Page 28

tan densa. Quan la perceps ja no pots deixar de veure-la i el murmuri t’envolta totalment. Als projectes Esporgats #1 (2012) i Esporgats #2 (2014) les protagonistes eren dues biblioteques i, concretament, el mecanisme complex que tenen aquestes institucions per regular la seva col·lecció de llibres a disposició del públic. Què has descobert arran de la investigació sobre el protocol de “l’esporgament”? Estava interessada en el coneixement que havia desaparegut al llarg de la història i em va semblar interessant aquest mecanisme. M’agradava la idea que existís una biblioteca absent formada per tots els esporgats de les biblioteques de la ciutat. Els llibres que formen una biblioteca són un possible retrat d’una societat, com ho és també allò que aquesta societat descarta. M’ha sorprès saber de la problemàtica que suscita parlar d’aquests mecanismes perquè ja se sap que les biblioteques esporguen, no? Tothom esporga: les institucions, cada persona a casa seva... els carrers van plens de llibres que la gent hi deixa amb la seguretat que algú els agafarà. El projecte Esporgats no és una crítica a aquests mètodes. No estic en contra del fet que s’esporgui, simplement es fa i en parlo. A Esporgats #3, projecte nou que presentes en aquesta exposició, quin sentit té posar en circulació pública i gratuïta el fons de catàlegs

cicle expositiu Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible /4  

Antònia del Rio. 'ESPORGATS' 01.07 - 14.09.2014 planta baixa Esporgats és un recorregut entre dos projectes d’Antònia del Río que compartei...

Advertisement