Page 1

Església de tarragona

Núm. 277  Novembre - Desembre 2013 - Quinta època


SUMARI 277

Novembre – Desembre 2013

EL BLOC (p. 4)

«Bona nit a tothom!», A. Coll Gilabert. Il·lusió, entrega i servei a l’Església, Marisa Jiménez

CAPÇALERA

Un esdeveniment mediàtic de primer ordre (p. 5) Santiago Grimau

ANY DE LA FE

«La millor herència que podem deixar és la fe!» (p.6) F. Xavier Morell «Transmetre el tresor de la Fe» (p. 9) Norbert Miracle

BEATIFICACIÓ – conferències

«El testimoni dels màrtirs és una porta oberta a la fe» (p. 12) Encarnación González «Voler entendre el martiri des d’un punt de vista humà i polític és inútil» (p.13) Andrea Riccardi

– exposicions

El testimoni cristià en àmbits com l’art, la cultura o la missió (p. 14)

Església

de tarragona – passio fructuosi

Més de 6.000 persones assisteixen a la representació de la Passio Fructuosi (p. 20)

– celebració de la beatificació

Cardenal Angelo Amato: «La Beatificació vol anunciar un cop més al món que la humanitat necessita pau, fraternitat i concòrdia.» (p. 24) Paraules del Pare Francesc (p.27)

– testimonis Una jornada viscuda amb emoció i alegria (p.28) Oficina del pelegrí (p.30)

– nota de la Conferència Episcopal Tarraconense (p.31) – misses d’acció de gràcies

Missa d’acció de gràcies per la Beatificació del bisbe Manuel Borràs i companys màrtirs (p.32) La Canonja celebra la missa d’acció de gràcies per la beatificació del bisbe Borràs, fill il·lustre del poble (p.34)

REFLEXIÓ

Església de màrtirs, Església de Crist (p.36) Armand Puig i Tàrrech

SANTA SEU

– entrevista

‘Evangelii gaudium’, primera exhortació apostòlica del Papa Francesc (p.39)

– vespres

NOTÍCIES Ordenació presbiteral de Mn. Josep Maria Calderó (p. 41)

Director de la pel·lícula ‘Un Dios Prohibido ’ (p. 16)

Centenars de pelegrins es van aplegar a la Catedral per al rés de vespres (p. 18)

Director: Santiago Grimau Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Anna Robert, Secretaria: Montse Sabaté Assessorament lingüístic: Rosalia Gras Fotografia: MCS Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2 CP: 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 (ext. 205) Fax: 977 251 847 a/e: publicacions@arqtgn.cat web: www.arquebisbattarragona.cat Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona Dipòsit legal: T-14-1988 Subscripció anual: (6 números): 11,00 € Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 € Preu unitari: 2,00 € Publicada amb la col·laboració Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors.

3


El Bloc

Antoni Coll Gilabert, periodista

«Bona nit a tothom!» Quan diuen: «Bona nit a tothom!», no és que ells marxin a dormir, sinó que vetllen perquè altres dormin. Això és el que fan, des que ha començat el mes de novembre, els monitors que tenen cura de l’Alberg Bonanit, que funciona a les plantes segona i tercera de la Casa Sant Auguri, cedida amablement per la Fundació Obra Pia Montserrat, de l’Arquebisbat, per a aquesta finalitat social de donar llit a les persones «sense sostre». La Fundació Bonanit ha fet a l’edifici uns treballs previs de restauració, comandats per José Luis García, membre del Patronat, i executats per l’empresa Sabaté Construccions, de Constantí. Ha quedat com nou. Tot això és producte de la sensibilitat de l’Arquebisbat i de la col·laboració amb Càritas Diocesana, que va deixar part de la casa en fer el trasllat al carrer Armanyà, i amb Càritas Interparroquial, que duu a terme una magnífica tasca amb Cafè i Caliu a les plantes inferiors. A tots volem donar les gràcies en nom de les persones que hi rebran acolliment. §

Il·lusió, entrega i servei a l’Església Marisa Jiménez, responsable de la comissió d’atenció als pelegrins de la Beatificació

M

4

és de vuit-cents voluntaris van atendre els pelegrins assistents a l’acte de Beatificació. Per tant, solament podem tenir paraules d’agraïment cap a tots ells i els centres educatius de les comunitats religioses i diocesanes, els quals han fet una gran tasca de pedagogia per tal d’atansar aquesta realitat de l’Església: el màrtir com a testimoni per a nosaltres, avui dia, d’una vida entregada per anar a contracorrent, en un temps concret però sempre per seguir Jesús i no renunciar a la seva fe en Déu. El testimoniatge d’aquests martirs del segle XX, i molts d’ells joves, ens fa pensar en els valors de la fermesa, la fortalesa, l’entrega gratuïta… i el fet de donar la vida per Crist.

Tots ells van tenir una cura especial durant la benvinguda i l’atenció dels pelegrins durant la seva estada a Tarragona, informant-los dels actes, activitats i tot el referent a les beatificacions. El treball i l’organització de l’acollida a les diòcesis prèvies de la JMJ de Madrid 2011 amb l’equip de centres, parròquies i la delegació de joves va fer possible tornar a engrescar-nos per a la coordinació d’aquesta Beatificació. Quan serveixes l’Església prens consciència que intentes donar el millor de tu mateix, però que realment és el Senyor qui va treballant en els seus temps i moments concrets. §


Capçalera

Santiago Grimau Ferré Cap adjunt del Departament de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat

Un esdeveniment mediàtic de primer ordre

T

ots hem viscut la Beatificació amb molt de goig, fins i tot alguns hem pogut participarhi des de la mateixa organització. Ha estat un esdeveniment eclesial important que, gràcies als mitjans de comunicació, ha tingut una difusió a nivell mundial. Un exemple d’això és que l’acte es va poder seguir pel canal internacional de TVE. S’estima que el van poder veure un milió i mig de persones, a banda de tots els usuaris que ho van fer pels canals d’Internet de la Conferència Episcopal Espanyola i pel web de l’Arquebisbat, entre d’altres. També cal tenir en compte les diferents emissores de ràdio de tot l’Estat: unes vuit d’àmbit nacional i els seus corresponents canals internacionals i d’internet. Tampoc hem d’oblidar tota la premsa escrita i gràfica. Com a tall anecdòtic, els dos fotògrafs oficials de l’esdeveniment van fer prop de 1.500 fotografies, si això ho multipliquem per

tots els que hi havia… Però que les xifres no ens facin oblidar la part humana. Aquest acte ens ha fet conèixer i vetllar per molts professionals de la comunicació que han quedat agraïts i enlluernats per la calidesa i l’entrega de les persones d’aquesta arxidiòcesi amb el Sr. Arquebisbe al capdavant, com a cap i pastor. Sense tots ells no hauríem pogut apropar la celebració a molta gent, la qual potser mai no hauria sentit anomenar Tarragona ni hauria vist la Catedral, per exemple. Hem posicionat la paraula Tarragona i la seva arxidiòcesi en el mapa mundial. Ha estat una oportunitat aprofitada, un esdeveniment eclesial important per a reconèixer tants testimonis fidels del Senyor que van lliurar la seva vida. Citant les paraules de Mn. Armand Puig en un article que llegireu entre les pàgines de la revista, sens dubte «ha estat una gràcia per a l’Església catalana». §

5


any de la fe «La millor herència que podem deixar és la fe!» Milers de catequistes d’arreu del món van participar, a finals de setembre, a la Jornada Mundial de Catequistes amb la presència del papa Francesc F. Xavier Morell delegat diocesà per a la catequesi i el catecumenat

T

ots som pelegrins. La nostra vida és un pelegrinatge. Cadascú viu el desig de donar resposta al sentit de la seva existència, un desig que ens empeny a «sortir de la nostra terra» i posar-nos en camí de recerca. No en tenim prou amb el simple lleure o amb qualsevol altre plaer; tenim necessitat de «resposta». Aquesta tensió neix de la nostra humanitat, abans fins i tot que d’una actitud de fe, perquè expressa el desig de recuperar la nostra identitat sobre aquesta terra. Per això ens posem en camí unint la nostra vida personal a la gran aventura

6

humana i divina, la Història de la Salvació, que comença amb una crida i una promesa: l’amistat amb Déu. A Roma hem de trobar-hi la seva realitat cristiana i trobar tants signes de diàleg entre Déu i amb l’home, a través de la descoberta dels seus tresors artístics, les seves curiositat culturals, la història i la bellesa. Roma gaudeix d’un privilegi particular: mentre totes les diòcesis del món tenen una configuració pròpia


com a Esglésies locals, la diòcesi de Roma és Església local i centre de l’Església universal, perquè el seu bisbe presideix en la comunió l’Església catòlica. Roma és meta de pelegrinatges que acull a tots aquells que arriben a les fonts de la fe. Pelegrinatge i Jornada Mundial de Catequistes Amb motiu d’aquest Any de la fe han estat convocats diversos col·lectius d’Església a confirmar la fe davant de la tomba de l’apòstol sant Pere al Vaticà. Per això, els dies 28 i 29 de setembre de 2013 es va celebrar el Pelegrinatge i Jornada Mundial dels Catequistes, en la qual hi van participar aquells que es dediquen a anunciar la fe en aquest important servei eclesial. Els actes de la Jornada es van concentrar el dissabte i el diumenge, amb la missa presidida pel papa Francesc. Els dies anteriors, del 26 al 28 de setembre, va tenir lloc un Congrés Internacional de Catequesi que va comptar amb la participació de persones que fan serveis de direcció o de coordinació en aquest camp. Hi va participar una delegació més reduïda de cada diòcesi. Un total de 1.600 persones procedents de 104 delegacions de 50 països diferents es van reunir durant aquests tres dies a l’aula Pau VI del Vaticà. El Congrés va comptar, la tarda del divendres 27, amb la presència del papa Francesc, el qual va agrair als catequistes aquest servei a l’Església i en l’Església. Amb paraules seves: «La catequesi és un dels pilars de l’educació de la fe, i es necessiten bons catequistes! Encara que a vegades pot ser difícil, es treballa molt i no es veuen els resultats desitjats, però educar en la fe és bonic! Potser és la millor herència que podem deixar: la fe!»

Roma és meta de pelegrinatges i acull a tots aquells que arriben a les fonts de la fe

Des de Catalunya i Balears, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) va organitzar el viatge del 27 al 29 de setembre per a poder participar en el Pelegrinatge dels Catequistes. Ara bé, des de l’Arquebisbat de Tarragona vam completar la proposta, i els catequistes de la nostra diòcesi van allargar dos dies més el viatge: des del dimecres 25 fins al diumenge 29. D’aquesta manera els dos primers dies, abans que s’hi ajuntés tot el grup per seguir un programa conjunt, vam poder visitar la Ciutat Eterna i els seus entorns amb més deteniment, sobretot els llocs més significatius de la fe cristiana: el port d’Òstia Antica, la via Appia i les catacumbes, el Forum Romà, el Palatí, el circ Màxim, el Coliseu, els llocs de la grandesa de Roma que són alhora per a nosaltres llocs sagrats, escenari del martiri dels primers cristians. També vam poder entretenir-nos més a les quatre basíliques majors: Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà, Sant Pau fora muralles i Santa Maria la Major, sense deixarnos els museus vaticans i la capella Sixtina. Tot en ambient i estil de pelegrinatge, no com a simples turistes interessats simplement per l’oci i la cultura. Això ens va portar a una manera nova de trobar-nos amb les persones, de relacionar-nos amb els llocs, de redescobrir la sobrietat i la simplicitat de les petites coses, de visitar i enriquir-nos espiritualment amb el contacte amb noves metes i cultures, i sobretot a posar-nos en diàleg amb Déu. Una vegada reunits tots els pelegrins procedents de Catalunya i Balears —més de quatre-cents, d’entre els quals una setantena eren de l’arxidiòcesi— a partir del divendres a la tarda vam poder celebrar l’eucaristia a la basílica major de Santa Maria. Dissabte al matí vam escoltar una catequesi impartida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, que després ens va presidir l’eucaristia a la Parròquia de Sant Gregori VII. A la 7


tarda va tenir lloc l’acte pròpiament de pelegrinatge a la tomba de l’Apòstol sant Pere. La celebració de l’Eucaristia, de diumenge al matí a la plaça de Sant Pere del Vaticà, va ser presidida pel Papa i va comptar amb la presència de 100.000 catequistes vinguts d’arreu del món.

Papa Francesc: «El catequista sap desvetllar la memòria de Déu en el cor dels altres»

«La catequesi no es pot quedar amb les mateixes formes del passat» Al final de la missa, el president del Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització, Mons. Fisichella, va encoratjar els catequistes a recuperar l’impuls de l’anunci i va remarcar que cal evitar els risc que l’Església «emprengui un camí de nova evangelització» i que deixi que la catequesi «es quedi amb les mateixes formes del passat». Diumenge al vespre vam retornar tots cap a casa després d’haver celebrat l’eucaristia aquell matí presidida pel papa Francesc, que va definir el catequista com «aquell que custodia i alimenta la memòria de Déu; la custodia en ell mateix i la sap despertar en els altres». «El catequista és un cristià que posa aquesta memòria al servei de l’anunci; no per fer-se veure, no per parlar d’ell mateix, sinó per parlar de Déu, del seu amor, de la seva fidelitat. Parlar i transmetre tot allò que Déu ha revelat. El catequista, aleshores, és un cristià que porta en ell la memòria de Déu, es deixa guiar per la memòria de Déu en tota la seva vida, i la sap desvetllar en el cor dels altres. Això és compromès! Compromet tota la vida! És home de paciència, de perseverança, que sap afrontar les dificultats, les proves, els fracassos, amb serenitat i esperança en el Senyor.» §

50 anys

1963-2013

Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24

8

padrell@comercialpadrell.com .comercialpadrell.com

Papers pintats · Pintures · Articles neteja · Moquetes · Material decoració · Belles Arts


«Transmetre el tresor de la Fe» La carta fa un breu recorregut pels tres principals moments del procés evangelitzador Norbert Miracle prevere

E

ls bisbes de Catalunya, en la darrera reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense, van aprovar un Document que porta per títol Transmetre el tresor de la fe, que es va fer públic el diumenge 24 de novembre de 2013, solemnitat de Jesucrist Rei de tot el Món, data en la qual l’Església catòlica va concloure l’Any de la fe. Els Bisbes recorden que evangelitzar és la missió encomanada per Jesús a la seva Església i és un deure d’amor, perquè «qui s’ha obert a l’amor de Déu, ha escoltat la seva veu i ha rebut la seva llum, no pot retenir aquest do per a ell tot sol» (Papa Francesc). Seguint el camí que ja van iniciar en el document Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, els bisbes de Catalunya volen reflexionar sobre «alguns aspectes de la missió de transmetre i viure la fe que l’Església té, i precisar més alguns dels seus camins en l’actual situació religiosa i social». La carta fa un breu recorregut pels tres principals moments del procés evangelitzador: el primer anunci, adreçat als no creients i als qui, de fet, viuen en la indiferència religiosa; la iniciació cristiana, per a aquells que, moguts per la gràcia, decideixen seguir Jesucrist, i el creixement permanent de la fe dels cristians que necessiten alimentar-la i madurar-la durant tota la vida.

Actius en el primer anunci de l’Evangeli Els Bisbes recorden que avui moltes persones cerquen un veritable sentit a la pròpia existència i s’acosten de maneres molt diverses a l’Església: «Al nostre país, l’Església viu serenament l’exigència d’aquest moment i està convençuda que la seva

complexitat requereix, per part nostra, trobar nous llenguatges per a comunicar eficaçment la Paraula de Déu. En l’interès i la recerca de tantes persones hi descobreix la crida a anunciar i oferir el tresor de la fe, que és Jesucrist mateix, definitiva i plena revelació de Déu i de l’home.» Els Bisbes constaten que a Catalunya «són molts els qui necessiten i desitgen aquest anunci que els condueixi al trobament amb l’Evangeli» i recorden que la responsabilitat del primer anunci de l’Evangeli pertoca a cada cristià. Per això proposen «avançarnos, testimoniar, dialogar i proposar la fe amb l’audàcia que tenien els primers apòstols i deixebles, que parlaven amb valentia, confiats en el Senyor (Ac 14,3)». El testimoni dels cristians és fonamental per a anunciar l’Evangeli: «Les paraules hauran d’arribar, però abans la gent hauria de poder veure i llegir l’Evangeli en la nostra vida.» L’anunci ha de ser explícit pel que fa al contingut de la predicació. En aquest sentit el document s’inspira en el pensament del papa Pau VI, que afirmava: «No hi ha evangelització veritable mentre no s’anunciï el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el Regne, el misteri de Jesús de Natzaret, Fill de Déu.» El document ens recorda que l’estil de la comunicació de l’Evangeli ha de ser el diàleg, «i això és encara més necessari envers aquells que el descobreixen per primera vegada». Així mateix, proposa anar «creant plataformes per a dialogar, no només amb les persones concretes, sinó també en el marc més ampli de la societat». 9


Iniciar a l’experiència cristiana «Cada un de nosaltres ha rebut el tresor de la fe en l’Església i per l’Església. És gràcies a ella que hem pogut acollir Crist i és ella qui ens ha engendrat a la fe per la Paraula i els sagraments.» El document ens recorda la funció maternal de l’Església, que en paraules del papa Francesc «és una Mare que ens ensenya a parlar el llenguatge de la fe». Els Bisbes manifesten que la iniciació cristiana és l’expressió més significativa d’aquesta funció maternal de l’Església i es mostren preocupats per «l’existència d’una certa crisi de la iniciació cristiana dels infants».

El testimoni dels cristians és fonamental per a anunciar l’Evangeli: «Les paraules hauran d’arribar, però abans la gent hauria de poder veure i llegir l’Evangeli en la nostra vida» Els Bisbes demanen valentia «a l’hora d’explorar, desenvolupar i diversificar camins nous en la catequesi amb infants i adolescents, i adequarlos a les circumstàncies en què hem d’anunciar l’Evangeli», així com també demanen «que la implicació dels pastors sigui encara més gran, tot cuidant que vagin naixent noves vocacions de catequistes». Avui, a casa nostra, la Iniciació es fa amb els infants que són batejats en els primers mesos de la seva vida i es recorre a través del procés catequètic, però també amb les persones no batejades (infants, joves i adults), i es desenvolupa en el catecumenat. Els Bisbes demanen que la catequesi tingui «un caràcter marcadament evangelitzador i missioner».

10

En el Document s’afirma que la família té la responsabilitat originària en la transmissió de la fe i que, per part d’alguns, aquesta responsabilitat és sostinguda amb un gran coratge. Animen els pares i mares cristians «que no desisteixin dels compromisos acceptats el dia del seu matrimoni i en la celebració del baptisme dels seus fills, i que

estiguin segurs que, quan ajuden els seus fills a creure, els ajuden a viure, a ser persones bones». També es demana que les comunitats cristianes i les parròquies sostinguin les famílies en l’educació dels seus fills. Es recorda també als pares la importància de l’escola cristiana i de la classe de religió a l’escola per tal que «els seus fills integrin en la seva cultura la Veritat de l’Evangeli». L’altre camí d’iniciació cristiana és el catecumenat, encara recent com a institució a les nostres diòcesis però que ja comença a donar fruits. «Pensada per encaminar els adults i joves que desitgen ser cristians, la pràctica catecumenal pot renovar la nostra manera de transmetre la fe i la mateixa acció pastoral.» El document recorda també que la forma principal de la catequesi és la catequesi d’adults, i per això afirma que «hem de preparar i renovar propostes catequètiques per a aquesta etapa adulta de la vida, fent entendre que perquè «la catequesi sigui eficaç ha de ser permanent, si bé certament d’una altra forma».

Perseverar en el creixement de la vida cristiana Els Bisbes recorden que Jesucrist és l’essencial en la vida del cristià: «Estem convençuts que comunicarem l’Evangeli en la mesura que ens centrem decididament en el que és més fonamental, la fe en Jesucrist ressuscitat, creguda en l’Església.» Consideren que per a ser servidors de l’essencial no es pot «simplificar o rebaixar ni l’experiència cristiana ni el seu missatge». Entre els compromisos essencials dels cristians, el document assenyala «participar i viure l’Eucaristia de cada diumenge, perquè és l’encontre real amb Jesús ressuscitat»; «la pregària, feta en el diàleg amb Déu a l’inici i al final de la jornada»; «seguir, en les decisions, els “senyals de circulació” que Déu ens ha comunicat, que són només formes de caritat». Els Bisbes posen èmfasi en «l’estudi i l’aprofundiment de la Sagrada Escriptura, especialment a través de la lectio divina, la lectura cristiana dels esdeveniments de la vida, la catequesi d’adults i la que prepara per als sagraments, les diverses iniciatives de formació espiritual» com a formes necessàries per a poder actuar d’acord amb la convicció que dóna la fe.


Un punt important pel que fa a la fe cristiana és la dimensió eclesial: «Volem subratllar la importància que els cristians no visquin sols la pròpia fe sinó des de la comunitat eclesial i en comunitat, en un clima de fraternitat i de diàleg, de confiança i de comunió.» El document acaba amb una exhortació als laics cristians fent esment que «en l’Església rebem el do de la comunió que ve de Déu i que ha de vigoritzar, sobretot a través dels laics cristians, tots els moments de l’existència i contribuir a regenerar el teixit humà del nostre país en aquesta etapa important de la nostra llarga història col·lectiva». La conclusió del Document recorda, per una banda, el meravellós testimoni de fe dels màrtirs beatificats a Tarragona el mes d’octubre passat, i que, com ens deia el papa Francesc, ens conviden avui a «ser cristians concrets, cristians amb obres i no només de paraules; a no ser cristians mediocres, cristians envernissats de cristianisme, però sense substància», així com la figura de Maria, Mare de Déu, que «realitza de la manera més perfecta l’obediència de la fe». §

11


beatificació / conferències Encarnación González: «El testimoni dels màrtirs és una porta oberta a la fe»

L

a Dra. Encarnación González, directora de l’Oficina per a la Causa dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) fins a començaments d’aquest mes de novembre, en què ha estat rellevada, va ser l’encarregada de pronunciar dues conferències, organitzades per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), en el marc dels actes previs a la Beatificació de l’Any de la fe. Amb el títol «Els màrtirs, testimonis de la fe», el dimarts 8 d’octubre, Encarnación González va manifestar que l’Església mai no ha deixat de recordar els màrtirs: «La seva veneració s’ha fet durant vint segles». I va recordar les paraules del beat Joan Pau II, que va manifestar el desig que mai no es perdés el testimoni dels màrtirs recents com els tants que hi ha hagut durant el segle XX. González va ressaltar la fidelitat, la llibertat i el servei a la veritat dels màrtirs. «La força del martiri» — citant Benet XVI— «és un do de la gràcia, per amor a Crist i a l’Església. El màrtir és lliure respecte al poder del món i s’abandona a les mans del Creador i Redemptor.»

Durant la ponència, González també va destacar la gran crueltat i acarnissament que van patir els sacerdots diocesans d’aquestes trenta-tres causes, entre ells els de Tarragona. «El que més m’ha impressionat» —va dir— «és que la majoria de màrtirs eren molt joves, la mitjana d’edat se situa en els 43 anys. Molts d’ells van assegurar que el major servei a l’Església era morir per la seva fe.» La festa d’aquests nous beats, màrtirs del segle XX, se celebrarà el 6 de novembre.

La ponent, historiadora i canonista, va convidar a reflexionar els oients sobre el valor ecumènic dels màrtirs. «Tots ells, independentment de la seva confessió religiosa, van morir únicament per Crist. El testimoni dels màrtirs és una porta oberta a la fe.»

Redifusió de les conferències

Finalment, va destacar que «la Beatificació, més que ser una celebració per als màrtirs és per a nosaltres, ja que ens ha d’ajudar a revifar la nostra fe». «Ells gaudiran amb nosaltres, sobretot, si els imitem», va concloure.

— Conferència «Els màrtirs, testimonis de la fe» http://arqtgn.cat/egonzalez1

Els 522 màrtirs de la Beatificació de l’Any de la fe En la conferència de dimecres dia 9 d’octubre, Encarnación González va explicar el procediment 12

que s’ha seguit fins arribar a la Beatificació d’aquest grup tan nombrós. «A partir de l’any 2001 em vaig reunir amb els postuladors de les congregacions i es van generar dos grans grups, un primer dels 498 màrtirs pertanyents a les causes presentades abans de 1997 (que es van beatificar a Roma l’any 2007) i un segon grup de les presentades d’entre els anys 1997 i 2002. He de dir que durant tots aquests anys hi ha hagut una gran comunió entre les persones que han treballat per a aquestes causes.»

Ambdues conferències van ser retransmeses pel canal de TV per Internet de l’Arquebisbat i es poden tornar a veure a través dels següents enllaços:

— Conferència «Els 522 màrtirs de la Beatificació de l’Any de la fe» http://arqtgn.cat/egonzalez2 §


Andrea Riccardi: «Voler entendre el martiri des d’un punt de vista humà i polític és inútil» El professor Riccardi és exministre per a la Integració i la Cooperació Internacional d’Itàlia i fundador de la Comunitat de Sant Egidi

E

l professor Andrea Riccardi va pronunciar una conferència sobre el «Segle XX. Segle de màrtirs», el divendres 11 d’octubre, al Palau de Congressos de Tarragona. «Gràcies a Joan Pau II vam tenir consciència dels nous màrtirs, del segle XX. El papa Wojtyla va conèixer la debilitat de la guerra i la persecució sobretot durant l’ocupació nazi», va dir Riccardi. Seguint l’expressió de sant Pau, «en el màrtir es revela una força dèbil del cristianisme», va afegir. Riccardi, una veu prestigiosa en l’escena internacional amb diversos doctorats honoris causa, va qualificar el segle XX «com un segle fosc, de violència, terror i massacres malgrat els avenços». «Només cal mirar el terror stalinista, les massacres a Rwanda, la persecució a la Xina, la Segona Guerra Mundial, on sis milions de jueus, gitanos, russos, entre d’altres, van ser perseguits pel fet de ser cristians», va dir. A partir de nombrosos testimonis i cites de persones que van morir a causa de la seva fe, Riccardi va exemplificar que els màrtirs no es deixen intimidar. «L’església per a un màrtir és un refugi d’amor i de veritat.» Conegut com un home a favor de la pau i el diàleg, Riccardi va reconèixer que la instrumentalització política que s’ha fet a Espanya no ha estat fàcil. I va prosseguir: «Voler entendre el martiri des d’un punt de vista humà i polític és inútil. Com és normal, el martiri se situa en un context polític i una història determinada, fins i tot, en un context econòmic determinat. Però a vegades aquest fet s’instrumentalitza. La història no és tant per a jutjarla sinó per a comprendre-la.» En aquest sentit va reconèixer el paper del cardenal Vidal i Barraquer,

«el qual va saber parlar del màrtir amb intel·ligència espiritual». «El que cal reconèixer és que l’Església del segle XX va ser perseguida amb els seus encerts i els seus errors», va puntualitzar. Finalment, Riccardi va assegurar que «la nostra generació d’avui és companya de màrtirs». L’acte va ser presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, que va agrair la presència de Riccardi a Tarragona i la seva conferència. «Ha estat una oportunitat per a prepararnos per a la Beatificació», va dir el Sr. Arquebisbe. El degà i president de la Facultat de Teologia, Dr. Armand Puig, va ser l’encarregat de presentar el ponent tot destacant que era un honor immerescut poder-lo escoltar.

L’Església per a un màrtir és un refugi d’amor i de veritat Nombroses autoritats eclesiàstiques s’hi van fer presents, com el cardenal, Mons. José Manuel Estepa, arquebisbe emèrit castrense; l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell; el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell; el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; el bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. José Antonio Martínez Camino; el bisbe de Lugo, Mons. Alfonso Carrasco, i l’abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, entre d’altres. També s’hi van fer presents diverses autoritats civils i acadèmiques, com el vicepresident quart del Congrés dels Diputats, Jordi Jané; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, entre d’altres. § 13


beatificació / exposicions El testimoni cristià en àmbits com l’art, la cultura o la missió

C

oincidint amb el cap de setmana de la Beatificació, centenars de pelegrins van poder recórrer diferents exposicions, la majoria d’elles situades al casc antic de Tarragona. Comencem el recorregut expositiu a l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro de Tarragona. En un mateix espai, la sala d’exposicions acollia dues mostres sobre el tema «Fe + Caritat = Missió», una sobre Kampanga i l’altra sobre el DOMUND organitzada per la Delegació diocesana de missions i cooperació entre les Esglésies. L’Església és tota ella missionera i el testimoni dels missioners respon al missatge mateix de Jesús: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15). En aquesta mostra s’hi podien veure un recull d’objectes d’alguns missioners diocesans a la missió. Ben a prop, acollits pel Centre Tarraconense El Seminari, nombrosos grups de pelegrins visitaven

14

en un mateix espai tres exposicions: «Cristians perseguits, els màrtirs del segle XXI», «L’Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe» i «Compostela». El vestíbul del Centre es feia ressò d’alguns testimonis cristians discriminats o perseguits a causa de la seva fe. Era una petita mostra dels més de 350 milions de cristians que pateixen per aquesta causa arreu del món. Amb aquesta exposició fotogràfica itinerant la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada vol recordar el dret fonamental de la llibertat religiosa i donar a conèixer la situació de risc que viuen molts cristians per la seva fidelitat a Crist. L’exposició «L’Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe», organitzada conjuntament per l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona, es va programar amb motiu de la celebració de


l’«Any Cardenal Vidal i Barraquer, testimoni fidel (1943-2013)», ja que enguany es compleix el 70è aniversari del traspàs, a la ciutat suïssa de Friburg, on estava exiliat, del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, arquebisbe metropolità de Tarragona. En aquesta mostra es podien trobar diversos objectes i documents, com les sabates parcialment calcinades del bisbe Manuel Borràs, pa àzim amb el qual se celebrava l’Eucaristia al vaixell-presó «Isla de Menorca», testaments dels màrtirs, autòpsies o declaracions. Paral·lelament, per tot l’edifici es podien admirar obres de l’artista Anton Lamazares (Lalín, Pontevedra, 1954), pintor cristià d’àmplia projecció internacional, que va presentar aquesta exposició com un homenatge al Camí de Sant Jaume i al pelegrí, protagonista discret i humil que el recorre omplint-lo d’humanisme. La dona ha estat, és i serà l’eix central d’atenció de Mans Unides. L’experiència els demostra que invertir en la dona com a generadora d’ingressos familiars, educadora dels seus fills i ciutadana responsable és un valor segur, i els beneficis d’aquesta inversió van més enllà de l’àmbit familiar influint en la seva comunitat i en conseqüència al seu país. Tocant a la Catedral, a la sala d’exposicions temporal del Museu Bíblic Tarraconense (MBT), Mans Unides va mostrar per primer cop a la ciutat l’exposició «El món en femení» fent visible totes aquelles dones que ho donen tot per tirar endavant en un món que no sempre els és favorable i el treball que des d’aquesta organització es realitza a favor de la dona en els països en vies de desenvolupament. Finalment, al Refugi número 1 del Port de Tarragona, es donava a conèixer la Setmana Santa de Tarragona, la qual reuneix en pocs dies el major nombre de manifestacions de pietat popular que permeten confirmar-la com la millor de Catalunya, amb una participació directa de prop de cinc mil confrares o germans. La processó del Sant Enterrament és la més representativa i genuïna de les manifestacions de religiositat popular de la Setmana Santa tarragonina. § 15


beatificació / l’entrevista «‘Un Dios prohibido’ és la història d’una decisió: la de mantenir-se coherent malgrat les Pablo Moreno adversitats» director de la pel·lícula Un Dios prohibido

E

stiu de 1936. En aquest context se situa la pel·lícula Un Dios prohibido, que narra les últimes setmanes de la vida de 51 membres de la Comunitat claretiana de Barbastre (Osca) que van ser retinguts i finalment afusellats l’agost de 1936 per raó de la seva fe. Més de cinquanta actors professionals i quatre-cents extres apareixen en aquesta pel·lícula, de la productora Contracorriente Producciones. Des que es va estrenar s’ha projectat en més de cinquanta sales i l’han vist més de trescentes mil persones. Aquest passat mes d’octubre ha tornat a la gran pantalla de diverses localitats, entre elles Tarragona, amb motiu de la Beatificació. Durant els dies 11 i 12 d’octubre, la pel·lícula es va projectar en diverses sessions a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona. El dissabte dia 12 dos dels actors, Jerónimo Salas i Isaac Israel, i Mn. Juan Carlos Sánchez, assessor teològic del film, van presentar-la a la ciutat. Parlem amb el seu director, el jove salamanquí Pablo Moreno. —Vostè és un director de cinema força jove. Com va sorgir la idea de rodar la pel·lícula ‘Un Dios prohibido’? La idea sorgeix la tardor de l’any 2011, quan juntament amb un company de la productora vam anar a la diòcesi de Barbastre a impartir un curs d’Evangelització i Noves Tecnologies. Fa més de 9 anys que treballem en aquests temes, fent cinema i comunicant aquest tipus d’històries. És allí on vam descobrir el Museu dels Màrtirs Claretians i la seva història. Després d’aquesta experiència vaig veure clar que se’n podria fer una bona pel·lícula, que parlés de l’amor, de la vocació i del perdó, tot en clau conciliadora, sense revengismes de cap mena i deixant de banda les qüestions

16

polítiques. Al cap i a la fi és la història d’una decisió: la de mantenir-se coherent malgrat les adversitats. —Avui dia tractar el tema del martiri i més en el context històric en què va tenir lloc no és una tasca senzilla… És molt difícil, hi ha temes que són molt delicats i cal tractar-los amb el màxim respecte ja que s’aborden fets reals i es parla de persones reals. Per a nosaltres va ser molt important no polititzar la història. El context és important, però ens interessava més el fet que un jove de només vint anys es deixi matar per ser seguidor de Crist. És aquí on hi ha la història, el martiri com una història d’amor atípica on el final no pot ser un altre que el perdó.

Més que el context ens interessava el fet que un jove de només vint anys es deixi matar per ser seguidor


Molt bonica, jo estava molt nerviós ja que el papa Francesc té alguna cosa que el fa ser una persona molt especial. Li vaig explicar de què anava tota la història i qui érem, li vaig demanar que resés molt per nosaltres. Ell va mirar amb molta atenció la caràtula de la pel·lícula i després, esbossant aquest somriure còmplice que té em va demanar que jo també resés per ell. Que un Papa et demani que preguis per ell no deixa de ser una cosa fora de l’habitual, i des de llavors cada dia em recordo del Sant Pare.

de Crist —Es podia arribar a imaginar que la pel·lícula tindria la bona acceptació que ha tingut? No. Sabíem que la història era molt potent i que el guionista Juanjo Díaz Pol havia fet una feina impecable, però no sabíem quina seria la reacció del públic. En els dies de l’estrena la pressió va ser gairebé asfixiant, no volíem defraudar, ni que la gent ens malinterpretés, ni aixecar cap tipus de polèmica. Hi havia massa factors a tenir en compte i van ser uns dies en què les emocions van estar a flor de pell. Quan vam rebre les primeres dades d’audiència i les primeres crítiques ens vam relaxar força, ja que la cosa anava millor del que mai hauríem somniat. —Va poder lliurar al Sant Pare una còpia de la pel·lícula en persona. Com recorda l’experiència?

—A la presentació de la pel·lícula a Tarragona, Mn. Juan Carlos Sánchez explicava que els actors havien estat al Seminari de Ciudad Rodrigo durant uns dies per interpretar millor el seu paper. Veient el resultat final, quina valoració en fa? Molt positiva, estic molt satisfet amb la feina que ha dut a terme tant l’equip artístic com el tècnic. A la productora tenim una filosofia molt concreta, diem habitualment que les pel·lícules han de tenir cos i ànima. El cos és el que es veu i se sent: els plànols, el color, la música, els aspectes més formals… i l’ànima és el que se sent, el que no es veu perquè està darrere, són els somriures de l’equip en un dia de treball, preocupar-se els uns pels altres, compartir preocupacions i desitjos, tot i que a l’equip hi hagi un ampli gresol d’ideologies i creences, tots ens respectem, discutim les idees, ens comprenem i valorem, i això no es veu en els fotogrames de la pel·lícula, se sent. §

17


beatificació / vespres Sr. Arquebisbe: «La darrera mirada dels màrtirs va ser de perdó» Centenars de pelegrins es van aplegar a la Catedral per al rés de vespres en la vigília de la Beatificació

Una Església autoreferencial no és el propi de l’Església del Senyor.»

18


E

l dia de la festa de la Mare de Déu del Pilar, dissabte 12 d’octubre, la Catedral de Tarragona va acollir la celebració de les primeres vespres solemnes del Diumenge, en la vigília de la Beatificació. «Aquesta Església de Tarragona us rep amb afecte i alegria i us dóna a tots l’òscul de la pau i de la comunió», va dir el Sr. Arquebisbe donant la benvinguda en primer lloc al Sr. Cardenal Angelo Amato, representant del sant pare Francesc per a la Beatificació, i a tots els cardenals, bisbes, preveres, diaques i fidels congregats. «Els màrtirs són del Senyor, pertanyen a la seva victòria, no a la dels homes. Són un anunci de pau i reconciliació. [...] La darrera mirada dels màrtirs va ser aquesta: una mirada que perdonava», va remarcar el Sr. Arquebisbe. «El màrtir, en el seu lliurament total a Déu, estima el Senyor de la manera més intensa i possible, amb tot el cor i com l’únic necessari. Ells ens ajuden a viure la comunió eclesial.» En sintonia i obediència amb el sant pare Francesc, el Sr. Arquebisbe va pronunciar les seves paraules: «Una Església autoreferencial no és el propi de

l’Església del Senyor. Certament no és l’Església qui glorifica els seus sants, és el Senyor qui ho fa!» Durant l’homilia, el Sr. Arquebisbe va evocar els bisbes i tants germans preveres que van viure el martiri com la darrera eucaristia; els germans religiosos i religioses i els laics màrtirs. «Demano al Senyor, mitjançant la intercessió dels nostres màrtirs, que els nostres cristians surtin de l’anonimat, que no amaguin el tresor de la fe.» A les vespres van assistir-hi el cardenals Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants i representant del Sant Pare per a la celebració de les beatificacions; Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona; Antonio Maria Rouco Varela, arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola; Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al culte diví i la disciplina dels sagraments, i Santos Abril, arxiprest de la Basílica de Santa Maria La Major de Roma, a més de la majoria de bisbes de les diòcesis de l’Estat espanyol i un gran nombre de preveres. Les vespres van ser retransmeses per la cadena de televisió 13TV. §

19


beatificació / passio fructuosi Més de 6.000 persones assisteixen a la representació de la Passio Fructuosi

L

20

a Tàrraco Arena Plaça (TAP) es va convertir, el dissabte 12 d’octubre, en l’amfiteatre romà de Tarragona, el lloc de martiri dels primers cristians de la península Ibèrica. En total, més de cinc mil persones van assistir a les dues representacions, de les 18.30 h. i 22.00 h. La darrera representació va comptar amb la presència dels bisbes i autoritats assistents a la Beatificació.

representació nocturna al Sr. Arquebisbe, successor del bisbe Fructuós.

L’Associació Cultural Sant Fructuós va representar de nou La Passió de Sant Fructuós, però aquest cop en un escenari molt diferent del lloc on es va produir el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi i des d’on es representa des de fa més de vint any la Passio. La combinació de la recreació històrica, la bellesa coreogràfica i la música en directe va envoltar de màgia els milers d’espectadors que es van transportar en el temps fins arribar al segle III. Tot, precedit per una brillant presentació a càrrec del director, Andreu Muñoz, el qual va voler dedicar la

Com a novetat exclusiva per a aquesta Beatificació de l’Any de la fe la representació va finalitzar amb un sorprenent muntatge a la cúpula de la Tarraco Arena Plaça on apareixien els tres màrtirs del segle III, Fructuós, Auguri i Eulogi, glorificats, juntament amb les imatges dels 522 màrtirs declarats beats. Però no va ser l’única, aquest cop també hi van aparèixer cavalls i una biga romana, que van atorgar un major grau d’espectacularitat. §

Un total de 300 persones entre els actors, l’organització de l’Associació Cultural Sant Fructuós i el Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona, van fer possible la representació. Novetats amb motiu de la Beatificació


ENTREVISTA «Posar-me en la pell del bisbe Fructuós és un veritable repte d’interiorització, m’ajuda a entendre el compromís de viure coherentment el missatge evangèlic» Jesús Blanco actor de la Passio Fructuosi El dia 20 de gener de 1990, a la Catedral de Tarragona s’escenificava per primer cop la Passió de Sant Fructuós. En aquella primera representació Jesús Blanco, professor de l’Escola LestonnacL’ensenyança de Tarragona, va començar a representar el paper del bisbe Fructuós. Des d’aleshores i fins l’actualitat.

—Amb motiu de la beatificació, la representació s’ha fet en un marc diferent com és la Tàrraco Arena Plaça (TAP) amb pelegrins vinguts de tot l’Estat. Ha estat un repte? L’Associació Cultural Sant Fructuós, gràcies a la Beatificació, ha tingut una oportunitat única i incomparable per a donar a conèixer i compartir el nostre valuós patrimoni paleocristià amb milers de pelegrins, de diferents procedències, que ens van acompanyar. Crec sincerament que l’Associació va estar a l’alçada de les expectatives i va contribuir molt dignament a l’èxit de l’acte. §

—Què suposa actuar en la representació de la Passió de Sant Fructuós i interpretar el bisbe Fructuós? Per a mi poder actuar en la representació i formar part d’un grup tan heterogeni i meravellós de persones on cadascuna d’elles, des de l’alegria, el respecte i l’autenticitat, s’uneixen per l’estimació i l’agraïment del testimoni dels nostres màrtirs, és un veritable goig. —Al llarg de la representació quin moment viu amb més intensitat? Hi ha molts moments, però en destacaria dos especialment per la gran càrrega d’emotivitat que tenen. L’escena de l’Eucaristia, on els màrtirs, conscients del seu dolorós destí, es reuneixen per darrera vegada amb la seva estimada comunitat cristiana. La por i la tristesa són presents en aquest comiat; però el coratge i l’autenticitat de la fe dels nostres màrtirs fa que la fraternitas accepti des de l’esperança el seu testimoni. §

21


22


23


celebració de la beatificació Cardenal Angelo Amato: «La Beatificació vol anunciar un cop més al món que la humanitat necessita pau, fraternitat i concòrdia.» Durant la celebració els 522 servents de Déu van ser inscrits en el llibre del beats

M

ilers de persones van anar arribant des de punts geogràfics ben diversos, fins i tot de l’estranger, al Complex Educatiu de Tarragona per a participar en la celebració de la Beatificació de l’Any de la fe el diumenge 13 d’octubre. Amb aquests 522 nous beats, el total de màrtirs beatificats del segle XX a Espanya és de 1.523. Més de quatre-cents periodistes de prop de noranta mitjans de comunicació es van acreditar per donar cobertura informativa a aquest esdeveniment històric. Va ser una celebració que va comptar amb la dedicació de més vuit-cents voluntaris d’escoles de l’arxidiòcesi, grups diversos de voluntariat i parròquies.

24

Des de les nou del matí, i mentre anaven arribant els pelegrins, la periodista M. Ángeles Fernández, i l’historiador i director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz, van ser els encarregats de conduir l’acte previ d’animació amb la projecció de diversos vídeos editats amb motiu de la Beatificació. L’hora abans de la celebració va ser de preparació espiritual, on tothom qui ho desitgés podia apropar-se al sagrament de la reconciliació. Un dels moments més esperats de la Beatificació va ser la salutació que el Papa Francesc va dirigir a tots els assistents a la celebració. «M’uneixo de cor a tots els participants en la celebració que té lloc a Tarragona», va dir. Imitem els màrtirs, sempre cal


Ritus de Beatificació

Seguidament el cardenal Amato va llegir en llatí la carta apostòlica del Sant Pare, que després va ser entregada als bisbes i postuladors de les causes, amb la qual s’inscriu en el llibre dels beats aquests 522 venerables servents de Déu, i es va descobrir una gran gigantografia central amb la imatge de tots els nous beats, acompanyats d’una imatge del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs del segle III, i de tres sants del segle XX: sant Jaume Hilari, sant Pedro Poveda i sant Inocencio de la Inmmaculada. A continuació, els diaques van entrar en processó l’arqueta amb les relíquies dels 522 nous beats, que va ocupar un lloc d’honor durant la resta de celebració.

Durant l’eucaristia solemne, presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants i representant del Sant Pare en la celebració, va tenir lloc el ritus de la Beatificació. En aquest moment el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, es va dirigir al representant del Sant Pare en nom de tots els arquebisbe i bisbes de les trenta-tres causes. «Demanem humilment a Sa Santedat que es digni inscriure en el llibre dels beats aquests servents de Déu. […] Molts d’ells van tenir ocasió d’evitar el martiri però tots van anteposar, amb goig i fermesa, la fidelitat del Senyor a la seva pròpia vida.»

El cardenal Angelo Amato, en la seva homilia, va destacar que «l’apostolat dels màrtirs era la catequesi a les parròquies, l’ensenyament a les escoles, la cura dels malalts, la caritat amb els pobres, l’assistència als ancians i als marginats. A l’atrocitat dels perseguidors, no van respondre amb la rebel·lió o amb les armes, sinó amb la mansuetud dels forts». I va afegir que «la Beatificació vol cridar un cop més fortament al món que la humanitat necessita pau, fraternitat, concòrdia. […] Amb la seva mansuetud els màrtirs van vèncer el mal amb el bé. Ells són els profetes sempre actuals de la pau a la terra».

morir una mica per a sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar i obrir-nos a Déu i als altres.»

25


Per la seva banda, el cardenal Antonio M. Rouco Varela, arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), va dirigir unes paraules d’agraïment, algunes d’elles en català, al final de la celebració. «Gràcies al Sr. Arquebisbe de Tarragona i als seus col·laboradors. Aquesta estimada arxidiòcesi, preclara per la sang dels seus màrtirs dels primers segles i del segle XX, ens ha acollit amb una cordialitat exquisida i fraternal.» El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, dirigits per Mons. Miquel Barbarà, van ser els encarregats de sostenir els cants de la celebració juntament amb l’Escolania de Montserrat, sota la direcció de Bernat Vivancos. L’Escolania, en el moment de l’ofertori, va interpretar El Gira-sol, peça musical del beat pare Rodamilans, monjo de Montserrat, i lletra de Mn. Cinto Verdaguer. Un especial protagonisme en la celebració va ser per a la Mare de Déu, amb una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat situada al presbiteri durant tota la celebració i el cant final del Virolai.

Més de 4.000 familiars dels màrtirs a la celebració Més d’un centenar de bisbes, entre ells tot l’episcopat català; més de 1.300 sacerdots, 2.700 religiosos, 4.000 familiars dels màrtirs van assistir a la Beatificació de l’Any de la fe. També s’hi va fer present l’arxiprest de l’Església Ortodoxa Russa, Rvd. Kirill Kaleda, rector del Santuari dels Nous Màrtirs de Butovo, Moscou. Nombroses autoritats civils, com el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada; el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón; el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, així com també l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, entre d’altres §. 26


Paraules del sant Pare Francesc en la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs en l’any de la fe Estimats germans i germanes, bon dia, M’uneixo de cor a tots els participants en la celebració que té lloc a Tarragona, en la qual un gran nombre de pastors, persones consagrade s i fidels laics són proclamats beats màrtirs. Qui són els màrtirs? Són cristians guanyats per Crist, deixebles que han après bé el sentit d’aquell «estimar fins a l’extrem» que va portar Jesús a la Creu. No existeix l’amor per capítols, l’amor en porcions. L’amor és total, i quan s’estima, s’estima fins a l’extrem. A la creu, Jesús va sentir el pes de la mort, el pes del pecat, però es va confiar de manera total al Pare, i va perdonar. Gairebé no va dir res, però va lliurar la vida. Crist ens va al davant en l’amor, i els màrtirs l’han imitat en l’amor fins al final. Diuen els Sants Pares: «Imitem els màrtirs!» Sempre és necessari morir una mica per a sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra peresa, de les nostres tristeses, i obrir-nos a Déu, als al tres, especialment als qui més ho necessiten. Implorem la intercessió dels màrtirs per a ser cristians concrets, cristians amb obres i no de paraules; per a no ser cristians mediocres, cristians amb un vernís de cristianisme però sense substància, ells no portaven només un vernís, eren cristians fins al final. Demanem-los ajuda per a mantenir ferma la fe, malgrat que hi hagi dificultats, i siguem així ferment d’esperança i artífexs de fraternitat i de solidaritat. I us demano que reseu per mi. Que Jesús us beneeixi i la Mare de Déu us cuidi. § 27


testimonis Una jornada viscuda amb emoció i alegria Unes 25.000 persones de diversos punts geogràfics, fins i tot de l’estranger, van participar en la solemne Beatificació

D

’entre els milers de persones s’hi podien trobar vivències personals i de fe completament diferents, però, això sí, la paraula més pronunciada entre els assistents va ser una: alegria. La celebració de Beatificació va ser possible, en part, gràcies a la gran tasca de moltes persones, entre ells els voluntaris. El gran volum de voluntaris provenia de les escoles religioses de l’arxidiòcesi. És el cas del Federic Fuentes, alumne de l’escola Mare

28

de Déu de la Serra de Montblanc. Ell, juntament amb una quinzena d’alumnes d’aquesta escola, van estar acollint els pelegrins que arribaven a la celebració i orientant-los cap al sector on seurien. Un dels grups més nombrosos d’alumnes era de l’escola Aura. «Hem vingut unes dues-centes noies i quaranta adults», explicava Finuca Sisniega. Aquest esdeveniment el considero molt important i més en aquest Any de la fe que estem acabant. «Nosaltres


Més quilòmetres va haver de fer el seminarista José Luís González, de Guadalajara (Mèxic). Ell és nebotbesnét del P. Fortunato Velasco, martiritzat a Terol. Juntament amb la seva família van venir tres dies abans. «Aquesta celebració és una esperança molt gran per a la meva vocació sacerdotal. La visc amb goig demanant al Senyor que també ens ajudi a viure el martiri en el dia a dia», explicava.

Gran desplegament mediàtic ens hi hem preparat molt a nivell espiritual perquè ens ajudi en la nostra fe i ens ompli de gràcia.» «Avui és un dia d’una gran alegria. Estem molts contents i emocionats per aquesta festa tan maca. Sempre s’ha dit que la sang dels màrtirs és llavor per a nous cristians. Tant de bo que això ajudi a revifar la fe.» Així ho explicava Maria del Carme Tarragó, de Valls, reneboda de Mn. Jaume Tarragó. Prop de 4.000 familiars dels nous beats no es van voler perdre aquesta celebració. Dels 522 màrtirs beatificats, 412 eren consagrats, d’aquí que la presència dels religiosos i religioses, la majoria de les mateixes congregacions, fos elevada. De Plasencia (Cáceres) van venir cinc germanes Filles de la Caritat. «Hem vingut amb la parròquia i des de divendres que som aquí. Hem estat allotjades al Complex Educatiu i durant aquests dies hem pogut visitar la Catedral i veure la representació de Sant Fructuós.» «Va ser preciosa», afegeix. «Van ser moltes les germanes que van donar la vida per la fe, avui en beatificaran vint-i-set. L’emoció que sentim no es pot explicar amb paraules», afirmaven.

L’acte va comptar amb una gran cobertura mediàtica. Prop de noranta mitjans de comunicació i uns 350 periodistes es van acreditar per a la celebració de Beatificació. Es calcula que 1.800.000 persones — audiència acumulada de TVE i 13TV— van seguir la celebració per televisió. L’equip de Signes dels Temps (Televisió de Catalunya) va fer un ampli desplegament per a cobrir la Beatificació. «Vam passar tot el cap de setmana a Tarragona vivint intensament les vespres a la Catedral, la representació de la Passió i la missa de beatificació. El més impressionant per a mi va ser el testimoni dels familiars dels nous beats. Vaig conèixer moltes persones, sobretot d’edat avançada, que van viure la jornada amb emoció i alegria. Alguns, fins i tot, ens van explicar els seus records amb llàgrimes als ulls», explica el periodista Francesc Rosaura, director del programa. El diumenge 20 d’octubre aquest mateix programa va emetre un especial que recollia tot el viscut a la Beatificació (es pot veure a http://www.tv3.cat/signesdelstemps). §

La germana Mònica García va venir de València juntament amb tres germanes més. «Jo el que destacaria de tot el que estem vivint és l’alegria i el testimoni que ens han deixat els màrtirs. A mi em dóna gran força veure que hi ha algú que ha estat capaç de donar la seva vida per amor a Crist.» «Ajuda molt a la meva fe», explicava aquesta jove religiosa. 29


testimonis/ oficina del pelegrí «L’agraïment de tantes persones pel nostre servei ha estat una recompensa infinita» Montserrat Herranz responsable de l’Oficina del pelegrí de la Beatificaciói

L

’Oficina del pelegrí es va posar en marxa entre els mesos de febrer i març de 2013 per a atendre totes les consultes relacionades amb la Beatificació. Aquest treball frenètic de mesos ha estat possible gràcies al bon fer d’un equip de sis voluntaris, amb Marisa Jiménez al capdavant com a responsable de l’acollida. Conversem amb la responsable de l’Oficina. —Quines han estat les diferents tasques i funcions? Les principals tasques i funcions han estat informar sobre qualsevol qüestió que es pogués presentar: programes, inscripcions, acreditacions, familiars interessats en la celebració, allotjament, hoteleria, maneres d’arribar al Complex i a la ciutat… Les tasques dels últims dies van ser molt intenses. Emocionava veure el claustre de Sant Pau del Seminari més ple que mai, amb persones que contínuament entraven i sortien. Encara ara estem rebent agraïments pel tracte rebut. —Des d’on procedien aquestes peticions? Les consultes han arribat de tot arreu, fins i tot de fora d’Espanya, com Argentina, els Estats Units, Perú, Cuba, Itàlia, França, Alemanya, Austràlia… És difícil donar una xifra exacta de les peticions rebudes, però han estat moltes i molt diverses. —Uns mesos després del viscut, quina valoració fa de l’experiència a nivell personal? Ha estat molt emocionant que el mateix dia ens trobéssim i ens poguéssim abraçar a la porta del recinte de celebració de la Beatificació moltes de les persones que arribaven de molt lluny i amb les quals havíem mantingut moltes converses telefòniques o per correu. Ha estat una feina engrescadora en comprovar que podíem ajudar persones que manifestaven la seva il·lusió i desig de salvar tots els entrebancs que se’ls presentessin

30

per a poder participar en la celebració. Quan això es feia realitat era com una festa interior. Entre nosaltres ja parlàvem d’aquestes persones com si les coneguéssim de tota la vida i no és exagerat dir que amb algunes d’elles, sense conèixer-les, hi somniàvem. A nivell personal ha estat una experiència molt important veure que el teu treball té una recompensa infinita en veure l’agraïment pel nostre servei i haver contribuït a la preparació d’una celebració que reconeix el patiment i dolor de persones que van morir defensant la seva fe. —Com va viure la celebració de Beatificació? Per a mi en concret va ser una celebració molt emotiva, per tot el que suposava. A més, personalment vaig viure la celebració amb molta intensitat perquè també hi vaig participar amb la Schola Cantorum que va sostenir els cants de la celebració i de la representació de la Passió de Sant Fructuós. Tant en un acte com en l’altre l’emoció era notòria. §


cet

Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense

E

l passat 13 d’octubre van ser beatificats 522 màrtirs de la persecució religiosa del segle XX a Espanya. Molts d’aquests testimonis de la fe havien nascut o viscut a les nostres diòcesis, que han estat fecundades amb la sang d’aquests màrtirs. La seva beatificació no ha de ser simplement un acte que quedi per a la història, sinó un nou impuls en el camí de la fe de les nostres Esglésies, una gràcia de la Pentecosta. La celebració a Tarragona ha estat un goig, però també un compromís per a tots, que hem de concretar amb iniciatives pastorals que siguin expressió i fruit de l’Any de la fe que estem celebrant. Els Bisbes de Catalunya pensem que, tal com va demanar el beat Joan Pau II, «cal que les Esglésies locals facin tot el possible per no perdre el record d’aquells que han sofert el martiri» (TMA 37). I alhora el mateix Papa ens demanava, de forma ben solemne, el compromís de realitzar una veritable «purificació de la memòria». En aquest sentit, no ens costa reiterar el que ja vam afirmar: «Som conscients de les mancances i els errors que, com a membres de l’Església, hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, i humilment en demanem perdó; però alhora som també conscients del paper insubstituïble que ha tingut l’Església i el cristianisme en la història mil·lenària de Catalunya» (Al servei del nostre poble, 22).

Per això així com en el passat recent l’Església va lluitar decididament a favor de la reconciliació, els drets humans i el restabliment de les llibertats, en temps ben difícils i molt abans de la transició democràtica, ara també ens comprometem a treballar per la reconciliació entre tots els ciutadans, i per la guarició de les ferides que encara poguessin restar obertes i que caldria tancar amb la generositat de tots. Desitgem que es continui investigant el període històric que inclou la II República, la Guerra civil, la Dictadura i la recuperació de la Democràcia, ja que creiem que conèixer la veritat serà un ajut per a l’esclariment de la història, conduirà a la pau i a l’autèntica reconciliació entre tots els ciutadans de la nostra terra. Els Bisbes de la Conferencia Episcopal Tarraconense Tiana, 31 d’octubre de 2013

31


beatificació de l’any de la fe Missa d’acció de gràcies per la Beatificació del bisbe Manuel Borràs i companys màrtirs Es va celebrar el diumenge següent, dia 20 d’octubre, a la Catedral de Tarragona

L

a celebració es va iniciar a la capella del Santíssim, des d’on es va sortir en processó solemne, amb palmes i ciris, amb l’arqueta dels màrtirs, tot cantant les lletanies dels sants, que va incloure els nostres nous beats, fins arribar al presbiteri. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de la celebració. La missa va ser concelebrada pel vicari general de l’arxidiòcesi, el provincial dels carmelites descalços, P. Agustí Borrell, rectors de les parròquies que tenen alguna vinculació amb els màrtirs beatificats, nombrosos preveres de l’arxidiòcesi, familiars dels màrtirs i molts fidels.

Un nou impuls per a comunicar l’Evangeli La Beatificació que hem viscut «no ha de ser simplement un acte que quedi per a la història, sinó un nou impuls en el camí de la fe», va ressaltar el Sr. Arquebisbe en el moment de l’homilia. «El que hem viscut ha d’esdevenir passió renovada i incansable per comunicar l’Evangeli, una qualitat més gran en

32

l’acció catequètica, un impuls nou a la pastoral de joves, redescobrir la celebració eucarística com a font i plenitud de la vida cristiana i aconseguir que les famílies cristianes siguin comunitats creients i evangelitzadores.» El Sr. Arquebisbe va aprofitar l’ocasió per donar les gràcies als familiars dels màrtirs, «que durant dècades heu guardat el record emocionat dels vostres; a tots els qui heu treballat de valent, i especialment a tots els voluntaris, que amb el vostre bon fer heu deixat una vegada més una petjada d’unes jornades acollidores, cordials i plenes d’alegria».

«Han estat unes jornades acollidores, cordials i plenes d’alegria»


Capella dels màrtirs En acabar l’eucaristia, l’arqueta amb les relíquies dels màrtirs es va traslladar solemnement a la cripta de la capella dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi de la Catedral. En aquesta cripta hi ha també les despulles del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i les de l’arquebisbe Josep Pont i Gol. «Serà, a partir

d’avui» —va dir el Sr. Arquebisbe— «la capella dels màrtirs, als quals ens hem d’encomanar.» Amb el cant dels Goigs dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi va finalitzar la celebració.

§

Recull documental de la Beatificació

A

l web de l’Arquebisbat es pot accedir a tot el material recopilat tant escrit, gràfic com audiovisual, com ara notícies, homilies, missatges en català i castellà i fotografies i vídeos referents a la celebració de la Beatificació i als actes previs. Com a detall curiós, en aquesta secció es pot trobar una fotografia de 360 graus de les vespres solemnes i de la missa de Beatificació. §

Higini Anglès, 10 - Tel./Fax 977 22 11 64 Rambla Nova, 108 - Tel./Fax 977 21 79 62

TARRAGONA

www.fotografiaferran.com - fotografiaferran@hotmail.com

33


La Canonja celebra la missa d’acció de gràcies per la beatificació del bisbe Borràs, fill il·lustre del poble

Manuel Borràs va néixer en aquesta vila el 9 de setembre de 1880

E

l Sr. Arquebisbe va presidir la missa d’acció de gràcies, el diumenge 11 de novembre, a l’església parroquial de Sant Sebastià de la Canonja, acompanyat al presbiteri per més de cinquanta persones que havien rebut el sagrament de la confirmació l’any 1934 de mans del bisbe Borràs durant la seva primera i única visita pastoral. Hi va concelebrar el rector de la Parròquia de Sant Sebastià de la Canonja, Mn. Miquel dels Sants Combalia; dos preveres fills de la Canonja, Mn. Josep Bofarull, vicari episcopal, i Mn. Joan Miquel Bravo, així com també rectors i vicaris anteriors. Nombrosos fidels van participar en l’emotiva celebració, amb l’acompanyament als cants de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral. En aquesta ocasió el Sr. Arquebisbe va portar el bàcul del bisbe Manuel Borràs, adquirit per subscripció popular i obsequiat al bisbe Borràs durant la seva primera visita pastoral a la Canonja. També, durant tota la celebració, el pectoral del bisbe Borràs, cedit excepcionalment per la família que n’és dipositària, va restar damunt l’altar. «Avui recordem el fill il·lustre del vostre poble i bisbe auxiliar del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer» —va dir el Sr. Arquebisbe en l’homilia.

34

«També recordem els seus beats companys màrtirs i especialment el beat Mn. Enric Gispert Domènech, que era regent a la vostra parròquia.» Mons. Jaume Pujol, en les seves paraules, també va establir una relació entre el bisbe Fructuós i el bisbe Borràs. «Per la seva condició episcopal el bisbe Borràs està en línia directa amb el nostre protomàrtir Fructuós, i el seu possible gest de benedicció quan l’afusellaven ens està dient: “Ara em cal pregar per l’Església catòlica, estesa d’orient a occident, del nord al sud, del centre a la perifèria.”» Al final de l’eucaristia el Sr. Arquebisbe va lliurar l’única relíquia existent del bisbe Borràs, un fragment dental, per tal que a partir d’ara es pugui venerar. Seguidament, es va beneir la imatge del beat Manuel Borràs, obra de l’escultor Bruno Gallart. També es va inaugurar la reproducció en facsímil de la partida de baptisme del bisbe Borràs, que va ser col·locada sobre la pila baptismal on va ser batejat. Entre les autoritats civils assistents hi havia l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz; diversos regidors, i el president i el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i Albert Vallvé, respectivament. §


35


reflexió Església de màrtirs, Església de Crist Armand Puig i Tàrrech prevere

L’Església que viu i peregrina a Catalunya està de festa ran de la beatificació d’un grup nombrós dels seus màrtirs el dia 13 d’octubre a Tarragona. Aquell dia, fins a 522 màrtirs provinents de diverses diòcesis espanyoles (bisbes, preveres, religiosos i laics) foren proclamats beats. Sota el cel encalmat de tardor i vora la mar del bisbe Fructuós, milers de persones experimentaven la força extraordinària del testimoni cristià, barreja sense parió d’humilitat i fermesa, generositat i amor als enemics. La creu de Jesucrist estenia els seus braços cap als qui havien vingut de la gran tribulació i havien rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell. Els màrtirs són l’extensió de la creu de Jesús. La seva mort projecta amb força la redempció salvadora. El seu «amén» s’afegeix a aquell qui és l’Amén, que fou mort i viu per sempre. Una beatificació de màrtirs té fragància de Divendres Sant i de Pasqua, ja que, com diu el Salm, «als ulls del Senyor és preciosa la mort dels seus fidels» (116,15). Mai no acabarem d’entendre la grandesa i la força del martiri, la vida donada per amor, el manteniment d’una fe insubornable, la confiança plena en la voluntat divina. Realment, els màrtirs són els gegants de la història, els qui han vençut una potència de mal que semblava engolir el món sencer, els qui no han temut la mort perquè només temien ser infidels al seu Senyor. La beatificació de Tarragona ha estat una gràcia per a l’Església catalana. Malgrat les dificultats que podien desdibuixar-la, ha estat un esdeveniment d’índole netament espiritual i eclesial, que ens ha permès d’aprofundir un fenomen històric que ha agermanat les Esglésies cristianes en el segle XX. El segle turmentat i sangonós, marcat per les mortaldats de les guerres i pels genocidis, el segle que havia de fer desaparèixer Déu de la història, ha vist com, entre les nuvolades de mort sorgia un «núvol gran de testimonis» (Hebreus 12,1). L’ecumenisme ha nascut 36


i s’ha forjat en un segle en què les confessions cristianes començaven a caminar juntes per la via de la unitat gràcies al testimoni unànime de tants creients en Jesucrist. Hem començat a unir-nos en els gulag i els lager, compartint l’amor enmig de l’odi sense mida que volia eradicar l’Evangeli del cor d’Europa. Hem retrobat la puresa de la fe en les txeques i els vaixells-presó que eren avantsales de la mort, però que els futurs màrtirs transformaven en avantsales de la vida. «Fins al cel!», deien tot acomiadant-se mentre se’ls emportaven. L’ombra de Fructuós, Auguri i Eulogi, de Feliu i de Cugat, d’Eulàlia i d’Anastasi i de tants altres atletes de l’esperit dels primers segles, ha arribat fins al segle XXI. La sang dels màrtirs sempre és llavor de nous cristians. L’evangelització del nostre poble, que vivim amb passió i esforç, no pot tenir millors intercessors. Posem a les mans dels nous màrtirs la fe que voldríem que brollés amb força en el cor del poble català!

La Beatificació ens ha permès d’aprofundir un fenomen històric que ha agermanat les Esglésies cristianes en el segle XX Sí, la fe és una categoria directament vinculada amb el martiri. En la conferència pronunciada al Palau de Congressos de Tarragona el dia 11 d’octubre, Andrea Riccardi es preguntava què és un màrtir. I responia: «Un màrtir és un home que creu, que treballa pels pobres, per la pau, que anuncia l’Evangeli, que estima l’Església i

que, davant l’amenaça de la mort, tot i tenir por, manté el seu testimoni sens deixar-se intimidar.» En la persecució religiosa que sacsejà Catalunya i Espanya durant el segle XX, molts dels qui van ser assassinats haurien pogut salvar la vida. Només hagués calgut que renunciessin a la seva fe, que, en el cas dels preveres, a la pregunta «ets capellà, tu?», haguessin respost negant-ho. És impressionant de veure que els lapsi, els qui van fallar, foren poquíssims. En la seva immensa majoria, els màrtirs van acceptar la mort sostinguts per la força de l’Esperit. No eren herois de cap croada ni éssers fora d’aquest món. Eren fràgils i pecadors, com ho som nosaltres, però, arribat el moment de la prova, no es van fer enrere. Enmig de la tempesta encesa que volia implantar una societat a partir de l’odi i la violència, els màrtirs brillen com a testimonis d’humanitat i de fe, de mansuetud i de pregària. La seva memòria, com la seva mort, és preciosa. Ho escrivia el cardenal Vidal i Barraquer l’any 1937: «Allò que els uns i els altres (els màrtirs) ens han deixat és un patrimoni de valor immens, i ens hem de comprometre a administrar-lo bé i a saber-ne treure tot el benefici». Paraules mesurades i clares, fins i tot profètiques. En efecte, la gran beatificació de Tarragona ha obert —i és una gràcia que ens fan els nous màrtirs— el camí d’una memòria que cal purificar, d’una reconciliació que cal construir, d’una comprensió rigorosa del passat que no pot ser ajornada. Així ho han afirmat els nostres bisbes, fa ben pocs dies, en la declaració conclusiva de la seva reunió a Tiana (30-31 d’octubre de 2013). En línia amb el n. 22 del document «Al servei del nostre poble » (2011) i amb el n. 37 de la carta apostòlica Tertio Millennio Adveniente del 37


beat Joan Pau II (1994), els nostres pastors han refermat la necessitat de realitzar una veritable «purificació de la memòria», de treballar per la reconciliació entre tots els ciutadans, de continuar investigant el període històric (entre el 1931 i el 1975), ja que conèixer la veritat conduirà a la pau i a l’autèntica reconciliació. Són paraules importants, que des dels mitjans de comunicació s’han saludat amb reconeixement, tot esmentant, a més, el voler del papa Francesc, per al qual l’Església ha de ser «un hospital de campanya, on trobin acollida tots els neguits i malestars del món contemporani» (La Vanguardia, editorial, 1 de novembre de 2013). La beatificació de Tarragona va contribuir al tancament de ferides, però encara en resten moltes d’obertes. Cal que totes les ferides, sense excepció, siguin guarides.

política, perquè els màrtirs són testimonis de la fe i no podem avergonyir-nos-en, cal implementar l’encertat programa proposat pels nostres bisbes. És un programa que, en el fons, no difereix del que, l’any 1937, el Dr. Salvador Rial, vicari general de Tarragona, proposava al cardenal Vidal, que aleshores ja patia el martiri de l’exili. El Dr. Rial, pensant en la fi de la guerra, proposava això: «L’inici de la restauració espiritual […] deuria tenir un triple objectiu: reparació i desgreuge a Nostre Senyor, bugada general de tothom i veure el nombre i la qualitat dels qui tornarien a primera hora […]. L’últim diumenge de mes se celebraria un ofici de difunts a la Catedral, per tots els morts des del 19 de juliol del 36, sense distinció de colors.» Els nous màrtirs del segle XX són una profecia d’esperança i de reconciliació. La seva força ens enforteix, la qualitat de la seva fe augmenta la nostra. Invoquem-los mostrant el nostre agraïment al bon Déu.

La seva força ens enforteix, la qualitat de la seva fe augmenta la nostra

Precisament perquè els màrtirs no poden ser oblidats, perquè la història dels màrtirs no pot quedar condicionada per la instrumentalització

38

(Article publicat al n. 47 de la revista El Bon Pastor)


santa seu ‘Evangelii gaudium’, primera exhortació apostòlica del papa Francesc

E

l dimarts 26 de novembre es va presentar la primera exhortació apostòlica del papa Francesc titulada Evangelii gaudium, ‘L’alegria de l’evangeli’, com a clausura de l’Any de la fe. «L’alegria de l’Evangeli omple tot el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús.» Així comença l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium en què el papa Francesc recull la riquesa dels treballs del Sínode dedicat a «La nova evangelització per a la transmissió de la fe», celebrat del 7 al 28 d’octubre de 2012. El text, que el Sant Pare va lliurar a trenta-sis fidels durant la missa de clausura de l’Any de la fe, és el primer document oficial del seu pontificat, ja que l’encíclica Lumen fidei va ser escrita en col·laboració amb el seu predecessor, el papa Benet XVI. «Vull dirigir-me als fidels cristians» —escriu el Papa— «per a convidar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria, i indicar camins per a la marxa de l’Església en els propers anys.» Es tracta d’una forta crida a tots els batejats perquè, amb fervor i amb un nou dinamisme, portin als altres l’amor de Jesús en un «estat permanent de missió», vencent «el gran risc del món actual» de caure en «una tristesa individualista». El Papa convida a «recuperar la frescor original de l’Evangeli», trobant «nous camins» i «mètodes creatius», a no tancar Jesús en els nostres «esquemes avorrits». És necessària «una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan», i una «reforma d’estructures eclesials perquè totes elles es tornin més missioneres».

busquen no es trobin «amb la fredor d’unes portes tancades». «Tampoc les portes dels sagraments haurien de tancar-se per una raó qualsevol.» D’aquesta manera, l’Eucaristia «no és un premi per als perfectes sinó un remei generós i un aliment per als febles. Aquestes conviccions també tenen conseqüències pastorals que estem cridats a considerar amb prudència i audàcia». El Papa reitera que prefereix una Església «ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si alguna cosa ens ha d’inquietar és que tants germans nostres

L’Eucaristia «no és un premi per als perfectes sinó un remei generós i aliment per als febles»

Signe de l’acollida de Déu és «tenir temples amb les portes obertes a tot arreu» perquè tots els qui

39


visquin sense l’amistat de Jesús». El Papa indica també les temptacions dels agents pastorals: individualisme, crisi d’identitat, caiguda del fervor. «L’amenaça més gran és el gris pragmatisme de la vida quotidiana de l’Església en el qual aparentment tot procedeix amb normalitat, però en realitat la fe es va desgastant.» Exhorta a no deixar-se vèncer per un «pessimisme estèril» i a ser signes d’esperança posant en marxa «la revolució de la tendresa». Llança una crida a les comunitats eclesials a no caure en enveges ni gelosies «dins el poble de Déu». «A qui podrem evangelitzar amb aquests comportaments?» El Sant Pare subratlla la necessitat de fer créixer la responsabilitat dels laics, mantinguts «al marge de les decisions».

«Sabem que el nostre lliurament és necessari malgrat l’escassetat dels resultats»

Parlant dels reptes del món contemporani, el Papa denuncia el sistema econòmic actual: «És injust en la seva arrel», diu. «Aquesta economia mata perquè predomina la llei del més fort.» Denuncia els atacs a la llibertat religiosa i les noves situacions de persecució als cristians. «En molts llocs es tracta més aviat d’una indiferència relativista difusa.» «La família» —prossegueix el Papa— «travessa una crisi cultural profunda». Insistint en «l’aportació indispensable del matrimoni a la societat», subratlla que «l’individualisme postmodern i globalitzat afavoreix un estil de vida que desnaturalitza els vincles familiars». El Papa convida a tenir cura dels més febles: «Els sense sostre, els toxicodependents, els refugiats, els pobles indígenes, la gent gran cada vegada més sola i abandonada i els migrants, pels quals exhorta 40

els països “a una generosa obertura”. Entre aquests febles, que l’Església vol cuidar amb predilecció “hi ha els nens per néixer, que són els més indefensos i innocents de tots, als quals avui es vol negar la dignitat humana.» «No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana.» «L’evangelització» —continua el Papa— «també implica un camí de diàleg» que obre l’Església a col·laborar amb totes les realitats polítiques, socials, religioses i culturals. L’ecumenisme és «un camí ineludible de l’evangelització. És important l’enriquiment recíproc: quantes coses podem aprendre els uns dels altres!» L’últim capítol està dedicat als «evangelitzadors amb Esperit», que són aquells que «s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant, que infon la força per anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia, en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contracorrent». «Es tracta d’evangelitzadors que preguen i treballen, conscients que la missió és una passió per Jesús però, a la vegada, una passió pel seu poble.»

El Papa convida a no desanimar-se davant els fracassos o l’escassetat de resultats, perquè la «fecunditat és moltes vegades invisible, no pot ser comptabilitzada, només sabem que el nostre lliurament és necessari». L’Exhortació conclou amb una oració a Maria «Mare de l’Evangeli». §


notícia Ordenació presbiteral de Mn. Josep Maria Calderó

E

l Sr. Arquebisbe va conferir l’orde del presbiterat a Mn. Josep Maria Calderó Villanueva el divendres dia 1 de novembre, solemnitat de Tots Sants, a la Catedral de Tarragona. Nombrosos familiars, amics i fidels de les comunitats parroquials on ha desenvolupat alguna tasca pastoral van acompanyar el nou ordenat en un dia tan significatiu. Hi va assistir i concelebrar el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el rector del Seminari de Tarragona, Mn. Norbert Miracle, i Mn. Jordi Vila i Mn. Santiago Soro, membres de la Fraternitat de Natzaret. També hi va ser present el P. Màxim Muñoz, provincial dels Claretians de Catalunya, així com nombrosos preveres, diaques i seminaristes. «Josep Maria, penso que la tasca de prevere es pot resumir dient que hem de portar els fidels de les nostres comunitats al cel, els hem de fer sants. I per això has de predicar la Paraula de Déu, administrar els sagraments, viure la caritat», va dir el Sr. Arquebisbe en la seva homilia tot dirigint-se al candidat. Anunciar i testimoniar l’alegria és el nucli central de la teva missió, va afegir. El Sr. Arquebisbe

va destacar especialment el moment de la imposició de les mans del ritus d’ordenació qualificant-lo com un gest molt significatiu. «Es tracta d’un temps brevíssim però ple d’extraordinària densitat espiritual en el qual té lloc la trobada entre dues llibertats: la de Déu mitjançant l’esperit Sant i la de l’home.» Durant l’homilia, i atenent a la necessitat de vocacions al sacerdoci, Mons. Jaume Pujol va fer referència a la cadena de pregària per les vocacions que, cada any, els dies 1, 11 i 21 de novembre són assignats a l’Arquebisbat. Com a moments significatius de la celebració cal destacar les lletanies dels sants, cantades per Mn. Jordi Vila, amb l’ordenand prostrat al terra, i el moment central de la litúrgia d’ordenació, la imposició de mans per part del Sr. Arquebisbe i de tots els preveres allí presents, un signe que mostra que l’ordenand se sap cridat a exercir el presbiterat en comunió, units a tots els preveres de l’arxidiòcesi 41


i del món col·laborant amb el ministeri episcopal. Esdevingut membre de l’orde dels preveres, va ser revestit amb l’estola i la casulla amb l’ajut de Mn. Josep Pascual i del P. Antoni Gomis. Un cop acabat l’acte litúrgic el nou ordenat va adreçar unes paraules, en primer lloc d’agraïment als seus pares, familiars i amics que l’acompanyaven en un dia tan significatiu, «no solament per a mi sinó també per a vosaltres, perquè els reptes de la vida no els fem sols», va dir. «Vull viure amb humilitat el ministeri sacerdotal.» En el seu agraïment es va recordar de les moltes persones que en un moment o altre de la seva vida han estat instruments a les mans de Déu «perquè ell hagi fet la seva obra en mi», entre els quals va destacar la seva família, la Parròquia de Santa Tereseta de l’Infant Jesús de Lleida, els alumnes, professors i companys de la seva etapa de docent, els pares missioners claretians i els companys de l’editorial i Fundació Claret, i les comunitats parroquials de Tarrés, de Falset, de Vilaseca i de Salou.

42

«No em deixeu sol, aquest repte m’infon respecte i espero ser-ne digne» En segon lloc va fer un prec a tots els assistents: «No em deixeu sol, aquest repte m’infon respecte i espero ser-ne digne. Prego a Déu que us deixeu utilitzar per tal que m’ajudeu a ser un bon sacerdot», va dir. Finalment, va agrair al Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i a Mn. Miquel Castillejo, a l’orgue, la participació. L’eucaristia es va cloure amb el cant del Virolai. Seguidament, hi va haver un piscolabis per a tots els assistents al claustre de Sant Pau del Seminari. Mn. Josep Maria Calderó ha estat nomenat vicari de les parròquies de Santa Maria i de Sant Ramon de Salou i de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca. §


Església

Subscriu-te!

de tarragona

Rep cada 2 mesos aquesta revista per només 11 €

Sistemes de subscripció:

1- Enviant el formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau, 2 43003 Tarragona

2- Emplenant el següent formulari i enviant tota la pàgina al fax 977 25 18 47 FORMUL ARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL Nom:

Cognoms:

Adreça: Població:

Codi Postal: e-mail:

Telèfon:

Forma de pagament (Import: 13 € - Estranger:30€) Transferència al compte 2013-3056-07-0200129065 de CatalunyaCaixa Domiciliació bancària Senyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual. Entitat Titular compte Banc o Caixa

Agència

d.c

Número de compta o llibreta

Adreça Oficina Codi Postal

Població Data

Lliurant aquesta butlleta abans del 31 de gener el preu mensual de subscripció durant l’any 2014 serà de 11€

Signatura

ial Espec ció rip subsc

43


C/ Mare de Déu del Claustre, 5 - 43003 - Tarragona Telèfon i Fax 977 244 474 - Mòbil 689 992 171 a/e: labotigadelacatedral@hotmail.com

Objectes de regal per aquestes festes

La Botiga de la Catedral us desitja un

Bon Nadal

Església de Tarragona n.277  

Revista amb articles referents a l’arxidiocesi de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you