Issuu on Google+

full

dominical Arquebisbat de Tarragona

05 de gener de 2014

Diumenge II després de Nadal

www.arqtgn.cat n. 3.330

......... als 4 vents Els nous reis mags El Nou Testament, posant en relleu la llunyania de la qual procedien els Reis Mags que van acudir a adorar el Nen, dóna a entendre que l’Epifania és, sobretot, revelació de Jesucrist a tots els pobles. Ja no hi ha fronteres de la Terra Promesa, ni de famílies o clans, ni el Fill de David ha nascut per continuar l’estirp, ni per enfortir la tribu de Judà o el territori d’Israel. Déu es va encarnar per sortir a trobar la humanitat sencera. Benet XVI, rellegint els textos del concili Vaticà II, va assenyalar que en el nostre món modern i globalitzat, els nous Mags podrien ser els polítics, els científics i els líders religiosos. Els polítics, ja que als governants toca en primer lloc promoure la pau i l’ordre social entre els homes, sense oblidar que Déu és el pare de tots; els científics, homes del pensament i la ciència, perquè han de buscar sense cansament la veritat, i Crist és la Veritat suprema; i finalment els líders de les diferents religions, en cadascuna de les quals es troben aquestes llavors de veritat escampades pel món que Déu va crear. I bé, podem pensar, ¿què hi ha de nosaltres, els qui no tenim capacitat de govern, ni destaquem per la ciència ni som líders de res? Hem començat un any nou. Qualsevol que sigui la nostra posició en la societat —treballadors, intel·lectuals, mestresses de casa, joves, gent gran, pares de família, professionals, aturats…—, estem cridats a seguir l’estrella que ens conduirà al Messies. No adorem altres

És en el nostre cor, on podem trobar Déu

déus: el déu-plaer, el déu-egoisme, el déu-diners, el déu-èxit. Cap d’ells no és el Déu veritable A ell el trobarem seguint l’estrella a través de l’oració, de la caritat amb tots, de les alegries sanes, de la solidaritat amb els més necessitats. És en el nostre cor, on podem trobar Déu, conversar amb ell i descansar de les nostres preocupacions. I això ho podem viure a les nostres cases, al lloc de treball o al mig del carrer, encara que també, i és la meva recomanació, apropant-nos a aquesta llum vacil·lant que acompanya en una llàntia els sagraris de les nostres Esglésies i que, com l’estrella dels Mags, s’ha aturat allà assenyalant la presència de Jesucrist.

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Una nova etapa ............................................. Avui, segon diumenge després de Nadal, iniciem una nova etapa del FULL DOMINICAL. Aquest canvi pretén adaptar-se als signes dels temps, renovant el seu format i estructura i presentant un disseny a color. És un nou projecte fet realitat amb il·lusió i entusiasme perquè aquesta publicació arxidiocesana enriqueixi la nostra vida espiritual i pastoral. Per a qualsevol suggeriment o col·laboració no dubteu a escriure’ns al correu electrònic publicacions@arqtgn.cat Aprofitem, també, aquestes breus línies per desitjar-vos un pròsper any 2014.


en un minut Trobada de Nadal. El dissabte dia 14 de desembre va tenir lloc una de les trobades més entranyables de l’any: la que reuneix els pares i mares de preveres, diaques, seminaristes i laiques amb missió pastoral amb el Sr. Arquebisbe. En aquesta ocasió, el setè any, els pares van visitar el claustre del Sagrat Cor del Seminari, on s’ubica la llibreria, la seu de les diverses delegacions de l’Arquebisbat i la Biblioteca, tant la part nova com l’antiga, entre d’altres. En el transcurs de la jornada hi va haver la celebració de l’eucaristia, la fotografia de família davant la capella de Sant Pau i el dinar nadalenc. —Recuperació del Cant de la Sibil·la. El 24 de desembre, abans de la missa del Gall, la Catedral de Tarragona va ser l’escenari d’aquesta representació musical medieval que barreja el cant gregorià i el drama litúrgic i que s’acostumava a representar a les esglésies de l’edat mitjana durant la matinada de Nadal. El Cant de la Sibil·la, que va gaudir d’una gran popularitat arreu dels Països Catalans fins a mitjans del segle XVI, va ser interpretat per la soprano Marta Mathéu, acompanyada pel grup vocal Ensemble O Vos Omnes i la Capella de Ministrers de Tarragona, i dirigit per Xavier Pastrana, amb el músic Josep Mateu a l’orgue. —Cinema espiritual. Més de tres-cents alumnes de secundària de diversos centres educatius de Tarragona han participat en la IV Setmana del cinema espiritual, organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut, amb el lema «Infinites dimensions.» Els alumnes han vist la pel·lícula «La vida de Pi», que situa l’espectador davant la pregunta sobre el sentit de la vida, tot col·locant Déu i les religions a l’entranya de la realitat. Una invitació a la contemplació de l’existència i el misteri que ens envolta.

Més informació al web www.arqtgn.cat

L’alegria

preguem Comencem un nou any… Com Maria, que conservava en el seu cor tot allò que passava, i ho meditava, i descobria Déu fet present enmig de la història humana. Com Josep, que va ser capaç d’escoltar la crida que Déu li feia i, amb tota decisió, va emprendre la tasca no gens fàcil que li demanava. Com els pastors, que un cop van sentir l’anunci de l’àngel, no van tenir gens de mandra de deixar-ho tot i córrer a veure l’Infant, i així van poder viure l’alegria de trobar-se amb Déu, feble i petit com ells. Com aquella gent que sentia el que els pastors explicaven i era capaç d’escoltar, de tenir l’esperit obert, d’acceptar aquella novetat inesperada, de meravellar-se, de deixar-se omplir d’il·lusió… Què em portarà l’any que comença? El que tu vulguis, Senyor. Et demano, però, fe per esguardar-te en tot, esperança per a no defallir, caritat per estimar-te cada dia més i per fer-te estimar entre els qui m’envolten. Dóna’m paciència i humilitat, despreniment i generositat. Dóna’m, Senyor, el que TU saps que em convé i jo no sé demanar. Que sempre em trobi disposat/da a fer la teva voluntat i concedeix la pau al món sencer.

////////////

de l’evangeli

(De l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium)

El bé sempre tendeix a comunicar-se. Tota experiència autèntica de veritat i de bellesa busca per ella mateixa l’expansió, i qualsevol persona que visqui un alliberament profund adquireix més sensibilitat davant les necessitats dels altres. Comunicant, el bé s’arrela i es desenvolupa. Per això, qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té cap altre camí que reconèixer l’altre i buscar-ne el bé. Llavors, no ens haurien de sorprendre algunes expressions de sant Pau: «L’amor de Crist ens empeny» (2Co 5,14); «Ai de mi si no anunciés l’Evangeli!» (1Co 9,16). (EG 9)


A

la casa del Pare

El cardenal Ricard Maria Carles i Gordó va traspassar el dimarts 17 de desembre als 87 anys d’edat. La missa exequial va tenir lloc a la Catedral de Barcelona el dijous 19 de desembre. Tot seguit, les seves despulles van ser traslladades a València, a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, on volia ser enterrat per voluntat expressa. El cardenal Ricard Maria Carles va rebre l’ordenació episcopal el dia 3 d’agost de 1969, el mateix dia que va fer la seva entrada com a bisbe a la diòcesi de Tortosa. Anys més tard, el 23 de març de 1990, seria nomenat per Joan Pau II arquebisbe de Barcelona, com a successor del cardenal Narcís Jubany. El 26 de novembre de 1994 va ser nomenat cardenal de l’església titular de Santa Maria de la Consolació, al barri Tiburtino de Roma. Reposi en la pau de Crist!

P

L

itúrgia de la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana II. Diumenge, 5: Diumenge segon després de Nadal [Sir 24, 1-4.12-16; Salm 147, 12-13.14-15.19-20; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1, 1-18 (o bé més breu: Jn 1, 1-5. 9-14) (LE/LH pròpies)] Dilluns, 6: Epifania del Senyor (Sol) [Is 60, 1-6; Salm 71, 1-2.7-8.10-11.12-13; Ef 3, 2-3a.5-6; Mt 2, 1-12 (LE/LH pròpies)] Dimarts, 7: St. Ramon de Penyafort, prevere (MO) [1Jn 3, 22-4-6; Salm 2, 7-8.10-11; Mt 4, 1217.23-25 ] Dimecres, 8: [1Jn 4, 7-10; Salm 71, 1-2.3-4ab.7-8; Mc 6, 34-44]

er a reflexionar Or, encens i mirra

Què li portarem enguany a Jesús que ens ha nascut a Betlem? Us proposo que li portem el mateix que li van dur els mags d’Orient. En primer lloc, or. Sí! L’or de les virtuts que el Senyor mateix ha posat en el nostre cor: el do de la simpatia, el de l’ensenyament, el do de la paciència, el de la unitat… Aquests dons són brillants i la resplendor dels qui els tenen arriba a molta gent. Després hem de portar-li encens. L’encens d’una vida espiritual, és a dir, una vida que mira cap a Déu: la pregària, el silenci, la contemplació, en definitiva, la vida viscuda a la presència de Déu.

Dijous, 9: St. Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir (ML) [1Jn 4, 11-18; Salm 71, 1-2.10.12-13; Mc 6, 45-52] Divendres, 10: [1Jn 4, 19-5, 4; Salm 71, 1-2.14 i 15cb.17; Lc 4, 14-22a] Dissabte, 11: [1Jn5, 5-13; Salm 147, 12-13.1415.19-20; Lc 5, 12-16] Diumenge, 12: Baptisme del Senyor (F) [Is 42, 1-4.6-7; Salm 28, 1-2-3ac-4.3b i 9b-10; Fets 10, 354-38; Mt 3, 13-17 (LE/LH pròpies)]

I finalment, mirra, que és la nostra humanitat. Per una part les nostres febleses i la nostra espontaneïtat, i per l’altra els nostres sentiments més sincers. Per dur aquests dons no ens cal portar motxilles ni alforges massa grosses perquè ho portem dins nostre. Aquest regal som, en definitiva, nosaltres mateixos. Com diu l’Evangeli, trobarem l’Infant amb Maria, la seva mare. Trobarem qui ens aculli, qui ens rebi i ens doni la benvinguda, perquè a Betlem tothom hi cap, sobretot si portem els mateixos regals que els mags: or, encens i mirra. Jordi Figueras Jové, pvre.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau,2 • 43003 Tarragona Directora: Anna Robert • Consell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Santi Grimau i Montse Sabaté Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Impremta Torrell, Reus • D.L.: T-519-01


Lectures

Diumenge II després de Nadal

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.”»M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

Salm responsorial [147 (R.: Jn 1, 14)]

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills.

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donarne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

R. El qui és la paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R. Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d’Israel els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. R.

Mirada endins per P. Pere Cardona Paraula. Llum. Vida

Jesús ha vingut a revelar-nos el rostre de Déu. S’ha manifestat discretament: petit, pobre i humil, tres elements que no encaixen amb la mentalitat que corre avui, i ahir, pel món. La Paraula s’ha fet home. L’acollim quan ens sabem situar a l’alçada dels més petits i pobres dels nostres germans. El Fill s’ha manifestat al món com la Llum. L’acollim quan treballem amb amor i honestedat al servei de la veritat. S’ha manifestat com la Vida, però sabem per experiència que s’infravalora «legalment» la vida humana, no respectant la dignitat de les persones o bé atemptant contra el do de la creació. Pregària. Jesús, Senyor, vós que heu vençut el mal perquè mai no heu estat prepotent, us demano la força i la senzillesa evangèlica necessàries per a treballar pel bé de tothom. Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

Segueix-nos a

Arquebisbat de Tarragona

@mcstgn


Full dominical (05-01-14)