Page 1

6 de maig de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge V de Pasqua

Any LXIII - IV Època - Número 3243

LA PARRÒQUIA, CENTRE DE LA VIDA CRISTIANA

E

ls primers cristians van freqüentar la sinagoga fins que la necessitat de viure la fe de Crist en la seva integritat, la predicació del nou missatge evangèlic i la celebració dominical van determinar la necessitat de reunir-se, primer en cases particulars i després en espais més amplis. Un cop acabades les persecucions que van patir en els primers segles, la vida associativa va poder manifestar-se amb la construcció de temples i es van fundar les parròquies, les quals, esteses arreu del món, tenen al capdavant un rector que té l’encàrrec del bisbe de tenir cura d’una comunitat de fidels. Tot i que cada persona pot mantenir una relació personal amb Déu –i de fet així ho ha de fer–, a través de la seva vivència de la fe i la pregària la celebració comunitària de l’eucaristia fa de la parròquia el centre de la vida cristiana. Hi celebra el sacerdot el manament que Crist ens va deixar en herència: «Feu això que és el meu memorial», renovant sacramentalment el sacrifici de la creu. En ella es proclama la paraula de Déu i es comenta, en ella se celebren les principals fites de la vida cristiana de les persones, com el baptisme, la confirmació, l’eucaristia, la penitència, el matrimoni, la unció dels malalts i l’últim adéu als cristians amb la celebració de les seves exèquies. La seva projecció s’estén fora de les parets del temple, en el servei abnegat del sacerdot, que també és conseller i moltes vegades mediador, i, entre d’altres, en la pastoral de la salut i en la de la caritat amb els necessitats. A vegades no es valora de manera suficient la tasca parroquial i la mateixa importància de reunir-se a les esglésies per a la celebració eucarística. Les assemblees no han de ser mai una juxtaposició de devocions individuals, sinó una veritable comunitat presidida per Crist en la qual regna la fraternitat entre tots. El gest de donar la pau sabem que no és una simple salutació protocol·lària, sinó expressió d’aquesta unitat i fraternitat que s’ha de manifestar també amb el sacerdot; una unitat que lliga també la comunitat i el seu prevere amb el seu bisbe i

aquest amb el Papa segons l’ordre jeràrquic, amb el benentès que, en l’Església, governar és servir. Aquestes són les idees essencials que guien la vida i l’organització de l’Església. Pot ser que el sacerdot tingui un caràcter més o menys expansiu, que prediqui millor o pitjor, que posi l’accent en un aspecte o en un altre de la litúrgia, en el marc del que prescriu. L’important és que actua en la persona de Crist. Mereix no sols el respecte, sinó l’afecte dels seus fidels, al servei dels quals ha lliurat la vida fa potser molts anys. Qualsevol ajuda que se li pugui prestar és ben rebuda. No anem a la parròquia com si fos un dispensari de paraules i de sagraments. Ha de ser, d’alguna manera, la casa de la comunitat cristiana, en la qual els cristians es reconeixen no ja com veïns, sinó també com germans.


DIUMENGE V DE PASQUA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31) En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporarse als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant. Salm responsorial [21,26b-28.30-32 (R.: 26a)] Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos. En menjaran els humils fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen, i diran: «Viviu per molts anys.» R. R. En el Senyor s’inspirarà el meu himne el dia del gran aplec. Ho tindran present i es convertiran al Senyor tots els països de la terra; es prosternaran davant seu gent de totes les nacions. Fins les cendres de les tombes l’adoraran, s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols. R. Serà per a ell la vida que em dóna, els meus descendents li seran fidels.

Parlaran del Senyor a les generacions que vindran, i anunciaran els seus favors als qui naixeran després, i els diran: «El Senyor ha fet tot això.» R. Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24) Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

PARAULA ENDINS «JO SÓC EL CEP VERITABLE, I EL MEU PARE ÉS EL VINYATER» Ser cristià és actuar com ho faria Jesús en les nostres circumstàncies –familiars, professionals o socials– i tenir els seus mateixos sentiments (de misericòrdia, d’humilitat, de servei, d’alegria o d’amor). El model és Crist; el modelador, l’Esperit Sant. El Pare treballa perquè ens assemblem cada vegada més al seu Fill, l’estimat. Com la mesura de l’amor és estimar sense mesura, el Pare ens «esporga» i «neteja» perquè siguem encara més feliços. Encara no estimem amb tot el cor, amb tota l’ànima…, encara podem ser més feliços, perquè el secret de la felicitat és estimar i saber-se estimat. El Pare talla de nosaltres qualsevol manifestació d’egoisme —d’infelicitat— perquè ens estima. El «missatge que us he anunciat» –diu Jesús– us neteja. Ens parlen de santedat, de lliurament, de generositat, de perdó o de construcció de la civilització

de l’amor, i això ens ajuda a ser millors. «Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.» Jesús va passar fent el bé. Si Crist viu en mi he de donar fruits de santedat, per a glorificar el Pare. La gent glorifica Déu quan ens veu fer el bé per Amor. «Sense mi no podríeu fer res.» Que clar… i que oblidat! Pregària, pregària, pregària. Les coses de Déu i de l’Església tiren endavant amb mitjans sobrenaturals. L’eficàcia ve de Déu, no d’un mètode, ni del nombre, ni de l’experiència. La santedat personal i l’eficàcia apostòlica depenen absolutament de l’acció de la gràcia. O preguem i fem resar o serem com la figuera estèril, i a vegades ni això. La pregària autèntica porta a l’acció. Maria ens uneix a Jesús: feu el que ell us digui. Josep Ribot Margarit, pvre.


‘DOBLE MIRADA’, NOU LLIBRE DE MONS. MIQUEL BARBARÀ Tot coincidint amb la festa de Sant Jordi, Mons. Miquel Barbarà Anglès, degàpresident del Capítol Catedral, ha publicat un nou llibre titulat Doble mirada. Sobre el fet religiós i l’Església. L’obra, editada per Claret, constitueix una interessant introducció al coneixement del fet religiós des de la perspectiva de la sociologia i de la creença. Mons. Miquel Barbarà explica que aquesta «doble mirada» representa un diàleg interior entre creença i ciència. És a dir, es planteja un tema sempre viu i palpitant com és el diàleg entre la fe i la raó. En la introducció de l’obra, Mons. Barbarà diu que el llibre és fruit de molts anys de docència i fet des de la condició de sociòleg, creient i prevere de l’Església catòlica. En la presentació del llibre, Mn. Joaquim Claver Caselles diu que «la fe i la ciència han de saber conviure agermanades, no receloses ni enemigues, sinó en mútua complementarietat». L’obra, a través de dotze capítols, aprofundeix sobre diversos aspectes del fet religiós en les seves diverses vessants. Josep S.

més enllà de la notícia Cridats a l’austeritat L’arxidiòcesi de Mérida-Badajoz ha lliurat a totes les seves parròquies un document de reflexió en resposta a la crisi actual que patim. Es tracta d’una proposta o decàleg d’accions significatives, elaborades pel Departament de Doctrina Social del susdit Arquebisbat, que convida a tothom a practicar una austeritat responsable en els diferents àmbits de la nostra vida, com per exemple el personal i familiar, el polític i econòmic i l’eclesial. I tot això, per què? Doncs per actuar en conseqüència amb el que creiem. No es tracta de fer grans proeses sinó accions tan senzilles com valorar més la comunicació personal i afectiva amb els altres, ser més auster i curós en les despeses, tenir un consum responsable retallant necessitats supèrflues, proclamar la veritat davant dels petits fraus del dia a dia, apropar-nos a la doctrina social de l’Església, comprometre’ns en algun tipus de

voluntariat, que cap parròquia no es quedi sense un servei com Càritas… Pensem que darrere de les fredes estadístiques s’amaguen rostres concrets, persones que pateixen en cos i ànima i que necessiten la nostra ajuda i solidaritat. Davant de tot el que estem veient hem d’actuar en conseqüència si considerem l’altre com un germà. El sant pare Benet XVI, en el seu missatge per a la Quaresma d’aquest any, també ens ha demanat que «siguem guardians dels nostres germans, que fixem la mirada en l’altre i ens en fem càrrec». No hi ha solucions màgiques per a sortir de la crisi, però qualsevol iniciativa que ens faci reflexionar i ens convidi a l’acció és benvinguda. Perquè «de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres?» (Jm 2, 14-18). Anna Robert

VIATGE A TERRA SANTA L’Associació Bíblica de Catalunya ha organitzat un viatge a Terra Santa que es farà del 31 de juliol al 9 d’agost. Per a més informació sobre el viatge cal adreçar-se al Secretariat d’Animació Bíblica o a Mn. Antoni Pérez de Mendiguren a través del correu electrònic: aperez@arquebisbattarragona.cat o trucant al telèfon 649 23 66 39.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 6: Diumenge V de Pasqua [Fets 9,26-31; Salm 21, 26b-27.28 i 30ab.30c-32; 1Jo 3, 18-24; Jo 15,1-8 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 7: [Fets 14,5-18; Salm 113B, 1-2. 3-4. 15-16; Jo 14, 21-26]. Dimarts, 8: [Fets 14, 19-28; Salm 144, 10-11. 12-13ab.21; Jo 14,27-31 a]. Dimecres, 9: [ Fets 15, 1-6; Salm 121, 1-2. 3-4a. 4b-5; Jo 15, 1-8]. Dijous, 10: St. Joan d’Àvila, prevere (MO) [ Fets 15, 7-21; Salm 95, 1-2a.2b-3.10; Jo 15, 9-11]. Divendres, 11: [Fets 15,22-31; Salm 56, 8-9. 10-12; Jo 15, 12-17]. Dissabte, 12: Sant Nereu i Sant Aquileu, màrtirs (ML) Sant Pancraç, màrtir (ML) [Fets 16, 1-10; Salm 99, 2.3.5; Jo 15, 18-21]. Diumenge, 13: Diumenge VI de Pasqua [ Fets 10,25-26. 34-35. 44-48; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; 1Jo 4, 7-10; Jo 15,9-17 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I


ES FA SABER

Trobada arxiprestal d’infants de postcomunió

• Jubileu de Siurana. A les 12.00h se celebrarà l’Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe i a les 16.30h hi haurà el res del Rosari i processó amb el Santíssim Sagrament fins el Castell. L’acte es conclourà amb la reserva del Santíssim. Organitza els actes la Parròquia de Santa Maria de Siurana.

Prop d’una cinquantena de nens i nenes van participar, el dissabte dia 21 d’abril, en la trobada arxiprestal organitzada conjuntament pels arxiprestats de l’Alt Camp i el Tarragonès Llevant a Santes Creus. La jornada es va iniciar a les onze del matí amb una gimcana sobre la vida monàstica per l’interior del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, seguit de jocs i un dinar de germanor. A la tarda, tots plegats van celebrar l’eucaristia, presidida per Mn. Xavier Roig, arxiprest del Tarragonès Llevant, i concelebrada per Mn. Simó Gras i el P. Joan Brulles. Els infants participants en la trobada, acompanyats dels seus catequistes o rectors, ja han fet la primera comunió i continuen a les seves respectives parròquies fent catequesi, sent escolans o participant en l’eucaristia dominical.

9 de maig

10 de maig • Concert de la coral Concordie al Centre Tarraconense El Seminari (c/ de sant Pau, 4, de Tarragona), a les 19.00h. Organitza l’acte l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. 11 de maig • Sopar-col·loqui sobre el tema «Llegir la història a través de les heretgies» a càrrec de Jaume Botey, professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al restaurant M.R. (c/ Francolí 59, Torreforta), a les 20.30h. Organitza Justícia i Pau de Tarragona. 12 de maig • Jornada diocesana de Tarragona Missionera, organitzada per la Delegació diocesana de missions, amb el lema «Els camins de la missió» a la l’església parroquial de la Santíssima Trinitat de Tarragona, a les 10.00h. Hi són convocats els arxiprestats de Tarragona Centre i Tarragona Perifèria. • Escola de litúrgia al Santuari de Mare de Déu de Serra de Montblanc sobre «L’acolliment i el vocabulari litúrgic», a les 17.00h. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà. • Romeria del poble d’El Vilosell, arxiprestat d’Urgell-Garrigues, a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.

Aplec arxiprestal a Vinaixa L’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues va celebrar, el diumenge 22 d’abril, el 30è aplec de cristians d’aquest arxiprestat a Vinaixa. La jornada festiva va començar amb una descoberta de la vila seguida d’un dinar de germanor. En acabar els participants van gaudir d’un concert coral i, finalment, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista d’aquest municipi, plena de gom a gom, es va celebrar la solemne eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i concelebrada per l’arxiprest de l’Urgell-Garrigues, Mn. Joan Miquel Bravo; el rector de la parròquia, Mn. Jaume Sanahuja i altres preveres de l’arxiprestat.

NOMENAMENTS El Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els següents nomenaments: — Mons. Miquel Barbarà Anglès, consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. — Mn. Josep Moreno Espinosa, consiliari de l’associació Família Llum i Vida de Rocallaura. — Sr. Lluís Aranda Blay, subdirector de Càritas Diocesana de Tarragona.

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIA El sant pare Benet XVI encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de maig de 2012, les següents intencions per a la pregària: Intenció general: Perquè en la societat es promoguin iniciatives que defensin i reforcin el rol de la família. Intenció missionera: Perquè Maria, Reina del món i Estrella de l’evangelització, acompanyi a tots els missioners en l’anunci del seu Fill Jesús.


Full dominical (06-05-12)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3243

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you