Issuu on Google+

12 d’agost de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XIX de durant l’any

Any LXIII - IV Època - Número 3257

CONCILI VATICÀ II: LA LLUM DE LES NACIONS

L

umen gentium és la constitució dogmàtica sobre l’Església que va donar a llum al concili Vaticà II. «Crist és la llum de les nacions», comença dient. I l’Església ho és en tant que és prolongació de l’obra de Crist a la terra. A vegades sentim comentar a algunes persones: «Jo crec en Crist, però no en l’Església», com si es poguessin separar. Déu va escollir en temps antics un poble, el d’Israel, amb el qual va fer una Aliança singular per a benefici de totes les persones sense distinció. I Crist, amb la seva «sang de la Nova Aliança», va instituir l’Església com a comunitat de creients, unida en la fe, els sagraments i l’autoritat de Pere i els Apòstols, i els seus successors. El triple vincle: fe, sagraments i visibilitat de l’Església en comunió amb el Papa i els bisbes defineix aquest «petit ramat» que està cridat a ser mitjà de salvació per a tot el gènere humà. La Lumen gentium recorda aquesta realitat, però introdueix algunes novetats en l’expressió i posa l’accent en determinats temes. Seva és l’expressió poble de Déu, que supera l’antiga dualitat considerada a vegades substancial entre clergues i laics. Tots formem part d’aquest cos que és l’Església el cap de la qual és Crist. Ningú no pot ja parlar de l’Església com si es tractés d’una realitat aliena. Encara més, en parlar d’aquest poble de Déu, la Constitució sobre l’Església primer parla dels fidels i després de la jerarquia, no perquè la menyspreï, sinó amb la intenció de destacar la dignitat de cada cristià i la vocació universal a la santedat i a l’apostolat. Algun teòleg va veure aquest canvi d’ordre expositiu com un «gir copernicà» en la manera d’enfocar la diversitat de situacions i dons en l’Església. Calia destacar que els seglars no són en l’Església com els extres d’una pel·lícula, sinó que són també protagonistes principals en una institució d’origen diví en la qual tots estem cridats a ser sants. La Constitució sobre l’Església va reafirmar la primacia del Papa i alhora va accentuar, sense que hi hagi cap oposició, la col·legialitat dels bisbes. Les

conferències episcopals, els sínodes i altres mostres de col·legialitat han estat un fruit notable del Vaticà II, obert a concrecions tan positives com la que vam viure de manera molt propera l’any 1995 en ocasió del concili provincial Tarraconense. S’entén bé que l’Església universal no és ni una abstracció ni una suma d’Esglésies independents, com ho assenyala el teòleg i cardenal Henri de Lubac, que repara que sant Pau no dirigeix la seva carta «a l’Església de Corint», sinó «a l’Església de Déu a Corint». La mateixa Església indivisa és a Corint, com a Filips, a Efes… o a Tarragona. L’Església és una realitat amable, és la nostra casa, la nostra família humana i sobrenatural alhora i, com fa la Constitució de la qual avui m’ocupo, la posem en mans de la Mare de Déu, perquè la faci, com ella mateixa, mare i mestra de tota la humanitat.


DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,4-8) En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares.» Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja.» Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer.» Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. Salm responsorial [33,2-3.4-5.6-7.8-9(R.:9a)] Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin. R.: Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor. Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R. Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum; i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill. R. Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels per protegir-los. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,30-5,2) Germans, no entristiu l’Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s’entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,41-51) En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»

PARAULA ENDINS A L’ESTIU, NO PASSEM DE DÉU! De nou trobem en l’Evangeli una part del discurs en què Jesús promet l’eucaristia als seus, i la primera lectura és una meravellosa imatge veterotestamentària que la prefigura. Jesús diu: «El pa que jo donaré és la meva carn.» Ell és el veritable pa del cel. Per tant, el Déu que cal creure, el Déu del qual cal alimentar-se i del qual no podem passar ni durant l’estiu, és Jesús de Natzaret. Aquest Fill que és l’únic que coneix veritablement el Pare, aquest Fill que és l’únic que pot revelar-ne l’essència i durnos a la seva mateixa vida, és el que ara se’ns dóna com aliment. I perquè totes aquestes paraules no siguin considerades una pura fantasia espiritual,

Jesús ens diu: «El pa que jo donaré és la meva carn.» Aquest cos que quan sigui lliurat es convertirà en pa per a la vida del món, és tan realment palpable com realment palpables van ser per a Elies el pa cuit i la gerra d’aigua que van aparèixer miraculosament al seu costat en el desert. Finalment, si nosaltres ho creiem i ens alimentem avui d’aquest pa, també nosaltres hem de convertir-nos en imitadors de Déu, és a dir, de l’amor sense límits al servei de la plenitud de la persona i la construcció d’una nova societat. Mn. Joan Miquel Bravo, prve.


TRES PREGUNTES A... JOAN MASSANA, CODIRECTOR ESCÈNIC DEL MISTERI DE LA SELVA L’església de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp acollirà els dies 14 i 15 d’aquest mes la representació del Misteri de la Selva, el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica conservat en un únic manuscrit de finals del segle XIV que es troba a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. — Com sorgeix la idea de representar el Misteri de la Selva? A la Selva del Camp sempre hi ha hagut una gran inquietud cultural i, específicament, musical i teatral. Va ser un prevere selvatà, Mn. Joan Pié, qui va descobrir-lo a l’arxiu parroquial, a finals del XIX, però no va ser fins a finals dels anys 70 del segle XX que un grup d’activistes culturals selvatans van aconseguir reunir els esforços i les voluntats necessàries per tirar-lo endavant. Estem parlant de Camil Ferrater i Mn. Armand Puig, que juntament amb moltes altres persones i gràcies a l’experiència de la coral Schola Cantorum i el grup de teatre Moixera de la Defensa Agrària van aconseguir, l’agost de 1980, tirar endavant el primer cicle de representacions. —Què té de singular la representació del Misteri? El text del Misteri constitueix el drama assumpcionista

en llengua romànica que es conserva sencer més antic d’Europa. Pel que fa a la representació, d’una banda té la voluntat de recordar-nos l’època en què va ser escrit el Misteri, és a dir, l’Edat Mitjana però, al mateix temps, també vol ser actual, perquè fa gala d’una austeritat i una estilització que no són precisament medievals, sinó que permeten que el text, que és allò més valuós i genuí de la representació selvatana, passi per davant de tot i arribi més directament al públic. —Quina resposta té per part del públic? Si parlem de quantitat, molt bona. Cada vegada més el nombre de persones assistents es consolida. Si parlem de qualitat, excel·lent. Les mostres d’entusiasme i d’agraïment es multipliquen al final de cada representació i, a més, per part de persones de totes les edats i de totes les procedències socials, culturals i geogràfiques.

Cap a una nova solidaritat «La solidaritat entre els humans podria trobar un fonament sòlid en una referència a Déu, però succeeix que la confiança en Déu sovint es qüestiona. Molts creients viuen aquesta difícil experiència en el seu lloc de treball o d’estudi, i a vegades a la família mateix. «Molts són els que no poden creure en un Déu que els estima personalment. Nombroses persones són també les que, amb gran honestedat, es fan aquesta pregunta: com puc saber si tinc fe? La fe es presenta avui com un risc, el risc de la confiança. La fe no és en primer lloc l’adhesió a unes veritats, sinó una relació amb Déu.

«Com més creix la confiança, més s’eixampla el cor per assolir tot el que és humà, a qualsevol lloc del món, en totes les cultures; més s’acullen també la ciència i la tecnologia que permeten alleujar els sofriments i desenvolupar les societats. Déu, com el sol, és massa enlluernador perquè el puguem mirar. Però Jesús reflecteix la llum de Déu. Quina és l’especificitat de la fe cristiana? La persona de Jesús, i una relació viva amb ell. Mai no acabarem de comprendre-ho.» De la Carta de Taizé 2012

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 12: Diumenge XIX de durant l’any [ 1R 19, 4-8; Salm 33, 2-3. 4-5. 6-7. 8-9; Ef 4, 30-5, 2; Jo 6, 41-51 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 13: St. Poncià, papa, i St. Hipòlit, prevere, màrtirs (ML) [Ez 1,2-5. 24-28c; Salm 148, 1-2. 11-12ab. 12c-14a. 14bcd; Mt 17, 22-27]. Dimarts, 14: St. Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir (MO) [ Ez 2,8-3,4; Salm 118, 14.24.72.103. 111.131; Mt 18, 1-5. 10.12-14]. Dimecres, 15: Assumpció de la Mare de Déu (Sol) [ Ap 11,19a; 12, 1-6a. 10ab; Salm 44, 10bc. 11.12ab.16; 1C 15, 2026; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]. Dijous, 16: St. Esteve d’Hongria (ML) Beat Joan de Santa Marta, prevere i màrtir (ML) [ Ez 12,1-12; Salm 77, 56-57. 58-59. 61-62; Mt 18,21-19,1]. Divendres, 17: [Ez 16, 1-15. 60.63, o bé 16, 59-63); Salm Is 12, 2-3. 4bcd. 5-6; Mt 19, 3-12]. Dissabte, 18: [Ez 18, 1-10. 13b. 30-32; Salm 50, 12-13. 14-15. 18-19; Mt 19, 13-15]. Diumenge, 19: Diumenge XX de durant l’any: [ Pr 9, 1-6; Salm 33, 2-3. 10-11. 12-13. 14-15; Ef 5, 15- 20; Jo 6, 51-58 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.


AQUESTA SETMANA… Mare de Déu de l’Assumpció, 15 d’agost El dogma de l’assumpció de Maria en cos i ànima al cel es va proclamar al segle XX. Va ser l’1 de novembre de 1950, amb la plaça de Sant Pere de Roma plena de gom a gom, on va ressonar la veu de Pius XII declarant que era dogma de revelació divina que la Immaculada Mare de Déu, acomplert el curs de la seva vida terrenal, va ser elevada en cos i ànima a la glòria celestial. Al nostre país la seva devoció està especialment estesa des de temps molt antic. Molts dels nostres pobles celebren aquest dia la festa major i la tenen com a titular de l’església parroquial. La identifiquem amb el nom de santa Maria, Assumpció o Assumpta. Maria rep la palma del seu triomf de mans d’un àngel; els Apòstols, dispersos aleshores pel món, es congre-

Exercicis espirituals per a laiques amb missió pastoral Del 17 al 19 de juliol va tenir lloc, al Seminari Menor de Tarragona, una tanda d’exercicis espirituals dirigit a les laiques amb missió pastoral que hi ha l’arxidiòcesi. Durant aquests dies van reflexionar i aprofundir el document del Vaticà titulat «Instrucció sobre la col·laboració dels fidels laics al sagrat ministeri dels sacerdots», amb l’ajuda de Mn. Joaquim Maria Cervera. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, també els va acompanyar en algun moment del recés. Els exercicis, que van comptar amb un temps per a la convivència, van finalitzar amb una visita guiada per la conservadora del Museu Diocesà de Tarragona, la Dra. Sofia Mata, a les representacions que hi ha de santa Tecla a l’interior de la Catedral.

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebra l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal el següent prevere: 12 d’agost: Jordi Barenys Capellades (1956) Ad multos annos!

guen miraculosament entorn d’aquell llit, que més que llit mortuori sembla un altar; canten els àngels tonades celestials… I Jesús descendeix a recollir l’ànima de la seva Mare. Els Apòstols sepulten aquell cadàver i al tercer dia assisteixen a la seva triomfal resurrecció. Jesús ve de nou a buscar-la i la porta amb ell, en cos i ànima, al cel. A l’arxidiòcesi, els dies 14 i 15 d’agost al vespre, l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp acull la representació del Misteri de la Selva, el drama sacre en llengua romànica sobre l’Assumpció de Maria al cel més antic d’Europa, conservat en un únic manuscrit de finals del segle XIV.

ES FA SABER 15 d’agost • Concert d’orgue de Jordi Pajares amb obres de Cabezón, Carreira, Valente, Sweelinck, Correa de Arauxo, Bruna, Kerll, Cabanilles, Bach i Viola. A l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Ulldemolins a les 19.00h. 18 d’agost • Concert de jazz al convent de Bellpuig a càrrec del grup Shine, a les 20.00h. Informació i venda d’entrades al telèfon 977 871 247 o a la pàgina web www.larutadelcister.info. Aquest acte s’inclou en el cicle de concerts a la Ruta del Cister. 19 d’agost • Concert d’orgue de Jordi Pajares amb obres de Cabezón, Carreira, Valente, Sweelinck, Correa de Arauxo, Bruna, Kerll, Cabanilles, Bach i un anònim portuguès del segle XVII. A l’església parroquial de La Mare de Déu de la Jonquera de la Pobla de Cérvoles a les 19.00h.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Didac Bertran · Subdirector: Josep Sabaté Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Jiménez, Anna Robert, Montserrat Sabaté i Luis José Baixauli · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (12-08-12)