Page 1

7 d’agost de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XIX de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3204

TARRAGONA, TERRA D’ACOLLIDA

D’

aquí a molt pocs dies gaudirem de la invasió pacífica de milers de joves que es prepararan per a assistir a Madrid a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que culminarà amb la presència de Benet XVI del 18 al 21 d’aquest mes d’agost. L’arxidiòcesi de Tarragona es convertirà en terra d’acollida. Uns 7.000 joves, procedents de llocs llunyans, trobaran allotjament entre nosaltres a Tarragona, Reus, el Vendrell, Torredembarra, Cambrils, Vila-seca, Montblanc, Valls, el Monestir de Santa Maria de Poblet i altres llocs. Dormiran en escoles, pavellons municipals i cases de famílies de les nostres parròquies, en una mobilització de més de 300 voluntaris que pretén fer l’estada al més agradable possible per als joves pelegrins. Les parròquies acollidores donaran la millor acollida i caliu. Han preparat un programa d’activitats per als joves per tal que fer-los descobrir la vivència comunitària de la fe parroquial. Compartiran moments de pregària, visitaran malalts, descobriran la tasca de Càritas, el voluntariat dels joves monitors d’esplais, i els acompanyaran per les nostres ciutats i viles per tal de fer-los conèixer la nostra cultura, monestirs, arquitectura i folklore. El dia 14 d’agost, dia de l’arxidiòcesi, els joves seran tots a Tarragona. Participaran en activitats on les nostres arrels cristianes s’entrellacen amb els llocs més emblemàtics de Tarragona, l’amfiteatre, on gaudiran de l’espectacle Edificats i arrelats, la Catedral i la Part Alta de la ciutat, escenaris del cristianisme primitiu, el Camp de Mart serà escenari de música i evangelització, al Moll de Costa de Tarragona està prevista una catequesi sobre Jesús de Natzaret. Finalment, al capvespre, a la Tarraco Arena Plaça, l’eucaristia i gaudirem de l’espectacle amb la història de la Tarragona cristiana integrant tots els elements folklòrics de la ciutat. M’emociona pensar en aquesta eucaristia del dia 14, vigília de la sortida d’aquests milers de joves cap a Madrid. Des de fa molt de temps a l’arxidiòcesi preparem aquest esdeveniment, amb el suport i dinamització de la Delegació diocesana de pastoral de joventut, però amb la implicació de par-

ròquies, comunitats religioses, institucions civils… Personalment prego i demano oracions perquè l’estada d’aquests joves entre nosaltres sigui ocasió de visualitzar la fe que ens uneix oferint la nostra tradició i també deixant-nos edificar per aquests joves que vindran a casa nostra. Són uns joves que esdevenen també testimonis per a nosaltres, uns joves que fan una opció de trobar-se, de celebrar, de buscar, de pelegrinar, no són uns turistes. Depèn també de nosaltres que amb la nostra acollida i pregària els ajudem a aprofundir la seva trobada personal amb Crist. Som molts els qui hem expressat l’esperança que aquesta Jornada esdevingui un motiu renovador de la nostra joventut a l’Església. El Sant Pare té molta esperança en aquesta Jornada. Des de fa mesos parla d’aquesta cita en moltes ocasions, porta d’una manera especial aquesta trobada al cor tenint ben present el beat Joan Pau II, que va iniciar les Jornades. Esdevinguem quelcom més que lloc de pas, esdevinguem testimonis de terra d’acollida ! Probablement amb molts joves tindrem dificultats d’entesa per qüestions de l’idioma, però tots reconeixeran el llenguatge universal de la caritat. Que aquesta acollida fraternal sigui ocasió de goig per a tots.


DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,9a.11-13a) En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova. Salm responsorial [84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)] Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país. R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació. La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel. R. El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 9,1-5) Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,22-33) Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

PARAULA ENDINS “LA «POCA FE»” És de nit. La barca de Pere perilla pel fort onatge i un vent que li és contrari. La por s’apodera de tots els que van en ella. El Senyor apareix caminant sobre el mar encrespat i creuen que es tracta d’una il·lusió. Pere, que ha demanat a Jesús anar fins Ell, s’enfonsa en veure la força del vent i l’agitació de la mar i crida demanant ajuda. Jesús li retreu la seva falta de fe. En pujar el Senyor a la barca vé la calma i ells, adorant-lo, confessen la seva divinitat. Al llarg de la seva dilatada història, l’Església ha viscut etapes en què els vents no li eren favorables. També nosaltres, que som els seus fills, passem per nits fosques i per moments en què viure com Déu vol és costós, bé per la força del vent de les pròpies passions, bé per l’onatge d’una opinió pública contrària que ens atemoreix i frena la nostra adhesió a la doctrina del Senyor. En els nostres dies, els enemics de l’Església o els que no la coneixen bé, no es preocupen d’ocultar les seves intencions: s’intenta construir una societat sense Déu. Per a això no s’estalvien esforços, i així ens veiem

sotmesos a un bombardeig audiovisual que fa que siguin els ulls i no la raó il·luminada per la fe, els que certifiquin el que és o no és veritat. La prova gràfica es presenta com a irrefutable per a molts, quan és un material manipulable i del qual n’hauríem de desconfiar o, almenys, no acceptar sense contrastar-ho. Marejats, com els deixebles en la barca, per tanta informació interessada, l’Església i la seva doctrina apareixen als ulls de molts en aquestes imatges com una cosa fantasmal, un espectre inquietant. Pere va caminar confiat sobre un mar furiós mentre va fer cas a Jesús, però va perdre peu i es va espantar quan va mirar la força de les onades i el vent. També nosaltres ens enfonsem quan deixem de confiar en Déu i ens fixem en les dificultats de l’ambient. Però Jesús no ens abandona si el cridem. Pere, en veure que s’enfonsava, va acudir al Mestre demanant ajuda, ajuda que no es va fer esperar: “De seguida Jesús va estendre la mà, el va agafar i li va dir: Quina poca fe! Per què has dubtat? “ Esteve S., pvre.


A la memòria del Dr Manuel Borràs Ferré, bisbe auxiliar de Tarragona Fa uns dies vaig anar a visitar el memorial que, prop de Lilla, recorda el lloc on el 12 d’agost de 1936, fa ara setanta-cinc anys, va ser martiritzat el bisbe auxiliar de Tarragona Manuel Borràs Ferré. Mentre resava un parenostre la figura del Dr Borràs es va fondre en la meva ment amb la d’un altre màrtir: sant Fructuós, també bisbe. Manuel Borràs Ferré va néixer a la Canonja (Tarragona) el 9 de setembre de 1880, de família camperola. Als vint anys va rebre el presbiterat. El 1914, al prendre possessió de la diòcesi de Solsona el Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, nomenaria al Dr Borràs secretari de cambra i govern i, poc temps després, vicari general, iniciant una col·laboració i una amistat que només la mort interrompria. El 2 de juliol de 1934, el mateix Vidal i Barraquer –ja cardenal-arquebisbe de Tarragona– li va conferir la consagració episcopal, assignant-li la Santa Seu la diòcesi titular de Bísica. A Tarragona va endegar l’Adoració Nocturna i cal afegir que l’obra d’Exercicis Parroquials i l’Acció Catòlica van tenir en ell un gran valedor. El “bisbe Borràs”, com s’el coneixia popularment, era una persona de tarannà franc i sincer, amb un natural conciliador i respectuós. Els qui el van tractar el qualifiquen com un home amable i atent a les necessitats de tots, fossin o no creients, i ens han deixat una imatge de pastor molt pietós i treballador, que escampava per tot arreu bonhomia i espiritualitat. També era home de fe i és que la fe és el coneixement del significat de la vida humana. La fe és la força de la vida. Si l’home viu és perquè creu en alguna cosa i el Dr Borràs era un enamorat de Jesucrist, el Camí, la Veritat i la Vida.

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil i, en les seves darreres setmanes en aquest món, el Dr. Borràs va haver de passar per l’amarg tràngol de veure l’inici d’una contesa entre germans, així com també els primers compassos d’una sagnant persecució religiosa i la destrucció de bona part del patrimoni artístic de la nostra Arxidiòcesi. El 12 d’agost de 1936, estant pres a Montblanc i sota el pretext d’haver de declarar davant un tribunal de Tarragona, el van fer pujar a un camió, que es va aturar poc abans del Coll de Lilla. Allí van fer baixar el bisbe i un parell de descàrregues de fusell el van malferir. Aleshores, els seus executors recolliren un munt de llenya seca i posaren a sobre al Dr Borràs –encara viu–, a bocaterrosa, i li calaren foc. Allà va acabar els seus dies com un nou sant Fructuós, com un nou Crist, perdonant els seus botxins. Que el seu amor i la seva fe ens il·luminin. Manuel Borràs Ferré, bisbe, pregueu per nosaltres! † Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Felicitem-los El 12 d’agost celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral Mn. Jordi Barenys Capellades, op. dioc. (1956)

Preguem amb l’Església El Sant Pare Benet XVI ha encomanat a l’Apostolat de l’Oració aquest mes d’agost les següents intencions per a la pregària: General: Perquè la Jornada Mundial de la Joventut que es desenvoluparà a Madrid encoratgi a tots els joves del món a arrelar i fundar les seves vides en Crist. Missionera: Perquè els cristians d’Occident, dòcils a l’acció de l’Esperit Sant, retrobin la frescor i l’entusiasme de la seva fe. APOR

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 7 d’agost: diumenge XIX de durant l’any [1 Re 19,9-11-13a; Sl 84; Rm 9,1-5; Mt 14,22-33 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 8: Sant Domènec de Guzmán, prevere (MO) [Dt 10,12-22; Sl 147; Mt 17,22-27]. Dimarts 9: Santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein), verge i màrtir, patrona d’Europa (F) [Si 51,18; Sl 30; Mt 10,28-33 (LE/LH pròpies)]. Dimecres 10: Sant Llorenç, diaca i màrtir (F) [2 Cor 9,6-10; Sl 111; Jn 12,24-26]. Dijous 11: Santa Clara d’Assís, verge (MO) [Jos 3,7-10a.11.13-17; Sl 113; Mt 18,2119,1]. Divendres 12: Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa (MLl) [Jos 24,1-13; Sl 135; Mt19 ,3-12]. Dissabte 13: Sant Poncià, papa, i sant Hipòlit, prevere, màrtirs (MLl). A l’Arxidiòcesi de Tarragona, Beat Tomàs Capdevila i companys, màrtirs (MLl) [Jos 24,14-29; Sl 15; Mt 19,13-15]. Diumenge 14 d’agost: Diumenge XX de durant l’any. [Is 56,1.6-7; Sl 66; Rm 11,13-15.29-32; Mt 15,21-28 (LE/LH pròpies) Missa vespertina de la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana


Dies d’acollida JMJ. L’apunt… «La fe cristiana no és només creure en la veritat, sinó sobretot una relació personal amb Jesucrist. La trobada amb el Fill de Déu dóna un dinamisme nou a tota l’existència. Quan comencem a tenir una relació personal amb ell, Crist ens revela la nostra identitat i, amb la seva amistat, la vida creix i es realitza en plenitud». (Del missatge del Sant Pare per a la JMJ) ELS JOVES QUE ENS VISITEN L’arxidiòcesi de Tarragona ha acollit 6.000 joves procedents de França, Itàlia, Bèlgica, Canadà, Equador, Eslovàquia, la República Txeca i Polònia. ELS VOLUNTARIS Persones de totes les edats i de diferents punts geogràfics de les nostres comarques que dedicaran uns dies d’agost a ser voluntaris o voluntàries a Tarragona o a les zones del bisbat que acolliran joves durant els dies previs a la Jornada Mundial de la Joventut, de l’11 al 15 d’agost de 2011. Pot considerar-se essencial la seva tasca, ja que són ells els qui ajudaran a fer possible l’èxit de l’acollida donant un cop de mà sense cap ànim de lucre. Són uns 300 voluntaris inscrits de les parròquies i escoles de la nostra arxidiòcesi que donaran un cop de mà a la parroquia, a Barcelona i durant el dia de la diòcesi, diumenge 14 d’agost. LES FAMÍLIES ACOLLIDORES Un dels eixos fonamentals de l’acollida dels joves és la possibilitat de compartir aquests dies amb una família de la nostra diòcesi. Famílies de Tarragona, Reus, Torredembarra, Cambrils, Valls, Vila-seca, El Vendrell i Montblanc s’han ofert a acollir joves a casa seva. Famílies que compartiran amb ells la vida de cada dia i estones de pregària a les seves parròquies. Pels joves serà molt important poder participar de la seva vida i sobretot gaudir de la seva disponibilitat. La família, que actua com a Església domèstica i és el lloc de la Comunió eclesial, no acollirà

un jove de fora, acollirà un germà cristià. Així serà amb les famílies d’acollida. LA PARRÒQUIA La parròquia és l’Església enmig de les cases, i per aquest motiu és el lloc d’acollida del germà que necessita escoltar la Paraula i alimentar-se del Senyor. Les parròquies seran el lloc real d’acollida. Serà el lloc de referència on els joves viuran la fe en la pregària, en l’intercanvi d’experiències, en la presentació de grups parroquials o diocesans i, sobretot, en la celebració de l’Eucaristia. La parròquia serà casa seva durant els dies que visquin entre nosaltres. 14 D’AGOST, DIA DE L’ARXIDIÒCESI Diumenge 14 d’agost serà el dia central dels Dies d’Acollida JMJ a casa nostra. Els 6.000 joves s’aplegaran a Tarragona ciutat per viure tota la jornada. Durant el matí els joves passaran per moments diferents com una catequesi, espais de música i evangelització o itineraris culturals i espirituals, entre d’altres. L’activitat de la tarda es concentrarà a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona (l’antiga Plaça de Toros). L’eucaristia d’enviament, presidida pel Sr. Arquebisbe tindrà lloc a les 20h i s’hi aplegaran els 6.000 joves acollits més els voluntaris i famílies de les parròquies que s’hi acreditin. L’eucaristia anirà precedida pel res del rosari i, un cop finalitzada, a les 21’30h, començarà un espectacle que narrarà la història de la Tarragona cristiana amb la participació de grups com Thaleia, l’Associació Cultural Sant Fructuós, la Moixiganga, els Bastoners, les colles castelleres, etc.

TAC 12 amb els Dies d’acollida de la JMJ El proper 15 d’agost l’emissora de televisió TAC 12 (al canal 54 de la TDT) oferirà en retransmissió diferida l’acte de clausura dels Dies d’acollida als 7.000 joves que, de camí cap a la trobada amb el Sant Pare amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011. La retransmissió abastarà la solemne eucaristia i l’espectacle que tindran lloc el capvespre abans en el marc de la Tarraco Arena Plaça (l’antiga plaça de braus de Tarragona). TAC 12 oferirà dos passis de l’esdeveniment: el primer a les 14 h i el segon a les 20 h.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

Full dominical (07-08-11)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (n.3204)

Advertisement