Page 1

13 de febrer de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge VI de durant l’any

Any LXII - IV Època - Número 3179

EL PAPA I ELS MALALTS

E

l passat 6 de gener, celebració de l’Epifania, Benet XVI va voler visitar l’Hospital Gemelli de Roma en un signe de proximitat als malalts. Va recórrer diverses sales, com la destinada a nens amb espina bífida, i a tots va dir aquestes paraules: «Vull dir-vos que us estimo molt i que estic a prop vostre amb la meva pregària i el meu afecte, també per donar-vos força per a afrontar la malaltia.» «He volgut venir a trobar-me amb vosaltres per fer una mica com els Mags, que celebrem en aquesta festa de l’Epifania», va dir als nens. «Ells van portar a Jesús regals —or, encens i mirra— per a manifestarli adoració i afecte. Avui us he portat també jo algun regal, precisament perquè sentiu, mitjançant un petit signe, la simpatia, la proximitat, l’afecte del Papa.» Amb motiu de la Jornada Mundial del Malalt, que se celebra cada any l’11 de febrer, dia de la Mare de Déu de Lourdes, el Papa ja havia escrit un missatge del qual agafo avui idees molt profundes per a la meva reflexió setmanal. La primera és que si cada home és germà nostre, els malalts encara han d’estar més en el centre de la nostra atenció, perquè cap no se senti oblidat o marginat. Això és tan vàlid per a cada persona com per a la societat en general. Com va escriure el Papa a l’Spe salvi, una societat «que no sigui capaç de contribuir per mitjà de la compassió que el dolor sigui compartit i suportat també interiorment, és una societat cruel i inhumana». Benet XVI evoca la seva visita pastoral a Torí, on va poder resar davant el sant Sudari, la seva contemplació del rostre sofrent reproduït en el llenç, i cita a continuació aquella escena evangèlica en què Jesús ressuscitat s’apareix als apòstols entre els quals hi ha, aquesta vegada, Tomàs. En aquest moment l’apòstol incrèdul posa la mà dins les nafres de Crist, es commou i pronuncia la seva confessió de fe «Senyor meu i Déu meu», que encara repetim nosaltres en la santa missa. I conclou: «Benvolguts malalts, és a través de les ferides de Crist com podem

veure amb ulls d’esperança els mals que afligeixen la humanitat.» També per a mi, arquebisbe de Tarragona, els malalts són una prioritat. El dia de la meva ordenació episcopal la meva primera activitat va ser anar a veure un sacerdot hospitalitzat. Des d’aleshores sempre que puc intento que sentin que els sóc molt proper i quan no puc anar a la capçalera dels seus llits, prego per ells, perquè Déu els restableixi la salut o els doni força per a suportar les càrregues que suposa la malaltia. El papa anterior, Joan Pau II, tantes vegades hospitalitzat, va ser un exemple per a tots d’acceptació del sofriment i de la voluntat de Déu. Estimant aquesta voluntat divina en nosaltres el dolor no desapareix, però adquireix un sentit que el fa molt més suportable. Abans de finalitzar vull agrair les atencions a totes les persones implicades en la pastoral de la salut, a les quals Déu els pagarà, com va prometre de fer-ho, el fet que visitin els malalts, que són un tresor per a l’Església.


DIUMENGE VI DE DURANT L’ANY Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20) Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar. Salm responsorial [118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)] Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor. Feliços els homes que guarden el seu pacte i busquen el Senyor amb tot el cor. R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor. Heu donat els vostres preceptes perquè siguin observats fidelment. Tant de bo que els meus camins no es desviïn de guardar els vostres decrets. R. Feu aquesta gràcia al vostre servent: que visqui pensant en la paraula que heu donat. Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei. R. Mostreu-me el camí dels vostres decrets, que el vull seguir fins al final. Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10) Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. «Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. «Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. «També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

PARAULA ENDINS Perdonar les ofenses “... Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena.” (Mt 6, 23-24) «L’omnipotència de Déu es manifesta, sobretot, en el fet perdonar i usar de misericòrdia, perquè la manera de demostrar que Déu té el poder suprem és perdonar lliurement »(Suma Teològica, I, q 25, a 3). Per això, a nosaltres res ens fa assemblar tant a Déu com estar sempre disposats al perdó. És, també, on millor es manifesta la grandesa d’ànima a les nostres relacions amb els altres. I de la mateixa manera que Déu està disposat a perdonar tot de tots, la nostra capacitat de perdó no ha de tenir límits, ni per la persona, ni per la qualitat de l’ofensa, ni perquè sigui la setena vegada aquell dia. Per exercitar aquesta mostra de caritat no cal que patim grans injúries, n’hi ha prou amb

aquestes coses petites que passen gairebé cada dia: petites baralles a la llar per petiteses, males contestacions o gestos destemplados en el treball, en conduir l’automòbil, en esperar que ens atenguin, ... Si tot això ho portem amb categoria humana i sobrenatural—perdonant— és una ofrena molt agradable a Déu. Seria xocant, en canvi, que intentéssim portar una vida cristiana i al menor frec es refredés la nostra caritat i ens sentíssim separats d’algú. És natural que ens salti el geni o l’ amor propi, però aquest natural no és bo; el natural hauria de ser que, per haver sabut disculpar i no ser susceptibles, no haguéssim de perdonar perquè no ens sentíssim ofesos. A això hem d’arribar, així hem de ser. Jesús no es va sentir ofès per ningú, encara que patís maltractaments; advertia del mal, però mai no va parlar malament de ningú ni va deixar ningú en mal lloc. Jesús Martínez, pvre.


Reflexionem ECUMENISME En la memòria de tots queda el record del passat Octavari de pregària per a la unitat dels cristians, una feliç iniciativa que es repeteix any rere any. Cal assenyalar que per part de l’Església catòlica el concili Vaticà II, amb el seu decret Unitatis redintegratio, va suposar una obertura i un gran avenç per a l’impuls definitiu del moviment ecumènic. De tota manera serà difícil que algun dia les diferents confessions cristianes es posin d’acord en els temes teològics i doctrinals. De totes passades, això no ens ha de desanimar per seguir treballant en un projecte comú basat en el diàleg sincer i tolerant, en com-

partir l’experiència espiritual, i en un compromís social a favor de la pau i de la justícia que testimoniï davant la societat un sentiment d’unitat i de fraternitat. Sense oblidar que tornar als orígens i a l’essència evangèlica és el millor marc de referència per apropar postures. Luis J. Baixauli

En un minut

Viure en profunditat

El passat 24 de gener el Sr. Ender Arat, ambaixador de Turquia a Espanya, va convidar al Sr Arquebisbe a visitar aquell gran país euroasiàtic, cosa que està realitzant en publicar-se aquest article. Potser alguns es preguntin per les raons de la seva acceptació. Heus ací algunes: la voluntat de diàleg entre els pobles; el desig de conèixer uns llocs tan vinculats als origens cristians de Tarragona com puguin ser Tars i Konya (bressols de sant Pau i de la nostra patrona santa Tecla, respectivament) o Antioquia (on es va utilitzar per primera vegada el qualificatiu “cristià” i de la qual dos arquebisbes tarragonins en van ser patriarques); també —i més important— el portar una paraula de consol als cristians iraquians allà refugiats i contactar amb les comunitats locals, fidel al pensament de sant Fructuós: “Em cal pregar per l’Església catòlica estesa d’Orient a Occident”; i, finalment, donar un primer pas per convertir Tarragona en capital europea del diàleg, així com dels estudis sobre el primer cristianisme. Didac Bertran

“No hi ha cap altra manera d’assolir l’eternitat que aprofundint en l’instant, ni cap altra forma d’arribar a la universalitat que a través de la pròpia circumstància, a través de l’ara i aquí.” (Ernesto Sabato) A primera vista, pot semblar una frase una mica abstracta i complicada, però té unes conseqüències pràctiques enormes. A tots ens passa que la rutina se’ns va menjant poc a poc. Les presses i el ritme frenètic que la nostra societat ens imposa ens bloquegen. Anem tirant, realitzant una activitat darrera l’altra, potser a vegades sense massa il·lusió o entusiasme. El nostre interior queda atrapat per una sèrie de cuirasses que no ens deixen entrar en contacte amb la riquesa profunda que la realitat sempre ens ofereix, i que quasi mai sabem aprofitar. I, d’aquesta manera, ens perdem la immensa gamma de matisos que ens ofereix la vida, amb la seva riquesa i complexitat. Una cançó d’un grup de música català ens diu: “Darrera els núvols s’amaga el sol, i sota el negre tots els colors”. I és veritat. Lluís Simon, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 13: Diumenge VI de durant l’any: Campanya contra la fam [Sir 15,16-21; Sl 118; 1Co 2,6-10; Mt 5,17-37 o bé Mt 5,20-22a.27-28.33-34a (LE/LH pròpies)]. Dilluns 14: Sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe, patrons d’Europa (F) [Ac 13,46-49; Sl 116; Lc 10,1-9 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 15: [Gn 6,5-8.7,15.10; Sl 28; Mc 8,14-21]. Dimecres 16: [Gn 8,6-13.20-22; Sl 115; Mc 8,22-26]. Dijous 17: Els set sants fundadors dels Servites (MLl) [Gn 9,1-13; Sl 101; Mc 8,27-33]. Divendres 18: [Gn 11,1-9; Sl 32; Mc 8,349,1]. Dissabte 19: Memòria de Santa Maria [Heb 11,1-7; Sl 144; Mc 9,2-13]. Diumenge 20: Diumenge VII de durant l’any: [Lv 9,1-2.17-18; Sl 102; 1Co 3,16-23; Mt 5,38-48 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana.


RESSÓ DE LA DIADA DE SANT FRANCESC DE SALES El 24 de gener, diada de sant Francesc de Sales, el Departament Diocesà de MCS de l’Arquebisbat de Tarragona va organitzar un seguit d’actes per honorar el patró dels periodistes. La jornada va començar a la capella del Palau arquebisbal amb una missa presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Després hi va haver la recepció als periodistes. En el decurs d’aquesta recepció es va lliurar a Mons. Pujol l’antic aparell de ràdio que havia estat propietat del cardenal Vidal i Barraquer, restaurat per Electrònica Serret, de Valls. Tot seguit el Sr. John López va lliurar al Sr. Arquebisbe un “iod”, donació del periodista Arturo San Agustín, i que el prelat va lliurar al Museu Bíblic Tarraconense. Per la tarda, la sala d’actes de CaixaForum el Sr. Ender Arat, ambaixador de Turquia a Espanya, qui va parlar sobre el tema “Turquía i Europa: libertad de expresión, libertad de creencias”. Al final de la conferència el Sr. Arat va convidar oficialment el Sr. Arquebisbe a visitar Turquia.

Es fa saber 17 de febrer • Conferències Arxiprestals a Reus, amb el tema: “Temes de Bioètica. Les darreres voluntats”, a càrrec del Dr. Eduard Prats. Metge digestòleg. Cap de docència del grup. A la Sala d´actes de la parròquia de Crist Rei de Reus, a les 20 h. Organitza l’ Arxiprestat de Reus. 19 de febrer • Seminari sobre la relació home-dona. Un aprofundiment des de l´experiència i la vida seguint els passos de les catequesis sobre l´amor humà, de Joan Pau II. Al Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 10 h. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà. • Escola d´espiritualitat i vida. Punts fonamentals per a la vivència d´una espiritualitat de comunió inspirada en el concili Vaticà II. La sessió acaba amb la pregària de vespres. Al Santuari i monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 17.30 h. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà. • Curs «Trobar-se en la Fe», amb el tema: «El respecte a la vida humana», a càrrec de la Dra. Helena Camell. A la Parròquia de Crist Rei (Reus) des de les 11 a les 13 h i a la Parròquia de Sant Joan (Valls) des de les 16 a les 18 h. Organitza l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. • Projecte de formació de laics compromesos. Reunió de laics amb els rectors de la vicaria episcopal de Tarragona. A la Casa del Concilis (c/ de les Coques, 1) de Tarragona, a les 10.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Laics amb Missió Pastoral. Per a més informació cal adreçar-se als telèfons 973 33 01 59 i 679 457 461.

I Trobada diocesana de Confraries de Setmana Santa El passat 22 de gener va tenir lloc a la Casa dels Concilis la I Trobada diocesana de Confraries de Setmana Santa en la qual hi van participar més de cent persones representant les més de seixanta associacions, confraries i germandat s existents a l’Arxidiòcesi. El Sr. Arquebisbe va fer la primera conferència de la Trobada, la qual va versar sobre el Pla Pastoral Diocesà, amb la que va convidar a les confraries a fer-lo seu i a participar-hi. Per altra banda, l’equip de la Delegació Diocesana de

Pastoral de Joventut, encapçalat per la seva delegada Sra. Marisa Jiménez, que va explicar l’encontre internacional de JMJ i invitant a col·laborar-hi, tant a l’acollida dels 8.000 joves que vindran a la nostra Arxidiòcesi de pas cap a Madrid com a la mateixa trobada amb el Papa. Mons. Miquel Barbarà, delegat episcopal per a les Associacions de Setmana Santa de l’Arxidiòcesi de Tarragona, va fer tot un seguit de reflexions, marcant unes pautes pel que hauria de ser l’actuació de les confraries en aquest moment.

Preinscripció als col·legis de titularitat diocesana El proper 14 de febrer s’obre un nou període de preinscripció per al curs 2011-12, un moment força rellevant per a les mares i els pares que han d’escolaritzar els seus fills. Són dies de portes obertes a les escoles, visites a  la Web del centre, preguntes i reflexions entorn la millor educació que volem per al nostre fill. Els col·legis de l’Arquebisbat de Tarragona, gestionats per la Fundació Sant Fructuós, tenen com a missió l’educació integral de les persones humanes amb un sentit  cristià de la vida, que puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals, intel·lectuals i socials, i que forgin una voluntat que els faciliti assolir aquells objectius que lliurement es proposin. El seu projecte educatiu aposta per la innovació pedagògica  especialment en les no-

ves tecnologies i l’aprenentatge de diversos idiomes estrangers, l’excel·lència en els resultats acadèmics, l’educació personalitzada, el treball conjunt amb les famílies, la formació en valors i acció pastoral i una àmplia oferta d’activitats extraescolars, com a esportives, lúdiques, activitats en família i també propostes estivals. Pel que fa als estudis, segons el centre, disposen de llar d’infants, educació infantil i primària, ESO i l’etapa de Batxillerat. Els col·legis de titularitat diocesana a la província de Tarragona són els següents: Sant Pau Apòstol de Tarragona, que disposa de 35.000 m2 de zones d’esbarjo i jardins, el col·legi Joan XXIII de Bonavista, Sant Pau de Reus, Mare de Déu de la Serra de Montblanc i Sant Rafael de la Selva del Camp.

Full dominical  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. 13-02-11

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you