Issuu on Google+

20 de maig de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Ascensió del Senyor

Any LXIII - IV Època - Número 3245

LA NOSTRA CITA AL CEL

L’

agost de 2010, trobant-se Benet XVI a Castelgandolfo, va pronunciar una homilia que va tenir molt de ressò periodístic, encara que la imprecisió d’alguns titulars va ser tan manifesta que li van fer dir al Papa el contrari del que havia dit. Alguns van titular: «El Papa nega l’existència del cel i l’infern.» El que va dir en realitat va ser que amb el terme cel no ens referim a un lloc concret de l’univers, a un estel o alguna cosa similar, sinó a quelcom més gran i difícil de definir amb conceptes humans. «Amb aquest terme» –va prosseguir el Papa– «volem afirmar que Déu es va fer proper a nosaltres i que no ens abandona ni tan sols més enllà de la mort, sinó que ens concedeix l’eternitat.» Recorda aquella esperançadora sentència: «L’amor venç la mort.» En la festa de l’Ascensió celebrem l’últim moment de Jesús a la terra quan, després de beneir els seus deixebles, als quals havia encarregat predicar la bona nova per tot el món, es va anar elevant fins que un núvol el va ocultar als seus ulls. Va pujar al cel, diem, on «seu a la dreta del Pare». Aquesta ascensió al cel no marca un comiat, ja que, com diu el Papa: «Déu no ens abandona ni tan sols més enllà de la mort.» «Jesucrist, cap de l’Església» ―assenyala el Catecisme de l’Església catòlica― ens precedeix en el Regne gloriós del Pare, perquè nosaltres, membres del seu cos, visquem en l’esperança de ser un dia amb ell eternament.» En una ocasió Crist havia dit als seus Apòstols: «Jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi» (Jn, 12,32). L’Església ho interpreta en clau de la seva elevació a la creu, que va possibilitar la redempció, però és també anunci de la seva ascensió al cel. Com quedem nosaltres?, podríem preguntarnos, com es van preguntar els deixebles després d’experimentar aquella aparent absència. La resposta consoladora és: elevat al Cel i glorificat, el Senyor roman a la terra en la seva Església. Durant més de trenta anys, Jesús va estar en carn mortal entre els homes. Va néixer, va créixer,

va treballar, va predicar, va anar amunt i avall, va ensenyar, va curar malalts i ens va donar a conèixer l’amor de Déu. Així va ser fins a la seva mort i resurrecció. Després va estar quaranta dies més a la terra, encara que d’una altra manera, si ens atenem a la seva presència corporal. Es va aparèixer a Magdalena, a Pere i als altres apòstols i a centenars de deixebles. Finalment, va ascendir al cel. Però Crist no se’n va, no ens deixa orfes, no es retira del món, objecte del seu amor immens. S’ha quedat entre nosaltres, en l’Eucaristia, en l’ànima en gràcia o trucant a la porta dels pecadors. El cel és la nostra meta, però a Jesús el trobem ja en el camí. El trobem quan elevem el cor en oració d’adoració, de petició o d’acció de gràcies, i quan ajudem els germans, perquè qualsevol petit servei el rep com si fos fet a ell mateix. Jesús va pujar al Cel a preparar-nos un lloc, encara que no sigui un lloc físic. Coneixem la promesa d’immortalitat i sabem el camí. Ajudem-nos els uns als altres a recórrer-lo.


ASCENSIÓ DEL SENYOR Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11) En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.» Salm responsorial [Sl 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)] Aplaudiu, tots els pobles del món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l’Altíssim, el temible, el gran rei de tota la terra. R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li!

Canteu al nostre rei, canteu-li! R. Déu és rei de tot el món: canteu a Déu un himne! Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23) Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud. Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20) En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

PARAULA ENDINS «ANEU PER TOT EL MÓN» Que bé que ho van entendre els Apòstols i sant Pau amb els seus viatges apostòlics! Com ho va viure Joan Pau II i ho viu Benet XVI amb els seus 85 anys! Ser cristià és ser apòstol. Tota l’Església és missionera. Tots podem sortir al carrer, al barri, al món professional o social. Amb la pregària, el testimoni i la paraula abastem el món sencer. «Prediqueu a tothom la bona nova de l’Evangeli.» Comunicar la bona notícia que Déu és amor i ens estima és missió de tots. Ser sal i llum del món és el millor servei que podem prestar als altres, perquè només la llum de la fe en Jesucrist dóna sentit a la vida. Què podem dir d’una llum apagada o d’un metge que no cura? «Els qui creuran i és faran batejar, se salvaran.» Els pares volen el millor per als seus fills. I Déu Pare vol el millor per a nosaltres. El baptisme – sacramental, de sang o de desig– no és opcional,

sinó necessari, perquè només Déu pot salvar-nos i fer-nos participar de la seva vida eterna. Com cuiden els pares als seus fills: aliment, roba, escola, idiomes! També volen el seu bé espiritual: que siguin fills adoptius de Déu –del Pare en el Fill per l’Esperit Sant–, membres de l’Església, que rebin els altres sagraments –l’Eucaristia, el perdó de Déu, la plenitud de l’Esperit Sant–, que tinguin Maria per Mare. Privar els fills d’aquesta relació filial amb Déu és un error. Déu ensenya a estimar, ens humanitza, ens fa misericordiosos com ell i ajuda a complir els bons propòsits. Amb el baptisme naixem a la vida de la gràcia. Animem a batejar els nens que neixen? Preguem per ells? Maria ens ajudarà a aconseguir-ho. Josep Ribot Margarit, pvre.


TRES PREGUNTES A… PILAR BOATAS, RESPONSABLE DEL PROJECTE FILIGRANA Càritas Diocesana ha iniciat una campanya per a la recollida de roba per a cobrir les necessitats que manquen als robers de Filigrana. Les peticions d’ajut s’han accentuat a causa de la crisi, raó per la qual s’ha iniciat aquesta campanya. L’any passat, Càritas, amb l’ajuda de 215 voluntaris, va atendre 42.818 peticions d’ajut, segons ha explicat Pilar Boatas, responsable del projecte Filigrana. —Què és Filigrana? —Filigrana és un projecte de reciclatge de roba que consisteix en la recollida de la roba usada, la posterior posada a punt i, finalment, l’exposició i venda. Filigrana va néixer el 1996 amb l’objectiu d’oferir a les persones més necessitades complements de vestir en bon ús, així com roba de la llar o mobiliari infantil. Filigrana té tretze robers a tota l’arxidiòcesi i un magatzem al Polígon Francolí. —Per què s’ha fet aquesta campanya? —Hem observat una disminució en l’oferiment de roba usada perquè, ara, amb la crisi, les persones aprofiten més els recursos propis. I, per altra banda, s’ha incrementat la petició d’ajudes. Per aquesta raó, per la dismi-

nució de les ofertes i per l’increment de les demandes, ens hem vist obligats a posar en marxa aquesta campanya. —Com es realitza la campanya? —La roba es pot portar a les parròquies o al magatzem, tot i que també la podem anar a recollir. Un cop al magatzem, la roba se selecciona, es renta i es classifica. Les peces de roba es venen a un preu simbòlic i els diners reverteixen en altres projectes socials de formació, inserció laboral o atenció a la infància. Els robers Filigrana, a més d’aconseguir que la gent amb menys recursos pugui vestir dignament, també fomenta la interacció social entre els voluntaris, i es procura que les persones es trobin amb un ambient acollidor. Els interessats a col·laborar amb Filigrana poden trucar als telèfons 977 233 412 o al 603 426 524. Josep S.

Trobada Nacional de la Federació catalana de Pueri Cantores a Reus La ciutat de Reus va acollir, el diumenge 6 de maig, la XVII Trobada Nacional de la Federació Catalana de Pueri Cantores amb el lema «Un nou sarment alegra el nostre cor». En el marc d’aquesta trobada va tenir lloc la benedicció i la incorporació de l’Escolania i Capella de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus a aquesta federació que agrupa entitats corals infantils i juvenils amb l’objectiu principal d’animar les celebracions litúrgiques. La jornada va començar al Col·legi Sant Pau de Reus, on hi va haver els tallers durant el matí per a petits i joves. Paral·lelament, els pares i acompanyants van realitzar la ruta Modernista pel centre de la ciutat de Reus. En acabar de dinar, tothom es va dirigir a l’església parroquial de Crist Rei per assajar els cants i preparar l’eucaristia, que va ser presidida

pel Sr. Arquebisbe. En la seva homilia, Mons. Jaume Pujol va fer referència als inicis i la missió dels Pueri Cantores tot recordant la importància del cant litúrgic i destacant el fet de cantar des del cor tot fent pregària. «Recordeu sempre que el vostre cant és un servei. És un servei a Déu, un servei als altres fidels i a l’Església sencera.» Durant aquesta celebració hi va haver la benedicció i la imposició de la creu de fusta, signe característic dels Pueri Cantores, als nens i joves del cor de la Sang, de mans del Sr. Arquebisbe. En acabar, va tenir lloc un concert per part de l’Escolania de la Sang i la interpretació de dues cançons en comú: l’Ave Maria de Vicente Goicoechea i Misericordias Domini de Henryk Jan Botor. A la trobada hi van participar diversos cors i escolanies d’arreu de Catalunya.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 20: L’Ascensió del Senyor (SOL) [ Fets 1,1-11; Salm 46, 2-3. 6-7.8-9; Ef 1,17-23; Mc 16, 1520 (LE/LH pròpies) o bé 2 lect: Ef 4, l-13. Dilluns, 21: St. Cristòfor Magallanes, prevere, i companys, màrtirs (ML) [ Fets 19,1-8; Salm 67, 2-3. 4-5ab. 6-7ab; Jo 16, 29-33]. Dimarts, 22: Sta. Joaquima de Vedruna, religiosa (MO) [ Fets 20, 17-27; Salm 67, 10-11. 20-21; Jo 17, 1-11 a]. Dimecres, 23: [ Fets 20, 28-38; Salm 67, 29-30. 33-35 a. 35b-36c; Jo 127, 11b-19]. Dijous, 24: [ Fets 22, 30; 23, 6-11; Salm 15, 1-2 a i 5.7-8. 9-10.11; Jo 17, 20-26]. Divendres, 25: St. Beda el Venerable, prevere i doctor de l’Església (ML); St. Gregori VII, papa (ML); Sta. Maria Magdalena de Pazzi, verge (ML) [ Fets 25, 13-21; Salm 102, 1-2. 11-12. 19-20ab; Jo 21, 15-19]. Dissabte, 26: St. Felip Neri, prevere (MO) [ Fets 28, 16-20; Salm 10, 4.5 i 7; Jo 21, 20-25]. Diumenge, 27: Diumenge de Pentecosta (SOL) [ Fets 2, 1-11; Salm 103, 1ab i 24ac. 29bc- 30.31 i 34; 1 C 12, 3b-7.12-13; Jo 20, 19-23 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III


L’Església també té fins socials Carles Baches Pla, ecònom diocesà L’Església ocupa un espai important en totes les activitats culturals, socials i d’educació en la societat. Cal donar-hi suport. I així es fa, malgrat la crisi, a totes aquelles activitats socials, amb ajut personal i econòmic. El sosteniment de l’Església depèn exclusivament dels catòlics i de totes aquelles persones que reconeixen la tasca social que fa. L’Església destina el 0,7% de la creueta de la declaració de renda a tres grans finalitats: la primera es la celebració del culte i dels sagraments i el manteniment de les estructures: parròquies, temples, ermites… La segona la retribució del clergat, el sosteniment dels Seminaris i els sous de totes les persones –preveres i seglars– que estan directament al servei de l’acció pastoral. I la tercera, vital, és atendre les activitats socials, caritatives i assistencials de les diòcesis. Cada any hi ha un augment en el nombre de persones que comprenen aquesta realitat i fan

les seves aportacions, però donada la situació econòmica actual la recaptació és menor. Per tant, és important ser conscient de la necessitat que cada vegada més persones es comprometin amb la seva ajuda per poder continuar ajudant «tants» que ho necessiten. L’any passat es van atendre més de 2.700 persones i es van destinar a fins socials un milió i mig d’euros. Tot i que les aportacions globals van augmentar un 7,94%, es van incrementar en un 60% les accions socials, pastorals o assistencials directes. El fet de marcar la creueta és un gest senzill que no costa res ni representa pagar més ni que ens tornin menys diners, i a canvi rendeix molt per la seva repercussió en la mateixa societat.

AVUI, JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS Per una comunicació objectiva i veraç Amb motiu de la 46a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), Mons. Sebastià Taltavull, constata, en un missatge elaborat per a aquesta ocasió, la preocupació existent dels delegats diocesans de mitjans de comunicació social en relació amb el desig de transparència objectiva. «A les nostres Esglésies diocesanes i en bé del treball de conjunt tenim la responsabilitat de fer un bon ús dels mitjans de què disposem i, per això, volem servir aquella informació que faci possible una comunicació sempre constructiva. El seu contingut ha de ser transmès

ES FA SABER 26 de maig • Curs de formació missionera «Els camins de la missió» sobre «Les comunitats eclesials de base, força evangelitzadora» a càrrec de Mn. Josep Pascual Palau. A l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, de 10.00h a 11.30h. Ho organitzen els arxiprestats de Tarragona Centre i Perifèria juntament amb la Delegació diocesana de Missions. 27 de maig • Aplec arxiprestal de cristians a Vallespinosa organitzat per l’arxiprestat de la Conca de Barberà amb el lema «La teva fe és llum».

amb el criteri de la veritat i amb aquell to de respecte i humanitat que el faci atractiu i proper. No podria ser d’altra manera perquè es tracta, en definitiva, de comunicar l’evangeli amb paraules i fets.» Mons. Taltavull també destaca la importància de la veracitat i l’honestedat, encara més, en els mitjans de signe cristià. Pel que fa a les noves tecnologies, «cada dia ens sorprenen més i posen al nostre abast una infinitat de possibilitats, però sabem que aquest camp és il·limitat, que també implica uns riscos; que amb elles es pot fer molt de bé o molt de mal, tot depèn de qui les utilitza, ja que la forma com comuniquem expressa qui som i com som.» Finalment, posa èmfasi en la preocupació principal de tots els qui estimem l’Església de Jesús: la temptació de caure en la injúria, la difamació i el judici condemnatori. «El SIMCOS vol donar tot el nostre suport a les persones — bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laiques i laics cristians, i també parròquies i entitats d’Església— que des de pàgines anònimes d’Internet són atacats amb calúmnies i greument ferits en la seva dignitat humana i de fills de Déu, tot lesionant el dret a la bona fama.»

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebra l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal el prevere: 22 de maig: Domènec Cubí Latorre (1949) i el 23 de maig: Raimon Mateu i de la Casa (1999) el seu com a diaca Ad multos annos!


Full dominical (data)