Issuu on Google+

6 de març de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge IX de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3182

PELEGRINATGE A LES TERRES DE SANT PAU I SANTA TECLA (I)

E

ntre els dies 8 i 14 de febrer he tingut l’ocasió, convidat per l’Ambaixada de Turquia, de visitar aquell país. L’objectiu ha estat conèixer els llocs relacionats amb sant Pau i santa Tecla i, en general, els escenaris que apareixen amb tanta freqüència en els Fets dels Apòstols, els llocs de les primeres comunitats cristianes. Acompanyat d’alguns sacerdots i d’un bon grup d’excel·lents periodistes i persones que treballen en el món de la comunicació, hem recorregut llocs entranyables i hem pogut conèixer les petites comunitats cristianes que viuen la fe cristiana de manera admirable, i a vegades heroica, en aquest país de majoria musulmana. Després del viatge d’anada, la nostra primera meta va ser Istanbul, antigament Bizanci i abans Constantinoble, un enclavament molt important, per on han passat gairebé totes les civilitzacions. Després de visitar la Gran Mesquita i Santa Sofia, vam resar el Credo a tocar de l’església de Santa Irene, ja que en aquesta església, ara transformada en sala de concerts, es va celebrar el concili de Constantinoble i es va professar per primera vegada el que ara anomenem Credo de Nicea-Constantinoble. A la tarda vaig poder concelebrar l’eucaristia amb Mons. Louis Pelâtre, arquebisbe d’Istanbul, amb els sacerdots de Tarragona que venien amb mi i amb el rector de la Catedral d’Istanbul: una església no gaire gran, comparada amb Santa Sofia, que havíem visitat al matí, i que ara està transformada en museu. Al dia següent vam viatjar a Antioquia, la ciutat on els seguidors de Jesús van començar a anomenar-se cristians, on va estar sant Pau i des d’on aquest va sortir, juntament amb Bernabé, per al seu primer viatge apostòlic. En aquesta ciutat, anomenada ara Antakya, vam visitar amb emoció l’anomenada gruta de Sant Pere, ja que allí se situa la primera càtedra de sant Pere, anterior a la que es va assentar més tard a Roma. A la tarda vam celebrar la missa a l’església parroquial de Sant Pere, que atén la Custòdia franciscana. Va ser una celebració molt emotiva, amb les vespres resades en turc, i on els pocs cristians que viuen ara en aquesta ciutat ens van complimentar i emocionar amb el seu afecte. Després ens van ensenyar els locals de Càritas, on ajuden a tots

els necessitats: una comunitat pobra com la cristiana, però que no renuncia a viure la caritat amb altres més necessitats. L’endemà ens vam traslladar a Tars, on va néixer sant Pau. Vam visitar el pou de Sant Pau, d’on segurament ell va beure, que està situat al barri jueu originari del primer segle. A l’església de Sant Pau, regentada per una comunitat de religioses italianes, transformada ara en museu, vam celebrar l’eucaristia, la qual cosa es concedeix sempre que es demani prèviament. Esperem que algun dia, com ho han promès les autoritats civils, pugui ser de debò una església dedicada enterament a donar glòria a Déu. Com a conclusió d’aquests tres primers dies del nostre pelegrinatge destacaria l’amable acollida que hem tingut en tots els llocs visitats i en les moltes persones entrevistades, i l’enorme fe dels pocs cristians que hi ha en aquestes terres, que fa que la seva presència sigui com la de fa dos mil anys, quan Pau va començar a predicar Jesucrist, mort i ressuscitat i a crear les primeres comunitats cristianes. M’he sentit, com mai, hereu de la fe d’aquells homes i dones que van saber proposar —era impossible imposar res— la bona nova de Jesús.


DIUMENGE IX DE DURANT L’ANY Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 11,18,26-28.32) Moisès digué al poble: «Guardeu les meves paraules en el vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. Lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les posades com una marca entre els vostres ulls. »Avui us deixo escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; la maledicció si desobeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, si us aparteu del camí que avui us assenyalo, per seguir altres déus que vosaltres no coneixíeu. Procureu de complir bé els decrets i les decisions que avui us dono.» Salm responsorial [30,2.3bc-4,17.25 (R.: 3b)] En vós, Senyor, m’emparo, que no en tingui un desengany. Allibereu-me, vós que sou bo; no trigueu, escolteu i allibereu-me. R. R. Senyor, sigueu la meva roca salvadora. Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable, la meva roca salvadora. Per a mi, sou penyal i plaça forta. Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me. R. Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me, per l’amor que em teniu. Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 3,21-25a.28) Germans, ara, al marge de les obres de la Llei, però

d’acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justos tots el creients, sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosa de Déu. Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fet justos purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe. Veiem, doncs, que Déu fa justos els homes perquè han cregut i no per les obres de la Llei. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 7,21-27) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: Senyor, Senyor; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles? Però jo els diré clarament: No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! »Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan vénen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. »Però tothom qui, després d’escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en quedà ni rastre.»

PARAULA ENDINS Cal triar Hi ha persones que s’enfaden perquè Déu no intervé en aquesta terra aixafant els qui fan el mal. Aquests mateixos estarien contents amb que, als qui fan el mal, no se’ls deixés ni respirar. Però Déu ens ha fet lliures, no vol autòmats.

(cf. Dt 11,18.26-28: Primera lectura de la Missa). L’home se salva per la fe en Jesucrist (Cf. Rm. 3,2127: Segona lectura). Però la fe no és només intel. lectual, o producte del sentiment.

També els qui van contra Déu poden canviar. De fet, passa sovint això. Déu s’ha encarnat per salvar. I els pecadors podem convertir-nos.

El Senyor a l’Evangeli ens parla de que cal d’actuar: posar «en pràctica» les seves paraules (Mt 7,21-27). La fe és quelcom operatiu: que s’ha de notar en el nostre pla de vida diari.

El nostre Senyor ha volgut fer-nos lliures. No vol esclaus sinó fills, que trien voluntàriament el bé. Així ens diu la Sagrada Escriptura que en aquesta vida cal triar entre dues possibilitats: seguir la voluntat de Déu o no seguir-la, obtenir la benedicció o maledicció

Així és: podem construir la nostra vida al marge de Déu, o triar que el Senyor sigui la «Roca» on es recolzi el nostre dia (cf. Sal 30). Cal triar en la pràctica. Esteve S., pvre.


Preguem amb l’Església Aquest mes de març el papa Benet XVI ha encomanat a l’Apostolat de l’Oració les següents intecions per a la pregària: Intenció general: Perquè les nacions d’Amèrica Llatina puguin caminar en la fidelitat a l’Evangeli i siguin pròdigues en la justícia social i la pau. Intenció missionera: Perquè l’Esperit Sant doni llum i força a les comunitats cristianes i als fidels perseguits o discriminats a causa de l’Evangeli en tantes regions del món. APOR

XXIII JORNADA D’ESTUDI El Secretariat Interdiocesà de la Pastoral Obrera de Catalunya va organitzar el passat 12 de febrer, la XXIII Jornada d’Estudi. El tema fou “Prendre consciència dels moments que vivim: una invitació a l’acció”, seguint les paraules de Pau en la carta als Romans (13, 11): “Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir, ja és hora d’aixecar-nos”. La ponència la va desenvolupar Víctor Renes Ayala, sociòleg i ex director del departament d’Estudis de Càritas Espanyola, coordinador del VIè. informe FOESSA (2008) de Càritas. Van assistir un centenar de persones dels moviments que formen la POC: ACO, GOAC, JOC, Capellans obrers i Religioses de barris. Durant tot el dissabte es va reflexionar i debatre sobre la realitat social que vivim i sobre les respostes que podem donar els cristians i la societat en general.

PRESENTAT L’AVANTPROJECTE DEL NOU MUSEU DIOCESÀ El divendres, dia 18 de febrer, va tenir lloc una reunió per a presentar  l’avantprojecte de nou Museu Diocesà. Els ponents van ser l’equip de l’empresa STEM, encapçalat pel director del projecte, Sr. Ignasi Millet, i els arquitectes, Srs. Joan Figuerola i Joan C. Gavaldà, que darrerament han fet un gran treball de conjunt. El projecte és molt ambiciós i conté tant el possible discurs del  futur Museu com la proposta d’espais que podria ocupar de la Catedral i del Capítol.

La regularitat i la constància en la pregària Val més el qui persevera amb constància cercant el senyor que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo. (Sir 20, 32) Un dels secrets per progressar en la pregària és la regularitat i la constància. Passa com en qualsevol ofici o feina: no n’hi ha prou, per exemple, de tocar de tant en tant alguns acords de piano per esdevenir un bon pianista sinó que s’ha de ser perseverant i constant. En la pregària és igual: no n’hi ha prou de pregar en l’Eucaristia, ni tampoc de pregar en les nostres cases de tant en tant, quan me’n recordo, quan ho necessito pels meus interessos personals (com si el nostre Déu fos el geni de la llàntia que només freguem quan ens interessa). Ens anirà molt bé descobrir quin moment del dia ens va més bé per pregar i reservar-nos-el per al Senyor tot essent fidels i constats a aquest temps. I si algun dia estem cansats o no gaire motivats, doncs fem una pregària breu, senzilla... però fem-la, no la deixem. La constància en la pregària esdevindrà una bona rutina necessària per poder viure l’Evangeli en el dia a dia, doncs així com el jugador de futbol a base de constància en els entrenaments aconsegueix aquella agilitat i lleugeresa que necessita per fer un bon partit, també la constància en la pregària ens anirà forjant en persones que amb agilitat i lleugeresa sabran viure la Bona Nova donant un bon testimoni i edificant un món segons els valors del Regne de Déu. Xavier Roig, pvre.

Felicitem-los El dia 11 de març Mn. Josep Gil Ribas celebra l’aniversari de la seva ordenació presbiteral (1951). I, amb una mica de retard, cal felicitar també a Mn. Enric Casellas Sanahuja (2006), Mn. Lluís Simon Pascual (2006) i Mn. Simó Gras Solé (2006) que ho celebraren el passat 26 de febrer i que, malgrat haver-ho fet “A los cuatro vientos” del 20 de febrer, no ho vam fer aquí. Els demanem disculpes.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 6 de març: Diumenge IX de durant l’any: [Dt 11,18.26-28.32; Sl 30; Rm 3,21-25a.28; Mt 7,21-27 (LE/LH pròpies)].Dilluns 7: Santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs (MO)[Tb 1,1a.2;2,1-9; Sl 111; Mc 10,1-12]. Dimarts 8: Sant Joan de Déu, religiós (MLl)[Tb 2,10-23; Sl 111; Mt 12,13-17]. Dimecres de Cendra. Dia de dejuni i d’abstinència.Comença el temps de Quaresma: [Jl 2,12-18; Sl 50; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18 (LE/LH pròpies)]. Dijous 10: [Dt 30,15-20; Sl 1; Lc 9,22-25]. Divendres 11: [Is 58,1-9a; Sl 50; Mt 9,14-15]. Dissabte 12: [Is 58,9b-14; Sl 85; Lc 5,27-32]. Diumenge 13: Diumenge I de Quaresma: [Gn 2,7-9.3,1-7; Sl 50; Rm 5,12-19 o més breu 5,12.17-19; Mt 4,1-11 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la I setmana els dies 6, 7, 8 i 13. La resta, de la IV setmana.


A la casa del Pare Ha mort Mn. Florenci Giralt Palau El passat dia 19 de febrer de 2011 va passar a la casa del Pare Mn. Florenci Giralt Palau. El dia abans del seu òbit havia complert els 94 anys, car havia nascut el 18 de febrer de 1917 al Vilet, municipi de Sant Martí de Maldà. De molt jovenet va manifestar la seva vocació presbiteral, fruit de la pietosa educació cristiana rebuda dels seus pares Josep i Trinitat. Va rebre les aigues baptismals a l’església del Dolç Nom de Maria, al seu Vilet nadiu, població que sempre va portar al seu cor. La confirmació, com era costum aleshores, la va rebre mig any després a la mateixa església. L’any 1927 va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona per tal de cursar els estudis eclesiàstics, estudis que va haver d’interrompre a causa de l’esclat de la guerra civil. La seva vida, per la seva condició de seminarista, va córrer greu perill i, de tornada al seu poble, va tenir ocasió de veure esgarrifosos esdeveniments de la persecució religiosa que es va desencadenar en aquell temps de follia. Acabada la guerra, va continuar els seus estudis al Seminari de Tortosa on l’1 de novembre de 1942 el bisbe Félix Bilbao y Ugarriza li va conferir el diaconat. Al mes següent, el 6 de desembre de 1942, seria ordenat prevere a la capella del Seminari de Lleida per Mons. Manuel Moll i Salord, bisbe coadjutor de Tortosa. Entretant va completar la seva formació obtenint la diplomatura d’Humanitats clàssiques i la llicenciatura en Dret canònic per la Universitat de Comillas. El 26 de febrer de 1942 s’incardinaria a la nostra Arxidiòcesi. La seva primera destinació presbiteral va ser en qualitat de vicari de la parròquia de Santa Maria de Falset on va romandre quatre mesos, fins l’1 de novembre de 1943, data en la qual va ser designat ecònom de la Parròquia de Sant Martí de les Piles i encarregat de la de Sant Joan de Biure de Gaià. Allí exerciria el seu ministeri pastoral fins que el dia primer de setembre de 1946 tornaria a Tarragona en ser designat prefecte de la Secció de Filosofia del Seminari Pontifici, del qual també seria designat professor, on ensenyava —entre altres matèries— la llengua grega. Mn. Florenci, home de tarannà alegre i actiu, va compaginar la seva tasca docent amb la de coadjutor de la parròquia de Sant Cosme i de Sant Damià del Molnàs, encarregat de la de Sant Roc de l’Argilaga i vicari de les de

Santa Maria de Tamarit i de Ferran, tasca que desenvoluparia fins el primer de gener de 1949. Aleshores va ser designat familiar del cardenal Benjamín de Arriba y Castro, qui li va confiar l’acció pastoral en els suburbis de Tarragona. Home de gran capacitat de treball també li va ser confiada l’administració del Full parroquial tot just creat, funcions que compaginaria amb la de capellà de la Casa Provincial de Beneficència, on desenvoluparia una gran tasca docent i pastoral. D’aquesta etapa era una de les que n’estava més satisfet. En desaparèixer aquella institució en ser substituïda per la Llar infantil Mare de Déu de la Mercè va continuar exercint el seu ministeri, donant proves de la seva innata bondat i bonhomia. Mn. Florenci creia molt en els mitjans de comunicació social i en va ser pioner en molts aspectes a la nostra Arxidiòcesi. El 31 de gener de 1961 va ser designat director del Butlletí Oficial de l’Arquebisbat de Tarragona, al capdavant del qual duria a terme una gran tasca, que es va perllongar fins el 31 de desembre de 2002. Dos anys més tard, es faria càrrec també de la direcció del Full Parroquial. Sota la seva direcció aquesta publicació va viure la seva etapa més brillant. També va desenvolupar les funcions de censor del Full i de la revista Església de Tarragona, tasca en la que va palesar el seu tarannà obert i comprensiu. El 1961 el cardenal De Arriba y Castro el va nomenar beneficiat de la Catedral i l’11 de juny de 1981 Mons. Josep Pont i Gol, aleshores arquebisbe de Tarragona, el va designat canonge del Capítol de la Catedral. D’aleshores ença fins el 15 de juny de 2005 va exercir les funcions de Penitencier. Enamorat de la nostra Setmana Santa, des del 25 de gener de 1989 fins el 2 de març de 2005 va ser el prefecte de la Reial i Venerable Congregació de la Púríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, de la que seria designat Congregat predilecte per la seva gran labor en aquell càrrec. Des del 15 de juliol de 1994 fins el 5 de març de 2004 va ser també el consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Totes les persones que va tenir la sort de tractar-lo poden corroborar la seva gran humanitat, disposat sempre a donar un cop de mà i a oferir una paraula de consol i d’encoratjament en els moments difícils. Mn. Florenci Giralt Palau, reposi en la pau de Crist.

Es fa saber

• CONCERT DE SETMANA SANTA, El proper 11 de març, a les 20.30 i a l’església dels Sant Reis (o “de Sant Agustí”, dita també “dels Pares Claretians) situada a la Rambla Vella de Tarragona, tindrà lloc el tradicional Concert de Setmana Santa, que organitza l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, amb l’actuació de la Banda Unió Musical de Tarragona, —dirigida per Joan Baptista Meseguer—, del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral —dirigits per Mn. Miquel Barbarà—, i la col·laboració de l’organista Jordi Vergès.

7 de març • Presentació del catàleg Mvsevm Biblicvm Tarraconense, a les 20 h. i al Palau de la Diputació (Passeig de Sant Antoni, 7) de Tarragona, publicat per Editorial Escua. La presentació anirà a càrrec de Mn. Joaquim Claver Caselles, teòleg i filòleg. En el decurs d’aquest acte es retrà homenatge a Mn. Joan Aragonès Llebaria i a Mn. Joan Magí Ferré pel seu magisteri bíblic i per apropar Terra Santa a Catalunya. 11 de març • Conferència sobre «La Parròquia de Sant. Joan: 100 anys d’història» a càrrec dels Srs. Antòn Pàmies i Rafael Bertràn, arquitectes. A l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, a les 20.30 h. • Sopar-Col·loqui de Justícia i Pau, amb el tema «L´aportació de les tradicions religioses a la pau i a la convivència.» a càrrec de la Dra. M. Dolors Oller i Sala (Professora de Dret Públic a la Facultat de Dret d´ESADE.). Al Restaurant M.R (C/ Francolí, 59) de Torreforta, a les 20.30 h. Cal confirmar assistència al Tel.: 977 21 23 03.

12 de març • Curs «Trobar-se en la Fe», amb el ema: «Qüestions d’Ètica sexual» a càrrec de Mn. Josep M. Gavaldà Ribot. Llocs i horaris: A la Parròquia de Crist Rei (Reus), de les 11 a les 13h. A la Parròquia de Sant Joan (Valls), de les 16 a les 18h. Organitza: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. 13 de març • Recés arxiprestal de Quaresma, a les 19 h, a l’església de la Transfiguració del Senyor a Vimbodí. Organitza l’Arxiprestat de la Conca de Barberà.


Full dominical