Issuu on Google+

1 de maig de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge II de Pasqua

Any LXII - IV Època - Número 3190

UN GRAN DIA PER AL MÓN

A

quest diumenge, 1 de maig, és un gran dia per a tothom, perquè serà beatificat Joan Pau II, una personalitat de relleu mundial que va contribuir a fer la nostra societat més lliure. Ho és per a l’Església, que veu com és glorificat un Papa que la va governar a cavall entre el segle XX i el XXI. Per a mi, personalment, és un dia d’acció de gràcies a Déu per aquest gran Pontífex que, el 2004, em va cridar a l’episcopat i a servir així l’Església a Tarragona. Recordo de manera entranyable les meves trobades amb ell, ja ancià i malalt. Tenies la impressió de trobar-te davant d’algú per a qui no resultes una simple visita. El seu secretari, Stanislao Dziwisz, explica que tenia a l’abast de la mà un gran atles geogràfic en el qual estaven indicats els països i les diòcesis d’arreu del món. I diu que ell procurava saber-se de memòria tots els noms dels responsables de les diòcesis, de manera que «quan rebia els bisbes, no havien de recordar-li ni tan sols d’on venien». Però no només la trobada amb cada bisbe era per a ell una cosa especial, també ho era el diàleg amb cada persona. Hereu de la filosofia personalista i, sobretot, un veritable pare, en cada ésser humà veia l’empremta de Déu. Abans d’anar a dormir, explica també el seu secretari, s’acostava a la finestra de la seva estança i, sense que ningú pogués adonar-se’n, beneïa Roma traçant el signe de la creu mentre mirava la ja despoblada plaça de Sant Pere. Aquesta benedicció a tots es concretava en el seu amor per cada persona, fos o no catòlica o ni tan sols cristiana. En una trobada multitudinària amb la joventut a París, un noi li va dir que era ateu. Quan va tornar a Roma el portava encara en el pensament i va demanar si era possible que es localitzés a França aquell jove per escriure-li i mirar d’atraure’l a la fe. Ningú no li resultava estrany. L’ecumenisme era per a ell un fruit natural del seu amor per la humanitat i per cada persona en particular. Va ser el primer

Papa que va visitar una sinagoga, la de Roma, i el primer que va entrar en una mesquita, la de Damasc. El primer també que va voler una trobada amb totes les grans religions, que va ser a Assís. Quan es proposava fer un d’aquests gestos, no faltava algun col·laborador que l’avisés del perill que no fos ben entès, però desestimava l’advertiment; per a ell tothom era germà en Crist, que va venir per a la salvació del món. L’Església el proposa avui, en beatificar-lo, com un exemple de santedat, de persona coherent amb la fe que va viure de manera excelsa les virtuts cristianes. Que el seu exemple, tan proper —un Papa que hem vist i tocat— ens serveixi per advertir que la santedat no és cosa d’un altre temps, que a tots crida el Senyor a no tenir por d’«obrir les portes a Crist», com ens ho va demanar aquell llunyà any 1978 quan va ser elegit per governar la nau de Pere.


DIUMENGE II DE PASQUA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47) Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú. Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats. Salm responsorial [117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: l)] Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Israel: perdura eternament el seu amor. R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor. O bé: Al·leluia. Que respongui la casa d’Aharon: perdura eternament el seu amor. Que responguin els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor. R. M’empenyien tan fort que anava a caure, però el Senyor m’ha sostingut. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. Escolteu, crits de festa i de victòria al campament dels justos. R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9) Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran

amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31) El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

PARAULA ENDINS Diumenge II de Pasqua Si el diumenge de Pasqua l’evangeli ens feia mirar fora del sepulcre per a trobar-nos personalment amb el Senyor Ressuscitat, avui és el mateix Jesús que va a trobar als apòstols. El Senyor, donant-los-hi la pau ,els envia a tot el món. Ja no poden restar ni a casa tancats ni tant sols a Jerusalem protegits: “Com el Pare m‘ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.” Jesús va cercar a tots el apòstols, no només el qui estaven reunits el dia de Pasqua sinó també a Tomàs que amb tots els seus dubtes, que són els nostres dubtes i febleses, hi faltava aquell dia. Per a ell també hi ha paraules d’ànim i de consol després de la tenebra: “No siguis tan incrèdul sigues creient.” Creure per els cristians no es redueix a un sentiment interior més o menys piadós que cal cuidar acuradament amb tècniques orientals tant de moda

avui dia sinó que creure en Jesús Ressuscitat és llançar-se a parlar i a actuar; a dir i a fer. Ho trobem en un esbós a la primera lectura: “els germans eren constants a assistir a l‘ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària.” Per a viure la missió, i com a fruit de la Pasqua, cal l’alegria, tal com ho remarca per dues vegades sant Pere a segona lectura. Si Pasqua és rebre la Bona Nova de la Resurrecció i escampar-la als demés només ho podem fer amb l’alegria que Jesús va manifestar als deixebles al sant sopar, una alegria que ve de la fe i que brolla de l’interior per això ningú no ens la podrà prendre: “I la vostra alegria, ningú no us la prendrà.” Mn. Jordi Figueras i Jové


Més enllà de la notícia Retrat de Jesús Arqueòlegs de la Gran Bretanya i de Suïssa estan analitzant una làmina de bronze, trobada a Jordània, en la que hi apareix el que podria ser el retrat més antic de Jesús. Es tracta del rostre d’un home amb una corona d’espines i amb la llegenda “Salvador d’Israel”. Segons sembla, les setanta peces de bronze, localitzades a prop del mar de Galilea, podrien datar-se al segle I de l’era cristiana. La làmina té el tamany d’una tarja de crèdit amb la representació, en tres dimensions, del rostre d’un home. Els arqueòlegs diran si és el retrat de Jesús. I, tu, lector, quin retrat tens de Jesús? Quina imatge guardes de Jesús al teu cor? Es, potser, un retrat a mida? Es el retrat de l’Evangeli o l’has dibuixat tu segons les teves circumstàncies? El retrat original de Jesús el trobaràs a l’Evangeli, no cal que vagis més enllà. En cas contrari, podries trobar un miler d’imatges que no reflectissin, en cap cas, la dimensió de l’original. El retrat tobat a Jordània, si és de Jesús, serà el més antic. El que importa, però, és el retrat únic i etern de Jesús. Josep S.

Preguem amb l’Església Intencions per a la pregària (general i missionera) encomanades pel Papa a l’Apostolat de l’Oració per aquest mes de maig de 2011. Intenció General: Perquè tots els qui treballen en els mitjans de comunicació social respectin sempre la veritat, la solidaritat i la dignitat de tota persona. Intenció Missionera: Perquè el Senyor doni a l’Església a la Xina la capacitat de perseverar en la fidelitat a l’Evangeli i créixer en la unitat. APOR

Felicitem-los

Aquest día 1 de maig celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral Mn. Agustí Ayats Badia (1978) i el 2 de maig ho fan Mn. Antoni Pérez de Mendiguren Cros (1999) i Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón (1999).

Així ho han dit “El silenci dels bons davant les injustícies és la pitjor maldat que el món pot contemplar” (Shabaz Bhati) Aquesta frase és important pel que diu, però encara és més impressionant quan sabem que pertany a un dels últims màrtirs catòlics als nostres dies. La frase és del ministre catòlic del Pakistan, assassinat fa pocs dies perquè era catòlic, i creia que els fidels de diferents religions poden -i han de conviure- en pau. Així de cruel i així d’injust. Quan ell l’escrivia volia sotraguejar la nostra consciència -sobretot dels cristians europeus- que tan sovint callem davant les injustícies de qualsevol mena que tenen lloc a la societat mundial. Un silenci que potser pretenem revestir d’una capa de respecte, però que no és res més que un comodisme per no complicar-nos la vida, i així fernos còmplices de les injustícies silenciades. El silenci dels qui ens creiem bons davant les injustícies, ni que siguin a l’altra part de món, serà sempre una forma de protegir-les i afavorir-les, i no ens valdrà rentar-nos les mans com va fer el pobre Pilat, en el fons un covard. I aquesta actitud per part de ciutadans d’un món que considerem avançat és certament vergonyosa davant els ulls dels innocents, que tenen dret a esperar quelcom més que el silenci de la complicitat. No hi ha res més dolent, davant els ulls del qui és vilment atropellat, que el silenci per part dels qui podien i havien de fer quelcom més. Caldria tenir molt present aquesta frase, incòmoda però molt verdadera, d’aquest màrtir del segle XXI. El silenci mai resoldrà cap injustícia. La paraula de condemna contundent davant les injustícies podrà complicar-nos la vida certament, però molts cops serà el primer pas per solucionar-les, i cal que el donem sense por. Francisco Giménez, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 1 de maig: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia: [Ac 52,42-47; Sl 117; 1Pe 1,39; Jn 20,19-31. Després de Completes s’acaba l’Octava de Pasqua (LE/LH pròpies)]. Dilluns 2: Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya (traslladada del passat dia 27 d’abril)*[Ac 1,12-14; Sl 86; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47(LE/LH pròpies)]. Dimarts 3: Solemnitat de Sant Jordi, patró de Catalunya (traslladada del passat dia 23 d’abril)* [Ap 12,10-12a; Sl 33; 1Jn 5,1-5; Jn 15,1-8 (LE/LH pròpies)]. Dimecres 4: [Ac 5,17-26; Sl 33; Jn 3,16-21]. Dijous 5: [Ac 5,27-33; Sl 33; Jn 3,31-36]. Divendres 6: [Ac 5,34-42; Sl 26; Jn 6,16-21]. Dissabte 7: [Ac 6,1-7; Sl 32; Jn 6,16-21]. Diumenge 8 de maig: Diumenge III de Pascua: [Ac 2,14.22-23; Sl 15; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana. *Segons el Calendari Litúrgic de la Conferència Episcopal Tarraconense


Pessics

Es fa saber

Humor i saviesa orientals

1 de maig • A la plaça de Sant Pere del Vaticà, a les 10 del matí, cerimònia de beatificació del papa Joan Pau II. • Festa de la Divina Misericòrdia a la Catedral de Tarragona. A les 11 h., solemne eucaristia. A les 13.45 h, Exposició del Santíssim Sagrament i rés del sant Rosari. A les 15 h, Hora de la Misericòrdia i res de la Coroneta. 16 h, predicació. 16.30 h, consagració a la Divina Misericòrdia. 17 h, benedicció i reserva del Santíssim Sagrament. Tot seguit, veneració de la relíquia de santa Faustina Kowalska. Hi haurà confessors durant tots els actes de la Festa, instituïda pel papa Joan Pau II el 30 d’abril de l’any 2000 per a tota l’Església universal.

El poder de la llum L’esposa de Nasreddín estava a punt de tenir un fill. Va demanar al seu marit que encengués una espelma i la posés damunt de la taula per estar preparats. Efectivament, poc després neix un nen. Nasreddín, molt content, no té temps de fer res quan en neix un altre, i tot seguit un tercer. Llavors, pega un bot i apaga l’espelma. -Què fas? -li diu l’esposa. -No veus que la llum atreu els nens? Si no apaguem immediatament l’espelma, qui sap quants en vindran! • L’interès ens impedeix veure la realitat de les coses. Per això se’ns diu: “No demanis el parer d’una dona sobre la seva rival, ni d’un covard sobre la guerra, ni d’un negociant sobre el mercat, ni d’un comprador sobre el preu de venda, ni d’un envejós sobre l’agraïment, ni d’un home sense cor sobre la bondat, ni d’un gandul sobre un treball, ni d’un jornaler de temporada sobre el dia d’acabar la feina, ni d’un criat mandrós sobre una feina llarga” (Sir 37,11). • La llum és més guaridora que el bàlsam. • “La llum és l’ombra de Déu” (aforisme llatí). Joan Aragonès, pvre.

RESTAUREN DOTZE BUTLLES PONTIFICALS DE L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA La Diputació ha lliurat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona les dotze butlles pontificals que han estat restaurades pel Taller de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa. Els documents recuperats són pergamins procedents del fons del Seminari Pontifici, i fan referència a la unió, l’any 1579, de les parròquies de Vilafortuny, la Pineda i Barenys, concedides pel Papa Gregori XIII. Les rendes d’aquestes parròquies, juntament amb les de l’extingida canònica d’Escornalbou, van permetre la fundació del Seminari. Les butlles es conserven a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, i presenten el corresponent segell de plom, excepte un, que és de cera. El lliurament de les peces ha tingut lloc aquest dimarts, en un acte al Palau de la Diputació, amb la participació del president de la institució supramunicipal, Josep Poblet; l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; la directora de l’Escola de Tortosa, Carmen Clemente; el director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Mn. Manel Fuentes; la tècnica del taller de restauració Maria Mauri, i el diputat de la Diputació Rafael Güell.

5 de maig • Presentació de La Bíblia, edició popular de la Bíblia Catalana Interconfessional, amb il· lustracions de Perico Pastor. A la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1), a les 19.30 h. 7 de maig • Fins el 15 de maig, exposició “Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona” i Jornada de portes obertes del Museu Bíblic Tarraconense. Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 21 h. Dissabtes i diumenges, de 10 a 13 h i de 17 a 21 h. • Projecció de l’audiovisual “In coemeterio. Reconstrucció d’un funeral cristià del segle V” (produït per l’Associació Cultural sant Fructuós). Projeccions, al Museu Bíblic Tarraconense, a les 10 i a les 20 h en anglès; a les 11 i 18 h en castellà, i a les 12, 17 i 19 h en català. • Diàlegs creatius per a joves, organitzats pel Seminari Laïcal Diocesà, a les 19 h en el Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra, a Montblanc. • Conferència de la Dra. Serena Vinci (ICAC) sobre la “Construcción del recinto de culto imperial de Tarraco, piedra a piedra”. A la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense, a les 19 30 h. 8 de maig • Projecció de l’audiovisual “In coemeterio. Reconstrucció d’un funeral cristià del segle V”. Al mateix lloc i a les mateixes hores que el dissabte. • Mont Tabor, a la capella major del Seminari Pontifici (c/ de Sant Pau, 4) de Tarragona, a les 20 h. Organitza la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.


Full dominical n.3190