Page 1

La nostra H


EDITORIAL..............................................3 EDUCACIÓ INFANTIL 

SUMARI

Qui viu a l’aigua...........................................4 

CICLE INICIAL  Gotetes d’aigua............................................14  Plany al mar.................................................15  El temps meteorològic..................................16  Què diu la premsa de l’aigua? ......................17  Formatges a Palau.......................................18  Estany d’Ivars i Vila­sana..............................20  La Casa Canal..............................................21  L’aigua i la música........................................22 

CICLE MITJÀ  Estudi del cicle de l’aigua..............................24  Els eslògans de l’aigua.................................25  L’auca de l’aigua..........................................26  L’aigua al món.............................................28  Els estats de l’aigua i experiments................28  Recursos lingüístics.....................................30  L’aigua al Segle XXI.....................................31  Mesures per estalviar aigua a casa...............32  Recollida de dades......................................34  L’aigua un bé escàs que cal compartir...........35  L’aigua i la música.......................................38 

CICLE SUPERIOR  Museu hidroelèctric de Capdella...................40  Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda.................44  The water cycle and don’t waste water.........54  L’aigua i la música.......................................58 

INTERCICLES Museu Agbar...............................................62  Visita del meteoròleg...................................65 Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col∙laboració de tots els alumnes, mestres i AMPA del CEIP Manuel Ortiz i Castelló .

Juneda, Sant Jordi 2008

2

La nostra H 


L'aigua - un recurs essencial i escàs

Però no només la quantitat és important, també ho és la qualitat de l‛aigua. La contaminació de l‛aigua és un problema molt important tant a nivell local com a nivell global. Aquesta contaminació deguda als abocaments de substàncies contaminants procedents de les activitats urbanes, industrials i agrícoles malmet la qualitat de l‛aigua i per tant afecta als ecosistemes i als organismes que hi viuen, inclosos nosaltres. La llista de substàncies que poden anar a parar a l‛aigua, contaminar-la greument i provocar-nos problemes de salut és llarga: herbicides, nitrats, fosfats, substàncies químiques, metalls pesants com el plom, hidrocarburs com el petroli... i alguns d‛aquests es troben també en productes d‛ús quotidià: tintes, productes químics de neteja, productes de bricolatge... Cal doncs optar per una nova cultura de l‛aigua que passa per introduir mesures que permetin gestionar aquest recurs de forma més sostenible, prioritzant-ne l‛estalvi i l‛eficiència per tal d‛evitar-ne el malbaratament i la contaminació. Perquè es puguin assolir aquests objectius és necessari un canvi en els nostres hàbits de consum. La situació concreta en que viuen els nens i nenes del nostre poble com a actuals i futurs ciutadans del segle XXI ens fa pensar en la necessitat de transmetre uns coneixements i mostrar-los una metodologia que els serveixi per reflexionar sobre el medi ambient ( el seu poble, la seva comunitat autonòmica i el seu planeta). Són reptes, tots aquests, que el nen/a d‛avui en dia es trobarà i amb aquest projecte intentem posar en contacte els alumnes del CEIP “ Manuel Ortiz” amb els temes medioambientals, sobre tot “l‛aigua” tan presents en la nostra vida quotidiana. L‛equip directiu

3

La nostra H 

EDITORIAL

L‛aigua és un recurs essencial que permet la vida en el planeta i forma part de tots els éssers vius que l‛habiten. És per tant, un element vital per a la subsistència del medi així com per la supervivència de tots els éssers vius. Però també és un recurs limitat. No tota l‛aigua del planeta és disponible pel consum humà: un 96,5% és aigua salada i l‛1,7% es troba a les glaceres, els icebergs i els pols. D‛aquesta manera, només ens queda l‛1,8% del total d‛aigua, a la qual per al seva ubicació no sempre es pot accedir.


Qui viu a l’aigua?  Els nens i nenes d‛Educació Infantil hem treballat l‛aigua a partir dels animals que viuen en aquest medi.

EDUCACIÓ INFANTIL 

A l‛inici de curs vam escollir el nom de la classe i vam realitzar un projecte amb l‛animal escollit. Triar el nom no va ser gens fàcil, hi havia moltes propostes d‛animals marins i vam haver de fer votacions per decidir-ne un. Finalment, el resultat va ser el següent: P.3: som els peixos

P.4 A: som les tortugues marines.

4

La nostra H 


Qui viu a l’aigua? 

EDUCACIÓ INFANTIL 

P.4 B: som els pingüins.

P.5 A: som les balenes.

P.5 B: som els dofins.

5

La nostra H 


Qui viu a l’aigua?  Per fer aquests projectes hem tingut en compte aquestes preguntes...

EDUCACIÓ INFANTIL 

Aquesta pregunta va servir per poder explicar tot el que ja sabíem , els coneixements previs, sobre l‛animal escollit sense encara haver-lo treballat. Entre tots es va fer una pluja d‛idees que les mestres van apuntar a la pissarra. També vam fer un dibuix inicial, mireu que bonic ens va quedar!

I els més menuts, vam aprendre una cançó:

6

La nostra H 


Per poder contestar aquesta pregunta vam buscar molta informació en llibres, revistes, contes, Internet, fotos... i vam necessitar l‛ajuda de les famílies. Una vegada recollida tota la informació i tenint-la a l‛escola, vam començar a consultar-la per tal de poder contestar totes les preguntes que ens anàvem plantejant: On viuen? Què mengen?...

7

La nostra H 

EDUCACIÓ INFANTIL 

Qui viu a l’aigua? 


Qui viu a l’aigua? 

EDUCACIÓ INFANTIL 

Després d‛haver treballat força, hem vist que ja sabem moltes coses i som uns especialistes!

8

La nostra H 


Qui viu a l’aigua? 

EDUCACIÓ INFANTIL 

I finalment, vam decorar els nostres passadissos....

9

La nostra H 


EDUCACIÓ INFANTIL 

Qui viu a l’aigua?

10

La nostra H 


EDUCACIÓ INFANTIL 

Qui viu a l’aigua?

11

La nostra H 


EDUCACIÓ INFANTIL 

Qui viu a l’aigua?

12

La nostra H 


EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ INFANTIL 

Qui viu a l’aigua? 

13

La nostra H 


Gotetes d’aigua  Durant el primer trimestre els nenes i les nenes de Cicle inicial hem treballat de manera integrada totes les àrees amb l‛objectiu d‛assolir els coneixements i sobretot modificar les actituds.

CICLE INICIAL 

Primer hem produït una pluja de gotes que ens recorden la importància i la desigual redistribució de l‛aigua en tot el món.

Decoració del passadís

La paraula aigua en gairebé tots els idiomes dins d‛un cel de gotes ens recorden el projecte que aquest curs desplegarà l‛escola .

14

La nostra H 


Plany al mar 

Hem treballat el poema de Joan Manuel Serrat, que després d‛haver cantat al món el seu idíl∙lic Mediterrani, reconeix que l‛hem utilitzat com a claveguera.

El nostre fons marí representa aquests dos mars contraposats, el mar net i el mar contaminat.

PLANY AL MAR Bressol de vida Camins de somnis Pont de cultures Ha estat el mar. Mireu-lo fet una claveguera Mireu-lo anar i venir sense parar. Sembla mentida Que en el seu ventre Es fes la vida. Ai, qui ho diria, Sense rubor! Mireu-lo fet una claveguera Mireu-lo anar i venir sense parar. … Joan Manuel Serrat 

Podeu trobar una presentació a : http://www.xtec.net/ceip-orca/projecte ci.htm

15

La nostra H 

CICLE INICIAL CICLE INICIAL 

També hem parlat de “ sostenibilitat ”, d‛accions inadequades de l‛home que amb la seva actitud d‛inconsciència canvia l‛aspecte dels nostres paisatges.


El temps meteorològic 

CICLE INICIAL CICLE INICIAL 

Durant aquest curs, a la classe de primer hem anat treballant diàriament el temps meteorològic. Al primer trimestre, cada matí quan arribàvem a l‛escola, a través de les finestres observàvem el temps que feia a l‛exterior i el comentàvem entre tots. A continuació, l‛encarregat del temps el dibuixava en una graella mensual que es trobava penjada a l‛aula al racó del temps.

D‛aquesta manera, hem anat obtenint el temps que ha fet cada dia al poble de Juneda.

”Graella del temps del mes de Febrer”

Al segon trimestre, vàrem començar a fer gràfics de barres sobre el temps meteorològic que continuarem treballant aquest tercer trimestre. Tenint en compte el projecte de centre en el qual es treballa el medi ambient, concretament l‛aigua, la realització dels gràfics de barres ens permet saber quans dies al mes ha plogut, tot i que com hem pogut comprovar no han estat gaires, i així també saber el temps que més ha predominat cada mes.

“Gràfic de barres del temps del mes de Febrer”

16

La nostra H 


Què diu la premsa de l’aigua? 

CICLE INICIAL 

Ens hem proposat tenir opinió pròpia a partir de les notícies del món que ens envolta. Hem buscat notícies als diaris el cap de setmana i les hem comentades a classe els dilluns.

Cal que reduïm l‛ús d‛aigua per regar les plantes

Hem pogut veure que hi ha molta escassetat d‛aigua. I hem volgut mesurar l‛aigua que malgastem a la dutxa cada dia abans de deixar-la rajar damunt nostre. Això ens ha servit per adonarnos que no som prou conscients de l‛ús que fem de l‛aigua. Després, entre tots, també hem fet propostes per reduir-ne el consum.

Cóm serà el nostre planeta si no vigilem?

17

La nostra H 


Formatges a Palau 

CICLE INICIAL 

Com diríeu què hem trobat relació en la fabricació d'aquests formatges artesans i l'aigua? Doncs a veure si sou capaços de descobrir-ho.

5

1

2

3

4

1.- Aigua o líquid amb molta sal que s‛utilitza per conservar aliments. 2.-Líquid aquós que s‛obté després d‛elaborar porductes derivats de la llet. 3.- Substància que serveix per quallar la llet. 4.-Líquid blaquinós que produeixen les mamelles dels mamífers. 5.- Producte obtingut de la coagulació de la llet.

18

La nostra H 


CICLE INICIAL 

Formatges a Palau 

Solucions a l‛encreuat: 1. 2.  3.  4.  5. 

19

La nostra H 

SALMORRA XERIGOT  QUALL  LLET  MATÓ 


Estany d’Ivars i Vila­sana 

CICLE INICIAL 

En la visita a l‛Estany vam poder observar com s‛ha recuperat un estany que ja existia fa molts anys. La guia ens va explicar la flora i la fauna de l‛entorn.

A més vam poder observar des dels miradors les migracions de les aus amb binocles.

20

La nostra H 


La Casa Canal 

CICLE INICIAL 

Aquesta visita ens va sorprendre molt gratament a tots. Ens vam posar a la pell dels nostres avantpassats i hem comprès el sacrifici humà que representa una obra com aquesta. En els cartells il∙luminats hem pogut identificar representats el Canal d‛Urgell, un canal auxiliar paral∙lel i les quatre sèquies. Per Juneda passa la quarta sèquia.

21

La nostra H 


L’aigua i la música Són molts els compositors que s‛han inspirat en l‛aigua per mostrar-nos el seu talent. Un exemple n‛és Camille SAINT- SAËNS en la seva obra el Carnaval dels animals: l‛Aquàrium.

CICLE INICIAL CICLE INICIAL 

El Carnaval dels animals és una obra que l‛autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra. És un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d‛aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d‛alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l‛any 1886. No va permetre mai que s‛interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l‛any 1922.

El carnaval dels animals consta de 14 peces: 1. Introducció i marxa reial del lleó 2. Gallines i pollets 3. Hemions 4. Tortugues 5. Elefant 6. Cangurs 7. Aquari 8. personatges de llargues orelles 9. El cucut 1 0. Animals voladors 1 1 . Pianistas 1 2. Fòssils 1 3. El cigne 1 4. Final

Els alumnes de 1r nivell hem treballat l‛aquàrium: a través del musicograma hem seguit els moviments dels peixos a l‛aigua fixant-nos en les algues que ens marquen els signes de repetició, els salts de les meduses, les notes llargues de les petxines i els lliscants de les estrelles de mar.

22

La nostra H 


L’aigua i la música

CICLE INICIAL CICLE INICIAL 

A segon hem fet de compositors. Li hem canviat la lletra a la cançó Quan el pare no té pa i ens n‛hem inventat altres que parlen de l‛aigua i el seu estalvi. No us penseu pas que sigui fàcil !!! hem de fer coincidir els ritmes amb les lletres! Hem passat les partitures a l‛ordinador amb un programa que es diu Music Time i aquests en són els resultats. Us atreviu a cantar-les !

23

La nostra H 


Estudi del cicle de l’aigua 

CICLE MITJÀ 

Els alumnes de cicle mitjà han realitzat a l‛escola tot un seguit d‛activitats relacionades amb l‛estudi de l‛aigua: Aquest treball s‛ha fet en les àrees de coneixement del medi natural i en l‛àrea d‛ educació artística. A partir de materials reciclats els alumnes han confeccionat uns murals on queda reflectit el cicle de l‛aigua, i es veu com l‛aigua realitza un constant viatge d‛anada i de tornada entre el mar i la terra.

24

PRECIPITACIÓ

CONDENSACIÓ

PLUJA    NEU  CALAMARSA 

EVAPORACIÓ INFILTRACIÓ I ES­  COLAMENT

La nostra H 


Els eslògans de l’aigua 

CICLE MITJÀ 

A partir de la temàtica de l‛aigua els alumnes van fer una reflexió sobre l‛estalvi de l‛aigua i ho van plasmar en els següents cartells publicitaris.

25

La nostra H 


L’auca de l’aigua 

CICLE MITJÀ 

Aprofitant la festa de la castanyada, vam realitzar un treball intercicle on per grups van crear una auca a partir dels usos de l‛aigua. En aquest treball es pretén incrementar bones pràctiques i hàbits en el consum domèstic de l‛aigua.

Es tracta d‛oferir elements i criteris que ens ajudin a prendre decisions coherents i a ser responsables. Racionalitzar i estalviar són contribucions personals i col∙lectives que podem fer en la nostra vida quotidiana. Podeu veure la presentació a :http://www.xtec.cat/ceip­orca/projecte cm.htm

26

La nostra H 


CICLE MITJÀ 

L’auca de l’aigua

27

La nostra H 


CICLE MITJÀ 

L’aigua al món 

La disponibilitat dels recursos hídrics no és la mateixa en els diferents continents. Així mateix, l‛aigua pot generar interessos turístics. Els nens i nenes del cicle mitjà han investigat quins usos se‛n fa de l‛aigua en els diferents països i les repercussions que això té com la desertització, desglaç...

Els estats de l’aigua i experiments

28

La nostra H 


CICLE MITJÀ 

Els estats de l’aigua i experiments

29

La nostra H 


Recursos lingüístics 

CICLE MITJÀ 

Dins la competència lingüística hem treballat els rodolins, refranys, frases significatives sobre l‛aigua i hem elaborat diferents murals.

30

La nostra H 


CICLE MITJÀ 

L’aigua al segle XXI 

És una col∙lecció de pòsters que mostren, de manera atractiva i entenedora, alguns dels aspectes més rellevants sobre la situació de l'aigua en el món a través de la relació entre l'aigua i la salut, l'alimentació, els ecosistemes, les ciutats i la participació, entre d'altres. L‛aigua és un element estratègic en l‛agenda internacional i fruit d‛això ha adoptat un paper central en la política mundial. Però cal no oblidar que l‛aigua és la base de la vida i un bé escàs que cal gestionar racionalment per al bé de la humanitat i dels ecosistemes. Una gestió responsable de l‛aigua significa fer front als desafiaments planetaris en l‛àmbit social i ambiental, com la pobresa, la salut i els conflictes, entre altres.

31

La nostra H 


Mesures per estalviar aigua a casa 

CICLE MITJÀ 

A través de l‛observació directa a casa els alumnes s‛han adonat de les mesures que poden adoptar a les seves llars per tal d‛estalviar l‛aigua, i no malgastar-la. Per constatar aquesta informació recollida han elaborat un mural al passadís.

32

La nostra H 


CICLE MITJÀ 

Mesures per estalviar aigua a casa

33

La nostra H 


Recollida de dades 

CICLE MITJÀ CICLE MITJÀ 

Dins la competència matemàtica s‛han treballat els gràfics de barres. A través d‛aquest estudi mes rera mes van observant la temperatura, la pluja recollida, la fresca...

34

La nostra H 


L’aigua un bé escàs que cal compartir

CICLE MITJÀ 

Per altra banda, les sortides trimestrals d‛aquest curs les hem relacionat amb el projecte de l‛aigua: sortida al Museu Agbar i Igualada, on vam realitzar tallers sobre l‛aigua i un taller de bombolles de sabó.

Al segon trimestre vam fer una visita a Castelldefels a la casa d‛activitats ambientals “Cal Ganxo”. Finalment, al tercer trimestre realitzarem les colònies a la “Finca Tamarit” on farem un estudi sobre l‛aigua i el mar.

Durant el tercer trimestre està previst realitzar les activitats següents dins la setmana cultural: un dossier sobre l‛aigua, un pal de pluja, fer bombolles de sabó, una sortida al Cda Obagues on farem activitats sobre l‛aigua al nostre poble i un taller sobre experiments “som químics”.

35

La nostra H 


L’aigua un bé escàs que cal compartir 

CICLE MITJÀ CICLE MITJÀ 

ELS ALUMNES DEL CICLE MITJÀ SOM CONSCIENTS DE LA MANCA I DE LA IMPORTÀNCIA D‛ESTALVIAR- LA.

36

La nostra H 


CICLE MITJÀ CICLE MITJÀ 

L’aigua un bé escàs que cal compartir 

37

La nostra H 


L’aigua i la música  EXPERIMENTACIÓ AMB AIGUA

CICLE MITJÀ CICLE MITJÀ 

Prenent com a punt de partida la producció del so en els instruments: PICAR, BUFAR, FREGAR i, PINÇAR, volem experimentar amb l‛aigua com a protagonista , com poder fer sona amb ella. Per grups de treball hem fet hipòtesis sobre la seva sonoritat, completant la fitxa d‛observació . PICAR: MATERIALS QUE HAS USAT:2 globus  Un cossi amb aigua  Una palleta  QUÈ HAS FET?  He inflat un globus  i l’he lligat.  L’altre, l’he omplert amb aigua amb l’ajuda d’una palleta.  He picat amb el dit copets als  d’aire i després al d’aigua..  QUÈ HAS APRÈS?  Se sent millor al globus d’aigua que al d’aire, ressona més.  Les vibracions del so es transmeten millor a l’aigua, per això les  balenes es comuniquen amb altres que estan a quilòmetres de  distància. 

MATERIALS QUE HAS USAT:  ampolles de vidre transparents  aigua  QUÈ HAS FET?  He omplert les ampolles amb diferents quantitats d’aigua. He picat amb  una baquesta de triangle pel costat de cada ampolla.  QUÈ HAS APRÈS?  Cada ampolla fa un so diferent. Com més plena està d’aigua, quan  pico, fa un so més greu, com més buida, al picar fa el so més agut. 

38

La nostra H 


L’aigua i la música  BUFAR:   MATERIALS QUE HAS USAT:  Ampolles de vidre transparents  aigua  QUÈ HAS FET?  He omplert les ampolles amb diferents quantitats d’aigua. He  bufat pel broc. 

CICLE MITJÀ CICLE MITJÀ 

QUÈ HAS APRÈS?  Cada ampolla fa un so diferent. Com més plena està d’aigua, fa  un so més agut, com més buida, més greu. Podríem afinar­les i  fer una escala musical. 

: SAT U   S  HA UE gua  ua  Q   ’aig LS b ai l   A s I  din r  TER ossi am  lleta MA c enta ’aigua  s a e p m t   i e   a t, l pe r pall  FE T? b un i ex olt for   m , a S s   t t A r m È H e buf a ÈS?  rg, cu i buf o  QU H  APR s l la s. S t AS ri ta  son È H uc f er  sono U Q ts P r en dif e sa.  s vv e

FREGAR: MATERIALS QUE HAS USAT:  copes  aigua  QUÈ HAS FET?  He omplert les copes amb diferent quantitat d’aigua.  He fregat la vora.  QUÈ HAS APRÈS?  Cada copa fa un so diferent  Aquest instrument és molt antic. Fa uns 200 anys que es  va posar de moda i força música li van dedicar composi­  cions. S’anomena  HARMÒNICA DE VIDRE. 

39

La nostra H 


Museu Hidroelèctric de Capdella  TREBALL DE RECERCA

CICLE SUPERIOR 

El divendres 26 d‛octubre vam anar a visitar el Museu Hidroelèctric de Capdella, vam aprofitar el viatge, i com que el temps ens va acompanyar, vam poder veure el pantà de Sallente. Donat que era un viatge una mica llarg el vam fer entretingut i educatiu, així doncs vam preparar aquest treball de recerca amb el que van aprendre i es van antretenir. Per tal de resoldre les qüestions que els vam plantejar podien utilitzar llibres, atles, mapes, internet .... I el treball va estar així: 1.

Per començar, quants km farem? 1 32 km Quina carretera agafem de Balaguer a Tremp? C- 1 3 I quines de Pobla de Segur a Torre de Capdella? N- 260 i L- 503

2.

Durant el viatge passarem per diferents comarques, quines? Al costat de cada comarca heu de posar el nom d‛algun dels pobles pels que hem passat Garrigues (Juneda) Capacitat

Nivell actual

Nivell actual

Any construc-

hm3

hm3

% del total

ció

Camarasa

113

27

23, 89%

1 920

Terradets

23

22

95, 65%

1 935

205

77

37, 56%

1 91 6

6

3

50%

1 985

Pantà

Talarn o Sant Antoni Sallente

Riu Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa Flamisell

Pla d'Urgell (Mollerussa, Linyola) Noguera (Balaguer, Camarasa) Pallars Jussà (Tremp, la Pobla de Segur) 3.

També veurem diferents rius i pantans, haureu d‛omplir aquesta graella:

4.

Quin riu hem vist que no surt a la taula anterior? Segre

40

La nostra H 


Museu Hidroelèctric de Capdella 5.

Busca al mapa el nom de tres serres que trobarem en el nostre viatge? Serra de Mont- Roig,

Sierra Carbonera, Serra Montclús, Montsec

d'Ares, Sierra de Montsec Haureu de fer fotografies de la sortida, caldrà anar molt amb compte per saber què és cada cosa, doncs hi haureu de posar el nom. Cal que poseu entre 5 i 10 fotografies.

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

6.

Pantà de Camarasa 

Pantà Terradets 

Presa Talarn 

Pantà Sallente 

Riu Flamisell 

41

La nostra H 


CICLE SUPERIOR 

Museu Hidroelèctric de Capdella

Central hidroelèctrica 

Canonades forçades 

Museu hidroelèctric 

turbines

Capdella

42

La nostra H 


Museu Hidroelèctric de Capdella Exposeu breument les imformacions més importants que heu vist en els diferents panells del museu. · Capdella fou la primera gran central elèctrica de Catalunya. Es va construir en 27 mesos, del 1911 al 1914. ·

Emili Riu i Periquet ( Sort 1871—Madrid 1928 ) fou el gran impulsor del projecte de la central hidràulica de Capdella, constituí, amb empresaris franco-suïssos, la companyia Energia Eléctrica de Catalunya (EEC):

·

A la vall fosca hi ha 28 estanys, formen tres conques: estany Gento, estany Tort i Rus. La reserva hídrica és de 50.000.000 m3

·

3.000 homes treballant a pic i pala van construir 30 Km de la carretera de la Pobla de Segur a Capdella en tan sols 90 dies.

·

Es construí un funicular per anar del campament de la central de Capdella al capdamunt de la muntanya, hi ha 2 km de desnivell. El funicular va funcionar fins l‛any 1980. Des d‛allí fins l‛estany Gento es construí un carrilet de 5 km tirat per animals.

·

El 1900 la vall Fosca tenia 1.400 habitants. Els campaments que es van muntar per fer les obres van albergar fins 4.000 treballadors. Hi havia barracons de treballadors, amb 28 lliteres, cases de caps intermitjos, eren de fusta, prefabricats i residències dels directius.

·

La colònia obrera era autosuficient, hi havia comerços, escorxador, escola, cantina,, cinema, biblioteca i pistes de tennis

·

Les obres de construcció de la central tenien un pressupost de 8.115.000 pts. Es van intercomunicar 15 dels 28 estanys.

·

El juny de 1913 hi va haver una vaga, van aconseguir la reducció de la jornada laboral a 11 hores.

·

La central hidràulica reversible de Sallente és la primera de bombeig que s‛instal∙la a Catalunya. Amb 6 hores es buida d‛estany Gento i per bombejar l‛aigua necessita 8 hores.

·

A la vall Fosca hi ha dues centrals hidràuliques més del període històric: la de Molinos (1919) i la de la Plana de Mont-rós (1937). El 22% de la producció elèctrica de Catalunya surt de la vall Fosca.

43

La nostra H 

CICLE SUPERIOR 

7.


CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda  Els alumnes de 5è i 6è hem fet un estudi sobre l‛aigua, i el procés ha estat el següent: 1. Cada nen/ nena va pensar deu preguntes sobre l‛aigua. 2. Vam classificar les preguntes en tres àmbits diferents i cada curs es va encarregar de fer l‛estudi corresponent, buscant la informació a Internet o preguntant a les persones corresponents : a. L‛aigua potable 5è. b. Altres usos de l‛aigua 6è A. c. Les aigües residuals 6è B. 3. Una vegada haver buscat la informació hem redactat les respostes 4. Esperem ens disculpeu, si hi ha alguna dada o resposta que no és del tot correcta, és el que ens han dit o hem trobat en la informació. 1 . - Es pot beure l‛aigua de l‛aixeta? Sí, perquè l‛aigua en sortir de la planta potabilitzadora, reuneix unes característiques, organolèptiques, fisicoquímiques i microbiològiques, regulades per llei, que en permeten el consum públic i que garanteixen una aigua potable de qualitat.  2. - Quanta aigua es gasta? Es gasta un 1.000.000 de litres al dia aproximadament. 3. - Per a què serveixen els comptadors? Ela comptadors serveixen per sectoritzar el consum, establir ràtios comparatius i estalviar aigua. 4. - Creus que amb els comptadors no es gasta tanta aigua? Si. Perquè es pot controlar més l‛aigua que gastem i sabem si n‛hem de gastar menys o ja està bé. 5. - D‛on ve l‛aigua de Juneda? De la quarta sèquia del Canal d‛Urgell i del riu Femosa. 6. - Per a què s‛aprofita l‛aigua del canal? Per regar els camps, o sigui per l‛agricultura, per la ramaderia, per la indústria i per al consum domèstic. 7. - Quanta aigua del canal gastem en un any? En un any es gasta aproximadament 365.000.000 de litres.

44

La nostra H 


8. - Per què a Juneda es tant barata l‛aigua estant en una comarca com les Garrigues? Gràcies al canal d‛Urgell i perquè per la situació de la captació de l‛aigua al canal, no cal bombejar i això redueix el consum energètic. 9. - Quin és l‛origen dels Nou Salts Va estar per la diferència de nivell, és a dir van fer aquesta mena d‛escales perquè l‛aigua no caigués amb tant pendent. 1 0. - En quin any es va fer el canal d‛Urgell? L'enginyer director de les obres fou el senyor Domènec Cardenal Gandasegui, el qual les inicia en el mateix any de la concessió i les acabà l'any 1861, després de superar innumerables dificultats, en especial la de la cruïlla de la serra de Montclar mitjançant un túnel de 5.000 metres de llarg. 1 1 . - Per a què serveixen les fonts Antigament les fonts servien per abastir a la gent dels pobles d‛aigua per rentar, beure,.... I avui en dia serveixen per beure. 1 2. - Es podria reduir el consum d'aigua? Es podria reduir el consum d'aigua: Al Vàter Cal evitar l'ús del vàter, hi ha diferents dispositius que d‛estalvi per a la cisterna del vàter. Hi ha vàters nous amb un volum màxim de 6 litres i doble descàrrega. La dutxa És millor la dutxa que el bany perquè la banyera gasta fins a 300 litres i una dutxa 50 litres.

Els rentamans i altres aixetes de la llar Mentre ens ensabonem, ens rentem les dents, ens afaitem o ens eixuguem la cara o les mans, tanca l'aixeta sempre, l'aigua és imprescindible!!! La bugada Convé omplir bé la rentadora abans de fer una bugada, i seleccionar el programa adequat en funció del tipus de roba i el seu estat de brutícia. El rentaplats Convé omplir bé el rentaplats abans d'encendre'l; així podem estalviar més del 25% d'aigua.

45

La nostra H 

CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 


CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda  La neteja i la cura de la llar Abans de fregar, cal escombrar. Estalviarem aigua i no l'embrutarem tant. L'aigua de netejar la fruita i les verdures podem aprofitar-la per regar. El cotxe Si rentem el cotxe amb una esponja i una galleda (30-50 l) gastarem el 90% menys d'aigua que si ho fem amb una mànega a pressió. Què més podem fer per estalviar aigua? Per reduir el consum d'aigua potable es pot plantejar la utilització d'aigües amb una qualitat no apta per al consum però si per altres usos, com és el cas de la reutilització de l'aigua depurada, que es pot utilitzar per al reg, per a processos industrials i per garantir un cabal ecològic al tram final dels rius. Aprofitar les aigües pluvials La reutilització d'aigües pluvials en habitatges es basa a recollir les aigües pluvials dels terrats i guardar-les en una cisterna. Reutilitzar les aigües grises Les aigües grises són aquelles provinents de dutxes, rentadores o rentamans que, després d'un tractament de depuració, es poden reutilitzar per a les cisternes dels vàters. 1 3. - Les piscines llancen l'aigua o la tornen a depurar? Les tornen a depurar per no gastar tanta aigua. 1 4. - El canal està net o contaminat? El canal està contaminat, perquè la gent llença residus i els joves que van al pont hi tiren cerveses, ampolles de vidre, cigarretes i d‛altres residus. 1 5. - Creieu que Juneda hi haurà restriccions? Si no plou és possible que n‛hi hagi i si plou no. 1 6. - A casa vostra en què gasteu més aigua? En la dutxa o el dipòsit del WC . 1 7. - Normalment et dutxes o et banyes? Em dutxo. perquè quan et banyes gastes molta mes aigua fins a 300 litres, molta més aigua que la dutxa que són uns 50 litres. 1 8. - D'on prové l‛aigua dels Nou salts? Del canal d‛Urgell, que prové del riu Segre. 1 9. - Per on passa l‛aigua abans d‛arribar a casa nostra? El Canal d‛Urgell, la potabilitzadora, la xarxa de distribució de les tuberies, fins que arriba a les cases. 20. - Quanta aigua es gasta a Juneda en un mes? Aproximadament 30.000.000 litres.

46

La nostra H 


21 . - En quina estació de l‛any es gasta més aigua? A l‛estiu, perquè fa calor, suem molt i ens hem de dutxar més sovint i s‛ha d‛omplir les piscines i també és quan es reguen més els camps.

22. - Quin és el cabal del canal d‛Urgell? Per resolució de data 2 de setembre de 1991, el Ministeri d'Obres Públiques declarà constituïda a favor de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell la concessió d'aigua del riu Segre, reconeguda pels RD de 3 de novembre de 1852 i de 29 de setembre de 1928, amb uns cabals màxims a derivar de 33 m3/s pel Canal Principal d'Urgell i de 8 m3/s pel Canal Auxiliar, amb destinació al reg, proveïment de poblacions i usos industrials, d'acord amb les condicions que es fixen en l'esmentada resolució, d'entre les quals cal recordar les següents: El volum màxim utilitzat no pot superar els 9.000 m3/hectàrea i any. La Comunitat podrà utilitzar les aigües avenades, les que circulen per les lleres que travessen la zona regable i les subterrànies que es trobin dins d'aquesta. Els drets d'aquesta concessió es mantindran fins el dia 1 de gener de l'any 2061, d'acord amb allò que disposa la Llei d'aigües de 2 d'agost de 1985.

47

La nostra H 

CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 


Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 

CICLE SUPERIOR 

23. - Com fan passar l‛aigua pel canal? Es fa a través d‛una presa situada a Ponts sobre el riu Segre. La construcció i ubicació en el llit del riu Segre de la presa que havia de derivar l'aigua cap al canal d'Urgell, va anar precedida de detallats i llargs estudis.

Finalment es va decidir col.locar-la en el terme del Tossal (poble avui dia agregat a la vila de Ponts), on el riu fa uns meandres molt acusats, en el lloc conegut com la Llenguadera. En l'emplaçament d'aquesta presa es va tenir en compte, entre altres motius: - La naturalesa geològica del sòl on assentar-la - El lloc més adient on situar-la Les obres de la presa varen finalitzar l'any 1862. Tenia una llargada de 170 m. i una altura de 4,80 m. Estava fixada a terra ferma mitjançant 16 pilots de fusta, revestits de maçoneria. A l'octubre de 1907, una forta riuada del Segre perjudicà la presa i produí alguns desperfectes, com també va succeir el novembre de 1982. A més de la presa, en la finca propietat de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell hi ha la primera casa de comportes, construïda l'any 1908 i la moderna església dedicada a Sant Isidre Llaurador, alçada durant els anys 1949-1950. 24. - Quanta aigua es gasta a l‛estiu amb les piscines? Es gasta 400.000 litres durant la temporada. 25. - I durant l‛any al camp de futbol? Es gasta 200.000 litres. 26. - L‛aigua de les ampolles d‛on surt? Dels rius, de les capes freàtiques, de les fonts i dels manantials. 27. - Qui filtra l‛aigua del canal? L‛aigua del canal prové directament del riu Segre i no es depura abans d‛entrar al canal, s‛hauria de fer abans de tirar les aigües residuals al riu. 28. - On s‛emmagatzema l‛aigua? L‛aigua s‛emmagatzema als pantans, els que regulen el riu Segre, El pantà d‛Oliana que té una capcitat de 101 hm3 i el pantà de Rialb de 420 hm3 i a Juneda tenim també diversos pantans que regulen el reg de les diferents boqueres.

48

La nostra H 


29. - Quanta aigua es gasta en les granges, els camps i les fàbriques? En els camps es gasta entre un 70% i 80 % dels pantans, en les granges un 5% i en les fàbriques es gasta un 5 %. (La resta és per al consum humà). 30. - Per què la Femosa fa tanta mala olor? Perquè abans de que hi hagués la depuradora, la Femosa servia de claveguera o fins i tot de deixalleria, i d‛abocament de purins. I encara hi ha persones que la fan servir. 31 . - S‛aprofita l‛aigua del riu Femosa? Si, l‛aigua del riu Femosa s‛aprofita pel reg dels camps de conreu. 32. - Es gasta molta aigua en el reg? Si, perquè hi ha molta gent que encara fa servir un sistema de reg que inunda els camps i gasta més aigua que el sistema “gota a gota” o per aspersió. 33. - Quin és el curs del canal d‛Urgell? Com es va distribuint? El canal principal porta l‛aigua des del començament fins al final del canal. I en el seu recorregut distribueix aigua per quatre sèquies secundàries. 34. - Com és l‛aigua que reguen els camps, potable o no potable? No és potable, perquè no està tractada i porta microbis i residus. 35. - Quin és el consum dels pagesos en el reg? Es necessita més o menys 60.000 litres per regar 4.000 metres2 cada 15 o 20 dies 36. - Tots els cultius gasten la mateixa quantitat d‛aigua? No, depenent de si són d‛estiu o d‛hivern, etc... i també depèn de la necessitat dels arbres o de la planta, per exemple no gasta el mateix un camp d‛arròs que un camp d‛arbres fruiters.

49

La nostra H 

CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 


CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda  37. - Per a què s‛utilitza l‛aigua a part de beure? L‛aigua també s‛utilitza per: dutxar-se, regar, alimentar els animals i alimentarnos nosaltres, per cuinar, per la higiene, per fer electricitat, per omplir les piscines, per fer construccions, etc..... 38. - Què és el que contamina més l‛aigua? Els fertilitzants i pesticides emprats en l‛agricultura, els purins en excés són una font de contaminació del sòl i de l‛aigua i els detergents contenen fosfats que provoquen la contaminació de les aigües. 39. - Com sabem que l‛aigua està contaminada? Sabem que l‛aigua està contaminada, pel color que té i també es poden fer una petita anàlisi amb uns reactius fàcils d‛adquirir. 40. - Per què el pou del gel no té gel? Perquè abans si volies tenir gel conservat allà s‛aguantava i la gent el comprava quan el necessitava, ara amb els aparells elèctrics de les cases, (neveres, congeladors), no és necessari. 41 . - Què vol dir el 2 en la fórmula de l‛aigua, H2O? El 2 que per cada molècula d‛aigua hi ha dos àtoms d‛hidrogen i un d‛oxigen. 42. - L‛aigua de les clavegueres de Juneda, on van a parar? L‛aigua de Juneda va a parar a la depuradora de Torregrossa i la netegen, després es pot utilitzar per regar o va a parar al riu. 43. - Com podem reutilitzar l‛aigua que gastem? Podem reutilitzar l‛aigua que ens sobra si la fiquem en un dipòsit d‛aigua per poder utilitzar-la per regar i també podem utilitzar l‛aigua per fer moltes coses, per exemple: rentar els plats, la roba, etc...... 44. - Les granges contaminen l‛aigua? Si, perquè els purins o fems procedents del bestiar de les granges contaminen les aigües si s‛aboquen als rius o rierols si s‛utilitzen en excés per adobar la terra, llavors s‛infiltren i acaben contaminant les aigües residuals.

50

La nostra H 


45. - Què es pot fer per no contaminar l‛aigua? No deixar que les industries empren l‛aigua en la fabricació dels productes, obligar a la indústria a posar filtres a la sortida dels fums, fe que la indústria depuri les aigües abans de llençar-les als rius, substituir els adobs químics pels orgànics (d‛origen animal), no deixar que els pagesos adobin els camps, substituir els insecticides químics per altres tècniques més “naturals”, no abusar en d‛utilització d‛embalatges contaminants (plàstics, llaunes, etc.), substituir els productes de neteja en “aigua clara”, fer més ús de transport públic (autobús i tren) en lloc del privat, etc..... 46. Com es transforma l‛aigua en purins? L‛aigua que beuen els porcs, passa pels seus diferents òrgans de l‛aparell digestiu fins que arriba a l‛intestí gros, i surt expulsada a l‛exterior a través de l‛anus i juntament amb l‛orina es forma el purí. 47. - Què es fa amb els purins a Juneda?

51

La nostra H 

CICLE SUPERIOR 

Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 


Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda  També vam fer un estudi del consum de l‛aigua a les nostres cases i va resultar el següent: 

1.Rentar­se les dents amb l'aixeta oberta  2.Rentar­se les dents amb l'aixeta tancada  3.Rentar­se les mans amb l'aixeta oberta  4.Rentar­se les mans amb l'aixeta tancada  5.Afaitar­se amb l'aixeta oberta  6.Afaitar­se omplint el lavabo d'aigua  7.Dutxa  8.Banyera  9.Rentar els plats amb l'aixeta oberta  10.Rentar els plats omplint una pica per ensabonar i només  obrir l'aixeta per esbandir  11.Rentaplats  12.Rentar el cotxe amb un túnel de rentat  13.Rentar el cotxe amb galleda i esponja  14.Rentar el cotxe amb mànega  15.Dipòsit del WC  16.Rentadora  17.Obrir l'aixeta durant un minut  18.Aixeta que degota durant 24 h  19.Cuinar i beure ( 1 persona durant un dia)  20.Regar un jardí (1m 2 )  Total 

5,17 11,69  84,83  30,81  3,67  3,45  323,92  30,00  5,83  35,45  32,58  31,79  0,00  50,00  189,16  150,54  7,83  0,21  42,75  21,79  1061,48 

ACTIVITATS

52

La nostra H 

20.Regar un  jardí (1m2) 

18.Aixeta que degota  19.Cuinar i  beure ( 1 

17.Obrir l'aixeta 

16.Rentadora

15.Dipòsit del  WC 

14.Rentar el  cotxe amb 

13.Rentar el  cotxe amb 

12.Rentar el  cotxe amb un 

11.Rentaplats

10.Rentar els  plats omplint 

8.Banyera

9.Rentar els  plats amb 

7.Dutxa

6.Afaitar­se omplint el 

5.Afaitar­se amb l'aixeta 

4.Rentar­se les mans amb 

3.Rentar­se les mans amb 

2.Rentar­se les dents 

360 340  320  300  280  260  240  220  200  180  160  140  120  100  80  60  40  20  0 

1.Rentar­se les dents 

CONSUM SETMNAL D'AIGUA PER PERSONA 

Nº DE LITRES 

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

CONSUM SETMANAL D' AIGUA DOMÈSTICA  INDIVIDUAL 


Estudi de l’ús de l’aigua a Juneda 

· Ens van informar que es gastava uns 300 litres d‛aigua per persona i dia. Si fos Així en una setmana se‛n gastaria 2.100 litres i el promig que ens ha sortit és de 1.062 litres, per tant, segons aquesta dada el consum per persona i dia és de gairebé la meitat, 151 litres. · Per al consum de boca i cuina, només se‛n gasta uns 40 litres. · En canvi entre el WC i la dutxa 414 litres. · Entre la rentadora i el rentaplats 180 litres. · No es pot dir que l‛aigua potable es gasta per al consum humà, quan realment el consum humà només representa el 4 % del consum total de la setmana. Si realment hi hagués restriccions i manca d‛aigua s‛haurien de buscar altres alternatives, ja que pel WC, o regar els jardins no caldria utilitzar aigua potable.

RESUMINT, PENSEM QUE QUAN HI HA UNA MANCA D‛AIGUA, CALDRIA FER UN REPLANTEJAMENT SOBRE L‛ÚS QUE EN FEM, QUAN ES DIU QUE EN FA FALTA PER L‛ÚS DE BOCA S‛HAURIA DE FER UN BON ESTUDI ABANS DE QUALSEVOL ACCIÓ.

53

La nostra H 

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

Fet aquest estudi consum sobre el consum d‛aigua a les nostres llars, calculat sobre unes 30 famílies i amb 4 membres cada família, podríem treure‛n les conclusions següents:


The water cycle and don’t waste water  Els alumnes de 6è de primària a través de l‛àrea de llengua estrangera anglès, han fet una cerca d‛informació sobre el cicle de l‛aigua i els usos d‛aquesta a les llars.

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

A partir d‛aquest estudi han après tot el vocabulari tècnic i específic del cicle de l‛aigua en anglès i han ampliat el vocabulari referent a la casa .

DON‛T WASTE WATER AT HOME: (No malgastis aigua a casa)

54

La nostra H 


Kitchen (cuina): Don‛t run water continuosly. Use a partially filled sink. Wash full loads and use the shortest cycle (washing machine).

Laundry (safreig): Wash full loads and use the shortest cycle. Use environmentally friendly detergents.

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

The water cycle and don’t waste water 

Garden (jardí): Take care of your garden. Don‛t keep them in the sun. Make your own rain barril.

Bathroom (lavabo): Turn off the water while brushing your teeth or washing your hands. Have showers instead of baths. Install a low-flush toilet.

55

La nostra H 


The water cycle and don’t waste water 

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

Com a treball final per grups han confeccionat un mural a partir de materials reciclats, on queda reflectit el seu treball de coneixement del medi natural en anglès (“Science”).

56

La nostra H 


CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

The water cycle and don’t waste water 

57

La nostra H 


L’aigua i la música  VLTAVA (EL Moldau)

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

El Moldau és una obra musical que expressa el curs del riu: des del naixement fins a la desembocadura. Forma part del poema simfònic Má Vlast (La meva pàtria) del compositor Bedrich SEMETANA

SMETANA, que va estrenar aquesta meravellosa obra l‛any 1874, va néixer a Litimysl el 1824 i va morir a Praga l‛any 1884. Va ser un nen prodigi en un país de gran tradició musical. Als sis anys ja va aparèixer en públic com a pianista i als vuit ja composava. A SMETANA se‛l considera el símbol de la llibertat txeca. La seva obra, nacionalista i romàntica, evidencia la influència de les danses i cants folklòrics del seu país.

58

La nostra H 


L’aigua i la música 

El riu va seguint el seu curs i arriba a un poble on es troba un casament ben alegre, amb música de ball i, poc a poc es va fent de nit. Sota un cel fosc se sent una música suau, s‛acosten les nimfes.... el so de la lluna es reflecteix amb l‛arpa, és una música màgica. Tota aquesta bonica melodia, desapareix. Quan es va fent de dia, la música es transforma, apareixen les cascades i els ràpids de Sant Joan amb entrebancs i salts d‛aigua fent la sensació com si estes molt esverada, comença molt fluix i va creixent i creixent amb l‛ ajuda de la percussió i els instruments de vent de metall fins que torna al seu curs suau donant-nos la benvinguda a un gran i fabulós castell. L‛aigua es tranquil∙litza i passa pel mig d‛un poble i segueix fins confondre‛s amb un altre riu i,més endavant, cap a la desembocadura on mor. Si comparem el riu i la música ens adonarem que: riu - és aigua que va d‛un lloc a un altre - unes vegades porta molta aigua, altres no tanta - mai para, sempre corre aigua en la mateixa direcció - neix a les muntanyes, creix i es mor al mar

música - són sons que van d‛un lloc a un altre - hi ha més o menys sons - mai d‛atura - neix, creix i es mor quan s‛acaba.

La música és com els rius. SMETANA, que va estrenar aquesta meravellosa obra l‛any 1874, va néixer a Litimysl el 1824 i va morir a Praga l‛any 1884. Va ser un nen prodigi en un país de gran tradició musical. Als sis anys ja va aparèixer en públic com a pianista i als vuit ja composava. A SMETANA se‛l considera el símbol de la llibertat txeca. La seva obra, nacionalista i romàntica, evidencia la influència de les danses i cants folklòrics del seu país.

59

La nostra H 

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

El naixement és alegre perquè es van ajuntant petits torrents d‛aigua amb sons que pugen i baixen fets amb flauta i clarinet, fins a formar-ne un no massa gros, mentre els violins van fent “pizzicattos” (uns sons que imiten el soroll de les gotes d‛aigua) L‛aigua és tranquil∙la i suau. El riu va creixent i tot de sobte es senten uns sorolls molt forts: són els caçadors amb sons més greus fets per les trompes


L’aigua i la música  EL CINEMA I L‛AIGUA:

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

La base del treball d‛aquesta pel∙lícula és l‛arranjament del tema de la seva banda sonora ( http://es.youtube.com/watch?v=bkEvy­9yVyQ )  per interpretar-la amb les flautes.

“Singin‛ in the Rain“ ANY:1952 DURADA: 102 min. PAÍS: Estats Units DIRECTOR: Stanley Donen , Gene Kelly GUIÓ: Betty Comden & Adolph Green MÚSICA: Nacio Herb Brown (Lyrics: Arthur Freed) FOTOGRAFIA: Harold Rosson & John Alton ACTORS: Gene Kelly, Donald O‛Connor, Debbie Reynolds, Jean Hagen, Millard Mitchell, Cyd Charisse, Rita Moreno, Douglas Fowley

Singin‛in the rain és una pel∙lícula sobre el cinema, sobre la història del cinema, i no només perquè explica el pas del mut al sonor, sinó perquè ens fa constants referències a l‛artificiositat del cinema, al joc constant de la veritat i de la mentida que representa el relat cinematogràfic. El film ens mostra a més amb ironia un panorama del Hollywood de l‛època daurada, dels gèneres, de les estrelles, dels grans estudis.

60

La nostra H 


L’aigua i la música  L‛hàbil guió de la pel∙licula enllaça amb escenes molt divertides el pas del mut al sonor i introdueix números musicals plens d‛alegria de viure.

CICLE SUPERIOR CICLE SUPERIOR 

La imatge de S ing in‛ in th e r ain inoblidable és la de Gene Kelly, amb un impermeable groc, acrobàticament penjat d‛un fanal i jugant amb un paraigües, exaltar la felicitat produïda per l‛aparició d‛un nou amor.

L‛escena culmina en un èxtasi gloriós quan Kelly salta en els bassals de pluja, que cau a bots i barrals, esquitxant aigua en totes direccions. La seqüència, des del moment en què Kelly comença a ballar, fins que el policia el mira estranyat, és probablement l‛escena més joiosa mai filmada en un musical. Ës una escena que celebra la felicitat d‛un home que s‛acaba d‛enamorar, i l‛aigua de pluja és pel ballarí un mitjà tàctil que enalteix sorollosament la seva joia.

Anècdotes: Durant el rodatge d‛aquesta escena, en Gene kelly estava amb 40º de febre i no tenia prou forces per fer el soroll amb les sabates de claqué que desitjava el director, la solució va ser rodar l‛escena i simultàniament dues ballarines ballaven al costat de la càmera també a sobre d‛un toll d‛aigua. La pluja artificial que es veu en la famosa escena del ball, no és aigua, és una sol∙lució salina lleugerament barrejada amb llet per a que es pogués captar perfectament amb la càmera.

61

La nostra H 


Museu Agbar 

INTERCICLES INTERCICLES

Aquest curs, els alumnes de primària han fet una sortida al museu Agbar de Cornell‛à de Llobregat. Cada cicle ha fet un treball diferent dins del programa d‛activitats escolars per descobrir i conèixer l‛aigua i els seus valors associats., que oferta el museu. A continuació es detallen els treballs realitzats pels tres cicles.

La Jaila ens ha fet comprendre la necessitat de l‛aigua en la vida de molts animals. Hem vist com el sol i el vent produïen l‛evaporació de la seva pell. Hem après ha construir la nostra depuradora particular i sabem que, tot i que l‛aigua surt prou clara, no és una raó per pensar que ja és potable. Amb el cronòmetre ens hem adonat que no tots els animals neden amb la mateixa rapidesa, i això es degut a la constitució del seu cos. Dins del museu, uns mercurians ens han fet viatjar al pasta i descubrir l‛aigua dels aqüífers, Les grans màquines de vapor extreien l‛aigua amb la força que no és capaç de fer l‛home

També, per acabar hem dissenyat les nostres cases comprenent que les nostres accions influeixen en la conservació del planeta i la vida dels “terrícoles”. Un moment de repòs entre tanta activitat

62

La nostra H 


Museu Agbar 

INTERCICLES INTERCICLES

Al mes de novembre els alumnes de cicle mitjà aprofitant la setmana de la ciència vam visitar el Museu Agbar de les aigües a Cornellà. Allí vam dur a terme dos tallers: “A TOT VAPOR!!!”: Una forma invisible d‛aigua ens envolta, ocupa l‛aire i mou el món. Les locomotores de vapor són l‛exemple més conegut d‛aquesta tecnologia que va revolucionar la indústria i els transports i que encara avui s‛utilitza. Per això, un trajecte en tren de vapor pel jardí del museu és el punt de partida d‛un viatge fascinant per la història i les propietats de l‛aigua gasosa.

“PLANETA AIGUA”: Una substància estranya d‛un planeta desconegut és l‛objecte de la nostra investigació. Què és? La nostra recerca científica ens permetrà treure‛n l‛entrellat. Tenim una mostra de la “substància X” a la nostra disposició per investigar-la, organitzats en grups: primer la vam congelar per saber què passava amb el seu volum, després vam comprovar si canviava d‛estat, en vam comparar la densitat, i vam provar de dissoldre-hi substàncies i al final ens vam endur una sorpresa!!! La “substància X” era: AIGUA!!!!

63

La nostra H 


INTERCICLES INTERCICLES

Museu Agbar 

Els alumnes de 5è i 6è van fer els següents tallers: LES FORMES DE L‛AIGUA EL RRELEU I EL PAISATGE. L‛aigua esculpeix el relleu i modela el paisatge. Ens van fer pensar en les formes de les muntanyes o en la sorra de les platges...La relació amb l‛aigua hi és present. Una maqueta de grans dimensions reproduïa els principals accidents geogràfics d‛un curs fluvial. Cada un d‛aquest accidents ens va suggerir un experiment que modelitzava els processos que s‛esdevenen en la natura.

INVISIBLE EL MISTERI DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES El Museu és un lloc privilegiat per descobrir la importància de les reserves subterrànies d‛aigua per l‛abastament de l‛àrea metropolitana de Barcelona. Varem fer un recorregut per la Central, en part real i en part imaginari, on ens presentava un exemple únic d‛extracció d‛aigües del subsòl. La maqueta de la Central de Cornellà va estar el punt d‛arribada d‛una descoberta fascinant de l‛entorn natural i tècnic de la instal∙lació. Mitjançant una estratègia inductiva, varem anant coneixent els pous i l‛aqüífer, les antigues màquines, la importància del vapor, el transport de l‛aigua i els diferents usos que se‛n fa.

64

La nostra H 


Visita del meteoròleg 

INTERCICLES

Projecte ““ Aigua Aigua ”  §  § Aquest curs desenvolupant les activitats del  projecte de centre, hem cregut oportú  que  projecte de centre, hem cregut oport ú que  visiti l’  escola un meteoròleg i com que en  visiti l ’escola un meteoròleg i com que en  tenim un  a la terra, avui aprofitarem els  seus coneixements. 

§ Nadal i Segura é  és fill  s fill  § En Toni  En Toni Nadal i Segura  de Cervera i allí  es va formar. de Cervera i all í es va formar. 

§ ria, el CEIP  § A la seva escola de primà  A la seva escola de prim ària, el CEIP  Mossè  n Josep Arqué  és ,  ja recorden el  s ,  ja recorden el  Moss èn Josep Arqu  seu interè  s per la Geografia, de fet  seu inter ès per la Geografia, de fet  diuen que de ben petit no entenia com  l’  home del temps podia anunciar  l ’home del temps podia anunciar  l’  anticicló  ó i a  i a l  l’  ’obrir  obrir els finestrals de casa  els finestrals de casa  l ’anticicl  descobrir que ens visitava la boira 

§ “El temps amb nom i cognom  El temps amb nom i cognom”  ” ja ens diu:  ja ens diu:  § Al seu blog  Al seu blog “  ““ El temps é  s un dels meus entreteniments des de ben  El temps és un dels meus entreteniments des de ben 

petit. Estar bocabadat darrera dels vidres veient com plou,  com llampega, com la boira no es mou ... i sobretot com  neva, era per mi millor que una joguina. Amb el pas dels  anys, t’  adones que gaudeixes fent coses que a la majoria  anys, t ’adones que gaudeixes fent coses que a la majoria  estranyarien: col•  leccionar els mapes isob  els mapes isobà  àrics del diari,  rics del diari,  estranyarien: col •leccionar  anotant aconteixements  rellevants en una llibreta, jugar a  anotant aconteixements rellevants en una llibreta, jugar a  endevinar quina temperatura hi ha al carrer amb les  sensacions ... esperar la sortida de l’  home del temps a la  sensacions ... esperar la sortida de l ’home del temps a la  tele. Aleshores no hi havia  internet, ni sabia el que era un  , ni sabia el que era un  tele . Aleshores no hi havia internet  solc retrògrad, ni havia vist mai un fibló  , i amb prou feines  solc retrògrad, ni havia vist mai un fibl ó, i amb prou feines  coneixia res de la climatologia del meu paí  s”  ”.  .  coneixia res de la climatologia del meu pa ís 

§ § ““ Comences els estudis universitaris amb aquell somni en 

ment de poder treballar d’  allò que t’  ’agrada, i per una  agrada, i per una  ment de poder treballar d ’allò que t  vegada, i sense tractar­  se d’  ’una pel  una pel•  •l  lí  ícula  cula, el somni es fa  , el somni es fa  vegada, i sense tractar ­se d  realitat. El somni no é  s sortir per la tele  tele. El somni  . El somni é  és poder  s poder  realitat. El somni no és sortir per la  guanyar­  te la vida tractant aspectes relacionats amb el  guanyar ­te la vida tractant aspectes relacionats amb el  temps atmosfè  ric”  ”.  .  temps atmosf èric  “Entre  l’  ’inici  inici de l  de l’  ’afici  afició  ó, i la culminaci  , i la culminació  ó a  a l  l’  ’assolir  assolir la  la  “ Entre l  professió  , van passar molts anys d’  ’aprenentatges de tota  aprenentatges de tota  professi ó, van passar molts anys d  mena ... des dels mé  s ortodoxos a la Universitat fins a les  mena ... des dels m és ortodoxos a la Universitat fins a les  prà  ctiques de camp amb termòmetres de paret per fer  pr àctiques de camp amb termòmetres de paret per fer  bonic. En aquests anys em vaig adonar de la diversitat  climà  tica del meu paí  ís, i de la immensa sort que havia  s, i de la immensa sort que havia  clim àtica del meu pa  tingut d’  haver nascut a Catalunya”  ”.  .  tingut d ’haver nascut a Catalunya 

65

La nostra H 


Visita del meteoròleg  Per què  Per qu è  tenim el millor clima del  mó  n?  m ón? 

INTERCICLES INTERCICLES

Les nostres preguntes 

Per què  dius que el centre de Bracknell  Bracknell é  és la  s la  Per qu è dius que el centre de  cuina europea de la meteorologia? 

Què en penses de la cuina  Qu è en penses de la cuina  meteorològica catalana?  § I dels seus cuiners?  § I dels seus cuiners? 

Quants mapes consulteu per poder  explicar el temps? 

Creus que podem dir que estem en  l’  inici d  d’  ’un canvi clim  un canvi climà  àtic?  tic?  l ’inici 

L’ efecte hivernacle, é  és bo o dolent?  s bo o dolent?  L ’efecte hivernacle, 

Altres preguntes  §  ’on  on creus que  creus que treurem  treurem l  l’  ’aigua?  aigua?  § Si no plou d  Si no plou d’  §  passaria si els pantans es quedessin sense  § Què  Qu è passaria si els pantans es quedessin sense  ni una gota d’  aigua.  ni una gota d ’aigua.  §  no plou?  § Per què  Per qu è no plou?  §  s que no hi ha aigua a Catalunya?  § Com é  Com és que no hi ha aigua a Catalunya?  §  § A les desembocadures del rius a Catalunya, per  què  quan hi plou s’  ’inunda tot?  inunda tot?  qu è quan hi plou s  §  quasi mai neva a Juneda i al mateix  § Per què  Per qu è quasi mai neva a Juneda i al mateix  temps fa tant fred?  §  l’  ’aigua de pluja  aigua de pluja é  és tan freda?  s tan freda?  § Per què  Per qu è l 

66

La nostra H 


INTERCICLES

Visita del meteoròleg

67

La nostra H 


68

La nostra H

la nostra H  

revista educativa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you