Issuu on Google+

8 de setembre de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Naixement de la Verge Maria

Any LXIV - IV Època - Número 3313

LES MAREDEDÉUS TROBADES

M

oltes vegades us he parlat de les marededéus trobades. Moltes de les patrones dels nostres pobles entren dins d’aquesta categoria, perquè, com ja sabeu, una marededéu trobada és una imatge de la Mare de Déu que, segons les diferents llegendes pietoses, van ser «trobades» després de la invasió sarraïna. Segons aquestes llegendes, les talles o imatges s’havien fet abans de la invasió i mentre aquesta va durar s’havien amagat i després van ser trobades enmig de prodigis per pastors o ermitans. A casa nostra, la més popular és, sens dubte la Moreneta, l’estimadíssima Mare de Déu de Montserrat. La celebració de la festa de la Mare de Déu en les diferents advocacions representades amb imatges que van ser trobades se celebra el 8 de setembre i per això aquest dia —o pels seus voltants— es fan aplecs, romeries i processons als molts santuaris de marededéus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Però avui voldria parlar-vos d’una altra mena de «troballa», no pas d’una imatge, sinó d’una persona. Això no obstant, no deixem les imatges, perquè en el cor del poble aquestes marededéus tenen una gran significació. Sempre han estat trobades enmig de llums resplendents, símbol de la gràcia que per culpa del pecat hem perdut i que retrobem enmig d’un gran esclat de joia. Per circumstàncies diverses, a vegades ens hem separat de Déu i, malgrat tot, la nostra ànima el cercava, potser fins i tot inconscientment. I el cercàvem de la manera més intel·ligible per a nosaltres, a través de la Mare. És com quan érem petits: si ens trobàvem en dificultats el primer que ens venia als llavis era cridar: «Mare!» Les marededéus trobades sempre porten el seu Fill en braços o a la falda. I és que cercant una persona en trobem una altra. És allò que deia el nostre gran poeta nacional, Mn. Jacint Verdaguer: «Qui cerca Jesús, el troba en Maria!» A l’Església tenim experiències continuades d’aquesta sol·licitud de Maria per portar-nos Jesús i per aconseguir la salvació fins i tot dels pecadors més empedreïts, si és que un dia es van decidir invocar Maria, la

seva Mare. Lourdes i Fàtima, modernament, ens parlen d’aquesta veritat millor que la fantasia del poeta, tot i ser tan bella i encertada. Només començar el seu Evangeli, sant Mateu ens diu que el Fill de Déu, fet home, va venir al món per Maria, de la qual va néixer Jesús (Mt 1,16). I d’aleshores ençà Maria segueix en la seva mateixa funció de donar-nos Jesús, fent néixer, créixer i desenvolupar-se plenament cadascun dels escollits. Entre Jesucrist i nosaltres, Maria és la Mitjancera més gran que existeix. Créixer en l’amor a Maria és créixer en l’amor a Jesús. I per donar-nos a Jesús Déu es va servir de Maria, la qual, humil esclava del Senyor, serà fins a la fi del món qui continuï formant Crist en nosaltres. Per això veiem que ningú no va a la Mare de Déu sense sentir, amb el seu petó de Mare, reviure en el seu cor la gràcia i l’amor de Jesucrist.


NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA Lectura del llibre del profeta Miquees (Mi 5, 1-4a) Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per a figurar entre les famílies de Judà, de tu em sortirà el qui ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau». Salm responsorial (Sl 12, 6ab.6cd (R.: Is 61,10) Jo confio en el teu amor, el meu cor s’alegra perquè em salves. Canto al Senyor pels seus favors. R. Aclamo el Senyor ple de goig. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8, 28-30) Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposat tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,1-16.18-23) Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. Abraham va ser pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans, Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d’ells era Tamar.

Fares va ser pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d’Obed, i la mare d’Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesòe, i Jesè, de David, el rei. David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; Ezequies, de Manasés; Manasés, d’Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia. Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eljaquim; Eljaquim, d’Azor; Azor, de SAdoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Elihud; Elihud, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies. Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent ferho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: - «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

PARAULA ENDINS MARIA, LA NOIA DEL SÍ Acció. Aquesta setmana en què l’estiu ja és a un pas de minvar definitivament i celebrem aquell dia de les Marededéus trobades, us proposo que penseu en les advocacions marianes més properes a casa vostra. Cerqueu tres característiques comunes a aquestes advocacions i reflexioneu-hi amb l’evangeli de Lluc a les mans (Lc 1,26-56; 2,1-40). Per a pensar. Anna dóna a llum. És una nena! Al seu costat, Joaquim està feliç. Heus ací una imatge comuna a tantes famílies de tants i tants segles. Però fixem-nos en una gran meravella que s’hi afegeix: Aquella nena que acaba de néixer forma part del pla de Déu per venir ell mateix al món. Des de sempre, generació rere generació, tot està disposat per acollir Déu fet home. I el Pare té cura amorosa i especial d’aquella criatura,

que serà nena i noia i que esdevindrà, per obra d’ell mateix, mare de Jesús. Des de la nostra mirada podríem dir que ens trobem davant el preludi de la salvació universal obrada per Jesucrist i que, per això, celebrem amb tanta alegria l’aniversari de Maria —el dia del seu naixement. Estem alegres per aquella noia que un dia va pronunciar un SÍ definitiu que va obrir a tota la humanitat de tots els temps les portes del cel, ja preparades per Déu des de tota l’eternitat. Estem contents de celebrar la nostra fe recordant —aquest diumenge de manera especial— Maria, la mare del Crist i la nostra Mare. Maria no pertany només als seus pares, sinó a tot el poble creient i a la humanitat sencera. Miquel Marimon Vall, diaca


EFEMÈRIDE Inauguració de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer

El proper 13 de setembre es complirà el 70è aniversari del traspàs a la ciutat suïssa de Friburg, on estava exiliat, del cardenal Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Amb aquest motiu, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ha organitzat un seguit d’actes commemoratius, com un cicle de conferències, l’edició de documentació entorn a la seva figura i una exposició commemorativa. L’acte inaugural tindrà lloc el dijous 12 de setembre amb el següent programa: —18.30 h. Missa en sufragi del cardenal Vidal i Barraquer a la Catedral de Tarragona.

NOMENAMENTS

El Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els següents nomenaments: Nomenaments parroquials* Mn. Antoní Constantí Martra, rector de les parròquies de Sant Joan Baptista de Nulles i de Santa Maria de Puigpelat (a més de les parròquies de Sant Pere Apòstol de Vilabella i de Santa Llúcia de Renau, per a les quals va ser nomenat rector en data de 25 de juny proppassat). Mn. Raimon Mateu i de la Casa, diaca de les parròquies de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç, de Santa Maria de Vila-rodona, de Sant Joan Baptista de Rodonyà i de Sant Bartomeu de Montferri. Mn. Josep Maria Calderó Villanueva, diaca de les parròquies de Santa Maria de Salou i de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca. * Mn. Francesc Manresa Manresa continuarà sent rector de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç.

Col·legi de Consultors Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro Mons. Miquel Barbarà Anglès Mn. Josep Bofarull Veciana Mn. Manuel M. Fuentes Gasó Mn. Jordi Figueras Jové

—20.00 h. Conferència «La purificació de la memòria. El cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, un testimoni fidel (1868-1943)», a la sala d’actes del Seminari, a càrrec del prof. Manuel M. Fuentes, canonge arxiver i director de l’AHAT. —20.45 h. Interpretació d’un fragment de l’oratori Pau i Fructuós a càrrec de Daniel Mas, baríton, i Josep Pieres, baix, acompanyats al piano per Mons. Valentí Miserachs. —21.15 h. Inauguració de l’exposició «L’Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe», al claustre del Sagrat Cor del Seminari.

Mn. Francisco Giménez Porcuna Mn. Norbert Miracle Figuerola Mn. Josep Queraltó Serrano Mn. Jordi Vila Borràs Altres nomenaments Mn. Josep Queraltó Serrano, director de la Residència Sacerdotal Sant Fructuós. Mn. Josep M. Serra Roigé, administrador de la Residència Sacerdotal Sant Fructuós. Mn. Jordi Vila Borràs, consiliari de Mans Unides. Mn. Josep M. Font Solé, consiliari diocesà del Moviment de Vida Creixent. Sr. Francesc Escobar Poblet, director del Secretariat de Justícia i Pau de l’arxidiòcesi de Tarragona. Sra. Montserrat Roig Vallverdú, laica amb missió pastoral de les parròquies de Sant Martí de Vilallonga del Camp i de Sant Pere Apòstol del Rourell. Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, sotsdirector de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, cap d’estudis de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 8: Naixement de la Verge Maria (SOL) [Mi 5, 1-4a; Salm 12; Rm 8, 28-30; Mt 1, 1-16.18-23 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 9: St. Pere Claver, prevere (MO) [Col 1, 24-2,3; Salm 61, 6-7.9; Lc 6, 6-11]. Dimarts, 10: [Col 2, 6-15; Salm 144, 1-2. 8-9.10-11; Lc 6, 12-19]. Dimecres, 11: Beat Bonaventura Gran, religiós (MO) [Col 3, 1-11; Salm 144, 2-3. 10-11.12-13ab; Lc 6,20-26]. Dijous, 12: Santíssim Nom de Maria (ML) [Col 3, 12-17; Salm 150, 1-2.3-4.5-6; Lc 6, 27-38]. Divendres, 13: St. Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Tm 1, 1-2. 12-14; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.11; Lc 6, 39-42]. Dissabte, 14: L’Exaltació de la Sta. Creu (F) [Nm 21, 4-9; o bé: Fl 2, 6-11; Salm 77, 1-2.34-35.36-37.38; Jn 3, 13-17 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 15: Diumenge XXIV de durant l’any [Ex 32, 7-11.13-14; Salm 50, 3-4. 12-13.17 i 19; 1Tm 1, 12-17; Lc 15, 1-32 (o bé més breu: 15, 1-10) (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.


Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació FRANCESC VIDAL SANUY, prevere El servent de Déu Mn. Francesc Vidal Sanuy va néixer a Montpalau (Segarra) el 7 de setembre de 1867. Quan tenia 13 anys va ingressar al Seminari de Tarragona. Aquí es va distingir per ser un jove de pau i de vida exemplar. Ordenat prevere el dissabte abans de la Pentecosta de 1895, va ser destinat com a vicari, primer, a la parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona, i després a la de Sant Francesc d’Assís. En esclatar la revolta el juliol de 1936, va exposar la seva vida anant fins a la parròquia de Sant Francesc per tal de salvar el Santíssim, que va reservar al seu pis. El dia 26 de juliol un grup de milicians es va presentar a casa seva dient: «Venim a buscar el capellà.» Ell els va contestar amb gran amabilitat: «On anem?» «A comissaria per a declarar» —li van respondre. I els va seguir silenciosament. Va ser assassinat amb Mn. Pau Gili.

MIQUEL VILATIMÓ COSTA, prevere El servent de Déu Mn. Miquel Vilatimó Costa va néixer a Vic (Osona) el 24 d’octubre de 1888 i va ser ordenat prevere el 20 de setembre de 1913 a Vic. L’any 1928 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona i també professor de filosofia del Seminari. En esclatar la revolta del juliol de 1936 va dir: «Ja ens podem preparar, puix recaurà tot sobre nosaltres i la religió.» Immediatament es va refugiar a casa del seu amic Dr. Pau Roselló, on els dos es van preparar amb una vida de pregària per al martiri. El 26 de juliol va anar a la casa un grup de milicians armats, preguntant pel capellà. Es va presentar Mn. Pau Roselló i tot seguit va sortir el Dr. Vilatimó. Tots dos van ser assassinats amb trets de bala i perdigons a la carretera de Reus. El 22 de febrer les seves despulles identificades de la fossa comuna al cementiri de Tarragona van ser sebollides al panteó del Capítol catedralici.

(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)

IN MEMORIAM PARAULES DEL CONCILI AVUI Deixant que ressonin les paraules del concili Vaticà II, avui iniciem un senzill passar sobre el document conciliar Ad gentes ‘A les nacions’, conegut també per «l’Activitat missionera de l’Església», que ens vol portar a sostenir un veritable diàleg missioner amb el món: Déu ha enviat l’Església a les nacions perquè sigui «el sagrament universal de salvació. Ella, doncs, obeint les ordres del seu fundador (Mc 16,16), s’esforça a anunciar l’Evangeli a tots els homes», perquè aquesta és l’exigència íntima de la seva catolicitat. Els mateixos Apòstols, en els quals l’Església reposa, tot seguint l’exemple de Crist «van predicar la paraula de la veritat i van engendrar les Esglésies» (Sant Agustí). Els seus successors tenen el deure de continuar aquesta obra a fi que “la paraula de Déu es propagui i sigui glorificada” (Te 3,1) i el Regne de Déu sigui anunciat i establert per tota la terra» (AG 1).

El passat 24 de juliol va morir el P. Pere Codinachs Verdaguer, de la comunitat claretiana de Sallent. El P. Codinachs va ser un dels fundadors del moviment Hora-3. Llicenciat en Ciències Socials a Roma i en Ciències Morals per la Universitat Pontifícia de Comillas, va ser professor de sociologia moral a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona. També va escriure nombrosos llibres. Després de seixanta anys de presència i servei a l’església de Sant Agustí, la comunitat de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, que va arribar a Tarragona l’any 1951, va deixar la ciutat el setembre passat. El P. Pere Codinachs va formar part de l’última comunitat que hi va haver a la ciutat tarragonina. Les seves exèquies van tenir lloc el passat 26 de juliol, a l’església dels pares claretians a Sallent. Reposi en la pau de Crist!

Paraules del papa Francesc als joves «Aneu, sense por, a servir», «Atreviu-vos a “anar contracorrent”. I atreviu-vos també a ser feliços» i «No us n’oblideu: vosaltres sou el camp de la fe. Sou els atletes de Crist. Sou els constructors d’una Església més bonica i d’un món millor». Aquests són alguns dels missatges que el Sant Pare va adreçar als joves durant el seu viatge apostòlic a Rio de Janeiro amb motiu de la 28a Jornada Mundial de la Joventut. Tots els missatges es poden llegir en el monogràfic dedicat a la JMJ 2013 del web del Vaticà, a http://arqtgn.cat/3.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (data)