Gràcies als documents que es conserven als arxius
A la part nord-est de l’església de Sant Joan hi ha el
corresponents, podem acotar amb més precisió aquesta
cementiri. Arran de camí, davant la porta del cementiri, s’hi
cronologia. Al testament de Langobard (canonge de la seu
troben algunes restes de paret del que havia estat la casa
de Barcelona) de l’any 1020 consta que aquest va fer
del comú. En aquest edific i ja desaparegut, trobem els inicis
construir l’església de Sant Joan. És per aquest motiu que,
del govern municipal, en forma de l’anomenada universitat,
tot i sense una data concreta, podem establir que la
col·lectiu d’habitants amb certa representació i privilegis que
construcció s’hauria fet entre l’any 1013 (any en què els
es reunien en consell en aquell indret. La casa del comú,
comtes de Barcelona declaren Langobard patrocinador del
segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a
futur monestir de Sant Llorenç del Munt) i el 1020. Sí que
causa del seu estat ruïnós, va ser derruïda i reutilitzats els
existeix, per altra part, un document de l’any 1124 on ja es
seus materials per a la nova església construïda al centre del
parla de parròquia. A partir d’aquest moment, Sant Joan
poble.
serà la parròquia de Matadepera fins que el 1881 el rector marxarà a la nova església construïda al centre del poble, després d’un llarg conflicte entre els dos centres religiosos. L’ermita de Sant Joan està composta d’una planta rectangular amb una sola nau, a la qual es va annexar un altar al lateral de migdia. A continuació de l’altar trobem el campanar de planta quadrada, construït el segle XVI. El portal d’accés, segons Mn. Sallent (1897), ha sofert diversos canvis d’ubicació. Actualment es tracta d’una porta d’accés amb una llinda plana de pedra, decorada amb l’escut parroquial i una data, 1599. Fotografia: Xavier Font, 2003
39