Issuu on Google+

full

dominical Arquebisbat de Tarragona

11 de maig de 2014

Diumenge IV de Pasqua

www.arqtgn.cat n. 3.348

......... als 4 vents Vida Creixent Un any més m’il·lusiona parlar de Vida Creixent, recordant molt gratament les vegades que he participat en les trobades interdiocesans d’aquest moviment a Montserrat. Allí, als peus de la Moreneta, posem les intencions que ens mouen en el doble objectiu d’estimar més Déu i transmetre aquest amor a les noves generacions. La vida no és una simple successió de dies i anys, sinó un regal de Déu, i la maduresa no és una degradació biològica progressiva, sinó poder gaudir de l’experiència en plenitud.

En l’etapa madura i en l’ancianitat un es retroba amb els valors més profunds que potser va aprendre en la seva infantesa

en la indumentària i en les maneres de parlar, i menys encara que tracti de dissimular les seves conviccions. El que no s’ha de fer mai és imposar les nostres creences als altres; però viure-les i, quan és oportú, proposar-les és un deure d’amor sincer.

Amb aquests pensaments no hi ha dubte que podem afrontar amb serenitat, pau i goig cada etapa de la vida. A sant Efrem de Síria li agradava comparar la vida amb els dits d’una mà, per indicar que cap no és més llarg que un pam i per exemplificar que cada etapa, com cada dit, té una característica particular.

A Vida Creixent se sap bé que el creixement no només és vegetatiu: ha d’anar acompanyat d’un desenvolupament en virtuts. Com més grans, més senzills, més humils, és a dir més savis, entenent la saviesa en la seva accepció més elevada que no és un resum de coneixements, sinó d’actituds.

En l’etapa madura i en l’ancianitat un es retroba amb els valors més profunds que potser va aprendre en la seva infantesa. És el moment de transmetre’ls a d’altres, amb l’exemple de la vida i també amb la paraula.

En unir-me a la jornada de Vida Creixent prego perquè tots participem d’aquesta saviesa que Salomó va demanar a Déu per no preocupar-se de res més que de fer el bé.

Hem viscut uns anys en què els pares tenien cert temor de mostrar la força de les seves creences, pensant erròniament que això podia distanciar-los dels seus fills. Per contra, el que els joves aprecien més és l’autenticitat. No els agrada que algú més gran es disfressi de jove

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Avui, Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions

...........................................................

L’Església commemora en aquest diumenge, quart de Pasqua, la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, instituïda pel papa Pau VI en el concili Vaticà II. Avui tenim motius per donar gràcies a Déu perquè al llarg de la història ha cridat homes i dones a posar la seva vida al servei de l’Evangeli i ells han respost amb fidelitat, donant-ho tot. Però la crida de Jesús continua ressonant en el nostre món. Per aquest motiu se’ns convida a pregar perquè siguin molts, especialment els joves, els que s’atreveixin a seguir-lo i comprometre tota la seva vida a Crist.


acció de

per reflexionar ‘Cap vocació no neix per ella mateixa’ La vocació és un fruit que madura en el camp ben conreat de l’amor recíproc que es fa servei mutu, en el context d’una autèntica vida eclesial. Cap vocació no neix per ella mateixa o viu per ella mateixa. La vocació sorgeix del cor de Déu i brolla a la terra bona del poble fidel, en l’experiència de l’amor fraternal. ¿No va dir Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35)?

l’Església La Casa Misericòrdia de Reus, una llar al servei del més necessitat Els Germans Franciscans de la Creu Blanca som una congregació jove, fundada l’any 1975 per el Germà Isidoro Lezcano a Tànger, amb un carisma que es manifesta en el quart vot que pronunciem de dedicar tota la nostra vida a l’atenció del malalt incurable i del més necessitat: discapacitats psíquics i físics, gent gran, drogodependents, sida, tractament de dones en el món de la prostitució, immigrants, persones amb risc d’exclusió social i recentment atenció a famílies amb necessitats econòmiques amb la creació d’economats socials. La Casa Misericòrdia de Reus és una iniciativa de les parròquies de Reus, que van crear la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia i van confiar la gestió de la Casa Misericòrdia als Germans, per acollir i atendre de forma

(...) La veritable alegria dels cridats consisteix a creure i experimentar que ell, el Senyor, és fidel, i amb ell podem caminar, ser deixebles i testimonis de l’amor de Déu, obrir el cor a grans ideals, a coses grans. «Els cristians no hem estat elegits pel Senyor per a petiteses. Aneu sempre més enllà, cap a les coses grans. Poseu en joc la vostra vida pels grans ideals» (Homilia en la missa per als confirmands, 28 d’abril de 2013). Del missatge del Papa Francesc per a la 51 Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions

agenda 12 de maig –Conferència «Semblança i records d’Álvaro del Portillo» a càrrec del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Al Col·legi d’Advocats de Tarragona, a les 20.00 h.

Tota la informació al web www.arqtgn.cat Fins el dia 13 de maig –Exposició sobre la figura d’Álvaro del Portillo a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. De dilluns a dissabte, d’11.00 h. a 13.00 h. i de 17.00 h. a 20.00 h; el diumenge, de 10.30 h. a 12.00 h. i de 17.30 h. a 20.00 h. 13 de maig –Conferència «Dr. Carles Cardó i Sanjuan (1884-1958). Implicacions tarragonines», a càrrec del Sr. Lluís Maria Moncunill i Cirac, en el marc de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer. Testimoni Fidel (1943-2013). A l’Aula de Santa Tecla del Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.30 h. Organitza l’Arxiu Històric Arxidiocesà.


integral en totes les seves necessitats, en règim de residència, a persones adultes que per la edat no podien accedir a un centre geriàtric o que per la seva baixa discapacitat tampoc podien accedir als serveis existents i quedaven fora de la xarxa publica de serveis socials, almenys a nivell residencial. Persones en situació de risc d’exclusió social, ja sigui en l’àmbit personal, social, de salut, econòmic, laboral o de vivenda, persones que tenen dificultats per gestionar la seva vida d’una manera efectiva, que han perdut la família, la feina, la casa, arribant a un estat d’abandó que sense ajuda no podrien sortir-se’n. És un centre que pretén ser un lloc substitutiu de la pròpia llar, on les persones que hi resideixen realitzen les tasques normals que farien en un domicili particular, convivint en un ambient motivador i de responsabilitat, que fa que la persona acollida se senti útil col·laborant en les activitats de la vida diària del Centre. El que s’intenta és recuperar les capacitats perdudes i que deixin el sistema de tutelatge perquè reprenguin de nou la capacitat de governar-se per si mateixos. Procurem que el servei sigui de qualitat, amb caritat, i des de la calidesa en la convivència i en el tracte entre tots el qui vivim en la llar. I sempre tenint en compte que els pobres no són nostres, són de Déu, i tot el que és de Déu és sagrat. Fem del nostre servei un «sagrament». Gmà. Joaquim Cifuentes, germà franciscà de la Creu Blanca

/////////// Fins el dia 14 de maig –Exposició «Modest Gené, imatger» a l’Espai Claustre del Centre Tarraconense El Seminari (c/ Sant Pau 4 Tarragona) amb motiu del primer centenari del naixement de l’escultor. L’exposició és un projecte conjunt del Museu Diocesà de Tarragona, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i el Centre Tarraconense. Exposició oberta de dilluns a divendres de 10.00 h. a 13.00 h. 15 de maig –Conferència «La dictadura de Primo de Rivera i l’Església catalana (1923-1930) a càrrec del Dr. Ramon Corts Blay, pvre. A l’Aula de Santa Tecla del Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.30 h. Organitza l’Arxiu Històric Arxidiocesà.

L

itúrgia de la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Salmòdia IV Diumenge, 11: Diumenge IV de Pasqua [Fets 2, 14a.36-41; Salm 22, 1-3.4.5.6; 1Pe 2, 20b-25; Jn 10, 1-10 (LE/LH pròpies)] Sant Anastasi, màrtir Dilluns, 12: St. Nereu, St. Aquileu, St. Pancraç, màrtirs (MMLL) [Fets 11,1-18; Salm 41, 2-3; 42, 3.4; Jn 10, 11-18] Dimarts, 13: La Mare de Déu de Fàtima (ML) [Fets 11,19-26; Salm 86, 1-3.4-5.6-7; Jn 10, 22-30] Dimecres, 14: St. Maties, apòstol (F) [Fets 1, 15-17.20-26; Salm 112, 1-2.3-4.5-6.7-8; Jn 15, 9-17(LE/LH pròpies)] Dijous, 15: St. Isidre, llaurador (MO) [Fets 13, 1325; Salm 88, 2-3.21-22.25 i 27; Jn 13, 16-20] Divendres, 16: [Fets 13, 26-33; Salm 2, 6-7.89.10-11; Jn 14, 1-6] Santa Margarida de Cortona, religiosa Dissabte, 17: St. Pasqual Bailón, religiós (ML) [Fets 13, 44-52; Salm 97, 1.2-3ab. 3cd-4; Jn 14, 7-14] Diumenge, 18: Diumenge V de Pasqua [Fets 6, 1-7; Salm 32, 1-2, 4-5.18-19; 1Pe 2, 4-9; Jn 14, 1-12 (LE/LH pròpies)] Sant Pròsper, bisbe de Tarragona

proposta 42è Pelegrinatge a Lourdes Un any més, l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, organitza del 3 al 7 de juliol el pelegrinatge diocesà, que enguany porta per lema «La joia de la conversió». Tota la informació relativa al servei de voluntariat, informació per als malalts o discapacitats o bé les inscripcions obertes fins el 30 de maig, es pot trobar al següent bloc: http://42pelegrinatgetarragonalourdes.blogspot.com.es/

La seu de l’Hospitalitat a Tarragona obre els dilluns, dimecres i divendres de 17.30 h a 20.00 h de la tarda (C/ Ixart 7 entresòl). També es pot enviar un correu electrònic a hospitalitat.lourdes@arquebisbattarragona. cat o trucar al telèfon 977 237 735. També hi ha d’altres delegacions arreu de l’arxidiòcesi. Es poden consultar al número de telèfon indicat anteriorment.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse Sabaté Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01


Lectures

Diumenge IV de Pasqua Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14a.36-41) El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones. Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 1)] El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs per l’amor del seu nom.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,20b-25) Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,1-10)

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res. Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta. R. Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa. R.

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Mirada endins per Jordi Marimon, c.m.f. El bon pastor El títol d’anyell de Déu, que dóna Joan el Baptista a Jesús després d’haver-lo batejat, ha fet fortuna. Encara avui a la litúrgia en el moment de la comunió es repeteix tres vegades i el sacerdot el conclou amb una quarta: «Mireu l’anyell de Déu el qui lleva el pecat del món». És una imatge pasqual cent per cent, que trobem reproduïda en els textos i en l’art. El Papa li ha donat la versió més original, la sacrificial, que vol que l’església surti al carrer i que els seus responsables bisbes, sacerdots, diaques facin més «olor d’ovella». Els ordenats són posats com a caps de la comunitat. Se situen al cap, sí, però per Jesús això significa posar la pròpia autoritat al servei dels altres... «El qui vulgui fer-se gran entre vosaltres, que sigui el vostre servidor, i el que vulgui ser el primer entre vosaltres, que sigui el vostre esclau». Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

Segueix-nos a

Arquebisbat de Tarragona

@mcstgn


Full dominical (11-05-14)