els que es proposen dins el Mètode RehabiMed per a la rehabilitació de l'arquitectura tradicional mediterrània.

53


Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis Guia RehabiMed per a la rehabilitació tradicionals d'edificis tradicionals X

Els agents inicials del procés

El principal agent de tota operació de rehabilitació d'un edifici és el seu propietari, que pot ser públic o privat, individual o col·lectiu. En tots els casos, és l'ànima de l'operació, dins la que trobem els desigs d'un millor habitatge, la voluntat de fer un negoci, la pura supervivència de mantenir un edifici dempeus, la participació entusiasta i col·lectiva per embellir un carrer, etc. Per una altra banda, no es pot oblidar que una bona part dels habitatges siguin de lloguer i, per aquesta causa, cal tenir en compte també les necessitats i opinions dels llogaters. A l'altre costat de la relació, l'arquitecte/enginyer és un professional competent per dirigir les diverses etapes d'una rehabilitació amb la col·laboració d'un equip pluridisciplinar. Dins d'aquesta guia, utilitzem el llarg terme arquitecte/enginyer amb el ben entès que dins la diversitat de situacions mediterrànies trobaríem diferents professionals formats, parcialment o totalment, per aquestes tasques, com és el cas de l'arquitecte, l'enginyer d'edificació, l'arquitecte tècnic, etc. Cal destacar aquí, que la complexitat d'una rehabilitació feta amb cura implica que es disposi d'una preparació i una sensibilitat especials i que, a la vegada, hom sigui obert a la col·laboració amb experts de disciplines diverses (historiadors, antropòlegs, restauradors, topògrafs, etc.). El tercer agent del procés és el que denominem aquí genèricament el constructor. El seu paper i les seves competències varien al llarg de la conca mediterrània. A certes zones, l'ofici tradicional ha desaparegut completament mentre en d'altres encara és possible construir com abans. Protegir l'arquitectura tradicional mediterrània, és també protegir aquests oficis.

54


Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis Guia RehabiMed per a la rehabilitació tradicionals d'edificis tradicionals X

Les etapes a seguir

Des de RehabiMed s'ha constatat, dins la pràctica corrent, com el promotor acostuma a decidir fer unes millores o modificacions a l'edifici i com ràpidament emprèn els treballs de rehabilitació. En certs casos, demana consell a un arquitecte/enginyer però la rehabilitació empresa sol ser el reflex de les necessitats i inquietuds del moment. Es podria argumentar que sempre ha estat així, que es tracta d'una “arquitectura sense arquitectes”, però sabem tots com el creixement orgànic de l'arquitectura preindustrial responia a tècniques i a conductes destil·lades per la tradició, sempre executada per veritables professionals, homes d'ofici, que anomenàvem mestres de cases, maçons o maalem; tot un món que ha desaparegut en la pràctica. El fet de proposar la participació sistemàtica de tècnics de formació universitària pot semblar una alternativa francament tecnòcrata però pensem que respon a la realitat dels canvis socials profunds que tenen lloc a la conca mediterrània. Més enllà: aquests tècnics hauran de ser conscients del caràcter inevitable de la majoria d'aquests canvis, d'una manera tal que, com ens ho recorda Kevin Lynch2, segurament només els serà possible “dirigir les transicions”.

Podem esquematitzar que, en la pràctica corrent, el procés de rehabilitació només presenta dos moments, la decisió d'actuar i l'obra; per contra, RehabiMed proposa un procediment seqüencial, un procés en quatre fases consecutives que s'engeguen amb la decisió d'actuar: I. El coneixement. Conèixer l'edifici i els seus ocupants ha de ser previ a cap intervenció. La primera etapa [1. Preliminars] recull la decisió d'actuar del promotor però es desenvolupa mitjançant un pre-diagnòstic que efectua una primera estimació objectiva de la proposta i de l'objecte d'intervenció (l'edifici i els seus usuaris). La complexitat d'un edifici implica habitualment encetar una segona etapa de recerca [2. Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)3] basada sobre un treball pluridisciplinar acurat en el curs del qual s'analitzen els àmbits social, històric, arquitectònic i constructiu. II. La reflexió i el projecte. Una vegada hom coneix l'edifici i les necessitats dels seus usuaris, és ja possible efectuar un exercici de reflexió dins d'una tercera etapa [3. Diagnòstic (Síntesi)4 ] de síntesi de la informació recollida en el curs de la fase anterior. Durant aquesta etapa, s'individualitzen els problemes i les seves causes, i es dóna una visió global dels potencials i dèficits de

55


Guia RehabiMed per a la rehabilitació dels edificis Guia RehabiMed per a la rehabilitació tradicionals d'edificis tradicionals X

l'edifici. Dins la quarta etapa [4. Reflexió i presa de decisions] caldrà reprendre les idees del promotor sobre els treballs que vol iniciar i s'intentarà fer-los compatibles amb la realitat de l'edifici, amb els seus valors patrimonials, amb les possibilitats econòmiques d'inversió, etc. En aquest punt del procés, també es confirmen els criteris d'intervenció (com conservar, fins a quin punt transformar, etc.). Es tracta d'un moment que ha d'estar marcat per una sòlida ètica professional del tècnic. I, finalment, amb uns criteris fermament definits, és possible passar a la cinquena etapa [5. Projecte] en el curs de la qual es prepara el document del projecte que permetrà contractar l'obra, construir-la i controlar-la. III. L'obra. Un cop acomplertes aquestes dues primeres fases, la sisena etapa [6. Rehabilitació] podrà ser empresa d'una manera molt més ajustada, preservant els valors de l'edifici, adaptantse millor a les necessitats del promotor i, encara que sembli un contrasentit, amb menor cost econòmic, precisament perquè part de les incerteses dels treballs han estat descartades d'antuvi. Tal vegada, per garantir la qualitat de l'execució de la rehabilitació, és fonamental d'implicar el constructor i els seus col·laboradors (siguin artesans, restauradors o d'altres empreses especialitzades). IV. La vida útil. Podria semblar que un cop tenim l'edifici rehabilitat finalitzi el procés, però considerem indispensable plantejar una setena i darrera etapa [7. Manteniment] que permeti mantenir (petites operacions de neteja, reparacions, renovacions efectuades seguint un calendari) l'edifici al llarg de la seva vida útil fins a una futura nova rehabilitació (gran operació que dotarà l'edifici dels estàndards del moment).

Al gràfic es mostra la diferència conceptual entre allò que és una rehabilitació i allò que és fer manteniment: a partir del mateix dia de la seva construcció l'edifici envelleix; si es fan petites operacions de manteniment amb una certa periodicitat, l'edifici envelleix més lentament; finalment arribarà a un punt on els estàndards de vida del moment deixaran obsolet l'edifici (allò que anomenem fi de la vida útil) i serà necessària una operació de rehabilitació.

56

Durant aquesta etapa, les inspeccions periòdiques prenen una importància ben particular, ja que permeten detectar dèficits o noves necessitats abans que l'edifici es comenci a degradar.

Com mostra aquest cartell informatiu de l'ajuntament de Guarda, encara que cada un dels habitants del carrer facin amb bona voluntat operacions que podríem anomenar de rehabilitació, sense una vigilància, sense una guia, sense uns criteris de conservació, al final el carrer s'haurà transformat tant que serà irreconeixible. Câmara Municipal da Guarda, 1985, Portugal.


I. El coneixement 1 Preliminars Aquesta primera etapa reuneix tots els contactes necessaris per endegar un procés de rehabilitació d'un edifici, des del moment quan un promotor ho ha decidit. Els temes que han de ser tractats són de tipus molt divers amb l'objectiu de permetre una primera aproximació suficientment oberta a la intervenció. Aquesta primera etapa gira a l'entorn d'allò que acostumem a anomenar pre-diagnòstic, moment d'orientació objectiva del promotor. Decisió d'actuar / Entrevista amb el promotor És el moment del diàleg obert entre el propietari i l'arquitecte/enginyer. Aquest darrer ha d'identificar les necessitats així com els desigs del propietari, i ha d'avaluar les possibilitats de desenvolupament d'aquestes idees. No cal oblidar que les raons inicials d'un encàrrec poden arribar a ser diferents d'allò que finalment es decidirà de fer. Molt sovint, la propietat decideix cridar un expert per un petit problema (una fissura, una taca d'humitat, etc.), per preocupacions de confort, per un requeriment municipal de conservació, etc., però és precisament

57


I. El coneixement I. El coneixement

l'arquitecte/enginyer qui ha de ser capaç d'orientar el propietari amb l'objectiu de racionalitzar la intervenció i d'identificar les necessitats més determinants que poden, tal vegada, ser diferents de les preocupacions expressades pel propietari. D'altra banda, el propietari pot haver decidit de rehabilitar l'edifici amb l'objectiu de fer-ne una inversió financera, i és allà on l'arquitecte/enginyer ha de ser un bon conseller pel que fa als aspectes legals i al cost econòmic de l'operació. Pre-diagnòstic El punt clau d'aquesta primera etapa és el pre-diagnòstic. Aquesta etapa implica una primera aproximació global a l'edifici, als seus valors (arquitectònics, històrics, etc.) i als seus problemes (constructius, d'habitabilitat, etc.) a partir d'una primera visita a l'edifici. Aquesta primera visita es basa en una inspecció ocular on l'experiència de l'arquitecte/enginyer juga un paper clau. Es recorre tot l'edifici i s'intenta descobrir el sistema constructiu utilitzat, els valors arquitectònics que el caracteritzen, les lesions que l'afecten, la problemàtica social que li és associada, etc. En particular, s'ha de fixar l'atenció en la coherència del descens de càrregues així com el recorregut d'evacuació de les aigües. Tota aquesta informació pot ser recollida en una o més fitxes d'inspecció sistematitzades, com és el cas del MER francès o suís, o el Test Manteniment català, etc. Alguns d'aquests mètodes d'inspecció han incorporat darrerament dades relacionades amb el comportament energètic de l'edifici així com d'altres paràmetres mediambientals. En algunes situacions de gran fragmentació de la propietat de

Durant la primera visita l'arquitecte/enginyer ha de ser capaç d'assolir una visió global de la problemàtica de l'edifici. Como, Itàlia.

58

l'edifici, serà necessari iniciar una sèrie d'entrevistes per garantir la participació en el procés de tots els propietaris i usuaris de l'edifici. En paral·lel a la inspecció, l'arquitecte/enginyer ha d'investigar l'estatus legal de l'edifici per conèixer les obligacions i les restriccions urbanístiques que el constrenyen (qualificació urbanística, afectacions de la planificació urbanística, grau de catalogació o de protecció, hipoteques, censos, etc.), així com els ajuts econòmics dels quals es pot beneficiar en cas de rehabilitació. El grau de protecció patrimonial de la zona i/o l'edifici és, en general, determinant per a l'operació. Un contacte previ amb les autoritats competents (municipi, comunitat autònoma, etc.) podrà ajudar a clarificar aquests aspectes. Cal estar atent també, en la mesura del possible, l'estatus legal dels ocupants de l'edifici (lloguers baixos, habitatges sobre-ocupats, pisos rellogats, etc.). L'informe de pre-diagnòstic Després d'aquesta primera inspecció i de les consultes legals, l'arquitecte/enginyer pot tenir ja una primera comprensió de l'edifici i haver-ne detectat dèficits i potencialitats. L'informe de pre-diagnòstic ha de recollir de manera clara i resumida les dades recopilades, ha d'avaluar l'estat de conservació de l'edifici i ha de fer unes recomanacions. Així, l'expert podrà, des de l'inici del procés, informar el propietari de les possibilitats de rehabilitació de l'edifici i de les restriccions tècniques i econòmiques que comporta. En aquest moment, el client haurà de decidir-se si porta a terme les idees inicials o si li cal reformular l'encàrrec. Es pot comprendre, doncs, que aquest informe molts cops es pot fer verbalment en el curs d'una entrevista, però ens sembla sempre millor de deixar-ho per escrit en forma d'informe: el promotor pot, en efecte, deixar passar mesos abans de prendre una decisió o consultar un altre expert, i l'informe és sempre més precís. Si l'edifici està en bon estat i no es preveuen canvis importants, es pot saltar directament a l'etapa [7. Manteniment] i proposar un pla de manteniment preventiu. No obstant, en la majoria de casos caldrà accedir a la segona etapa [2. Estudis pluridisciplinars (Anàlisi)] abans de poder començar la rehabilitació.


I. El coneixement

2 Estudis pluridisciplinars (Anàlisi) Aquesta etapa del procés consisteix en un recull sistemàtic d'informació dins de tots els àmbits que es consideri necessari per arribar a un coneixement profund de l'objecte d'estudi. La possibilitat de conduir amb èxit aquests estudis pluridisciplinars depèn de la formació de l'expert que els ha de desenvolupar o dirigir (el corpus de coneixement de l'expert pot ser concentrat, en els casos senzills, en una sola persona i, sobre certs punts concrets, es pot consultar a especialistes). En tot cas, no es pot pas fer confiança exclusiva a la pròpia experiència i a la intuïció que, encara que necessàries, han de ser acompanyades per un recull sistemàtic d'informació que serà, en certs casos, recolzada sobre proves especialitzades. Elaboració d'hipòtesis provisionals Com hem anat repetint, l'etapa d'estudis pluridisciplinars és fonamental per conèixer suficientment l'edifici i el seu context abans d'intervenir-hi. Des d'aquest punt de vista, és recomanable de fer unes primeres hipòtesis5 a partir de les dades recollides en

I. El coneixement

l'informe de pre-diagnòstic; aquestes hipòtesis seran verificades, o no, a mesura que els estudis avancin. Programa d’estudis pluridisciplinars A partir d’aquestes hipòtesis, es planificarà una campanya d’estudis abordable i coherent en funció dels mitjans disponibles. En aquest punt del procés, cal ser plenament conscient de l’escala de la intervenció (si es tracta d’una casa reduïda, d’un edifici gran amb nombrosos habitatges, d’un edifici catalogat pel seu alt valor patrimonial, etc.). Recomanem programar el treball d’una forma esglaonada de tal manera que les primeres verificacions guiaran la necessitat d’unes segones. Així mateix, cal destacar que tothom ha de saber clarament qui serà el director del conjunt dels estudis. Àmbit social Segons el caire de la rehabilitació, els aspectes socioeconòmics poden ser crucials per a garantir la intervenció. La base de l'estudi sol tractar-se en una enquesta sociològica que permet detectar les unitats familiars així com les possibles situacions problemàtiques (sobreocupació, marginació, atur, abandó, etc.) i la seva relació amb el barri. Segons el tipus d'operació, caldrà avaluar les possibilitats de reallotjament provisional o definitiu d'una part dels

59


I. El coneixement I. El coneixement

habitants, habitualment amb estreta col·laboració amb el municipi. D'una altra part, en l'àmbit de l'arquitectura tradicional, l'antropologia pot ajudar-nos a disposar de dades imprescindibles pel que fa a la significació social de la casa, l'ús dels espais, els costums, etc.: tots aquells intangibles que percep la comunitat del seu espai vital. Dins d'una arquitectura tan fràgil com l'arquitectura tradicional, cal reforçar els estudis antropològics també per documentar les maneres d'habitar que estan en perill de desaparició. El fet que nombrosos habitatges dels barris tradicionals estiguin habitats per persones immigrades que

provenen d'altres tradicions mostra prou bé com és d'important conèixer les dues cultures i trobar els camins per fer-les compatibles. Àmbit històric Tota arquitectura, i també l'arquitectura tradicional, és apreciada quan és possible reconèixer-la en el si d'una tradició. És des d'aquest punt de vista que la introducció d'estudis històrics ajuda sempre a fixar els criteris de la intervenció d'una manera bastant més sòlida. Per una banda, el mètode històric treballa sobre les fonts documentals (arxius notarials, arxius familiars, fotografies antigues, projectes antics de l'edifici, etc.) per compilar dades que ajudaran a comprendre l'edifici i les seves transformacions. De l'altra banda, el mateix edifici és un document històric magnífic que pot ser estudiat acuradament com cultura material pel mètode arqueològic que és utilitzat habitualment en paral·lel a l'aixecament gràfic de l'edifici (cales dins els murs, anàlisi dels materials de construcció, anàlisi estratigràfica de l'edifici, etc.). Una altra disciplina de la història, la història oral, juga un paper destacat dins l'aproximació a l'arquitectura tradicional. Gràcies a l'entrevista de persones grans, és possible obtenir dades molt útils sobre l'edifici i sobre les tècniques de construcció tradicionals que són a punt de desaparèixer.

Si es comprenen els costums lligats a la vida tradicional es podrà tenir una aproximació més curosa de la seva arquitectura. L'etnògraf Violant i Simorra va estudiar els costums de les comunitats dels Pirineus abans de la seva transformació.

Rehabilitar un edifici no és intervenir sobre un objecte, la casa és el reflex de la seva gent i cal conèixer les seves preocupacions, els seus anhels i les seves necessitats. Baakline, Líban.

60

Escriptures, testaments, vendes, antics plànols formen part d'un ric patrimoni documental que permet conèixer de primera mà la història de l'edifici (Plànols amb la identificació d'una sèrie de finques agrícoles i les seves cases, Santa Perpètua de Moguda, Espanya, 1777 - ACA.


I. El coneixement

Àmbit arquitectònic Sense un bon aixecament geomètric de l'edifici serà difícil per a l'arquitecte/enginyer de comprendre'l i, en conseqüència, de preparar un projecte ajustat a la realitat. El grau de complexitat de l'edifici i de les intervencions previstes orientarà la tria del tipus d'aixecament i el seu grau de precisió. En cada cas es pot optar per un aixecament manual amb cinta mètrica, per un aixecament topogràfic o fins i tot per un aixecament fotogramètric. Però en tots els casos, caldrà insistir en el rigor de l'aixecament ja que constituirà la base de tots els treballs posteriors. En paral·lel, una bona documentació fotogràfica, també

I. El coneixement

videogràfica, és extremadament útil perquè permet fixar els detalls que poden passar desapercebuts a primera vista. Un aixecament gràfic no és solament una operació abstracta que permet mesurar l'edifici. Dibuixar l'edifici és el millor mitjà per descobrir-lo i aprehendre'l. Una part important de l'aixecament pertany al reconeixement dels valors arquitectònics de l'edifici i permet posar de manifest els materials, les tècniques constructives i les seves lesions. La mirada d'un arquitecte/enginyer del segle XXI sobre l'arquitectura tradicional és, inevitablement, una mirada d'avui, amb les preocupacions d'avui. No es pot oblidar que la mateixa

El mètode d'aixecament gràfic pot arribar a complicar-se, no tan sols pel grau de precisió escollit sinó també per les característiques de la forma irregular de l'arquitectura tradicional. Habitatges troglodítics a Matmata, Tunísia - Institut National du Patrimoine, T. Dammak i M. Chakroun.

Per avaluar els valors i les transformacions de l'habitatge tradicional es pot recórrer a la representació per capes dels acabats dels paraments de l'habitatge (paviments, sostres i parets). Habitatge al Ksar Tinerhir, Marroc - III Taller de Rehabilitació de les Kasbahs del Sud de l'Atles.

61


I. El coneixement I. El coneixement

Per comprendre l'edifici que s'estudia dins d'una tradició arquitectònica de la zona cal consultar les obres de referència sobre l'arquitectura local (estudis històrics, estudis tipològics, monografies, etc.) (J. Revault: Palais et demeures de Fès. CNRS, 1988, Marroc).

Per reconèixer les transformacions espacials i constructives, l'anàlisi arquitectònica ha de recolzar-se en l'anàlisi històrica que permet datar i concretar les influències estilístiques. Edifici a Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.

62

idea de patrimoni cultural és un constructe cultural d'aquests darrers dos-cents anys. Des d'aquest punt de vista, el valor i l'autenticitat de l'arquitectura tradicional mediterrània, per la seva pròpia diversitat, no pot pas ser avaluada amb un criteri fix. El necessari respecte de les cultures de la conca mediterrània exigeix una comprensió de l'arquitectura dins la seva tradició. Durant les inspeccions a l'edifici, s'estudiaran sense a priori els valors arquitectònics de l'edifici (la integració dins del lloc, la configuració espacial, una possible estructura singular, un tipus d'ornament, etc.) a la vegada que s'intenta evitar les apreciacions fragmentàries i cercant les lògiques de producció d'aquella arquitectura. Durant aquesta etapa, és recomanable la consulta aquells estudis ja realitzats sobre la tipologia d'edifici i, en certs casos, la realització d'estudis d'aspectes singulars de l'edifici. Dins d'aquesta mateixa orientació, l'arquitectura tradicional es caracteritza d'una manera prou destacada per la superfície dels seus paraments (color, textura, irregularitats, etc. de façanes i interiors). Per aquesta mateixa raó, els estudis de color i de decoració aplicada seran d'un gran valor. Aquests estudis impliquen una participació pluridisciplinar pel fet que el reconeixement dels colors i les pintures utilitzats exigeix un estudi de base històrico-artística i a la vegada de base constructiva de les tècniques tradicionals d'execució. Caldrà també ser conscient del fet que, si és cert que en el món industrial els canvis són lents, un edifici tradicional creix i es modifica en funció de les necessitats i dels mitjans de cada època. En conseqüència, és recomanable d'estudiar les transformacions arquitectòniques de l'edifici recolzant-se de nou sobre els estudis històrics i així comprendre la configuració de cada moment.

L'edifici sol tenir una vida llarga, i la seva imatge exterior pot haver canviat diverses vegades al llarg de la seva història. Els estudis de color analitzen els estrats de pintura i/o estucs de façana per comprendre la decoració original i com ha evolucionat. Façana de les Rambles de Barcelona, Espanya.


I. El coneixement

Durant aquesta etapa, caldrà consultar també de forma detallada el marc legal i urbanístic de l'edifici. En el cas d'immobles catalogats, s'estudiaran els informes de catalogació per comprendre les raons particulars que el portaren a ser protegit, parcial o totalment.

I. El coneixement

Àmbit constructiu Aquesta etapa comprèn el reconeixement físico-constructiu de tots els elements que conformen l'edifici, així com l'observació de les seves lesions. Cal assenyalar aquí que la formació dels arquitectes i dels enginyers des del segle XIX privilegia l'estudi de la construcció per sub-sistemes (fonaments, murs, sostres, tancaments, etc.), mentre que dins l'arquitectura tradicional l'edifici es bastia com un tot. És doncs necessari, en la mesura possible, d'aproximar-s'hi des de la perspectiva d'aquesta globalitat. Per aquesta mateixa raó, aquesta etapa requereix un arquitecte/enginyer habituat a les formes de construir tradicionals de la regió, tot disposant d'una sòlida formació científico-tècnica sobre la patologia d'aquests tipus d'edificis. L'aproximació als problemes ha de ser el més científica possible: detecció de lesions, primera hipòtesi de les causes que l'originen i verificació d'aquesta hipòtesi. Per fer-ho, l'arquitecte/enginyer serà assistit d'un conjunt d'experts (químics, geòlegs, biòlegs, etc.) i recorrerà a tests (in situ i a laboratori) que li permetin identificar els materials, les seves alteracions eventuals, l'atac d'insectes xilòfags, seguir el moviment de fissures, etc. L'avaluació de la seguretat estructural de l'edifici és determinant per evitar accidents. Per ser precís, caldrà conèixer el subsòl (amb estudis geotècnics quan escaigui), analitzar la coherència estructural del conjunt i avaluar la capacitat resistent de l'estructura. Aquesta avaluació, és més important encara dins les zones sísmiques on la vulnerabilitat de l'edifici ha d'estudiar-se amb cura. Aquest capítol sol ser una font de conflictes ja que les normes de seguretat estructural acostumen a ser pensades per a edificacions noves d'acer o de formigó armat, mentre que és pràcticament impossible d'assimilar-les a la realitat tradicional. El dilema entre “conservar” o “assegurar” es pot matisar amb un coneixement del comportament estructural de l'edifici en períodes llargs de temps. Quan es planteja una rehabilitació és recomanable introduir criteris de sostenibilitat i de protecció del medi ambient en la rehabilitació de l'edifici. Així es pot analitzar el cicle de l'aigua, el cicle dels residus, els consums energètics i es pot estudiar el confort d'estiu i d'hivern. Existeixen en la tradició constructiva mediterrània infinitat de solucions bioclimàtiques que per desconeixença no haurien de ser infravalorades en el moment de la intervenció. Durant aquesta fase no ha d'oblidar-se de comprovar la connectivitat de l'edifici (estat i posició) amb les infrastructures bàsiques (xarxa de sanejament, xarxa d'aigua potable, xarxa d'electricitat, xarxa de telèfon, etc.) i així preveure des de l'inici les possibilitats efectives de connexió, que en alguns casos pot implicar obres difícils d'abordar.

Abans d'avaluar la gravetat de les lesions de l'edifici cal conèixer amb detall com s'ha construït l'edifici. Tessalònica, Grècia, 1997 - Manos Anagnostidis, Maria Dousi, Olympia Hatzopoulou.

63


II. La reflexió i el projecte 3 Diagnòstic (Síntesi)

Avaluació crítica dels estudis La fase de diagnòstic implica una tasca de síntesi i una reflexió crítica que s'ha de fonamentar en els estudis pluridisciplinars que s'hagin realitzat a l'etapa anterior. Durant aquesta avaluació cal arribar a una unitat de plantejament que eviti resultats excessivament fragmentaris a causa del material disponible. Per ordenar i fixar la informació sempre és necessari posar-la una al costat de l'altra i aprehendre-la. Per exemple, fixant-la gràficament sobre l'aixecament geomètric de l'edifici. Així, d'una manera sistemàtica (en planta, en alçat, en secció) es podrien crear tres tipus de mapes: en primer lloc, un mapa de valors on s'anotin els valors espacials, de color, històrics, artístics de cada part o del conjunt de l'edifici; en segon lloc, un mapa de dèficits on s'anotin aspectes com la problemàtica social, les prestacions de l'edifici o les seves lesions i degradacions físiques; i en tercer lloc, el mapa dels usos precedents i/o existents on es mostraria com fou i ha estat usat l'edifici abans de la intervenció.

64


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

Durant la fase de diagnòstic s'ha de reunir tota la informació d'una manera ordenada (mapes de valors, de dèficits, d'usos precedents). L'equip del professor Luigi Zordan a la Università degli Studi dell'Aquila (Itàlia) ha desenvolupat una “guia raonada” on es mostren exemples de com representar aquestes dades per poder realitzar un diagnòstic ajustat (Luigi Zordan: Le tradizioni del costruire della casa in pietra: materiali, technique, modelli e sperimentazioni, 2002).

65


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

Confirmació d'hipòtesis A partir d'aquesta primera avaluació ha de ser possible tenir una visió global de l'edifici i confirmar les hipòtesis plantejades en iniciar els estudis pluridisciplinars mitjançant les seves observacions i assaigs. No obstant, sempre existeix la possibilitat de plantejar hipòtesis noves (les inicials no s'han confirmat, han aparegut condicionants nous, etc.) i retornar a la fase d'estudis per a comprovar-les. Redacció d'un dictamen Al finalitzar aquesta etapa torna a fer falta fixar per escrit el grau de coneixement de l'edifici que s'ha aconseguit. Es detallarà la composició de l'edifici, es descriuran i justificaran els seus valors, s'explicaran els dèficits i les seves causes i es facilitaran unes recomanacions. La redacció del dictamen de diagnòstic es basarà sempre en la individualització de problemes i les seves causes, des del criteri de la imparcialitat tècnica. El dictamen és un informe amb l'opinió raonada que ha d'estar redactat de forma que un altre tècnic extern al procés el pugui comprendre, però a la vegada ha d'incloure una nota de síntesi i conclusions que sigui accessible a un lector no professional. Les conclusions han de ser concises, clares i completes. Aquesta nota precisarà els punts forts i dèbils per mostrar el potencial de rehabilitació de l'edifici existent.

Un mapa d'usos originals d'un edifici després de l'estudi històric. Antic Hospital de clergues de Sant Sever, Barcelona, Espanya - àqaba.documentació històrica.

Al final d'aquesta etapa disposarem d'un dossier i d'un dictamen sobre l'estat de l'edifici que raoni les causes del seu deteriorament, abandonament, etc. (Istituto de ricerca sul legno, Florència, Itàlia).

66


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

4 Reflexió i presa de decisions Factibilitat És aquí, al conèixer perfectament l'edifici i les necessitats dels seus usuaris, quan es revisarà si les idees del promotor són factibles. Per tant, es tracta d'establir amb el propietari un diàleg sobre les necessitats futures i les seves possibilitats econòmiques front el potencial de l'edifici existent. Per a emprendre aquest estudi de factibilitat es pot partir de tres estudis parcials: 1. Allò que podríem anomenar el mapa de transformabilitat, que no fa res més que creuar informació dels mapes de valors, dèficits i usos precedents que proposàvem a l'etapa anterior per mostrar quines parts de l'edifici serien susceptibles de canvis (eliminacions, addicions, reformes, etc.) i quines parts s'haurien de conservar per preservar-ne el seu valor; 2. El programa de nous usos proposats pel client i ja racionalitzat (superfícies, relacions entre usos, etc.) per l'arquitecte/enginyer; 3. L'avaluació de condicionants normatius lligats a paràmetres urbanístics i de catalogació de bens d'interès cultural.

I, finalment, és el moment de retornar a les idees del promotor i analitzar la seva factibilitat. Reunió a l'Ajuntament de Selva del Camp, Espanya.

67


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

Dos exemples més de la guia del professor Zordan ens mostren com representar gràficament allò que ell denomina “mapa de transformabilitat” i “processos de compatibilitat” per poder reflexionar sobre la integració dels nous usos.

68


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

Es sol acceptar la continuïtat d'ús com la millor protecció d'aquesta arquitectura, malgrat que per revitalitzar-la en certes ocasions es recorri a un canvi d'ús. Cal destacar la necessitat de proposar uns canvis d'ús sensats, ja que certes propostes poden implicar la pèrdua pràcticament total del valors de l'arquitectura tradicional.. Confirmació de criteris Com hem comentat en anterioritat, l'arquitectura tradicional mediterrània, per la seva pròpia diversitat, no pot ser intervinguda amb un marc de criteris fixos. En aquesta etapa l'arquitecte/enginyer haurà de fixar els criteris que aplicarà en el projecte (addicions, eliminacions, prioritat als aspectes d'habitabilitat, reintegració de parts perdudes, reversibilitat d'intervencions arriscades, consolidació de parts arruïnades, etc.). D'entrada, no s'hauria de descartar cap extrem: ni la pura conservació, ni la pura restauració. La Carta del Patrimoni Vernacle Construït estableix un primer marc general6 a tenir en compte. Presa de decisions Una vegada han estat confirmats els criteris s'haurà de plantejar la compatibilitat del tipus d'intervenció. És a dir, es cercarà l'equilibri entre la millora de les condicions de vida dels habitants, la seguretat de l'estructura, la salvaguarda dels valors patrimonials i els recursos econòmics disponibles. I, finalment, es podrà prendre la decisió d'actuar7 escollint, amb coneixement de causa, l'escala de la rehabilitació (des de programar tan sols un manteniment, a intervencions parcials o fins a plantejar una rehabilitació integral).

Tres exemples d'edificis rehabilitats amb criteris diversos. Lefkara, Xipre; Tessalònica, Grècia; Damasc, Síria.

69


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

5 Projecte Avantprojecte L'avantprojecte és una fase de diàleg profund amb el client on ha de ser possible activar un procés de participació dels habitants o usuaris de l'edifici. Durant el seu desenvolupament, s'assajaran les diverses alternatives projectuals que adeqüin millor les reformes a fer a l'edifici existent, tot aplicant els criteris fixats en l'etapa anterior. Es dedicarà, des del seu inici, una especial atenció al compliment del marc legal. Finalment, s'haurà d'arribar a un acord conscient del promotor pel que fa al grau d'intervenció que desenvoluparà el projecte. Projecte El projecte detalla la intervenció amb el nivell suficient per a poder realitzar els tràmits administratius, contractar l'obra i executar-la sense desviacions de cost elevades. Així mateix, el projecte executiu interpreta els criteris d'intervenció i aplica una sèrie de paràmetres tècnics per a materialitzar la intervenció. Com a regla general, la intervenció terapèutica de problemes de l'edifici ha de dirigir-se a les seves causes i no a amagar els símptomes.

70

A la fase d'avantprojecte s'estudien sistemàticament les alternatives d'integració del nou programa d'usos en l'edifici a rehabilitar. Existeixen diversos mètodes, com el de J.N. Habraken que estudia la flexibilitat dels espais a partir d'allò que ell denomina la teoria de suports i que s'ha utilitzat en diverses rehabilitacions europees (J.N. Habraken: Denken in Varianten, het methodisch ontwerpen van dragers, 1974).


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

La tria d'una tècnica tradicional o moderna també dependrà del tipus de constructor que es pugui contractar. Per la qual cosa, aquest és el moment de detectar si les tècniques tradicionals estan vives dins la construcció local i si hi ha possibilitat de recuperar-les per l'obra. Cal destacar en aquest punt una de les tendències de la teoria de la restauració que pensem pot adaptar-se amb interès a la rehabilitació de l'arquitectura tradicional. Aquesta línia parteix de la base que és imprescindible conèixer les tècniques tradicionals per a poder intervenir conscientment en aquesta arquitectura. En aquesta línia trobem els treballs dels Compagnons du Devoir a França, els estudis sobre la “carpintería de lo blanco” d'Enrique Nuere a Espanya i, d'una manera molt especial, per Paolo Marconi a Itàlia, que ha sabut traslladar aquest saber a la pràctica diària mitjançant l'anomenat “Manuale del Recupero”. El “Manuale” documenta la tradició constructiva local (generalment d'un municipi o d'una regió homogènia) i ofereix al professional les maneres d'intervenció tradicional. Així mateix, un pas més endavant que s'ha donat a Itàlia és l'anomenat “Codice di Pratica” que introdueix mètodes d'anàlisi i d'intervenció de l'arquitectura tradicional (consolidació estructural, vulnerabilitat al sisme, etc.)

Per a preparar el projecte executiu cal consultar aquelles publicacions existents sobre la construcció local (Paolo Marconi: Manuale del Recupero del Centro Storico di Palermo, 1997; Antonino Giuffrè; Caterina Carocci: Codice di Pratica per la Sicurezza e la Conservazione del Centro Storico di Palermo, 1999).

El projecte defineix, a l'escala adequada i amb detall suficient, les intervencions de consolidació i reforç de l'edifici. Reforç del sostre de fusta de la masia can Plantada, Espanya - Cristina Gonzalo Diego.

71


II. La reflexió i el projecte II. La reflexió i el projecte

assajant de compatibilitzar la construcció tradicional i les tècniques més modernes. Així, en aquesta fase es consultaran, sempre que sigui possible, aquests manuals i en el moment de projectar es seguiran els seus consells. Precisament aquests documents van obrir el debat italià sobre la utilització de les tècniques modernes de reforç i consolidació en estructures antigues. Durant la redacció del projecte s'estudiarà l'impacte de cada una de les tècniques aplicades, la seva compatibilitat amb l'edifici existent i la visibilitat final de la intervenció. Per una altra banda, la mateixa preocupació s'ha de tenir en el moment d'integrar les instal·lacions modernes a l'edifici. Ja des de l'escomesa de la instal·lació de subministrament s'han de prendre mesures per a que pugui ser integrada sense desvirtuar ni façanes ni interiors, proposant, per exemple, traçats ordenats i no intrusius. També el projecte hauria d'incorporar aquells paràmetres de sostenibilitat que siguin raonables per a l'escala de la intervenció (mesures d'estalvi d'aigua, d'estalvi energètic, introducció d'energies renovables, facilitar la gestió correcta dels residus domèstics, etc.). En paral·lel a cada una d'aquestes decisions projectuals, s'estudiarà la “mantenibilitat” de les solucions constructives. És a dir, que qualsevol element hauria de ser accessible per al seu posterior manteniment d'una manera fàcil i amb seguretat. L'exemple més habitual seria aquella finestra on es pràcticament impossible netejar-li el vidre, etc. El projecte ha de ser detallat però obert a les modificacions que es

puguin justificar pels descobriments fets durant l'obra. Inclourà la documentació següent: estat actual, definició geomètrica de la proposta amb cotes (plantes, seccions i alçats), plànols d'estructura, plànols d'acabats, plànols d'instal·lacions, memòria tècnica, amidaments, pressupost, plec de condicions i mesures de seguretat i salut.

Alguns municipis disposen d'una carta de colors tradicionals que ha de tenir-se en compte en el moment de redacció del projecte. Ajuntament de L'Escala, Espanya.

A les recuperacions de les façanes es defineix el color però també el tipus de producte químic, la seva forma d'aplicació i la forma com es controlarà la qualitat de l'aplicació. Façana a Barcelona, Espanya - Chroma Rehabilitacions Integrals S.L..

72


III. L’obra 6 Rehabilitació Contracte de construcció Per garantir una rehabilitació correcta és molt important la tria del tipus de constructor. en certes regions encara és possible trobar un constructor que coneix i practica les tècniques tradicionals de construcció, però lamentablement aquestes s'estan perdent amb rapidesa. En alguna rehabilitació potser sigui possible formar al constructor amb una tècnica concreta, però en la majoria dels casos s'haurà de renunciar a la recuperació de certes tècniques pel seu sobrecost econòmic. En el cas de recórrer a un tipus d'empresa constructora poc especialitzada s'haurà d'estar atent a la formalització del contracte, de manera que puguin controlar-se materials i tècniques. El tipus de contracte garantirà la qualitat del treball i la professionalitat del constructor. Per una altra banda, certs treballs de neteja de paraments delicats o d'obres artístiques d'ornamentació precisen la contractació temporal, per separat del contracte general, de professionals de la restauració amb els seus mètodes i tècniques concretes.

73


III. L'obra

III. L’obra

Tramitació de la llicència d'obra En la programació de la rehabilitació ha de tenir-se en compte els temps d'espera que es precisen per obtenir les llicències d'obra per part de les autoritats administratives. En els casos d'expedients d'edificis catalogats, els temps d'espera poden ser llargs. S'ha d'haver fet unes gestions prèvies per evitar que l'informe administratiu sigui desfavorable i s'hagi de retornar a l'etapa de projecte. Execució de l'obra La direcció d'obra d'un edifici tradicional demana, abans que res, flexibilitat i dedicació. Els imprevistos solen sorgir sobre la marxa de l'obra i és difícil d'aplicar únicament allò que indica el projecte. Per aquesta raó, durant la fase de seguiment de l'obra serà possible la revisió continuada del projecte i caldrà reinterpretar l'edifici a partir dels nous descobriments. Així, en alguns casos, quan calgui respectar part d'aquests descobriments, caldrà introduir canvis al projecte. Cal assenyalar que el projecte haurà descrit unes solucions constructives de reforç, consolidació o renovació d'un element constructiu. Durant l'obra serà necessari establir algun mecanisme per comprovar la idoneïtat de la solució constructiva i el seu funcionament correcte. Altres aspectes a seguir amb cura són el replanteig inicial, el control econòmic, el control de l'efectivitat de les solucions de reforç i la coordinació de la seguretat del treballs. Durant l'obra s'ha d'haver establert algun tipus de mecanisme per, arribat al seu acabament, disposar d'un dossier de l'obra realment executada. És a dir, un conjunt de plànols que reflecteixin no tant allò projectat com allò finalment executat. Aquest document és imprescindible per documentar l'obra seguint l'esperit de la Carta

A l'organitzar l'obra és de molta utilitat el fet de disposar d'un tauler de fusta amb els plànols principals per a tenir a tota hora una visió global del procés i poder anticipar problemes. Beit Baluk, Damasc, Síria.

74

de Venècia, però també per facilitat l'organització d'un programa de manteniment (veure etapa 7). Així mateix, existeixen una sèrie d'aspectes d'organització de l'obra que s'han de tenir en compte: la programació dels treballs, la planificació de l'entrada d'industrials, l'estudi de l'accessibilitat de l'obra (recordem que moltes obres es localitzaran en carrers estrets de nuclis històrics), el treball a l'interior amb màquines de mida reduïda (alçàries baixes, passos estrets, etc.), la previsió de proteccions de certs elements de l'edifici a rehabilitar front la intempèrie o front els mateixos treballs de rehabilitació o evitar l'acumulació d'operaris. Per una altra banda, difícilment es podrà parlar d'operacions d'enderroc en una rehabilitació d'aquest tipus sinó més aviat de desconstrucció o de desmuntatge. Des de l'inici de l'obra es marcaran aquells elements que hauran de desmuntar-se perquè es reutilitzaran a la mateixa obra (necessitat d'emmagatzematge a obra de teules o de bigues de fusta, etc.) i es preveuran les mesures per una gestió adequada dels residus de l'obra. El director de l'obra haurà d'estar atent durant els processos de desmuntatge en prendre les mesures de seguretat necessàries per evitar accidents per desequilibris parcials de l'edifici o per l'aparició de materials o productes perillosos per a la salut (plaques de fibrociment, aïllants d'amiant, transformadors elèctrics amb PCB's, etc.). Lliurament de l'obra Al finalitzar l'obra s'endegaran els tràmits legals per donar-la per finalitzada i, en alguns casos, poder accedir a subvencions econòmiques. És necessari aprofitar aquesta etapa per analitzar la gestió, la construcció i l'adequació del projecte a l'ús previst. Si bé es tracta d'un moment on es poden esmenar alguns aspectes, cal assenyalar que és tracta d'una etapa de retroalimentació (“feedback”) que ha de servir per millorar els projectes d'encàrrecs posteriors. És a dir, no s'hauria de desaprofitar l'oportunitat d'aprendre dels errors.


IV. La vida útil 7 Manteniment Com sovint s'ha comentat, l'arquitectura tradicional és extremadament vulnerable. La tradició havia assumit el costum de conservar-la seguint el ritme de les estacions de l'any (l'emblancat durant les festes de primavera, el repàs de les teules després d'un cop de vent, etc.), però els canvis socioculturals del món contemporani (“la cultura d'usar i llençar”) ha accentuat l'abandonament d'aquesta arquitectura. Si s'ha arribat a la necessitat d'una rehabilitació ha estat, en part, per aquest abandonament. I, és clar, si es realitza l'esforç de rehabilitar aquesta arquitectura, és necessari aprofitar l'ocasió i promoure el seu manteniment, perquè a partir del mateix dia de l'acabament de la rehabilitació l'edifici comença a envellir. Difusió dels valors de l'edifici entre la col·lectivitat La fractura del món tradicional i l'homogeneïtzació cultural han comportat el menyspreu de moltes d'aquestes arquitectures com un símbol de la misèria de la comunitat, de retràs de la població.

75


IV. La vida útil IV. La vida útil

Per això, un cop acabada l'obra de rehabilitació hauria de ser una prioritat treballar amb el municipi per a que la col·lectivitat reconegui els valors d'aquesta arquitectura i es faci partícip de la rehabilitació. Cada cas seria diferent, però seria interessant promoure alguna activitat de sensibilització que mostri el valor del treball fet (un petit acte per presentar com s'han desenvolupat les obres, publicar una sèrie de fotografies de l'abans i del després de la rehabilitació, publicar l'obra en la premsa local, etc.). Tria del model de manteniment Com a primera definició, el manteniment d'un edifici és un conjunt de treballs periòdics que es realitzen amb l'objectiu de conservar-lo durant el període de vida útil en condicions adequades per a cobrir les necessitats previstes. Habitualment s'associa el manteniment a la idea de reparar elements malmesos, és allò que anomenem manteniment correctiu, però el que es proposa com a mètode RehabiMed és pensar en termes de manteniment planificat i preventiu. Planificar implica la preparació d'un calendari d'operacions de manteniment i prevenir significa realitzar les operacions de manteniment abans que l'element constructiu es deteriori. És interessant potenciar la conservació de les cases rehabilitades mitjançant iniciatives públiques que valorin aquest patrimoni. Premi al carrer més blanc de 1987, Serpa, Portugal.

El manteniment allarga la vida útil dels edificis i endarrereix el seu envelliment. El Caire, Egipte.

76

“Llibre de l'edifici” Per sistematitzar aquesta manera de fer manteniment es proposa dotar a l'edifici d'un “Llibre de l'edifici”, un document que recollirà tota la informació existent de l'edifici i, a la vegada, disposarà d'un calendari que programi les operacions de manteniment. Aquest “Llibre” es lliuraria al propietari (en alguns casos també als llogaters) per a que en seguís les indicacions. El més raonable seria que l'arquitecte/enginyer que ha portat les obres i coneix perfectament l'edifici prepari la informació de l'edifici i programi un calendari d'operacions de manteniment. La informació de l'edifici es composarà del dossier d'obra realment executada (veure etapa anterior) i d'unes recomanacions d'ús de l'edifici. Per una altra banda, el calendari programaria, per exemple, a 10 anys vista, les operacions de manteniment (neteges, inspeccions, reparacions i renovacions). El calendari també hauria d'indicar qui realitzarà cada operació (el mateix usuari, el paleta de confiança, un instal·lador, una empresa especialitzada o el mateix arquitecte/enginyer). Per una altra banda, en aquest tipus de document es solen anotar les operacions de manteniment que s'han realitzat, les incidències que han esdevingut, les reformes que s'han practicat, de manera que, a mesura que passen els anys, es va convertint en un històrial. El “Llibre de l'edifici”, aquesta espècie de fitxa clínica amb tot l'historial de l'edifici, facilitarà també a llarg termini una informació inestimable per a la conservació i les properes intervencions en l'edifici.


IV. La vida útil

IV. La vida útil

X

Aquesta documentació hauria de conservar-se en arxius d'accés públic. 2. Emplaçament, paisatge i grups d'edificis La intervenció en les estructures vernacles ha de ser portada a terme sempre que es respecti i es mantingui la integritat de l'emplaçament, de la relació amb els paisatges físics i culturals i de la disposició d'una estructura respecte les altres. 3. Sistemes tradicionals de construcció La continuïtat dels sistemes tradicionals de construcció, així com dels oficis i de les tècniques associades amb el Patrimoni Vernacle, és fonamental per a l'arquitectura vernacla i essencial per a reparar i restaurar aquestes estructures. És mitjançant l'educació i la formació com aquest coneixement s'ha de conservar, enregistrar i transmetre a les noves generacions d'artesans i constructors. 4. Substitució dels materials i dels elements arquitectònics Les transformacions que satisfacin legítimament les exigències modernes haurien de ser realitzades amb materials que asseguressin la coherència de l'expressió, de l'aspecte, de la textura i de la forma de l'estructura original i la cohesió dels diferents materials entre ells. 5. Adaptació L'adaptació i la reutilització de les construccions vernacles s'hauria d'efectuar dins del respecte de la integritat de la estructura, del seu caràcter i de la seva forma, tot i sent compatibles amb els estàndards d'habitabilitat actuals. El manteniment d'aquests modes de construcció vernacle es podria assegurar amb l'elaboració, per part de la col·lectivitat, d'un codi ètic de pautes d'actuació. 6. Canvis i restauracions d'època Les modificacions aportades al llarg del temps als edificis han de ser apreciades i compreses com elements importants de l'arquitectura vernacla. La correspondència de tots els elements d'un edifici a un sol període històric no serà, en general, l'objectiu d'una intervenció sobre l'arquitectura vernacla.»

Treballs de manteniment segons el calendari Entre les operacions programades del calendari es troben una sèrie d'inspeccions periòdiques d'un arquitecte/enginyer per avaluar la seguretat de l'edifici (per exemple, despreniments de façanes, risc de fuites de gas, deformacions de l'estructura, etc.) i reprogramar el calendari, quan calgui. En alguns casos es podrien detectar a temps problemes greus i proposar de reiniciar tot el procés [1. Preliminars]. Així, l'arquitecte/enginyer es convertirà, d'una manera semblant al metge de capçalera d'una família, en el “Tècnic de capçalera” que tindrà l'edifici fitxat al seu historial, per així aconseguir una durabilitat a llarg termini de, ara sí, una operació de rehabilitació completa i integral.

1

Guiar: anar davant de tot, mostrant el camí.

2

LYNCH, Kevin: What time is this place? (1972) [V. castellana, ¿De qué tiempo es este lugar? Para una nueva definición del ambiente. Gustavo Gili. Barcelona, 1975. Trad. de Justo G. Beramendi].

3

Anàlisi: distinció i separació de les parts d'un tot fins arribar a conèixer els seus principis i elements.

4

Síntesi: composició d'un tot per la reunió de les parts.

5

Hipòtesi: allò que s'estableix provisionalment com a base d'una recerca que les podrà validar o invalidar.

6

Línies d'acció de la Carta ICOMOS del Patrimoni Vernacle Construït (1999), ratificada per la 12a Assemblea General a Mèxic, l'octubre de 1999: 1. Recerca i documentació Tota intervenció material sobre una estructura vernacla ha d'estar portada amb prudència i ha d'anar precedida d'una anàlisi completa de la seva forma i estructura.

7

Recordem com el procediment habitual que criticàvem a l'inici de la guia només hauria començat a aplicar-se justament després d'aquesta quarta etapa.

El calendari de manteniment programa les operacions de manteniment durant l'any i indica el professional que les ha de realitzar (Carnet d'entretien, PI-BAT, Suïssa).

77


Guia RehabiMed per a ladels rehabilitaci贸 Guia RehabiMed per a la rehabilitaci贸 edificis dels edificis tradicionals tradicionals X

78


AQUEST PROGRAMA HA ESTAT FINANÇAT PER LA UNIÓ EUROPEA

EUROMED

EUROMED HERITAGE

AGENCIA ESPAÑOLA DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Profile for Asociacion Rehabimed

Mètode RehabiMed. Arquitectura tradicional mediterrània  

Mètode RehabiMed. Arquitectura tradicional mediterrània  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded