Issuu on Google+

21 de juliol de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XVI de durant l’any

Any LXIV - IV Època - Número 3306

EL PAPA AL BRASIL

L’

estàtua de Crist Redemptor, de 38 metres d’altura, sobre el turó de Corcovado, de 709 metres, manté des de la seva construcció, l’any 1931, els braços oberts com si oferís una abraçada a la població de Rio de Janeiro que té als seus peus. Aquesta abraçada tindrà aquests dies una significació especial, perquè el Brasil, el país amb més catòlics del món, acollirà, entre els dies 23 i 28 d’aquest mes de juliol, la 28 Jornada Mundial de la Joventut, successora de la inoblidable experiència presidida a Madrid per Benet XVI. Precisament va ser aquest Papa qui va anunciar que la nova JMJ seria al Brasil el 2013. Un gran esdeveniment que aquest estiu concentra sobre el país americà les mirades del món, com passarà també el 2014, quan sigui seu del Campionat Mundial de Futbol. Des de l’anunci de la gran jornada juvenil fins a la seva celebració hi ha hagut un canvi al Vaticà, on un nou pontífex governa l’Església. Un argentí, per tant un veí del gran país brasiler, un home proper, no sols pel seu origen geogràfic, a les realitats llatinoamericanes. Joan Pau II va visitar el Brasil l’any 1980. No va ser un viatge plaent. En aquells moments el contenciós entre el govern i l’episcopat va posar a prova el caràcter pastoral de la visita en diverses ocasions. Fins i tot s’observaven atentament els seus gestos davant alguns representants de la Teologia de l’Alliberament. El Papa va passar de la recepció oficial a visitar els presos d’una presó, i a estar amb els joves, els pobres i els malalts. Precisament Joan Pau II és un dels patrons de la visita actual del papa Francesc. Els altres són Nostra Senyora de la Concepció d’Aparecida, el santuari de la qual és visitat anualment per deu milions de persones, sant Sebastià màrtir; fra Galvao, primer sant brasiler, i santa Teresa de Lisieux. Els sants són tan variats com complementaris. El papa Francesc cridarà a tots a la santedat, seguint l’estela del concili Vaticà II, però especialment els joves,

amb qui es reunirà en un gran parc. També té previst dedicar un temps a confessar, després d’haver dit, en una de les audiències romanes, que la confessió no és una bugaderia ni un poltre de tortura, sinó un encontre amorós amb Jesucrist. Li serà lliurada la clau de la Ciutat, com es fa amb els hostes distingits, però el que li interessa al Papa és la clau que obre els cors a la gràcia de Crist. Hem de pregar aquests dies, acompanyant-lo en el seu viatge, perquè siguin molts els fruits de la seva presència en terres americanes, perquè moltes persones, especialment els participants a la JMJ es decideixin a seguir Jesús mitjançant una conversió que marqui les seves vides en el futur. Des de Rio de Janeiro o des de milers de quilòmetres, el tindrem molt a prop aquests dies que han de ser de molta gràcia de Déu.


DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,1-10a) En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.» Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.» Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda.» Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.» Salm responsorial [14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)] Qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies. R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honra i aprecia els fidels del Senyor. R. No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,24-28) Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo sóc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,38-42) En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

PARAULA ENDINS MARTA I MARIA Dues germanes. Maria als peus de Jesús l’escolta, i Marta prepara el necessari per a servir-lo, fins que es queixa a Jesús: «No us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li si us plau que m’ajudi.» Hem d’agrair a Marta la seva queixa, perquè va donar l’oportunitat a Jesús de recordar que no sols vivim del pa. Necessitem viure de la paraula que surt de la boca de Déu. S’ha d’escoltar el Senyor, tant si estem asseguts als seus peus com si estem atrafegats servint-lo, per això santa Teresa deia a les germanes que «Marta i Maria han d’anar sempre de bracet per a hostatjar el Senyor i tenir-lo sempre entre elles». Uns i altres hem de tenir com a fonamental l’escolta atenta i amorosa a Jesús, i per això cal donar-li temps. L’evangeli no ho diu, però segur que Jesús i Maria es devien aixecar, la van ajudar i després

les dues germanes van continuar escoltant als peus del Senyor. PREGÀRIA. Senyor, ens has fet de carn i d’esperit, i cada part reclama els seus drets. Tan aviat ens ve la rauxa de seure als vostres peus com som absorbits per múltiples activitats. I costa trobar l’equilibri. Quan el trobem, té el perill de convertir-se en rutina. Senyor, truca el meu mòbil a tothora, enmig del soroll de la feina, en el silenci de casa o en l’embolic dels pensaments i envia el teu missatge de vida. És la sorpresa que esperem cada dia. COMPROMÍS. Per fer més fàcil la trucada de Jesús donem-li l’horari de les estones que li dedicarem durant el dia. Francesc Esteso Cuenca, pvre.


3 PREGUNTES A… Jolanta Kafka, religiosa de Maria Immaculada Missionera Claretiana Les germanes Missioneres Claretianes estan de celebració. A finals de juny van celebrar el bicentenari del naixement de la seva fundadora, Maria Antònia París, la qual va fundar l’orde de Religioses de Maria Immaculada al costat de sant Antoni M. Claret a Santiago de Cuba l’agost de 1855. Actualment són presents a 27 països d’arreu del món. —Quins aspectes de Maria Antònia París l’ajuden més en la seva experiència de fe? Ha estat una dona de gran confiança en Déu. Per damunt de les dificultats i foscors ha sabut mantenir l’esperança alimentada amb la Paraula de Déu. També m’estimula la seva tenacitat, risc i esperit de llibertat. —París deia: «Mesura les teves obres amb el compàs de l’Evangeli.» Com ens pot ajudar aquesta idea en la nostra vida? L’Evangeli ens fa conèixer Jesús, la seva vida, el seu misteri, els seus sentiments… Mesurar la nostra vida amb l’Evangeli és confrontar-la amb la paraula viva que és Jesús. És un camí que mai no s’acaba, que l’hem descobrir cada

Pàgina web de les germanes missioneres claretianes: www.claretianasrmi.org

EN EL NOSTRE MÓN PASSA… …que sovint la realitat supera la fantasia

Quan escric aquestes reflexions estem immersos en la crisi dels espionatges, les queixes dels espiats que després resulta que també espien, el «segrest» del president Evo Morales, les cada vegada més rocambolesques xarxes de mafiosos, els tripijocs de tants i tants corruptes, els esdeveniments d’Egipte… i així podríem anar continuant la llista que sembla més pròpia d’una novel·la de ciència ficció que no pas d’informació del que passa en el nostre món. És cert que les noves xarxes socials i les noves tècniques faciliten moltes coses que deuen passar com a coses noves. De les que deuen haver anat esdevenint gairebé sempre pot-

dia i trobar-hi la novetat. És molt recomanable agafar un passatge de l’Evangeli, ja sigui al matí o a la nit, i posar-se a l’escolta del Mestre! —Com han celebrat aquest bicentenari? Ho hem viscut aquí a l’arxidiòcesi, a Vallmoll, a Tarragona i a Reus, però també a d’altres llocs del món donant gràcies a Déu per la seva vida. A Tarragona hem experimentat una acollida extraordinària. Tots els qui han participat en el Tridu de celebracions han pogut recórrer i reviure experiències molt emblemàtiques. Això encara ens encoratja més a continuar fent conèixer la seva obra escrita i apostòlica.

ser sembla que n’hi hagi més perquè són molt més conegudes i divulgades. Amb tot això, algú pot creure que la persona humana «és naturalment bona»? No és més realista creure en el pecat original? Enmig d’aquest panorama és un do de Déu que hagi aparegut el papa Francesc ajudant a respirar una alenada d’aire fresc (franciscà) i invitant-nos en la seva primera encíclica, La llum de la fe, a mirar amb els ulls de Jesús. És una encíclica feta a «quatre mans» amb el papa emèrit Benet XVI. També això és una novetat joiosa. Miquel Barbarà Anglès, pvre.

AGENDA

22 de juliol • Gran concert coral i d’orgue a càrrec del Cor de la Universitat de St. Andrews d’Escòcia i per l’organista professor David Cook. A la Catedral de Tarragona, a les 21.00 h. L’entrada és lliure.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 21: Diumenge XVI de durant l’any [Gn 18, 1-10a; Salm 14, 1b-3a.3b-4b. 4c-5; Col 1, 24-28; Lc 10, 38-42 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 22: Sta. Maria Magdalena (MO) [Ex 14, 5-18; Salm Ex 15, 1-2.3-4.5-6; Jn 20, 1.11-18]. Dimarts, 23: Sta. Brígida, religiosa i patrona d’Europa (F) [Ga 2, 19-20; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.89.10-11; Jn 15, 1-8 (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 24: St. Xarbel Makluf, prevere (ML) [Ex 16, 1-5. 9-15; Salm 77, 18-19. 23-24.25-26.27-28; Mt 13, 1-9]. Dijous, 25: St. Jaume Apòstol (Sol) [Fets 4, 33; 5, 12.27-33; 12, 1b-2; o bé; Fets 11, 19-21; 12, 1-2.24; Salm 66, 2-3.5.7-8; 2Co 4, 7-15; Mt 20, 20-28]. Divendres, 26: Sants Joaquim i Anna, pares de la Verge Maria (MO) [Ex 20, 1-17; Salm 18, 8.9.10.11; Mt 13, 18-23]. Dissabte, 27: [Ex 24, 3-8; Salm 49, 1-2.5-6.14-15; Mt 13, 24-30]. Diumenge, 28: Diumenge XVII de durant l’any [Gn 18,20-32; Salm 137, 1-2a.2bc-3. 6-7.8; Col 2, 12-14; Lc 11, 1-13 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.


Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació PAU ROSELLÓ BORGUERES, prevere El servent de Déu Pau Roselló Borgueres va néixer a Vimbodí el 9 de maig de 1895. Ordenat prevere el 21 de maig de 1921, va ser professor de ciències naturals al Seminari de Tarragona. Esclatada la revolta de 1936, quan ja cremava el convent de Santa Clara de Tarragona, va anar, vestit amb sotana, al Col·legi de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, d’on era capellà i professor, per tal de sumir el Santíssim. Les religioses li van preguntar per què s’havia exposat d’aquella manera, i ell va contestar: «Què em pot passar; que em matin perquè sóc sacerdot? Doncs millor que em matin amb sotana.» El 26 de juliol va ser detingut i portat a l’Ajuntament, i tot seguit a la carretera de Reus, on va ser assassinat amb uns trets al cap i al cor, juntament amb el seu company, sacerdot, Dr. Miquel Vilatimó. Les seves despulles reposen ara a l’església parroquial de Vimbodí.

JOSEP ROSELLÓ SANS, prevere El servent de Déu Josep Roselló Sans va néixer a Montblanc el 24 de setembre de 1883. Als tretze anys va entrar al Seminari de Tarragona i va ser ordenat prevere el 19 de setembre de 1908. Va ser sempre beneficiat de Montblanc i un gran devot de la Mare de Déu de la Serra. El 22 de juliol de 1936, quan el plebà i el vicari ja eren a la presó de Montblanc, Mn. Roselló va anar a dir la missa al col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat malgrat ser insultat i amenaçat pel camí. Mn. Josep va ser detingut i portat a la presó quan intentava calmar els ànims d’un grup de persones que intentaven ocupar l’església de Santa Maria. El 22 d’agost va ser portat a prop de Tarragona juntament amb Mn. Dalmau Llebaria i Mn. Joan Farriol, i allí els van assassinar. Tots tres van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)

ORDENACIÓ DIACONAL El proper diumenge dia 28 de juliol, a les 6 de la tarda, el Sr. Arquebisbe ordenarà diaca el candidat Josep Maria Calderó, a l’església parroquial de Santa Maria de Salou. Tothom està convidat a participar-hi i a unir-s’hi en pregària.

RECURS La litúrgia de les hores, en català i a la xarxa

Des de fa ben poc es pot trobar disponible a Internet la pregària de l’Església universal, la litúrgia de les hores, en català. És un recurs bíblic de pregària amb els salms, fragments de les Escriptures, himnes de l’Antic i del Nou Testament i un seguit de pregàries. S’hi pot accedir a través del següent enllaç: http://liturgiadeleshores.blogspot.com.

PARAULES DEL CONCILI AVUI Al capítol IV de la Gaudium et spes hi trobem un plantejament seriós, dinàmic i il·lusionat de la missió que l’Església té en el món d’avui «en tant que es troba enmig del món i viu i actua junt amb ell. Nascuda de l’amor del Pare etern, fundada en el temps pel Crist redemptor, aplegada en l’Esperit Sant, l’Església té una finalitat salvífica i escatològica […]. L’Església ja és present aquí a la terra, composta d’homes, cridats a formar dins la mateixa història de la humanitat la família dels fills de Déu.» Sota aquesta perspectiva tracta d’oferir el seu ajut a tota persona i societat demanant: «Els laics que juguen uns papers actius en tota la vida de l’Església […], que amb la vida i la paraula, junt amb els religiosos i els fidels demostrin que l’Església, amb la seva sola presència i amb tots els dons que conté, és font inestroncable d’aquelles forces que el món modern necessita tant. L’home, quan actua, no sols transforma les coses i la societat, sinó que es perfecciona ell mateix.» Valora al mateix temps tot el que l’Església ha rebut de les diverses cultures i pobles.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (21-07-13)