Page 1

Exercici 1 Llegiu el text següent i responeu a les qüestions. A la carretera de França els rengles de vehicles són llargs i espessos. Hi ha dos rengles que pugen i dos rengles que baixen i a cada instant s’entrebanquen els uns i els altres. Sort que el cotxe de Bosch i Gimpera, que fa d’explorador, ens permet d’avançar, per bé que lentament i amb freqüents parades, fins a l’entrada del poble (la Jonquera). Ací l’embús és formidable: embús de cotxes, de camions i de gent. La frontera està ober- ta per tots dos costats, amb restriccions; però les formalitats de policia i de duana, tot i que han estat alleugerides, no permeten de passar via. Els carrers de la Jonquera són plens d’una gentada atapeïda, més resignada que impacient. Els dolors soferts acaben per donar una mena d’insensibilitat. [...] Van pujant carretera amunt corrues de gent que ja ha passat pels sedassos policíacs i duaners de la Jonquera, sobretot dones amb farcells al cap i a les mans i amb criatures agafades a les faldilles. Mares i fills porten a la faç demacrada i groga el senyal de les privacions; així i tot, caminen amb un pas ràpid, amb un coratge alegre, amb una expressió d’esperança, com qui ja és a punt d’entrar a la terra promesa. [...] Som en una pujada i estem a punt d’entrar al coll del Portús. En aquest trajecte l’espectacle és profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat. És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge, esquerp i d’estrets horitzons, contribueix a co- municar a l’ànima un sentiment de desolació. Antoni ROVIRA I VIRGILI. «Memòries». A: Jordi GALOFRÉ. Documents de Catalunya. Recull de textos històrics. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 283-284 1. Resumiu els aspectes fonamentals del text i situeu-lo en el context


històric corresponent. [1 punt] Les persones aspirants han de situar el text a final de la Guerra Civil (a començament del 1939) i, sobretot, en el moment que l’exèrcit franquista acaba de conquerir el territori català i arriba fins a la frontera amb França. També han de fer alguna reflexió sobre l’exili de nombroses persones a causa de la victòria franquista. Finalment, cal que relacionin el text amb la posició del bàndol republicà en la Guerra Civil. 2. Expliqueu l’evolució política de la rereguarda catalana entre el juliol del 1936 i el gener del 1939, i digueu en què van consistir els Fets de Maig del 1937. [1,5 punts]

Les persones aspirants han de diferenciar els moments següents en l’evolució política durant el conflicte: el triomf davant la insurrecció, el pes específic de la CNT al principi del conflicte, les col·lectivitzacions, els Fets de Maig del 1937, la política de resistència de Negrín i el gran desgavell després de la Batalla de l’Ebre. A més, han d’explicar les carac- terístiques de les forces que s’enfronten en els Fets de Maig del 1937 i han d’exposar els arguments principals de cadascun dels grups.

__________________________________

1- El text explica en primera persona, el punt de vista viscut, de l'exili de milers de persones quan va acabar la Guerra Civil Espanyola a 1939. El testimoni real, explica el rebombori i la marabunta de persones, maletes, equipatges, nens, cotxes, camions i Gent d'Armes que és vivia la Jonquera, la frontera de Catalunya amb França, on emigraven els supervivents de


la guerra. La frase que diu: "Els dolors soferts acaben per donar una certa insensibilitat" fa referència al fet que el dolor, i l'impotència de viure una guerra, havia estat tan immens, havien passat tanta por, que es mostraven insensibles, enfront de la desorganització i el caos de milers de persones fugint, escapant de l'horror i la mort, en aquell parany de terra francesa. La frase que cita "Mares i fills porten la faç demacrada i groga, en senyal de les privacions" fa al·lusió, als danys hepàtics soferts a causa de la gana i la desnutrició de la guerra. Potser també, al “aceite de ricino” que (com a la meva besàvia) els donaven obligadament a beure, perqué morissin, el qual matava a la persona lentament, fent càncer i malalties hepàtiques molt severes. Després, el testimoni (Antoni Rovira i Virgili) recorda observar a l'altra banda de la frontera, la Catalunya Nord, on tot és un paisatge desolat i destrossat per la guerra, i pel brutal assalt de les tropes franquistes, i diu: "Un paisatge esquerp, d'estrets horitzons (pot referir-se a la intransigència de la dictadura que deixen enrere) que contribueix a comunicar a l'ànima un sentiment de desolació..." On, per la repressió viscuda (o potser no ho podia dir lliurement, o no volia, ja que el text data de 1990) s'entén que fa referència directa amb la derrota viscuda del bàndol republicà contra les tropes franquistes. I juntament amb aquesta pèrdua, la desesperança de fugir de la seva terra i el dolor, de l'acceptació; La mort o l'exili.

2- En procés..


Història 2  
Història 2  
Advertisement