Page 1


SUMARI ///////////////////////////////////////////// PRESENTACIÓ//// NARRA, UNA CRÒNICA SOBRE LA LLUITA JUVENIL A BLANES SEGANT ARRAN//// LA NOSTRA HISTÒRIA / EL NOSTRE FUTUR / MAIG OBRER I ANTICAPITALISTA ARTICLES D’OPINIÓ//// NATURCONSUM DE BLANES. MÉS D’UN ANY DE VIDA / GUIFINET, UNA XARXA DE TELECOMUNICACIONS LLIURE A BLANES / EL BANC DEL TEMPS ES CONSOLIDA SENSE CAP SUPORT INSTITUCIONAL / SI JO ATURO I TU ATURES, NOSALTRES ATUREM / REFLEXIONS I CRÍTICA DE L’ECOLOGISME DINS ELS MOVIMENTS SOCIALS, VERDS I REVOLUCIONARIS / PLANTANT CARA / GLOSSARI FEMINISTA PINZELLADA POÈTICA ////

Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, c.Mas Enlaire, 3 (Blanes)


Narra: una crònica sobre la lluita juvenil a Blanes serà el nom del butlletí trimestral creat des de l’assemblea d’Arran Blanes. Aquest nou butlletí neix arrel de la necessitat de difondre les activitats realitzades des de l’Esquerra Independentista i els moviments socials a Blanes. Actualment, en el nostre poble, podem observar una manca d’espai per difondre tota mena d’activitat política més enllà de la mera tasca institucional. Aquest fet fa que existeixi un buit, un silenci en tot allò relacionat amb l’actuació política basada en l’agitació i la política de carrer. La major part de la premsa segueix la seva tradició institucional i no deixa cap espai, o de fer-ho és pràcticament ínfim, a tots aquells moviments i activitats realitzades sota una idea simple, la política de carrer. Aquella que té per objectiu la mobilització de la població per tal de canviar les institucions, on regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses no siguin una elecció de quatre anys, sinó una eina de transformació. No obstant, podem observar amb gran facilitat com tota política institucional, aquella en què moltes vegades la voluntat dels carrers i decisions polítiques són contràries, obté un espai totalment desproporcionat. Pàgines senceres fent ressò d’un fet on els ciutadans i ciutadanes blanenques no han pogut tenir cap mena d’implicació i, fins i tot, que a vegades tampoc té gairebé repercussió. Si bé parlem de la premsa, el mateix es pot dir de la utilització dels carrers. Carrers on espai públic i llibertat no van de la mà. Carrers on la llibertat ha estat retallada any rere any, on trobar un espai per l’oci és parlar d’una quimera i encara més difícil és la utilització d’aquests per a qualsevol activitat. Activitats que en els millors casos s’acaben realitzant per una “ocupació” de l’espai i en altres queden enterrades sota la burocràcia dins l’Ajuntament. Tanmateix, trobem aquest fet en el moment de penjar qualsevol mena de cartell o pancarta de forma “legal”, activitat que es considera “embrutir els carrers” si no es realitza en els espais corresponents. Majoritàriament minúsculs, atapeïts ¡ escassos. No obstant això, la llibertat al carrer augmenta considerablement un cop arriben les eleccions i el seu gran desplegament mediàtic. Així doncs, dins d’uns carrers on la llibertat segueix minvant i uns espais informatius institucionalitzats... On podem donar a conèixer les activitats que realitzem els i les joves?


Aquesta és la pregunta que ens vam fer des de l’assemblea d’Arran, no només com a militants d’una organització de l’Esquerra Independentista, també com a joves. Així va ser com ens vam trobar invisibilitzades i invisibilitzats, com el nostre desig de participació dins el poble era difícil de portar a terme, com les nostres activitats eren difícilment visualitzades i amb més pals a les rodes que ajudes. Fet que s’accentuava quan es tractava d’una activitat política, al carrer i feta per joves. Aquestes tres característiques: política, carrer i joves, feien que, tant el procés de desenvolupament com el de difusió de l’acte, requerís un gran desgast d’energia. Som conscients que, ara per ara, no podem assaltar el Palau d’Hivern i fer un canvi radical de les nostres institucions. Tanmateix, no ens podem quedar de braços creuats i, seguint la cita de Joan Fuster un cop reelaborada, passem a l’acció. Un cop hem pres consciència que “tota premsa no feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”, hem decidit anar més enllà. Així doncs, teniu a les vostres mans la primera edició del nou butlletí de publicació trimestral. Narra: una crònica sobre la lluita juvenil a Blanes té per objectiu esdevenir un punt de difusió dels esdeveniments realitzats per l’Esquerra Independentista a Blanes, els moviments socials i, especialment, dels actes creats per les joves del poble. Tot i això, també hi ha cabuda per aquelles accions realitzades per les companyes arreu del territori. Explicarem els actes on hem tingut representació per tal de donar a conèixer tot allò que no té cabuda als mitjans actuals. Volem que s’estableixi com a una nova eina de difusió, una premsa alternativa per tal d’oferir tot allò que passa en el nostre poble i que moltes vegades queda “enterrat”. Com no podia ser d’una altra manera, també hi haurà un lloc per l’expressió, tant crítica com artística. Deixant un espai per aportar articles d’opinió, sempre de manera respectuosa i argumentada de tot allò que pugui ser una inquietud per a qualsevol lector o lectora. Així doncs, tothom tindrà un espai per la participació i lloc per exposar els seus dubtes, inquietuds i opinions. Alhora, hi haurà un espai dedicat a les aportacions artístiques, tant poemes com escrits com altres expressions artístiques que es puguin imprimir sobre paper, per tal de fomentar la cultura tant del lector o lectora com de l’escriptor o escriptora. Tot i ser conscients que en certs mitjans tenim un espai, hem decidit donar un pas endavant. Seguint un model d’autogestió, amb aquest butlletí desitgem escriure la crònica juvenil de Blanes. Un lloc de difusió alternatiu, on hi tinguin cabuda l’opinió de la gent i la veu dels moviments, entitats i diferents organitzacions del nostre poble. Comencem una nova etapa, en la qual esperem que el missatge vingui d’ambdues parts, el nostre d’informar i el vostre de participar. Desitgem portar la política dels carrers a tothom, des del desconeixement a un lloc destacat.


A continuació, exposem les regles que hauran de complir les aportacions per tal de ser publicades, com també el funcionament del butlletí:       

Els textos propis poden ser escrits en qualsevol idioma, preferentment en català. Està prohibida la utilització d’un llenguatge sexista, racista o LGTBIfòbic. Els textos tindran una mida mínima d’un full i màxima de tres. Els textos podran ser escrits per entitats, assemblees, organitzacions o a títol individual. Els textos hauran de ser enviats al correu arranblanes@gmail.com, en format Word. La resposta a altres articles d’opinió ha de ser respectuosa i fonamentada en arguments. Les aportacions han de ser enviades dues setmanes abans de la publicació. La publicació és trimestral i feta l’1 de cada mes. (1 de gener, 1 d’abril, 1 de juliol, 1 d’octubre). Exceptuant el cas del primer número, que serà llençat per Sant Jordi, el 23 d’abril. L’assemblea es reserva el dret a la no publicació d’un determinat text.


L’assemblea de joves d’Arran Blanes neix a principis de l’estiu del 2013, quan diversos joves de la localitat vam començar a reunir-nos per tal de donar resposta a les problemàtiques que ens afecten com a joves, apostant així per construir el moviment juvenil. Van passar cinc mesos carregats d’activitats, entre les quals destaquen la rebuda que vam organitzar per en Felip Puig al municipi i una concentració mostrant el nostre rebuig a l’assassinat de Pavlos Fyssas. I, finalment, a principis d’octubre, vam passar a formar part d’Arran. Els següents mesos del 2013, l’assemblea va treballar entorn el 25 de novembre amb agitació i una xerrada sobre l’amor romàntic. A principis del 2014, l’assemblea va participar molt activament amb la PAHC i treballant entorn la repressió i les seves conseqüències juntament amb l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària (AS). A través de la participació de la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de Blanes, vam impulsar la primera Marxa Lila pel 8 de març. Al mateix temps, vam presentar la campanya d’AS, “Som Força”, i vam participar de la Marxa pels Drets Socials de Girona. Vam treballar plegades en la inauguració del Casal La Cooperativa. I, en el primer de maig, es van organitzar les primeres jornades de formacions marxistes. No va ser fins a finals de juny que el projecte cabdal de l’assemblea, l’alliberament d’un espai per les joves, el poble i les lluites socials, es va veure realitzat amb l’ocupació de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge. En el qual es va fer el cinefòrum per l’alliberament LGTBI, com a primera activitat. Durant l’estiu, l’assemblea va presentar la campanya local “A Blanes, arrelem el combat juvenil!”, amb la qual es van treballar l’oci i el dret a l’habitatge des d’una perspectiva juvenil. L’11 de setembre, després de la participació en la Marxa de Torxes, es va presentar la primera Festa per la Independència dels Països Catalans, a l’Ateneu. Des de l’Ateneu, es van impulsar jornades de solidaritat per la detenció del jove vallecà (Castilla), Alfon, en les quals Arran vam participar activament. Portàvem ja un any d’assemblea i ho vam celebrar entre l’Ateneu i la Cooperativa amb totes aquelles que ens van acompanyar durant el primer any de vida. El conjunt dels moviments socials vam portar a terme la campanya de suport a la Vaga de Totes durant l’octubre. Juntament amb la CUP, es va fer feina de cares a la consulta popular del 9 de novembre, apostant per la desobediència com a única via per assolir la independència. Entrades al 2015, va ser una època fluixa i de poca activitat, en la qual només vam fer un parell d’accions i xerrades, entre les quals destaquen una xerrada sobre el TTIP i l’intent de repetir l’èxit de la primera Marxa Lila. No va ser fins al maig quan, a través de la Comissió Maig Obrer i Anticapitalista,


l’assemblea es va reactivar participant d’aquest espai des del qual més de cent persones van sortir durant l’1 de maig. Durant els mesos d’estiu, les joves vam enfocar la nostra feina en l’oposició a la llei mordassa i les ordenances repressives a través de diverses accions. Vam ser una de les organitzacions convocant de la Marxa de Torxes per la independència, des de la qual vam remarcar els valors socials de la nova república. Així doncs, vam arribar a la celebració dels segon aniversari de l’assemblea. I, durant el 12 d’octubre, vam denunciar el caràcter racista i feixista d’aquesta data. Entrades ja al 2016, al febrer, vam organitzar juntament amb Blanes Solidari i En Joc el primer torneig de futbol sala per la interculturalitat, que va ser tot un èxit promovent valors de solidaritat entre més d’una cinquantena de nens i nenes que van passar per la pista. A l’abril, vam ser organitzadores juntament amb l’assemblea antipartircal Sa Pedra Foguera, de les jornades feministes d’enguany i vam decidir delegar l’organització de la Marxa lila a l’assemblea feminista, tot participant d’aquesta, en la qual més d’una setantena de persones vam tallar els carrers de Blanes consolidant així el 8 de març com a jornada de lluita feminista blanenca, després de 3 anys repetint format. Just acabada la reivindicació del 8 de març, ens vam posar a treballar totes plegades en la comissió del Maig obrer i Anticapitalista per tal de repetir amb un 1 de maig ple d’activitat i lluita. I així ha estat, ja ens hem endinsat a la prèvia de la manifestació, amb una mitjana de dues formacions a l’Ateneu per setmana. Tot just anem per la tercera. En aquest butlletí que teniu a les mans, trobareu tota la informació sobre el Maig Obrer d’enguany. Aquestes últimes setmanes, hem estat immerses en la campanya contra la C-32, duent a terme diverses accions per tal de potenciar el vot juvenil en contra i informant sobre la problemàtica. Diumenge 17 d’abril, es va produir la consulta popular amb els següents resultats a Blanes: 2391 vots, 71% en contra de la C-32 i 28% a favor. Finalitzada la consulta, tocarà veure quines circumstàncies ens rodejaran als i les ciutadanes de Blanes a partir d’ara. Així és com entrem en aquest 2016, carregades de nous projectes i lluites!

A continuació, fem un petit calendari dels esdeveniments i diades futures que ens esperen. Avui celebrem Sant Jordi i Santa Jordina, però tot just acaba de començar la primavera!

25 d’abril: Diada del País Valencia.

1 de maig: Dia de la classe treballadora. 17 de maig: Dia contra la LGTBfòbia. 19 de maig: aniversari Sa Pedra Foguera.

24 de juny: Diada dels PPCC (Sant Joan). 28 de juny: Dia per l’alliberament LGTB.


A més de la feina fora de casa, no s’ha d’oblidar el treball reproductiu i de cures, aquell treball invisible, tot el conjunt de feines domèstiques (netejar, cuinar, comprar…) i de cures (cuidar els fills, escoltar els amics o la parella, cuidar els pares…) que, tradicionalment, en la societat patriarcal en què vivim, ha recaigut sobre les dones. Recordem que el patriarcat és el sistema segons el qual els homes ostenten el poder sobre les dones i la seva propietat, a més de suposar la submissió de les dones a, com hem dit, la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i l’apropiació de la seva força de treball. Aquest treball invisible és imprescindible perquè l’economia funcioni, és gràcies a aquest treball que les persones podem viure i tenir força per sortir a treballar fora de casa. I recau molt més sobre les dones precaritzades, que no es poden permetre contractar algú perquè els faci el treball domèstic, per exemple. A més, fora de casa el patriarcat també ens assigna un rol a les dones. Així mateix, per la condició de dona, patim el masclisme en els nostres indrets de treball: cobrant menys que els homes per la mateixa feina, havent de fer tasques que no ens pertoquen pel fet de ser dones, dificultat d’ascendir a llocs de més poder i, fins i tot, dificultat d’aconseguir ser contractades si ens trobem en edat de tenir fills. És per això que aquest any treballem per prendre col·lectivament consciència i teixir entre totes resistències. Aquest any “Juntes contra l’atur, el patriarcat i la precarietat” ens formem i sortim al carrer plegades.

Tal i com ho va ser l’any passat, la formació esdevé el pilar central de la campanya que engeguem des de principis d’abril des de la comissió encarregada de preparar l’1 de maig blanenc. Entenem aquesta com a part intrínsecament lligada al nostre compromís com a revolucionàries i indispensable en la nostra tasca diària. Seria inconcebible avançar cap a la mobilització del primer de maig sense aprendre i intercanviar idees, construint col·lectivament la nostra identitat i consciència com a classe. El format varia respecte la proposta formativa de l’any passat, la qual va destacar pels debats de les taules rodones entre diversos representants de col·lectius i sindicats. Aquest any, han estat les entitats que així ho han desitjat qui han proposat i organitzat les xerrades que han entès que podrien ser més interessants sobre temes concrets. Així doncs, el divendres 1 d’abril, s’iniciaven les xerrades del Maig Obrer 2016 amb la presentació del llibre “En defensa del marxisme” a càrrec d’Albert Vendrell, militant de Poble Lliure. Durant la xerrada ens vam introduir en el contingut del llibre. Des del materialisme i la dialèctica a la tàctica i l’estratègia, analitzant i posant en valor la vigència actual del marxisme. El divendres 8 vam comptar amb la presència de Josep Manel Busqueta, en la xerrada “Alternatives al capitalisme”, i el dissabte 9 d’abril, Daniel Garcia ens va parlar de la “Vaga a Movistar, correscales”. Josep Manel Busqueta (pastisser, membre del seminari d’economia crítica Taifa i exdiputat de la CUP-CC) inicià la seva ponència sobre alternatives al capitalisme fent una explicació del funcionament del sistema actual, tot introduint-nos en el funcionament econòmic capitalista per tal de mostrar-nos els orígens de la crisi actual, econòmicament necessària i inevitable com tota crisi capitalista que vetlla pel no estancament del capital i l’eliminació d’allò no suficient eficient per tal d’assegurar un creixement reforçat. Ens vam introduir en la complexitat del sistema capitalista, però també en la recerca necessària d’alternatives no reformistes introduint la ruptura clara i decisiva necessària.


El tercer dels actes del Maig Obrer va tenir lloc el dissabte a les set de la tarda que, després d’una intervenció introductòria d’un dels companys de la COS la Selva, Dani Garcia (membre de la Marea Blava) va explicar com es va desenvolupar la vaga indefinida a Movistar de més de 70 dies, les ocupacions del Mobile Word Centre de la plaça Catalunya i el Correscales2016, proporcionant-nos un clar exemple de resistència per part dels treballadors des de l’experiència viscuda. Un exemple de praxis revolucionària en el lloc de treball i d’autogestió total d’una vaga per part dels mateixos treballadors. Vam arribar així al dia 15, amb la presentació del llibre “Las que limpian los hoteles” per part de dues membres de Las Kellys, Eulalia Corralero i Maite Fernández. I el 16, va, xerrar de “Feminisme de classe” amb Isabel Benítez, sociòloga i militant de la COS, i Maria Colera, militant d’Endavant OSAN. Un exemple d’autoorganització en la lluita laboral dins un àmbit totalment oblidat, les Kelys. I una clara lliçó teòrica i pràctica del feminisme de classe, un feminisme amb adjectius enfront els feminismes desclassats que proposava un programa útil per a l’emancipació de les dones sense cap mena de repetició de les estructures d’opressió entenent que el patriarcat es materialitza en el capitalisme i el capitalisme depèn d’aquest. El dissabte 22 d’abril, UGT organitza una xerrada sobre l'”Hostaleria contra l’explotació, regulació!”. I el 29 d’abril, les treballadores de Nylstar ens expliquen la seva situació amb “Indústria tèxtil a la Selva i Nylstar” amb Juanjo Rodríguez i Carlos Caballero, membres del Comitè d’empresa de Nylstar. I el 30 d’abril, tanquem el bloc formatiu parlant de “La defensa de la classe treballadora dins les institucions” amb Josep Garganté, membre de la COS i regidor de l’ajuntament de Barcelona, i Clara Castrillo, regidora a l’ajuntament de Blanes.

Així és com arribem a l’1 de maig, dia de la classe treballadora, carregats i carregades d’idees i amb l’objectiu de sortir al carrer plegades a protestar pels nostres drets fonamentals, per denunciar el sistema capitalista i el patriarcat i conscienciar per continuar fent passos cap a la fi de l’explotació de l’home per l’home i de la dona per l’home. Fem una crida a tots i totes a sortir el proper 1 de maig a la manifestació convocada per la Comissió Maig Obrer i Anticapitalista, davant de l’ajuntament, a les 19h, per reivindicar els nostres drets com a persones de classe treballadora. Així com una crida a organitzar-se més enllà d’aquesta diada, una crida a participar de tots els espais polítics, socials i culturals per tal d’organitzar una resistència quotidiana enfront el maltractament i la misèria a la qual ens aboca el capitalisme i la seva societat de consum. “Juntes contra l’atur, el patriarcat i la precarietat” sortim als carrers, juntes diem NO a unes vides indignes, a la seva pobresa i injustícia, creem resistències per avançar i fer possible una vida radicalment diferent a la que ens han volgut imposar.


NaturConsum som un grup de persones que tenim el compromís de fer consum responsable, partint de la consciència que la nostra forma de consumir afecta de forma radical l'entorn en el qual vivim i les nostres eleccions com a consumidors tenen un impacte rellevant en el tipus de món i de societat en el qual vivim. Ja fa més d'un any que funcionem i molts ens queden! Ens vàrem constituir amb la voluntat de poder adquirir productes ecològics, de temporada i, sobretot, de productors propers a nosaltres, amb la intenció de reduir la nostra petjada ecològica. Estem vinculats a la Central d'Abastiment Catalana (CAC) de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) que ens permet adquirir productes ecològics de tot Catalunya utilitzant moneda social, fora de l’economia de l’euro i BCE i de la lògica aclaparadora del deute. La CIC és una proposta constructiva de desobediència i d'autogestió generalitzada per reconstruir la societat des de les bases (en tots els àmbits i de manera integral) i recuperar les relacions humanes afectives, de proximitat i basades en la confiança. És:  

Cooperativa, com a projecte que practica l’autogestió econòmica i política amb la participació igualitària dels seus membres. També, perquè assumeix legalment aquesta forma jurídica. Integral, per ajuntar tots els elements bàsics d'una economia com ara la producció, el consum, la rancificació i la moneda pròpia (moneda social) i, al mateix temps, perquè vol integrar tots els sectors d'activitat necessaris per viure: alimentació, habitatge, salut, educació, energia, transport… Catalana perquè s'organitza i funciona principalment en l'àmbit territorial català. En l'adquisició de productes, procurem que no hi hagi intermediaris. Això permet pagar un preu just a les persones productores i elaboradores i, a nosaltres, obtenir productes ecològics de qualitat, de proximitat i respectuosos amb el medi ambient a un preu assequible. Contactem directament amb les persones productores, principalment, amb els productes frescos i realitzem compres conjuntes per minimitzar les despeses de transport. Funcionem de forma assembleària, reunint-nos un cop al mes per decidir lliurement com gestionarnos i quins seran els nostres productors de confiança. Tots els membres som participants actius en el funcionament del grup, en la seva promoció i ampliació per poder arribar a cada cop més productors i consumidors. Actualment, a NaturConsum estem també promovent la instal·lació de GuifiNet a Blanes. UNA XARXA DE TELECOMUNICACIONS LLIURE I PARTICIPATIVA que ens permeti desvincular-nos de les grans companyies i obtenir un servei de qualitat i el màxim benefici per al consumidor, i no per als proveïdors. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web https://guifi.net/ca/node/35620 Si us voleu sumar a aquesta iniciativa o rebre més informació, podeu escriure un correu a naturconsumblanes@gmail.com o passar per l'Ateneu Sa Fera Ferotge (Carrer Mas Enlaire 3, Blanes), tots els divendres de 19 a 20h. Ser consumidors responsables és una elecció conscient i activa de canvi de model econòmic, per la construcció d'una societat més justa amb les persones, les treballadores i el medi ambient i basada en el respecte. Amparo Ardanuy, membre activa del Grup de Consum


Des del grup NaturConsum, estem promovent la instal·lació de Guifi.net a Blanes. Però, què és guifi.net? És una xarxa de telecomunicacions i, alhora, una xarxa ciutadana. A diferència de les multinacionals de telecomunicacions, guifi.net ofereix els mateixos serveis (internet, telefonia, wi-fi…), però a partir dels principis de l’economia del bé comú i col·laborativa, propietat compartida, software lliure i codis oberts. És un model semblant al de la Wikipedia: la xarxa creix a mesura que es construeix i es comparteix. Guifi.net compleix tots el paràmetres legals i ha rebut diversos premis tant de la Generalitat com, recentment, de la Unió Europea. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web https://guifi.net/ca/node/35620. Com implantar guifi.net a Blanes? Per construir aquesta xarxa a Blanes cal que un nombre suficient (al voltant de 50-70 persones) ens ho plantegem i, alhora, ens permeti compartir els costos de la infraestructura. Un primer estudi, ens assegura que, en condicions ideals, amb tres nodes de connexió (supernodes) hi hauria cobertura per la pràctica totalitat de Blanes. A partir d’aquests nodes principals, es connectaran els nodes client de cada usuari o usuària. A quina velocitat em podré connectar? Sota el teòric plantejament inicial de tres nodes i per les distàncies que parlem, inferiors en la pràctica totalitat de casos a 2000m, i amb la tecnologia actual, cabals mitjans de 30Mbps o superiors a cada client són assolibles. Entre nodes, i en configuració inicial, es poden garantir cabals de 100Mbps. I què passa amb el meu telèfon? Es pot mantenir l’actual línia o donar-la de baixa i no perdre el número de telèfon. Hi ha l’opció de demanar la seva portabilitat a un operador de telefonia fixe per Internet. Hi ha diversos operadors de telefonia per Internet a guifi.net. I tot això...a quin cost? Entre tots els que engeguem el projecte de portar guifi.net a Blanes, haurem de compartir el cost dels tres supernodes (antenes). Depenent del model final d’antenes que s’instal·lin, el preu pot variar. Una estimació inicial estaria sobre els 5.000€, comptant la mà d’obra. Si ho dividíssim per 70 usuàries, el cost seria de 70€ per la infraestructura comuna (un únic pagament). Així mateix, caldrà destinar una part de recursos al manteniment de la xarxa. Al cost comú, caldria sumar-li el cost de la instal·lació fins “a casa meva”, que implica una altra antena i el mòdem. Aquí el cost seria diferent si es tracta d’una comunitat de veïns que comparteixen el cost entre ells o si és una instal·lació individual. L’antena tindria un cost (sempre aproximat) de 250€ i el router de 60€. Una vegada connectats, caldrà pagar la quota mensual d’accés a internet i telèfon que, depenent de la tarifa que es contracti, seria d’entre 10 i 25€. Fets els números, la inversió s’amortitza al cap d’un o dos anys i, a canvi, tenim un servei d’internet i telefonia de millor qualitat a un preu més econòmic. Gonzalo X, membre actiu del Grup de Consum


Fa sis mesos que es va crear el Banc de Temps de Blanes, una entitat que realitza una tasca social i cultural molt important al nostre municipi. L’Ajuntament no sap valorar el potencial que té una iniciativa d’aquestes característiques. Els Bancs de Temps són entitats que fomenten les relacions entre persones d’un mateix indret afavorint així la integració d’aquelles que se senten soles o aïllades per una banda o de col·lectius sencers per l’altra. Així mateix, cal destacar que en el context econòmic en el qual ens trobem des de fa uns anys, un projecte com aquest garanteix que les persones més desafavorides no hagin de renunciar a rebre cap tipus de servei per falta de recursos. Projectes d’aquesta mena són una forma activa de lluitar contra el capitalisme, demostrant que sense diners podem fer infinitat de coses si ens organitzem. El Banc de Temps està ajudant persones en diferents circumstàncies, des de la parella que portava 7 mesos sense aigua calenta per no poder pagar un servei tècnic o la mare que no podia permetre’s un curs d’idiomes per al seu fill, però també aquell que portava mesos a casa sense relacionar-se i ara té un cercle de persones amb les quals realitza diferents activitats o simplement xerren una estona mentre fan un cafè. També m’agradaria destacar que aquest projecte va més enllà del que entenem per voluntariat, ja que hem de tenir en compte que tothom a més de rebre, ha de donar i, per tant, fomenta l’autoestima d’aquelles que, acostumades a rebre ajudes, ara veuen que també poden oferir alguna cosa als altres sabent que, quan reben un servei, no és per compassió, sinó que és perquè s’ho han guanyat. Per altra banda, el Banc de Temps de Blanes està duent a terme més de 20 cursos i tallers mensuals que van des de classes d’idiomes, música o repàs fins a espectacles culturals o excursions per l’entorn. Cal recordar que l’Ajuntament no disposa de cap Centre Cívic o Casal d’Entitats, i aquest projecte ha pogut esdevenir una realitat gràcies a l’existència d’un espai com l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, on rebem els socis i fem la majoria de les activitats. La nostra idea és arribar a tota la població i, per això, volem anar oferint aquests tallers a diferents llocs i barris. Ara mateix, l’altre espai que tenim la sort de poder utilitzar és el Casal la Cooperativa. Jo considero que han de ser els Ajuntaments els responsables de satisfer aquestes necessitats de la nostra societat, si més no haurien de recolzar-les i impulsar-les d’una manera clara. Val la pena dir que hi ha un gran nombre d’Ajuntaments totalment implicats en Bancs de Temps, que hi destinen recursos econòmics, materials i personals per al seu funcionament. Tanmateix, el nostre Ajuntament ens veu com una més de les entitats esportives o culturals del municipi, i no valora en la mesura justa la gran feina que desenvolupem. L’argument repetitiu que ens ofereixen és que hi ha tres-centes entitats a Blanes. I jo em pregunto, aleshores, per què algunes sí que tenen dret a fer ús d’espais municipals lliurement i les altres no? Estem tots al mateix sac o no ho estem? La meva opinió és que aquest Ajuntament no té l’interès real de fomentar tots els valors que promou el Banc de Temps. Hem d’assumir que tenim el govern que tenim i, des del Banc de Temps, seguirem endavant amb la nostra feina perquè hi creiem profundament i ho farem de forma autogestionada, l’únic camí per tirar endavant. Estic convençut que, a la llarga, seran ells qui ens vindran al darrere, (potser quan hi hagi eleccions) però quan algú aprèn a caminar no necessita ningú que l’agafi de la mà. Frederic Salvà, membre del Banc de Temps de Blanes


Fa més d’un any, des del març del 2015, que la plataforma Aturem la C-32 està lluitant per preservar els boscos entre Blanes i Lloret, demanant alternatives respectuoses amb el medi ambient que solucionin els problemes de mobilitat que tenim a la zona i no comprometin el futur de les properes generacions, allò que se’n diu sostenibilitat, sabeu? Aquesta paraula que tothom té a la boca; i alguns fins i tot en el nom, com és el cas del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que, a la pràctica, i en vista dels fets, en desvirtua tot el seu significat. En especial, els governants dels últims anys. Després de mesos insistint i fent campanya al carrer, hem aconseguit un procés participatiu a Blanes impulsat pels grups de l’oposició, i executat per tot l’Ajuntament. Procés no exempt de polèmica perquè el govern municipal hi estava manifestament en contra. De l’allargament, s’entén, del procés participatiu i de paraula no, perquè ara els processos participatius estan a l’ordre del dia dels bons ajuntaments (Lloret no seria un bon ajuntament amb aquesta reflexió, potser és hora que algú ho digui: Lloret no té un bon govern a l'ajuntament “participativament” parlant, però això són figues d’un altre paner). A Blanes, quin procés més descafeïnat! Díptics anodins, poques enquestes, mini-cartells informatius, manca de solucions al manifest desconeixement del projecte per part de la ciutadania i, a sobre, aire d’ofensa quan tot això se’ls deia obertament. Quin doble joc, per favor! A Lloret, el context en el qual s’ha realitzat el procés participatiu ha estat molt pitjor. L’equip de govern actual (CDC, ERC i PSC) es va omplir la boca de bones intencions a l’hora de fer campanya a les darreres eleccions fent bandera de l'eina de la participació ciutadana. En res van quedar també, quan el mes de novembre van fer allò de ”dónde dije digo digo Diego” i van portar al Ple una moció per no consultar al poble sobre la C-32. Sort de les entitats del municipi! I gràcies a totes i cadascuna de les que van fer possible que el dia 17 d’abril, en paral·lel a la consulta de Blanes, els lloretencs i lloretenques també la poguéssim celebrar. Diumenge al vespre, després de conèixer els resultats, tant de Blanes com de Lloret, vàrem tenir un sentiment d’eufòria, d’haver fet la feina ben feta, de ser els bons, que, com formiguetes, havíem estat informant la gent, tenaços, persistents, deixant de banda la vida personal per dedicar el temps a la col·lectivitat i a defensar el que crèiem que ho mereixia i, per fi, obteníem ressò i part de l’èxit que havíem perseguit. Queda molt camí per recórrer, ni la Generalitat ni els Ajuntaments pro-autopista s’aturaran aquí i es faran enrere, però que sàpiguen que nosaltres tampoc, que ens sentim més forts que mai, que el territori, tot i els entrebancs que ens han posat pel mig, ha parlat i ha dit NO. Hem dit NO a fragmentar els nostres boscos, NO a més asfalt inconscient, NO a afavorir els interessos d’Abertis i també hem dit SÍ. SÍ a buscar una solució als problemes de mobilitat que ens afecten, SÍ a preservar el nostre bosc i SÍ a fer les coses ben fetes! Aturem la C-32


Resulta curiós com els moviments socials, ecologistes i revolucionaris s'han acompanyat al llarg de la història per controvèrsies constants dins el seu ideari, representat per una finalitat summa anomenada llibertat. En totes les vessants que conforma aquesta paraula i la seva finalitat d'abolir i fer desaparèixer totes les opressions que han acompanyat i acompanyen la humanitat en el camí seguit, encara sembla que algunes siguin dubtoses i qüestionables fins als punts de l'autèntica burla. I sí, trobats a entrades de s.XXI, i encara arrossegant costoses lluites per la igualtat, com la de gènere, la racial o l'alliberament sexual, que, més o menys, van entrant en l'imaginari costós de les ments revolucionaries, encara ens topem constantment amb unes parets que ja d'entrada haurien d'estar més que esborrades, però que, alhora, inevitable i sorprenentment, xoquen com si d'un mur de formigó invisible deixés parar en elles, creant en elles un col·lapse que ni tan sols mai hauria d’haver existit en aquests esglaons que precedeixen la recerca de la llibertat humana. Doncs, ara, arribats a aquest punt, ens trobem en una nova dicotomia en el camí de l'esquerra transformadora, un petit-gran dubte que fa aturar el pensament i la marxa de la lluita per l'alliberament: l'especisme. De nou, ens trobem en una confrontació de dubtes i plantejaments, els quals molts cops ens fa adonar del perquè l'ésser humà sempre avança lentament pausat, però, en canvi, accelera, en moltes ocasions, l'avançament de grans retrocessos. I és que, quan ens envoltem dels moviments revolucionaris, socials i ecologistes amb una única i conjunta fita com és la de voler un món millor, crea sorpresa que no s'hi adhereixin lluites paral·leles ràpidament, com és en aquest cas el fet d'enquibir la lluita per l'alliberament animal, que no només comporta l'alliberament d'altres animals, sinó també l'alliberament integral de l'animal humà en totes les seves vessants ètico-morals, econòmiques, socials i ecològiques. I és que un queda totalment confós quan, a l'estar implicat dins d'aquests moviments, s'adona com de costós és fer canviar les filosofies que regnen en cada tram de la història dins els moviments socials, ecologistes i revolucionaris. De com de costós resulta fer entrar dins les ments coses que quasi ni tan sols difereixen gaire d'altres lluites que ja són més que de base i d'imperatiu obligatori les seves defenses. Fins i tot, un queda perplex quan en aquests moviments ni es noten punts d'interès per entrar en curiositat sobre altres problemàtiques i visions com el que en aquest cas exposem en aquestes quatre línies sobre la crítica de la supremacia de l'ésser humà vers tota la resta del nostre planeta. I és que sí que és força comú veure com els que, abanderant-nos d'autèntics anti-capitalistes predicant aquell famós “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer” o els que defensem aquest nou món amb les total i més que legítimes proposicions del “ho volem tot per a tots”, encara ens trobem algunes vegades defensant aquests pretextos amb una coca-cola a la mà mentre estem aplaudint equips de futbol que llueixen orgullosament estampes de països generadors de guerres actuals a la camiseta. Suposadament, així és com, recapacitant, ens adonem del perquè d'aquesta gran lentitud de canvis. Arrosseguem o ens entrebanquen constantment en les nostres maneres de fer o pensar, fent que entenguem o ens excusem a l'hora de caure una i altra vegada en repetides contradiccions, però sí que a vegades cal aturar-nos fermament per fer recapacitacions sobre què


som, sobre què defensem i sobre com ho hem de defensar per, d'aquesta manera, seguir acords amb la globalitat de les lluites que ens van sempre paral·leles i conjuntes i no pas contràries o absurdes. Finalment, per acabar l'article, deixarem exposat el plantejament del qual havia de ser aquest escrit en la seva totalitat, l'exposició del perquè la defensa de l'alliberament animal, però que, per raons que fa temps ens genera molt a pensar, hem cregut convenient prioritzar, principalment, fer aquesta petita crítica o reflexió, no com a ofensiva, sinó com a valorativa, dels moviments dels quals nosaltres també en som partícips. I no és per menys el preguntar-se per què fer un canvi vital en la vida de cadascú és un afegit en la lluita a diari dels qui volem un món millor, per què saber el perquè deixar d'utilitzar animals ens pot produir un canvi moral i ètic cap a un món més respectable entre nosaltres implica part de la nostra lluita, per què saber que deixar d'alimentar-nos d'altres animals ens pot portar a una millora de la nostra pròpia salut és valor intrínsec en nosaltres, i afegir que també és saber que actualment menjar carn està esgotant les reserves d'aigua del planeta, per què per produir 1 kilo de blat es gasten 600 litres d'aigua per 15.000 litres que es necessiten per produir 1 kilo de vedella, per què per menjar un simple bistec ens podríem dutxar 20 vegades, per què els purins que genera la indústria càrnica estan contaminant els nostres aqüífers fent que no puguem veure aigua potable, per què generar quantitats massives d'animals per consumir fa que, a diari, es talin milers i milers d'hectàrees de boscos per pastar o crear agricultura destinada exclusivament per animals mentre població humana pobre es mor diàriament de gana en una altra part del planeta, per què generar quantitats industrials de carn està fent que generi 5 vegades més gasos d'efecte hivernacle que el transport que utilitzem mundialment contribuint de manera exponencial l’escalfament global, per què consumir animals està deixant els mars buits de peixos i vida marina, per què necessitar parts d'animals per vestir i per consumir fa que sistemàticament es tanquin, explotin i torturin com mers objectes que no senten, per què tancar animals i no deixar-los viure en els seus estats salvatges no ens educa ans tot el contrari, i per molts perquès més d'una llista i temàtica molt llarga s'ha de començar a visualitzar com una cosa important i primordial en les nostres lluites quotidianes per un canvi de model humà. Perquè l'ecologisme revolucionari ha d'estar a les nostres llistes d'afers de primer ordre si creiem en un futur lliure, igualitari i sostenible. Xavi Mauser, militant de Ginkgo Biloba


Fa uns cinc mesos que es va fer públic un text titulat: “Dins el laberint” en què es recollien un seguit de reflexions sobre la tasca de la CUP a l'Ajuntament de Blanes. Doncs bé, ara que estem a punt de “celebrar” un any dins de les institucions, podem afirmar que res ha canviat. Si bé és cert que l'equip de govern ha aconseguit crear una majoria que li permet tirar endavant tot allò que desitgi (el famós pacte PSC, CiU, ERC i PP) continuem instal·lats en la mateixa inèrcia política, és a dir, no sabem quin és el model de poble que defensen. I és que no es pot esperar menys d'aquest còctel de partits, en un principi, tan allunyats ideològicament entre ells. Brandant la idea que tots volen el millor per Blanes i que més enllà de les sigles està el poble i el treballar plegats per millorarlo, s'hi amaga una perversió terrible. Sota l'anomenada nova ideologia “blandista” (Blanes, entès com a entitat abstracta per sobre de qualsevol ideologia política) s'amaga la trista veritat: un model continuista i sense idees per redreçar els estralls provocats per l'estafa immobiliària i pel llast d'una indústria turística obsoleta i ancorada en l'oferta del sol i platja, cada cop més insostenible i precària. Siguem clars, tots volem un municipi millor, però no tots tenim la mateixa idea sobre què és millor o no per Blanes. Des de la CUP, continuem defensant la presència a les institucions com una més de les eines per fer possible la transformació d'un sistema caduc i injust. Sabem, però, que un cop a dins de les institucions juguem a camp contrari, amb unes regles i unes dinàmiques que ens són alienes i que, moltes vegades, ens juguen en contra. Tot i això, intentem no caure en l'apatia o el seguidisme. Hem estat propositius i hem aconseguit posar damunt de la taula debats tan necessaris com la participació ciutadana o el model de poble. La nostra proposta de pressupostos participatius tira endavant, no amb la velocitat que voldríem, però sí amb la satisfacció de que ha de servir com a primera experiència per a uns pressupostos plenament decidits per la ciutadania. Som els únics que ens hem oposat frontalment al nou POUM, que aposta, una vegada més, pel creixement urbanístic. Hem defensat una altra manera d'entendre la política, sense privilegis i sense escenificacions de picabaralles polítiques on només es busca l'efecte mediàtic i el conflicte estèril. Apostem pels debats de fons, contraposem el nostre model socialista, independentista i feminista al model de precarietat, continuista i conformista de gran part dels partits polítics del consistori. Nosaltres apostem per un Blanes radicalment diferent, que ha d'obeir altres interessos i altres maneres d'entendre la política. No ens serveix fer reformes, és hora de fer cau i net i començar de nou amb un projecte inclusiu, de base popular i que vetlli per altres models econòmics i socials. Malgrat les bones intencions dels grups polítics per voler incorporar la transparència i la participació ciutadana a l'Ajuntament, constatem que l'opacitat i els interessos partidistes prevalen per sobre de les bones intencions. Són esclaus d'anys i panys d'una cultura política narcisista i totalment allunyada de la ciutadania, preocupada d'apropiar-se i desactivar les lluites i reivindicacions del carrer. Durant massa temps, la institució ha funcionat a banda del carrer, creant una dualitat perversa entre representants i representats. Per si fos poc, tot això va acompanyat d'un complex sistema burocràtic que fa molt difícil adoptar polítiques transformadores. Cada setmana s'obren nous fronts que han de ser solucionats tenint en compte aspectes que sobrepassen els nostres coneixements tècnics, jurídics i administratius. Som conscients que encaixem més gols dels que ens pensem.


Però hem entès que això ni és cap excusa ni en cap cas ha de servir per desanimar-nos. Hem vingut a treballar i a no desaprofitar la presència a dins de l'Ajuntament. Perquè entenem, com a moviment municipalista que som, que és la institució més propera als ciutadans. No ens podem permetre deixar-la en mans dels de sempre, dels que treballen per Blanes des de fa dècades. La institució, tal i com ara es concep, és una bombolla que cal rebentar per construir noves estructures de representació participatives i permeables a la ciutadania. No oblidem que el peu al carrer ha de ser el nostre referent, i que ens ha de marcar les pautes. Perquè si perdem de vista el carrer, perdrem el nostre fil d'Ariadna amb la realitat, i llavors estarem perduts. Per això, més que mai, és necessari encarar la institució des del carrer i tenint present que només som una peça més de la unitat popular que entre tots i totes construïm dia a dia. Necessitem mans perquè la tasca és immensa, que això no canviarà d'un dia per l'altre. A Blanes, ja fa temps que hem posat fil a l'agulla perquè, mica en mica, aquesta remor que se sent esdevingui eixordadora. Jaume Pujades, militant de la CUP Blanes


El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del s.XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones, com a grup col·lectiu humà, de l’opressió, dominació i explotació de les quals han estat i encara són objecte per part del col·lectiu masculí en el sí del patriarcat, en les diferents fases històriques de model de producció. Aquesta presa de consciència mou les feministes a l’acció i a l’organització per a la transformació social i l’alliberament del seu gènere. El feminisme es replanteja totes les qüestions i comprèn totes les persones, sigui quin sigui el seu gènere. El patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social que ha anat adoptant diverses formes al llarg de la història. Està basada en la línia d’autoritat i lideratge de l'home. Es tracta d'una estructura d'opressió sobre les dones que passa pel seu sotmetiment, les desvalora i les relega a un segon pla. El patriarcat sorgeix d'una presa de poder històric per part dels homes, els quals es van apropiar de la sexualitat i reproducció de les dones. Per a l’escriptora i psicòloga feminista Victoria Sau, el masclisme el constitueixen «aquelles accions, físiques o verbals, mitjançant les quals es manifesta de forma vulgar i poc apropiada el sexisme subjacent en l'estructura social» i, a la vegada, defineix el sexisme com «el conjunt de tots i cadascun dels mètodes emprats al sí del patriarcat per poder mantenir la situació d'inferioritat, subordinació i explotació de la dona». Es podria dir que el masclisme és la conducta, i està vinculat a les relacions interpersonals; mentre que el sexisme és el mètode o procediment, vinculat a allò institucional o estructural. Per exemple, cridar una «floreta» a una desconeguda pel carrer és masclisme mentre que la divisió per sexes en l’educació és sexisme. El llenguatge també pot ser un bon exemple de sexisme cultural. Popularment, els conceptes “sexisme” i “masclisme” solen ser utilitzats indistintament, entenentlos com a una ideologia -fundada en prejudicis i estereotips molt arrelats per l'entorn social- que discrimina i menysprea la dona i la considera inferior a l'home. Un feminicidi és l'assassinat d'una dona per raons de gènere, caracteritzat per la impunitat que hi ha davant d'aquests crims per la passivitat de les institucions davant la violència masclista. Els feminicidis són crims sorgits de la desigualtat, la discriminació i les relacions de poder de gènere. Es tracta de la cúspide de la piràmide de la violència masclista, l'acte de violència extrema contra la dona, en la qual l'home reforça el seu control i la seva possessió, fins al punt de treure-li la vida a la dona. El patriarcat sustenta la desigualtat entre homes i dones i legitima la violència cap a elles, tot reforçant i invisivilitzant els instruments de terrorisme masclista davant la societat. Assemblea de Sa Pedra Foguera


Pinzellada poètica

Dins la meva ànima respira la teva consciència social, dins el meu pit, bateguen les teves ganes de lluitar. Respira’m un 14 d’abril, batega’m al ritme dels crits de les persones que no tenen veu, lluita’m a cada orgasme verbal, però mai deixis de fer-me revolució, a les meves cames, a les meves idees, als meus somnis.

Diferents estacions fan la teva absència, diferentes veus intentant callar-me. On va quedar la teva veu reivindicativa, on s’amaga la teva mirada clavada a les meves pupil·les, i les teves ganes, sense presses, ni excuses. Mai vaig voler tallar-te les teves ales, perquè veure’t volar em va fer tenir motius, motius per fumar-nos la primavera, motius per escriure’t i esperar-te.

No m’aterra la solitud, molt menys l’abstinència sexual. El que realment m’angoixa és la dependència emocional. M’aterra la idea del pronom possessiu, que no som la teva parella, que no som res teu! Que compartim la vida, que ets el company de lluita amb qui estic. M’aterra pensar que pugui viure amb algú allotjat, de forma insana, a la meva ment.

Que el teu estat d’ànim arribi a controlar el meu estat emocional. No m’aterra la masturbació, ni les meves nits de revolució. Però sí m’angoixa pensar que no hi ha llibertat, que el sexe l’han denigrat. M’aterra la gelosia, la indiferència perquè sí. M’angoixa, l’ànima se me fa petita, només pensar que puc viure pendent d’un home, sempre darrera seva, mai al seu costat. Aída Cáliz Has assajat una sensualitat silenciosa i assassina. Tant, que tinc alguns versos emmordassats a les masmorres. De no ser així t’abrusarien la pell, s’acarnissarien contra la icona que de tu els he insinuat. Jo, com tots (imagino) vaig néixer covard i tu, com ningú, beneeixes bo i amb la claror del sucre i la veu del lliri -quan daura el bosc i s’aprima el diaNo tinc res més infantívol que fondejar en els meus llençols i les diverses voracitats corpòries que hi han constel·lat. Dels déus adúlters he rebut, després que antecessors ho fessin amb el foc i l’ambrosia, l’idil·li més gran i més sentit ofert a la teva contemplació, perquè jo no sabria reproduir-lo. I ara et llenyo promeses i n’he benajustat una nau velera. No hi ha ni rems, ni estrops, ni escàlems,

ni tan sols cap buf que ens entoni. Pau Nualart


NARRA 1  

Aquí tens la digitalització del primer número de NARRA, una crònica sobre la lluita juvenil a Blanes de publicació trimestral i que es pot r...