92
Edició impresa: pàg. 94
Anar a l'índex
Jardín o huerto familiar, siempre que sea posible, aunque hay que reconocer que en Barcelona resulta una utopía y sólo parece aplicable en poblaciones satélites. En este caso, el jardín puede ser muy importante para neutralizar la tensión del trabajo, y el huerto para nivelar el presupuesto familiar. Estos espacios verdes deben ser regulados por el mismo municipio.”32 Al resum també es recollien els resultats dels estudis de densitats proposades pels diferents grups d’arquitectes: “La densidad de las viviendas ha de ser tal que, aprovechando al máximo el solar, no cree problemas sanitarios ni de circulación, ya que no debe perderse de vista que la casa económica es la que con los mínimos requisitos de confort, higiene y buen funcionamiento puede facilitarse a un alquiler mínimo o con fácil valor de adquisición. Debe evitarse ser demasiado estricto al aplicar las relaciones mínimas entre las superficies de circulación y las habitadas para no dificultar la concepción de la vivienda como un hogar, y un hogar cristiano.”33
La defensa del “mínim benestar” enfront del model de l’habitatge mínim El projecte guanyador del concurs del problema de l’habitatge de Barcelona (1949) no va tenir gaire ressonància a l’estudi-resum de Cuadernos de Arquitectura, tot i que —com el cas del projecte del COAVN— s’havia inspirat en les tipologies distributives dels estudis d’habitatges racionals del CIAM de Frankfurt (1929) i era un dels primers exemples de la postguerra que aportava un estudi sistemàtic arran del problema de l’habitatge, en què seguia un criteri interdisciplinari i demanava la concurrència de les forces productives, econòmiques i polítiques. La seva intenció era plantejar la racionalització de la demanda massiva, l’actualització i la modernització dels instruments de projecte i també la reivindicació de la tasca social de la professió. Malgrat el caràcter innovador de la proposta, sembla que l’omissió dins la memòria de qualsevol contingut moral i ideològic hi va jugar en contra a l’hora ser una referència que es pogués tenir en compte en la realitat.
Carmen Rodríguez 7. La qüestió de l'habitatge social dins el marc ideològic del franquisme
En canvi, la proposta del segon premi, de R. Giralt Casadesús i E. Giralt Ortet, fou la que despertà més atenció tant a les pàgines de Cuadernos de Arquitectura34 com a les d’altres publicacions d’àmbit estatal, com la Revista Nacional de Arquitectura. Carlos Sambricio assenyala la reverberació del plantejament dels Giralt al projecte dels habitatges del Congrés, suggerint que tant Soteras com Benavent —que va fer un projecte per al carrer de Felip II— tingueren en compte les seves formulacions: “Los modelos definidos por Soteras y Benavent para VCE están ligados más a las propuestas formuladas por Giralt Casadesús que a las que propugnaban la prefabricación.”35 Creiem que l’interès obtingut pel plantejament dels Giralt es fonamenta especialment en dos aspectes que el diferencien de les altres proposicions: d’una banda, la consideració que, dins el problema de l’habitatge econòmic, hi intervenen alhora factors d’ordre intel·lectual i físic, però, especialment, morals; de l’altra, la introducció del concepte de “mínim benestar”, en clara contraposició al que qualificaven com “el principio equivocado de la vivienda mínima”. Aquest concepte de “mínim benestar” es vincula a l’habitatge econòmic precisament en allò que el fa indestriable del seu caràcter moral. En aquest sentit, Giralt explicava que “el problema de la vivienda, sobre todo la de los económicamente débiles, fue enfocado por técnicos y especialistas como un problema meramente económico. [...] La casa debía ser “barata”, prescindiendo de factores morales. [...] La vivienda mínima era el ideal de 1930. [...] Y era curioso: el hombre primitivo coincidía exactamente con el técnico racionalista de 1930. Uno y otro concebían la vivienda como una y pura satisfacción de las necesidades materiales del hogar. [...] Viviendas mínimas con camas plegables para convertir un dormitorio en comedor o un comedor que por la noche era un dormitorio de dos camas, nuevos materiales para dar barniz de casa moderna; pero el hogar, el hogar cristiano, no existía.”36 Els valors del “mínim benestar” són, al nostre parer, els que veritablement marquen la distància envers altres propostes del concurs: “En cuanto a las dimensiones de la vivienda, se sostienen diversas teorías, desde la que defiende a la vivienda mínima, en su más extrema expresión, hasta la sostenida por los señores Giralt, que no aceptan la vivienda mínima, ’equivalente a la conserva
34
Bassó, F./Buxó, J. M./Bohigas, O. “Estudio social del problema de la vivienda en relación a las zonas afectadas por el mismo. Concepto humano del problema”; Op. cit.; pàg. 2.