Issuu on Google+

La Setmana de Pregària per la Unitat Cristiana culmina enguany a Badalona El Centre Ecumènic de Catalunya que, entre altres activitats, promou la setmana universal de pregària pels cristians que se celebra cada any als voltants de la festa de la Conversió de Sant Pau, ha triat enguany Badalona com a ciutat destacada. La pregària es realitzarà a

l’Església Adventista (c/ Carme, 17-19) el proper dijous 23 de gener a les 19 h.

El delegat d’Ecumenisme a Badalona, Joan El gener passat es va publicar el llibre de Bofill, recorda que un acte com aquest “era memòries del caputxí Joan Botam, que ha dedicat impensable a la ciutat fa deu o dotze anys”. la seva vida primer a lluitar contra el franquisme i Aquest moviment va ser impulsat a Badalona després a favor de l'ecumenisme per uns fidels de Santa Maria, concretament per membres de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, que a partir d’una nota dels frares servites en què demanaven “no solament pregar per la unitat, sinó actuar”, van començar a fer la pregària amb els adventistes i van incorporar dos anys més tard els evangelistes baptistes. “El valor d’aquest acte és que els cristians de Badalona, siguem catòlics o d’una altra Església, siguem capaços de saludar-nos, de conèixer-nos i fins i tot de col•laborar, com ja es concreta entre Adra i Càritas o en la recollida d’aliments al temple evangelista del C/ Sagunt que es destinen a la parròquia de Sant Francesc d’Assís”, indica Bofill. “És important que els catòlics de Badalona assistim a aquesta pregària i donem testimoni”. A la pregària es trien salms, lectures, cants i pregàries apropiades. També es faciliten moments per a la meditació i per a la pregària espontània. La pregària culmina amb un parenostre i la benedicció de tots els pastors. El Centre Ecumènic de Catalunya, fundat l'any 1984, té el seus orígens en els primers assaigs de relacions de reflexió i pregària entre cristians iniciats l'any 1954. És impulsat pel caputxí Joan Botam i Casals (Les Borges Blanques, Lleida, 1926) que posteriorment va fundar la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 per promoure el diàleg entre religions aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. També va ser president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i un dels promotors del Primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya. El Centre Ecumènic de Catalunya compta amb uns 500 afiliats: anglicans, catòlics romans, protestants i ortodoxos de diverses denominacions. .

Gener 2014 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com


Entrevista a Fr. José Manuel Rodríguez, prior de la Cartoixa de Montalegre

“El mèrit no és dels monjos, sinó dels pares que eduquen els fills en la fe, enmig d’un món indiferent a la religió” He nascut a Astúries l’any 1929 i porto 63 anys com a religiós cartoixà. Primer ingresso a la Cartoixa de Miraflores (Burgos) el 1950. El 1965 vaig a aixecar la Cartuxa d’Scala Coeli (Èvora, Portugal). El 1986 vaig a la Cartoixa de Porta Coeli (València) i finalment, el 2013, a la Cartoixa de Montalegre de Tiana, on visc i de la qual sóc el prior. L’any 2015 aquest convent farà els sis segles d’existència i estem fent-hi alguna intervenció per conservar-lo. A les butxaques porto una clau i un crucifix, no porto diners ni documentació.

Què li va moure a prendre la decisió d’entrar a l’Orde de la Cartoixa?

A casa érem de tradició catòlica i hi havia hagut algun sacerdot. A través de la mare he mamat la fe: va ser la catequista principal, em va ensenyar a pregar i va inspirar la meva vocació. Vaig estudiar intern a una escola de l’arquebisbat d’Oviedo i allà teníem un professor que coneixia molt bé tots els ordes religiosos i en particular el cartoixà. A mi sempre m’havia atret la vida religiosa i la llavor del professor va caure en bona terra: volia consagrar-me a Déu i que aquesta entrega fos completa a través de l’ingrés en un orde contemplatiu. Quan amb 20 anys anuncio a la família que em volia fer cartoixà, va estranyar molt, pensaven que s’haurien d’acomiadar per sempre de mi, i que no tornaria a casa.

Fr. José Manuel Rodríguez deambula pel claustre de la cartoixa

Quin és el sentit de la comunitat, de la vida enclaustrada i la missió?

Quelcom distintiu del monjo cartoixà és que no parla als homes de Déu, sinó a Déu dels homes, per mitjà de la pregària, exposant les necessitats humanes, demanant perdó pels pecats. A l’orde cartoixà a banda dels tres vots de pobresa, obediència i castedat, hi ha el vot d’estabilitat, és a dir, el de permanèixer en el monestir on ingressem. La nostra missió ens parla de generositat i de permanent acció de gràcies. La vocació se’ns ha donat gratuïtament i no la tenim per al nostre profit. Als estatuts diem “Nosaltres, separats de tots, estem lligats a tots i en nom de tots preguem a Déu”. Les virtuts que cultivem són l’obediència, la humilitat i la senzillesa.

Com us organitzeu els dotze cartoixans?

Pot semblar que els dies se’ns haurien de fer interminables i avorrits, però el cert és que se’ns en va el temps. Els estatuts són molt detallats: d’entrada maitines i laudes. A primeres hores del matí preguem prima. Després tenim uns moments d’oració fins la Santa Missa. Fins la sisena fem exercicis espirituals. Des de la sisena fins el dinar ens ocupem en alguna feina: hem de distreure la ment per disposar-la per als moments de vida i oració més intensa. Per aquest motiu, totes les cel•les disposen d’un hort o un petit taller. Tenim una hora de recreació o convivència les tardes dels diumenges. Els dilluns fem un passeig fora de la clausura i canviem impressions. Això ens va molt bé ja que l’home solitari té el perill de poder creure només les seves idees i que això no estigui molt d’acord amb l’interès general.


Aquesta convivència és molt interessant i ens ajuda davant els dubtes espirituals. L’alimentació és suficient i té la seva part d’ascesis i penitència. Cada monjo menja a la cel•la. El procurador i el prior ens ocupem de la manutenció del monestir, intervenim en el dia a dia, mantenim la relació amb l’exterior i estem presents en tots els actes de la comunitat.

Quines figures de cartoixans us inspiren?

Els cartoixans vivim i morim anònimament. Ens enterren amb la mateixa creu nua, sense nom i sense data. Però si haig de triar, el meu model és sant Bru de Colònia. Amb la seva vida va demostrar que va tenir una fe molt gran, quan estant retirat a un monestir el papa el crida a Roma perquè fos el seu conseller: no va dubtar i hi va anar. Algunes persones es pensen que molts cartoixans han ingressat de grans, per conversions extraordinàries o penediments per la seva vida, no va ser el cas de Sant Bru. A la Cartoixa no es ve fugint, sinó buscant Déu.

Com és la relació amb les religioses cartoixanes? Als capítols generals estan separats els monjos de les monges. Però al final del capítol dels monjos, hi assisteixen les monges superiores, per veure quines són les instruccions i nomenaments fets.

A la cartoixa cerqueu i busqueu Déu. El trobeu?

Viure la soledat, el silenci, els dejunis... Tot això ens porta a buscar Déu. La mateixa soledat ens porta a trobar El claustre de la Cartoixa de Montalegre i dalt Déu més l'antic seminari de la Conreria. ràpidament i a posseir-lo més que pel fet de viure com a completament. Així monjos, en soledat i silenci, aconseguirem la perfecta pregant Déu no ens creiem caritat. que estem tocant el cel. Un Quan el 2008 vaig fer les pare catòlic que educa els bodes d’or de la primera fills en la fe, que pateix el dia missa, vaig demanar un retir. a dia, enmig d’un món Les responsabilitats, entre les indiferent a la religió, aquest quals fundar una cartoixa, sí que té problemes i té un desgasten molt. Vaig venir a gran mèrit. La fe és la torxa Montalegre. Aquest claustre que t’il•lumina la vida en un sempre m’ha cridat, per la món que s’ha complicat i es soledat i el silenci. En el complica a sí mateix. claustre sents la inclinació i la Com pregueu? vocació t’omple per complet. A una persona de fora li I ara en l’elecció dels vuit resulta difícil entendre el que priors, em van demanar el fem. I paradoxalment, quan servei de venir a Montalegre més temps portes a l’orde vaig acceptar. tens un major desig de Hi ha el perill que al viure lliurar-te a Déu. La soledat és en un convent es visqui la la pedra de toc de la nostra fe com dins un vida. Al principi costa, perquè laboratori? no és una soledat d’una El monjo de qui menys es estona o uns dies, sinó que preocupa es de sí mateix. és per tota la vida. A la cel•la Déu m’ha concedit el màxim o ets de Déu o a on t’agafes, que em podia donar, la si l’únic que tens són les vocació màxima, que em parets? És en la soledat on et permet estimar Déu i el separes d’allò que no proïsme. Tot i que no veiem interessa i on trobes Déu. televisió i no mirem gaire els Allò que podria ser un diaris, sé que el món té unes obstacle, càrrega o necessitats i Déu sap les penitència, és l’essencial a la necessitats del món. Cartoixa. Als meus companys els dic


Càritas habilita un centre materno-infantil als locals de la parròquia Mare de Déu de Montserrat Un nou centre maternoinfantil de Càritas facilita un espai acollidor amb l’objectiu de potenciar la relació afectiva entre mares i fills. Vuit mares i els seus deu fills assisteixen al nou centre que és obert des de les 10 del matí fins les 13 h i on es treballa la incorporació de diferents hàbits: el bany, l’esmorzar, el massatge i el tacte i habilitats educatives amb l’infant. Fins al moment, el centre ubicat a uns locals especialment habilitats de la parròquia Mare de Déu de Montserrat, l’assisteixen Elisabet Flores i M. José

Millán. Properament s’incorporarà una psicòloga, es comptarà amb l’assessorament de professionals del CAP i el personal voluntari començarà a participar. Les mares que venen al centre són solteres o Elisabet Flores i M. José Millán, les joves que estan soles dues educadores de Càritas. amb els fills, estan en “Tot i que mirem d’adequarsituació econòmica precària i són derivades per nos a cada mare i situació, assistents o treballadors l’objectiu principal que ens socials. L’acompanyament es marquem és que puguin fa durant un any i se’ls agafar més autonomia i faciliten recursos com autoestima, que vegin que bolquers o esmorzars no estan soles”, indica infantils i també orientació i l’Elisabet Flores. promoció laboral.

Darrers dies per contestar l’enquesta sobre el Poble de Déu El proper diumenge 12 de gener és el darrer dia per contestar l’enquesta sobre el butlletí Poble de Déu. Es

tracta d’una breu enquesta que es pot contestar a través d’aquest enllaç a Internet.

ENQUESTA

Agenda destacada · 23 de gener, a les 19 h, a l'Església Adventista, pregària per la unitat dels cristians. · 23 de gener, a la parròquia del Sant Crist de Canyet, reunió de capellans de l'Arxiprestat. · 18 de gener, a les 19 h, a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, trobada arxiprestal de tots i totes les catequistes i celebració. · 28 de gener, a les 12 h, a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, reunió preparatòria de la celebració dels 50 anys d'aquesta i tres parròquies més: Mare de Déu del Roser (Lloreda), Sant Pau (Sistrells) i Sant Francesc d'Assís (Bufalà). · 2 de febrer, a les 18 h, als locals de la parròquia M.D. de Montserrat, xerrada "50 anys de fe", amb diferents ponents que explicaran l'experiència de fe en comunitat. Es complementarà la sessió amb una projecció audiovisual i un pica-pica. · 16 de febrer, a les 11 h, a la parròquia de Sant Josep, trobada de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona, amb motiu del dia del malalt. Missa i posteriorment refrigeri als locals parroquials.


Poble de Déu gener 2014