Page 1

1 d’abril de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge de Rams

Any LXIII - IV Època - Número 3238

EL GOIG DE REBRE CRIST

U

n any més, gràcies a Déu, ens disposem a celebrar el Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa, i ho fem amb la felicitat pròpia d’aquest dia, conscients que ens introdueix en la passió de Crist, però sabent també que la seva última paraula va ser la resurrecció: la vida triomfa sobre la mort. L’evangeli ens narra l’escena amb detalls especials. Als afores de Jerusalem, Jesús munta un ase, que per ordre seva han aconseguit els seus deixebles, perquè es complissin les profecies d’Isaïes i de Zacaries. Quan el veuen arribar, els habitants de la ciutat, sobretot els pelegrins que acampaven a l’Hort de les Oliveres, tallen branques dels arbres i estenen els seus mantells en signe de benvinguda, mentre criden joiosos: «Beneït el qui ve en nom del Senyor!, Hosanna!, Hosanna al Fill de David!», amb paraules del Salm 118 que havien meditat moltes vegades. Jesús, que abans sempre havia rebutjat els elogis, que s’amagava quan el volien proclamar rei, deixa fer, en aquest cas. És l’última vegada que visita la Ciutat Santa i sap que l’espera la mort. Ha plorat contemplant Jerusalem, però permet aquesta expressió d’alegria. Cada cosa té el seu temps en els plans de Déu. Potser vulgui ensenyar-nos que també així s’esdevindrà en la nostra vida: temps per a l’alegria i temps per l’aflicció, però sempre amb esperança si vivim en comunió amb Déu. Benet XVI, reflexionant sobre la joiosa entrada de Jesús a Jerusalem, assenyala que l’Església representa aquesta escena en la seva litúrgia mitjançant la processó de Rams, que inclou la nostra condició de caminants, de peregrins. Però no ho fa com a record d’un fet històric només, sinó conscient que aquell qui va venir un cop continua venint a nosaltres en l’eucaristia. Cada vegada que celebrem el misteri eucarístic i ens disposem a rebre el cos de Crist, al costat del reconeixement humil de la nostra petitesa —«Senyor, no sóc digne…»— hem d’acollir-lo amb aquella

alegria que va moure la gent a cridar: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor!» Els cristians hem de ser persones alegres: al temple, al carrer, a l’ascensor, a les oficines… en la contrarietat. Així donarem testimoni de Crist. Amb el goig amb què experimentem la companyia de Crist podrem ajudar altres persones en les seves necessitats materials i espirituals. El Diumenge de Rams és un bon dia per a preguntar-nos si vivim el cristianisme, no com un catàleg d’obligacions, sinó com una festa.


DIUMENGE DE RAMS Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7) El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Salm responsorial [21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)] Tots els qui em veuen es riuen de mi, amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa: «S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs; que el salvi, si tant se l’estima.» R.:Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat? M’envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors, m’han lligat les mans i els peus, puc comptar tots els meus ossos. R. Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. Almenys vós, Senyor, no us allunyeu; força meva, cuiteu a defensar-me. R. Anunciaré als meus germans el vostre nom, us lloaré enmig del poble reunit. Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11) Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc (Mc 14,1-15,47) (Oferim la versió reduida) De bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: +.

«Sí, teniu raó.» C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntà altra vegada: S. «No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et fan.» C. Però Jesús ja no li respongué res més, tant, que Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal BarAbàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el que solia fer. Pilat els digué: S. «Voleu que us indulti el rei dels jueus?» C. Perquè s’adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar BarAbàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia: S. «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, què n’he de fer?» C. La gent cridà: S. «Crucifiqueu-lo.» C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin. C. Els soldats el conduïren a l’interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo: S. «Salve, rei dels jueus.» C. Després li pegaven al cap amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren a fora per crucificarlo. C. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d’Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús a l’indret del Gòlgota, que, traduït, vol dir ‘lloc de la Calavera’. C. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra. C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien: S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa de la creu.» C. També se’n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d’Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.» C. També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell. C. Arribat el migdia s’estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: +. «Elohi, Elohi, ¿lamà sabactani?» C. Que traduït vol dir: +. ‘Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?’ C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Mireu com crida Elies.» C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d’una canya perquè begués, i deia: S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavarlo.» C. Jesús llançà un gran crit i expirà. C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d’ell, quan veié com havia expirat digué: S. «És veritat; aquest home era Fill de Déu.»


PARAULA ENDINS A QUI ACLAMEM I AMB QUINES PALMES? El Diumenge de Rams té un fort regust de festa. Grans i petits s’apleguen a beneir la palma. Rams i palmes afavoreixen un clima de joia. Però ens podríem preguntar: aquestes multituds, a qui aclamen? El component tradicional d’aquesta festa ens dificulta copsar el seu sentit religiós original. Portem la palma sense saber massa per què. I em sembla que no sabem a qui aclamem. Assistim com forasters a una festa que no és la nostra. Amb tot hi ha resistència a revisar aquestes festes més folklòriques que religioses. La realitat és que una gran part de portants de palmes o rams després no participen en l’eucaristia del diumenge que la litúrgia anomena Diumenge de Passió. N’han tingut prou amb les palmes, com si haguessin sortit a victorejar un esportista triomfador. I així és un mal començament d’una setmana que tindrà

poc de santa, i no hi haurà esclat de pasqua, perquè Jesús l’han deixat entre crits i aclamacions de victòria. Qui ho havia de dir, que hi hauria un Divendres Sant abans d’esclatar la joia de la Pasqua! No oblidem que aclamem Jesús, el Senyor, i no pel que ha fet, sinó pel que li resta per fer en els propers dies sants. Aclamem qui entra triomfant a la ciutat, al qual aviat l’ombra del Calvari semblarà destruir, fins que el triomf definitiu sigui la matinada de Pasqua. I més que amb palmes a les mans, acollim-lo amb el cor ben disposat. Més que amb rams de llorer, acollim-lo amb fe victoriosa. Més que acollir-lo amb branques d’olivera, acollim-lo amb les mans obertes a la pau i a la germanor. Potser serà un diumenge de rams menys espectacular, però més profitós. Francisco Giménez Porcuna, pvre.

Clausura del Centenari de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus Dissabte, dia 10 de març, la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus va culminar la celebració del Centenari amb motiu de la col·locació de la primera pedra de l’actual església parroquial en un moment d’acció de gràcies. L’acte es va iniciar a l’atri Mn. Jocund Bonet, amb tota la comunitat parroquial aplegada, per a construir un mur que simbolitzava l’església, amb setanta elements que representaven les pedres vives que la constitueixen. Tot seguit, es va poder admirar l’encesa de llums dels vitralls, que des d’ara, i cada vespre, es veuran il·luminats des de l’exterior. Ja a l’interior de l’església,

un grup de persones, en representació dels diferents àmbits de la parròquia, com la catequesi, els joves, Càritas o l’acolliment, entre d’altres, van assumir un seguit de compromisos i actituds per a fer-los realitat en el marc parroquial. Seguidament es va celebrar l’eucaristia, i, en sortir de nou a l’atri, es va signar el document amb els compromisos proclamats i es va projectar una presentació amb tots els actes realitzats amb motiu del Centenari. Segons la comunitat, aquesta celebració els ha permès conèixer, estimar i valorar més l’església parroquial en tant que edifici i comunitat cristiana.

MISSA CRISMAL El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, convida tots els fidels de l’arxidiòcesi a la missa crismal del Dilluns Sant, dia 2 d’abril, a les 10.30 h, a la Catedral. En el decurs d’aquesta eucaristia seran homenatjats els preveres de la nostra arxidiòcesi que al llarg d’aquest any 2012 celebren 50 anys de l’ordenació presbiteral, que són Mn. Isidre Foguet Magriñà, Mn. Joan Llort Badies, Mn. Joan Curieses Garcia i Mn. Manuel Pascual Saperas.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 1: Diumenge de Rams en la Passió del Senyor [(processó: Mc 11, 1-10 o Jo 12, 12-16) missa: Is 50, 4-7; Salm 21; Fl 2,6-11; Mc 14, 1-15, 47 o més breu: 15, 1-39. (LE / LH pròpies)]. Dilluns Sant, 2: [Is 42, 1-7; Salm 26; Jo 12, 1-11]. Dimarts Sant, 3: [Is 49, 1-6; Salm 70; Jo 13,21-33. 36-38]. Dimecres Sant, 4: [Is 50, 4-9 a; Salm 68; Mt 26,14-25]. Dijous Sant, 5: Comença El Tríduum Missa de la Cena del Senyor: Ex 12, 1-8. 11-14; Salm 115; 1C 11, 23-26; Jo 13, 1-15 (LE / LH pròpies)]. Divendres Sant, 6: Celebració de la Passió el Senyor: [Is 52, 13-53,12; Sal 30; He 4,14-16; 5,7-9; Jn 18, 1-19, 42 (LE / LH pròpies)] Dia de dejuni i abstinència. Dissabte Sant, 7: Avui no es celebren eucaristies. L’església prega esperant la nit de la Resurrecció. [(LH pròpia)]. Diumenge, 8: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor. [Santa Vetlla Pasqual: 1) Gn 1,12,2; Salm 103; o bé Salm 32; 2) Gen 22, 1-18; Salm 15; 3) Ex 14, 15 - 15, 1; Salm; Ex 15, 1-6, 17-18; 4) Is 54, 5-14; Salm 29; 5) Is 55, 1-11; Salm: Is 12, 2-6; 6) Ba 3, 9-15. 32-4, 4; Salm 18; 7) Ez 36, 16-28; Salm 41; o bé: Salm 50; 8) Rm 6, 3-11; Salm 117; Mc 16, 1-7. Missa del dia: Fets 10, 34 a. 37-43; Salm 117; Col 3, 1-4, o bé: 1C 5, 6b-8; Seqüència; Jo 20, 1-9, o bé, en les misses vespertines: Lc 24, 13-35 (LI / LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.


TRES PREGUNTES A…. Mons. Manuel Sánchez Monge, bisbe de Mondoñedo-Ferrol La nova evangelització també incideix en el context de les celebracions pròpies de la Setmana Santa. Precisament, el bisbe de Mondoñedo-Ferrol, Mons. Manuel Sánchez Monge, ha estat convidat per les congregacions de la Puríssima Sang i de la Verge de la Soledat de Tarragona per a parlar sobre la «Nova evangelització i les confraries de Setmana Santa». —Monsenyor, com incideix la nova evangelització en la religiositat popular? —Davant les noves circumstàncies socials, l’Església ha fet un pas endavant mitjançant la nova evangelització. No és que l’anterior no fos correcta, sinó que responia a unes circumstàncies i ara s’ha de respondre a les actuals amb una nova evangelització. Pel que fa a la religiositat popular, sembla que es faci referència a una qüestió ancestral, però el Papa Benet XVI ha demanat, concretament, a les confraries que tinguin un paper rellevant en aquesta etapa de nova evangelització. —Com a membre de la Comissió episcopal de l’apostolat seglar, quin és el paper dels laics en el moment actual de l’Església?

LA BELLESA DEL SILENCI Un dels aspectes fonamentals que caracteritza la saviesa monàstica és la pràctica de la disciplina del silenci. Certament, aquest hàbit d’interiorització té la capacitat de transportar l’ésser humà, sigui creient o no, a un estat de pau i quietud que, a més d’asserenar la ment, enriqueix la seva condició humana i espiritual. Efectivament, sintonitzar amb la bellesa del silenci significa entrar en una dimensió que té un llenguatge que ens mostra la realitat profunda de tot el transcendent. Això representa implicarse en un procés de recerca i diàleg interior que ens faci reflexionar i prendre consciència del nostre buit, però també de la nostra plenitud. Per això, descobrir la nostra riquesa interior és experimentar la Presència Divina que ens fa únics alhora que ens posa en comunió amb tota la Creació. Luis José Baixauli

—Les confraries i els laics han estat convocats a participar en la nova evangelització, tal i com explica un document de la Conferència Episcopal Espanyola, segons el qual els laics tenen un paper de protagonistes en aquesta nova etapa. És a dir, la nova evangelització es farà o no es farà en funció que els laics hi participin activament. —En la seva tesi doctoral presentada a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, parlava de la família com a Església domèstica. Ens pot ampliar aquest concepte? —Els antecedents de la família considerada com a Església domèstica es troben ja a les Sagrades Escriptures. Els primers cristians es reunien a les cases, amb les famílies, que eren la plataforma des de la qual s’evangelitzava. Després, sant Agustí i sant Joan Crisòstom consideren les funcions del pare equivalents a les del bisbe, és a dir, el bisbe cuida de la família diocesana i el pare té cura de la seva família dins l’Església. En aquest sentit, l’Església domèstica ha de ser evangelitzada i evangelitzadora. Josep S.

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIA El sant pare Benet XVI encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’abril de 2012, les següents intencions per a la pregària: Intenció general: Perquè molts joves sàpiguen acollir la crida de Crist a seguir-lo en el sacerdoci i en la vida religiosa. Intenció missionera: Perquè Crist ressuscitat sigui signe d’esperança segura per als homes i dones del continent africà.

ES FA SABER 2 d’abril • Convivències vocacionals de Setmana Santa per a nois a partir de 1r d’ESO. Del 2 al 4 d’abril al Seminari Menor de Tarragona. Organitza el Secretariat diocesà de Vocacions.

Full dominical (01-04-12)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3238

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you