Page 1

31 de juliol de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XVIII de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3203

PER DAMUNT DE LES FRONTERES

D

éu va crear el món, però no les nacions. Aquesta és una primera consideració que pot il·luminar el tractament que avui vull fer de la immigració, un fenomen que sembla actual pel que es debat, però que és de tots els temps. Des d’antic va haver-hi fronteres i sempre les persones han buscat el seu tipus de vida en el lloc que els sembla convenient, per cobrir les seves necessitats materials o per la seva seguretat física. Jesús de Natzaret va ser immigrant quan els seus pares el van treure de Palestina i, travessant el Nègueb i el desert del Sinaí, el van portar a Egipte per alliberar-lo de la condemna a mort dictada per Herodes. La Sagrada Família va ser, en llenguatge d’avui, una família de refugiats polítics. És interessant pensar en aquestes escenes de la vida de Jesús de les quals, certament, tenim poques notícies. Només sabem que hi van estar un temps, fins que les circumstàncies polítiques van canviar a Jerusalem. Podem intuir l’emoció amb què la Mare de Déu i sant Josep devien trepitjar aquella terra llegendària de la qual Moisès va treure el poble escollit. Avui, com ahir, els desplaçaments són habituals en el món, també a Europa, que rep cada any milions de persones del Tercer Món, arribades la majoria a la recerca de treball i a millors condicions de vida. A Catalunya, si la població ja passa dels set milions i mig d’habitants, és gràcies als immigrants arribats majoritàriament del Magrib, de l’Europa de l’Est i d’Amèrica Llatina. No només desenvolupen treballs agrícoles o com a operaris en fàbriques, sinó que molts, sobretot dones, fan servei domèstic a les cases, acompanyant nens i ancians o ajudant els pares en les tasques de la llar. S’integren en els nostres pobles i ciutats i aporten valors d’humanitat que contribueixen a una millor comprensió entre tots. En molts casos la seva cultura és molt diferent, i també la seva religió. Es tracta, doncs, per part dels catòlics, de respectar les seves creences i, al mateix

temps, de mostrar, amb l’exemple de coherència de la nostra vida, la fe que professem, sabent que no són les paraules, sinó la caritat, el que convenç. A vegades són els immigrants, els que porten amb ells la fe catòlica que escampen pel món. És el cas de Suècia. En els anys cinquanta del segle passat hi havia uns 19.000 catòlics. Aviat van arribarhi refugiats hongaresos de la revolució de 1956; després, refugiats xilens de Pinochet; per fi, refugiats polonesos lligats a Solidarnosc. El resultat és que els catòlics són ara 200.000 i la xifra continua creixent. Siguin quins siguin la religió o els hàbits culturals seus, els immigrants han de ser acollits com germans. Gaudiran entre nosaltres de drets i estaran sotmesos a uns deures, com tothom, però sobretot han de rebre la comprensió i ajuda dels qui tenim la sort de no haver d’abandonar la nostra casa a la recerca de formes de subsistència.


DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,1-3) Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. »Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.» Salm responsorial [144,8-9.15-16.17-18 (R.: 15)] El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat. Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà, sacieu de bon grat tots els vivents. R. Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d’amor. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39) Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist,

que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21) En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteume’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

PARAULA ENDINS “ESCOLTEU-LO!” La primera lectura és tota una profecia que es concreta en aquesta litúrgia a través de l’evangeli, ja que viure del pa del cel és poder viure l’amor de Déu; i la participació d’aquest banquet, que és una expressió d’amor de Déu, que se’ns ofereix i ens crida, a tots en el Fill, a participar de franc d’aquest banquet; per poder asseure’s a taula només hi ha una petita condició, que indica Mateu en el moment en què Crist rep el baptisme de Joan el Baptista: “... aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo!...”. A l’evangeli es presenta de manera molt significativa la multiplicació dels pans i els peixos. El Baptista ha estat decapitat, Jesús també corre perill i es retira a un lloc tranquil i apartat, però la multitud del poble el segueix, i Jesús, novament, sent llàstima per ells, ensenya i guareix tots els malalts. Es fa tard i els deixebles li aconsellen que acomiadi tota la gentada perquè així puguin anar a comprar de men-

jar. Jesús els respon: “... Doneu-los vosaltres de menjar ...”. I com ells responen que no són capaços de fer-ho, Jesús ha de realitzar un altre prodigi. Les revelacions de Déu en Crist s’insereixen d’aquesta manera en les necessitats de la humanitat. Per això, cada diumenge que celebrem l’Eucaristia es fa present aquest miracle provident de l’amor de Déu,on se’ns ofereix el mateix Crist, fent novament present el memorial del seu amor que es lliura a través de la seva Paraula ia través del seu Cos i Sang per mitjà del sagrament. Sant Pau dirà: “... Ai de mi, si no anunciés l’evangeli ... “. Així, per tant, el cristià és un altre Crist, que no ha vingut al món a viure per a si mateix sinó per ser un do, un instrument per a la humanitat tal com Crist ho és per a nosaltres; llavors podem comprendre el que Mateu diu en el capítol 5: “... vosaltres sou la llum del món i la sal de la terra ...”. Esteve S., pvre.


Hem llegit Consells del Papa per a les vacances “Cal que reservem ampli espai a la lectura de la Paraula de Déu, en particular a l’Evangeli. No deixeu de ficar-lo a les vostres maletes per aquestes vacances”, ha dit el Papa. En el passatge evangèlic en què Jesús diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats”, Benet XVI veu una invitació “a confiar en Ell”, un missatge de “descans i serenitat” per a les vacances. El Sant Pare també ha dit que resarà perquè les vacances siguin un moment de “regeneració per al cos i l’esperit, i una oportunitat per descansar en el Senyor”. Uns bons consells a tenir en compte. Daniel Boloix

PESSICS HUMOR I SAVIESA ORIENTALS

Pregar amb els llavis Un rabí va trobar un home que estava resant a la sinagoga. Dels seus llavis només sortien paraules com: carat!, vatua!, bufa!… – Què són aquestes paraulotes en un lloc sagrat? Quina és aquesta manera de resar? –li va dir en to de reny. – No sé cap oració –va contestar-li l’home. Llavors, el rabí, pensant que feia una bona obra, va intentar d’ensenyar-li la xema, les xemone esre, els salms, etc. Des d’aquell dia el pobre home va deixar de resar: tenia por d’ofendre Déu amb les seves paraules gruixudes, però no recordava ni entenia les que li havia ensenyat el rabí. Una nit un àngel es va aparèixer al rabí i li va dir: – Aquell home pregava amb el cor i tu li has ensenyat a resar amb els llavis. • La rectitud del cor val més que recitar 150 oracions. • “No enceneu foc fals davant del Déu vertader” (proverbi xinès). • “No forma part de la religió imposar la religió” (Tertul·lià). • “Ni tan sols els capellans, els bisbes i el teòlegs han estat capaços de treure la religió del cor dels homes” (arquebisbe Makarios). • Una rigorosa bona fe és millor que una fe sense rigor. • “A molts creients només els manca la fe vertadera” (proverbi alemany). • “De vegades, darrere de paraules d’or hi ha actituds de plom” (proverbi holandès). • Amb paraules no s’augmenta el pes de la mercaderia. Joan Aragonès, pvre.

Talaia Un proverbi diu: «¿Quin sentit té correr si ho fem per la carretera equivocada?». Anem massa atabalats sense temps per a res ni tan sols per a pensar en la nostra vida i en el nostre futur transcendent: Aturemnos. ¿És aquesta la “nostra carretera”? ¿És això el que volem fer? ¿És la que ens porta allà on volem? Deures per avui: Dedicar uns instants a pensar si la carretera per on circulem és la correcta. No totes porten a la Vida eterna! Carles Sànchez

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 31 juliol: diumenge XVIII de durant l’any [Is 55,1 -3; Sl 144; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21 (LE/ LH pròpies)]. Dilluns 1 agost: Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Núm 11,4 b-15; Sl 80; Mt 14,13-21]. Dimarts 2: Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe, i sant Pere Julià Eymard, prevere (ML) [Núm 12,1-13; Sal 50; Mt 14,22-36]. Dimecres 3: [Núm 13,1-2.25-14,1.26-30.34-35; Sal 105; Mt 15,21-28]. Dijous 4: Sant Joan Maria Vianney, prevere i rector d’Ars, patró dels sacerdots de tot el món (MO) [Núm 20,1-13; Sl 94; Mt 16,13-23]. Divendres 5: Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major, a Roma (ML) [Dt 4,32-40; Sl 76; Mt 16,24-28]. Dissabte 6: Transfiguració del Senyor (F) [Dn 7,9-10.13-14; Sl 96; 2Pe 1,16-19; Mt 17,1-9 (LE/LH pròpies)]. Diumenge 7 agost: diumenge XIX de durant l’any [1 Re 19,9a 1113a; Sal 84; Rom 9,1-5 / Mt 14,22-33 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana


Nomenaments El Sr. Arquebisbe ha signat, darrerament, els següents nomenaments: —P. Emilio Delgado García, c.m., rector de la Parròquia de la Immaculada de Reus. —Sra. Rosa M. Sánchez Cornadó, laica amb missió pastoral a les parròquies de Sant Martí de Sant Martí de Maldà, Sant Salvador de Rocafort de Vallbona, Sant Jaume deNalec, Santa Maria de Maldà, Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, Sant Miquel Arcàngel dels Omellons i Sant Jaume Apostol de Belianes, i a la Comunitat del Nom de Mariadel Vilet, amb facultat per a exercir-la, segons les necessitats, a d’altres parròquies de l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues, per a un termini de 5 anys. —Sra. M. Rosa Roca Gibert, laica amb missió pastoral a la Parròquia de Santa M. Magdalena de Bonastre, amb facultat per a exercir-la, segons les necessitats, a d’altres parròquies o tasques de l’arxiprestat del Baix Penedès, per a un termini de 5 anys. —Sr. Miguel Ángel Menor Pérez, delegat del Sr. Arquebisbe en l’exercici de la presidència de la Fundació Llar Santa Anna del Vendrell, per a un termini d’1 any.

XXXI Cicle “Els orgues de Catalunya” 30 de juliol • A l’església parroquial de Santa Maria de Vallmoll, a les 22 h. concert a càrrec de l’organista Jordi Vergés, amb obres de Buxtehude, Ernst, J.S. Bauch i Mendelssohn. 4 d’agost • A l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra i a les 22 h, Eudald Dantí oferirà un corcert d’orgue amb obres de Corelli, Böhm i C.Ph.E. Bach. 6 d’agost • Carme Godall, amb l’orgue de l’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar, a les 22 h, interpretarà peces de Fernández Palero, Frescobaldi, Storace, Zipoli, Cabanilles, i Martín y Coll. • L’església romànica de Sant Ramon del Pla de Santa Maria acollirà, a les 22 h, el concert d’orgue que interpretarà Jordi Figueras amb obres de J.S. Bach, Stanleym Casanoves, Gherardeschi, Frank, Lemmens, Guilmant i Widor.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

Convivències d´estiu Del 3 al 8 d´agost, al Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, tindran lloc unes convivències d’estiu, organitzades pel Seminari Laïcal Diocesà. Més informació al telèfon 977860097 o a l’adreça electrònica seminari.laical.serra@arquebisbattarragona.cat

Felicitem-los El proper dia 4 d’agost Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral (1973).


Full dominical (31-07-11)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (n.3203)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you