En Xavier era cuiner, ara a més és torrador de cafès i barista. Tot un talent! Pel seu tarannà prefereix tenir una oferta limitada però de confiança, i per això compra al mateix poble o al poble veí. En fi, en Xavier treballa molt! Ja ho sabeu: al Cafè de la Plaça, hi aneu a l’hora que hi aneu, us donaran bona cosa per menjar i per beure, i... dels cafès no us n’oblidareu! Ah! També venen cafè al detall, mòlt o en gra i de diferents orígens: Kenya, Costa Rica, Colòmbia, indonèsia, Brasil, Nicaragua, etc. i poden portar el que el client els demani expressament per a ell!
21
TEXT N. VALENTÍ
dos mesos va treballar fort per començar la seva trajectòria de torrador, barista i cuiner... 3x1! Ara ja és tot un expert a torrar cafè: ha anat trobant la seva manera i el seu punt, i depenent de l’origen el torra més o menys amb una temperatura més alta o més baixa. La torradora és manual i petita i qualsevol error es paga, però les satisfaccions també. Els qui entenen de cafè valoren la qualitat que ofereix. Ara també és tot un expert fent cafès, cosa que significa saber moldre bé el cafè i estar atent a la humitat i la temperatura ambiental per regular el molinet. Val a dir que, com que és cuiner, va entendre que abans d’engegar el botó de la cafetera tots els passos eren importantíssims si pretenia donar un bon producte que satisfés tassa a tassa. La llet és un ingredient que es fa imprescindible per a molta gent que prefereix un tallat o un cafè amb llet. Al Cafè de la Plaça saben que escalfar-la té la seva tècnica i que no ha de fer escuma, sinó que ha de fer crema! Ja podem comprovar que els cafès sols i els cafès amb llet els saben fer molt bé... però encara no hem parlat d’una altra especialitat de la casa: el “carajillu”. Es va perdent la tradició de prendre’n, però segur que en algun moment es despertarà algú reivindicant-lo com a beguda nacional. Mentre això no passa us explico els que fa en Xavier. Aquest noi és un autèntic d’aquells que vas descobrint a petites dosis. És jove, encara no arriba a la franja d’edat dels seus clients de carajillos, però a ell sempre li ha agradat molt. Va ser una prioritat des del principi. A ell li agrada fet amb un bon i abundant cafè, però no suporta que el cafè sigui llarg d’aigua i per això quan va comprar el molinet de cafè va procurar que tingués una càrrega per a una i dues tasses i una tercera per als cigalons, que ell fa amb càrrega i mitja. Ja podeu imaginar-vos que bons... En Xavier volia que al seu establiment els clients ho trobessin tot, ja fossin habituals, esporàdics, atrafegats, els que pleguen a hores diferents... Per a tots ells té sempre coses per servir, com en els bistrots francesos, on algú pot estar berenant amb una xocolata desfeta mentre que en una altra taula dinen, menjant un plat únic, o prenen un cafè. Fa una cuina d’elaboració senzilla: botifarra amb patates al caliu, guisats de cassola, bons entrepans...