Page 1

8 de gener de 2012

Arquebisbat de Tarragona

Baptisme del Senyor

Any LXIII - IV Època - Número 3226

LA FE DELS NOSTRES PARES

T

ot just acabada de celebrar la festa entranyable de l’Epifania, l’Església ens convida a celebrar aquest diumenge la del Baptisme del Senyor. Amb aquesta celebració ens exhorta a aprofundir en la nostra fe baptismal, particularment en la lleialtat a Crist i a la necessitat de fer la seva voluntat, rebutjant les temptacions en sentit contrari. La majoria de nosaltres érem tan petits quan vam rebre aquest primer sagrament, que no podem recordar-ne res, excepte el que els nostres pares i padrins ens han explicat. Van ser ells els qui en el nostre nom van prendre la decisió, conscients que ens feien un bé, de la mateixa manera que van prendre moltes decisions pel que feia a la nostra salut, als nostres jocs i als nostres estudis. No amb tots ha estat així. Sant Agustí va ser batejat quan tenia 33 anys i era ja un orador famós a Milà. Un any abans s’havia convertit, gràcies a la insistència orant de la seva mare, santa Mònica i a les lectures que van il·luminar aquella intel·ligència privilegiada a la qual encara avui els teòlegs fan esment tot sovint. Va ser batejat i va començar per a ell una nova vida, com li va passar a sant Pau, batejat a Damasc quan paradoxalment havia arribat a aquesta ciutat en persecució dels cristians. Ja he comentat que no és el nostre cas en la majoria d’ocasions, encara que també avui hi ha batejos d’adults i jo mateix he tingut el goig d’administrar-ne alguns. La majoria hem heretat la fe dels nostres pares. Això no vol dir que la visquem de manera rutinària. Potser en èpoques passades es va poder produir aquesta situació. Actualment un cristià es planteja forçosament interrogants, compara les seves creences amb les dels altres o amb les dels qui les neguen totes, està sotmès a les modes intel·lectuals i a

condicionants ideològics ambientals…, ningú no és cristià de veritat per inèrcia. Quan arriba el moment de rebre un altre sagrament, el de la confirmació, es planteja amb tota claredat als adolescents el dilema de ser un cristià practicant o acudir a la cerimònia com si fos un tràmit que no tindrà continuïtat. Per a ser cristians avui cal ser revolucionaris, anar a contra corrent, en una paraula: ser conseqüents. Què poden fer els pares cristians quan pensen que és inútil o fins i tot contraproduent parlar als seus fills de la pràctica cristiana? Primer, el que va fer santa Mònica, resar molt, amb fe i amb serenitat. Segon: donar-los exemple i fer-los alguna observació, sempre amable, quan sigui oportú, convidant-los a contemplar la bellesa de la fe.


BAPTISME DEL SENYOR Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7) Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. «Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.» Salm responsorial [28,1-2.3ac-4.3b.9b-10 (R.: 11b)] Doneu al Senyor fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor, honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau. La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, ve el Senyor sobre les aigües torrencials. La veu del senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa. R. El Déu majestuós fa esclatar la tempesta i al seu palau tot canta: Glòria! El Senyor té el soli en les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre. R.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10:34-38) En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començat per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell”. Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11) Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

PARAULA ENDINS Jo us he batejat amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant De Natzaret de Galilea va venir Jesús fins al desert, al Jordà. Va sortir d’aquell poblet desconegut i, després de llargs i molts anys de vida familiar i vilatana en la normalitat de les coses ordinàries, potser a Canà, Maria, la mare i la deixebla perfecta, li va indicar que de fet la seva hora havia arribat. Al riu Jordà, al desert de Judea, va trobar Joan de Zacaries que predicava i batejava. La seva era una paraula i un baptisme de conversió; Joan anunciava que l’hora del Messies havia arribat. L’aigua de la purificació preparava tots els qui s’hi apropaven amb l’expectació de la imminència del compliment d’aquesta hora. Segurament que Jesús, amb Maria, tants dies i tantes nits, devien haver pregat junts perquè per fi arribés aquesta hora de la salvació. Amb aquest desig profund s’acosta al Baptista.

I ara, en sortir de l’aigua del baptisme de purificació, el Pare parla: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.» I tots miren Jesús. L’Esperit baixa cap a ell. Joan està sorprès; els seus deixebles mateixos, desorientats; els seus familiars, estranyats; els principals vinguts de Jerusalem, desconfiats per les noves; la multitud, expectant; la humanitat sencera, contenta. Nosaltres també hem mirat Jesús, amb fe. Aquesta fe ens la va donar el Messies, a l’inici de la nostra vida, pel baptisme amb l’Esperit Sant que ens va consagrar com a sacerdots, profetes i reis del nou poble de Déu que és l’Església. Deixem fer a aquest Esperit i ens il·luminarà el camí, fins a la fi. Josep Bofarull, prevere


TRES PREGUNTES A… Marisa Jiménez, directora del Centre Tarraconense El Seminari El proper dia 25 de gener, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, inaugurarà la remodelació de la primera fase del Centre Tarraconense El Seminari, ubicat a l’edifici del Seminari Pontifici de Tarragona. Actualment, l’edifici alberga la Residència Sacerdotal Sant Fructuós, el Seminari Menor, l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós i la Biblioteca del Seminari Pontifici, tots ells ubicats a les dependències d’algun dels dos claustres, el de Sant Pau i el del Sagrat Cor. Marisa Jiménez és la directora del Centre. —En primer lloc, què s’inaugura el dia 25? —Inaugurem la primera fase de remodelació del Seminari i podrem gaudir de la restauració de la capella de Sant Pau, el cobriment interior del claustre, les noves instal·lacions acadèmiques de l’Institut Sant Fructuós… També es continuarà donant el servei de biblioteca mentre durin les obres de remodelació de la segona fase, que permetrà obrir al públic la Biblioteca del Seminari, el qual alberga més de 100.000 volums. També disposarem d’una nova llibreria en un espai únic, com és el marc de la muralla romana. —Què representa el Centre Tarraconense El Seminari per a la pastoral diocesana? —En la inauguració de la primera fase del Centre serà molt significativa la participació del Consell

pontifici per a la promoció de la nova evangelització, perquè s’ha demanat que el projecte pastoral i cultural a què es volen destinar les instal·lacions i activitats, siguin incloses dins l’esmentat Consell. L’espai neix amb una clara vocació de servei i diàleg amb la cultura, obert a la societat, per a la promoció d’accions pastorals i acadèmiques. És la voluntat d’esdevenir pont en diàleg amb la societat en els aspectes formatius, pastorals i culturals. —Quin és l’equipament del Centre? —El Centre compta amb sales i espais polivalents equipats amb l’última tecnologia per a fer reunions, exposicions, congressos, conferències… perquè esdevingui referent cultural i pastoral. Les instal· lacions estan preparades amb els millors serveis per a acollir actes amb l’assistència d’un públic d’entre 15 a 300 persones. No es pot oblidar que durant el primer trimestre d’aquest any estarà llesta la remodelació de la sala de l’antic paranimf del Seminari.

MÉS ENLLÀ DE LA NOTÍCIA

Josep S.

FE I CIÈNCIA

L’actualitat, de nou, ens ha portat el binomi fe i ciència. Els científics es troben a la recerca del bosó de Higgs, l’element que va dotar de massa les partícules elementals de l’univers després de l’anomentat Big Bang. Ara es torna a parlar, doncs, de la «partícula de Déu». El Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN) considera que cada vegada s’està més a prop de confirmar —o no— l’existència d’aquell element. Sembla que, aquest any, es podria constatar aquella possibilitat. Des de l’òptica de la fe, com es contemplen aquestes investigacions científiques? L’Església considera totalment compatibles els avenços científics amb la fe. En aquest punt, convé recordar unes manifestacions del sant pare Benet XVI: «Al món el precedeix el sentit espiritual, és a dir, la idea del món. Aquesta és la materialització de la idea i del pensament primigeni que Déu tenia i que es converteix en un espai històric entre Déu i la seva criatura.» La «partícula de Déu»? Com s’ha dit, ciència i fe no són incompatibles. La ciència continua investigant i la fe es continua mantenint. Josep S.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge, 8: Baptisme del Senyor (F) [Is 42,1-4.6-7; Salm 28, 1a i 2.3ac-4.3b i 9b-10; Fets 10,34-38; Mt 3,13-17; o bé: Is 55,1-11; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6; 1Jo 5,1-9; Mc 1,7-11 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 9: [1S 1,1-8; Salm 115,12-13.14-17. 18-19; Mc 1,14-20]. Dimarts, 10: [1S 1,9-20; Salm 1S2,1.4-5.6-7.abcd; Mc 1,21b-28]. Dimecres, 11: [1S 3,1-10.19-20; Salm 39, 2 i 5.7-8a.8b-9.10; Mc 1,29-39]. Dijous, 12: [1S 4,111; Salm 43,10-11.14-15.24-25; Mc 1,40-45]. Divendres, 13: St. Hilari, bisbe i doctor de l’Església (ML) [1S 8,4-7.10-22a; Salm88, 16-17.18-19; Mc 2,1-12]. Dissabte, 14: Memòria de Santa Maria en dissabte [1S9,1-4.10b.17-19; 10,1a; Salm 20.2-3 4-5.6-7; Mc 2,13-17]. Diumenge, 15: Diumenge II de durant l’any [1S 3,1a.3b-10.19;Salm 39,2 i 4ab.7.8-9.10; 1C 6,13c-15a.17-20; Jo 1,35-42(LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.


Benedicció del columbari de l’església de Sant Joan Baptista de Reus

Nou orgue a l’església parroquial de la Pobla de Mafumet

El passat diumenge 18 de desembre va tenir lloc la benedicció del nou columbari situat a la cripta de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Reus. El columbari, lloc on es dipositen les restes de la incineració dels difunts, ofereix un espai per a unes mil urnes entre personals i familiars, aquesta última per a quatre persones. Les imatges que ornamenten el columbari són de Fra Angelico i mostren l’encarnació, mort i resurrecció del Senyor, expressant així les tres dimensions bàsiques de la vida del Crist i de tot creient. Mn. Pere Dalmau, rector de la Parròquia, ha explicat que ja hi ha feligresos interessats a dipositar les cendres d’algun familiar al columbari. «Els nínxols es venen per a un període de 25 anys, després dels quals es podrà accedir a renovar la compra», ha concretat. Aquest és el segon espai memorial a l’arxidiòcesi dins un temple parroquial.

L’església parroquial de Sant Joan Baptista de la Pobla de Mafumet va inaugurar diumenge passat, dia 11 de desembre, el nou orgue. El concert inaugural, davant d’una església plena de gom a gom, va anar a càrrec de l’organista i monjo de Montserrat Jordi Agustí Piqué i Collado. L’acte va comptar amb la presència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, de la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Sra. Joana Ortega, i del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Sr. Joaquim Nin. La benedicció de l’orgue es va fer el passat dia 13 de novembre. L’orgue, construït a Collbató per l’empresa Blancafort Orgueners de Montserrat, té 1.346 tubs –agrupats en 21 registres– i fa 6,3 m d’altura, 3,7 m d’amplada i 2,5 m de fondària. El procés de creació s’ha estès durant dotze mesos.

Toc de campanes per la pau El passat 31 de desembre, a les 12 del migdia, les campanes de la Catedral de Tarragona van repicar durant vint minuts a favor de la pau. És una crida que els campaners de Catalunya, el País Valencià, l’Aragó i Múrcia fan des de fa deu anys; un desig per a aquest nou any 2012 que acabem d’estrenar.

ES FA SABER 13 de gener • Sopar-col·loqui sobre el tema: «Globalització agroalimentària: problemes i oportunitats». A càrrec de Joan Tous Martí, doctor en enginyeria agrònoma. Al restaurant M.R. c/ Francolí, 59 de Torreforta, a les 20.30h. Organitza: Justícia i Pau de Tarragona. 14 de gener • Escola de litúrgia al Santuari de Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 17h. Tema: Celebracions dirigides per laics. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà.

NOMENAMENTS El Sr. Arquebisbe ha signat darrerament el següent nomenament: P. Jaume Avellí Bastons, s.j, vicari de la Parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta.

FELICITEM-LOS Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 13 de gener: Mn. Magí Mejías Sendra (2008). Mn. Jordi Sánchez Pellicer (2008) Ad multos annos!

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIA El Sant Pare Benet XVI encomana a l’Apostolat de l’Oració, per aquest mes de gener de 2012, les següents intencions per la pregària: Intenció General: Perquè les víctimes de desastres naturals rebin l’alleujament espiritual i material necessari per reconstruir les seves vides. Intenció Missionera: Perquè l’esforç dels cristians en favor de la pau sigui ocasió per donar testimoni del nom de Crist a totes les persones de bona voluntat.

Full dominical (08-01-12)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3226

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you