Page 1

Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

22

Data de publicació: 14/04/13

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona

Església a Catalunya

14 abril 2013

Tarragona

Constituïda la comissió de beatificació de Mons. Borràs a la Canonja L’objectiu és difondre la figura del bisbe auxiliar immolat Joan Boronat Tarragona Amb l’acceptació de la presidència d’honor per part de l’arquebisbe metropolità i primat de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, s’ha constituït a la parròquia de la Canonja la comissió de beatificació del bisbe Manuel Borràs. Aquesta comissió tindrà com a objectiu preparar un seguit d’actes per tal de difondre la figura del bisbe canongí Manuel Borràs i Ferré i, alhora, organitzar la celebració que tindrà lloc a la parròquia de Sant Sebastià el 10 de novembre, com a acte final de tot el seu procés de beatificació. Unes setmanes abans, el 13 d’octubre, haurà tingut lloc a Tarragona l’acte

«L’escultor tarragoní Bruno Gallart farà una imatge de pedra del bisbe»

Associació d‘Amics de Catalunya Cristiana

PELEGRINATGE DIOCESÀ PRESIDIT PEL CARDENAL MARTÍNEZ SISTACH

solemne de la magna beatificació de 500 màrtirs immolats durant la guerra civil. La comissió està presidida pel rector, mossèn Miquel Combalia, amb la participació com a vocals de l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i el primer tinent d’alcalde, Salvador Ferré; la membre de la Junta del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, Montserrat Canadell; el president de la societat Nova Amistat, Pau Veciana; el president de l’Orfeó Canongí, Josep Espasa; el responsable de l’economia parroquial, Antoni Guinovart, i en representació de la comunitat parroquial, Maria Jansà i Paquita Bofarull. Actua com a secretari de la comissió el del Consell Pastoral Parroquial, Francesc Roig Queralt. D’entre els actes previstos i acordats per la comissió, que de manera esglaonada s’aniran realitzant fins al 10 de novembre, destaquen l’encàrrec d’una imatge de pedra del bisbe Manuel Borràs a l’escultor tarragoní Bruno Gallart; la col·locació d’una làpida commemorativa de la beatificació al monument situat al coll de Lilla i que marca el lloc exacte on fou immolat el bisbe auxiliar de Tarragona; la difusió del llibre biogràfic Manuel Borràs: una vida al servei de l’Església, de Mn. Manuel Fuentes i Francesc Roig, editat pel Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví; una exposició de fotografies i objectes de culte relacionats amb el bisbe; tres conferències divulgatives; un concert a l’església de Masricart el 3 d’agost; la confecció d’un domàs simbòlic per penjar als balcons i la invitació acceptada de la Scola Cantorum dels Amics de la Catedral que dirigeix Mons. Miquel Barbarà, per a la celebració litúrgica del 10 de novembre que presidirà l’arquebisbe de Tarragona acompanyat pels exrectors i vicaris de la parròquia juntament amb els mossens fills de la Canonja.

Carrer bisbe Borràs J.B. / Tarragona

«Celebrem la fe amb el nou Papa Francesc» Del dissabte 18 al dilluns 20 de maig de 2013 Per a preus i més informació 934 092 770 www. clubmes.cat

El 13 d’octubre seran beatificats a Tarragona mig miler de màrtirs de la fe de tot l’Estat espanyol i, entre ells, el doctor Manuel Borràs Ferré, que va ser bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Tarragona. Aquesta, doncs, és una bona ocasió per recuperar la memòria històrica i restituir-ne el nom en la nomenclatura dels carrers. Tarragona va tenir dedicat un carrer al Bisbe Borràs però, amb l’arribada del primer govern socialista a l’alcaldia de la ciutat, el nom d’aquesta via urbana va ser canviat pel de Mossèn Salvador Ritort. Es va argumentar que el bisbe ja tenia un carrer dedicat a la Canonja, el seu poble natal —aleshores agregat a Tarragona i ara municipi independent. És ben just que un nou carrer de Tarragona porti el nom del Bisbe Borràs, més encara si tenim en compte que Reus en té un i que Vilaplana, poble natal de la mare del prelat, on per cert governa ERC, també honora el nom del Bisbe Borràs entre els seus carrers.


Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

Data de publicació: 07/04/13

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona


Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

Data de publicació: 07/04/13

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona


Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

Data de publicació: 03/02/13

Església a Catalunya

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona

23

3 febrer 2013

Tarragona

Més de 500 beats en la cerimònia del 27 d’octubre Es preveu una assistència superior a les 50.000 persones Joan Boronat Tarragona El proper mes de juny quedaran enllestides totes les causes per a la beatificació dels màrtirs del segle XX que tindrà lloc a Tarragona el 27 d’octubre d’aquest any. Es calcula que seran més de 500 les beatificacions, segons va manifestar Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, metropolità i primat, en el decurs de la trobada anual amb els periodistes, amb motiu de la festivitat de Sant Francesc de Sales. Aquesta serà probablement la beatificació més gran de la història de l’Església i es preveu que pugui congregar a Tarragona més de 50.000 persones. La majoria dels beatificats seran religiosos, sacerdots i laics que van patir martiri per causa de la seva fe en el període comprès entre 1931 i 1939, entre els quals el qui fou bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi, Mons. Manuel Borràs i Ferré. A la festa patronal dels periodistes van assistir uns quaranta profesionals de la comunicació. Es va iniciar amb la missa que cada any celebra l’arquebisbe a la capella de Palau i en la qual

El cardenal convida els periodistes a dinar C. M. / Barcelona Com a novetat d’enguany, el cardenal Lluís Martínez Sistach va convidar els periodistes que treballen en l’àmbit de la diòcesi de Barcelona a un dinar de germanor la vigília de la festivitat de sant Francesc de Sales. El cardenal va obsequiar tots els assistents amb el seu llibre La Sagrada Família, un diàleg entre fe i cultura i els va agrair la gran tasca que duen a terme al servei de la societat. Acompanyat del nou delegat de Mitjans de l’arquebisbat de Barcelona, Ramon Ollé, el cardenal va fer «propaganda» del Full Dominical renovat, i va destacar la incorporació de nous recursos tecnològics com els codis QR o la Realitat Augmentada. Així mateix, l’església de Sant Francesc de Sales, al passeig Sant Joan de Barcelona, va acollir com és tradicional la missa del patró dels periodistes. Presidida per Mn. Ramon Corts, rector de la basílica de la Puríssima Concepció, i concelebrada per Mn. Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana, en la missa es va fer memòria dels periodistes morts el darrer any.

L’arquebisbe es va trobar amb els periodistes de l’arxidiòcesi. Mons. Jaume Pujol va glossar la figura de sant Francesc de Sales com a exemple a seguir pels informadors. Posteriorment, a l’hora de compartir l’esmorzar, en un ambient distès, l’arquebisbe va fer un repàs a l’actualitat de l’arquebisbat, en assumptes com ara l’estat de les obres de la segona fase de remodelació del Centre Tarraconense El Seminari, la que correspon al claustre de Sant Fructuós, indicant que segurament finalitzaran el proper mes de maig. Aquesta segona etapa comprèn la renovació de la biblioteca, on es guarden més de 100.000 volums, i l’habilitació de dependències per acollir el trasllat d’algunes seus de les delegacions diocesanes, com ara Joventut, i aules per a la catequesi, amb la certesa que serà un espai, en conjunt, obert a la ciutadania. Així mateix, l’arquebisbe Jaume va assegurar haver sentit ja «les primeres notes del nou orgue» que s’està instal·lant a la catedral, del qual manca restaurar les pintures de la porta que tanca l’instrument. Es tracta de dues fulles renaixentistes de grans dimensions (7x5 m), considerades les més grans de Catalunya. Es confia poder inaugurarlo el maig vinent. Per la seva part, el delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social de l’arquebisbat, Dídac Bertran, va presentar la nova directora del Full Diocesà, Anna Robert, i el també nou director de la revista Església de Tarragona, Santi Grimau, els quals van informar de les novetats que s’introduiran i la inclusió de nous continguts en totes dues publicacions. En el cas de la revista, aquesta passarà a ser de mensual a bimensual i tindrà un nou disseny. Dídac Bertran va posar en relleu la ferma aposta per les noves tecnologies que des de temps s’està fent des de la delegació que encapçala. En destacà el Vocabulari Religiós que ha elaborat el departament i que «ha estat incorporat per altres diòcesis de l’Estat espanyol, com ara la de València o Palència». Ressaltà també el fet d’haver estat pioners en la creació d’un canal de televisió propi per internet, que permetrà

informar sobre l’actualitat diocesana i fer retransmissions de taules rodones o d’actes concrets. Santi Grimau indicà que les proves fetes «han estat satisfactòries i gairebé tot és a punt per entrar en funcionament», coincidint amb la

Aragó, 299 Barcelona Tel. 934 576 552 www.concepciobcn.com

celebració de l’Any de la Fe. Tarragona també ha estat pionera, en el camp de la comunicació, en múltiples aspectes de la seva pàgina web, en la incorporació a les xarxes socials i en l’aplicació del codi Bidi.

CONfErÈNCIES QUArESMAlS A lA BASÍlICA DE lA CONCEPCIÓ

«la nova evangelització: propostes pràctiques» DIUMENgE, 17 DE fEBrEr, A lES 19 h. L’Església en la veu dels cristians del carrer Sra. Totón Agustina-Sanllehi Cofundadora del projecte «Catholic Voices» a Barcelona DIUMENgE, 24 DE fEBrEr, A lES 19 h. La fe anunciada: propostes d’una nova evangelització per cristians normals Rvd. Don Andrea Brugnoli Fundador de les «Sentinelle del mattino» (Sentinelles del matí) DIUMENgE, 3 DE MArç, A lES 19 h. La Nueva Evangelización en las parroquias. Un testigo del Sínodo sobre la Nueva Evangelización Rvd. D. Jesús Higueras Esteban Rector de la parròquia de Santa María de Caná (Madrid) i auditor del Sínode dels Bisbes (2012) Després de les conferències hi haurà una estona de silenci, a les 20 h. Vespres solemnes, i a les 20.30 h, Eucaristia. Possibilitat de rebre el sagrament de la Reconciliació. Servei de guarderia. Organitzen: parròquia de la Puríssima Concepció i Obra d’Exercicis Parroquials, amb la col·laboració de la Delegació per a la Vida Consagrada.


Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

Data de publicació: 02/12/12

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona


Temàtica BEATIFICACIÓ 2013

Publicació CATALUNYA CRISTIANA

Data de publicació: 15/07/12

Departament per als Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona

Església a Catalunya

19 15 juliol 2012

Tarragona

màrtirs del Crist El bisbe Manuel Borràs, 146 sacerdots i religiosos màrtirs seran beatificats Joan Boronat Tarragona Entre els decrets promulgats per la Congregació per a les Causes dels Sants, autoritzats recentment pel papa Benet XVi destaca la causa de beatificació del qui fou bisbe auxiliar de Tarragona, Mons. Manuel Borràs Ferré i amb ell 68 sacerdots seculars de l’arxidiòcesi, set carmelites descalços, un caputxí, set missioners del Cor de Maria, 39 germans de les Escoles Cristianes de La Salle i quatre de la fraternitat Terciària dels Carmelites de l’Ensenyança. El mateix decret inclou la beatificació de vint benedictins monjos de Montserrat que, amb els anteriors, sumen un total de 146 sacerdots i religiosos immolats en el període comprès entre 1936 i 1939. Per bé que es dóna com a probable la tardor del 2013 per a la celebració de l’emotiva cerimònia de beatificació d’aquests màrtirs per la fe, «es desconeix la data i el lloc, encara per determinar», segons ha assenyalat el delegat diocesà per a les Causes dels Sants, Mn. Joaquim Gras. En aquest sentit el resposable diocesà ha remarcat que la decisió vindrà marcada pels acords presos per la Conferència Episcopal Espanyola, i en definitiva pel Vaticà, «després de sospesar, valorar o consensuar les diverses opcions». El cas és que el moment de la beatificació d’aquests servents de Déu i dels homes veurà la llum després d’haver transcorregut seixanta anys d’aquell 18 d’abril de 1952 en què s’obrí solemnement el procés diocesà, sota la presidència de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Benjamín de Arriba y Castro, en què exercí de vicepostulador el germà de La Salle, Joaquim Donato.

bisbe canongí Manuel Borràs Ferré va néixer a la Canonja el 9 de setembre del 1880 i va ser ordenat prevere el 19 de setembre del 1903 per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Tomàs Costa i Fornaguera. Ben aviat li van ser confiades diverses responsabilitats pastorals i de gestió de l’arxidiòcesi de Tarragona fins que el 1914 Mons. Francesc Vidal i Barraquer en ser preconitzat bisbe de Solsona, va nomenar Manuel Borràs secretari de cambra i, posteriorment vicari general d’aquell bisbat. El 2 de juliol del 1934 va ser consagrat bisbe titular de Bísica i auxiliar de Tarragona, a la catedral metropolitana i primada, pel cardenal Vidal i Barraquer. Passats quatre dies de l’alçament militar, concretament el 21 de juliol del 1936 el cardenal i el bisbe auxiliar van ser comminats a abandonar el palau arquebisbal de Tarragona i amb el seus familiars van ser traslladats amb cotxe al monestir de Poblet. Uns milicians s’endugueren el 24 de juny el cardenal Vidal i Barraquer però el cotxe es va avariar i el prelat va ser conduït a la presó de Montblanc on també hi havia reclòs el bisbe Borràs. L’endemà Mons. Vidal i

bisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro va beneir solemnement el monument erigit al coll de Lilla —acte del qual és testimoni presencial el qui escriu— a la memòria del bisbe auxiliar Manuel Borràs Ferré i altres màrtirs de l’arxidiòcesi.

Memorial al claustre

L’arquebisbe Pujol, visitant el lloc on va ser empresonat abans del martiri el bisbe Manuel Borràs. Barraquer va ser traslladat a Barcelona per encàrrec del conseller Ventura Gassol, mentre era desoïda la petició del purpurat en el sentit que també viatgés amb ell el bisbe Borràs. Monsenyor Manuel Borràs restà empresonat a Montblanc, immers en la pregària, fins al 12 d’agost en què un grup de milicians l’obligà a pujar a un camió, i a 3,5 quilòmetres de

Montblanc, al coll de Lilla, el van fer baixar del vehicle per disparar-li un tret, segons narra l’acta del martiri. Després van dipositar el cos damunt d’un feix de redoltes ruixades de benzina i van calar-hi foc. Les restes del bisbe màrtir, Manuel Borràs, no s’han pogut localitzar mai al cementiri de Lilla. El 14 de juny del 1957, vint anys després del martiri, el cardenal arque-

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) van ser assassinats a l’arxidiòcesi de Tarragona 141 sacerdots i uns 60 religiosos. Durant el seu pontificat, el cardenal arquebisbe de Tarragona, Manuel Arce ochotorena va fer gravar en una pedra de marbre la llista completa de tots els preveres màrtirs. La làpida per perpetuar-ne la memòria, que actualment encara es pot contemplar, es va descobrir el 28 de setembre del 1946, col·locada en un mur lateral del claustre de la catedral de Tarragona. La peça, original de l’escultor canongí Salvador Martorell, és encapçalada per un medalló de bronze que reprodueix l’efígie del bisbe Manuel Borràs Ferré. El llibre Mártires del siglo XX. Arquebisbat de Tarragona, editat el 2009 i escrit pel periodista tarragoní Francesc Basco Gracià, fa un repàs biogràfic de tots els sacerdots i religiosos immolats, a través d’un acurat treball d’investigació, i esdevé un homenatge a la memòria de tants innocents, persones de fe que van perdre la vida víctimes de la persecució religiosa de l’època.

20 monjos de Montserrat p. ignasi m. fossas Prior de Montserrat Abans d’acabar la missa conventual de la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau celebrada a la basílica de Santa Maria, el P. Abat Josep M. Soler va comunicar el següent: «En el context joiós i martirial de la solemnitat dels apòstols Sant Pere i sant Pau, em plau anunciar-vos, germans i germanes, que ahir el Sant Pare va autoritzar la publicació del decret de martiri del Servent de Déu Manuel Borràs, bisbe auxiliar de Tarragona, i dels seus 146 companys, entre els quals hi ha 20 monjos de la nostra comunitat, que donaren la vida per Jesucrist entre el 1936 i el 1937. En donem gràcies a Déu.» Quan hom contempla la llista dels vint monjos i en ressegueix el currículum, la primera cosa que sorprèn, i agradablement, és la diversitat entre ells, fins al punt que podem afirmar que representen, en tots els ordres, una bona mostra pluralista de la comunitat del Montserrat d’aleshores. Hi trobem representades les diverses edats, des dels 82 anys del P. Josep M. Fontserè fins als 18 de Dom Hildebrand Casanovas. Hi ha monjos amb responsabilitats en el més alt nivell: el prior Robert Grau i el majordom Fulgenci Albareda (germà de l’historiador i futur cardenal Anselm M.), però també cal valorar el prefecte de l’Escolania Plàcid Feliu i el director de la impremta odiló Costa. Alguns eren notables per la vàlua intel·lectual: Lluís Palacios, professor a Sant Anselm de Roma i autor de gramàtiques de llengües semítiques; Domènec González i

odiló Costa, bons coneixedors del llatí i del grec, respectivament; Robert Grau, Ambròs Busquets, Plàcid Feliu i Lleó Alesanco, de ploma fàcil. Hi havia bons experts en música: per damunt de tots, Àngel Rodamilans, però també Joan Roca, ildefons Civil i Francesc Sánchez. D’altres vivien ben arrelats en els treballs a les seccions del monestir: Bernat Vendrell, a la sagristia; Josep M. Jordà, a la sastreria; Eugeni M. Erausquin, a la impremta. Per l’origen, tal com ho revelen els seus cognoms, setze eren catalans, tres castellans i un basc. Per l’estatut canònic vigent aleshores dintre la comunitat, dotze eren sacerdots, un era profés solemne sense ordes, dos havien fet només la professió temporal i cinc eren germans conversos. A més, tres procedien de l’Escolania: Àngel Rodamilans, odiló Costa i ildefons Civil. Aquesta varietat no sols mostra la grandesa del do de Déu repartit sense distincions sinó que també ofereix, dintre la unitat del carisma monàstic, diversos models de santedat. Com a signe de l’actitud amb què varen afrontar la mort, podem citar unes paraules escrites pel P. Robert Grau, que era el prior. Poc temps abans de ser assassinat va escriure en una quartilla: «Hem de creure que la Saviesa i el Poder del nostre Pare celestial mai no són tan manifestos com quan treu bé del mal (...) Així ho farà Ell en aquestes hores terribles de prova, certament, però a la fi, de misericòrdia seva, si vivim la nostra fe i confiança absoluta en Ell i un esperit de filial abandó a la seva paternalíssima Providència.» i acaba aquest text adreçant-se al Crist: «Vós sou la meva fortalesa, la meva Saviesa i la meva Santedat. (...) Vós veieu com i quan jo he de morir... Vós ho accepteu tot per mi, i jo, jo ho vull amb Vós, perquè Vós ho voleu!»

Recull catalunya cristiana beatificacions  

Recull de premsa editat per Catalunya Cristiana sobre la Beatificació de l'Any de la fe a Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you