Page 1

Accions per prendre consciència de l’acollida als refugiats

Construint un arxiprestat més hospitalari

Ben aviat les esglésies de Sant Josep, Santa Maria, Santa Clara, Sant Crist de Canyet, Mare de Déu de la Salut, Sant Francesc i els Carmelites, exhibiran una pancarta amb una crida evangèlica ferma “Era estranger i em vau acollir”. Aquesta acció que va proposar la Plataforma Stop Mare Mortum al Consell Arxiprestal ha estat assumida per la majoria de les comunitats. Des de l’Arxiprestat també s’ha vist oportú subratllar la necessitat de l’acollida com una obra de misericòrdia en la xerrada d’Advent Una quarantena de persones van assistir a la xerrada que “De l’hostilitat a l’hospitalitat” que va fer-se el va fer Josep M. Jubany el passat 30 de novembre en passat 30 de novembre, a l’església de la Mare nom de la Plataforma d’entitats cristianes amb els de Déu de Montserrat. “No digueu mai ‘Aquest immigrants. no és el meu problema’ o ‘primer els de casa’”, va dir Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de l’arquebisbat, “podem fer moltes coses —va continuar—. En primer lloc, acollir el problema, meditar-lo i, al parlar, fer-ho amb coneixement de causa”. En la xerrada es va posar de manifest que la història humana és una “història de migracions” i el contrasentit que en un món globalitzat, en què els productes i els capitals circulen lliurement, “només posem fronteres a les persones”, va adduir Jubany. En aquesta mirada del fet migratori, es va posar de relleu que les 65,3 milions de persones refugiades són la conseqüència d’un món en guerra i profundament desigual on s’avantposen els grans interessos comercials, com la venda d’armes. Jubany va demostrar com la majoria de les migracions són sud-sud i que és una part molt petita la que fa el trànsit sud-nord. “Res hi ha més perillós que un somni, res més poderós que una esperança”. Aquesta sentència del bisbe de Tánger, Santiago Agrelo, va servir a Jubany per buscar darrera les xifres la persona: “Més enllà de saludar, feu-vos amic d’un immigrant, que us expliqui la seva història i començareu a enderrocar la barrera del prejudici”, va proposar. La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants ha denunciat repetides vegades com algunes forces polítiques i ideològiques “estan veient en el xovinisme una font de vots”, com s’estan conculcant els drets humans i d’asil i l’externalització de l’acollida a països com Turquia a canvi de diners. Jubany va sustentar l’argumentació en que l’hospitalitat bíblica és font d’inspiració: “El Déu de la Bíblia no és imparcial, pren partir pels forasters, les vídues, els orfes i els empobrits”, va sostenir. Recordem que diverses ONG’s i entitats han creat la campanya “Casa nostra, casa vostra” i que podeu consultar al web casanostracasavostra.cat on podreu signar el manifest i estar al corrent de les accions que es proposen. També a Twitter: @volemacollir. Desembre 2016
 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana
 A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com


Entrevista al president del Amics del Pessebre de Badalona, Josep Lluís Garcia Surrallés

“El pessebrisme el prenem com un acte religiós i una tradició catalana” Sóc nascut a Badalona, el 1946. Feia pessebres amb el pare —un gran paisatgista— i vaig començar a aficionarme amb un veí, en Martí Perramon. Als Maristes també feien un pessebre i a l’hora del pati em quedava a veure com ho feien. De jove, vaig fer un pessebre dins una bóta. A un sastre del C/ Tamarit de Barcelona li va agradar molt. I com que no volia diners, em va regalar un vestit i una càmera Nikon. L’afició a la fotografia va fer que decidís deixar la feina de comptable i dedicar-m’hi professionalment. Sobretot m’he mogut en el món del bàsquet, conec des de petits a en Margall, Ricky Rubio, Pau Gasol... Els Amics del Pessebre porteu més de 50 anys de recorregut. Com esteu de forces? És una tradició que passa de pares a fills? La majoria tenim de 70 anys en amunt. De forces estem bé, però minvats, ja que només tenim dos joves a l’Associació. A mi i a dues persones més dels Amics, la Rosa M. Bruguera i en Joan Giró, ens ho han transmès els pares, però no necessàriament ha de ser així. I només hi ha una dona, dels tretze que som, però a d’altres Associacions, com pot ser a Castellar, abunden més. “És com crear petits mons”, heu dit. Per què feu pessebres?

A la persona que li agraden les miniatures i copiar les coses de la natura, això també els agrada. I més si fas algun lloc reconeixedor, com enguany tenim Can Butinyà, la Plaça del Rei o Tossa de Mar: t’omple de satisfacció que el reconeguin. El pessebrisme el prenem com un acte r e l i g i ó s i u n a t ra d i c i ó catalana. Als Amics tenim una persona que no creu, en canvi, és expert en fer esglésies. Per a mi, és explicar el missatge de Jesús. Quines són les figures que han marcat camí a la ciutat? En el meu cas, m’ha marcat l’estil de Martí Perramon, que era molt bo en el paisatge i fent coses espectaculars i dinàmiques, i el de Joan Comas, que era més manetes i un gran miniaturista. He intentat, s a l va n t l e s d i s t à n c i e s , prendre el millor de l’estil de tots dos. Com s’innova en una activitat tan tradicional? Està tot inventat? Estic obert a totes les innovacions i tendències. Als Amics, tenim en B a r t o m e u M a j o ra l q u e innova cada any. [Aquí intervé en Bartomeu]. La idea del pessebrisme com

l’hem entès últimament s’està morint. Només viurà si som capaços d’adaptar-lo a les noves formes d’expressió. Els artesans treballeu amb molt de temps. Quan us hi poseu i quina inversió us comporta? Dedico dos dies a la setmana durant tot l’any i el darrer mes hi poso més intensitat. D’aquesta manera vas fent i sense adonar-te’n tens el diorama acabat. Abans començàvem al setembre i anaves més de bòlit. Pel que fa a les despeses, l’Ajuntament ens dóna una subvenció molt petita, però no ens queixem ja que ens deixen El Refugi. No podem cobrar entrada, però sí venem butlletes per rifar un pessebre. Malgrat això, amb la crisi fa dos anys que no cobrim les despeses. Per això enguany hem decidit buscar patrocinadors i l’èxit ens ha sorprès. Vam aconseguir 24 patrocinadors en una setmana i mitja que aporten 100 € per diorama.


Què destacaríeu de la 18a mostra que està a punt d’inaugurar-se? Fins l’any passat la dedicàvem a pessebristes que havien desaparegut. Ara hem canviat i la dediquem als vius, enguany a la mainada. Per això hi ha un pessebre amb figures que són ‘fofuchas’, un de ‘clicks' i un altre de ferro forjat. També dediquem tres diorames a Sant Jeroni de la Murtra, amb motiu del 6è centenari. Trobareu racons típics de Badalona: Can Butinyà, la plaça de la Constitució del Dalt la Vila, l’estació de tren. Els diorames requereixen tècnica en dibuix, pintura, paisatgística, perspectiva, construcció, modelatge

de figures. Com s’adquireix aquesta destresa? La fotografia m’ha ajudat en la composició i la perspectiva. Tenim persones que són aparelladors, mecànics de precisió... Tot ajuda. Ara bé, més que un art, això és artesania. Pel que fa a les figures no les fem nosaltres, però tenim un patrimoni molt gran —en bona part cedit per en Comas. Tenim obra de figuristes molt bons Amadeu, Castells, Carratalà, Muns d’un valor incalculable. Enguany en Jordi Muñoz ha fet unes figures especials per a l’estació de la Renfe. Cal dir que treballem molt col·legiadament, tots hi tenim molt a veure amb cada

diorama, ens ajudem molt entre nosaltres. Què passa amb els diorames un cop es recull la Mostra? Si algú el vol, l’hi regalem. Però es difícil que un pessebre de 3x3 m te’l puguis posar a casa. Alguns ajuntaments se’ls han quedat: tenim pessebres a Vic, Montblanc o Ripoll. Altres se’ls queden institucions o es reserven per actes com la biennal del pessebrisme o l’exposició que es fa pel centenari dels Pastorets d’en Folch i Torres. Ara bé la gran majoria els trenquem, no tenim espai per conservar-los. Més info.

S’engega el procés per elaborar el Pla pastoral diocesà

Misericòrdia i participació Tot un any jubilar dedicat a la misericòrdia ha fet pòsit a l’Església. Encara que oficialment el papa Francesc va cloure l’Any de la Misericòrdia el passat 20 de novembre, la voluntat és sostenir i aprofundir les obres de misericòrdia que s’estan practicant. D’aquí que el mateix Francesc hagi publicat la Carta Apostòlica ‘Misericordia et misera’. Prenent aquest fil, l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella, i el bisbe auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull, han demanat la màxima participació de les parròquies i les comunitats de la diòcesi en l’elaboració del nou Pla pastoral diocesà.

La idea és dedicar tot aquest curs a reflexionar sobre el que la diòcesi està vivint i a discernir quins hauran de ser els eixos i criteris que haurà de posar en pràctica l’Església d i o c e s a n a e n e l fu t u r immediat. Es tracta d’un procés participatiu i obert —adreçat “fins i tot als no creients que vulguin”, va dir Omella en l'acte de clausura de l'Any de la Misericòrdia. Per tant, no hi ha cap Pla pastoral predissenyat sinó que serà fruit d’aquest treball col·laboratiu. A tal fi, poden servir com a punt de partida tant l’esmentada Carta Apostòlica com l’exhortació E va n g e l i ï g a u d i u m . E l jesuïta Josep M. Rambla

també va aportar una sèrie de pautes a la xerrada que va realitzar el passat 18 d’octubre als consells presbiteral, pastoral diocesà i episcopal de la diòcesi. Podeu consultar-la a l’enllaç. En aquest sentit i per mirar de traslladar la feina que convé fer primer en les parròquies, el secretari del Consell Arxiprestal, Toni Antoja, s’ha ofert a explicar als consells parroquials que ho sol·licitin quina serà la tasca preparatòria del Pla pastoral diocesà. Les propostes “operatives i concretes” poden fer-se directament al secretari del Consell o bé enviar-se a l’Arquebisbat.


Exposició dedicada al cardenal a l’església de Santa Maria

Albareda, un far en temps de desconcert A mida que s’aprofundeix en el pensament vessat pel cardenal Albareda, s’engrandeix aquesta figura que en vida va passar discreta i humil, com el monjo benedictí que va ser. El mateix cardenal Martínez Sistach va admetre desconèixer alguns dels aspectes d’Albareda que el seu renebot, Anton Torrents

Mestre-Albareda, va perfilar en la conferència “El cardenal Albareda, ambaixador de Catalunya al món”. En efecte, el passat 29 de novembre es van organitzar una sèrie d’actes a l’església de Santa Maria, previs a la inauguració de la mostra “El cardenal Albareda, un català universal”. A l’exposició estan reflectides les

diverses facetes d’Albareda com a monjo, historiador i arxiver de Montserrat, abat titular del monestir de Ripoll, prefecte pontifici de la Biblioteca Apostòlica Vaticana i un dels pares del Concili Vaticà II. Horari exposició: de dilluns a dijous matins de 10.30 a 13 h i tardes de 17.30 a 19 h.

Agenda · 3 de desembre, recés d’Advent de la parròquia de Sant Josep, a Tiana a càrrec del P. Oriol Oliveres, des de les 10 h fins al dinar. · Del 4 de desembre al 6 de gener. Pessebre tradicional a la plaça de la Vila i 18a Mostra de pessebres a El Refugi. Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 20.30 h. Dissabtes i festius, de 12 a 14 h i de 17 a 20.30 h. Inauguració, el 13 de desembre. · 4 de desembre, concert de Nadal a càrrec de la coral La Badalonense, a les 12 h a Sant Jeroni de la Murtra. Entrada lliure. · 10 i 17 de desembre, adoració amb l’Exposició del Santíssim, a la capella del Santíssim de Sant Josep, des de la missa de les 11 h fins la missa del vespre. · 11 de desembre, concert a càrrec de la coral La Badalonense, a les 12.45 h a l’església de Sant Francesc d’Assís. · 12 de desembre, presentació Agenda llatinoamericana a Can Pepus, amb Jordi Planas. · 16 de desembre, vetlla de l’esperança, a les 19.30 a l’església de Santa Maria. Organitza: Congregació dels Dolors. Més info. · 16 de desembre, sopar de la fam amb testimonis sobre la situació dels refugiats, a les 21 h, als locals parroquials de Sant Josep. · 17 de desembre, representació del Nadal a càrrec de l’esplai Bon Vent, a les 18.30 a l’església del Sant Crist de Canyet. · 17 de desembre, cicle de Cantates solidàries de Bach, de l’Oratori de Nadal, amb el Cor Aurica. A les 18.30 h a la Cripta de l’església de Sant Josep. Més info. · 18 de desembre, concert de Nadales a càrrec de la coral “Art i Cultura de Canyet”, després de l’eucaristia a l’església del Sant Crist de Canyet. · 18 de desembre, pessebre vivent a càrrec del MIJAC, a les 17.30 h i les 18.30 h a l’església de Sant Francesc d’Assís. · 18 de desembre, concert de Nadal, per Can Banús, a les 17.30 h a l'església de S. Josep. · 18 de desembre, distribució de la Llum de Betlem, a l’església de Santa Maria, després de la missa de les 19 h, a càrrec dels escoltes de l’AE Jaume Ortiz. Prèviament, a les 18 h, el grup de Catequesi portarà a terme un Taller d’Advent. · 18 de desembre, pregària de Taizé, a les 20 h al Monestir de la Divina Providència. · 21 de desembre, concert de Nadal per la Coral Betúlia, a les 20.45 h a la Cripta de l’església de Sant Josep. A benefici de la campanya per als refugiats. · 22 de desembre, visita comentada de la façana del Naixement i nadales a la basílica de la Sagrada Família, a les 18 h. Recomanat per a infants que fan la catequesi i famílies. · 24 de desembre, maitines a les 23.45 h amb el Cant de la Sibil·la, abans de la missa del Gall (12 h), a l’església de S. Josep. Després, la Torronada preparada per l'Aspirantat. · 8 de gener, missa dedicada les parelles que han celebrat les noces d’Or i d’Argent o s’han casat durant el 2016, a les 11 h a l’església de Sant Josep. Inscripcions al despatx parroquial, telèfon o mail: santjosepbadalona@gmail.com.

Poble de Déu desembre 2016  

Construint un arxiprestat més hospitalari; Entrevista al president del Amics del Pessebre de Badalona, Josep Lluís Garcia Surrallés; S’engeg...