redactats en català, i, fins i tot, es continua denominant a l’Ajuntament de Terrassa, en alguns casos, com el “Comú” de la vila de Terrassa. A partir de 1790 aproximadament la documentació començarà a aparèixer en castellà. Durant el segle XVIII els canvis proposats pel Decret de Nova Planta es van anar incorporant, però lentament. Així, els “regidors” apareixen documentats per primera vegada el 1718, però en canvi la figura medieval del clavari encara continuava existint l’any 1736. El responsable últim de l’Ajuntament continuarà sent el batlle durant tot el segle XVIII i no serà fins el 1828 en què es documenta el primer “alcalde major”. L’any 1800 es produeix un altre fet decisiu. A partir de la Real Mandatoria del Consell de Castella, del 7 d’agost d’aquest any, es va permetre als veïns de la part forana, l’antiga Universitat forana, de disposar d’un batlle independent i, per tant, de constituir un municipi independent de Terrassa. Durant tot el segle XIX i fins el 1904, l’Ajuntament de Terrassa només va haver d’assumir el govern i administració del nucli urbà de Terrassa i del seu perímetre més immediat. L’any 1830 s’annexionà l’antic terme jurisdiccional de la Quadra de Vallparadís, que havia existit des d’època medieval com a possessió de la família Terrassa, de la Cartoixa de Vallparadís, del convent del Carmel i de la família dels Sentmenat successivament. La Terrassa de final del segle XVIII i començament del segle XIX viu un moment crucial. La progressiva industrialització de la producció de teixits de qualitat anirà guanyant terreny a qualsevol altra activitat productiva, fins al punt d’esdevenir el motor econòmic de la ciutat durant pràcticament els dos segles següents. Els “patricis” d’aquesta primera industrialització començaran a ocupar càrrecs rellevants a la
corporació local i a anar constituint una burgesia influent. Aquesta creixent hegemonia burgesa anirà consolidant entre 1808 i 1900 un liberalisme d’ordre canviant, adés més revolucionari, com durant el trienni 1820-1823, adés més caciquista, com a partir del sexenni 1868-1874. Després del període 1814-1829, en què l’absolutisme es féu sentir a tot l’Estat Espanyol, s’enceta un breu període de tres anys importants per la vila de Terrassa. Així, el 25 d’octubre de 1820 s’obté el Partit Judicial de Terrassa, dins del qual s’inclouria el poble de Sant Pere, per exemple. L’administració de justícia s’impartiria a la vila de Terrassa, recuperant les antigues atribucions dels batlles d’origen medieval, però ara sota domini estatal. De tota manera, el període es caracteritzarà per aixecaments reialistes el 1822 i per robatoris i segrestos per part de guerrillers proclius al rei. La vila acabarà essent fortificada amb diner burgès. La revolta de totes maneres fou més contra l’opció burgesa que no pas a favor d’una monarquia redemptora. La fi del trienni liberal no significà un període precisament calmat. L’opció burgesa i l’opció monàrquica continuaren en clar desacord. La revolta dels “malcontents”, el 1827, d’orientació reialista, mostra que malgrat la fi del liberalisme revolucionari, les opcions alternatives no gaudien de gaire suport. A més a més, l’Ajuntament de Terrassa fomentà el desconcert en desplaçar-se els seus representants a Tarragona, el mateix 1827, a jurar fidelitat al rei Ferran VII. La primera Guerra Carlina tampoc no va deixar de banda Terrassa. Els seus entorns van ser escenari d’operacions bèl·liques i la vila reforçà les seves defenses de manera freqüent. Especialment rellevant fou l’increment de la Milícia Nacional de Terrassa entre els anys 1835 i 16