Page 1

14 d’agost de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XX de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3205

MARIA, ARCA DE L’ALIANÇA

E

l Poble d’Israel va construir una arca, que va anomenar de l’Aliança, en la qual es guardaven els Deu Manaments i el mannà durant la travessia pel desert i fins arribar a la Terra Promesa i ser introduïda a Jerusalem, la Ciutat Santa. L’arca representava la presència de Déu enmig del poble, de manera que rebia tot tipus de reverències i atencions. Un dels molts títols que donem a la Mare de Déu és, per això, Arca de l’Aliança, ja que en el Nou Testament és ella qui porta Déu en el seu si, un sagrari vivent que ens condueix a la presència del seu Fill. Podem imaginar l’escena: la jove Maria recorrent amb el seu embaràs les muntanyes de Judea per a visitar la seva cosina Elisabet i quedar-se un temps per a ajudar-la. És en aquesta ocasió, després de la salutació entre les dues dones, quan recita, com si fos un cant, el Magnificat, una oració original però feta amb retalls de textos de l’Antic Testament. «La meva ànima magnifica el Senyor», diu Maria. Al revés del que va succeir amb Adam i Eva, no té por que Déu sigui gran, no el veu «com un competidor», diu Benet XVI, el qual comenta que aquesta és la temptació dels últims segles i també d’ara. Davant seu s’ha de pensar que «l’home és gran, només si Déu és gran […]. No ens hem d’allunyar de Déu, sinó fer que Déu estigui present, que sigui gran en la nostra vida». En els debats del concili Vaticà II es va plantejar la por d’algun teòleg que la devoció a Maria distragués del nucli de la cristologia de la nostra fe. Aquest temor es va rebutjar aviat. Tenim experiència humana que la mare sempre condueix vers el fill i és el camí més ràpid per a trobar-lo. Per això les devocions populars marianes, les tres avemaries, el sant rosari, l’àngelus, el Regina Cæli, la salve, les romeries a les ermites i santuaris, l’escapulari… són garantia de la nostra recerca de Crist i de trobada amb ell. Personalment sóc feliç quan contemplo com es mantenen i encara revitalitzen alguns vells costums

que hem heretat d’antigues generacions. L’Església celebra, per exemple, des dels primers temps, algunes festes marianes, si bé n’ha afegit moltes a les primitives. La de l’Assumpció, que popularment anomenem de la Mare de Déu d’Agost, és entre nosaltres una convocatòria festiva en moltes localitats. I és motiu fins i tot de representacions plàstiques bellíssimes, com la que cada any es renova a la Selva del Camp, per citar una de les més conegudes de la nostra arxidiòcesi. Abans he esmentat que la Mare de Déu és Arca de l’Aliança, ja que conté Jesús. També és Porta del Cel. Ho és perquè va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial i des d’allí ens espera, sent Mare de misericòrdia i pregant Déu com a «advocada nostra», perquè també nosaltres un dia siguem dignes de «les promeses de Nostre Senyor Jesucrist».


DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY Lectura del llibre d’Isaïes (Is 56,1,6-7) Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.» Salm responsorial [66,2-3.5.6.8 (R.: 4)] Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu les nacions amb rectitud i guieu els pobles de la terra. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,13-15.29-32) Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d’haver estat ells exclosos n’ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s’incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l’han desobeït, Déu s’ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d’ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 15,21-28) En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.

PARAULA ENDINS “DONA, ÉS GRAN LA TEVA FE” Jesús surt del territori jueu i va al de Fenícia; allà passarà una cosa que replantejarà tota la relació de Déu i els homes. La protagonista aquesta vegada és una dona gentil: era fenícia (se’n diu “gentil” a la persona que no és de raça jueva). Per entendre amb profunditat aquest Evangeli només cal dir que els jueus de l’època creien que només ells, els de raça jueva, s’anaven a salvar. Pot ser que la nostra mentalitat d’avui no capti amb tota la seva amplitud la ruptura que va significar, en el seu moment, el comportament del Senyor en aquest tema. Jesús, un cop més, ve a trencar els esquemes imperants oferint la curació i la salvació a tothom, jueu o gentil, que accepti l’obra que Déu fa en la seva vida. La dona li diu: “Senyor, ajudeu-me!” Quina súplica més gran en reconèixer en Jesús el Déu que pot ajudar! En un primer moment el Senyor es fa el sord. Quantes vegades en la teva vida has demanat al Senyor gairebé cridant i et donava la impressió que

Déu es quedava callat...? Et fa mal a la teva vida el silenci de Déu? Com parla Déu? La dona insisteix. Una pagana ens dóna una magnífica lliçó de com apropar-nos a Déu. En el fer de la fenícia hi diverses coses: Amor: era pagana però estimava la seva filla. Quantes vegades pensem que els pagans d’avui no estimen ni volen els seus! Fe en Ell: es va confiar a Ell sense vergonyes ni pors. Una fe que adorava: va començar a seguir-lo, però va acabar de genolls davant d’Ell. Va començar fent-li una petició i va acabar fent una oració. Gran perseverança: una i altra vegada insistia la dona davant el Senyor i els seus i no va parar fins aconseguir el seu propòsit. Els seus crits es van transformar en agraït silenci. Acaba Jesús lloant la fe d’aquella dona que havia demostrat tantes altres bones qualitats: saviesa, humilitat, mansuetud, paciència ... però bé ho sap el Senyor que tot això era producte de la seva fe. Esteve S., pvre.


AIXÍ HO HAN DIT “La saviesa consisteix en saber quin és el pas següent; la virtut, en portar-ho a terme” (David Starr Jordan) No en sé res del senyor que ha dit això, però ho trobo molt encertat, i clarificador. La saviesa és molt important en la vida de les persones, i no em refereixo a la saviesa que donen els llibres o els títols universitaris. Hi ha qui pot tenir molts doctorats i no tenir gaire saviesa, i en canvi hi ha qui amb pocs estudis és un savi a tenir present. La saviesa ens permet conèixer quin és el pas que toca fer, allò que correspon a cada moment. I això és imprescindible per no cometre errors, però no ho és tot, ni molt menys. Pot resultar que sàpigues quin pas has de fer, però et falti el coratge de donar-lo, i per tant no assoleixis la fita proposada, i això és sinònim de fracàs. Si jo conec bé la ruta per aconseguir un cim, però no surto del campament base, no he fet el cim. I és que la saviesa és important, però no garanteix l’èxit. La virtut, que és el realment important en la vida de la persona, comporta portar a terme el pas que creiem assenyat, i això sovint costa. Ens sembla tenir prou amb la saviesa que podem lluir en certs ambients, però això, a la llarga, no garanteix res. I ens cal la virtut de portar a terme el pas en la direcció encertada. Ni que costi més, l’important és la virtut. Amb savis només, no avançarà el món. Li calen arreu els homes i dones que amb la virtut silenciosa, tan sovint menystinguda, tinguin l’encert de portar a terme dia a dia els passos que ens facin millors. Francisco Jiménez, pvre.

Felicitem-los Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació presbiteral els següents preveres: 15 d’agost: Mons. Miquel Barbarà Anglès (1963) i Mn. Emili Roure Boada (1980)

Tres preguntes a... Andreu Muñoz Arqueòleg i drector del Museu Bíblic Tarraconense, autor d’“Història de Tarragona”, espectacle ideat per a la clausura dels DIES D’ACOLLIDA JMJ, avui, 14 d’agost. En què consistirà l’espectacle? Aquest capvespre d’avui, 14 d’agost oferirem als joves el millor que podem oferir: la nostra història en forma d’espectacle. Aquesta història bimil· lenària s’explica a través d’un guió en català, castellà, anglès, francès, italià, txec i polonès, il·lustrat per imatges a través d’una pantalla gegant. L’audiovisual, acompanyat per una música emotiva, serà el fil conductor d’una sèrie de representacions que recrearan les diferents etapes històriques de la nostra terra i la nostra arxidiòcesi. D’aquesta manera viatjarem a través de la implantació de Roma sobre el territori, la predicació de Pau i el martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi, la nostra Església en el temps visigots, la restauració cristiana medieval, l’època de l’ humanisme i finalment els temps actuals. Quins grups de la ciutat hi participaran? Col·laboren amb nosaltres Thaleia (Grup de reconstrucció històrica), l’Associació Cultural Sant Fructuós, el cos de Bastoners, la Moixiganga de Tarragona i dues colles castelleres (Xiquets de Tarragona i Sant Pere i Sant Pau). Com va la preparació? Estem posant tot el nostre esforç per tal d’oferir un espectacle àgil, emotiu i amb una forta carrega pedagògica. Els joves que acollim han de tenir la oportunitat de conèixer la nostra història i el nostre patrimoni. La construcció del guió i la coordinació ha estat certament complicada. Per contra, els grups que participen són experimentats, molt atents i estan il·lusionats. Aquest fet facilita que, malgrat hagi estat impossible treballar amb assajos globals, tothom estigui preparat per afrontar el repte d’aquest capvespre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 14 d’agost: Diumenge XX de durant l’any [Is 56,1.6-7; Sl 66; Rm 11,13-15.29-32; Mt 15,2128 (LE/LH pròpies) Missa vespertina de la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu]. Dilluns 15: Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu [Ap 11,19a; 12,1-6a.10ab; Sl 44; 1Co 15,20-27; Lc 1,39-56 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 16: Sant Esteve I, rei d’Hongria (MLl). A l’Arxidiòcesi de Tarragona, Beat Joan de Santa Marta, prevere i màrtir (MLl) [Jt 6,11-24; Sl 84; Mt 19,23 -30]. Dimecres 17: [Jt 9,6-15; Sl 20; Mt 20,1-16]. Dijous 18: [Jt 11,29-39 a; Sal 39; Mt 22,1-14]. Divendres 19: Sant Joan Eudes, prevere (MLl). A Tarragona-ciutat, sant Magí, màrtir (MO) i a l’Arxidiòcesi (MLl) [Rut 1,1.3-6.14 b-16.22; Sl 145; Mt 22,34-40]. Dissabte 20: Sant Bernat, abat i doctor de l’Església (MO) [Rut 2,1-3.8-11.4,13-17; Sl 127; Mt 23,1-12]. Diumenge 21 d’agost: diumenge XXI de durant l’any. Jornada Mundial de la Joventut [Is 22,19-23; Sl 137; Rm 11,33-36; Mt 16,13-20 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la IV setmana


Dies d’acollida de la JMJ

FESTES DE SANT MAGÍ 2011

Diumenge, 14 d’agost. Dia de l’arxidiòcesi Avui, diumenge, els 6.000 joves acollits a Tarragona amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut participaran a les següents activitats:

ACTIVITATS RELIGIOSES Dijous, dia 18 • A les 18.30 h, arribada a Tarragona de l’aigua provinent de les fonts del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya.

10h Comença l’activitat del matí Catequesi sobre Jesús de Natzaret, a càrrec de Mn. Armand Puig Música i evangelització – Grup CTF Música i evangelització – Grup Sal 150 Espectacle Arrelats sobre la santedat – Amfiteatre de Tarragona Itineraris per la part Alta – Espai d’interioritat, Setmana Santa de Tarragona, Ruta dels Primers Cristians, Capella de Sant Magí i Museu Bíblic... Dinar i temps lliure per la ciutat Tarda a la Tarraco Arena Plaça (TAP) 19h Rés del Rosari 20h Eucaristia d’enviament presidida pel Sr. Arquebisbe. 21.30h Espectacle sobre la història de la Tarragona cristiana amb la participació de grups populars de la ciutat. Dilluns, 15 d’agost. Dia de Maria Pregària o Eucaristia a la parròquia Sortida esglaonada dels grups acollits cap a la JMJ de Madrid.

TAC 12 amb els Dies d’acollida de la JMJ El proper 15 d’agost l’emissora de televisió TAC 12 (al canal 54 de la TDT) oferirà en retransmissió diferida l’acte de clausura dels Dies d’acollida als 7.000 joves que, de camí cap a la trobada amb el Sant Pare amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011. La retransmissió abastarà la solemne eucaristia i l’espectacle que tindran lloc el capvespre abans en el marc de la Tarraco Arena Plaça (l’antiga plaça de braus de Tarragona). TAC 12 oferirà dos passis de l’esdeveniment: el primer a les 14 h i el segon a les 20 h.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

• A les 19 h i a la plaça de la Font (davant l’edifici de l’Ajuntament), benedicció de l’aigua de Sant Magí de la Brufaganya. Tot seguit la comitiva popular anirà fins a l’ermita del Portal del Carro. Divendres, dia 19 FESTIVITAT DE SANT MAGÍ • A les 5h del matí i a l’ermita del Portal del Carro, Santa Missa. • A cada hora (6, 7, 8, 9 i 10), celebració de l’Eucaristia. • A les 11 del matí, solemne ofici concelebrat, presidit per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’Arxidiòcesi de Tarragona. A les 19.30 h, sortida de la solemne processó des de l’ermita del Portal del Carro. Farà el recorregut de costum. Serà presidida per Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general. Hi participaràn diversos elements el seguici popular de Tarragona i el grup “Ministrers de la ciutat de Tarragona”. Des del dia 20 al dia 24 d’agost, a les 19 h, celebració de l’Eucarística. ACTIVITATS CULTURALS Dimecres, 17 d’agost • En acabar la novena (20 hs) i a l’ermita del Portal del Carro, Concert de música tradicional, a càrrec dels Ministrers de Tarragona. Divendres, 19 d’agost Diada de Sant Magí • En acabar l’ofici solemne, actuació i ofrena del llorejat cor L’Àncora.

Full dominical (14-08-11)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (n.3205)