Issuu on Google+

3 de febrer de 2013

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge IV de durant l’any

Any LXIV - IV Època - Número 3282

VIDA CONSAGRADA, EXEMPLE I SUPORT

D

es de 1997, per iniciativa de Joan Pau II, el 2 de febrer se celebra a l’Església la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. És una celebració que em resulta molt emotiva perquè, com tantes persones, m’encomano a la pregària dels qui han lliurat la seva vida a Déu renunciant a moltes coses bones per altres de millors, i ho han fet a favor de tots nosaltres.

fem els exercicis que vam fer a sant Ignasi quan va venir a Montserrat.» El Papa va acollir divertit la resposta.

Es diu que s’han apartat del món, i així és en molts casos físicament, a la recerca del silenci actiu de la pregària i la vida en comú, però no s’han oblidat del món. Viuen amb un sentit de missió, encara que, com ha comentat el P. Pere Cardona, delegat diocesà per a la vida consagrada, no s’ha de confondre missió amb productivitat en el sentit habitual del terme.

Dono gràcies a Déu per tants ordes i instituts religiosos com hi ha a la nostra arxidiòcesi i a l’Església, per tantes societats de vida apostòlica, instituts seculars, per l’orde de les verges i per les noves formes de vida consagrada. Per a mi és una alegria trobar-me amb elles i tinc els seus membres en el pensament, com a millors aliats, quan demano a Déu pels sacerdots, els diaques, els seminaristes i pels laics i laiques.

El P. Agustí Altisent, de Poblet, comentava que una vegada li va preguntar una visitant del Monestir: «Per a què serveixen els monjos?» La seva resposta va ser que no serveixen «de» ni serveixen «per a», sinó que serveixen «a» Déu. Amb això serveixen a la humanitat sencera, pregant per ella, tenint cura moltes vegades de pobres, malalts, ancians o amb una tasca educativa, i sempre donant testimoni amb la seva vida que l’important és el que nia en el cor, no l’economia segons el model —deia el P. Altisent— inspirat en Adam Smith i la seva fàbrica d’agulles. El Sínode per a la Nova Evangelització, celebrat a Roma a finals de l’any passat, deia, en un dels seus documents, que «una gran tasca en la nova evangelització correspon a la vida consagrada en les seves formes antigues i noves». En efecte, les formes són molt diverses, tantes com carismes enriqueixen la vida de l’Església. I és molt bo que cadascú mantingui la seva espiritualitat i l’apreciï. Hi ha una anècdota que il·lustra bé aquest aspecte: el conegut abat de Montserrat P. Escarré va ser rebut un cop en audiència per Pius XII, el qual li va preguntar: «Per què no es fan a Montserrat els Exercicis de Sant Ignasi?», i l’abat va respondre-li: «No, santedat,

Gràcies, doncs, a tots els que heu fet aquesta opció radical de lliurament a Déu i a la humanitat. Que la Mare de Déu us acompanyi sempre en el vostre camí, ella que és model de vida consagrada per a tots. I que el vostre exemple, quan feu o renoveu els vostres compromisos, sigui un estímul per al món d’avui, perquè la paraula compromís vagi sempre lligada a la paraula amor.


DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de Jeremies (Jr 1,4-5.17-19) En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.» Salm responsorial [Sl 70,1-2, 3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.:15a)] En vós m’emparo, Senyor, que no en tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me. R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu. Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R. Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós. R. D’un cap a l’altre del dia els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu; m’instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,31-13,13) Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer

tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.] El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,21-30) En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.» Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.» En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

PARAULA ENDINS PROFETES COM JESÚS La primera lectura i l’evangeli d’aquest diumenge ens porten a meditar sobre el sentit profètic de Jesucrist i sobre el nostre. Jesús, com ho afirmen més d’una vegada els evangelis, va ser considerat un profeta per part del poble (Mt 21,11-45; Lc 7,16; 24,19; Jn 4,19; 6,14). Va portar al món la Paraula de Déu. Encara més, ell mateix era la Paraula de Déu present en el món (Jn 1,1-14). Per mitjà d’ell, a través de les seves paraules i les seves accions, Déu es va donar a conèixer a ell mateix. Sobretot, es va donar a conèixer com a Amor (cf. 1Jn 4,8.16), un amor sense límits, que posseïa d’una manera inimaginable totes les característiques descrites per Pau en el seu himne de la primera Carta als Corintis. El concili Vaticà II ha volgut posar en relleu la

participació de tots els membres de l’Església en el ministeri profètic de Jesús (Lumen gentium, 12 i 33). Per tant, tots estem cridats a comunicar la Paraula de Déu al món. No és fàcil ser profeta. L’experiència de Jesús, transmesa també per l’evangeli d’avui, ens ho afirma. La Paraula pot molestar qui no estigui disposat a acollir-la. Les reaccions contràries poden fer-se notar i fins i tot poden fer-ho de manera violenta. Jesús va acabar a la creu. Només l’amor, que ha d’omplir el cor de tot veritable profeta, pot superar-les, com Jesús les va superar. Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c. (Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)


3 PREGUNTES A… Encarnación González, directora de l’Oficina per a les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) Doctora en història per la UB i llicenciada en Dret Canònic, Encarnación González ha estat una de les primeres postuladores de les causes dels sants. Des de 2001 és al capdavant d’aquesta Oficina que pledeja pels candidats a la beatificació o canonització. Amb motiu de la Jornada de formació permanent del clergat, que aquest mes de gener s’esqueia en el mateix dia de la solemnitat de Sant Fructuós, va fer estada a Tarragona. —El testimoniatge dels màrtirs ens parla de fe, de perdó, de fidelitat… Quin missatge ens ha de transmetre als cristians del segle XXI? Un missatge de fe, evidentment, que sempre va lligat a l’amor. De persones que davant la dificultat, que la van tenir, no van cedir, persones que havien trobat Jesucrist en les seves vides i que no van renunciar a ell. I això és igual en el segle III que en el segle XX. —L’acte de les beatificacions serà un gran esdeveniment que tanqui l’Any de la fe que estem celebrant… Quan el Papa va proclamar l’Any de la fe, fins i tot abans, la Conferència Episcopal Espanyola ja tenia pensat de fer la celebració de les beatificacions durant aquest any. És una gran oportunitat per a deixar-nos interpel·lar per la fe d’aquests màrtirs. La intenció és

viure una bona preparació durant tot l’any, que no sigui un esdeveniment aïllat, sinó que es visqui amb sentit. —I per què a Tarragona i no a Roma? L’any 2005 hi va haver una disposició que apuntava que les beatificacions havien de tenir lloc a la diòcesi on s’havia patit el martiri, com ja s’havia fet anteriorment. Així, també es diferencia la beatificació de la canonització, que normalment es fa a Roma. El fet que s’hagi triat Tarragona és per la clara connexió entre els màrtirs actuals i la tradició antiga hispana.

EN UN MINUT • L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) ha obert el període de matrícula per a cursar el grau i la llicenciatura en ciències religioses, així com també els diferents cursos de formació permanent. També hi ha la possibilitat de matricular-se d’assignatures soltes i de fer-ho com a alumne ordinari, extraordinari, oient o invitat. El període de matriculacions d’aquest segon quadrimestre del curs 2012-2013 és fins al 8 de febrer. Més informació al web www.insaf.cat

MALGRAT LA DISTÀNCIA… COM A CASA Sovint en aquest FULL DOMINICAL ens arriba el batec dels nostres missioners d’arreu. Des de la Delegació diocesana de missions i cooperació entre les Esglésies durant tot l’any es manté el contacte per correu amb els missioners i missioneres, però durant els dies de Nadal les vostres cartes, felicitacions i records els fan sentir a casa, a prop! Agraïts ens diuen: —«Aprofito per a desitjar-vos que l’any 2013 sigui un any ple de pau, d’amor i de fe. […] L’any que comença és una nova oportunitat plena d’esperança, amb ulls capaços de veure “coses noves”.»

—«Gràcies pel vostre afecte […], la vocació a estimar ens convida a una nova forma de ser que farà de cada instant una nova oportunitat per a procurar el bé de tots.» —«Agraït per la vostra companyia, la missió de l’Església és la missió de Jesús. Quan parlem de missió parlem de tota la vida de l’Església.» —«Ens sentim en profunda comunió entre nosaltres, som Església.» Ana González Fernández, delegada diocesana de missions

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 3: Diumenge IV de durant l’any [Jr 1, 4-5. 17-19; Salm 70, 1-2.3-4a.5-6ab. 15ab i 17; 1 C 12, 31-13, 13 (o bé més breu: 13, 4-13); Lc 4, 21-30 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 4: [He 11, 32-40; Salm 30, 20.21.22.23.24; Mc 5, 1-20]. Dimarts, 5: Sta. Àgata, verge i màrtir (MO) [He 12,1-4; Salm 21, 26b-27.28 i 30ab.30c-32; Mc 5,21-43]. Dimecres, 6: St. Pau Miki y companys, màrtirs (MO) [He 12,4-7.11-15; Salm 102, 1-2. 13-14.17-18a; Mc 6, 1-6]. Dijous, 7: [He 12, 18-19.21-24; Salm 47, 2-3ab.3cd-4.9.10-11; Mc 6,7-13]. Divendres, 8: St. Jeroni Emilià, Sta. Josefina Bakhita, verge (ML) [He 13,1-8; Salm 26, 1.3.5.8b-9abc; Mc 6, 14-29]. Dissabte, 9: [He 13,15-17.20-21; Salm 22, 1-3.4.5.6; Mc 6, 30-34]. Diumenge, 10: Diumenge V de durant l’any [Is 6, 1-2a.3-8; Salm 137, 1-2a.2bc-3.4-5.7c-8; 1C 15, 1-11 ( o bé més breu: 15, 3-8.11); Lc 5, 1-11 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.


MÀRTIRS DEL S. XX, CAMÍ DE LA BEATIFICACIÓ JOSEP BADIA MINGUELLA, PREVERE El servent de Déu Mn. Josep Badia Minguella va néixer a Salomó (Tarragonès) el dia 18 de setembre de 1863. Fou ordenat prevere l’any 1889. Sacerdot model per la seva profunda i sòlida pietat, i per la seva caritat, era beneficiat de la prioral de Sant Pere de Reus.

JOAQUIM BALCELLS BOSCH, PREVERE El servent de Déu Mn. Joaquim Balcells Bosch va néixer a l’Espluga Calba (Garrigues) el dia 16 de setembre de l’any 1900. L’11 de juny de 1927 va ser ordenat sacerdot i va ser nomenat coadjutor de la Parròquia de Santa Maria de Sarral.

El van detenir mentre resava els misteris de dolor del sant rosari. Conduït al camí del Molinet de Reus, el van fer posar de cara a la paret. Ell obeí, però abans, girant-se de cara als assassins, els digué: «Us perdono; m’envieu al cel.» Els beneí i afegí: «Dispareu. Visca Crist Rei!» I tot seguit caigué mort pels trets. El seu cadàver va ser inhumat al cementiri de Reus.

Quan esclatà la revolta era regent de la Parròquia de Sant Jaume de Vallespinosa (Conca de Barberà), on va romandre fins que les autoritats el feren marxar del poble. Després d’amagar-se per les muntanyes, esgotat, decidí de presentar-se a les autoritats de Vimbodí, confiat que un oncle seu el salvaria. De Vimbodí el portaren a Fontscaldes, on l’assassinaren el diumenge dia 13 de setembre de 1936. Les seves despulles van ser enterrades al cementiri d’aquest municipi.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

Mn. Joaquim Balcells sempre s’havia distingit per la seva humilitat, pietat i prudència.

RECTIFIQUEM La fotografia publicada a la secció dels Màrtirs del segle XX de l’anterior Full, n. 3281, no corresponia a Mn. Ramon Artiga Aragonès, sinó a Mn. Ramon Martí Amenós. En aquest espai publiquem la fotografia correcta de Mn. Artiga.

PARAULES DEL CONCILI, AVUI El n. 2 de Lumen gentium ‘Llum de les nacions’ ens recorda com «per un designi profund i absolutament lliure de la seva saviesa i bondat», Déu va dur a terme l’obra de la Creació i de la Redempció per Crist, i ens «destinà a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans» (Rm 8,29) i ens va aplegar així en «l’Església santa, la qual, prefigurada ja des de l’origen del món, preparada admirablement en la història del poble d’Israel i en l’antiga aliança, i constituïda aquests darrers temps, fou manifestada per l’efusió de l’Esperit Sant i assolirà la plenitud gloriosa a la fi dels segles. Llavors, com llegim en els sants pares, tots els justos a partir d’Adam, “des d’Abel el just fins al darrer elegit”, seran reunits a la casa del Pare en l’Església universal».

AGENDA Del 3 a l’11 de febrer • Novena de la Mare de Déu de Lourdes a l’església parroquial de la Puríssima Sang de Reus a les 19.00 h. 6 de febrer • Diàleg sobre «Les difícils relacions entre la cultura contemporània i la tradició cristiana» per Antoni Puigverd, escriptor i tertulià de ràdio i TV, en el marc de l’espai de reflexió «Les grans qüestions de la vida.» A la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) de Valls, a les 19.30 h. Organitza la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls i l’IEV. 8 de febrer • Eucaristia d’inici de campanya de Mans Unides a Tarragona presidida pel Sr. Arquebisbe. A l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona (Rambla Nova, 105) a les 19.00 h. • Sopar-col·loqui sobre el tema «El sofriment, una realitat que ens trasbalsa» a càrrec de Mn. Lluís Simón, capellà d’hospital. Al restaurant M.R. C/ Francolí 59 de Torreforta, a les 20.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. Cal confirmar l’assistència al tel. 977 21 23 03. Del 9 a l’11 de febrer • Tridu de la Mare de Déu de Lourdes a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. Els dies 9 i 10 de febrer a les 19.00 h. rés del Rosari i a les 19.30 h. missa. El dia 11 de febrer, a les 19.00 h. rés del Rosari, processó de torxes i celebració de l’eucaristia.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (03-02-13)