Issuu on Google+

14 de juliol de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XV de durant l’any

Any LXIV - IV Època - Número 3305

LA MARE DE DÉU DEL CARME I L’ESCAPULARI

L

a festa de la Mare de Déu del Carme respon a una de les més antigues i entranyables devocions marianes. És una festa molt popular de la qual dóna testimoni l’ús tan estès de l’escapulari i el fet que moltes dones es diguin Carme. En aquest punt vull disculpar-me, però no puc deixar de recordar la meva mare, que portava aquest dolç nom. Persona de missa diària, va inculcar als seus onze fills aquest amor a la Mare de Déu. El 16 de juliol era una festa familiar a casa meva, com en la de tantes cases que tenen alguna Carme entre els seus membres. És alhora patrona dels navegants i pescadors, una professió tan rellevant a la nostra arxidiòcesi, amb tants quilòmetres de costa i tan lligada a la història de l’Església ja que els primers apòstols es dedicaven a la pesca. La vida mateixa de Jesucrist s’entrellaça amb experiències i paràboles de barques i xarxes. La festivitat del Carme commemora l’aparició de la Verge a sant Simó Stock, general de l’orde carmelità, el 16 de juliol de 1251 a Cambridge. Una devoció, per tant, iniciada a Anglaterra i aprovada per l’Església, que la va estendre pel món ja de manera solemne a partir del segle XVIII. En aquella aparició, segons la tradició, la Verge es va presentar portant un escapulari a la mà i donant-li li va dir: «Té, fill estimat, aquest escapulari; serà com la divisa de la meva confraternitat, i per a tu i tots els carmelites, un signe especial de gràcia; qualsevol que mori portantlo, no sofrirà el foc etern. És la mostra de la salvació, una salvaguarda en perills, un compromís de pau i de concòrdia.» Partint d’aquest fet, l’Església ha reconegut gràcies i benediccions als qui portin sobre el seu pit la peça de l’escapulari o una medalla amb la imatge del Sagrat Cor i la Mare de Déu del Carme. Penso que el simbolisme d’aquesta devoció és molt clar: col·locar les imatges de Jesús i de Maria al costat del cor expressa de manera material el que és immaterial, l’amor que tenim a Jesucrist i a la seva Mare santíssima.

Aquesta devoció està lligada a una escena que recull el primer llibre dels Reis, de l’Antic Testament, quan, responent a les invocacions del profeta Elies, un petit núvol, visible des del cim del mont Carmel, s’aixeca a l’horitzó i acaba donant la desitjada pluja abundant sobre la terra. Aquesta és una metàfora de la pluja de gràcies que ens arriba a través de la intercessió de la Verge Maria. És una festivitat que s’insereix en el calendari a l’equador del mes de juliol, una època de vacances escolars i de descans per a moltes persones. Que Maria ens acompanyi en aquestes dates així com durant tot l’any. Que la tinguem sempre tan a prop del nostre cor com l’escapulari que ens recorda la seva presència en la nostra vida.


DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14) Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.» Salm responsorial [68,14.17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)] A vós us prego, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. El vostre amor, Senyor, vessa bondat; mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. R. Els humils que busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.» Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent. Que el vostre ajut em defensi. Els meus càntics lloaran el nom de Déu, reconeixeran la grandesa del Senyor. R. Se n’alegraran els humils quan ho vegin; els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.» El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. R. Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; hi habitaran els servents del Senyor ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els que estimen el nom de Déu. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20) Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37) En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

PARAULA ENDINS «QUÈ HE DE FER PER TENIR L’HERÈNCIA DE LA VIDA ETERNA?» Cada pregunta que fan a Jesús serveix per a fer un ensenyament als deixebles i a la gent que l’escolta, malgrat sigui una pregunta feta per posar-lo a prova. Jesús ens ajuda a centrar-nos en l’important. «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament.» I per ajudar-nos ens ha deixat la paràbola del Bon Samarità. En ella, Jesús mostra l’amor en acció. L’amor no evita l’altre, el mira; l’amor et fa compassiu, et fa proper, et fa trencar fronteres i prohibicions, amoroseix les ferides, carrega amb les debilitats de l’altre, fa participar del que és teu al qui ho necessita, et fa company de camí del necessitat, et fa generós en l’ajuda material, dónes

el teu temps… L’amor et fa responsable del proïsme. L’herència de la vida eterna es «compra» amb l’amor a Déu i al proïsme. No hi ha una vida que pugui ser «eterna», sense amor. PREGÀRIA. Aquell home robat, ferit i abandonat és cadascun de nosaltres. I vós, Jesús, sou el nostre Bon Samarità. I sou també el Bon Lladre que ens heu robat el cor. Hem caigut a les vostres mans i ens han curat. I us heu fet responsable de pagar el nostre deute. COMPROMÍS. Com podem agrair un amor tan gran? Què ens demaneu a canvi, Senyor? Jesús: «Doncs tu fes igual.» Francesc Esteso Cuenca, pvre.


PARES I FILLS Descobrir el do de la fe a l’edat de les incerteses

L’etapa de l’adolescència l’hem de prendre com una gran oportunitat pastoral més que com una edat difícil en què els nois i noies estan insuportables. El que Déu ha fet amb cadascun de nosaltres hem de ser capaços de comunicar-ho, també, als nostres adolescents. Déu, amb la seva Paraula, que és el Crist, ens ha donat una identitat nova, s’ha pronunciat a favor nostre de manera incondicional i totalment gratuïta… Els infants necessiten models als quals idealitzen (el meu pare és el més fort del món), els adolescents necessiten referents que ho seran no tant per una pretesa exemplaritat en la seva conducta sinó pel fet que es mostren davant seu amb autenticitat, perquè saben mostrar empatia amb ells, perquè els accepten incondicionalment malgrat qualsevol estirabot, perquè hi són sempre i, sobretot,

NOVA CARTA PASTORAL Els màrtirs, testimonis suprems de l’amor al Crist

Amb motiu de la cerimònia de beatificació dels màrtirs de la persecució religiosa a Espanya del segle XX, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, ha publicat una nova carta pastoral. Aquest document, titulat «Els màrtirs, testimonis suprems de l’amor al Crist», respon a algunes qüestions d’interès sobre la Beatificació de l’Any de la fe, com és el sentit del martiri, el motiu pel qual es fa a l’arxidiòcesi de Tarragona o qui serà beatificat, i també esperona a participar en la cerimònia i a promoure el voluntariat per ajudar en l’organització. Juntament a les paraules del Sr. Arquebisbe s’hi troba el Decret sobre el Martiri de la Causa de Tarragona, la del bisbe Manuel Borràs i 146 companys màrtirs, i el missatge que els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola van aprovar el passat mes de novembre. Podeu trobar la carta pastoral en el web de l’Arquebisbat (secció Arquebisbe).

perquè creuen en ells, perquè aposten per ells i els donen suport en els seus encerts i en els seus errors… com el pare bo de la paràbola del fill pròdig. L’adolescència és l’edat de les incerteses; els nostres interrogants i dubtes no ajuden gens els nostres adolescents. Més aviat els aclaparen i els fan sentir insegurs. L’etapa de l’adolescència, més que ser entesa, necessita ser acompanyada; i per acompanyar els adolescents no cal comprendre’ls, sinó creure-hi. En definitiva, el que estic intentant dir és que els adolescents necessiten urgentment que nosaltres… Tinguem fe! Joan Àguila Chavero, prevere

PRIMERA ENCÍCLICA DEL SANT PARE La llum de la fe El passat divendres 5 de juliol es presentava la primera carta encíclica del papa Francesc amb el títol Lumen fidei ‘Llum de la fe’. En paraules del Sant Pare en la introducció de l’encíclica, «la característica pròpia de la llum de la fe és la capacitat d’il·luminar tota l’existència de l’home. Perquè una llum tan potent no pot venir de nosaltres mateixos; ha de venir d’una font més primordial, ha de venir, en definitiva, de Déu». L’encíclica consta, a més de la introducció, de quatre capítols titulats: «Hem cregut en l’amor» (cf. 1Jn 4,16), «Si no creieu no comprendreu» (cf. Is 7,9), «Transmeto el que he rebut» (cf. 1Co 15,3) i «Déu prepara una ciutat per a ells» (cf. Hb 11,16). D’aquesta manera el papa Francesc ha acabat la tasca iniciada per Benet XVI i que completa la sèrie sobre les virtuts teologals: esperança (Spe salvi), caritat (Deus caritas est) i ara la fe (Lumen fidei).

EN UN MINUT

• Tarragona va acollir, el passat 18 de juny, la V Trobada d’actors i postuladors, els quals promouen les causes i s’encarreguen de gestionar-ne el desenvolupament, respectivament, de cara a la Beatificació de l’Any de la fe. Els participants van poder visitar el Complex Educatiu Tarragona, l’amfiteatre, la Catedral i el Centre Tarraconense El Seminari, on es van reunir per a treballar en la preparació d’aquest gran esdeveniment.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 14: Diumenge XV de durant l’any [Dt 30, 9b- 24; Salm 68, 14 i 17.30-31. 33-34.36-37; Col 1, 15-20; Lc 10, 25-37 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 15: St. Bonaventura, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ex 1,8-14.22; Salm 123, 1-3.4-6.7-8; Mt 10,34-11, 1]. Dimarts, 16: La Mare de Déu del Carme (MO) [Ex 2,1-15a; Salm 68, 3.14.30-31.33-34; Mt 11, 20-24]. Dimecres, 17: [Ex 3, 1-6. 9-12; Salm 102, 1-2.3-4.6-7; Mt 11, 25-27]. Dijous, 18: [Ex 3, 13-20; Salm 104, 1 i 5.8-9.24-25. 26-27; Mt 11, 28-30]. Divendres, 19: [Ex 11,10-12, 14; Salm 115, 1213.15-16.17-18; Mt 12, 1-8]. Dissabte, 20: St. Apol·linar, bisbe i màrtir (ML) [Ex 12, 37-42; Salm 135, 1 i 23-24. 10-12.13-15; Mt 12, 14-21]. Diumenge, 21: Diumenge XVI de durant l’any [Gn 18, 1-10a; Salm 14, 1b-3a.3b4b. 4c-5; Col 1, 24-28; Lc 10, 38-42 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.


Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació PERE ROFES LLAURADÓ, prevere El servent de Déu Pere Rofes Llauradó va néixer a Tarragona el 31 de maig de 1909 i va ser batejat a la parròquia de Sant Francesc d’Assís de la ciutat. Ordenat prevere el 26 de juny de 1932, va ser vicari a la parròquia de Mont-roig del Camp. D’un gran esperit sacerdotal, es va dedicar amb entusiasme a la catequesi amb els infants i joves. En esclatar la revolta del juliol de 1936 va posar molt d’interès a salvar l’arxiu parroquial, però especialment portava una intensa vida interior i de pregària. Va ser detingut i conduït a Reus per tal de declarar. El 13 d’agost es van presentar uns revolucionaris a la casa on s’hostatjava. En sumir la reserva del Santíssim es va lliurar content i serè als botxins. Després de lligar les mans de Mn. Rofes juntament amb les de Mn. Ramon Artiga, se’ls van emportar amb uns quants seglars. A prop de les Borges del Camp els van assassinar a trets. (Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» preparades per Mn. Àngel Bergadà)

PARAULES DEL CONCILI AVUI El capítol III de la Gaudium et spes desenvolupa el seu pensament sobre el valor de l’activitat humana en el món i com es veu perfeccionada pel misteri Pasqual tot anhelant una Terra nova i un cel nou. «Els cristians, en comptes de pensar a contraposar al poder de Déu els productes del talent i de la capacitat de l’home, com si la criatura racional fos rival del Creador, estan més aviat convençuts que les victòries del gènere humà són signe de la grandesa de Déu i fruit del seu designi inefable. Per això, com més creix el poder de l’home, més s’estén la seva responsabilitat, individual i col·lectiva, de manera que el missatge cristià no allunya l’home de la construcció del món, ni l’impulsa a desinteressar-se del bé dels seus semblants, sinó que, més aviat, el compromet més estrictament al deure de dur a terme aquestes obligacions.» (GS 34)

JOAN ROFES SANCHO, prevere El servent de Déu Joan Rofes va néixer a la Torre de Fontaubella (Priorat) el 28 de febrer de 1876. Ordenat prevere el 22 de setembre de 1900, va exercir el ministeri sacerdotal com a vicari a les parròquies d’Ulldemolins, les Borges del Camp, Poboleda, Torroja, Almoster, Figuerola del Camp; ecònom a la parròquia de Farena, i rector a la de Riudecanyes. La revolta de l’any 1936 el va sorprendre sent rector de Riudecanyes. A la presència dels milicians va sumir les sagrades formes, i tot seguit el van fer marxar del poble i es va refugiar en una casa de camp a la Torre de Fontaubella. Obligat a internar-se dins del bosc, al peu de la mola de Colldejou, a la partida de Fontaubella, es va trobar amb Mn. Antoni Nogués, arxiprest de Falset, i amb els seus dos vicaris, Mn. Ramon Martí i Mn. Josep M. Sancho. El dia 12 d’agost de 1936 va patir el martiri juntament amb aquests altres tres companys. de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004,

El passat dia 19 de juny, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a Madrid, el Sr. Arquebisbe va presidir, juntament amb el secretari de la CEE, Mons. Juan Antonio Martínez Camino, una roda de premsa en la qual es van conèixer més detalls de la cerimònia de beatificació de l’Any de la fe. TV. L’eucaristia, presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i representant del Sant Pare per a aquesta Beatificació, serà retransmesa en directe per La 2 de Televisió Espanyola. Les vespres solemnes es podran seguir a través del canal 13TV. - Màrtirs. La Santa Seu ha aprovat el decret de martiri de 522 màrtirs que seran beatificats el diumenge 13 d’octubre a Tarragona. - Inscripcions. Les persones o grups de l’arxidiòcesi que vulguin assistir a la cerimònia de beatificació s’han d’inscriure a través de la parròquia. L’entrada a les vespres solemnes serà lliure fins omplir l’aforament de la Catedral. Més informació a la secció Beatificació de l’Any de la fe del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (14-07-13)