Page 1

23 de setembre de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XXV de durant l’any

Any LXIII - IV Època - Número 3263

DUES FESTES GRANS

M

ai no oblidaré que, al cap de pocs dies de la meva consagració episcopal, em va correspondre la sort de presidir les cerimònies religioses pròpies de la festivitat de Santa Tecla i de la Mare de Déu de Misericòrdia, tan entranyables per als cristians de Tarragona i de Reus des de fa segles. En l’actual festivitat de Santa Tecla, giro de nou els ulls a la relíquia del seu braç venerat i al record de la vida d’aquesta santa deixebla de sant Pau les empremtes de la qual són tan notables encara avui a l’actual Turquia, a la ciutat d’Iconi, l’actual Konya, on va néixer la popular Santa. Recordo el viatge que vam fer fa un temps a aquests territoris, corresponent a una amable invitació que ens va permetre sentir l’emoció de trepitjar la terra on es va desenvolupar la primitiva Església, fins al punt de ser a Antioquia on per primera vegada es va utilitzar el nom de cristians. Amb especial il·lusió vaig celebrar la santa missa a la modesta església de Sant Pau i Santa Tecla de Konya, i vaig visitar altres ciutats entranyables, com Tars, la ciutat de l’Apòstol, o Istanbul, on és manifesta la qualitat de pont entre Orient i Occident, situació que ens remet al desig de sant Fructuós, manifestat al soldat Fèlix, d’evangelitzar tot el món. Els sants ens porten a Déu. Aquesta és la raó del culte que l’Església els tributa i la que justifica i fa recomanable la seva presència plàstica en els temples. Santa Tecla ha portat moltes persones a honorar aquell a qui Tecla honorava i per qui va patir cruents martiris. Per altra banda, la persona més santa que ha existit és la Mare de Déu, i a ella ens dirigim en les seves nombroses advocacions, entre elles la de la misericòrdia. I es dóna la circumstància que en el calendari podem celebrar la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia molt a prop de Santa Tecla. Si aquesta última té a la Catedral de Tarragona el centre de la veneració, la festa mariana, a la nostra arxidiòcesi, té el seu centre espiritual al santuari que li està dedicat a Reus.

Va ser el 1592, fa justament 420 anys, quan la Mare de Déu es va aparèixer a una pastoreta, Isabel Besora, en uns anys en què la ciutat estava castigada per la pesta, i li va encarregar que la població fes una processó de candeles tan llarga com la muralla, deixant-li com a mostra de la seva presència un petó a la galta que va quedar convertit en flor. També aquí, com passa amb santa Tecla, la llunyania secular dels fets permet que es barregin la història i la llegenda. La veritat és que la devoció manifestada des de llavors a la Mare de Déu a Reus va créixer i es va plasmar primer en una petita ermita, i més tard en el preciós santuari tan visitat cada dia i tan refulgent de llum i d’assistència de fidels a les misses dominicals. Que la Mare de Déu i els sants ens acompanyin i facin que també la nostra generació ofereixi els fruits de santedat que Déu vol de tots nosaltres.


DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20) Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 3,16-4,3) Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Salm responsorial [Sl 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)] Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)

Déu poderós, feu-me justícia, salveu-me, pel vostre nom. Escolteu la meva súplica, escolteu les meves paraules. R. El Senyor fa costat als meus defensors. Mireu com s’aixequen contra mi, amb quina violència em volen la mort. No pensen en Déu. R. Però és Déu qui m’ajuda, i fa costat als meus defensors. De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R.

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

PARAULA ENDINS SER EL MÉS IMPORTANT Jesús revela als deixebles el seu destí: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies. Però no el van entendre. La discussió que tenien entre ells mentre feien camí estava centrada en els seus interessos mesquins: Qui seria el més important? Això em fa pensar que si no entenien del tot el mestre és perquè tampoc no l’escoltaven massa. L’anunci de la passió és una lliçó que ens dóna Jesús sobre el comportament del deixeble: acceptar la creu de Jesús s’ha de concretar en una forma de comportar-se, de viure: Si algú vol ser el primer ha de ser el darrer i el servidor de tots. Aquest verset de l’Evangeli sorprèn perquè és clar, incisiu i dur.

Des que el Fill de Déu va entrar en la història, tots els criteris sobre la prioritat –ser el més important– han estat capgirats. La grandesa de la persona es mesura únicament per l’esperit de servei. Per al cristià sempre resta ferm que el model de qualsevol tipus de servei és i serà solament i sempre Jesús, el Senyor. Un exemple concret de servei és l’acolliment, que el podem traduir per: escoltar, estar disponible, ser hospitalari… però sobretot demana acollir la Paraula, escoltar-la i posar-se al seu servei. La resta ja anirà venint. Pere Cardona, caputxí


TRES PREGUNTES A… MN. ALBERT FORTUNY LLAVERIA, DIACA L’Església diocesana de Tarragona compta amb un nou diaca, Mn. Albert Fortuny Llaveria, que va ser ordenat pel Sr. Arquebisbe el passat mes de juliol a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Cambrils. Què representa l’ordenació de diaca? L’ordenació de diaca és l’entrada al ministeri ordenat, el pas del sacerdoci comú de tots els batejats al sacerdoci ministerial. Per això, en l’ordenació un es compromet a viure el celibat, a respectar i obeir el bisbe, a imitar la vida de Crist i a augmentar l’esperit d’oració, especialment en la fidelitat a la litúrgia de les Hores. En definitiva, és un compromís solemne en Crist i amb l’Església de restar a la seva disposició per servir els germans. Quin és el paper del diaca en la vida de l’Església? Al diaca se li confia el ministeri de la Paraula i de la caritat. Això es tradueix en l’exercici de la proclama-

ció de l’Evangeli en la litúrgia, així com la presidència de baptismes, matrimonis i exèquies. Quina és la situació actual de les vocacions? Jo penso que s’ha de ser realista. El Senyor no deixa de cridar i nosaltres hem de saber acollir les vocacions i resar molt perquè el «sí» dels qui escolten la crida del Senyor a seguir-lo en el presbiterat sigui generosa. Josep S.

«Què pots fer tu per a l’Església?» L’endemà de la mort del cardenal Carlo M. Martini (a.c.s.), el diari milanès Corriere della Sera va editar una darrera entrevista a l’arquebisbe emèrit de Milà no publicada anteriorment. En ella el cardenal Martini feia unes afirmacions breus però contundents sobre el present i el futur de l’Església. «Nosaltres ens trobem aquí com el jove ric, quan Jesús el va cridar per a convertir-lo en deixeble seu. No ho podem deixar tot amb facilitat, ja ho sé. Però podem cercar persones lliures i més properes als germans», explicava. En aquesta entrevista, el Cardenal proposava tres instruments forts per a batre el cansament de l’Església: en primer lloc, un esperit de conversió eclesial; aprofundir i interioritzar la paraula de Déu

perquè «només qui l’escolta de cor pot ajudar a la renovació de l’Església», i, en darrer lloc, percebre els sagraments com un instrument al servei de la vida de les persones i el seu creixement. Finalment, el Cardenal demanava fe, coratge i confiança per a tota l’Església, i acabava pronunciant un missatge esperançador: «Solament l’amor venç el cansament. Déu és amor.» L’Església viurà properament un moment fort per a refermar la fe i agafar forces com el Sínode per a la nova evangelització i l’Any de la fe, un bon moment per a fer-nos aquesta pregunta: què podem fer per a l’Església? Què hi puc fer jo? Pensem-hi. Anna Robert

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 23: Diumenge XXV de durant l’any, [Sa 2,12.17-20; Salm 53, 3-4.5.6 i 8; Jm 3,16—4.3; Mc 9, 30-37 (LE/LH pròpies)] A Tarragona ciutat: Sta Tecla, Verge i Màrtir (S). Dilluns, 24: La Mare de Déu de la Mercè (ML) [Pr 3, 27-34; Salm 14, 1b i 2-3ab. 3cd-4ab.5; Lc 8, 16-18]. Dimarts, 25: La Mare de Déu de la Misericòrdia [ A la ciutat de Reus, solemnitat; a la resta de l’Arxidiòcesi (ML) Pr 21, 1-6.10-13; Salm 118, 1. 27.30.34.35.44; Lc 8, 19-21]. Dimecres, 26: St. Cosme i St. Damiá, màrtirs (ML) [ Pr 30,5-9; Salm 118, 29.72.89.101.104.163; Lc 9, 1-6]. Dijous, 27: St. Vicenç de Paül, prevere (MO) [ Ecle 1, 2-11; Salm 89, 3-4. 5-6. 12-13. 14 i 17; Lc 9, 7-9]. Divendres, 28: St. Venceslau, Sts. Llorenç Ruiz i companys, màrtirs (ML) [ Ecle 3, 1-11; Salm 143, 1 a i 2abc.3-4; Lc 9, 18-22]. Dissabte, 29: St. Miquel, St. Gabriel i St. Rafael, arcàngels (F): [Dn 7,9-10.13-14; o bé Ap 12, 7-12 a; Salm 137, 1-2 a. 2bc-3.4-5; Jo 1, 47-51 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 30: Diumenge XXVI de durant l’any: [Nm 11, 25-29; Salm 18,8.10.12-13.14; Jm 5, 1-6; Mc 9, 38-43. 45. 47-48 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.


Eucaristia de comiat dels pares claretians de Tarragona La comunitat dels pares missioners claretians de Tarragona es va acomiadar de la ciutat i de l’arxidiòcesi el diumenge 9 de setembre en la celebració d’una eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pel superior provincial dels Claretians de Catalunya, P. Màxim Muñoz; el vicari episcopal de Tarragona, Mn. Jordi Figueras; els tres pares claretians de la comunitat de Tarragona, P. Pere Codinachs, P. Miquel Bonjoch i P. Bru Cañigueral; Mn. Josep Ribot, rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, que a partir d’ara es farà càrrec d’aquesta església, Mn. Josep Pascual, i pares claretians d’altres comunitats. En l’homilia, el Sr. Arquebisbe va agrair com a pastor de l’Església de Tarragona tot el treball pastoral que els claretians han fet a la ciutat i a l’arxidiòcesi. «Aquest treball no es pot mesurar de cap

Mn. Miquel Marimon,ordenat nou diaca permanent El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va ordenar Mn. Miquel Marimon Vall el diumenge dia 9 de setembre a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover, en una celebració que va comptar amb la presència del rector de la Parròquia, Mn. Josep Maria Gavaldà; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès i arxiprest, Mn. Josep Bofarull; el rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Norbert Miracle; el director del Secretariat per al diaconat permanent, Mn. Estanis Figuerola, i altres preveres, diaques, seminaristes, familiars i amics vinguts d’arreu. Va ser una celebració plena de simbolismes i d’alegria que va comptar amb l’acompanyament musical de la Jove Orquestra i Cor de l’Arquebisbat de Tarragona. «Avui és un dia de festa per a aquesta Parròquia i per a la nostra arxidiòcesi», va manifestar el Sr. Arquebisbe en la seva homilia. Mons. Jaume Pujol va donar les gràcies a l’esposa de Mn. Miquel, que ha acceptat que el seu marit accedís a aquest ministeri, així com també als seus fills i a la seva família. La celebració es va concloure amb un berenar i un concert del grup de música de l’Arquebisbat Canta la Teva Fe (CTF).

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 24 de setembre: Pere Llagostera Tous (1960) Víctor Montserrat Santamaria (1949) Ad multos annos!

manera i només Déu en coneix fins l’últim detall», va afirmar. El P. Pere Codinachs, responsable del temple fins la data del comiat, va dirigir als fidels unes emotives paraules que van ser llargament ovaciones: «Cada diumenge, en la pregària que no té distàncies, ens retrobarem. Gràcies per la vostra amistat entranyable.» A partir d’ara, les celebracions de l’eucaristia seran de dilluns a dissabte a les 19.00 h i els diumenges a les 12.00 h, a les 13.00 h i a les 20.00 h.

Nou apartat de l’Any de la fe al web Amb motiu de la celebració de l’Any de la fe, l’inici del qual tindrà lloc el proper dia 11 d’octubre, el web de l’Arquebisbat compta amb un nou espai a la part superior de la pàgina on s’hi pot trobar informació relacionada: documents, agenda, el logotip oficial en català, publicacions, notícies i vídeos, entre d’altres seccions. Totes les pestanyes d’aquest apartat s’aniran actualitzant per a trobar-hi tot el referent a aquest Any de la fe declarat pel sant pare Benet XVI. Aquesta secció la trobaran al web de l’Arquebisbat: www.arqtgn.cat.

ES FA SABER Del 28 al 30 de setembre • 31a Trobada de joves hospitalaris de Lourdes al Centre Tarraconense El Seminari. Organitza la Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. 29 de setembre • Trobada diocesana d’Acció Catòlica a l’església parroquial de Crist Rei de Reus, a les 17.30 h.

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Didac Bertran · Subdirector: Josep Sabaté Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Jiménez, Anna Robert, Montserrat Sabaté i Luis José Baixauli · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (23-09-12)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3263

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you