Page 1

30 de juny de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XIII de durant l’any

Any LXIV - IV Època - Número 3303

BICENTENARI DE MARIA ANTÒNIA PARÍS

E

l 28 juny 1813 va néixer a Vallmoll una nena que arribaria a tenir projecció universal: Maria Antònia París. Avui, en el bicentenari del seu naixement, desitjo unir-me de cor a les Religioses de Maria Immaculada, Missioneres Claretianes, la congregació que ella va fundar al costat del pare Claret, per a l’educació cristiana de la humanitat i servei a l’Església. El seu naixement en l’esmentada població de l’Alt Camp va obeir a la condició de refugiada de les tropes napoleòniques que tenia la seva mare. L’endemà de néixer va ser batejada a la Parròquia de l’Assumpció. Així com Vallmoll està lligat al seu naixement, Reus ho està a la seva mort, ja que va ser a la capital del Baix Camp on la religiosa va morir, el 17 de gener de 1885. Allí està enterrada i la ciutat que honra les seves restes mortals li va dedicar un carrer. Entre aquestes dues dates, Maria Antònia París va tenir una intensa vida de pregària i d’acció a partir dels 13 o 14 anys quan, arran d’una missió franciscana a Escornalbou a la qual va assistir, es va adonar que Déu li demanava un lliurament complet com a religiosa. Sent encara postulant, a partir de l’any 1842, veu que la seva vocació és fundar una institució apostòlica els traços de la qual va distingint cada vegada més clars des que els consulta amb el pare Claret, en un providencial encontre. El 15 d’agost de 1851, amb un grup d’amigues, acudeix a la Catedral de Tarragona, i en aquesta festivitat mariana (la devoció a Maria serà un segell de la seva obra) les joves fan vot de no separar-se i de «travessar mars» si és el que Déu vol. De fet, creuen l’oceà i van a Cuba, d’on era arquebisbe el pare Claret. Avui, quan la presència de les Missioneres Claretianes s’estén per una vintena de països de tot el món, aquell compromís d’amor, i aquella disposició a fer missió en terres llunyanes, en mostra els fruits.

L’any 1855 la venerable Maria Antònia París i sant Antoni M. Claret funden a Santiago de Cuba l’Institut Apostòlic. El seu carisma és la transmissió de l’Evangeli a través de l’educació i el servei als més necessitats. En els últims temps he tingut ocasió, per a mi sempre feliç, de trobar-me amb les Missioneres Claretianes i presidir l’eucaristia, amb motiu del 150 aniversari de la seva fundació i els 125 de la mort de la seva fundadora. Els aniversaris, per a l’Església, no són meres fites temporals, sinó ocasió de donar gràcies a Déu, perquè l’Església és la història de les seves misericòrdies amb els homes. I encara que l’Església és universal, quan celebrem la memòria d’una fundadora tan lligada a la nostra arxidiòcesi, l’alegria és encara més gran. Enhorabona, doncs, a les Missioneres Claretianes en el bicentenari de la seva fundadora i que per a tots sigui un exemple de seguiment de la vocació divina al servei de l’Evangeli i de les persones, properes o llunyanes, que trobem en el camí.


DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,16b.19-21) En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?» Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1.13-18) Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Salm responsorial [15,1-2.5.7-8.9-10.11 (R.: 5a)] Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi. Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.» Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió. R. Senyor, heretat meva i calze meu. Beneït sigui el Senyor que em dóna seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor, amb ell a la dreta, mai no cauré. R. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al vostre costat, delícies per sempre. R.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,51-62) Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

PARAULA ENDINS LES TEMPTACIONS, EXCUSES EN EL SEGUIMENT DE JESÚS Jesús «va resoldre decididament d’encaminar-se a Jerusalem». Però en el camí a Jerusalem hi ha gent que es nega a seguir-lo: per motius polítics i religiosos, com els samaritans; per la por a renunciar a una vida còmoda i segura: «El fill de l’home no té on reposar el cap»; el tercer troba l’obstacle en el seu lligam amb la família; el quart mira més el passat que el futur: el treball pel regne de Déu. Jesús viu entregat a la seva missió i seguir-lo comporta renúncies. Però el seguiment de Jesús no se centra en el que deixes, sinó en les perspectives que s’obren amb ell. El que dóna sentit al camí i justifica el que deixes enrere és allà on vas: el regne de Déu, i amb qui vas: Jesús.

PREGÀRIA. No em deixeu caure en la temptació, Senyor, perquè sempre trobaré alguna excusa per no seguir-vos. Però em coneixeu massa i sabeu les meves trampes. Crideu-me perquè em llevi i retireu-me el coixí on descanso el cap. Deslliureu-me de la por, d’aferrar-me a les seguretats, de la mandra. Gràcies per haver-me cridat i pels passos donats amb vós. COMPROMÍS. Reclamem nous camins d’evangelització i nous plantejaments a l’Església per respondre als reptes del nostre temps; però, mentre els anem trobant, podríem començar per descobrir les excuses que ens paralitzen i escoltar les crides que ens fa el Senyor. Francesc Esteso Cuenca, pvre.


Benedicció i inauguració del nou orgue La Catedral recupera l’esplendor musical

La Catedral de Tarragona ja té nou orgue. Després d’un llarg procés, el dissabte 15 de juny, al matí, el Sr. Arquebisbe beneïa aquest instrument que, de nou, acompanyarà musicalment la litúrgia i estarà al servei de la ciutat i de l’arxidiòcesi. «Avui més que mai necessitem la música per evangelitzar, per expressar la nostra fe. Davant la bellesa de Déu les paraules queden pobres», destacava satisfet Mons. Jaume Pujol. Per la seva part, Mons. Miquel Barbarà, degà i mestre de capella del Capítol de la Catedral, va agrair en nom del Capítol a tots els qui ho han fet possible destacant la figura de l’aleshores arquebisbe Martínez Sistach, moment en què es va projectar la restauració del nou orgue, i de l’actual Arquebisbe que n’ha estat «un gran impulsor i entusiasta». El moment més solemne i emotiu va ser el ritual de benedicció, on es va establir un diàleg entre l’Arquebisbe i l’orgue, el qual va respondre a diverses invocacions per tal que sigui un instrument per a lloar la misericòrdia de Déu, solemnitzar el culte a Déu i ajudar a elevar la fe, evocar l’acció i l’amor de l’Esperit Sant, acompanyar la fe i anunciar amb goig la Bona Nova. Seguidament l’orgue va esclatar de joia acompanyant el cant d’un salm de lloança que el Cor dels Amics de

la Catedral i l’Assemblea van cantar plegats. «Una de les millores més importants d’aquest nou instrument és la qualitat del so», afirmava el Sr. Jordi Vergés, organista primer de la Catedral i assessor i coordinador del projecte. Segons Vergés, que va descriure les característiques de l’instrument, l’orgue ha recuperat l’esperit i la qualitat sonora del segle XVI. Seguidament, Mons. Valentí Miserachs, canonge honorari del Capítol de la Catedral i president emèrit de l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, va ser l’encarregat de fer sonar per primer cop de manera oficial el nou orgue. Concert inaugural El concert inaugural a càrrec del professor holandès Win Diepenhorst es va celebrar el diumenge 16 de juny, a la tarda, amb peces de Joan Baptista Cabanilles, P. Antoni Soler, Nicolas De Grign i Sebastian Bach. Durant l’acte, que va comptar amb la presència de representants de la Diputació de Tarragona, de l’Ajuntament de la ciutat i de la Generalitat de Catalunya entre d’altres entitats i particulars que han col·laborat en el seu finançament, l’empresa constructora va fer el lliurament oficial de l’instrument.

L’acte de benedicció i el concert inaugural es pot veure a través d’aquest enllaç del canal de TV per Internet de l’Arquebisbat: http://www.livestream.com/arqtgn/

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 30: Diumenge XIII de durant l’any [1Re 19, 16b.19-21; Salm 15, 1-2a i 5.7-8.9-10.11; Ga 5, 1.1318; Lc 9, 51-62 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 1: [Gn 18, 16-33; Salm 102, 1-2.3-4.8-9.10-11; Mt 8, 18-22]. Dimarts, 2: [Gn 19, 15-29; Salm 25, 2-3.9-10.11-12; Mt 8, 23-27]. Dimecres, 3: St. Tomàs, apòstol (F) [Ef 2, 19-22; Salm 116, 1-2; Jn 20, 24-29 (LE/LH pròpies)]. Dijous, 4: Santa Isabel de Portugal (ML) [Gn 22, 1-19; Salm 114, 1-2.34.5-6.8-9; Mt 9, 1-8]. Divendres, 5: St. Antoni Maria Zaccaria (ML) [Gn 23, 1-4.19; 24, 1-8.62-67; Salm 105, 1-2.3-4a.4b-5; Mt 9, 9-13]. Dissabte, 6: Sta. Maria Goretti, verge i màrtir (ML) [Gn 27, 1-5.15-29; Salm 134, 1-2.3-4.5-6; Mt 9, 14-17]. Diumenge, 7: Diumenge XIV de durant l’any [Is 66, 10-14c; Salm 65, 1-3a. 4-5.6-7a. 16 i 20; Ga 6, 14-18; Lc 10, 1-12.17-20 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.


Màrtirs del s. XX, camí de la beatificació ELADI PERÉS BORI, prevere El servent de Déu Mn. Eladi Perés Bori va néixer a Maldà (Urgell-Garrigues) el 26 d’abril de 1883. Ordenat prevere el 22 de setembre de 1906, va exercir el ministeri sacerdotal a les parròquies de Ciutadilla, Sarral, Alió, Sant Francesc de Reus, Passanant, Blancafort, el Pla de Santa Maria, Puigdelfí i als Germans de les Escoles Cristianes, a Cambrils. Era un sacerdot senzill i erudit. En esclatar la revolta de 1936 va marxar de la vila de Cambrils cap a la platja, on una família que passava el va reconèixer i li va donar aixopluc. Més tard va anar a Tarragona, i d’allí fins al Mas de Marquès de la Pobla de Mafumet. Per a no comprometre els amos del mas, una nit el masover el va acompanyar fins a prop de Reus. En apuntar el dia Mn. Eladi va marxar cap a Maldà, a casa del seu germà, però abans d’una hora el van detenir en un control. Uns milicians el van fer pujar en una camioneta i el van assassinar pel fet de ser sacerdot. (Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» preparades per Mn. Àngel Bergadà)

PROPOSTA MIL I UNA NITS DE MÚSIQUES El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet acollirà aquest estiu el I Festival de Música Antiga, organitzat per l’Abadia de Poblet i la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, sota el títol Mil i una Nits de Músiques. És un festival concebut per omplir tres nits d’agost, els dies 15, 16 i 17, de belles músiques de la mà dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, dirigits pel mestre Jordi Savall. Aquest primer certamen té la voluntat de convertir-se en el marc de referència d’unes propostes musicals originals, variades, atractives i obertes a tot tipus de públic, amb una clara vocació de consolidar-se com un dels festivals d’estiu ineludibles, ara a la Catalunya sud. Més informació a la secció d’Actualitat del web del Monestir www.poblet.cat

AGENDA

10 de juliol • Presentació del llibre Càntic dels Càntics de Salomó, a càrrec del doctor en filologia semítica i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Joan Ferrer, al Museu Bíblic Tarraconense, a les 20.00 h. Presentarà l’acte Mn. Joan Magí, president de l’Associació Bíblica de Catalunya. Organitzen: Associació Bíblica de Catalunya, Museu Bíblic Tarraconense, Secretariat de Pastoral Bíblica de l’Arquebisbat, INSAF i Fragmenta Editorial.

ANDREU PRATS BARRUFET, prevere El servent de Déu Mn. Andreu Prats Barrufet va néixer a la Selva del Camp el 7 d’agost de 1886 i va ser ordenat prevere el 21 de setembre de 1912. Tres anys més tard va ser nomenat vicari de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga de Francolí, i el 1931 rector de la Parròquia de Sant Salvador dels Pallaresos. En esclatar la revolta de 1936 va ser convidat a deixar la rectoria de la parròquia dels Pallaresos, però no ho va fer. Seguidament es va refugiar amb un amic seu a casa Bofarull. Al capvespre van cremar totes les coses de l’església. Mn. Prats, en assabentar-se que havien amenaçat la família que l’acollia, va anar a la Selva del Camp, a casa del seu germà. Conservava la pau i, preveient el martiri, repetia: «Estic conformat a passar tot el que Déu vulgui.» El 13 d’agost es va presentar el comitè a casa i se’l van emportar en direcció a Reus. Tot seguit li van disparar diversos trets. Va ser enterrat al cementiri de Reus. de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004,

PARAULES DEL CONCILI, AVUI En uns apartats prou rics en contingut, la Gaudium et spes ens parla de la constitució de la persona humana: «U en cos i ànima, l’home, per la seva mateixa condició corporal aplega en ell els elements de món material, talment que, per mitjà d’ell, atenyen al seu cim i aixequen la veu per lloar lliurement el Creador.» D’aquí arrenca l’honor i l’estima pel cos humà, «ja que ha estat creat per Déu i destinat a ressuscitar el darrer dia». També realça la dignitat de la intel·ligència, la veritat i la saviesa: «La raó més alta de la dignitat humana consisteix en la vocació de l’home a la comunió amb Déu. Des del naixement, l’home és invitat al diàleg amb Déu: no existeix sinó perquè, creat per Déu per amor, és conservat sempre per amor, i no viu plenament segons la veritat si no reconeix lliurement aquest amor i es dóna al seu Creador […]. Per la seva encarnació, el Fill de Déu en certa manera s’ha unit a cada home. Va treballar amb mans humanes, va pensar amb intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana. Nascut de Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant en tot a nosaltres, encara que sense pecar.» (GS 14-22)

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

Full dominical (30-06-13)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3303

Advertisement