Page 1

28 de juliol de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XVII de durant l’any

Any LXIV - IV Època - Número 3307

EL DESCANS ESTIUENC

D

es que érem escolars, la paraula estiu l’associem a les vacances. Després de tot un curs i dels exàmens finals —en la meva època no hi havia tantes avaluacions periòdiques i ens ho jugàvem tot a una carta—, quina felicitat poder dedicar uns mesos al que més ens agradava! No era inactivitat, al contrari, eren recorreguts amb bicicleta, banys en qualsevol bassa d’aigua, excursions, lectures, festes… i també ajuda als grans en les feines del camp. D’aquella època ens ve un profund amor a la natura. Els paisatges de la nostra infància, tantes vegades creuats en tots els sentits! També aquests paisatges els associem a les vacances d’estiu. Amb el pas dels anys, l’assumpció d’altres responsabilitats fa parella amb la limitació del temps de vacances, primer a un mes, després a un parell de setmanes, potser a vegades interrompudes per obligacions ineludibles. Hem de donar gràcies a Déu per poder descansar uns dies allunyant-nos de la nostra tasca habitual per dedicar-los a altres tasques. Aquest és el sentit del descans estiuenc, tot i que avui està molt lligat al turisme, als viatges, a vegades esgotadors. Hi ha persones que volen abastar tant que després tindrien problemes per recordar el que han vist. És un temps que hem de procurar viure amb serenitat i en família sempre que sigui possible. Ja hi haurà temps al llarg de l’any per a fer gestions, reunions, per al mòbil, l’ordinador i tot el que sembla tan important. No es tracta de renunciar a res d’això, però sí de col· locar cada cosa en el seu terme just. La família, els fills, esperen que els pares els dediquin una atenció insubstituïble. Cal fer plans junts, des de llegir un llibre a pujar a una muntanya, des de visitar una ciutat a dedicar-se a un entreteniment favorit. Els cristians podem aprofitar aquests dies per donar testimoni de la nostra fe. Sense fer coses rares, amb la naturalitat amb què tracem qualsevol pla, procurant que l’assistència a la missa dominical tingui el seu espai en el programa d’activitats. Els pares poden potser introduir els fills en el costum de resar el rosari, sense

imposar, per descomptat, recitant-lo tot o en part. Quan són petits tot és un joc. Quan es van fent grans, és el moment en què cal rebutjar la temptació d’ocultar davant seu la fe que professem. També les vacances, com tot l’any, són temps per pensar en els altres i estimar-los amb obres, sobretot als malalts i a les persones necessitades, les que no tenen vacances o les tenen forçades durant tot l’any perquè no tenen feina. El deure de caritat és sempre urgent. El descans implica abandonar en la mesura del possible les activitats que fem normalment, no per a no fer res, sinó per a fer-ne d’altres. Però en l’ajuda als altres no es pot fer vacances. Dins dels valors familiars, tenir en compte el qui pateix, per una circumstància o altra, ha d’ocupar un lloc principal. El calor estiuenc ha d’anar acompanyat d’aquest calor humà que som capaços de donar i que farà de les nostres vacances les millors de la nostra vida.


DIUMENGE XVII DE DURANT L’ANY Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,20-32) En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.» Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.» Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.» Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.» Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.» Salm responsorial [137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R..: 3a)] Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterno davant el santuari. R. Senyor, sempre que us invocava m’heu escoltat. Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava, m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima. R.

El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny. Si passo entre perills, em guardeu la vida, detureu amb la mà l’enemic. La vostra dreta em salva. R. Que el Senyor continuï afavorint-me. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12-14) Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 11,1-13) Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.» Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

PARAULA ENDINS JESÚS ENS ENSENYA A PREGAR Avui molta gent busca guies que els ensenyin a superar els conflictes, a pacificar l’interior, a viure en comunió amb la natura i amb Déu. També els deixebles li demanen que «els ensenyi una pregària» que els identifiqui i els ajudi. Jesús els invita a unir-se a la seva pregària com fills del Pare. Jesús ens descentra. Ens porta a fora, cap al Pare, per a honorar-lo, perquè sigui reconegut en el que és: Creador i Pare, Amor infinit i donador de Vida, i manifestar-li el nostre amor i la nostra confiança en ell. Ens fa parlar en plural, amb una pregària solidària, que percep els problemes i les bondats de la vida com una realitat comuna, que hem d’assumir plegats com a germans. Així posem en el seu lloc el nostre jo, no destruint-lo o negant-lo, sinó obrint-lo a Déu i els altres. Després baixem a les nostres necessitats espirituals i materials, que

vingui el seu Regne i no ens manqui el pa avui i el pa de la vida eterna. I dues pregàries finals que ens fixen en el centre mateix de l’existència humana: la necessitat de la reconciliació, perdonar i ser perdonats, i que no ens deixi en el moment de la prova. PREGÀRIA. Quan ens cansem de pregar, quan ens sembli que la pregària no serveix, quan la pregària se’ns torni una rutina: Senyor, doneu-nos més confiança i constància. Quan ens costi perdonar i ens envaeixi el ressentiment: Senyor, no ens deixeu caure en la temptació, feunos sentir l’alegria de perdonar i ser perdonats. Quan només ens preocupin els nostres interessos: Doneu-nos el vostre Esperit per posar-vos a vós al centre i els germans al costat. Francesc Esteso Cuenca, pvre.


3 PREGUNTES A… John Barclay, expert en cristianisme primitiu Barclay és professor de Teologia de la Universitat de Durham, a Anglaterra. Expert en Nou Testament i judaisme, ha escrit nombrosos assajos sobre el cristianisme primitiu i l’apòstol Pau. En el darrer congrés organitzat per l’INSAF sobre els últims anys de la vida de Pau, Barclay ha estat membre de la direcció científica. —Com podem saber del cert que Pau va ser a Tarraco? No sabem amb total seguretat si va ser a Tarraco o no, però si sant Pau va venir a Espanya el lloc més probable seria Tarraco, ja que era una important ciutat romana en aquesta part d’Espanya i de la província. A més, era un lloc de fàcil accés en vaixell des d’Òstia, el port de Roma. —I, doncs, què coneixem amb certesa de la seva mort? Actualment coneixem molt poca cosa a banda que va morir a Roma i que va ser decapitat com a ciutadà romà que era. La primera notícia que coneixem de la mort de Pau no és fins a finals del segle II, molt de temps després de la seva mort. —A grans trets, ¿en quins aspectes s’ha avançat amb el Congrés? Hem parlat molt sobre el sistema legal romà i les acusacions que es podien haver fet contra Pau, també sobre si els plans de Pau van tenir èxit o van ser fallits, si va arribar a Hispània o no… Ha estat un congrés multidisciplinar. Hem aclarit alguns temes o problemes que quedaven per resoldre però no hem arribat a cap conclusió ferma i acceptada per tothom. • Les conclusions del Congrés es poden llegir a la secció Notícies del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

DES DE POBLET... Aquest és el primer de tres articles que reflexionen entorn de «Qui és Jesús?» Aquest primer ens parla de la seva identitat; el segon (agost), de qui és Jesús per a un home autosuficient com el fariseu; i el tercer (setembre), de qui és Jesús per a una persona que necessita ser redimida i omplir de sentit la seva vida. Jesús, motiu de controvèrsia al llarg dels segles «Qui diu la gent que sóc, jo?» Amb aquestes paraules Jesús, el Senyor, pregunta per la seva identitat. La identitat de Jesús és potser l’enigma més gran que la humanitat hagi hagut d’afrontar. La pregunta sobre la identitat de Jesús és el pòrtic d’entrada del seu Evangeli. La seva figura, la seva persona, ens provoca i ens fa preguntar per la seva identitat. Qui és Jesús? Per a alguns és un farsant, un xerraire que enganya els qui els segueixen; per a d’altres és un bon home, una bona persona; alguns el consideren un guia, un líder a qui seguir fins i tot cegament; per als homes del seu temps era Joan Baptista, Elies o algun profeta antic que havia ressuscitat. Per a Pere i per als cristians, Jesús és el Messies, l’Ungit de Déu. Jesús continua i continuarà essent motiu de controvèrsia al llarg de tots els segles. El problema de la identitat de Jesús està molt vinculat al problema del seu nom i al problema de la seva missió, del seu sentit. El nom de Jesús significa ‘Déu salva’ i el seu nom expressa la seva missió, perquè per a Jesús, el Fill de Déu, Déu salva els homes i dones d’aquest món. Ens salva perquè ens invita a descobrir el sentit últim de la nostra vida, que ell mateix ens ofereix. Fra Lluc Torcal, prior de Poblet

MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE El Museu Bíblic Tarraconense (MBT) romandrà tancat a partir del proper dilluns, dia 5 d’agost, fins al dia 1 de setembre per raó d’unes obres d’adequació de les seves instal·lacions. Tota la informació del Museu es pot trobar en aquest web http://museu. biblic.arquebisbattarragona.cat/.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 28: Diumenge XVII de durant l’any [Gn 18,20-32; Salm 137, 1-2a.2bc-3. 6-7.8; Col 2, 12-14; Lc 11, 1-13 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 29: Sta. Marta (MO) [Ex 32, 15-24. 30-34; Salm 105, 19-20.21-22.23; Jn 11, 19-27; o bé: Lc 10, 38-42]. Dimarts, 30: St. Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església (ML) [Ex 33, 7-11; 34, 4b-9.28; Salm 102, 6-7.8-9.10-11.12-13; Mt 13, 36-43]. Dimecres, 31: St. Ignasi de Loyola, prevere (MO) [Ex 34, 29-35; Salm 98, 5.6.7.9; Mt 13, 44-46]. Dijous, 1: St. Alfons M. De Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ex 40, 14-19. 32-36; Salm 83, 3.4.5-6.11; Mt 13, 47-53]. Divendres, 2: St. Eusebi de Vercel·lí, bisbe; St. Pere Julià Eymard, prevere (MMLL)[Lv 23, 1.4-11.15-16. 27.34b-37; Salm 80, 3-4.5-6ab.10-1ab; Mt13, 54-58]. Dissabte, 3: [Lv 25, 1.8-17; Salm 66, 2-3.5.7-8; Mt 14, 1-12]. Diumenge, 4: Diumenge XVIII de durant l’any [Ecle 1, 2; 2, 21-23; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; Col 3, 1-5.9-11; Lc 12, 13-21 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.


Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació MIQUEL RUÉ GENÉ, prevere El servent de Déu Miquel Rué Gené va néixer a Cervià de les Garrigues el 13 de desembre de 1909. Ordenat prevere l’1 d’abril de 1933, va exercir el ministeri com a vicari a les parròquies de Falset i el Morell. Uns dies abans de la revolta es va anar a acomiadar dels seus familiars a Cervià, i, pressentint la persecució religiosa, els va dir: «Jo seré el primer a morir.» El dia 21 de juliol de 1936, en veure com la revolta s’agreujava per moments, amb el rector i Mn. Mañé van anar a retirar el Santíssim Sagrament, i els tres es van quedar ja a casa de Mn. Mañé tot i que el Comitè local els obligava a refugiar-se al mas de Mestre. Abans, però, van sorprendre Mn. Miquel Rué agenollat davant el Santíssim i plorant. El 17 d’agost van ser detinguts els tres i martiritzats a la riera de Maspujols.

MIQUEL SALUDES CIURET, prevere El servent de Déu Miquel Saludes Ciuret va néixer a Alforja el 26 d’abril de 1867. Ordenat prevere el maig de 1891, va exercir el seu ministeri a l’Espluga de Francolí, a Valldossera, a Vilaplana, a les Borges del Camp com a rector, i com a prevere adscrit a la parròquia de Riudoms. El dia 25 de juliol, quan es traslladava de Riudoms al seu poble natal, va ser detingut per un control a l’entrada d’Alforja juntament amb la seva germana. Va ser empresonat dotze dies a la presó de Reus i després el van portar al vaixell presó Riu Segre de Tarragona. En els dos llocs va suportar amb total conformitat i resignació els mals tractes rebuts. L’11 de novembre de 1936 va ser assassinat i les seves despulles van ser traslladades al cementiri de les Borges del Camp el 16 de juliol de 1939 i col·locades juntament amb les dels seus pares.

(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)

EN UN MINUT • Trobada mundial a Roma. En el marc de l’Any de la fe, més de sis mil seminaristes, novicis i novícies i joves en discerniment vocacional, entre els quals hi havia seminaristes de tot Catalunya, van participar, del 4 al 8 de juliol, en una trobada mundial entorn del Sant Pare, el qual va ressaltar la necessitat imperant que fossin alegres vivint en coherència amb allò que són cridats a ser, presència del Crist en les comunitats cristianes. • Presa de possessió episcopal. El dissabte 13 de juliol Mons. Enrique Benavent va prendre possessió com a nou bisbe de la diòcesi de Tortosa en una celebració eucarística presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. • CET. Del 10 al 12 de juliol va tenir lloc la reunió n. 207 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) al Seminari de Vic. Es pot llegir el comunicat de la reunió a la secció notícies del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat • Joventut. Més d’un centenar d’adolescents i joves han participat durant aquest cap de setmana en la JMJ.CAT a Llinars del Vallès, una proposta del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.

PARAULES DEL CONCILI AVUI La II part de la Gaudium et spes, des del capítol primer es planteja «les nombroses qüestions que preocupen avui a tothom. Convé recordar especialment les següents: el matrimoni i la família, la cultura humana, la vida econòmica social i política, la solidaritat entre els pobles i la pau. Sobre cadascuna d’aquestes cal que resplendeixin els principis i la llum que provenen de Crist; així els cristians tindran una guia i tots els homes podran ser il· luminats en la recerca d’una solució a problemes tan nombrosos i complexos». Amb profunditat, delicadesa i tot amarat d’Evangeli convida a reflexionar sobre el matrimoni i la família, avui, al mateix temps que convida a la santedat de vida dins la mateixa institució. «El Senyor, per un do particular de gràcia i caritat, s’ha dignat a guarir, perfeccionar i elevar aquest amor. Els fills són sens dubte el do més excel·lent del matrimoni i contribueixen moltíssim al bé dels pares mateixos.» «Déu, Senyor de la vida, ha confiat als homes l’altíssima missió de perpetuar la vida, missió que ha de ser exercida d’una manera digna per l’home.»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

Full dominical (28-07-13)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3307

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you