Issuu on Google+

10 de juny de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Corpus Christi

Any LXIII - IV Època - Número 3248

ÉS JESÚS DE NATZARET QUE PASSA

A

l’Església hi ha festivitats que han tingut un origen concret i que després han estat esteses al conjunt de la cristiandat. És el que va passar amb la festa del Corpus Christi, instituïda per primera vegada a la diòcesi belga de Lieja i estesa pel papa Urbà IV el 1264 a l’Església universal. L’Eucaristia era el centre d’atenció del Dijous Sant, que és quan rememorem la seva institució per Jesucrist en l’Últim Sopar. Però se sentia la necessitat d’una altra festivitat que recordés la presència real de Crist sota les espècies de pa i vi. Convenia retre adoració al «Jesús amagat», guardat en els sagraris i disposat per a servir d’aliment espiritual per als fidels. És costum, en molts llocs, que la festa inclogui una processó de l’Eucaristia en la seva custòdia pels carrers de les poblacions. I és en aquest aspecte que em voldria fixar avui. És un costum molt bonic, antic entre nosaltres. Potser molts deuen recordar aquella fotografia antiga d’Antoni Gaudí, amb un ciri a la mà, durant una processó de Corpus per Barcelona. Com ell, són molts els cristians que han participat i que acudeixen també avui a aquest acompanyament del Senyor sagramentat pels nostres carrers i places. Són més encara els qui contemplen el pas del Senyor, alguns amb profunda reverència interior, altres potser com una cerimònia més o menys curiosa només. Per a tots Jesús els surt a l’encontre, com quan recorria els camins de Palestina. En l’Evangeli de sant Lluc es relata la guarició del cec de Jericó d’aquesta manera: «Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.»

També avui és possible que per a alguns, per un defecte de visió sobrenatural, Jesús sigui una incògnita. Els cristians estem cridats a donar testimoniatge dient a la gent: és Jesús de Natzaret el qui passa pel vostre costat, aquell que ens va ensenyar que cal estimar els altres com a un mateix, que premia l’humil i rebutja el presumptuós, que beneeix els pobres i alerta els rics, que és capaç de donar la seva vida per tots i demana al seu Pare del cel: «Perdona’ls», en el moment suprem del seu sacrifici. Que en aquesta festa de Corpus Christi estiguem atents al pas de Jesús per reconèixer el seu pas cada dia per la nostra vida. L’Església ho celebra un dia, però en el cor dels cristians cada dia és motiu d’acció de gràcies per aquesta proximitat d’un Déu que és amor.


CORPUS CHRISTI Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 24,3-8) En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.» Salm responsorial [115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)] Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació. R. Invocant el nom del Senyor, alçaré el calze per celebrar la salvació. Al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen. Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes. R. Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves prometences, ho faré davant del poble. R. Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves prometences, ho faré davant del poble. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,11-15) Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 14,12-16.22-26) El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a prepararvos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.» Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

PARAULA ENDINS CORPUS Avui, solemnitat del Corpus, us convido a vetllar per les processons que, avui, no són ni poques ni insignificants. De casa a la parròquia, podríem parlar d’una processó de preparació per a l’encontre amb el Senyor en el si de la comunitat, assemblea reunida i aplegada en un sol esperit. Processó per a rebre el cos i la sang del Ressuscitat, cos entregat i sang vessada per nosaltres. Processó pels carrers i places per a mostrar al món la bellesa i profunditat del nostre Déu, amor insondable i sempre constant. I altre cop processó cap a casa, meditant i assaborint tanta generositat com Déu manifesta en nosaltres. I, com diu l’evangeli, ho hem de fer amb gran delicadesa, preparant la celebració amb el cor ben disposat, «amb estores i coixins», per tal que el Senyor sigui de veritat aliment i força per a les nostres vides. I ho hem de fer

cantant himnes, lloant Déu per la seva gran misericòrdia i pel sagrament del seu cos i la seva sang: «Sigui plena i sonora la llaor, digna i joiosa l’exultança de la ment.» L’objecte de tantes processons no és altra que interioritzar aquests sants misteris, de manera que també nosaltres, moguts per l’Esperit, ens afanyem a estimar tal com ell ens va mostrar, fins donar la nostra vida si cal. Tots en vivim, d’aquest cos entregat i d’aquesta sang vessada, i per això avui ho pregonem per places i carrers, guarnint els balcons, preparant estores per on ha de passar nostre Senyor, obrint portals i finestres, amb encens de festa i uns ulls i una ment ben oberts per acollir l’Amor: «Lauda Sion, Salvatorem, lauda ducem et pastorem in hymnis et canticis.» Jaume Gené Nolla, pvre.


El dia de la Caritat Aquest diumenge se celebra el Corpus Christi i les comunitats cristianes actuen i es posen en benefici dels més necessitats. Càritas, durant aquest any, ha hagut de donar suport a moltes persones que, a causa de la crisi, han perdut l’habitatge, el lloc de treball i no han pogut fer front a les necessitats més bàsiques. Aquesta és una situació a la qual s’enfronten, cada cop més, famílies del nostre entorn. En el dia del Corpus, en què es promou la comunió i la participació de tots, Càritas demana que es faci un gran esforç perquè cap ciutadà no hagi de sofrir les conseqüències d’un model de societat que no ha tingut en compte els interessos de la persona humana. Amb el lema «Viu senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure», Càritas manifesta, de nou, el seu compromís amb els últims, amb els pobres, amb els exclosos, i demana justícia, dignitat, solidaritat per a tots. Càritas també vol sensibilitzar la ciutadania perquè la nostra manera de viure, d’actuar, de comportar-nos serveixi per a canviar el món que ens envolta. En definitiva, Càritas convida a fer una reflexió profunda sobre la necessitat urgent de crear, entre tots, un nou model de desenvolupament que tingui com a eix central el bé de l’ésser humà.

TRES PREGUNTES A… P. PERE CARDONA, DELEGAT PER A LA VIDA CONSAGRADA L’Església ha celebrat la Jornada pro Orantibus dedicada als contemplatius, és a dir, els monjos i monges destinats a irradiar al món la llum del Pare. A l’arxidiòcesi de Tarragona hi ha un monestir de monjos contemplatius, el del Cister a Poblet, i quatre de monges contemplatives: les Carmelites Descalces a Tarragona, les Clarisses a Reus, les Mínimes a Valls i les del Cister a Vallbona de les Monges. Per al P. Pere Cardona, o.f.m.c., delegat diocesà per a la vida consagrada, la vida monàstica contemplativa és una opció que comporta la comunió de l’amor fratern entre els membres d’una comunitat i que, alhora, ofereix el testimoniatge del seguiment a Jesús en la soledat, el silenci i l’escolta atenta de la Paraula de Déu. —La societat, entén el carisma dels contemplatius? —Un carisma és un do que el Senyor concedeix a una persona o a l’Església. Si la societat l’entén? Em sembla que gens ni mica, però jo em pregunto i pregunto: a casa nostra, tots els cristians catòlics l’entenen i la valoren, la vida contemplativa? Pensem-hi i preguem. —Quins són els objectius per al foment de la vida contemplativa? —Primer, pregar pels consagrats i consagrades a la vida contemplativa com a expressió d’estimació

i gratitud pel que representen i pel gran patrimoni espiritual d’aquests instituts. Segon, donar a conèixer la vocació específicament contemplativa, tan actual i tan necessària en l’Església. I tercer, promoure iniciatives pastorals dirigides al foment de la vida de pregària, afavorint que els fidels participin en les celebracions litúrgiques dels monestirs. —Actualment, falten vocacions? —Els monestirs contemplatius femenins no es troben en el millor moment. El problema és més profund però no és impossible trobar camins de solució. Una possible vocació a la vida consagrada comença a la família. L’experiència ens diu que incorporar candidates d’altres països o cultures no sempre és la millor solució a la manca de vocacions. Josep S.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 10: El Cos i la Sang de Crist (Sol) [ Ex 24, 3-8; Salm 115, 12-13. 15-16. 17-18; He 9, 11-15; Mc 14, 12-16. 22-26 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 11: St. Bernabé, apòstol (MO) [ Fets 11, 21b-26; 13, 1-3; Salm 97, 1.2-3ab. 3cd-4.5-6]. Dimarts, 12: [ 1R 17, 7-16; Salm 4, 2-3. 4-5. 7-8; Mt 5, 13-16]. Dimecres, 13: St. Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església (MO) [ 1R 18,20-39; Salm 15, 1-2a.4.5 i 8.11; Mt 5, 17-19]. Dijous, 14: [ 1R 18, 41-46; Salm 64, 10abcd.10e-11.12-13; Mt 5, 20-26]. Divendres, 15: Sagrat Cor de Jesús (Sol) [ Os 11,1.3-4.8c-9; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; Ef 3,8-12.14-19; Jo 19,31-37 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 16: El Cor Immaculat de Maria (MO) [ 1R 19, 19-21; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10; Lc 2, 41-51]. Diumenge, 17: Diumenge XI de durant l’any: [ Ez 17, 22-24; Salm 91, 2-3. 13-14. 15-16; 2C 5, 6-10; Mc 4, 26-34 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II


Vetlla de la solemnitat de Pentecosta Com ja és tradicional, l’arxiprestat de Reus va celebrar un any més la vetlla amb motiu de la Solemnitat de Pentecosta. Aquest any la parròquia acollidora va ser la de Sant Francesc d’Assís, on un bon nombre de cristians i cristianes de les diferents parròquies de la ciutat es van aplegar, dissabte dia 26 de maig, per pregar i acollir favorablement la vinguda de l’Esperit Sant. També s’hi va fer present un bon grup de joves que donaven a la celebració un caire de joia i esperança, no solament per la part musical, molt reeixida, sinó també per la seva presència enriquidora. La celebració va ser presidida per Mn. Creu Saiz, prior i arxiprest, i concelebrada pels preveres de les diferents comunitats parroquials de la ciutat. Paral·lelament, a Tarragona, la Catedral va aplegar les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre. Primerament, a la capella de la Mare de Déu del Claustre, Mn. Jaume Roig, canonge administrador d’aquesta ca-

pella, va fer una presentació dels diferents detalls de la capella, i concretament de les característiques d’aquesta marededéu, per passar, a continuació, a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral, on va explicar les diferents parts del retaule i dels detalls de la resta d’altars de la capella. Tot seguit, a la mateixa capella, es va celebrar l’eucaristia, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pels rectors de les parròquies de l’arxiprestat. Aquesta solemnitat ens recorda que cal viure una vida cristiana compromesa sent conscient dels dons rebuts i posant-los al servei dels germans i de la comunitat.

XXIII Aplec arxiprestal de cristians de la Conca de Barberà L’arxiprestat de la Conca de Barberà va celebrar, el diumenge 27 de maig, solemnitat de la Pentecosta, el 23è aplec de cristians d’aquest arxiprestat a Vallespinosa, amb el lema «La teva fe és llum». L’aplec va començar a mitja tarda amb la conferència sobre el proper Any de la fe, impartida per Mn. Josep Maria Gavaldà, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Vallespinosa. Seguidament, va tenir lloc l’acte central de l’aplec, la celebració de l’eucaristia, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada per l’arxiprest de la Conca de Barberà, Mn. Albert Palacín; el rector de la Parròquia, Mn. Joan Antoni López, i altres preveres de l’arxiprestat. «La celebració d’aquesta solemnitat» —va dir el Sr. Arquebisbe— «a més d’alegrar-nos, ens infon un alè d’optimisme. La solemnitat d’avui ens recorda que, des d’aquella primera Pentecosta, l’Esperit no ha deixat de guiar i animar l’Església, malgrat els errors i infidelitats dels homes i dones que en formen part.» En acabar, a la plaça del poble, es va compartir un piscolabis que va posar punt i final a la tarda de convivència.

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebrem l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal el següents preveres 13 de juny: Josep Ribot Margarit (1993) Adam Safianczuk (1998) Wlodzimierz Soszynski (1998) Ad multos annos!

ES FA SABER 16 de juny • Món Tabor, una eucaristia mensual per a joves universitaris a la capella major del Seminari de Tarragona (c/ de Sant Pau, 4), a les 17.30h. 17 de juny • Trobada diocesana de catequistes de l’arxidiòcesi a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. A la tarda, el Sr. Arquebisbe presidirà la celebració de l’eucaristia a la cripta del temple.

Inauguració del Centre de Distribució d’Aliments del Vendrell El dia 23 de maig es va inaugurar oficialment el Centre de Distribució d’Aliments (CDA) de Càritas Arxiprestal del Baix Penedès. El nou centre, situat al carrer del Mar 67 del Vendrell, és un servei destinat a les famílies més necessitades de la ciutat. Les persones que van al CDA disposen d’uns punts, que prèviament els hauran donat els serveis socials, que es reparteixen segons el nombre de membres de la família i de la quantia d’ingressos que suma. Amb aquests punts poden anar un cop al mes al CDA i comprar els productes, que provenen del Banc d’Aliments i d’alguns establiments de la ciutat que els donen de manera altruista. Segons Joan Carles Guitart, coordinador de Càritas Arxiprestal del Baix Penedès, «la nova iniciativa ha tingut tanta acceptació que podria ampliar-se en breu a altres municipis de la comarca».

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Didac Bertran · Subdirector: Josep Sabaté Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Jiménez, Anna Robert, Montserrat Sabaté i Luis José Baixauli · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01


Full dominical (10-06-12)