Issuu on Google+

18 de març de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge IV de Quaresma

Any LXIII - IV Època - Número 3236

SANT JOSEP, TAN IMPORTANT I DISCRET

E

n aquestes vigílies de Sant Josep vull aturar-me a considerar la vida d’aquesta personalitat tan discreta i alhora tan important. Què en sabem, d’ell? Res cridaner tal com ens el presenten: ni el lloc ni l’any del seu naixement, ni paraules seves que reculli la Bíblia, ni escrits. Sabem, això sí, una cosa fonamental: que va ser escollit per a fer les funcions de pare de Jesús, el cap de la família de Natzaret. Amb això ja en tindríem prou. Si Déu el va escollir per a aquesta funció, es pot pensar en un do i una responsabilitat més grans? Amb això ja podem assegurar que era un gran sant. Però és que, a més, el Nou Testament, encara que no transmeti les seves paraules, sí que ens recull els seus gestos. Amb una mica d’imaginació podem veure’l profundament enamorat de Maria, atent a cuidar el Nen que han d’honorar totes les generacions, disposat a escoltar la veu de Déu quan rep en somnis els missatges que el posen en moviment per anar a Egipte i tornar-ne quan arriba el temps adient. I, sobretot, quan pensem en ell, ens admira la seva condició de treballador manual senzill, artesà, mig fuster mig ferrer probablement, amb un petit taller on —meravella de les meravelles!— va ensinistrar Jesús durant anys ensenyant-li un ofici. L’Església el celebra doblement: en la seva festa d’ara, i en la de l’1 de maig en la seva condició de treballador. Amb la seva vida ens mostra el valor del treball com un servei a la comunitat, en aquest cas als veïns del seu poble i als dels voltants. I, sobretot, el seu valor santificador, perquè va ser en aquest ambient, de ferros i fustes, portes i arades, martells, serres i tenalles, on es va mantenir fidel a la seva alta vocació com a exemple per a tots els treballadors del món. Era, segons l’Evangeli de Sant Lluc, «un home de la casa de David anomenat Josep». L’estirp no podia ser més principal entre els jueus. Avui diríem que va ser un familiar en hores baixes, si el jutgéssim amb criteris humans; però la realitat és que va ser en l’àmbit de la seva normalitat, fins i tot de la seva pobresa relativa, que es va fer realitat l’arribada del Redemptor. El Messies no va venir com el Rei que esperava Israel, sinó com un nen desvalgut, fill d’una jove jueva

al qual feia de pare un artesà modest. El que Déu va demanar a Josep és el mateix que ens demana a nosaltres, per això pot ser un bon exemple: que siguem senzills, que treballem bé, que servim a la societat i, de manera especial, que estiguem units a Jesús i Maria. Un autor —Bernard Martelet— comentant les reflexions de la gent de Natzaret quan es presenta Jesús: «No és el fuster, el fill de Maria?» (Mc 6,3), assenyala: «Quina diferència amb les heroïnes de l’Antic Testament, Judith i Esther, de les quals no s’estalvien elogis a la seva bellesa!» Podríem afegir: no hi ha adjectius com els que qualifiquen Moisès, David i Salomó que exaltin el seu valor, la seva bondat, la seva saviesa… Per a Josep no hi ha adjectius perquè no serien suficients. Li passa com a la Mare de Déu. És com si la Bíblia hagués deixat que els elogis els poséssim nosaltres. Per la meva banda he emprat en aquesta ocasió els d’important i discret. Penso que només si som senzills, discrets com ell, el Senyor farà coses grans en nosaltres.


DIUMENGE IV DE QUARESMA Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23) En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys. Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.» Salm responsorial [136,1-2.3.4-5.6 (R. 5a-6a)] Vora els rius de Babilònia ens assèiem tot plorant d’enyorança de Sió. Teníem penjades les lires als salzes que hi ha a la ciutat. R. Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar. Quan volien que cantéssim els qui ens havien deportat,

quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit, i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió». R. ¿Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se’m paralitzi la mà dreta. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,4-10) Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les. Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21) En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu”.

PARAULA ENDINS ESTIMEM MÉS LA FOSCOR QUE LA LLUM? El diàleg entre Jesús i Nicodem, encara que tingués lloc de nit i d’amagat, és molt aclaridor. Ens ajuda a reconèixer la centralitat de Jesús en el nostre camí cap a la vida eterna. No s’hi valen dreceres perdedores. El poble d’Israel, durant el llarg camí des d’Egipte fins a la terra promesa, va tenir l’oportunitat d’experimentar que Déu els provava mitjançant aquelles serps verinoses que eren conseqüència de les murmuracions que havien fet contra Déu, però que podien ser vençudes mirant la serp d’aram que va construir Moisès com a senyera de salvació. Ara Jesús ens anuncia que la senyera de salvació autèntica i definitiva no és altra que ell mateix enlairat a la creu. Qui la miri amb fe se salvarà. D’aquesta manera ens permet descobrir l’amor de Déu envers pobres com nosaltres. Arriba a lliurar el

propi Fill, perquè els qui creguin no es perdin i tinguin vida eterna. Jesús, per tant, no és el fiscal acusador que ens vol perdre, quan fallem. Jesús és la víctima que ens reconcilia amb Déu. Ell és enviat perquè tinguem llum, la llum que ens permet encertar el camí. I és que la llum només la busca sense pors aquell que no té res per amagar. En canvi la foscor la cerca aquell que actua malament i creu que així no se li descobrirà la situació. No hem de ser amics de la foscor. Hem de renunciar a tantes tenebres de pecat, com sovint cerquem, i retornar decidits cap a ell, que és la llum veritable que ens pot guiar fins Déu. Ens hauríem d’examinar nosaltres mateixos i preguntar-nos: ESTIMEM MÉS LA FOSCOR QUE LA LLUM? Francisco Giménez, pvre.


TRES PREGUNTES A… Francesc Roig Queralt, director de Càritas Diocesana Sota la presidència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, s’ha celebrat la XXXIV assemblea de Càritas Diocesana, en la qual s’han aprovat la memòria de l’exercici anterior i els objectius per a aquest 2012. Francesc Roig Queralt, director de Càritas Diocesana, ha remarcat la tasca de la institució durant aquest temps de crisi. —Com es reflecteix l’actual situació de crisi en l’activitat de Càritas? —S’ha d’entendre el concepte de crisi en un sentit de solució. La crisi s’ha d’afrontar amb esperit de superació i no es pot actuar amb desànim. Càritas intenta trobar solucions i la crisi ens ha de servir per a avançar en la recerca de sortides concretes i puntuals. La precarietat laboral continua essent el marc de la radiografia general de la crisi que afecta molts joves amb fills. Entre les necessitats més demanades hi ha l’alimentació, la roba i el treball. —Quins són els objectius de Càritas per a aquest 2012? —Per a aquest any tenim vuit objectius generals: revisar l’estructura de les nostres Càritas, vetllar

Les escoles cristianes: una opció de futur

El proper 19 de març s’obre un nou període de preinscripció per al curs 2012-2013, un moment força rellevant per a les mares i els pares que han d’escolaritzar els seus fills. Són dies de portes obertes a les escoles, visites als webs dels centres, preguntes i reflexions entorn de la millor educació que volen per als seus fills; perquè els pares són conscients que no sols porten els seus fills a una escola, sinó que els porten cap al futur. Els col·legis cristians de la nostra arxidiòcesi tenen com a missió l’educació integral dels alumnes amb un sentit cristià de la vida, i tots ells destaquen per la innovació pedagògica, l’educació personalitzada, el treball conjunt amb les famílies, la formació en valors, l’acció pastoral i una àmplia oferta d’activitats extraescolars esportives, lúdiques, activitats en família i també propostes estivals. Són, sens dubte, una bona porta cap al futur.

per tal que les nostres accions donin resposta a les necessitats actuals, apropar els serveis diocesans a les Càritas interparroquials i arxiprestals, formar els qui treballem a Càritas, millorar els nostres espais, mantenir el nivell de coordinació per a realitzar una bona gestió, establir canals de comunicació amb els agents socials del territori i fer conèixer a la societat la realitat social que pateixen moltes persones. —El voluntariat és una característica de Càritas. Quants voluntaris hi ha? —L’any 2011 hi havia 1.058 voluntaris. Ara són 1.192. Quan la crisi s’accentua, sorgeixen més voluntaris. Com més crisi, més solidaritat. La percepció de ser útil i la necessitat d’aproparse a la realitat social i als més necessitats és cada vegada més creixent. Aquest és l’esperit de Càritas, un esperit d’amor als altres i d’interacció. Josep S.

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 19 de març: Joan Aragonès Llebaria (1952) Francesc Esplugas Llorens (1950) Francesc Esteso Cuenca (1970) Joan Magí i Ferré (1961) Albert Palacín Artiga (1963) Albert Serra Fernández (1985) 20 de març: Josep M. Font Solé (1982) 25 de març: Josep Olivé Guibernau (1950) Ad multos annos!

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 18 :Diumenge IV de Quaresma, “Laetare”, [ 2 Cr 36,14-16.19-23; Salm 136, 1-2.3.4-5.6; Ef 2,4-10; Jo 3,14-21, (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 19: Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Verge Maria. (Sol) [2S 7, 4-5 a. 12-14 a. 16; Salm 88, 2-3. 4-5. 27 i 29; Rm 4,13. 16-18.22; Mt 1,16.18-21. 24 a (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 20: [Mi 7, 7-9; Salm 26, 1. 7-8 a. 8b-9abc.13-14; Jo 9, 1-41]. Dimecres, 21: [Is 49, 8-15; Salm 144, 8-9. 13cd-14. 17-18; Jo 5,17-30]. Dijous, 22: [ Ex 32,7-14; Salm 105, 19-20. 21-22.23; Jo 5,3147]. Divendres, 23: [ Sv 2,1 a.12-22; Salm 33, 17-18. 19-20. 21 i 23; Jo 7, 1-2.10.14.25-30. Dissabte, 24: [Jr 11,18-20; Salm 7, 2-3.9bc-10.11-12; Jo 7,40-53]. Diumenge, 25: Diumenge V de Quaresma [ Jr 31, 31-34; Salm 50, 3-4.12-13. 14-15; He 5,7-9; Jo 12,20-33 (LE/LH pròpies)] Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.


4a Jornada de la família cristiana Diumenge, dia 4 de març, va tenir lloc, al Centre Tarraconense El Seminari, la 4a Jornada de la família cristiana organitzada per l’arxiprestat de Tarragona Centre amb la col·laboració de les comunitats educatives dels col·legis Sant Domènec de Guzmán, Sagrat Cor de Jesús, Sant Pau Apòstol i Mare de Déu del Carme. Després de la benvinguda i presentació a càrrec de Mn. Josep Masdéu, rector de la Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona, pares i fills van jugar durant una estona al claustre de Sant Pau de l’edifici del Seminari. Tot seguit, mentre els nens i nenes participaven en tallers lúdics de pintura, manualitats i jocs diversos, els pares van assistir a una ponència impartida per Juanjo Fernández, de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i autor del llibre La pregària de la porta, sobre el tema «Pregar en família? I tant que és possible!» A través d’un estil molt pedagògic i participatiu, va oferir un ventall de recursos als pares per a pregar amb els seus fills. Juanjo Fernández va constatar que les possibilitats de fer pregària són infinites. «Es pot pregar amb el text d’una cançó, amb els versets de l’evangeli de diumenge, dedicant la pregària a qui ho necessita, beneint la taula, creant enigmes, deixant-nos interpel·lar per imatges que trobem al carrer…» En la conferència també es van aportar algunes idees per a perfeccionar la pregària dels adults. Tot seguit, petits i grans van assistir a la celebració de l’eucaristia, a la capella major del Seminari de Tarragona.

Exposició al Museu Bíblic Tarraconense Dijous, dia 1 de març, a la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense, va tenir lloc la inauguració de l’exposició «Theotokos: La Mare de Déu del Claustre de Tarragona. 100 anys de la seva coronació canònica». La mostra, que estarà oberta de l’1 al 30 de març, de 18.00 h a 21.00 h, pretén fer conèixer els valors espirituals i culturals que graviten al voltant de la devoció a la Mare de Déu del Claustre i ajudar a descobrir el paper de Maria en el marc de la història de la Salvació. L’acte d’inauguració, presidit pel Sr. Arquebisbe, es va iniciar amb la intervenció del Sr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, el qual va donar la benvinguda als assistents. A continuació, Míriam Ramon va fer un recorregut virtual de l’exposició, explicant als assistents el contingut que podrien veure després in situ a la sala. Després d’un seguit de parlaments, el Sr. Arquebisbe va cloure l’acte donant per inaugurada la mostra.

ES FA SABER 22 de març • Conferència Els morts de la guerra civil (1936-39), víctimes o màrtirs a càrrec de Mn. Manuel. M. Fuentes, arxiver diocesà i canonge. A la sala d’actes de la Residència Santa Teresa de Valls, a les 20.30h. Organitza: les parròquies de Valls. 24 de març • Congrés internacional Constantinus, el primer emperador cristià? Religió i política al segle I, del dia 20 al 24 de març. Programa del dissabte, dia 24, a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (c/ sant Pau 4, Tarragona), obert a tothom: 15.30 h. Josep A. Remolà (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). La cronología constantiniana de Centcelles a debate: aportaciones desde el análisis arqueológico del conjunto. 16 h. Achim Arbeiter (Georg-August Universität Göttingen). Centcelles replanteado. 17h. Conferència de clausura. Ramón Teja (Universidad de Cantabria). La «memoria histórica» de Constantino entre arrianos y niceos. 17.30 h. Eucaristia presidida per Mons. Raffaele Farina, Cardenal de San Giovanni della Pigna i prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, i el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a la capella major del Seminari. Més informació a: cong_const_bcn2012@ub.edu • Conferència Anunciar Jesús en la Setmana Santa a càrrec del sr. Miquel Marimon, diplomat en Teologia i Llicenciat en Ciències de la Religió. A l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Reus, a les 19h. Organitza la Confraria Jesús de l’Amargura de Reus. • VI Jornada de mestres i professors de religió de les diòcesis amb seu a Catalunya. Al Palau de Congressos de Lleida (La Llotja), a les 9.30h. Organitza el Secretariat Interdiocesà per a l’Ensenyament de la Religió a Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Més informació a www.religio.cat i www.escolacristiana.org. 25 de març • Concert de Setmana Santa a càrrec de la banda de música de l’Associació La Salle. Al Centre Tarraconense El Seminari (c/ sant Pau 4), a les 20h. Organitza l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

NOMENAMENTS El Sr. Arquebisbe ha signat darrerament el següents nomenaments: - Mn. Francesc Gallart Magarolas, vicari judicial i president del Tribunal Metropolità de Tarragona. - Mn. Josep Manuel González Álvarez, diaca, notari i secretari en funcions del Tribunal Metropolità de Tarragona. - Els senyors Josep M. Bartolomé Anguela, Jordi Farré Amill, Antoni Húber Company, Rafael M. Muñoz Bertomeu i Josep Rull Montejo, membres del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics.


Full dominical 18-03-12