Issuu on Google+

21 d’agost de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XXI de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3206

HA ARRIBAT EL GRAN DIA DE LA JMJ

P

er fi ha arribat el dia esperat: la Jornada Mundial de la Joventut. Benet XVI es reunirà diumenge 21 a Madrid amb joves arribats d’arreu del món, com els que va trobar a Sydney el 2008, com els que el seu antecessor va trobar a Santiago de Compostela el 1989, pocs mesos abans de la històrica caiguda del Mur de Berlín. Des de la seva arribada a Madrid el dijous 18 fins al 21 hi haurà hagut molts actes, entre d’altres la vetlla de pregària del dissabte dia 20. El Papa espera en aquesta ocasió que caiguin altres murs, sobretot el mur interior que podem posar entre nosaltres mateixos i Jesucrist. Amb la seva presència i la seva paraula ve a dir-nos, cada vegada amb accent renovat, que només en Crist hi ha la felicitat veritable, que només Ell pot omplir les ànsies d’un cor jove. Que la joventut és una època de dubtes i de recerca és una cosa que tothom admet. El mateix Papa recorda que també ell va experimentar aquests dubtes quan se li va presentar la intenció de fer-se sacerdot. No ja els dubtes sobre el celibat i el lliurament personal, sinó sobre la seva futura capacitat per arribar a la gent en l’activitat pastoral. Amb la seva senzillesa característica, Benet XVI va respondre a una pregunta en aquest sentit en el llibre La sal de la terra, dient: «Com que jo era tímid i no gens pràctic —no estava dotat per a l’esport ni per a l’organització o el treball administratiu—, tenia la preocupació de si sabria arribar a les persones, si sabria comunicar-m’hi. Em preocupava la idea d’arribar a ser un bon capellà i dirigir la joventut catòlica.» Certament el jove Joseph Ratzinger era l’antítesi de Karol Wojtyla, que havia de ser el seu antecessor en el pontificat. El sacerdot polonès procedia de la literatura i el teatre i li encantaven els esports i les excursions amb la joventut. Però, com aquell, va lliurar la seva vida a Crist i ja com a sacerdot primer, després com a bisbe i cardenal, i per fi com a Papa, la seva veu ha estat escoltada amb atenció per milions de persones que reconeixen la profunditat

dels seus ensenyaments amarada d’una senzillesa extraordinària de plantejaments. A Sydney Benet XVI va dir als joves: «Estimats amics, la vida no està governada per l’atzar, no és casual. La vostra existència personal ha estat volguda per Déu… La vida no és una simple successió de fets i experiències, per útils que puguin ser. És una recerca d’allò que és veritable, bo i bonic.» La biografia del Papa és una recerca incessant de la veritat, la bondat i la bellesa. La seva autoritat en el món de la filosofia i de la teologia, la seva passió per la música, són manifestacions d’aquest interès que ha convertit en la raó de la seva vida. Precisament la seva experiència personal permet que sigui tanta la seva capacitat de divulgació. És, a més, un intel·lectual que arriba a la gent pel misteriós llenguatge de l’amor. Aquest diumenge, si Déu vol, seré a la convocatòria d’aquesta Jornada Mundial de la Joventut. Demano a la Mare de Déu que sigui profitosa per a tots, que molts cors joves se sentin remoguts per la presència del vicari de Crist a la terra, i per la seva paraula amable carregada d’ensenyaments profitosos.


DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY Lectura del llibre d’Isaïes (Is 22,19-23) El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.» Salm responsorial [137,1-2a.2bc-3.6.8bc (R.: 8bc)] Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterno davant del santuari. R. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor. Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava, m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima. R. El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,33-36) Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,13-20) En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

PARAULA ENDINS “FELIÇ TU, SIMÓ, FILL DE JONÀS!” En aquests temps moderns, on lamentablement predomina una visió relativista de la vida, que nega l’existència d’una veritat absoluta i la veritat és presa com una opinió particular, el cristianisme es presenta com una realitat antagònica per a l’home modern que considera el cristianisme com una realitat de vida intransigent o integrista. El centre de la vida cristiana està en la persona de Crist, que ha dit d’ell mateix: “... jo sóc el camí, la veritat, i la vida ...”; i això, per l’essència del seguiment de Crist, no és opinable. Ja en el llibre de l’Èxode, quan Moisès li pregunta a Déu quin és el seu nom, aquest li respon: “... els diràs: jo sóc el que sóc ...”. A l’evangeli d’aquest diumenge, Crist ens fa una pregunta a tots nosaltres —que és la mateixa que va fer als seus deixebles fa XXI segles i que avui és tan actual i fonamental per a la nostra vida— i ens la fa a través de l’Església: “... i vosaltres, qui dieu que sóc jo? “.

A l’evangeli d’aquest present diumenge, Crist es presenta com la revelació de Déu. És el que, en altres paraules, Jesús li diu a Felip: “... qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare ...”. Déu ha fet, per tant, del seu propi Fill un do per a nosaltres. La certesa fonamental de l’Església, el descobriment que il·lumina tot el Nou Testament, és que amb la vida, la mort i la resurrecció de Jesús ha realitzat Déu un gest suprem, i que ara ja tot home pot tenir accés a Ell. D’aquesta manera el Déu creador entra en el temps per fer-se proper a l’home —tant, que va prendre la nostra naturalesa humana!— i participar de la vida de l’home, en tot menys en el pecat. Amb la seva pregunta, Crist vol ajudar als seus apòstols, als seus oients, a comprendre que en Ell es compleixen totes les promeses fetes per Déu Pare a través dels profetes. Per això Crist és la revelació del Pare. J. Figueres, pvre.


TRES PREGUNTES A … Gmna. Jessica Garzón, de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell El próxim 8 d’octubre, a la Catedral de la Seu d’Urgell, tindrà lloc la beatificació d’Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Des de fa 130 anys, aquesta congregació està establerta a Valls, al Pius Hospital, on hi ha la comunitat formada per quatre germanes que, a més del servei pastoral, exerceixen la seva tasca com a professionals de la sanitat. La germana Jessica Garzón explica que la beatificació de la fundadora constitueix una gran satisfacció per a la Congregació. - Es a nosaltres a qui ens toca viura d’aprop aquest esdeveniment. Ho vivim com un do i gràcia de Déu que ens fa estar profundament agraïdes i ens compromet a estar atentes al pas de Déu per les nostres vides. - Què destacaria de la presència de les germanes de la Sagrada Família a Valls? - Al 1800, es va demanar la presència de religioses a l’hospital de Sant Roc, avui, Pius Hospital. Al 1881, les germanes de la Caritat de Valls s’uneixen a la nova congregació fundada per Anna Maria Janer que, al voltant de 1859, va visitar Valls. A més de l’assistència sanitària i pastoral al Pius

Hospital, també som presents a les residències Montserrat Cuadrada i Alt Camp. - Quin és el missatge que avui ofereix Anna Maria Janer? - Es el missatge de l’amor a Déu que es concreta en el servei efectiu al germà que pateix i passa necessitat. Nosaltres som les continuadores d’aquest carisma que compartim amb els laics que han captat l’essència de la missió janeriana. La nostra Congregació és activa perquè es renova constantment per respondre a les necessitats actuals de l’Església i del món amb fidelitat a la nostra identitat. Actualment, estem a onze països. Anna Maria Janer Anglarill va nèixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera. El passat 10 de desembre, Benet XVI va autoritzar la promulgació del decret de miracle que dóna pas a la beatificació. Aquest miracle es va produir a Barcelona el 9 de juny de 1951. Per intercessió d’Anna Maria Janer, Anna Padrós es va curar d’una poliartrosi degenerativa inflamatòria, una malaltia irreversible i incurable, segons els metges. Josep S.

MÉS ENLLÀ DE LA NOTÍCIA

Doble llenguatge

La societat, sovint, utilitza un doble llenguatge segons els seus interessos o criteris. Exemples? Dos. Si uns musulmans són inversors, es qualifiquen d’àrabs. Es el cas de les inversions a la Marina Tarraco del port de Tarragona o dels espònsors del Club de Futbol Barcelona. Però si els musulmans són inmigrants, com els que viuen als barris, aleshores se’ls denomina moros. D’altra banda, s’ha qualificat de boig l’autor de la massacre d’Oslo mentre que si aquell hagués estat un musulmà, sens dubte s’hauria qualificat de terrorista. Ens trobem en una societat que utilitza un doble llenguatge segons siguin les circumstàncies. No podem dir les coses pel seu nom, sense prejudicis? Josep S.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 21 d’agost: diumenge XXI de durant l’any. Jornada Mundial de la Joventut [Is 22,19-23; Sl 137; Rm 11,33-36; Mt 16,13-20 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 22: Santa Maria Verge i Reina, (MO) [1Tes 1,1-5.8 b-10; Sl 149; Mt 23,13-22 ( Is 9,1-6; Sl 112; Lc 1,26-38)]. Dimarts 23: Santa Rosa de Lima, verge (MLl) [1Tes 2,1-8; Sl 138; Mt 23,23-26]. Dimecres 24: Sant Bartomeu, apòstol i màrtir (F) [Ap 21,9 b-14; Sl 144; Jn 1,45-51]. Dijous 25: Sant Lluís IV, rei de França; Sant Josep de Calassanç, prevere, patró dels mestres (MLl) [1Tes 3,7-13; Sal 89; Mt 24,42-51]. Divendres 26: Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars, verge, patrona de l’ancianitat (MO) [1Tes 4,1-8; Sl 96; Mt 25,1-13]. Dissabte 27: Santa Mònica, mare de sant Agustí (MO) [1Tes 4,9-11; Sl 97; Mt 25,14-30]. Diumenge 28 d’agost: Diumenge XXII de durant l’any [Jer 20,7-9; Sl 62; Rm 12,1-2; Mt 16,21-27 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la I setmana


Reunió 199 de la CET Els dies 11, 12 i 13 de juliol de 2011 va tenir lloc la reunió n. 199 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a l’hotel La Creu, a Salardú (Vall d’Aran), del bisbat d’Urgell. La reunió va estar presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Els bisbes van tractar totes les qüestions referents a la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que avui té lloc a Madrid, presidida pel Sant Pare Benet XVI, així com els actes previs que van tenir lloc els dies anteriors a la JMJ a les deu diòcesis catalanes, quan van ser acollits més de 40.000 joves d’Europa i d’Amèrica, en camí cap a la Jornada. Els bisbes van tractar també de diverses qüestions relacionades amb l’àmbit de l’ensenyament i de l’educació catòlica, de la litúrgia, del patrimoni catequètic-cultural i de les vocacions al ministeri presbiteral i a la vida consagrada.

Visita de la Vicepresidenta de la Generalitat

La Sra. Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, va visitar el passat 15 de juliol a Mons. Jaume Pujol , arquebisbe metropolità de Tarragona i primat i president de la Conferència Episcopal Tarraconense. La visita, de caràcter protocolari, va servir per intercanviar punts de vista i per acordar sovintejar aquestes trobades. A l’encontre hi foren presents també el Sr. Xavier Puigdollers, director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’Arxidiòcesi de Tarragona, i Mn. Norbert Miracle, rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya.

Felicitem-los Aquesta setmana, el 27 d’agost celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral el P. Jordi Marimon Canela, c.m.f. (1963)

TRES PREGUNTES A… Oscar Torrente, president del MIJAC El Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) és l’organisme encarregat de l’atenció pastoral als més joves, als infants. A través d’aquest organisme, l’Església realitza la seva acció evangelitzadora entre els joves. El president del MIJAC, Oscar Torrente, en primer lloc, explica què és el Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica. - El MIJAC és un moviment d’Acció Catòlica adreçat als nens d’edats compreses entre els 6 i els 15 anys. L’acció pastoral está localitzada en el lleure perquè és l’àmbit habitual de la població infantil d’aquests anys. A través dels jocs o dels tallers es planteja una revisió de vida. El MIJAC és l’únic moviment d’Acció Catòlica dedicat a la infància amb l’objectiu de potenciar la presència i la veu del nen, oferint-li l’oportunitat d’actuar amb l’esperit de l’Evangeli. - Com funciona el MIJAC? - El MIJAC s’articula a través de grups en els que, durant els caps de setmana,es reflexiona sobre diversos aspectes que es plantegen, en part, pels mateixos infants. D’altra banda, durant tot l’any, també es fan campanyes d’actuació a les diòcesis catalanes, campanyes que, en realitat, són la base per a l’acció pastoral de cada grup. - Quina és l’actuació concreta sobre els infants? - En primer lloc, s’ajuda al nen a disfrutar de les seves aficions. Tot i això, especialment, se l’anima a desenvolupar un procés personal de vivència de la fe perquè aquest constitueix l’objectiu final de l’acció pastoral del MIJAC. El MIJAC és un moviment que va sorgir a Manresa l’any 1978, tot seguint el model de revisió de vida propi de l’Acció Catòlica, amb la finalitat primordial d’ocupar-se de l’evangelització dels infants. Es una porta oberta per a fer arribar el missatge evangèlic al món juvenil. Josep S.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.


Full dominical (21-08-11)