LA DARRERA EXECUCIÓ PÚBLICA A CUBELLES. EL 16 DE MARÇ DE 1836 En plena Primera Guerra Carlina es va produir una execució, segurament d’un militar carlí de nom Julià Vidal i Juliver. Els fets eren relatats d’aquesta manera als arxius de defuncions de l’Arxiu Parroquial de Cubelles: “El 16 de març de 1836, a Sant Maria de Cubelles afusellaren a les 10,30 de dit dia al matí, després d’haver-se confessat i rebuts els SS Sagraments de l’Altar a les vuit del matí, Julià Vidal i Juliver, natural de Bellvei”.
Amb la marxa de mossèn Quer, arribà a la Parròquia de Santa Maria l’exclaustrat Isidre Vidal, pels volts de febrer de 1836. Els exclaustrats eren religiosos que havien estat expulsats de monestirs i ordes pels processos liberals de desamortització i per la crema de llocs sants, pel que molts d’ells simpatitzaven amb la causa carlina. Potser per aquestes simpaties carlines, mossèn Jaume Roig, sembla que malalt al llit a Vilanova, proposà de seguida que fos rellevat del seu càrrec de prevere de Cubelles i esmentà el nom de mossèn Miquel Rafecas per a substituir-lo, en carta escrita el 27 d’abril de 1836. Aquí tornà a recordar els perills que es patien sota l’amenaça carlina: “qui (Miquel Rafecas), després d’haver-li manifestat els perills que hi ha en residir i donar l’espiritual aliment en l’esmentada Parròquia de Cubelles, i tot el que havia d’esmentar-li i ensenyar-li sobre aquest particular, m’ha respost que afrontaria tots els perills, i residiria gustosíssim en l’esmentada parròquia de Cubelles en qualitat de vicari “ix. Segons el rectorologi de mossèn Joan Avinyó, mossèn Miquel Rafecas no arribà a ser rector de Cubelles. Així doncs, mossèn Isidre Vidal va ser substituït per mossèn Antoni Carbonell el mes de juny de 1836, restant a l’església de Cubelles fins el maig de 1838. La presència de mossèn Vidal portà fins i tot a qüestionar la legalitat dels seus batejos, que van ser posteriorment confirmats amb testimonis dels veïns cubellencs. L’estructura militar isabelina s’organitzà en Juntes d’Armament i Defensa, creant-se rondes a cada corregiment que actuaven a diferents demarcacions. A Vilanova es creà una ronda comandada per Josep Maria Vallès, militar que havia participat a la Guerra del Francès i a les batalles del Trienni Liberalx. Al mes d’octubre de 1836, el cap carlí mossèn Benet Tristany va entrar al barri de la Marina de Vilanova, on saquejaren les cases i fugiren pel foc d’un vaixell de guerra ancorat a la rada de Vilanova. Segons els historiadors vilanovins, els carlins partiren en direcció a Cubelles, incendiant l’Horta del Soler i repartint-se el botí al Molí de Vent, encara que no hi ha evidències del seu pas per la vila. Durant aquest 1836, la guerra va veure l’ascensió de Ramon Cabrera com a cap de les tropes carlines al Maestrat, on ajuntà un exèrcit de prop de 20.000 homes, però alhora va consolidar-se la guerra de guerrilles al nord i centre del país. La cruesa de la guerra Els anys següents van representar la continuïtat en les accions bèl·liques, amb algunes victòries importants dels carlins i l’intent de formar i constituir estructures d’estat a les zones controlades pels revoltats. Imatge de Ramon Cabrera. El 21 de gener de 1837 va tenir lloc l’acció armada més important de tota la guerra a Cubelles. Va ser la topada entre les tropes governamentals i les carlines al voltant de la quadra de Vilaseca, a la part nordoest del terme municipal cubellenc. Per part carlina desconeixem el nombre de baixes, mentre que per la part liberal hi hagué aquell dia onze morts que foren Vicenç Llobet, Rafel Bertran, Antoni Soler, Josep Milà, Josep Camps, Josep Olivella, Josep Bultó, Joaquim Bibatré, Joan Baptista Soler, Domingo Montaner i Joaquim