Issuu on Google+

BUTLLETÍ 2013 OCTUBRE TOTA L’ACTUALITAT DE L’UNIVERS A L’ABAST DE TOTHOM

www.astronomia.cat Contace: :astronomia-junta@astronomia.cat


Grups de treball: Obert als socis i sòcies. Ja hi ha un bon nombre de socis que col·laboren i participen activament en l’entitat.

Espai Social de l’Entitat: Despatx núm. 3 Casa de Cultura Horari: Divendres de 16h a 19h

Edició i Difusió: Associació Astronòmica AASCV

Coordinació C. Mas - C. Gonzalvo Col·laboradors: J.González - Luna (sòcia)

Contacte: junta@astronomia.cat 609 765 251 649 296 324


INDEX PER SABER MÉS

REFLEXIÓ

SABIES QUE...

Naixament i mort d’estrelles a Andròmeda pàg 8

PER SABER MÉS

El possible final del nostre univers

pàg 10

PER SABER MÉS

Big Crunch

Exploració de les atmosferes de mons llunyans

La realitat de l’univers i el món real

MISTERIS

MISTERIS

pàg 11

pàg 18

pàg 3

Com es va originar l’univers?

pàg 13

Que es el Bosson de Higgs?

SABIES QUE ...

pàg 17

Descoberts dos exoplantes

SABIES QUE ...

pàg 19

El fascinant origen còsmic de l’or

pàg 20


REFLEXIÓ

La realitat de l’univers i el món real 1. Quin lloc ocupem en l’Univers? 2. Som realment pols d’estels? I... per què? 3. Què hi havia abans del Big-Bang (Gran Explosió)? 4. Quin sentit té la vida? Té algun propòsit? És un atzar? 5. Quin és el destí de l’home en aquest Univers ocult al món real?

6. Pot ser veritat que estiguem sols en la nostre galàxia? 7. Hi ha vida en planetes interiors del Sistema Solar? 8. Per què aquest gran silenci quan busquem vida biològica en altres regions del Sistema Solar? 9. És possible la vida intel·ligent en algun altre lloc de l’Univers?

Són interrogants profunds, de reflexió. Interrogants alhora humans. Molt s’ha escrit i s’escriu i les recerques no s’aturen. Vivim en una època de novetats científiques i tecnològiques però, quin lloc ocupem en l’Univers?. Molt abans de desenvolupar-se l’Astronomia , la ciència que analitza, desxifra i interpreta la naturalesa dels astres, s’acceptava el món tal i com els antics el veien. Però quan comença la indagació científica es deixa enrere l’especulació contemplativa i mística com a fills de la Bíblia, text fundador de la nostra cultura, i es busca en altres ciències quelcom que ens permeti l’accés a una dimensió de la realitat que transcendeixi tot el que capta la intel·ligència i els sentits.


L’home és intuïció, raó i consciència, sense aquestes dimensions no podem preguntar-nos per què les coses són com són; per què la vida ha de tenir un sentit aquí i ara o, senzillament, no hi ha cap sentit després de la mort; per què la ciència ha de ser la qüestió sobre la qual es basa la realitat?.

som nosaltres els que dotem a l’Univers de sentit, sinó que són les condicions de l’Univers les que permeten l’existència de la vida i de la intel·ligència capaç de formular-se aquestes preguntes.

REFLEXIÓ ACTUALITAT

Que hi ha una degradació antròpica de la natura, no ho posem en dubte, com tampoc la foscor còsmica en què topem per explicar la grandària de l’Univers. A banda, el decantament de la ciència per descobrir nous mons, per saber més i més del lloc que ens ha Aquesta visió tan poètica i humanista del Principi tocat viure, tot plegat estimula no sols la imagiAntròpic que manifesten bastants científics i que nació perduda en la ignorància de tantes coses, Cadascú amb les seves preguntes, interrogants i fuig de tota religió és, tal vegada, la dura condició sinó que també estimula les ànsies per saber si els dubtes; tanmateix la llista de coincidències còsmde no voler afrontar que el ser humà pot ser un misteris no son mai tan grans com la inquietud de iques que han afavorit la nostra existència en accident còsmic, on el nostre bell planeta és una fons per arribar a trobar altres vides que ens acoml’Univers és llarga, tant és així que el físic Freeman, petitíssima part d’un Univers hostil, gens plàcid, el panyin en aquest cosmos. Però s’està buscant amb va comentar: “Quan més examino aquest Univers qual es va desenvolupar a partir d’una primera condits de cec, es palpen possibilitats, mai certeses sorgit del Big Bang, i els detalls de la seva arquidició inexplicable i desconeguda, i que el seu futur perquè darrera dels pàl·lids reflexos de nous mons, les en partícules nofi otenen posicions tectura, trobo més evidències que l’Univers sabia “En mecànica s’enfronta quàntica a la seva extinció un fred sense s’amaguen senyals que no es poden desxifrar amb que nosaltres havíem d’arribar”. cap a una calor insuportable. els instruments d’avui tot i que els considerem una ni velocitats definides i en molts casos els objectes extecnologia isteixen només com a part d’un conjunt més gran. En “capdavantera”. A aquesta concatenació de coincidències tan propifísica clàssica el passat existeix, però en física quàntica el ciadores perquè sorgeixi la vida, s’anomena Principi Però no n’hi ha prou pel fet que, la veritable riquesa el futuréssón només espectre de possibilitats intuïció, raóun i consciènAntròpic, és a dir, que d’entre totes les possibles passat i“L’home del cosmos “.viu en la cadència de la solitud més cia, sense aquestes dimensions no condicions inicials per la formació de l’Univers, immensa i aquesta s’amaga, potser, als moviments Stephen Hawking podem preguntar-nos per què les queden excloses aquelles que no hagin pogut de les sondes que, difícilment, podran reconquerir la coses són com són”. conduir al desenvolupament de la vida humana solitud de pau dels mons diversos. intel·ligent. Aleshores, segons el Principi Antròpic, si les condicions no fossin les correctes, nosaltres Som tossuts però, i volem enlluernar, amb les nosmateixos no estaríem aquí. tres carències, altres mons en els que possiblement “la veritable riquesa del cosmos no els hi calen gestos ni paraules, potser només viu en la cadència de la solitud més No és la nostra existència la que determina les mirant la seva llibertat acceptin ser descoberts per immensa i aquesta s’amaga” lleis de l’Univers, sinó que són les propietats de les enriquir-nos a nosaltres, no a l’inrevés. lleis del cosmos les que permeten l’existència de l’Univers i la nostra pròpia existència, perquè no És aleshores quan amb el temps invertit, girant

continua...


REFLEXIÓ

la fletxa del temps, anant enrere, podrem arribar a comprendre que la tenacitat tossuda sense valors arruga l’ànima i així, qualsevol evidència de vida, pot quedar, voluntàriament, a l’ombra pel sol fet de considerar-nos enemics i sense aldarulls es fan els fonedissos. Tanmateix, no ens hauria de ser tan difícil pensar que descobrir nous mons suposa conquerir i astutament, lentament, convertir-ho tot en un triomf altiu. L’últim vol del DISCOVERI : l’hora del descans. Març de 2011 va ser aquest el seu últim vol.... ...En el transcurs dels seus vint-i-set anys de servei,

algunes missions tan importants com posar en òrbita el Telescopi Espacial Hubble, transportar satèl·lits i, per descomptat, ajudar a l’Estació Espacial Internacional, avui llueix en el Museu Smithsoniano de l’Aire i l’Espai a Washington gaudint d’un merescut descans; es pot visitar i admirar a aquest veritable icona de la Conquesta de l’Espai; una conquesta que el Telescopi Espacial Hubble ens ha permès gaudir d’imatges del cel profund, de contrastos inesperats, de misteris llargs com si fossin l’únic referent de vida en el cosmos; un apunt de tot el que pot ser un Univers que ens té sotmesos perseguint les seves entranyes i buscant mons amb vida que, al

“Quan més examino aquest Univers sorgit del Big Bang, i els detalls de la seva arquitectura, trobo més evidències que l’Univers sabia que nosaltres havíem d’arribar”.

capdavall, potser sí que el silenci és farà evident i proverbial. Tangible. El Discoveri va endur-se’n en un dels seus vols, el llegendari John Glenn (el primer nord-americà en orbitar entorn del Terra) amb 77 anys d’edat, per provar el comportament d’un organisme ancià en les dures condicions de l’Espai exterior. Gairebé tres dècades de servei és temps suficient per una nau en què cada viatge ha hagut de sotmetre’s a condicions extremes, tant per escapar de la gravetat terrestre i entrar en òrbita entorn de la Terra, com un retorn altre vegada a l’atmosfera a velocitats increïbles. Un record commovedor a la nau que tant ens ha sorprès i entusiasmat però fent que diluíssim l’orgull de considerar-nos conqueridors de noves rutes de mons incerts. Carme Mas – Vicepresidenta-1ª- sòcia fundadora


REFLEXIÓ

...hauràs envellit mig escèptic, mig resignat, recolliràs el farcell d’enganys i desenganys i potser, aleshores contemplaràs la immensitat amb la mirada més neta...!


PER SABER MÉS

“Naixement i mort d’estrelles a la galàxia d’andròmeda” Dos telescopis de l’ESA han unit les seves forces per observar la galàxia d’Andròmeda des d’una nova perspectiva. Herschel és capaç de distingir els anells on es formen les noves estrelles, mentre que XMMNewton captura els raigs-X que llancen

a l’espai les estrelles quan agonitzen. Els telescopis espacials de l’ESA Herschel i XMM-Newton van apuntar cap a la galàxia espiral més propera, la M31. Aquesta galàxia és similar a la nostra Via Làctia: ambdues contenen diversos centenars de milers de

milions d’estrelles. Aquesta imatge és la més ben detallada i mai presa de la galàxia d’Andròmeda, en la qual es poden distingir clarament les regions on s’estan formant noves estrelles.


PER SABER MÉSS

Què va passar abans del big bang?

Satèl·lit europeu planck

Radiació de fons de microones

Un grup de científics va aplicar un nou model matemàtic, basat en la combinació de la Teoria General de la Relativitat i la mecànica quàntica, que permet obtenir detalls de l’Univers abans del Big Bang. La idea que l’Univers va començar amb un Big Bang ha estat una gran dificultat pels científics d’entendre l’origen del nostre Univers en expansió.

L’Univers comprèn solament un 4,6% d’àtoms. Una fracció molt major és d’un tipus diferent de matèria que no emet cap llum, l’anomenada matèria fosca. La resta correspon a la misteriosa energia fosca, una font de caràcter antigravitatori que està impulsant l’acceleració de l’expansió de l’Univers.

Mapa molt més precís de la radiació de fons de microones, o el que és el mateix, la llum o la calor que es van desprendre 380.000 anys després del Big Bang.

El Big Bang és un estat d’una singularitat de zero volum que no obstant això conté infinita densitat i energia. Però que devia passar abans del Big Bang? Els científics van rastrejar cap enrere l’Univers i van trobar que el seu punt d’inici tenia un mínim volum que no és zero i una energia màxima que no és infinita. Però, retrocedir? Cap a on?. Doncs cap a un Univers anterior que abans de col·lapsar-se, “va rebotar” generant l’Univers actual. La teoria de la gravetat quàntica indica que la fàbrica de l’espai-temps té una geometria atòmica que està teixit amb una dimensió quàntica.

Aquesta nova fotografia permetrà als científics conèixer millor els components de l’Univers, quins fenòmens han passat perquè s’originés doncs hi ha molts interrogants sobre l’origen del Cosmos.


PER SABER MÉS

El possible final del nostre univers Com morirà l’Univers? El fet d’intentar respondre a aquesta pregunta excedeix els límits dels coneixements actuals. No obstant això, la recerca d’una solució ha desafiat moltes de les nostres idees fonamentals sobre el cosmos. Hi han teories científiques diferents sobre si

l’Univers tindrà una durada finita o infinita. La teoria actualment més reconeguda diu que des de la Gran Explosió s’està accelerant cada vegada més i més ràpid. Durant un temps la pregunta era  saber si l’expansió que s’observa actualment seguirà indefinidament o es frenarà per donar pas  a una fase de contracció que ens portaria a

un “Big Crunch” (el Gran Col·lapse). Segons alguns teòrics de l’Univers oscil·lant hi ha haurà un Big Crunch seguit d’un Big Bang (Gran Rebot) i això suggereix que estem vivint el primer d’un cicle d’Universos però es igualment probable que sigui un nombre d’ordre qualsevol d’una seqüència infinita d’Universos.


PER SABER MÉSS

Big crunch

Big rip

El gran refredament

La teoria del Big Crunch és un punt de vista simètric del destí final de l’Univers. Aquesta teoria proposa que la densitat mitjana de l’Univers és suficient per aturar la seva expansió i començar la contracció. Si és així, es veuria com les estrelles tendeixen a l’ultraviolat per efecte Doppler. El resultat final es desconeix; una simple extrapolació seria que tota la matèria i l’espai-temps en l’Univers es col·lapsaria en una singularita espai-temporal adimensional, però a aquestes escales no se saben els efectes quàntics.

Segons la teoria del Big Rip , els nostres cossos, el planeta i l’Univers sencer serà tot literalment esquinçat o esstripat, impulsat per l’energia fosca, causa de l’expansió de l’Univers. L’acceleració de l’expansió de l’Univers amb el temps podria arribar a ser tan dramàtica que, en el futur previsible, galàxies, estrelles, planetes i fins i tot els àtoms entressin a una mort tèrmica.

Com més esbrinem sobre la matèria fosca, més probable sembla que l’Univers s’enfronti a un futur llarg i fred (Mort Tèrmica). Com seria llavors aquest anomenat Big Chill? Al principi, el cosmos canviarà poc de l’estat en què el coneixem. Continuaran formant-se noves generacions d’estels i galàxies però, en reduir-se la quantitat de gas disponible per a la formació estel·lar, les fusions entre galàxies portaran al fet que la majoria dels cúmuls estiguin dominats per galàxies el·líptiques gegants. D’aquí molts bilions d’anys, fins i tot els estels d’aquestes galàxies s’hauran extingit. En l’Univers, només quedaran restes estel·lars carbonitzades orbitant grans forats negres.

Els resultats recents de la sonda d’Anisotropia de Microones Wilkinson (WMAP) confirmen que l’Univers està compost principalment de la “energia fosca” que és la responsable de l’acceleració actual de l’expansió de l’Univers. Però, què passaria si la taxa d’acceleració augmenta amb el temps?. Un “Big Rip” és la resposta. En aquest escenari, l’acceleració de l’expansió de l’Univers es fa infinita en un temps finit, finalment, totes les forces entrarien en el gran esquinçament.

Amb el temps, tot es degradarà a una forma més simple i ni tan sols aquests romanents estel·lars morts seran una excepció. En un futur inconcebiblemente llunyà, fins i tot els forats negres es faran inestables i s’evaporaran en un esclat de llum. Després, les restes estel·lars perdran la seva integritat i col·lapsaran en una nova generació de petits forats negres, condemnats a la mateixa destinació. Finalment, res quedarà del nostre Univers una vegada en surti una sopa dispersa de partícules subatòmiques que suraran eternament en una absoluta foscor.


MISTERIS DE L’UNIVERS

Misteris de l’univers


Com es va originar l’univers?

Què és la matèria fosca?

D’una banda hi ha la teoria àmpliament acceptada del Big Bang , la Gran Explosió, segons la qual l’Univers era originalment extremadament dens, petit i calent, que en qüestió de dècimes de segon es va expandir i es va refredar ràpidament i encara continua expandint-se. Però hi ha experts que proposen un model nou segons el qual l’origen no va ser una única Gran Explosió, sinó moltes. Una contínua cadena d’Universos que se succeeixen i repeteixen els uns als altres, però sense ser rèpliques exactes dels anteriors. En quant l’edat de l’Univers, les observacions recents suggereixen que té entre 13.5 i 14 mil milions d’anys.

La matèria visible a diferència de la matèria fosca no interactua amb la força electromagnètica. Els científics infereixen la seva presència perquè té efectes gravitacionals en la matèria visible. Per exemple, les velocitats de rotació de les galàxies, les velocitats orbitals de les galàxies dins dels cúmuls i la distribució de les temperatures dels gasos de les galàxies apunten que hi ha d’haver alguna cosa més. Pel que sembla, entre un 23% o un 30% de l’Univers està compost de matèria fosca.


MISTERIS CEL PROFUND DE L’UNIVERS

Quin és el futur de l’univers?

Hi ha universos alternatius o múltiples?

Des de 1990, el telescopi espacial Hubble ha fotografiat uns 30.000 objectes, entre ells aquesta “papallona” que és la nebulosa NGC 6302. Les seves “ales” són molècules de gas a una temperatura de més de Segons la teoria de l’Univers en expansió, aquest no postula que podria existir un Univers 20.000 graus centígrads queUna esteoria desplacen morirà, sinó que seguirà repetint-se eternament. ¿O alternatiu de matèria fosca al mateix temps que el potser seràl’espai un Univers fred i fosc? Doncs, a mesura nostre. La millor manera d’imaginar-se’l és pensar en per a més de 965.600 quilòmetres que les galàxies i estrelles es vagin separant unes de una finestra de vidre doble amb un gat al mig. El gat les altres, la seva llum i calor es perdi en les tenebres no pot creuar d’una banda a l’altre, igual que nosaltres per ihora. expandint-se eternament i refredant-se, fins arribar a un estat d’un fred absolut, on les molècules no tenen energia per realitzar el menor moviment.

no podem creuar d’un Univers a un altre. Aquests dos Universos estarien atrets un a l’altre per la força de la gravetat i, eventualment col·lapsarien.

Com pretenem veure el flux del c són tant enormes?

Algunes preguntes han estat desxifrades, però hi ha diversos in que podrien enfonsar-se en qualsevol moment. El poder de la p costat de la física de partícules, podrien generar una revolució galileu quan va apuntar el seu telescopi al cel en 1609.


canvi còsmic, si les distancies

nterrogants que continuen sense resposta i molts dogmes propera generació de telescopis i instruments astronòmics, al científica i social de proporcions similars a la que va provocar

MISTERIS DE L’UNIVERS

Quina és la geometria de l’univers?

1. Curvatura positiva: una direcció que eventualment tornarà al punt de partida. Sense energia fosca, aquest Univers detindrà la seva expansió i es col·lapsarà sobre si mateix. Però amb energia fosca l’expansió continuarà. 2. Sense curvatura: no tornarà al seu punt de partida. Fins i tot sense energia fosca, aquest Univers continuarà expandint -se eternament

Què és una supernova i per què serveix?

És un estel d’entre 5 i 10 vegades la massa del sol que, després de cremar hidrogen, heli i carbó per mantenir-se viva, cremarà el ferro. Però la fusió de ferro no allibera energia, sinó que l’absorbeix. Llavors el nucli es refreda, tota fusió es para. La pobra implosiona i després, explota. Aquesta explosió és l’acte de violència més grandiós del cosmos. De la mort d’un estel en neix nova vida.


MISTERIS CEL PROFUND DE L’UNIVERS

Encara s’estan creant galàxies?

D’on vénen els raigs còsmics més energètics?

Des de 1990, el telescopi espacial Hubble ha fotografiat uns 30.000 objectes, entre ells aquesta “papallona” que és la nebulosa NGC 6302. Les seves “ales” són molècules gas a unaindiquen temperatura Lesde últimes observacions que sí. La majoriade més Apunten de que una de les fonts d’aquests raigs còsmics de les galàxies van ser creades en l’univers primigeni. és el nucli actiu de les galàxies, o sigui els forats 20.000 graus centígrads que negres. es desplacen Els astrònoms pensaven que galàxies grans com la El 90% dels raigs còsmics són protons, el 9% via per làctia, que té 12.000 milions d’anys, ja no podien són nuclis d’heli, mentre que l’1% restant són elecl’espai a més de 965.600 trons. quilòmetres néixer. Però el telescopi espacial galex ( galaxy evoluGràcies a la baixa densitat de la matèria de tionper explorer ) de la nasa, llançat el 2003, ha detectat l’espai, aquestes partícules aconsegueixen viatjar en hora. milions de galàxies. És a dir, són com uns nadons de galaxies en mig de l’infinit.

una peça, fins que col·lisionen amb altres partícules en la nostra atmosfera, causant xàfecs d’energia.

14. Què són els forats negres? Com es formen?

Són objectes molt densos dels que res no escapa de la seva f trella es converteix en supernova: el seu nucli explota i no hi h plana sobre ell. Es creu que gairebé totes les galàxies contene sius que el nostre sol. Alguns d’ells són els objectes més viole aquests forats negres disparen jets de ràdio i emeten punts d ràdio gairebé estel·lars”). Altres, sovint els més vells (com el q observar directament els forats negres, però sí que veiem l’efe


forta atracció gravitacional. En general es formen quan una esha una força coneguda que pugui aturar la immensa gravetat que en forats negres al centre, milions i milers de milions més masents i energètics de l’univers: en absorbir estrelles, pols i gasos, de llum summament intensos anomenats quàsars (“fonts de que hi ha al centre de la via làctia), són més calmats. No podem ecte que produeixen sobre el material que els envolta.

MISTERIS DE L’UNIVERS

Què és l’antimatèria i per què hi ha tan poca?

L’antimatèria és real i comprovada. Totes les partícules elementals tenen una contrapart amb la mateixa massa però càrrega oposada. Per exemple, l’antipartícula d’un electró (càrrega negativa) és un positró (càrrega positiva). Quan una partícula xoca contra la seva antipartícula ambdues es destrueixen, alliberant un esclat d’energia conegut com raig gamma.

Existeix el bosó de higgs i té els secrets de l’univers?

El bosó de Higgs és famós per ser l’única partícula predita pel Model Estàndard de la Física. En teoria, totes les altres partícules en aquest Univers obtenen la seva massa en interactuar amb el camp creat pels bosons de Higgs. Si el Higgs és descobert, el model estàndard pot anunciar que és la teoria que ho unifica tot, exceptuant la gravetat.


SABÍES QUE...

Exploració en les atmosferes de mons llunyans Enrere han quedat els dies en què es podien comptar els planetes amb els dits. Avui en dia, hi ha més de 800 exoplanetes confirmats que orbiten estrelles fora del nostre Sol i més de 2.700 candidats. De què estan fets?. Els investigadors estan començant a instal·lar càmeres infraroges en els telescopis terrestres equipats amb espectrògrafs.

Aquest aparell permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació electromagnètica provinent d’una determinada font, per exemple un planeta o una estrella. deixant al descobert l’empremta de les molècules que els composen. Els telescopis Spitzer de la NASA i Hub-

ble monitoritzen els planetes que creuen davant les seves estrelles i després desapareixen darrere però cal saber la composició química dels exoplanetes. Per estudiar l’atmosfera, s’observa la llum provinent de l’estrella mentre el planeta passa per davant. Mentrestant, la recerca d’obtenir més i millors espectres d’exoplanetes continua.


SABÍES QUE...

Descobreixen dos exoplanetes amb màximes possibilitats de tenir formes de vida

El telescopi espacial Kepler, va descobrir dos planetes fora del nostre Sistema Solar, Kepler62e i Kepler 62f, que orbiten un mateix estel i per les seves característiques disposarien de suficient aigua en estat líquid, en funció de temperatures

idònies per tenir diferents formes de vida, segons afirma un equip d’astrònoms de la NASA ( Science). Els planetes , Kepler62e i Kepler 62f tenen un radi 1,5 vegades superior a la Terra i orbiten el mateix estel, un al cap de 122 dies i l’altre al cap de 267,

en un sistema que té un total de cinc planetes i es troben a uns 1.200 anys llum del nostre Sistema Solar. Són la primera parella d’exoplanetes en una zona habitable que, a causa del seu petit radi, són amb molta probabilitat planetes rocosos.


SABÍES QUE...

El fascinant origen còsmic de l’or Valorem l’or per moltes raons: la seva bellesa, la seva utilitat per fabricar joies, i la seva escassetat. L’or és escàs a la Terra, en part perquè també és poc comú en l’Univers. A diferència d’elements com el carboni o el ferro, l’or no es pot crear dins d’una estrella; el seu origen és un fenomen molt més titànic i impressionant que les catàstrofes còsmiques comunes. Un cas d’aquest estrany fenomen titànic va esdevenir al juny d’aquest any. Es tracta del que es coneix com a “esclat breu de raigs gamma”. Les observacions han proporcionat evidències que va ser el resultat de la col·lisió entre dos estels de neutrons, o sigui els nuclis morts d’estrelles que prèviament van explotar com supernoves però, tot i comprimir-se molt, no s’han convertit en forats negres. Amb tot, la densitat és formidable. La matèria d’una estrella de neutrons assoleix densitats que no existeixen de forma natural a la Terra: una senzilla cullerada de la matèria

de la qual està feta una estrella de neutrons pesa més que les muntanyes de l’Himàlaia. De fet, la composició química d’una estrella de neutrons té molt poc a veure amb la de la matèria de qualsevol astre normal. D’aquí que a aquesta classe d’objectes se’ls anomeni estrelles de neutrons. D’altra banda, un singular resplendor de raigs gamma indica la creació de quantitats substancials d’elements pesats, incloent l’or. Les noves observacions confirmen que les col·lisions entre estrelles de neutrons produeixen esclats curts de raigs gamma. En aquests col·lisions també es generen elements pesats rars, incloent l’or. A la llum del que s’ha descobert, ara sembla molt probable que tot l’or de la Terra provingui de col·lisions entre estrelles de neutrons. Els esclats de raigs gamma són de dues classes,

llargs i curts, depenent de quant temps dura el centelleig de raigs gamma. El GRB 130603B, detectat pel satèl·lit Swift de la NASA el 3 de juny passat, va trigar bastant més a perdre el centelleig de raigs gamma i ho va fer de manera gradual. Aquest resplendor va estar dominat per la llum infraroja. Els astrònoms havien estat buscant una prova inequívoca de la relació entre una flamarada de raigs gamma i una col·lisió entre estrelles de neutrons. Tot apunta que la resplendor radioactiu de GRB 130603B és aquesta prova tan buscada. Una part d’aquest material expulsat és or. Combinant l’estimació de l’or produït per una sola flama curta de raigs gamma, amb la quantitat de tals esclats que s’han produït al llarg de la història de l’Univers, els resultats indiquen que tot l’or del cosmos pot haver-se originat en els fenòmens titànics associats als flaixos de raigs gamma.


Xerrades bàsiques i tertúlies d’Astronomia / Cosmologia Lloc: Centre d’Estudis Sant Cugat. C/ Sant Antoni núm. 24 1er 2a.

VÍDEOS ASSOCIACIÓ. Enregistraments a la TV de Sant Cugat Vallès1 Ràdio cugat.cat

Conferències a càrrec de científics Programes en web. Lloc: Casa de Cultura de Sant Cugat.

Educació i divulgació Pla de Dinamització Escolar (Impulsat per l’Ajuntament de Sant Cugat) Participació activa de l’Associació

Observacions Diürnes (Sol) i Nocturnes de camp.

Col·laboració Col·laboració de l’Associació amb l’EMD (Valldoreix).

Tot Sant Cugat Cada divendres en el Tot Sant Cugat inserció: “MIRANT EL CEL”

Participació de l’Associació en altres Entitats i Festes locals Programacions activitats en portal web Associació (s’actualitza diàriament).

Diari de Sant Cugat “MIRANT EL CEL” TV Vallès1

En conveni amb:

col·laboracions:


Astronomía 2013 Octubre