__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1


DADES SOCIOLÒGIQUES DE L’INSTITUT 805 són els alumnes matriculats aquest curs a l’institut, dels quals, 480 són xiques i 325 xics. Un predomini femení que, com es veu a la primera gràfica, es manifesta a tots els nivells, especialment als nivells superiors – mostra de que les xiques estudien mésALUMNAT PER SEXE I CURS , excepte en els cicles de grau mitjà, on els dos sexes estan equilibrats. 80

60 38,6

40

69,4

66,4

61,4

57,8

55,7 44,3

59,6

57,1 42,9

42,2

Aquests alumnes pertanyen, en més de la meitat dels casos, i com es veu a la segona gràfica, a famílies de dos fills. Unes famílies que, ara, són menudes ja que, entre les de fill únic i de dos fills representen més de dos terços del

50 50 40,4

33,6

30,6

20

ta l To

S FG C

M C

FG

tx Ba

SO 4t E

SO 3r E

ES O 2n

1r E

SO

0

FILLS PER FAMÍLIA Dones

Homes Més de 3 6%

total

3 17%

NIVELL D'ESTUDIS DELS PARES

MARE PARE

mensuals més comú és el de entre 1.200 i 1.800 €, molt paregut al de qui es troben entre 600 i 1.200, de manera que entre 600 i 1.800 € d’ingressos estan el 64 % de les famílies. Això es correspon amb unes professions dels pares en les què les predominants són les englobades com a “altres” on figuren els treballs industrials.

2 54% El nivell d’estudi majoritari dels pares, com es veu, és el de primària, sent, en general més alt els dels homes que el de les dones El nivell d’ingressos familiars

Se ns ee st ud . Pr im ar Se is cu nd ar D is ip lo m at Ll ur ic a en cia tu ra N S/ NC

500 400 300 200 100 0

1 23%

NS/NC >600 <2400 7% 5% 10%

INGRESSOS

600-1200 30%

1800-2400 14%

1200-1800 34%


En concret, el 17,9 dels pares i 17,5 % de les mares treballa per compte propi i el 47,3 dels pares i el 38,4 % de les mares treballa per compte aliè. La resta no conteste. el 47,3 dels pares i el 38,4 %de les mares treballa per compte aliè

PROFESSIÓ DELS PARES (%) Mare

Pare

Mare

C NS /N

riu Es c

lig il

Pa rla

Pa rl a

En tè n

en tè n

Pare Mare

No

Alumne

xifres que, encara que modestes, representen un avanç respecte de la situació d’anys arrere.

CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ (%) 80 60 40 20 0

Pare

NS/NC

Pro. València

El valencià l’entenent vora el 80 % dels pares i mares, i ja el saben llegir quasi entre el 35 i el 40 % d’aquests. Unes

Estranger

60 50 40 30 20 10 0

Altra provinc.

PROCEDÈNCIA (en %)

Comarca

sent els immigrants estrangers, al voltant del 10 %. A destacar la gran diferència d’alumnes nascuts a la comarca respecte dels pares que no són d’ella. Mostra del caràcter de zona receptora d’immigració de l’Horta Nord.

NS/NC

Altres

Aturat

Domèstic

Jubilat

Liberal

Empresari

Ensenyança

En quant a la procedència, la majoria prové de la comarca i de la província de València, Sector primari Admin i serveis

40 35 30 25 20 15 10 5 0

Les principals preocupacions dels pares són les drogues, la violència i la falta de respecte, en uns percentatges molt superiors a les altres. Finalment, el que més es valora de l’Institut és la seua qualitat, seguit de la disciplina, així com la seua proximitat al domicili

PREOCUPACIONS DELS PARES

COSES VALORADES DE L'IES

Atur

Sexualitat

Accidents

Fal. Respecte

Violència

35 30 25 20 15 10 5 0 Drogues

Altres

Gratuïtat

Centre públic

Proximitat

Disciplina

Qualitat

700 600 500 400 300 200 100 0


ALUMNAT ESTRANGER A L’INSTITUT Vora el 10 % de l’alumnat del centre és d’origen estranger. A la primera gràfica es pot veure la seua procedència i distribució per nivells. Com es pot apreciar, el grup més nombrós, amb diferència, és el d’equatorians i, en general, el dels sud-americans.

30 20 10 0

Equad Roman Colòm Argent Marro Bolívia or ia bia ina c

Brasil

Bulgàr ia

Bòsnia Polòni Ucrain i França Mèxic Rússia a a Herceg

1 1

2 C. MITJÀ 1 C. MITJÀ

Itàlia

1

2 C. SUP 1 C. SUP

Xina

3

1

1

1 1

2 BAT 1

1 BAT 4 ESO

4

3 ESO

13

2 ESO

9

1 ESO

3

2

1

1

4

1

2

2

1

1

3

1

1

1

2 3

1

1

1

1

1

1

1 1

2

1

A la segona gràfica podem veure com els immigrants es concentren bàsicament a l’ESO, disminuint considerablement al quart curs d’aquest nivell i cursant molt pocs d’ells estudis postobligatoris.

25 20 15 10 5 2 C. SUP

1 C. SUP

2 BAT

1 BAT

4 ESO

3 ESO

2 ESO

1 ESO

0


RECICLAR…. UN RESIDU ESPECIAL: L'OLI Hi ha un producte d'ús quotidià, l'oli de cuinar, que una vegada gastat per a fregir i altres guisats, no sol reciclar-se, si bé és un residu urbà més, i altament contaminant. Actualment, l'oli que sobra a les cuines procedent de les fregitel·les pot reciclar-se ja que en quasi totes les ciutats es pot dipositar en punts nets o portar-lo fins als vehicles ambulants que s'encarreguen de la seua recollida. Només si açò no fóra possible, caldria guardar-lo en pots o botelles de plàstic per a acabar dipositantlos en el fem quan estiguen plens. No mai llançar-lo al desaigüe o a l'inodor. L'ideal és la retirada selectiva de l'oli inservible per a la cuina, amb la qual cosa s'aconsegueix una doble finalitat: reduir la contaminació que genera i transformar-lo en altres productes, entre ells el biodièsel, un combustible ecològic i sostenible. RECICLANT OLI DE FREGIR L'oli de fregir que ja no serveix a les llars és molt contaminant. Les estimacions realitzades sobre la generació d'aquest residu apunten que s'arriben a produir volums pròxims als 4 litres per persona i any. Segons alguns estudis, un litre només d'aquest oli pot contaminar, si acaba en els albellons, uns 1.000 litres d'aigua. Dos de cada tres litres de l'oli de fregir es tiren als desaigües i contaminen les aigües residuals. No sols causen un dany

directe i un problema per a la depuració d'aigües, sinó que augmenten el consum d'aigua potable. Posteriorment, aquest greix crea una pel·lícula sobre rius i estanys que obstaculitza el filtrat de l'oxigen i pot comprometre la vida d'alguns sers vius. No sols l'oli vegetal utilitzat es pot reciclar. Pot fer-se el mateix amb el sagí. Tant un com l'altre han de colarse abans de guardar-los. Així mateix, és convenient no mesclar aigua en el mateix recipient. A l'hora d'abocar l'oli al recipient en què es transportarà al punt net és recomanable fer-lo quan estiga fred, per a evitar que el plàstic es fonga. Una vegada acumulats litres i litres de restes d'oli en els punts nets, la seua major utilitat és la fabricació de biodièsel. Altres de les opcions de reutilització de l'oli usat són: l'assaonat de pells, l'elaboració de pinsos per a animals mesclant-lo amb altres productes i enllandant-lo posteriorment i, finalment, la seua utilització per a la fabricació de sabons i detergents, procés en què ens anem a centrar nosaltres.


FABRICACIÓ DE SABÓ Una forma de reciclar l'oli usat en comptes de tirar-lo és utilitzant-lo per a fabricar sabó. Es tracta d'un sabó clàssic (sabó de castella) que es pot usar com a sabó de tocador o per a llavar les taques rebels de la roba (les de greix o oli i les de fruita).

Abans de començar cal recordar la necessitat procedir amb molt atenció i amb la supervisió d'un adult. Es va a utilitzar sosa càustica o hidròxid de sodi (NaOH). La sosa càustica és molt corrosiva i si es produeix el contacte amb la roba o amb la pell cal llavar immediatament amb aigua abundant perquè no es produïsquen cremades.

Procediment: Aboca l'aigua al recipient de vidre, afegeix la sosa càustica i remou amb la vareta fins a la seua dissolució. Aboca lentament l'oli amb un doll fi i a poc a poc mentre vas agitant amb la vareta. Continua removent la mescla, sempre en la mateixa direcció perquè el sabó no es talle. (No cal que agites ràpid, sí que ho faces de forma constant). Tin paciència, ja que el sabó tarda a formar-se a partir de l'oli, atés que es tracta d'una reacció lenta. Hauràs de remoure entre mitja hora i tres quarts d'hora. La pasta espessa que hi ha format és sabó. S'ha produït per la reacció de l'oli amb l'hidròxid de sodi. La reacció es denomina de saponificació: Oli + NaOH ® sabó + aigua De vegades ocorre que per molt que remoguem, la mescla està sempre líquida, el sabó s'ha “tallat”. Si això ocorre, has de calfar la mescla al Bany Maria. Removent de nou apareixerà a la fi el sabó. SI vols donar-li un aroma, has d'afegir ara l'oli essencial, i remoure fins a homogeneïtzar bé la mescla.

Necessites: Un recipient de vidre 25 g de sosa càustica o hidròxid de sodi, NaOH (Es ven en drogueries) • 100 mil·lilitres d'oli usat i filtrat perquè no continga impureses (es pot usar una tela fina) • 100 mil·lilitres d'aigua • Una vareta de fusta per a agitar. • Motles de plàstic. Si es vol sabó amb un aroma en concret, s'ha d'afegir a la mescla algun tipus d'oli essencial, (romer, lavanda, roses,...) • •

Trasllada la pasta de sabó als motles. Al cap de dues o tres dies ja es pot desemmotlar i tallar. Finalment, deixa'l assecar durant uns deu dies i... ja pots utilitzar-lo.


RECICLAT DE PAPER Objectius: -Estalvi de recursos naturals -Estalvi d'energia de producció -Millor conservació dels boscos -Reciclatge dels periòdics que diàriament arriben al centre Material:

-9 fulls dobles de paper de periòdic (100 gr.) - 2 o 3 litres d'aigua -2 cullerades de cola -Colorants (pintures el pajarito) per a donar textura i tonalitat Procediment: -Mescla tots els components en una cubeta i tritura amb una batedora. -Fabrica un tamís de la grandària d'un foli amb un marc de fusta i una tela de mosquitera -Afegeix amb un got la pasta de paper -Cobreix amb una tela de feltre i pressiona per a eliminar l'aigua -Separa del tamís -Doblega la tela perquè la pasta de paper quede entre la tela -Passa el corró -Posa la pasta sobre paper assecant i espera a què s'asseque NO OBLIDES: •

No compres articles d'usar i tirar

Evita els embolcalls inútils

No mescles fems: separa paper i cartó per a ser reciclats i reutilitzats

No malgastes paper. Utilitza les dues planes del foli

Recorda que el paper blanc no és tan net. El procés de blanqueig és molt contaminant.

Reutilitza el paper gastat per a altres usos (per a escriure notes en brut)


L’IES DE MASSAMAGRELL EN LA PREMSA

Levante. 30 abril 2008

Levante 16 abril 2008


NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Abril

Febrer

Gener

Desem bre

No vemb re

Octubre

Setem bre

ALTRES

PROFESSORS

CICLES SUP

CICLE MIT

2BAT

1BAT

4 ESO

3 ESO

2ESO

1 ESO

Durant aquest curs, s’ha continuat la tasca d’ordenació, catalogació i fitxatge dels llibres de la nostra biblioteca, la qual, a més, s’ha convertit en una de les instal·lacions més utilitzades del centre, tal i com demostren les següents xifres i estadístiques. En total, des de principis de curs fins el 30 d’abril, han segut 3.292 els usuaris de la biblioteca. El curs passat, a 31 de maig, els usuaris havien segut 2.344. Igualment, els llibres prestats, fins a finals d’abril, eren 115, mentre que el curs passat, a finals de maig, n’eren 104. També s’ha incrementat la mitjana d’alumnes per dia, que el curs passat va ser de 18,7, i aquest ha segut de 24,6. Però, sens dubte, el que més èxit ha tingut de la biblioteca són els LLIBRES PRESTATS ordinadors, a lliure disposició dels diferents usuaris que, aquest curs, han 52 60 50 utilitzat, connectant-se a internet, segons 31 40 els registres (encara que en algunes 30 20 10 7 6 5 5 ocasions i per distintes causes, no s’han 10 0 0 0 0 registrat alguns usuaris) més de 800 persones, mentre que el curs passat van ser un poc més de 400. Tot açò significa, en definitiva, que l’ús de la biblioteca ha augmentat molt considerablement entre els alumnes i el diferent personal de l’institut. No anem a entrar en percentatges, que qualsevol pot calcular, per a no semblar uns polítics en campanya electoral, però és evident que el seu ús s’ha incrementat considerablement. Així, a la primera gràfica podem veure, desglossats per mes, el nombre total d’usuaris. I a la segona, el total de llibres prestats, segons els diferents nivells d’estudis i personal del centre. USUARIS PER MES Com és prou lògic, el major nombre de llibres prestats és per al col·lectiu del 654 648 700 577 professorat, seguit pels alumnes de segon 600 426 464 500 de batxiller. Destaquen també els de 294 400 300 segon d’ESO. Curiosament, els alumnes del 160 200 69 segon cicle d’ESO ni els de Cicles 100 0 formatius de grau mitjà han tret cap llibre de la biblioteca. La Constitució Espanyola, El Cas Torreforta, de Joan i Arinyo, l’ Antologia poètica de Vicent Andrés Estelles, Hay algo que no es como me dicen, de Juan J. Millás, y La Colmena, de Camilo J. Cela, han segut els llibres més prestats.


LE TOUR DE FRANCE... EN FARCES Kevin Rodrigo El pasado año, el departamento de francés organizó una salida al teatro del colegio Caxton College de Puçol. La obra representada se titulaba "Le tour de France... en farces" que traducido literalmente viene a decir: "La vuelta a Francia... en bromas". La obra era una comedia sobre las personas que habitan las distintas regiones de Francia. El toque humorístico de la obra me gustó mucho. Al regresar a ciase y después de comentar la obra en nuestra aula de francés, nuestra profesora María Sanchis nos pidió hacer un dibujo de la obra y entrar en un concurso nacional. Mi dibujo está inspirado en una escena en la que aparece un cuadro que representa la Última Cena de Jesucristo. En mi trabajo, he representado dicho cuadro pero cambiando los personajes por los de la obra. Al volver de mis vacaciones de verano, mi profesora me comunicó que había obtenido el 3° Premio de los DÉCIMOS PREMIOS NACIONALES DE DIBUJO EINA D'ESCOLA. El premio consistía en entradas gratuitas para asistir a alguno de los espectáculos, para todas las aulas de los alumnos premiados. También se me entregó un diploma que acredita dicho título. Voy a intentar superarme y llevar mejor premio en la convocatoria del curso 2007-2008.


Profile for Articu lació

Articulació 5  

Revista de l'IES Massamagrell Núm. 5 Època III Curs 2007 / 2008

Articulació 5  

Revista de l'IES Massamagrell Núm. 5 Època III Curs 2007 / 2008

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded