Page 1

12 de juny de 2011

Arquebisbat de Tarragona

PENTECOSTA

Any LXII - IV Època - Número 3196

COM ALS PRIMERS CRISTIANS

A

quest diumenge celebrem la festa de Pentecosta. Sóc conscient que parlar avui de l’Esperit Sant requereix posar en exercici la fe, no una fe basada en el fetitxisme, sinó en la paraula de Crist, que va dir als seus Apòstols que no s’absentessin de Jerusalem, sinó que romanguessin allí a l’espera de l’Esperit Sant. Els onze apòstols així ho van fer, i, al costat de la Mare de Déu, van romandre en pregària al Cenacle, escenari del comiat de Jesús, quan van ser envaïts per la presència de l’Esperit Sant. La fe es fonamenta en creure el que Crist va dir. Però no és una certesa que s’imposi. Jean Guitton expressa la llibertat d’adherir-s’hi dient que tenim «prou llum per creure i suficient ombra per dubtar», però adverteix que, en el pitjor dels casos, com va dir Bossuet, «la fe comporta foscor, però l’ateisme comporta l’absurd». Els Apòstols també van passar per aquest clarobscur de la fe. En la seva conservació Maria va jugar sense dubte un paper de mare. Sabem pels evangelis que, després de rebre l’Esperit Sant, els deixebles, abans temorosos, es van llançar amb goig a predicar, i que d’allí va néixer la primera expansió de l’Església. Potser ara molts se senten també dubitatius, o desesperançats, manejant les estadístiques de joves que es troben allunyats de l’Església, i pensant que els catòlics practicants estan en minoria a Catalunya. ¡També estaven en minoria els primers cristians en la societat de la seva època! El paganisme, el politeisme, dominaven la cultura de l’Imperi romà, per no parlar de tantes regions del món a les quals trigaria segles a arribar el missatge de Crist. Però la fe es va anar estenent, a través de l’exemple de vida de les persones senzilles que eren cristianes. «Mireu com s’estimen», deien d’elles. Els agricultors i artesans donaven exemple de la seva fe amb la seva conducta, els comerciants exportaven, juntament amb les seves mercaderies, la valuosa mercaderia de les seves creences, els

missioners es van escampar pel món… Com ho van fer? No es van reunir per fixar una estratègia incontestable, no van convocar reunions fins a determinar un comunicat perfecte. Simplement, es van deixar portar per l’Esperit de Déu. Els primers cristians, i nosaltres com ells, se sentien incapaços per ells mateixos de canviar el món. Van començar canviant ells, posant la seva confiança en el Senyor, i Déu va fer la resta. A cada època van sorgir sants, que van ser com fars de llum, i que l’Església va canonitzar per posar-los d’exemple. I juntament amb ells va arribar l’esplendor de moltes vides santes, mai no canonitzades perquè seria impossible, que van donar testimoniatge de la seva fe. Pentecosta no és un fet històric només. L’Esperit Sant continua bufant sobre els qui l’invoquen i es deixen portar per aquest «vent impetuós» que també acostuma a manifestar-se com una brisa suau, que escombra de la nostra vida qualsevol tipus de tristesa i ens condueix a l’alegria de saber-nos fills de Déu.


PENTECOSTA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11) Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» Salm responsorial [103,1ab i 24ac.29bc-30.31.34 (R.: 30)] Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou de gran. Que en són de variades, Senyor, les vostres obres la terra és plena de les vostres criatures. R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. O bé: Al·leluia. Si els retireu l’alè, expiren

i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R. Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13) Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23) El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

PARAULA ENDINS Pentecosta Si el diumenge de Pasqua amb el sepulcre obert tot convidava a anar cap enfora, ara el diumenge de Pentecosta, la Pasqua Granada convida a anar a tot el món. No tan sols el sepulcre està obert, la pedra apartada, sinó que l’evangeli ja no troba cap obstacle perquè s’anunciï a tots el pobles i a totes les nacions. El Actes del Apòstols presenten com sant Pere, ple de l’Esperit Sant, es dirigeix als qui estaven a Jerusalem, gent de totes les llengües, pobles i cultures. És el que remarca l’evangeli amb l’aparició de Jesús Ressuscitat als deixebles. Quan tot restava tancat per la por, pel desencís i per la sospita, Jesús fa avançar els deixebles i els dóna la pau. La pau amb un missatge d’anunci de l’evangeli a tots els pobles. I un missatge de reconciliació per a tots els homes: “A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.”

La Pentecosta és la festa de l’Esperit Sant: culmina l’obra de Crist; i la Pentecosta és la nostra missió perquè encara hi ha qui no coneix Jesús, i qui haventlo conegut viu com si mai n’hagués sentit parlar d’ell. Quantes pors ens ha de fer superar el Senyor Ressuscitat perquè nosaltres donem resposta a la missió tan antiga i sempre nova? Sempre és el mateix missatge però expressat d’una altra manera. Ha de ser l’Esperit qui ens condueix a una nova manera d’evangelitzar per anunciar que Jesús viu, que ens ha mostrat el seu rostre i que ens dóna la seva pau i el seu perdó perquè el compartim. Les llengües, que d’entrada semblen un impediment per l’evangelització, queden superades pel gest més clar de l’amor: d’una pau sentida i d’un cor reconciliat. Jordi Figueras, pvre.


AIXÍ HO HAN DIT “Per ser realment gran, s’ha d’estar amb la gent, no per damunt de la gent” (Montesquieu) M’he permès subratllar amb negreta les dues preposicions que donen força a aquesta frase. Moltes vegades pensem que per ser gran un s’ha de situar per damunt dels altres. I no és veritat. Aquesta temptació que ens assetja tots pot tenir una repercussió més forta en certes persones o en certs moments de la seva vida. El polític pot caure fàcilment en aquesta temptació, però també els cristians amb càrrecs de responsabilitat a l’Església hi poden ensopegar. Pensar que situats per damunt dels altres, perquè tenim més coneixements o més poder o més ambició, ens fa realment grans? Ens pot fer ser temibles, però no més grans. Ens pot fer viure en un núvol, però viure als núvols sempre resulta perillós. No tocar de peus a terra, perquè ens sentim per damunt dels altres, no és signe de grandesa, sinó d’orgull, que és molt diferent. En canvi estar amb la gent és el que realment fa gran. I estar “amb” vol dir situar-se al mateix nivell, compartir els seus problemes i angoixes, no voler donar lliçons, sinó testimoni, entendre els errors dels altres, saber dialogar més que dictar. Més que treure el cap per damunt dels altres el que fa la persona gran és posar el batec del seu cor, al ritme dels cors que té al costat. I Jesús, el realment gran, ens en va donar una lliçó ben entenedora en aquest sentit. Exigent, però clarificadora. Francisco Jiménez, pvre.

Mosaic humà El passat 11 de maig, el col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona va realitzar un mosaic monumental amb 600 alumnes de l’escola amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que aquest estiu tindrà lloc a Madrid. El mosaic monumental tenia la forma del logotip de les JMJ, juntament amb la senyera catalana.  Els alumnes de Secundària han estat protagonistes del disseny. L’escola serà acollidora de més de 400 joves txecs  que vindran, conjuntament amb més joves d’arreu del món, els dies previs a Tarragona de l’11 al 16 d’agost.

TORREDEMBARRA ACOLLIRÀ JOVES ESLOVACS CAMÍ DE LA JMJ Uns 200 joves de la diòcesi de Zilina (Eslovàquia) passaran per Torredembarra durant els Dies d’Acollida JMJ, de l’11 al 15 d’agost. Durant el dia de la parròquia al matí, divendres 12 d’agost, els joves visitaran el centre de la vila a través de tres rutes diferents: la dels Indians, un itinerari per donar a conèixer el casc antic i un tomb amb carrilet pel poble. A la tarda, podran gaudir d’una estona de jocs a la platja i la celebració de l’Eucaristia a la parròquia de St. Pere Apòstol a les 19h. El sopar fratern amb la comunitat de la parròquia i el cinema a la fresca posaran punt i final a aquest dia.

Felicitem-los

Aquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 13 de juny: Mn. Josep Maria Ribot Margarit (1994) i P. Adam Safianczuk (1998). 17 de juny: Mn. Artur Boronat Sendra (1945) i Mn. Pere-Lluís Ramon i Martori (1984).

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 12 de juny: Solemnitat de Pentecosta. Jornada de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar [Ac 2,1-11; Sl 103; 1Cor 12,3 b-7,12-13; Jn 20, 19-23 (LE /LH pròpies). Després del rés de Completes acaba el temps de Pasqua]. Dilluns 13: Comença el temps de durant l’any. Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església (MO) [2Co 6,1-10; Sl 97; Mt 5,38-42]. Dimarts 14: [2Co 8,1-9; Sl 145, Mt 5,43-48]. Dimecres 15: Santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament, verge (ML) [2Co 9,6-11; Sl 111, Mt 6,1-6,16-18]. Dijous 16: Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre (F) [Is 52,13-53,12 (o bé: He 10,12-23); Sl 39; Lc 22,14-20 (LE / LH pròpies). Divendres 17: [2Co 11,18.21 b-30; Sl 33; Mt 6,19-23]. Dissabte 18: Memòria de Santa Maria [2Co 12,1-10; Sl 33; Mt 6,24-34]. Diumenge 19 de juny: Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Jornada “pro orantibus” [Èx 34,4 b-6.8-9; Sl Dn 3,52-56; 2Co 13,11-13; Jn 3,16-18 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III Setmana


JORNADA DE FORMACIÓ DE CÀRITAS La “Introducció al counselling: l´art d´ajudar eficaçment” va ser el tema d´una jornada de formació que va fer Càritas el passat 28 de maig a la Casa dels Concilis de Tarragona. La ponència va anar a càrrec d’Idoia Larreategui, educadora social i màster en counselling i l´acte va comptar amb l´assistència de 77 persones. La jornada tenia com a objectiu oferir una formació als agents de Càritas per afavorir el seu creixement personal i utilitzar el counselling com a eina metodològica.

PELEGRINS DE LA PARAULA, ESTIU 2011 L’Associació Bíblica de Catalunya organitza un estiu més, el viatge a Terra Santa guiat per Mn. Joan Magí. Aquest any serà del 2 al 15 d’agost. Amb aquest viatge pretenem conèixer millor els llocs de la Bíblia i les persones que hi viuen, ajudats per la visió de les terres on el mateix Jesús va deixar les seves petjades. També busquem créixer en el coneixement de la Bíblia, descobrir millor la Història de la Salvació sobre el terreny on s’han esdevingut, inspirat o escrit els relats dels textos bíblics. Per a més informació o inscripcions: Mn. Joan Magí - telèfon: 977 200039 correu electrònic: jmagi@arquebisbattarragona.cat També a M. de l’Esperança Amill Telèfon 977 605939 Correu electrònic: mamill@uoc.edu

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya organitza les Jornades per a Educadors Les trobades, que tindran lloc els dies 1, 4 i 5 de juliol, oferiran conferències i tallers a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida i comptaran amb la presència del sociòleg Javier Elzo a la jornada inaugural. A la nostra Arxidiòcesi les jornades tindràn lloc al Col·legi del Sagrat Cor de Jesús (Sant Joaquima de Vedruna, 10) de Tarragona.

Es fa saber 12 de juny • Trobada Diocesana de Catequistes a Cambrils. Tot el dia, a partir de les 9.15 h. Organitza la Delegació Diocesana de Catequesi i Catecumenat. 17 de juny • A les 20.30 h h, Trobada de responsables de voluntaris de la JMJ al Seminari de Tarragona. Organitza la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut. 18 de juny • Seminari Home-Dona, a les 10 h. Escola d´Espiritualitat i Vida, a les 17.30 h. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà. Al Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc.

Full dominical 12-06-11  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n.3196

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you