Issuu on Google+

2 de gener de 2011

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge II després de Nadal

Any LXI - IV Època - Número 3173

EL MEU DESIG PER AL 2011

E

l 22 de desembre de 1902 un seminarista va escriure al dietari espiritual que portava: «Senyor Jesús, m’humilio fins la pols davant teu. Mira que miserable que sóc: m’ho fas palpar amb la mà cada dia… Em penedeixo, i estic una altra vegada distret…» Aquest seminarista era Angelo Roncalli, futur papa Joan XXIII. Uns dies més tard, l’1 de gener de 1903, es trobava en la circumstància en què també ens trobem nosaltres ara en iniciar un nou any. I llavors va escriure: «He vist la primera llum de l’any. El consagro al cor amorós de Crist, perquè sigui un any veritablement fecund per a mi en bones obres, l’any en què em faci sant de veritat.» Aquest és també personalment per a mi el desig amb què començo l’any 2011 i m’agradaria que fos també el de tots. Any Nou, vida santa, vida de cara a Déu, que no treu res, sinó que ens ho dóna tot, començant per l’íntima felicitat que es pot tenir en aquesta vida. Qui no recorda l’emoció amb què des de nens hem viscut les festes nadalenques i el començament de l’any? Després l’experiència ens ha ensenyat que l’alegria és efímera si no es construeix sobre bases sòlides. Hem brindat, però els brindis no es poden prolongar, hem saludat l’any menjant raïm i amb focs d’artifici, però després arriba la realitat de la vida de cada dia. I què fer llavors quan la rutina reclama el seu paper en la nostra existència, i quan els problemes, agreujats per la crisi, truquen a la porta? Hi ha respostes que fan referència a la nostra actitud davant el que ens passa, però sobretot hi ha una mà que se’ns allarga des de dalt perquè no ens sentim mai derrotats. «L’home» —diu Benet XVI— «aspira a una alegria infinita, voldria plaer fins a l’extrem, voldria l’infinit. Però on no hi ha Déu, no se li concedirà, no pot donar-se. Llavors l’home ha de crear per ell mateix allò que és fals, el fals infinit.»

El Papa fa referència a alguns mals de la nostra època i els concreta, a tall d’exemple, en el consum de drogues, que es prenen per a aixecar el cap en l’existència que un porta i el que fan és destruir la persona. Són remeis que enganyen, com si algú demanés socors perquè s’està ofegant i els qui són al seu costat, en comptes de tirar-li una corda li llancen una pedra. El meu desig per al 2011 és que trobem l’assossec necessari per a reflexionar sobre la vida per a poder apreciar-la en el seu veritable sentit i conduir-nos en conseqüència. En aquest camí trobarem Déu que ens espera per a caminar, com a Emmaús, al nostre costat.


DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16) La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.» Salm responsorial [147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jn 1,14)] Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills. R. El qui és la paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. O bé: Al·leluia. Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R. Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d’Israel els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. R. Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18) Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que

ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants. Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18) Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.

PARAULA ENDINS “Al principi ja existia el qui és la Paraula” La Paraula és el Verb etern del Pare que existeix des del principi en la comunió de l’Esperit Sant. Aquesta expressió de l’Evangeli de Joan ens referma en la fe Trinitària i ens ajuda a viure el Nadal no només com el record del moment històric en què en Verb es va fer Carn, sinó com la manifestació definitiva de la voluntat salvífica de Déu, que arribarà a la seva plenitud en la mort i resurrecció de Jesús, el Fill, Aquell qui és la Paraula encarnada. “La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu” Identificar Jesús amb la Paraula pot portar a la temptació de creure que Jesús està subordinat a Déu i per això l’evangelista Joan insisteix que la Paraula és amb Déu i que participa de la seva mateixa identitat. Si diem que és amb Déu estem dient que són dues persones diferents, i si diem que és Déu estem dient que Déu és U, alhora que diverses persones. “Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell” També es podria pensar que Déu és U i que es va manifestant com a creador al principi, com a salvador

en Jesús i com a Esperit en l’actualitat... Aquest és un altre error que vol evitar l’evangelista en la redacció del seu pròleg ja que deixa molt clar que la Paraula és present, des del principi, en l’obra creadora de Déu. És clara aquí la referència a l’expressió “Déu digué:” del primer capítol del Gènesi. “Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes” La creació només té sentit a la llum de la salvació i Jesús, el qui és la Paraula, ha donat l’existència als homes per donar-los Vida, una Vida que nosaltres només podem interpretar a la Llum de la Pasqua. “La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la” La llum de la Pasqua comença a obrir-se camí d’una manera molt discreta en la fosca de la nit de Nadal; pot semblar que es tracta d’una llum massa fràgil i tremolosa que fàcilment serà ofegada per la foscor, però sabem molt bé que al final la Llum de la victòria de Jesús vencerà la foscor del pecat i de la mort. Joan Àguila, pvre.


CONSUM RESPONSABLE

El senyal de la creu (i 3)

Com cada any per aquestes dates ens envaeix puntualment, amb crisi o sense crisi, la fulminant epidèmia de la “febre consumista”. Patologia transmesa molt eficaçment per la seva més fidel aliada: la aclaparadora publicitat. És, doncs, una ocasió idònia per reflexionar sobre aquest “rentat de cervell” al qual estem sotmesos, i l’antídot no és pas altre que el consum responsable. Això significa que, a més de moderats, hem de ser conscients que en adquirir qualsevol producte, no només respecti el medi ambient, sinó també els drets bàsics i fonamentals dels treballadors, és a dir, les seves condicions de treball. Per això, el comerç just ofereix una veritable alternativa a aquest consumisme irracional, recordant que són les petites accions quotidianes les que realment contribueixen a tenir un món més fratern i solidari. Luis J. Baixauli

Oh, gran misteri de l’amor! La mort fou vençuda quan la vida moria en l’arbre de la creu. Al segle XII el senyal de la creu va començar a fer-se amb tres dits perquè aquest senyal és fa sota la invocació de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant) però es continuava fent el braç horitzontal de la creu de dreta a esquerra encara que molts ja el feien en direcció oposada (d’esquerra a dreta), tal i com ho fem actualment els occidentals, tot significant que hem de passar del pecat i el mal (esquerra) al bé i al camí de l’Evangeli (dreta) tal i com Crist ha passat de la mort a la vida. No hi ha cap altre gest com el de fer el senyal de la creu que mostri el cristià en tant que cristià, és a dir, com algú la salvació del qual li ve només de la mort en creu i de la resurrecció de Jesús. Xavier Roig, pvre.

PRESA DE POSSESSIÓ DE QUATRE NOUS CANONGES A LA CATEDRAL DE TARRAGONA El Capítol de la Catedral de Tarragona compta amb quatre nous canonges des que el passat 11 de desembre van prendre possessió dels seus càrrecs. Es tracta de Mn. Antonio Martínez Subías, canonge responsable del patrimoni artístic i documental de la Catedral i del Capítol; Mn. Joaquim Gras Minguella, canonge i Mn. Pere Llagostera Tous i Mn. Josep M. Pairot Massoni, canonges honoraris. L’acte de la presa de possessió es va fer a la sala Capitular presidint-lo Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe Metropolita i Primat de Tarragona. El Degà-President del Capítol va donar la benvinguda als nous canonges, recordant la història de la institució, creada per l’Arquebisbe Bernat Tort l’any 1154. Mn. Antoni Martínez Subías, en nom dels nous canonges, va expressar l’agraïment pel nomenament com a membres del Capítol de la Catedral al Sr. Arquebisbe, amb la

voluntat de treballar al servei de la mateixa. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, va clausurar la cerimònia i va destacar la importància de la Catedral com a Casa Pairal i centre espiritual de l’arxidiòcesi.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 2 de gener: Diumenge II després de Nadal: [Sir 24,1-4.12-16.; Sl 147; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,118 o més breu Jn 1,1-5.9-14 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 3: El Santíssim Nom de Jesús (MLl)[1Jn 2,29-3,6; Sl 97; Jn 1,29-34 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 4: [1Jn 3,7-10; Sl 97; Jn 1,35-42]. Dimecres 5: [1Jn 3,11-21; Sl 99; Jn 1,43-51. Missa vespertina de la solemnitat de l’Epifania]. Dijous 6: Solemnitat de l’Epifania del Senyor [Is 60,1-6; Sl 71; Ef 3,2-3a.5-6; Mt 2,1-12 (LE/LH pròpies)]. Divendres 7: Sant Ramon de Penyafort, prevere (MO) [1Jn 3,22-4,6; Sl 2; Mt 4,12-17.23-25]. Dissabte 8 [1Jn 4,7-10; Sl 71; Mc 6,3444]. Diumenge 9: Festa del Baptisme del Senyor: [Is 42,1-4,6-7; Sl 28; Ac 10,34-38; Mt 3,13-17 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana.


ORDENACIÓ I PRESA DE POSSESSIÓ DEL NOU BISBE DE SOLSONA, MONS. XAVIER NOVELL I GOMÀ Més de 3.000 persones van participar el diumenge 12 de desembre a la cerimònia d’ordenació i presa de possessió del bisbe Xavier Novell i Gomà com a nou bisbe residencial de Solsona, i nascut fa 41 anys a Montfalcó d’Agramunt, de la Diòcesi d’Urgell. L’ordenació va estar presidida per l’arquebisbe Mons. Luis F. Ladaria, Secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, i concelebrada per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, pel bisbe emèrit de Solsona, Mons. Jaume Traserra, pels cardenals Lluís Martínez Sistach i Ricard M. Carles, pel Nunci de la Santa Seu, Mons. Renzo Frattini, així com per tots els bisbes de Catalunya, altres bisbes de l’Estat Espanyol i el bisbe de Perpinyà-Elna, així com molts preveres de Solsona, i d’altres diòcesis. El Sr. Arquebisbe Jaume, com a metropolità de la província eclesiàstica Tarraconense, de la que Solsona n’és sufragània, va pronunciar un emotiu discurs de benvinguda al nou bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell. El lema episcopal del nou bisbe és extret de St. Pau, “Tot per l’Evangeli”, i en la seva salutació final, Mons. Novell convidà tots els diocesans a treballar plegats i amb entusiasme per una “extensa i nova evangelització de tot el bisbat”.

Preguem amb l’Església El Sant Pare Benet XVI encomana a l’Apostolat de l’Oració, per aquest mes de gener de 2011, les següents intencions per a la pregària: Intenció General: Perquè les riqueses de la creació siguin preservades, valorades i posades a disposició de tots, com a do preciós de Déu als homes. Intenció Missionera: Perquè els cristians puguin assolir la plena unitat, testimoniant a tot el gènere humà la paternitat universal de Déu. APOR

Reflexió Fes la teva feina a gust Aquest és un dels grans problemes del nostre temps. Que difícil és avui en dia trobar persones que es trobin a gust amb el que fan! I, en canvi, que bonic que és trobar una persona que disfruti amb el seu treball! Però el cert és que passem moltes hores de la nostra vida a la feina. I si estem a disgust, ens provoca un desgast i una angoixa descomunals, que repercuteix en la nostra vida. Algú va dir: “Si no fas el que t’agrada, almenys intenta que t’agradi el que fas”. Val la pena intentar-ho. Però, per tot plegat, que difícil que és això avui en dia! Lluís Simon, pvre.

Amb regust nadalenc per a tota la família Heus ací la relació d’alguns concerts, de representacions nadalenques i de pessebres que es faran a diverses poblacions de la nostra Arxidiòcesi durant els propers dies. Recordem que només oferim la informació que hem pogut recollir. Montblanc • Representació d’Els Pastorets, segons el text de Frederic Soler “Pitarra”. Al Teatre del Centre Parroquial (carrer Major, 109) el 2 de gener de 2011, a les 18 h. • Diorames de Pessebres d’Ismael Porta i Balanyà, al carrer Solans, 18 baixos. Fins el 2 de febrer de 2011. Entrada lliure. Obert festius d’11h a 14h i de 18h a 20h. Laborables a convenir. • Diorames de Pessebres de Josep Cortès, al carrer Corts, 7. Fins el 16 de gener de 2011. Obert vigilies de 18h a 20h, festius de 12h a 14h. Resta de dies a convenir. La Pobla de Montornès • Pessebre vivent. Representacions el 2 de gener de 2011. Horari: de 18 a 20 h. L’Espluga de Francolí • Representació d’Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec de la companyia Tratea Teatre al Teatre del Casal, a les 18.30 h de dia 2 de gener de 2011. Reus • Exposicions de la Secció Pessebrista Congregació Mariana de Reus. A l’Arxiu Històric Municipal (Plaça del Castell)i a l’església prioral de Sant Pere Apòstol. Fins el 6 de gener. Tots els dies, de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 21 h. El 5 gener, tancat. Rocafort de Vallbona • Pessebre vivent. Representació el 2 de gener de 2011, al capvespre. Tarragona • Exposició de pessebres i diorames de l’Associació Pessebrista de Tarragona (Rambla Nova, 25. Entrada per c/ Girona). Fins el 6 de gener de 2011, i resta de caps de setmana de gener. Horari: Feiners de 18 a 21 h. Dissabtes i festius de 12 a 14 i de 18 a 21. El Vendrell • Exposició de pessebres del Grup Pessebrista del Vendrell. A “La Fusteria” (c/ Major, 16), fins al 10 de gener. Feiners i dissabtes, de 18 a 20 h. Festius de 12 a 14 i 18 a 20 h. • Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesus, de Josep M. Folch i Torres, en una adaptació dels Pastorets del Vendrell, entitat organitzadora de l’espectacle. Al Teatre Municipal Àngel Guimerà (Edifici la Lira Vendrellenca) els dies 16, 23 i 30 de gener i 6 i 13 de febrer de 2011. Totes les representacions a les 17 h. • Representació d’Els Pastorets Infantils al mateix teatre, el 9 de gener de 2011, a les 17 h.


Full dominical