Page 1

11 de novembre de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XXXII de durant l’any

Any LXIII - IV Època - Número 3270

L’ITINERARI DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

C

entenari de la coronació canònica de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona. Dono gràcies a Déu pels molts fruits visibles, i també ocults, que ens ha ofert la celebració d’aquest centenari, i vull començar agraint al Capítol de la Catedral i a la Confraria de la Mare de Déu del Claustre les activitats desplegades amb aquest motiu. De manera especial cal destacar l’experiència tan emotiva que ha estat l’itinerari d’una rèplica de la imatge original, que ha visitat parròquies, col·legis, residències de persones grans i de persones discapacitades entre d’altres. En alguns casos he pogut apreciar personalment el goig amb què era acollida la simpàtica imatge de la nostra Mare de Déu del Claustre tan venerada. D’altres, me n’han arribat ressons, i tots coincideixen que ha estat molt positiva l’experiència d’aquesta visita que té tant de simbolisme: la Mare de Déu no espera que anem a veure-la a la seva santa capella, ella mateixa ens ve a trobar, perquè vol estar amb les persones en les seves circumstàncies habituals de residència i de treball. De la il·lusió amb què ha estat rebuda donen fe nombroses anècdotes, la majoria de les quals tenen com a protagonistes joves i nens, també malalts i persones amb alguna discapacitat, com les ateses a la Fundació Topromic. M’aturo a citar aquest cas concret perquè tinc davant el preciós àlbum que em van lliurar en aquell centre en el qual van recollir redaccions i dibuixos relacionats amb la visita de la pietosa imatge de les persones que hi són ateses. Les persones, en cadascuna de les circumstàncies en què es trobin, són les veritables «pedres vives» que formen el temple de Déu, al qual ens introdueix o ens hi retorna si ens n’hem apartat, la devoció mariana. Tots ens alegrem que aquesta «excursió» de la imatge de la Mare de Déu del Claustre hagi revifat

la fe dels tarragonins, sobretot en aquest Any de la fe. A ella demanem que ens ajudi en el nostre camí cap a Déu i en el desig de fer arribar a moltes persones l’amor a Jesucrist. Li preguem, d’una manera especial, pels sacerdots i per les vocacions religioses, i pels seminaristes. Precisament he volgut que la imatge —una rèplica preciosa de l’original— que ha fet aquest recorregut urbà durant aquest any, sigui col·locada al Seminari Menor perquè pugui ser invocada en petició de les vocacions que tant necessitem al ministeri sagrat. Clausurem així el centenari de la Coronació d’aquesta advocació de la Mare de Déu, però conscients que no acaba tot aquí. La corona de les mares són els fills, i la de Maria hem de ser nosaltres en tot moment, des d’ara i per sempre.


DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16) En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies. Salm responsorial [Sl 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R. 1)] El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R. Lloa el Senyor, ànima meva. O bé: Al·leluia. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters. R. Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28) Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44) En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejarse amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»] Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

PARAULA ENDINS ELOGI DE LA VELLETA DESAPERCEBUDA Allà en un racó del temple hi havia una velleta, viuda, pobra, ignorada per tothom. Només Jesús es fixa en ella. I crida els seus Apòstols perquè vegin i es fixin en el que fa. Tothom veia i elogiava els donatius ostentosos dels rics al tresor del temple. Tenien al costat tota la parafernàlia que avui dia serien els fotògrafs, els periodistes, els mitjans de comunicació per a comunicar als quatre vents el gran donatiu del senyor ric. Però ningú no es va fixar en el petit donatiu, insignificant de la pobra velleta. Ningú, només Jesús, i avisa els seus deixebles perquè valorin el fet. Dóna tot el que té, allò que

ella necessita per viure. És insignificant de cara el públic, però no de cara a Déu. Allò que va passar al temple fa dos mil anys, mutatis mutandis, passa avui a les nostres esglésies. No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, homes i dones, però de cor gran i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que tenim a l’Església. Les tenim cada dia a missa, quan passa la safata hi posen el seu dineret, i si hi ha un pobre a la porta, també li donen una altra petita almoina. Ningú no es fixa en elles. Ningú, però Jesús sí que s’hi fixa. Albert Palacín, pvre.


TRES PREGUNTES A… Carles Baches Pla, ecònom diocesà El proper diumenge 18 de novembre l’Església diocesana celebra la Jornada de Germanor amb el lema «Ajudeu la vostra parròquia, hi guanyem tots». Aquesta és una campanya per ajudar l’Església en totes les seves accions pastorals, socials, culturals i educatives, entre moltes altres. —Quina finalitat té la Jornada de Germanor? Des de fa molts anys el tercer diumenge de novembre se celebra la diada de Germanor o Dia de l’Església Diocesana, el principal objectiu de la qual és conscienciar els cristians de la seva pertinença a una Església diocesana i recordar la necessitat de col·laborar, d’ajudar al sosteniment pastoral i econòmic de l’Església pròpia. Hem de pensar que el seu sosteniment actual depèn exclusivament de les aportacions dels catòlics i de totes aquelles persones de bona voluntat que reconeixen tot el ventall d’activitats per dur a terme. —Quines necessitats es cobreixen amb aquestes aportacions econòmiques? Entre les necessitats que es cobreixen hi ha la retribució del clergat, el sosteniment dels Seminaris,

de totes les persones que estan directament al servei de l’acció pastoral, i l’atenció de les activitats socials, culturals i assistencials diocesanes, entre d’altres. —Ajudant l’Església construïm una societat millor? És evident. Sens dubte l’Església, amb tot el conjunt d’activitats revertides a la societat, és la millor xarxa assistencial sobretot a nivell social i educatiu. El fet de fer una aportació a l’Església en aquesta jornada, per petita que sigui, rendeix molt per la seva repercussió en la societat.

COP D’ULL Les dificultats, més pedagògiques que els èxits Ja no cal agafar un avió per a palpar la pobresa, per a relativitzar el que fins ahir consideràvem grans problemes, per a compartir vorera amb persones que no tenen l’imprescindible. Les dificultats són molt més pedagògiques que els èxits, i potser aquesta època permetrà que ens retrobem amb determinats valors que gairebé tots havíem guardat en un calaix oblidat: la compassió cap a qui ha estat més maltractat per la vida, la sobrietat per renunciar amb naturalitat al prescindible, la solidaritat que s’ofereix en l’àmbit familiar… Però la vivència de les actuals limitacions no ens ha de fer perdre la perspectiva. No podem permetre que

la sensació d’empobriment que vivim últimament imposi la percepció que som una societat que ha de ser fonamentalment ajudada i, per tant, que no està cridada a ajudar. No es tracta necessàriament de cooperar econòmicament, sinó potser d’aportar el nostre temps i esforç en qualsevol dels projectes que depenen de la col·laboració humil de persones del carrer com qualsevol de nosaltres. Parafrasejant JFK, potser hem de deixar de plantejar-nos què poden fer els altres per nosaltres, i començar a preguntar-nos què podem fer nosaltres pels altres. Cal fer el pas. Dánel Arzamendi, advocat

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 11: Diumenge XXXII de durant l’any [ 1R 17, 10-16; Salm 145, 6c-7.8-9 a. 9bc-10; He 9, 24-28; Mc 12, 38-44 ( o més breu 12, 41-44) (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 12: St. Josafat, bisbe i màrtir (MO) [Tt 1, 1-9; Salm 23, 1-2. 3-4ab.5-6; Lc 17,1-6]. Dimarts, 13: St. Leandre, bisbe (ML) [ Tt 2, 1-8. 11-14; Salm 36, 3-4. 18 i 23. 27 i 29; Lc 17, 7-10]. Dimecres, 14: [ Tt 3, 1-7; Salm 22, 1-3. 4. 5. 6; Lc 17, 11-19]. Dijous, 15: St. Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església (ML) [ Flm 7-20; Salm 145, 7.8-9a.9bc-10; Lc 17, 20-25]. Divendres, 16: Sta. Margarida d’Escòcia (ML), Sta. Gertrudis, verge (ML) [ 2Jo 4-9; Salm 118, 1.2.10.11.17.18; Lc 17, 26-37]. Dissabte, 17: Sta. Isabel d’Hongria (MO) [ 3Jo 5-8; Salm 111, 1-2. 3-4. 5-6; Lc 19, 41-44]. Diumenge, 18: Diumenge XXXIII de durant l’any [ Dn 12,1-3; Salm 15, 5 i 8.9-10.11; He 10,11-14.18; Mc 13, 24-32 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.


EN UN MINUT • Els missioners Mn. Josep Cabayol i la Gna. Paquita Gual, fills de la Riera de Gaià, han rebut el títol de Fills Predilectes. A l’església parroquial de Santa Margarida de la Riera es va celebrar una eucaristia d’acció de gràcies presidida per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi. • Unes 170 persones van participar en el tradicional berenar solidari organitzat per Mans Unides al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona. Els fons recaptats es destinaran al projecte de finalització d’un centre de nutrició a Mankono (Costa d’Ivori). • Prop de 4.000 persones es van aplegar a la Trobada de voluntaris de Càritas Catalunya

a Barcelona. La jornada va comptar amb la presència del cardenal de Tegucigalpa (Hondures) i president de Càritas internacional, Mons. Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga. • El dissabte 20 d’octubre va tenir lloc la XXIV Jornada interdiocesana de Pastoral de la Salut a Sant Cugat del Vallès amb el lema «Vés i fes tu el mateix». El treball de la jornada va servir per a renovar la vocació d’atendre aquells qui pateixen. • La televisió del Camp de Tarragona TAC 12, des del passat mes d’octubre, retransmet la missa conventual des de la Basílica de Montserrat en directe cada diumenge a les 11.00 h.

Avui, cadena de pregària per les vocacions

Recomanem…

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per les vocacions. Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que l’Arquebisbat de Tarragona participa en aquesta cadena de pregària per les vocacions, una bona iniciativa per a convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions. Es pot comunicar l’hora o les hores de pregària per vetllar la continuïtat a través del correu pastoralvocacional@arqtgn.cat o bé al telèfon 666 131 439.

Paraules del Concili, avui L’apartat n. 4 de la Dei Verbum ‘Paraula de Déu’ ens convida a agafar el llibre de la Paraula de Déu —la Bíblia— i, deixant-nos guiar per les citacions que ens proposa, descobrir de quina manera tan delicada i formidable Déu parla amb la Humanitat, sobretot en la persona de Jesucrist, el seu Fill, que «diu les paraules de Déu» (Jn 3,34) i acompleix l’obra de la salvació que li confià el Pare (cf. Jn 5,36; 17,4). «Jesucrist —qui veu a ell veu també el Pare (cf. Jn 14,9)—, amb la seva presència i manifestació d’ell mateix, amb paraules i obres, amb senyals i amb miracles, sobretot amb la seva mort i amb la gloriosa resurrecció d’entre els morts, i finalment enviant-nos l’Esperit de veritat, duu a terme i a la perfecció la revelació i la confirma amb el testimoniatge diví.»

«Un moment de conversa», al claustre de Sant Pau del Seminari, entre el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Mn. Armand Puig, i el bisbe de Ciudad Rodrigo (Salamanca), Mons. Raúl Berzosa, sobre el concili Vaticà II, la nova evangelització i l’Església. L’entrevista es pot veure al web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

ES FA SABER 16 de novembre • Conferència sobre el credo «Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre» a càrrec de Mn. Rafel Serra. A l’església parroquial de la Santíssima Trinitat de Tarragona, a les 20.00h, organitzada per les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre. 17 de novembre •Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe al Monestir de les Carmelites descalces (c/ del Carme, 2) de Tarragona amb motiu dels tres-cents anys de la seva fundació, a les 18.30 h. 18 de novembre • IV Jornada de la família cristiana de les 10.00 h a les 13.00 h. Més informació i inscripcions a la vostra parròquia o escola. Convoca l’arxiprestat de Tarragona Centre. Del 16 al 18 de novembre • VI Jornades interdiocesanes de formació per a catequistes a Santa Susanna, Girona, amb el títol «El concili Vaticà II, una brúixola per a la catequesi.» Organitza el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les illes Balears (SIC).

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna Robert Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

Full dominical (11-11-12)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3270

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you