Page 1

full

dominical Arquebisbat de Tarragona

7 d’agost de 2016

Diumenge XIX durant l’any

www.arqtgn.cat n. 3.465

......... als 4 vents Consolar el trist. La vareta màgica

L

’Evangeli ens explica que la vida de Jesucrist va estar plena d’episodis en els quals apareix socorrent persones que es trobaven tristes, per malalties, xacres o per la mort d’éssers estimats. Així guareix cecs, coixos, paralítics, una dona amb pèrdues de sang, leprosos… i ressuscita alguns morts per consol dels seus familiars. Socorre persones amb fam, els qui es van quedar sense vi en un casament, els seus apòstols en trànsit de naufragi, pescadors que no van aconseguir cap captura, endimoniats…

Va passar fent el bé, i és això justament el que espera de nosaltres, els seus seguidors. Ens va deixar el seu exemple i les seves paràboles, com la del bon samarità, l’ovella perduda, l’administrador perdonat i tantes més.

Jesucrist va passar fent el bé, i és això justament el que espera de nosaltres

En les meves visites pastorals tinc molt present aquesta obra de misericòrdia de consolar les persones tristes. Moltes vegades les trobo als hospitals, a les residències de la tercera edat o als seus domicilis. Prego per elles, els porto els sagraments si m’ho permeten o, almenys, el consol de la companyia. Hi ha molta gent que actua a favor d’altres. Penso en responsables de Càritas o de la pastoral de la salut de tantes parròquies, i en la vareta màgica que ajuda els altres a suportar la tristesa: l’amistat. Sí, aquesta és la vareta màgica que tenim a la nostra disposició per a fer realitat el que diu un vell proverbi: «L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat.» És clar que a vegades ha de ser sacrificada, ja que també s’ha dit que «un amic ve a temps; els altres, quan tenen temps».

Un personatge de la novel·la Els nuvis d’Alessandro Manzoni, es troba enmig d’una casa deshabitada i es lamenta de les desgràcies que han sacsejat la seva família a causa d’una epidèmia de pesta. En cert moment diu: «Són fets horribles que mai no hauria cregut que arribaria a veure; coses que treuen l’alegria per a tota la vida; però parlar-les entre amics és un alleujament.» Hem de tenir al cor els qui sofreixen, encara que no els coneguem. En tenim prou de veure les notícies de la televisió i contemplar els rostres de persones que viuen situacions de guerra, persones ferides, refugiats… Però també al nostre costat trobarem, si tenim els ulls oberts, persones que pateixen. Som llavors el consol de Crist que esperen, amb les nostres paraules o simplement fent-los saber que no estan soles.

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Preguem amb l’Església El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’agost de 2016, les següents intencions per a la pregària: Intenció universal: Perquè l’esport fomenti la trobada fraternal entre els pobles i contribueixi a la pau en el món. Intenció per a l’evangelització: Perquè els cristians visquin l’exigència de l’evangeli donant testimoni de fe, honestedat i amor al proïsme.

Veure el vídeo del Papa


l’entrevista D. Anastasio Gil, director nacional de les Obres Missionals Pontifícies:

«Els missioners necessiten ser més ajudats i menys admirats»

T

arragona acollirà el mes d’octubre una setmana d’activitats per a fer conèixer la tasca missionera de l’Església seguint la indicació del papa Francesc d’anar a les perifèries. L’objectiu és fer conèixer la Missió al carrer, fora de l’àmbit eclesial. Tarragona serà la tercera ciutat d’arreu de l’Estat, després de Madrid i Sevilla, que acull aquesta trobada.

Una idea molt important: el nostre objectiu no és fomentar la cooperació econòmica, encara que aquesta sigui necessària, sinó sentir el goig i l’alegria de formar part d’aquesta gran família que està escampada arreu del món. El lema d’aquest any ens convida a sortir de les nostres seguretats i problemes per anar enfora i trobar-nos amb el nostre germà, amb l’altre.

La Jornada del DOMUND, promoguda per l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe des de l’any 1926, se celebrarà el diumenge 23 d’octubre arreu del món. Abans, però, Tarragona ha estat la ciutat triada arreu de l’Estat per a acollir, del 3 al 12 d’octubre, un conjunt d’actes que donaran a conèixer la història del DOMUND —que aquest any celebra el 90è aniversari—, i la tasca dels missioners enviats per les seves Esglésies locals a anunciar l’Evangeli arreu del món.

Junt a l’exposició, que estarà ubicada al Centre Tarraconense El Seminari, hi haurà actes culturals missioners, com conferències, vetlles de pregària, espais d’intercanvi d’experiències o una conversa entre un periodista de caràcter estatal i un bisbe, Mons. Lluís Solé Fa, molt estimat a Tarragona i actualment a la diòcesi de Trujillo, a Hondures. També s’explicarà com s’utilitza la cooperació econòmica, perquè sabem que arriba però necessitem saber què es fa amb aquesta aportació, també cal saber com els joves poden participar en la missió o aprofundir en la preciosa realitat dels laics missioners. Aquesta trobada es clausurarà en la festa de la Mare de Déu del Pilar a la Catedral.

—Què hi ha programat per a aquests dies del mes d’octubre? Diversos actes, perquè el carisma i la mística del DOMUND surti de les esglésies i les escoles catòliques i es mostri a la societat en espais públics i culturals. Tarragona ens ha obert les portes de bat a bat i només podem donar gràcies per la vostra acollida. Durant tota la setmana, al Centre Tarraconense El Seminari hi haurà una exposició permanent titulada «El DOMUND al descobert», on a través de diferents espais es descobrirà els orígens d’aquesta Jornada, els missioners, la realitat de la missió a les diòcesis catalanes i la cooperació missionera. El dilluns, dia 10 d’octubre, la jornada es dedicarà a compartir la tasca dels missioners nascuts a Catalunya que han estat enviats per les seves Esglésies particulars.

—Per què és important la jornada del DOMUND? Perquè els catòlics tenim el perill de tancar-nos a les nostres parròquies, diòcesis… creient-nos que els únics problemes són els nostres mentre molts germans nostres estan anunciant l’evangeli en llocs on encara no es coneix. La Jornada ens consciencia del caràcter universal i la cooperació que ha d’existir entre tots els cristians formant una gran família, perquè els missioners necessiten ser més ajudats i menys admirats.

proposta IV Festival de Música Antiga de Poblet

E

l Reial Monestir de Santa Maria de Poblet acollirà a finals d’aquesta setmana, del 12 al 14 d’agost, el IV Festival de Música Antiga, sota la direcció artística de Jordi Savall. Seran tres les propostes d’aquestes vetllades de nit d’estiu, «Orient-Occident. Les músiques cristianes, jueves i musulmanes en diàleg», «La viola cèltica. L’home i la natura» i «Cants a la Verge. Diàlegs de les músiques espirituals i dels cants del poble», interpretades pel cor de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i diversos cantants i músics solistes de Turquia, Síria, Israel, Grècia o Armènia convidats per a l’ocasió. El primer concert es farà a la plaça del Monestir, mentre que la resta tindran lloc a l’antic dormitori dels monjos. Per a més informació i compra d’entrades es pot visitar el web https://www.koobin.com/poblet


L

itúrgia de la setmana

agenda 13 d’agost

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Semana II

—Concert al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya (Pontils) a càrrec de la soprano Marta Mathéu, a les 21.30 h. El preu de l’entrada és de 15 euros. Acte inserit en les V Nits Musicals de la Brufaganya. Més informació i reserves al web www.brufaganya.cat. Organitza l’Associació musical de la Brufaganya. —Pelegrinatge per a joves a la comunitat ecumènica de Taizé, a França. Tindrà lloc del 13 al 21 d’agost. Organitza el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears.

en el nostre món passa... …que l’any 2015, a l’Estat espanyol, es van doblar els atacs a la llibertat religiosa en referència amb el 2014. Segons l’Observatori per a la llibertat religiosa a Espanya, el 2015 es van produir 187 atacs a la llibertat religiosa. D’acord amb la classificació que fa aquest Observatori, es poden resumir així: —3 casos de violència contra persones per confessar una religió. —36 agressions a llocs de culte. —16 actes de vexacions a persones per creure en una religió. —33 casos d’escarni de la religió. —99 casos en els quals es margina la religió de la vida pública. Diu l’informe que és preocupant l’augment d’agressions contra llocs de culte i contra persones. Dels 187 atacs, 160 s’han dirigit contra cristians. Hi ha atacs que s’han dirigit contra la imatge del Crucificat i contra les festes de Nadal. 8 s’han dirigit contra musulmans i 7 contra els jueus. 12 es poden considerar contra totes les religions en voler imposar un laïcisme radical que intenta eliminar les religions de l’àmbit públic. L’exercici del dret a la llibertat religiosa és un bon test per a veure com es respecta la llibertat en una societat. Nosaltres ens hem de fer valdre el dret i també l’hem de respectar. En el compliment dels drets i dels deures fonamentals ens hi hem de trobar com els primers i de totes totes. Ben convençuts i per a tothom. Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Diumenge, 3: Diumenge XIV de durant l’any [Is 66, 10-14c; Salm 65, 1-3a.4-5.6-7a. 16 i 20; Ga 6, 1418; Lc 10, 1-12.17-20 (LE/LH pròpies)] I vespres de la solemnitat de la Dedicació de la Catedral Dilluns, 4: Dedicació de la Catedral. A la Catedral (Sol), a la resta de l’arxidiòcesi (F) [Os 2, 14.15b-16.19-20; Salm 144, 2-3.4-5.6-7.8-9; Mt 9, 18-26 (LE/LH pròpies) Dimarts, 5: [Os 8, 4-7.11-13; Salm 113B, 3-4.5-6.7ab8.9-10; Mt 9, 32-38] Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (ML) Dimecres, 6: [Os 10, 1-3.7-8.12; Salm 104, 2-3.4-5.6-7; Mt 10, 1-7] Santa Maria Goretti, verge i màrtir (ML) / Sant Miquel dels Sants Dijous, 7: [Os 11, 1b.3-4.8c-9; Salm 79, 2ac i 3bc.15-16; Mt 10, 7-15] Sant Ot Divendres, 8: [Os 14, 2-10; Salm 50, 3-4.8-9.12-13.14 i 17; Mt 10,16-23] Sant Adrià Dissabte, 9: [Is 6, 1-8; Salm 92, 1ab.1c-2.5; Mt 10, 2433] Sant Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrtirs (ML) Diumenge, 10: Diumenge XV de durant l’any [Dt 30, 9b-14; Salm 68, 14 i 17.30-31.33-34.36-37; Col 1, 15-20; Lc 10, 25-37 (LE/LH pròpies)]

publicació MÁS CORAZÓN EN LAS MANOS Misericordia y humanización Bermejo, José Carlos. Ed. Sal Terrae, 2016. Col·lecció El Pozo de Siquem n. 354. 126 p. PVP: 9,90 €. «Posar el cor a les mans» significa impregnar les nostres relacions, i les cures que ens prestem els uns als altres, de la saviesa del cor, de la seva intel·ligència i afecte, i de la tendresa que són propis de la misericòrdia quan s’actua amb llibertat i responsabilitat. La vida relacional, l’espiritualitat, les creences, l’Església, la vida consagrada… estan demanant ser humanitzades amb aquesta saviesa que procedeix del cor. És urgent «vi novell» on encara hi ha sobretot «aigua de ritus» i, a vegades, sense cor. Aquestes pàgines exploren el significat de la misericòrdia i les seves expressions més saludables com a font de tendresa.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna Robert Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01


Lectures Diumenge XIX durant l’any Lectura del llibre de la Saviesa (18,6-9) Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares. Salm responsorial [Sl 32,1.12.18-19.20.22 (R.: 12b)] Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat. R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R. Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós. R.

Mirada endins Joan Costa Pregonas, pvre.

Lectura de la carta als cristians hebreus (11,1-2.8-19) Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,32-48) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueuvos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor. »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

El Pare ens dóna el Regne En l’Evangeli d’avui Jesús ens encoratja a «no tenir por!». Ens tracta de «petit ramat» i ens anuncia que el Pare ens «vol complaure» fent-nos un «gran regal», que és ni més ni menys que el seu Regne. Què comporta aquest regal? Servir els més desvalguts i donar generosament la vida per ells. Com fer-ho? Ell mateix, el Mestre i el Senyor, ens ensenya: Cal posar tota la confiança en Déu. No tenir més del que es necessita. No carregar-nos de tresors que ens lliguin. El seu Regne ha de ser el nostre Gran Tresor! Cal Vetllar, estar atents! Feliços si el Senyor ens troba vetllant per aquest Regne. Tot això és do de Déu i s’ha de saber demanar. Rebem molt del Senyor i per això mateix ens exigeix més. Sovint se’ns pot fer difícil treballar per aquest Regne, sí, però mai no ens mancarà la seva ajuda, perquè som «un petit ramat» pel qual ell ha donat la vida. Cal saber respondre amb molta generositat i amb agraïment.

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

Segueix-nos a

Arquebisbat de Tarragona

@mcstgn

Full dominical (07-08-16)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3465

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you